dimarts, 1 de setembre de 2015

10 obres que voldríem tornar a veure



publicat per

Ha arribat l'hora de posar-se seriosos i demanar als teatres que comencin a reposar obres creades aquí en els últims 20 anys, com passa amb els grans del teatre contemporani. D'acord, no tenim cap dramaturg amb el premi Nobel. Però hem estrenat obres que ha vist poca gent i que, després, han estat èxits totals a altres països. Algunes obres d'aquesta llista encara es poden veure a l'estranger. Les coses noves estan bé, però sense memòria no hi ha teatre.

Plou a Barcelona, de Pau Miró:
Alma Alonso, Àlex Brendemühl i Carles Martínez van protagonitzar el juny del 2004 el primer gran èxit de Pau Miró com a dramaturg. El director de la peça era Toni Casares, que formava part del cicle l'Acció passa a Barcelona que va marcar tota la temporada de la sala de Gràcia. La història tèrbola, ravalenca, entre una prostituta, un client i el seu proxeneta s'ha vist a mig Europa i és ja un clàssic del teatre català contemporani. Aquest text li va valer a Miró el premi Ubu a l'autor revelació, cosa que l'ha convertit en un autor força representat a Itàlia.

Barcelona, mapa d'ombres, de Lluïsa Cunillé:
una altra peça d'aquell mític cicle de la Beckett, potser la més potent de primers del segle XXI escrita al nostre país. Jordi Collet, Daniella Corbo, Lina Lambert, Alfred Luchetti, Mont Plans i Albert Pérez van ser en aquell muntatge dirigit per Lurdes Barba que ens explicava una història de gent gran i el misteriós incendi del Liceu. Ventura Pons va fer-ne una pel·lícula amb Josep Maria Pou i Núria Espert.

Contra, d'Esteve Soler:
La trilogia formada per 'Contra el pogrés', 'Contra l'amor' i 'Contra la democràcia' va arribar, d'una tacada, a La Seca l'abril del 2013. Tres peces que han fet la volta al món i que han convertit Soler en una celebritat teatral, del qual n'esperem alguna peça nova en breu. Joan Maria Segura i Carles Fernández Giua van dirigir les obres, formades per breus esquetxos, sempre àcids, com si poséssim en una coctelera Cheever i O'Neill.

El principi d'Arquimedes, de Josep Maria Miró:
A Buenos Aires fa tres anys que la fan sense descans. A Mèxic, tres quarts del mateix. Aquí es va estrenar a la Beckett el Grec del 2012, va passar per La Villarroel i ja no l'hem tornat a veure. Albert Ausellé, Roser Batalla, Rubén de Eguia i Santi Ricart es van tancar en una piscina per esbrinar com reacciona la gent davant dels rumors. Ventura Pons n'està rodant la versió cinematogràfica.

Marburg, de Guillem Clua:
Rafel Duran va dur el 2010 a la sala petita del TNC la peça més ambiciosa de Guillem Clua, amb un repartiment format per deu actors, amb pesos pesants com Vicky Peña i Eduard Farelo. Quatre històries que s'entrecreuaven per oferir-nos un fresc del món contemporani, dur, agrest, amb mil matisos. Clua està enllestint la versió novel·lada de l'obra.

Soterrani, de Josep Maria Benet i Jornet:
El març del 2008, Pere Arquillué i Pep Cruz van donar vida a un text obscur del pare del teatre català contemporani, dirigits per Xavier Albertí. Una conversa educada entre dos desconeguts que ens portaran per viaranys intransitables gràcies a dos actors que es van creure des del primer moment que estaven interpretant una obra grandíssima.

City/Simcity, de Jordi Casanovas:
aquesta obra va formar d'un altre cicle mític de la Beckett, el de la temporada 2006/2007, que va dedicar tot l'any al teatre català. Casanovas no tenia ni 30 anys i va crear una obra-videojoc amb els seus actors d'aleshores, la naixent companyia Flyhard. Hi eren tots els temes que preocupen els joves de la crisi, tot i que va ser escrita en temps de bonança.

El mètode Grönholm, de Jordi Galceran:
nascuda dins el projecte T6 del TNC, és l'obra catalana més representada de la història. S'ha vist a tot el món i allà on ha estat ha triomfat. El 2003, van ser Jordi Boixaderas, Roser Batalla, Lluís Soler i Jordí Díaz, sota la batuta de Sergi Belbel, els que van estrenar-la. Ells van ser els quatre pringats que esperen torn per fer front a una entrevista de feina. Durant una bona temporada va tornar sovint a la cartellera, però ara sembla que ha desaparegut...

Després de la pluja, de Sergi Belbel:
és un dels primers èxits de Belbel, estrenat el 1993 a l'aleshores Villarroel Teatre amb un repartiment format per Jordi Banacolocha, Pep Pla, Carme Gonzàlez, Laura Conejero, Rosa Cadafalch, Àurea Márquez, Anna M. Barbany i Jordi Figueras. A Europa no s'ha deixat de fer i fins i tot tindrà un 'revival' important la temporada que ve a França. Tot passa en un terrat d'un gratacels on els treballadors d'una multinacional surten a prendre l'aire...

Atraco, paliza y muerte en Agbanäspach, de Nao Albet i Marcel Borràs:

aquesta obra va tancar per sempre més, el juny del 2013, el projecte T6 del TNC. Un 'thriller' autobiogràfic on Albet i Borràs retien homenatge al gènere negre nord-americà i construïen una dramatúrgia-puzle, amb continus salts endavant i endarrere, que va deixar-nos amb ganes de tornar-la a veure. Una obra mestra contemporània.

ara son les ...

Total de visualitzacions de pàgina: