El musical 'Per si no ens tornem a veure'
torna als escenaris fins al 30 d'agost
Quan els reis d’Arden i els de Dumaine acorden
el matrimoni dels seus respectius fills que no es coneixen, els joves (sense
saber-ho) ideen el mateix pla: fugir del seu regne, adoptar una identitat falsa
i començar una nova vida lluny de les obligacions de palau. I, encara que
s’obstinen amb totes les seves forces a portar a terme el seu propòsit, no
aconsegueixen burlar el destí. «Pot semblar un argument fàcil el de noi coneix
noia, però es tracta d’una comèdia amb diferents nivells de lectura i tots
donen peu a la reflexió», assegura Alícia Serrat, creadora i directora del
musical Per si no ens tornem a veure, que ha tornat a El Maldà fins al 30 d’agost.
L’obra, produïda per Daniel Anglés, es va
estrenar al maig en el mateix escenari i retorna a la cartellera en un període
en què la majoria dels teatres estan de vacances. «En la mateixa funció, una
senyora de 60 anys ens va comentar que l’obra li havia recordat el seu primer
amor –per la determinació i la innocència dels personatges– mentre que una noia
jove ens va dir que sortia d’El Maldà amb ganes d’enamorar-se», explica Serrat.
«I als escèptics amb les comèdies romàntiques els assegurem que és una medecina
per als que no creuen en l’amor», afegeix.
Alícia Serrat té 37 anys, viu a Barcelona i
assegura que de ben petita va tenir clar que volia dedicar-se al món de
l’espectacle. «Vaig estudiar arts escèniques a l’escola Memory i des dels 17 anys
no he parat de treballar», afirma la directora. «El marc teòric és important,
però la meva experiència és que s’aprèn molt més sobre el terreny». ¿Hi ha
moltes directores de musicals? «El simple fet de dirigir implica un lideratge
que, en ocasions, algunes persones m’han posat en dubte: per ser dona i per ser
jove. Però estic segura que desgraciadament succeeix tant en el món de la
cultura com a la resta de professions».
El musical Per si no ens tornem a veure manté
el format clàssic com a petit homenatge a grans obres de la talla d’Al vostre
gust de William Shakespeare i Leonci i Lena de Georg Büchner. «Es tracta de
combinar clàssic amb contemporani per mirar d’arribar a tots els públics. I tot
això en un espai ideal».
UN ESCENARI ÍNTIM
Al número 5 del carrer del Pi, el teatre El
Maldà, de dimensions reduïdes i decoració aristocràtica, es converteix en el
marc perfecte per a una obra que compta amb tres intèrprets: Anna Lagares,
Edgar Martínez i Marc Sambola, aquest últim a càrrec de la producció musical.
«És un escenari íntim en què tenim el públic molt a prop, de manera que els
espectadors s’hi senten més involucrats i això fa que l’obra creixi
exponencialment», afirma Serrat.
Per si no ens tornem a veure compta amb la
guitarra en directe de Marc Sambola, que acompanya l’escena amb els seus acords
i assumeix el paper de trobador. «La sensibilitat que aconsegueix transmetre la
música en directe és insubstituïble», apunta Serrat, que es confessa una amant
d’aquest gènere des del mateix moment en què el va descobrir. «Encara que el
musical no té el mateix nivell de popularitat entre els espectadors que el
teatre, compta amb un públic fidel i molt devot». I Per si no ens tornem a
veure pot ser una obra fantàstica per iniciar-se en aquest món.
Publicat per
Natàlia Queralt / Barcelona
foto de PERE FRANCESCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada