Manel Barceló reflexiona sobre el mal en una obra que dóna vida a alguns dels malvats de Shakespeare
Aquests dies coincideixen a la cartellera de Barcelona dos Shakespeares, 'El mercader de Venècia', al Nacional, i 'Coriolà', a partir de dijous al Lliure de Montjuïc. Són obres per on desfilen els habituals personatges malvats del dramaturg, homes ambiciosos, sense escrúpols… dolents. Shakespeares en té molts, de dolents. Tants, que han donat per crear un espectacle on tots ells coincideixen en la veu d'un únic home. Manel Barceló és la figura on es troben des de Iago a Ricard III, des de Shylock a Macbeth. L'intèrpret adapta totes les cares del mal en un espectacle, 'Els dolents', que des d'aquest dimecres i fins al 8 d'abril es pot veure a la Sala Muntaner.
'Els dolents' és la versió catalana de 'Shakespeare's Villains', un monòleg en què l'actor, director i dramaturg anglès Steven Berkoff revisita alguns dels personatges més dolents d'entre els dolents. La idea era donar-los el màxim protagonisme i, per tant, aïllar-los, escoltar-los en solitari. Dolents concentrats i molt propers a l'espectador. Moltes de les obres del dramaturg isabelí arriben als escenaris en grans produccions, mentre que l'aposta en aquest cas era fer un espectacle de petit format, despullat d'escenografia i elements innecessaris, i ubicat en espais on és possible una proximitat marcada entre intèrpret i espectador. Una proximitat que a Barcelona es fa realitat en l'espai de la Muntaner, on Barceló troba la intimitat per fer que el públic conegui millor els malvats de Shakespeare.
Amb un muntatge, dirigit per Ramon Simó, que posa l'accent en la paraula i el gest, Barceló s'enfronta al repte de dotar d'una personalitat diferenciada cadascun d'aquests homes moguts per l'ambició, per l'ànsia de poder, per la set de venjança… però també vulnerables, porucs, aprensius, dubitatius. Sense recitar, ficant-se en la pell de cadascun d'ells, Barceló gaudeix d'un privilegi que només tenen els actors: ser, encara que només sigui per una estona, un home dolent. I en el seu cas les oportunitats es multipliquen, perquè la llista de malvats és llarga. Tan llarga, que fins i tot inclou Hamlet, aquest príncep convertit en heroi que Berkoff considera tan dolent i sinistre com els altres.
L'atracció de la maldat
Barceló no recita perquè, de fet, més que un monòleg convencional, 'Els dolents' és una classe magistral, un espectacle individual on l'intèrpret representa una sèrie de papers, però també parla del teatre, del públic, de la vida. Dissertant i improvisant, 'Els dolents' es converteix en una acurada dissecció del mal. "La maldat ens atrau" diu Simó, per a qui l'interessant de l'obra és la reflexió que planteja: fins a quin punt podem ser malvats sense deixar de ser humans? És la maldat una part intrínseca de la humanitat o maldat i humanitat són pols oposats i, per tant, com més malvats som menys humans?
Simó entén la vida com una "cursa de malvats", una competició que afecta tots els àmbits de la vida quotidiana, des de la política a l'empresa, des de la feina a la família. "Arreu s'organitzen competicions", diu el director, "i l'únic que hem de fer és decidir si hi ha participem o no". Segons ell, la majoria de la població no hi entra en la cursa del mal però alerta que, si volem mantenir-nos al marge "hem d'entendre per què n'hi ha d'altres que sí que ho fan". I és això el que, amb l'ajut de Shakespeare, planteja l'espectacle de Berkoff: entendre el mal i els malvats.
publicat per
Isidre Estévez
foto : David Ruano
http://www.lamalla.cat
7 de març de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada