diumenge, 20 de setembre de 2015

Psicosi de les 4.48



publicat per
17 de setembre de 2015
Gema Moraleda

Amb Sarah Kane m’ha passat com amb tantes altres coses a aquesta vida. Un dia no la coneixia ni n’havia sentit a parlar mai i l’altre apareixia per tots els racons. La culminació d’aquest procés va ser, òbviament, l’estrena a La Seca del seu darrer text interpretat, ni més ni menys, que per Anna Alarcón. L’univers m’estava cridant que havia de conèixer Sarah Kane, així que em vaig rendir i vaig comprar entrades.

Sarah Kane és una important dramaturga britànica de la dècada dels 90. Els seus textos s’emmarquen a l’In-yer-face theater, que podríem traduir com “teatre sense embuts”, un teatre que busca incomodar l’espectador, burxar-lo, molestar-lo i enfrontar-lo amb temes incòmodes de la manera menys amable possible. Mark Ravenhill (de qui no fa gaire vam veure a Barcelona el seu Shopping & Fucking) és un altre del seus representants més importants.

La producció teatral de Sarah Kane però, és escassa. La dramaturga, afectada per una depressió profunda, es va suïcidar als 28 anys, uns mesos després d’acabar d’escriure Psicosi de les 4.48, el que molts diuen que és el seu text més personal. (Si voleu saber-ne més de l’autora, us recomano el complet blog de l’espectacle)

I deu ser així. Psicosi de les 4.48 ens introdueix a l’espai mental d’una dona que pateix depressió. Un text fragmentat amb un ritme impecable on assistirem als alts i baixos, els motius, les raons, els sentiments, la ràbia, la impotència, les sessions de teràpia, la fragilitat, la por, l’amor i les ganes de viure d’aquesta dona que malgrat la seva malaltia desborda una dolorosa lucidesa que desarma.

El text de Sarah Kane és dur però està carregat de matisos i tendresa. Tot un repte per a un monòleg de més d’una hora. I aquí és on Anna Alarcón brilla amb llum pròpia. L’actriu es transforma davant dels nostres ulls frase rere frase. La veiem passar per tots els estats emocionals sense perdre mai intensitat però, alhora, sense histrionismes. Sense triar el camí fàcil, amb una contenció i delicadesa que et deixen clavat a la cadira. Sense crits, ni llàgrimes de cocodril, Anna Alarcón signa una interpretació carregada de veritat i força. Una interpretació que t’acompanya durant dies quan deixes el teatre.

També cal mencionar la direcció i l’escenografia, sempre a favor del text i de l’actriu, amb un enfoc minimalista, senzill però molt simbòlic, carregat d’imatges potents que sumen a les paraules de l’autora.
Psicosi de les 4.48 és un espectacle commovedor i autèntic que no us hauríeu de perdre. Un magnífic inici de temporada per a La Seca.

Psicosi de les 4.48
Autora: Sarah Kane. Traducció: Anna Soler Horta. Repartiment: Anna Alarcón. Direcció: Moisès Maicas amb la col·laboració d’Iván Morales. Espai i elements escènics: Toni Giró. Vestuari: Pi Piquer. Gest i moviment: Guille Vidal-Ribas. Disseny de llums: Raimon Rius. Disseny de so i direcció tècnica: Daniel Gener. Assistent de direcció i regidor: Albert Massanas. Producció: The Three Keatons.

Sala: La Seca. Espai Brossa. Data: 12/09/15. Fotografia: (c) Anna Soler Horta.

ara son les ...

Total de visualitzacions de pàgina: