publicat per
www.totmataro.cat
Foto de : Anna Aluart
31 de desembre 2010
Retorn al passat
Avui quant he entrat a la Sala , han tornat records del passat.
Recordo la meva primera entrada a la Sala ja fa alguns anys pel passadís central i a d'alt l'escenari el Josep Ciudad acabant retocs escenogràfics dels Pastorets. Avui com si el temps no hagués passat tornava estar el Josep Ciudad pintant unes peces de Pastorets.
Ostres per aquest home no passa el temps ... si mes no a nivell artístic.
Si voleu o teniu temps encara el podeu veure demà o demà passat acabant la cova del drac dels follets de Els Pastorets de Mataró.
Si el Josep Ciudad no hagués estat professionalment treballant tota la seva vida a Mataró , segurament avui seria una patum escenogràfica a nivell mundial.
En tot es un plaer veure'l treballar
Pastorets la tradición se mantiene firme
Más clásicos o más modernos, se podrán ver en diferentes municipios, desde hoy en Vila-seca y hasta febrero en El Vendrell
El clásico por excelencia de estas Navidades ya está aquí, Els Pastorets. Un año más esta obra teatral interpretada por actores amateurs llenarán varios teatros de la provincia. En Tarragona ciudad se interpretarán Els Pastorets en su versión más clásica, los de Josep M. Folch i Torres, de la mano de la Associació La Salle como también una versión adaptada a Tarragona con dosis de humor y de sátira.
La primera cita en la ciudad es el domingo a las 18.30 horas. Los primeros en representar Els Pastorets serán la Associació La Salle que realizarán una segunda función el lunes 27 también a las 18.30 horas. «Lo importante es mantener la tradición», explicó Josep M. Rota, director de la Associació La Salle . «Nosotros interpretamos desde 1952 Els Pastorets en el Teatre Metropol, una tradición que hemos mantenido cada año que el Metropol ha estado abierto», añadió Rota.
Els Pastorets de Tarragona , de la Companyia La Golfa, unen la tradición de la obra de Josep M. Folch i Torres con un texto adaptado y tarraconizado de Josep Bargalló. «Queremos innovar cada año», explicó Jordi Gómez, director de La Golfa. «Uno de los momentos más esperados es cuando cantamos las coplas, este año saldrá El Cortes Inglés, el Estatut, los controladores aéreos, etc. También estrenaremos novedades en el infierno», añadió Jordi Gómez. La cita es el domingo día 2 y el lunes día 3 a las 18.30 horas, en el Teatre Metropol.
Más Pastorets
Es el segundo año que Enrique Novials dirige Los Pastorets de l’Orfeó Reusenc. Los días 7 y 8 a las 21.30 horas, y el 9 de enero a las 18.30, en el teatro del mismo Orfeó, se podrá ver una moderna versión de esta obra navideña, que ya aún presenta más novedades que el año pasado, según explicó su director.
A partir de este fin de semana, por Sant Esteve, se podrán ver los Pastorets de Valls en el Teatre Principal. Siempre a las 18.00 horas, abrá pases el 26, 28 y 30 de diciembre y el 1,2 y 6 de enero. A parte de las grandes poblaciones del Camp de Tarragona, los pequeños municipos también habrá sesiones de Pastorets. Entre ellos, Montbrió del Camp. El 26 de diciembre y el 2 de de enero, a las 19.00 horas, el Casal Parroquial también sigue esta tradición, con canciones tradicionales de Montbrió.
Y, para los que se hayan quedado con más ganas de Pastorets, en El Vendrell, unos de los más prestigiosos de la zona, todavía se podrán ver en el Teatre Àngel Guimerà el 9, 16, 20 y 30 de enero y el 6 y 13 de febrero, siempre a las 5 de la tarde.
publicat per
B. Ruiz / M. Cirera
http://www.diaridetarragona.com
24 de desembre de 2010
El clásico por excelencia de estas Navidades ya está aquí, Els Pastorets. Un año más esta obra teatral interpretada por actores amateurs llenarán varios teatros de la provincia. En Tarragona ciudad se interpretarán Els Pastorets en su versión más clásica, los de Josep M. Folch i Torres, de la mano de la Associació La Salle como también una versión adaptada a Tarragona con dosis de humor y de sátira.
La primera cita en la ciudad es el domingo a las 18.30 horas. Los primeros en representar Els Pastorets serán la Associació La Salle que realizarán una segunda función el lunes 27 también a las 18.30 horas. «Lo importante es mantener la tradición», explicó Josep M. Rota, director de la Associació La Salle . «Nosotros interpretamos desde 1952 Els Pastorets en el Teatre Metropol, una tradición que hemos mantenido cada año que el Metropol ha estado abierto», añadió Rota.
Els Pastorets de Tarragona , de la Companyia La Golfa, unen la tradición de la obra de Josep M. Folch i Torres con un texto adaptado y tarraconizado de Josep Bargalló. «Queremos innovar cada año», explicó Jordi Gómez, director de La Golfa. «Uno de los momentos más esperados es cuando cantamos las coplas, este año saldrá El Cortes Inglés, el Estatut, los controladores aéreos, etc. También estrenaremos novedades en el infierno», añadió Jordi Gómez. La cita es el domingo día 2 y el lunes día 3 a las 18.30 horas, en el Teatre Metropol.
Más Pastorets
Es el segundo año que Enrique Novials dirige Los Pastorets de l’Orfeó Reusenc. Los días 7 y 8 a las 21.30 horas, y el 9 de enero a las 18.30, en el teatro del mismo Orfeó, se podrá ver una moderna versión de esta obra navideña, que ya aún presenta más novedades que el año pasado, según explicó su director.
A partir de este fin de semana, por Sant Esteve, se podrán ver los Pastorets de Valls en el Teatre Principal. Siempre a las 18.00 horas, abrá pases el 26, 28 y 30 de diciembre y el 1,2 y 6 de enero. A parte de las grandes poblaciones del Camp de Tarragona, los pequeños municipos también habrá sesiones de Pastorets. Entre ellos, Montbrió del Camp. El 26 de diciembre y el 2 de de enero, a las 19.00 horas, el Casal Parroquial también sigue esta tradición, con canciones tradicionales de Montbrió.
Y, para los que se hayan quedado con más ganas de Pastorets, en El Vendrell, unos de los más prestigiosos de la zona, todavía se podrán ver en el Teatre Àngel Guimerà el 9, 16, 20 y 30 de enero y el 6 y 13 de febrero, siempre a las 5 de la tarde.
publicat per
B. Ruiz / M. Cirera
http://www.diaridetarragona.com
24 de desembre de 2010
De Geronimo a Bob
El musical de la carismàtica criatura groga arribarà el 2 i 3 de gener al Sant Jordi
El ratolí periodista triomfa en el muntatge del Condal
Pertanyen a dos universos diferents, un literari i l'altre catòdic. Però tots dos han captivat, de forma arrasadora, els espectadors més petits. Primer es va instal•lar al Teatre Condal Geronimo Stilton, el ratolí periodista que ha saltat amb gran èxit de les pàgines a l'escenari de la mà d'Àngel Llacer i Manu Guix, i que seguirà en cartell fins a finals de gener. I a principis d'any serà el torn de Bob Esponja, el fenomen infantil del 2010, amb permís dels superpoderosos Gormiti.
La carismàtica criatura groga no és un personatge nou, precisament, ja que el seu naixement es remunta al 1999, però aquest any ha estat el de la seva gran explosió a Espanya, motivada en gran mesura per l'emissió de diversos capítols diaris al canal infantil Clan. L'omnipresència de Bob Esponja i els seus amics de Fondo de Bikini (ninots, jocs recreatius, DVD, material escolar, tot el que un nen -i no tan nen- es pugui imaginar) puja un altre esglaó amb la representació, els dies 2 i 3 de gener, del musical Bob Esponja, la esponja que podía volar al Palau Sant Jordi de Barcelona.
12 actors i 20 personatges
No es tracta d'un espectacle de titelles o de petit format, sinó d'un tinglado de dimensions considerables, amb 12 actors de carn i ossos interpretant Bob Esponja, Patricio Estrella, Calamardo, Arenita, el Señor Cangrejo i així fins a 20 personatges. Espanya és el primer país on s'estrena Bob Esponja, la esponja que podía volar, després d'haver aconseguit un gran èxit a la Gran Bretanya, el seu país d'origen. L'humorista Flipy, que va saltar a la fama com el científic boig del programa El hormiguero, s'ha encarregat de l'adaptació espanyola del llibret, inspirat en el capítol del mateix nom de la sèrie de Nickelodeon creada pel biòleg marí Stephen Hillenburg.
En aquell fantàstic episodi, que pertany a la tercera temporada de la sèrie, el nostre amic Bob somia poder volar tal com fan les meduses, així que executa enginyoses idees que li permetin complir el seu propòsit; però, com no podia ser de cap altra manera, totes fracassen de forma irremeiable.
L'espectacle, que és de vocació cent per cent familiar, ofereix ball, cançons, missatges positius i molt colorit, amb el propòsit de deixar els nens bocabadats durant una hora i mitja. Després de la doble sessió al Palau Sant Jordi (i amb estrena prèvia espanyola al Madrid Arena el 26 i 27 de desembre), Bob Esponja, la esponja que podía volar viatjarà en una àmplia gira per ciutats com Bilbao, Gijón, Saragossa, Valladolid, Sevilla, València, Múrcia i Màlaga.
publicat per
Julián García / J. C. Sorribes
www.elperiodico.cat
25 de desembre de 2010
El Teatre Arniches reduce los montajes y funciones en 2011
La programación de la sala alicantina para el primer trimestre del año incluye "Los corderos" de Daniel Veronese, Teatre Micalet, La Coja Dansa y magia
C. M.
Siete espectáculos, incluyendo danza, teatro y magia, serán los que lleguen al escenario del Teatre Arniches de Alicante en el primer trimestre de 2011. Siete, frente a los diez que se pudieron ver en esta sala en el mismo periodo del pasado año. A esto se añade que solo una obra se ha programado dos días, mientras que en 2010 hubo doble función prácticamente en todos los espectáculos (en total dieciocho).
Estos datos se desprenden de la programación que Teatres de la Generalitat presentó ayer para el inicio del año en los escenarios que dependen de este organismo: Teatro Principal, Rialto y Talía de Valencia, y Arniches.
En el teatro alicantino, destaca el montaje de Histrión Teatro Del maravilloso mundo de los animales: Los corderos, del que es autor y director el argentino Daniel Veronese, uno de los más reconocidos dramaturgos y directores teatrales a nivel internacional, que se podrá ver el 18 de febrero.
El teatro incluye también Humedades, de Pablo Albo, que abrirá la programación del trimestre el 21 de enero. Anem Anant Teatre presentará el 27 de febrero Holmes & Watson, de Eduard Costa, con dirección de Carles Alberola.
El montaje Tibidabo se pondrá en escena el 13 de marzo, de la mano de Germinal Producciones. La obra está escrita y dirigida por Cristina Clemente. Companya Teatre Micalet pondrá en escena el 25 de marzo Un jardí francés, de Georges Feydeau, con dirección de Ximo Solano.
El trimestre a nivel teatral del Arniches se cierra el 27 de marzo, Día Mundial del Teatro, con la compañía alicantina Jácara que celebra su treinta aniversario sobre las tablas. Lo hará con su espectáculo infantil Violeta y Pantagruel.
Además, la programación se completa con Pop-Arte de magia, espectáculo dirigido y creado por Nacho Diago, que se podrá ver el 30 de enero. También con danza, a cargo de La Coja Dansa, con No falta ninguno, del que Tatiana Claves y Santi de la Fuente son autores y directores.
Además, el 1, 2 y 3 de abril volverá el ciclo dedicado a intérpretes alicantinos, aunque aún no están cerradas las actuaciones.
El Teatre Arniches mantendrá los precios en el nuevo año y seguirá ofertando el carné+Arniches, que ofrece un 30% de descuento, y que ya poseen 1.111 espectadores de esta sala.
publicat per
http://www.diarioinformacion.com
22 de desembre de 2010
C. M.
Siete espectáculos, incluyendo danza, teatro y magia, serán los que lleguen al escenario del Teatre Arniches de Alicante en el primer trimestre de 2011. Siete, frente a los diez que se pudieron ver en esta sala en el mismo periodo del pasado año. A esto se añade que solo una obra se ha programado dos días, mientras que en 2010 hubo doble función prácticamente en todos los espectáculos (en total dieciocho).
Estos datos se desprenden de la programación que Teatres de la Generalitat presentó ayer para el inicio del año en los escenarios que dependen de este organismo: Teatro Principal, Rialto y Talía de Valencia, y Arniches.
En el teatro alicantino, destaca el montaje de Histrión Teatro Del maravilloso mundo de los animales: Los corderos, del que es autor y director el argentino Daniel Veronese, uno de los más reconocidos dramaturgos y directores teatrales a nivel internacional, que se podrá ver el 18 de febrero.
El teatro incluye también Humedades, de Pablo Albo, que abrirá la programación del trimestre el 21 de enero. Anem Anant Teatre presentará el 27 de febrero Holmes & Watson, de Eduard Costa, con dirección de Carles Alberola.
El montaje Tibidabo se pondrá en escena el 13 de marzo, de la mano de Germinal Producciones. La obra está escrita y dirigida por Cristina Clemente. Companya Teatre Micalet pondrá en escena el 25 de marzo Un jardí francés, de Georges Feydeau, con dirección de Ximo Solano.
El trimestre a nivel teatral del Arniches se cierra el 27 de marzo, Día Mundial del Teatro, con la compañía alicantina Jácara que celebra su treinta aniversario sobre las tablas. Lo hará con su espectáculo infantil Violeta y Pantagruel.
Además, la programación se completa con Pop-Arte de magia, espectáculo dirigido y creado por Nacho Diago, que se podrá ver el 30 de enero. También con danza, a cargo de La Coja Dansa, con No falta ninguno, del que Tatiana Claves y Santi de la Fuente son autores y directores.
Además, el 1, 2 y 3 de abril volverá el ciclo dedicado a intérpretes alicantinos, aunque aún no están cerradas las actuaciones.
El Teatre Arniches mantendrá los precios en el nuevo año y seguirá ofertando el carné+Arniches, que ofrece un 30% de descuento, y que ya poseen 1.111 espectadores de esta sala.
publicat per
http://www.diarioinformacion.com
22 de desembre de 2010
30 de desembre 2010
Sala Cabanyes s'omple en l'estrena dels Pastorets
370 persones assisteixen a la primera sessió del muntatge, dirigit enguany per Josep Rodri
La sala Cabanyes va presentar una molt bona entrada diumenge passat, dia de Sant Esteve, en l'estrena d'Els Pastorets d'enguany. Hi van assistir 370 persones, encuriosits per la versió del clàssic nadalenc que n'ha fet el director Josep Rodri, responsable enguany de l'obra. L'estrena també es va beneficiar de l'oferta de 3x2 entrades de Sala Cabanyes. De cara als dies 2 i 6 de gener, dates de les properes representacions, ja s'han venut moltes de les entrades disponibles.
publicat per
capgros.com
fotos Gabriel Romero
www.capgros.com
27 de desembre de 2010
Temporada Alta millora i té el futur encarat
El balanç del festival de teatre Temporada Alta de Girona i Salt no pot ser millor
L'edició més exitosa ha tancat amb 52.800 espectadors i ha demostrat la seva consolidació com un referent de primer nivell
El prestigi aconseguit pel major esdeveniment teatral que es fa a les comarques gironines no només dins del territori català i estatal, sinó també en l'àmbit europeu, demostra que l'aposta per la cultura dóna també els seus fruits i que, fins i tot, pot convertir-se en un important motor econòmic. Les xifres de la present edició que acaba de tancar-se parlen per si soles: 52.800 espectadors, 48.183 entrades venudes, 71 funcions amb les entrades exhaurides i un impacte econòmic a través de la presència als mitjans superior als 5 milions d'euros. S'han millorat els registres de l'any passat i el festival no ha tocat encara el seu sostre potencial. Una vegada consolidat i arrelat, el seu futur està encarat i cal ser optimista. El repte és situar-se com un referent europeu com pot ser el festival d'Avinyó -amb un dels pressupostos més elevats d'Europa- i, de moment es va pel bon camí. El seu director, Salvador Sunyer, ho té molt clar: el futur passa per la internacionalització del festival combinant les produccions de casa amb les millors propostes estrangeres. Les bases ja s'han posat també amb el projecte comú de programació amb Salt i Perpinyà -que estrenarà l'any vinent un teatre construït pel reconegut arquitecte francès Jean Nouvel- i el prestigi aconseguit també amb el centre de produccions El Canal, un autèntic pol d'atracció per a moltes companyies i que situa a poc a poc Girona com un referent de les arts escèniques. L'estrena aquest diumenge de la línia d'alta velocitat entre les comarques gironines, Perpinyà i París ajudarà sens dubte a establir aquests ponts d'intercanvi cultural. Els reptes de futur, com van deixar clar els seus responsables durant la presentació del balanç, passen igualment per ser un focus d'atracció internacional sense perdre les arrels gironines. Una altra reflexió que van apuntar és que confien que el nou Govern català segueixi veient el món de la cultura, i en especial del teatre, com a motor econòmic i com un valor afegit.
publicat per
http://www.diaridegirona.cat
22 de desembre de 2010
L'edició més exitosa ha tancat amb 52.800 espectadors i ha demostrat la seva consolidació com un referent de primer nivell
El prestigi aconseguit pel major esdeveniment teatral que es fa a les comarques gironines no només dins del territori català i estatal, sinó també en l'àmbit europeu, demostra que l'aposta per la cultura dóna també els seus fruits i que, fins i tot, pot convertir-se en un important motor econòmic. Les xifres de la present edició que acaba de tancar-se parlen per si soles: 52.800 espectadors, 48.183 entrades venudes, 71 funcions amb les entrades exhaurides i un impacte econòmic a través de la presència als mitjans superior als 5 milions d'euros. S'han millorat els registres de l'any passat i el festival no ha tocat encara el seu sostre potencial. Una vegada consolidat i arrelat, el seu futur està encarat i cal ser optimista. El repte és situar-se com un referent europeu com pot ser el festival d'Avinyó -amb un dels pressupostos més elevats d'Europa- i, de moment es va pel bon camí. El seu director, Salvador Sunyer, ho té molt clar: el futur passa per la internacionalització del festival combinant les produccions de casa amb les millors propostes estrangeres. Les bases ja s'han posat també amb el projecte comú de programació amb Salt i Perpinyà -que estrenarà l'any vinent un teatre construït pel reconegut arquitecte francès Jean Nouvel- i el prestigi aconseguit també amb el centre de produccions El Canal, un autèntic pol d'atracció per a moltes companyies i que situa a poc a poc Girona com un referent de les arts escèniques. L'estrena aquest diumenge de la línia d'alta velocitat entre les comarques gironines, Perpinyà i París ajudarà sens dubte a establir aquests ponts d'intercanvi cultural. Els reptes de futur, com van deixar clar els seus responsables durant la presentació del balanç, passen igualment per ser un focus d'atracció internacional sense perdre les arrels gironines. Una altra reflexió que van apuntar és que confien que el nou Govern català segueixi veient el món de la cultura, i en especial del teatre, com a motor econòmic i com un valor afegit.
publicat per
http://www.diaridegirona.cat
22 de desembre de 2010
Es presenta la nova programació del teatre de Blanes per al 2011
Avui s’ha dut a terme la presentació pública de la nova temporada Gener-Juny 2011 del teatre de Blanes. Com a novetat cal destacar el període de programació, que passa a ser semestral. Amb aquest nou canvi es millorarà la planificació per part del públic per gaudir de la programació. Pel treatre de Blanes passaran actors com, Joel Joan, Pere Ponce, Ramon Madaula, etc.
publicat per
http://blogblanes.wordpress.com
22 de desembre de 2010
Los Miserables agranda el esplendor del musical
El teatro vive una época de esplendor gracias a los musicales de Madrid o Barcelona, que luego inician gira por toda España. Tienen un éxito similar al de la zarzuela en los 50. Hoy, el teatro español franquicia taquillazos de la neoyorquina Broadway o el West End de Londres. La última superproducción en Madrid es _Los Miserables_, adaptación más longeva de la novela de Víctor Hugo, que ya han visto 56 millones de espectadores en todo el mundo, y que ahora protagonizan en el teatro Lope de Vega de Madrid los artistas Geronimo Rauch, Ignasi Vidal o Virginia Carmona para celebrar su 25º aniversario.
publicat per
http://www.lainformacion.com
24 de desembre de 2010
29 de desembre 2010
Josep Rodri i els Pastorets com a conte agnòstic
Màxima expectació davant la versió del clàssic nadalenc del creador mataroní
Gir copernicà per l’obra de teatre amb més essència. Quan Toni Grané va encomanar a Josep Rodri la direcció dels Pastorets buscava trencar, canviar, invertir conceptes. A partir d’aquest diumenge, dia de Sant Esteve, la Sala Cabañes és testimoni de fins on ha anat Rodri, creador de muntatges d’èxit com ‘Morir a Bagdad’ al comandament d’una nau a qui se li suposava rumb fix, com era l’Estel de Natzaret. Malgrat que avisa que són “Els Pastorets de sempre”, Rodri trenca barreres, conceptualitza l’obra com un conte i s’atreveix a desenvolupar l’acció teatral també a la platea. L’expectació per veure com lliga tot en la particular ‘salsa’ del teatre del Centre Catòlic és màxima.
Els Pastorets són un conte. Per fer-ho explícit, Rodri ha creat la figura de dos nens que guien l’espectador a través dels quatre actes i fins al final: “Hi ha uns nens que són a les golfes de casa i es troben enmig de coses antigues amb un llibre gegant. Els nens llegeixen el llibre i entren al conte, ballen amb follets, les nimfes, baixen a l’infern, s’escapen. Van apareixent tota l’estona amb una rèplica del llibre perquè el van llegint mentrestant. I hi ha un moment en què la mare, a mig apoteosi, els crida a sopar, trenco l’apoteosi perquè no sigui aquella imatge d’adoració tan carca i, a més, faig sortir els actors a saludar”, explica el director.
No és un dogma de fe
Rodri reivindica els canvis introduïts i adverteix que n’hi ha encara per fer. “Jo no he fet cap revolució, sinó algun canvi, si un dia es va poder inventar el pròleg, ara jo li trec l’àurea tan carca que tenien els Pastorets. El final ja no és una adoració interminable, jo vull que el nen que vagi a veure els Pastorets els vegi com un conte i no com un dogma de fe”, explica. Com abordar la representació del naixement de Jesús des de l’agnosticisme forma part dels equilibris que ha hagut de fer un director forà, que no és membre de Sala Cabanyes. “És l’espectacle de tota la vida però amb una visió més optimista i participativa, on el dimoni se’t pot asseure a la falda si cal”, explica.
I és que l’altra gran novetat dels Pastorets arriba pel trencament de la quarta paret, és a dir, pel fet que els actors baixin a la platea i hi desenvolupin l’acció involucrant el públic. “Surten dimonis per la platea, es fa ballar les pedretes a tot el públic i es reparteixen galetes per celebrar el casament de Josep i Maria”, explica sintèticament Rodri. Cap d’aquests canvis, ni el d’una certa laïcització conceptual ni el de baixar on el públic són rebuscats. “Jo necessitava fer alguna cosa, pels Pastorets i per mi. L’any passat em vaig empassar els Pastorets cada dia i vaig fer una llista de coses que volia fer i canviar. Em vaig marcar com a reptes millorar la part musical tant d’orquestra com els cors, incidir molt en la interpretació que estava molt esllenegada i donar-li a tot una altra marxa”. Aquest és el canvi d’un Rodri que s’acompanya a la direcció musical per Jordi Lluch, flamant candidat a ‘Mataroní de l’Any’.
Lluch ha recuperat la versió de quan ell ja havia dirigit els Pastorets, més clàssica pel que fa a l’orquestració. “Sonarà millor i els cors també els hem treballat”. explica Rodri. I a tot això arriben aquests Pastorets del canvi, del primer de dos anys de Rodri a la direcció. S’estrena per Sant Esteve i enguany es comprimeix el calendari al gener. Que comenci l’espectacle.
Rodri: una aposta fermaTot i ser una “santa casa” amb força rum rum interior, l’aposta pel creador mataroní Josep Rodri es considerada “ferma” pels actuals responsables de la Sala Cabanyes encapçalats per Toni Grané. Grané assegura que des de l’entitat es marca quins són els trets que ha de tenir l’espectacle i segons aquests paràmetres Rodri no sobrepassa cap límit. Com amb el cartell de Les Santes, Grané fa seu aquell raonament que les polèmiques són el que mantenen vives les tradicions. En aquest sentit, l’objectiu de la Sala és fer un muntatge més viu, més participatiu i més actual. Hi ha força canvis en el repartiment, novetats com les galetes en forma de lluna que es repartiran a la platea i també es podran adquirir una vegada estrenada l’obra. Els Pastorets són, com cada any, un impressionant engranatge humà que mobilitza més de 350 persones durant un mes i escaig la mar d’intens dins de la Sala Cabanyes. Enguany estrenen cartell, el binomi Rodri-Lluch a la direcció i una nova pàgina web i presència 2.0. L’huracà xiula en versió moderna.
publicat per
Cugat Comas
www.totmataro.cat
24 de desembre de 2010
'Hair' porta pau, amor (i drogues) a l'Apolo
Daniel Anglès dirigeix la versió en castellà del musical que retrata els 'hippies' americans dels seixanta als Estats Units
Qui diu que, en època de crisi, ningú s'atreveix a fer musicals multitudinaris? El productor barceloní Joan Lluís Goas (creador de Spamalot i Grease) s'ha llançat a la piscina amb un nou muntatge que compta amb 28 actors a l'escenari i 8 músics en directe, però sabent que a dins hi havia aigua: el muntatge que aquesta nit s'estrena en castellà al Teatre Apolo és un dels més famosos i representats de la història de Broadway, Hair.
L'obra se situa als anys seixanta als Estats Units i retrata una època convulsa en què hi havia forts moviments socials rupturistes, com els hippies, que defensaven l'amor lliure, el pacifisme (en plena guerra del Vietnam) i l'abús de les drogues com a forma de vida. L'espectacle va ser un xoc brutal per a les ments conservadores de l'establishment americà del 1968 (cal dir que l'espectacle compta amb nus integrals de tota la companyia) i va ser un èxit fulminant, igual que la versió cinematogràfica de Milos Forman de 1979. Els temes musicals, entre els quals hi ha Aquarius i Let the sunshine inn, també s'han fixat a l'imaginari col•lectiu.
El director Daniel Anglès (El Musical Més Petit) lidera aquesta producció convençut que "Hair no ha perdut constància, perquè el conflicte i l'època estan molt ben explicats, i això demostra que és un clàssic, com Shakespeare o Txèkhov. Els conflictes són universals", assegura. Per ell, es tracta d'una generació molt inspiradora, malgrat que l'avenç en certs temes, com l'alliberament sexual de la dona, pugui quedar anacrònic. L'espectacle espera omplir el miler de localitats de la sala cada dia, amb adolescents que simpatitzin amb els protagonistes de l'obra (els actors Julia Möller, Jordi Coll i Joan Vázquez) i adults que rememorin la seva joventut de pantalons de campana; per això, l'obra no té data de comiat de la cartellera.
publicat per
Laura Serra / Barcelona
Foto de Xavi Gómez
www.ara.cat
22 de desembre de 2010
La Fira Mediterrània de Manresa abre su convocatoria 2011
La Fira Mediterrània de Manresa ha abierto la convocatoria 2011 para las compañías y grupos que quieran optar a formar parte de la 14a edición de este certamen estratégico en el mapa de los mercados de espectáculos configurado por el Departamento de Cultura y Medios de Comunicación de la Generalitat de Catalunya. La fecha límite de presentación de los proyectos será el viernes 18 de marzo de 2011. La Fira tendrá lugar entre el 3 y el 6 de noviembre de 2011.
publicat per
http://revistaanteojos.blogspot.com
21 de desembre de 2010
28 de desembre 2010
Josep Rodri planteja els Pastorets com ‘un conte’ sense tant pes religiós
El director mataroní lidera l’obra, vaixell insignia de sala Cabanyes, que estrena una nova edició el dia de Sant Esteve
Josep Rodri assumeix la direcció dels Pastorets, que s’estrenaran com és habitual per Sant Esteve, i això implicarà uns quants canvis destacables en el vaixell insígnia de Sala Cabanyes. El director mataroní, conegut per treballs com Morir a Bagdad, Violències o Làcrima, plantejarà el muntatge nadalenc com ‘un conte’, i n’alleugerirà força el seu pes religiós. “Com a agnòstic que sóc, m’incomodava acabar l’obra amb una Apoteosi que sembla una adoració a la Sagrada Família”, va exemplificar Rodri ahir dimecres, en la presentació de l’espectacle d’enguany. Per aquest motiu, el mataroní, que dirigirà Els Pastorets aquest any i el següent, ha introduït com a novetat la figura de dos nens que troben en unes golfes el ‘conte’ dels Pastorets. En obrir-lo es desplega tot el muntatge teatral tal i com gairebé tothom el coneix, i en tancar-lo es clou la funció. “Cadascú pot veure Els Pastorets com vulgui, ja sigui com un conte o bé com una història religiosa”, va explicar Rodri
El vessant “tradicional i popular” dels Pastorets és el que més interessa al nou director del muntatge. “Ens explica històries que ens agradi o no, formen part de la nostra cultura”, va dir. Entre els canvis que ha introduït a l’obra, també destaca que farà baixar alguns actors a la platea, i tot el repartiment sortirà a saludar al final de la funció un fet inèdit en la història dels Pastorets. A més, ha introduït un nou element lúdic, les galetes de La Lluna, que els propis actors repartiran entre el públic. A més, ha volgut reforçar la part musical, de la qual se n’encarrega Jordi Lluch. Amb tot plegat, ha volgut trencar amb la rutina dels Pastorets. “He volgut transgredir, fer canvis, i això ens ha obligat a tots a posar-nos les piles”, va comentar.
El director de Sala Cabañes, Toni Grané, va destacar que Josep Rodri “ha assumit el repte de dirigir Els Pastorets amb totes les de la llei, malgrat no ser un home d’aquesta casa”. Grané, a més, va defensar el projecte de Rodri, malgrat que va reconèixer que la seva visió sobre els Pastorets reobrirà el debat sobre els trets identitaris de l’obra, que és considerada Patrimoni de la ciutat.
publicat per
capgros.com
foto : Romuald Gallofré
www.capgros.com
24 de desembre de 2010
Pastorets tradicionals però també innovadors
Com cada any el Teatre Metropol de Tarragona és l'escenari de les tradicionals representacions de Pastorets
A Reus, en Lluquet i en Rovelló seran al teatre de l'Orfeó Reusenc
Arriba Nadal i els galls tremolen, la tia Pepa es frega les mans i altres, amb la pell i la samarra, mengen ous i botifarra. Són els pastorets, que cada any i amb l'ajuda de Sant Miquel, impedeixen que satanàs i els seus sequaços matin l'infant que ha de néixer. Ara que arriben les festes, en Lluquet i en Rovelló tornen a reviure a Tarragona la seva particular aventura, entre àngels i dimonis, espardenyes i barretines. Els dies 26 i 27 de desembre, a les 18.00 h, el Teatre Metropol es convertirà en Betlem i l'Associació La Salle sortirà a l'escenari per representar, al peu de la lletra i amb mínima variació, el text de Folch i Torres. “Dins de la modèstia, hem sabut mantenir la tradició i és una satisfacció poder reeditar l'obra any rere any", explicava Josep Maria Rota, director de la representació, en un moment que l'oferta d'oci és molt àmplia i els casals i ateneus han perdut el protagonisme de temps passats. I del llunyà Betlem a la pròpia ciutat, la companyia La Golfa proposa uns pastorets “tarragonitzats” que, a partir de la base de Folch i Torres i el text de Josep Bargalló, satiritzen any rere any sobre la realitat més propera. “No només volíem fer l'obra, sinó també posar cullerada a l'actualitat general. Així, podem sorprendre el públic i cada any és diferent”, explica Jordi Gómez, que interpreta en Rovelló. Els dies 2 i 3 de gener La Golfa serà també al Metropol, a partir de les 18.30 h, amb uns pastorets crítics i satírics però que Gómez destaca que són també "un espectacle ben familiar". Però sigui tradició o modernitat, text literal o adaptat, o l'infant Jesús neixi a Betlem o a Centcelles, els pastorets són una realitat ben viva i present a les comarques tarragonines. Una realitat que no sorgeix del no-res sinó que és l'esforç continu d'actors i actrius amateurs que, quan arriba el fred, dediquen temps, feina i il•lusió a aquella obra teatral que Josep Maria Folch i Torres va escriure al començament del segle passat pensant en joves i nens. Ara, aquells dos pastorets abrigadets, el murri i el poruc, tornen a baixar de la muntanya i fan cap també a Reus, amb els Pastorets de l'Orfeó Reusenc, que actuaran a la capital del Baix Camp els dies 7, 8 (21.30 h) i 9 (18.30 h) de gener, al mateix teatre de l'Orfeó. Es tracta d'una creació pròpia, lliure, més moderna i amb una durada pensada per als més petits. Dirigida per Enrique Noviales, els pastorets reusencs també faran gira a l'Aleixar (26 de desembre, 20.30 h) i a l'Argentera (2 de gener, 18.30 h). Amb tot, en Lluquet i en Rovelló es trobaran ben a gust als teatres del Camp, amb els somriures de nens i nenes i algun adult nostàlgic.
LA DATA
26.12.10
L'Associació La Salle engega els Pastorets. Diverses companyies actuaran al Camp fins a mitjans de gener.
publicat per
Aleix Duran
Escena de la representació dels Pastorets de la companyia La Golfa, l'any passat, al teatre Metropol de Tarragona. Foto: TJERK VAN DER MEULEN.
www.avui.cat
22 de desembre de 2010
Els Pastorets del Vendrell entren a escena els mesos de gener i febrer
Els Pastorets del Vendrell també esperen l'any nou per estrenar-se i s'allargaran fins al febrer. Els més petits prenen primer el protagonisme i comencen, el 9 de gener a les 17 h, les representacions de l'entitat amb els Pastorets infantils. Els Pastorets adults saltaran a l'escenari els dies 16, 23 i 30 de gener i el 6 i 13 de febrer, sempre a les cinc de la tarda. Tant els pastorets infantils com els adults podran veure's al Teatre Àngel Guimerà del Vendrell.
www.elpunt.cat
22 de desembre de 2010
www.elpunt.cat
22 de desembre de 2010
Mala consciència pija davant les gitanes del Lliure
Aix, quina angunieta feia veure La casa de Bernarda Alba al Lliure, ahir, interpretada per vuit gitanes d’El Vacíe –el campament gitano més antic d’Europa– de Sevilla. Tenint en compte que era fruit d’un taller d’integració social a través del teatre, em va semblar fantàstic com a exercici educatiu i social. La companyia TNT es mereix premi per la seva feina, i les actius amateurs –i la majoria analfabetes, cal dir-ho– també, per l’esforç i la valentia de representar una obra de 1936 que en la seva societat encara té un sentit literal. La casa té valor perquè és la punta de l’iceberg de la feina diària amb un col•lectiu marginal. Qui digui que el teatre és només entreteniment, que vingui i ho vegi.
Però l’angunieta venia per una altra qüestió. No vaig entendre per què el personal reia i aplaudia des del minut 1 davant la interpretació de l’àvia ‘boja’ o l’aparició de les ufanoses filles de Bernarda. L’obra no fa gràcia. D’acord que la seva interpretació en alguns moments és volgudament còmica i, fins i tot, irònicament autoparòdica –quan la iaia es posa a vendre clavells al públic per quatre duros–, però no és humor hilarant. I el públic que excepte sis gitanes que vaig comptar era l’habitual de la sala –la germandat progre, pija, moderna, gafapastes, alternativa, teatrera, curiosa i intel•lectualoide, servidora inclosa, esclar– majoritàriament reia sorollosament –servidora no inclosa, esclar– davant les pobretes gitanes, que ‘ho fan força malament perquè no en tenen ni idea de teatre però quin salero!’ Direu que això és mala consciència de primer món, d’acord, però per què la resta del públic no la tenia?
publicat per
Laura Serra
http://blogs.ara.cat/elgrocnomata
www.ara.cat
18 de desembre de 2010
'Agosto': más Dallas que Oklahoma
Espectacular puesta de Sergi Belbel y arrolladoras Anna Lizaran y Emma Vilarasau en el TNC
No sé si conocen ustedes una humilde y extraordinaria serie llamada Breaking Bad. Sus protagonistas son una familia disfuncional a más no poder enfrentada a situaciones extremísimas, y sin embargo te crees tanto sus personajes como sus peripecias: te identificas y sufres y ríes con ellos. A mi juicio, esa es la auténtica "Gran Obra Americana", el laurel (vacante desde Ángeles en América) con que los críticos neoyorquinos y londinenses han querido coronar a Agosto ("August. Osage County", 2008), de Tracy Letts, reconsagrada luego por el Pulitzer, por cinco tonys y por un exitazo de público que ya se está repitiendo en el TNC de Barcelona, donde se ha presentado en vivaz traducción catalana de Joan Sellent y rotunda puesta en escena (con algunos peros) de Sergi Belbel. Agosto es una desmesurada comedia negra, modalidad Familia Que Se Despedaza: es ambiciosa, tiene pasajes redondos y logra mantener el interés del espectador, pero utilizando demasiados recursos folletinescos y/o previsibles. Lo peor, para mi gusto, es que suscita escasa emoción y que tienes la sensación de haberla visto mil veces en muy distintos formatos, de Tennessee Williams a los melodramas góticos de Minnelli (con un humor más feroz, eso sí). Su centro (o su voraz agujero negro) es Violet Weston (Anna Lizaran), una matriarca terrible que parece haber sido engendrada por Medea y el J. R. de Dallas. Para que la obra funcione no sólo has de comulgar con ese perfil ultragorgónico sino también con a) que la dama se sostenga en pie pese a todas las pastillas que se mete y, b) que su marido, el laureado poeta Beverly Weston (Carles Velat) haya esperado más de cuarenta años antes de salir por el foro. La desaparición del padre reunirá (es un decir) a la familia en una mansión varada en las tórridas llanuras de Oklahoma. Glaenzel & Cristiá ha diseñado, como pide el texto, un corte en sección de sus tres plantas, espectacular y eficacísimo aunque con un cierto aire de tienda de muebles. No les detallaré el argumento porque nos podrían dar las uvas: Letts emplea casi cuatro horas para narrar un amasijo de intrigas cuyo meollo se ventilaría tranquilamente en dos, pero el modelo de la "Gran Obra Americana" tiene sus servidumbres, y quizás en esa hipertrofia radique parte de su éxito. Por otro lado, tampoco cuesta imaginar que en la comida estallarán todas las tensiones acumuladas, que tendremos la consabida escena de madrugada en que las tres hermanas -Barbara (Emma Vilarasau), Ivy (Rosa Renom) y Karen (Montse Germán)- beberán, intercambiarán confidencias y se comportarán como niñas, y que, por supuesto, en el último tercio se revelarán secretos tremendos. Hay, como señalaba antes, cuadros formidables: el hilarante diálogo sobre los abismos de la vejez femenina entre Violet, su no menos siniestra hermanita Mattie Fay (Maife Gil), y la cuitada y domeñadísima Ivy; el pugilato, notablemente pautado (y muy aplaudido) entre Barbara y su marido, Bill (Abel Folk), que ya tiene medio cuerpo en otra cama; la comida central, donde Violet escupe hectolitros de veneno según el triple patrón (bitchy al cubo) de la Taylor en ¿Quién teme a Virginia Woolf? y Bette Davis en La loba y El aniversario. O los dos grandes momentos de Charlie Aiken (Jordi Banacolocha), el paciente marido de Mattie Fay: cuando torpemente intenta bendecir la mesa y cuando lanza un órdago definitivo a su pareja. Por el contrario, hay personajes tan escasamente perfilados como Karen (que parece existir para que las hermanas sean tres, a la chejoviana usanza) y otros que protagonizan tramas prescindibles, como su novio Steve (Óscar Molina), improbable acosador de la quinceañera Jean (Clara de Ramón), la hija de Bill y Bárbara, con las maneras de un lobo de cartoon: tal vez el principal motivo de esa línea argumental sea que Karen y Steve salgan de escena, como si Letts ya no supiera qué hacer con ellos. Sergi Belbel, por su parte, carga las tintas en los dibujos de Steve y, puro aguafuerte, de Little Charlie (Albert Triola), hijo de los Aiken: del texto no se desprende la redomada idiocia de ambos. En ese último acto hemos de pechar, igualmente, con un exceso de fatum en el personaje de Barbara, calzando con extrema velocidad en los pasos de su madre, inflexiones de voz incluidas, y en la maldad más allá de lo creíble de doña Violet (revelaciones mandan). Belbel tiene un olfato y un talento indiscutibles a la hora de levantar, sostener y hacer estallar los picos dramáticos de la función, como la inmejorable escena de la comida: más de uno ha señalado el vínculo entre esta puesta y la de su magistral Sábado, Domingo y Lunes, de De Filippo, si bien yo la emparentaría, por semejanzas temáticas, con su propio Forasters, otro abigarrado (y no menos prolijo) melodrama familiar. El equipo actoral, muy bien guiado, conecta plenamente con el público. No es ninguna novedad decir que Anna Lizaran rebosa poderío escénico. Tiene una gracia y una expresividad (aquí con un punto berlanguiano) prodigiosas y está arrolladora de principio a final, pero, lástima, las caídas de Violet en la demencia son externas y a un paso de lo grotesco. Emma Vilarasau vuelve a estar en plenísima forma, con una energía sulfúrica y constante: convendría vigilar, sin embargo, esas excesivas mímesis del tercer acto. Muy bien, igualmente, Rosa Renom, tan cercana a la Mia Farrow de Septiembre, y Montse Germán tratando de sacar el máximo brillo a los escasos metales de su personaje. Maife Gil hace crecer formidablemente a una Mattie Fay que comienza un tanto escorada hacia la caricatura. Impecables, sin una nota falsa, Abel Folk (aquí casi la respuesta catalana a Joe Mantegna), y ese soberbio todoterreno que es Jordi Banacolocha, siempre con una verdad sencilla e instantánea. Una revelación: Clara de Ramón, que compone una adolescente naturalísima. Dignos pero un tanto opacos Carles Velat, Manuel Veiga (el sheriff Gilbeau) y Almudena Lomba (Johnna, la criada cheyenne). Muy subidos de tono, como decía antes, Óscar Molina y Albert Triola. Oleadas de merecidos aplausos y bravos al final. Agosto arrasará.
publicat per
Marcos Ordóñez
foto : Escena de Agosto, de Tracy Letts.- David Ruano
www.elpais.com
18 de desembre de 2010
´El principito´ llega en versión navideña
El Teatro Principal de Valencia pone en escena, desde mañana hasta el 9 de enero, el espectáculo El meu príncep, un cuento de Navidad narrado a través de la danza y para todos los públicos que vuelve a los escenarios valencianos en una versión "amplificada", de mayor formato.
Lo explicó ayer el coreógrafo Ramon Oller, acompañado de Inmaculada Gil Lázaro; el coordinador del Centre Coreogràfic, Leo Santos, y las bailarinas Cathy Royo y Diana Huertas.
El montaje se estrenó el pasado 25 de febrero en el Rialto y pasó también por el Mercat de les Flors de Barcelona, pero ahora El meu príncep, que bebe del libro El principito y de las fábulas en general, se convierte en una función más grande en la que participan todos los integrantes del Ballet de Teatres junto a más de 60 alumnos del Conservatorio Profesional de Danza de Valencia.
Esta iniciativa ya se desarrolló el año pasado con el Ballet Nacional de Cuba y El cascanueces y continúa ahora con El meu príncep, que tiene voluntad, aseguró Oller, de convertirse en un "clásico navideño", una especie de "respuesta mediterránea" al clásico centroeuropeo.
En este sentido, explicó que en toda Europa existen tradiciones populares que consisten en "la colaboración de todo un pueblo" en un montaje. El coreógrafo residente del Ballet de Teatres resaltado la importancia de estos acontecimientos y recordó que su primera actuación fue a los 7 años en la representación de Els pastorets de Esparreguera, su localidad natal en Barcelona.
publicat per
http://www.levante-emv.com
21 de desembre de 2010
Lo explicó ayer el coreógrafo Ramon Oller, acompañado de Inmaculada Gil Lázaro; el coordinador del Centre Coreogràfic, Leo Santos, y las bailarinas Cathy Royo y Diana Huertas.
El montaje se estrenó el pasado 25 de febrero en el Rialto y pasó también por el Mercat de les Flors de Barcelona, pero ahora El meu príncep, que bebe del libro El principito y de las fábulas en general, se convierte en una función más grande en la que participan todos los integrantes del Ballet de Teatres junto a más de 60 alumnos del Conservatorio Profesional de Danza de Valencia.
Esta iniciativa ya se desarrolló el año pasado con el Ballet Nacional de Cuba y El cascanueces y continúa ahora con El meu príncep, que tiene voluntad, aseguró Oller, de convertirse en un "clásico navideño", una especie de "respuesta mediterránea" al clásico centroeuropeo.
En este sentido, explicó que en toda Europa existen tradiciones populares que consisten en "la colaboración de todo un pueblo" en un montaje. El coreógrafo residente del Ballet de Teatres resaltado la importancia de estos acontecimientos y recordó que su primera actuación fue a los 7 años en la representación de Els pastorets de Esparreguera, su localidad natal en Barcelona.
publicat per
http://www.levante-emv.com
21 de desembre de 2010
27 de desembre 2010
El conte de Josep Rodri
El director lidera Els Pastorets de Sala Cabanyes per donar la seva visió del clàssic sense que perdi els seus trets identitaris
Horaris de les representacions
Nova web de Sala Cabanyes Els Pastorets d’aquest any arriben amb una altra novetat. La Sala Cabanyes posa en marxa la comunicació 2.0 amb la nova pàgina web www.salacabanyes.cat, que inclou nova imatge, nova categorització dels continguts que proporciona més agilitat. A més Els Pastorets passa a formar part de les xarxes socials i ja compta amb presència tant al facebook com al twitter. Tot plegat amb l’objectiu de generar interactivitat i estar al dia en les comunicacions.
Dies de representació
26 de desembre, a les 19 h
2 de gener, a les 17 h
6 de gener, a les 19 h
8 de gener, a les 19 h
9 de gener, a les 17 h
15 de gener, a les 19 h
16 de gener, a les 17 h
22 de gener, a les 19 h
23 de gener, a les 17 h
30 de gener, a les 17 h
Nova web de Sala Cabanyes
Els Pastorets d’aquest any arriben amb una altra novetat. La Sala Cabanyes posa en marxa la comunicació 2.0 amb la nova pàgina web www.salacabanyes.cat, que inclou nova imatge, nova categorització dels continguts que proporciona més agilitat. A més Els Pastorets passa a formar part de les xarxes socials i ja compta amb presència tant al facebook com al twitter. Tot plegat amb l’objectiu de generar interactivitat i estar al dia en les comunicacions.
Els Pastorets com un conte, sense tant pes religiós i amb la visió personal de Josep Rodri com a tret distintiu. Aquest és el titular principal que s’extreu de l’edició d’enguany dels Pastorets de Sala Cabanyes, que s’estrena com és habitual el dia de Sant Esteve. Uns Pastorets que, sota la batuta de Rodri, es presenten amb algunes diferències remarcables respecte a Nadals anteriors. Aquest és un fet volgut per l’entitat, motiu pel qual s’han establert “torns” de direcció de dos o tres anys (Rodri substitueix Antoni Blanch, director de les tres edicions anteriors). “L’objectiu és donar noves visions de l’obra, rellegir-la”, explica Toni Grané, director de Sala Cabañes. Aquesta voluntat de reinventar-se, però, genera irremediablement nous debats entre partidaris dels Pastorets més “clàssics” i els que aposten per opcions més obertes. “Sempre hi haurà polèmiques, però això vol dir que l’obra és viva”, recalca Grané. I Rodri afegeix: “El dia que no hi hagi debat a l’entorn dels Pastorets, com amb el cartell de Santes, malament rai”.
Ja s’intuïa que amb el “fitxatge” de Josep Rodri Els Pastorets viurien més canvis del que és habitual. La pròpia Sala Cabanyes també ho pretenia així quan va proposar com a capità del seu vaixell insígnia a algú com ell, que no pertany a l’entitat i que és l’autor d’obres als antípodes del clàssic nadalenc com l’aplaudida Morir a Bagdad, Làcrima o Violències. Dit i fet, Rodri ha decidit convertir Els Pastorets en un conte, que dos nens descobreixen en unes golfes. Ells són els protagonistes de l’inici i el final de l’obra, quan obren el llibre es desplega tot el muntatge teatral que tothom coneix, i quan el tanquen perquè la mare els crida a sopar es clou la funció. Un “truc” que el director utilitza per ampliar a l’espectador el ventall de lectures possibles del muntatge. “Cadascú pot veure Els Pastorets com vulgui, ja sigui com un conte o bé com una història religiosa”, afirma Rodri. El director es declara “agnòstic” i, com a tal, assegura que se sentia “incòmode” amb la perspectiva de tancar l’obra amb l’Apoteosi, perquè li sembla “una adoració a la Sagrada Família”. Aquesta pèrdua de part de la religiositat de l’obra serà sens dubte el segell personal de Rodri que més marcarà l’edició d’enguany.
Però hi ha altres novetats. Per exemple, el nou director fa baixar alguns actors a la platea, un fet inèdit fins ara, per moure’s entre el públic i donar més dinamisme. En un d’aquests moments, repartiran galetes entre el públic, amb la forma de la tradicional Lluna dels Pastorets. També hi haurà una piruleta que reprodueix la mateixa lluna. I els actors i actrius sortiran al final de l’obra a saludar al públic, tal i com es fa pràcticament en totes les representacions teatrals però mai, curiosament, als Pastorets de Sala Cabanyes. Amb tot plegat, Rodri ha volgut potenciar el vessant “tradicional i popular” de l’obra, que és la que més li interessa, segons va apuntar, per sobre de la història religiosa que explica. Una història, això sí, que ni molt menys rebutja. “Ens agradi o no, ens explica moltes coses que formen part de la nostra cultura”, apunta. Un altre element que ha volgut potenciar és el musical. El director del Cor Ciutat de Mataró, Jordi Lluch, és l’encarregat de liderar aquest àmbit. “Tenim una coral de dones molt potent, però amb la d’homes aquest any encara no haurem arribat on jo voldria”, va reconèixer Rodri, que assegura que els Pastorets és “un precedent” dels actuals musicals.
Oxigenar els Pastorets, aportar-hi un nou punt de vista, donar-li un nou dinamisme. Aquestes són les claus d’enguany. “Els directors sempre eren de la casa, i amb aquesta rutina tot es dona per sabut i es cau en una rutina que pot ser perillosa”, destaca Rodri, que recorda que els Pastorets son Patrimoni de la Ciutat. “Això és una responsabilitat important que tothom ha de tenir present”, constata. El fet de plantejar coses diferents ha obligat tot l’equip de l’obra a “posar-se les piles”, en paraules del director. Una voluntat de transgredir que, segons Rodri, ha fet “sempre des del respecte”. En aquest sentit, Toni Grané destaca com a director de Sala Cabanyes que amb Rodri a les regnes de l’obra, aquest any “tornarà a obrir-se el debat sobre els trets identitaris dels Pastorets”. “Des de la meva visió, Rodri no transgredeix aquests trets, però sempre hi ha altres visions”, afegeix.
publicat per
V.B.
Fotos de : Romuald Gallofré
www.capgros.com
23 de desembre de 2010
A Sarrià, un Satanàs espectacular
Satanàs sortirà de sota l'escenari envoltat de fum i foc. Aquesta és una de les principals novetats dels Pastorets de Folch i Torras que el centre cultural parroquial Mossèn Casanellas representa el dia de Sant Esteve i el 2 de gener (17.00 hores) al local. A més, hi haurà per primera vegada els Tres Reis guiats per un estel que travessarà la sala.
Música, a Banyoles
La música i el cant coral a càrrec del Cor del Teatre són els aspectes més destacats dels Pastorets de Banyoles, traduïts al català per Josep Navarro Santaulàlia, Joan Solana, que n'és el director, i Xavier Xargay. El text original és el d'Antoni Molins i Ignasi Rubió. Hi participen actors de diferents companyies teatrals de la ciutat, amb una presència rellevant dels alumnes de l'Aula de Teatre. Hi ha funcions al Teatre Municipal els dies 26 i 27 de desembre i els dies 2, 3 i 6 de gener, a les sis de la tarda.
Palafrugell
A Palafrugell, els efectes de so, llum estroboscòpica, boira baixa generada amb CO2 i les fragàncies relacionades amb les escenes són les novetats dels Pastorets que coordina el grup local Les Bambolines. La representació reuneix 50 actors i un burro català i es fa amb música i veu en directe. Estrenen deu elements escenogràfics i s'han confeccionat bases musicals amb la Coral Nit de Juny. Es fa al teatre els dies 26 i 27 de desembre i 3 i 6 de gener a les sis de la tarda.
publicat per
Jordi Casas / Sarrià de Ter
www.elpunt.cat
22 de desembre de 2010
'Othello', quan la passió mata
El teatre Lliure revisita la tragèdia de Shakespeare de la mà de Thomas Ostermeier
A 'Otel•lo' Shakespeare parla sobre qüestions sempre universals: la competitivitat, l'enveja, el racisme, les lluites de poder, el sexe, la gelosia...
Othello és una de les grans tragèdies de Shakespeare. El trio format pel manipulador Iago, la innocent Desdemona, i el gelós Othello donen cos a un dels arguments més antics i universals: com algú, amb males intencions, pot intoxicar un altre home fins fer-lo creure allò que no és; i com algú innocent pot morir víctima d'aquesta intoxicació. Amb uns ingredients tan bàsics -per essencials- no és estrany que l'obra fos, des de la seva estrena, un dels èxits més rotunds del dramaturg anglès, i que la seva presència a la cartellera sigui una constant. Aquesta setmana la tragèdia del moro venecià torna als escenaris de Barcelona. Ho fa només dos dies, dimarts i dimecres, al teatre Lliure de Montjuïc.
Només dos dies per un Othello molt especial, el que signa el director Thomas Ostermeier, un dels mites vivents del teatre alemany i europeu actuals. Com l'anglès Declan Donellan -l'ànima de Cheek by Jowl- Ostermeier és un enamorat de Shakespeare, al qual torna de forma recurrent. Ha recollit crítiques excepcionals, primer amb un 'Somni d'una nit d'estiu' i després amb un 'Hamlet' considerat per molts una de les millors adaptacions teatrals dels últims anys. Ara Ostermeier revisita el dramaturg d'Stratford amb un treball que explora en detall la psicologia dels personatges, no tant què fan sinó per què ho fan. Per què Desdemona no planta cara davant d'una acusació falsa? Per què Iago porta la seva venjança fins al final? Per què Othello, l'astut militar, resulta tan primari com a home?
Durant dècades els investigadors literaris i els experts teatrals han vist en Othello un perfil relativament simple. Era Iago, el soldat envejós, l'alferes que es vol venjar d'Othello perquè aquest no l'ha ascendit a lloctinent, l'home capaç de mentir i matar, qui era considerat el protagonista més interessant de la història, amb una personalitat múltiple, alhora seductora i repel•lent. Fins i tot Desdemona, la dona apassionada que s'enfronta al seu pare per casar-se amb un estranger però que després accepta passivament la mort a les seves mans, era considerada com un personatge més ric. Othello era, només, un home noble i senzill.
Poder, racisme
Tan noble i tan senzill que no sap veure que Iago el manipula. El muntatge d'Ostermeier, que es representa en alemany amb sobretítols en català, posa l'accent no tant en la història sentimental -l'engany que acaba amb la història d'amor entre Othello i Desdemona- com en la social: les maquinacions pròpies de l'exèrcit, les lluites de poder, la competició entre homes i, de manera clau, el racisme, el rebuig que provoca Othello per ser negre.
En el muntatge que aquest dimarts i dimecres arriba al Lliure l'odi generat per les lluites de poder i la desconfiança i el rebuig als estrangers esclata per sorpresa, després d'un inici relaxat. L'acció s'obre en un night-club. La inevitable transgressió -quin director no ha volgut deixar la seva petjada quan s'ha enfrontat a Shakespeare?- permet a Ostermeier posar l'accent en l'absurditat de la tragèdia, en el tortuós camí que porta de l'ambient lúdic i relaxat fins al drama, de la sinuositat del jazz a la duresa inevitable del crit de mort.
publicat per
Isidre Estévez
Foto : Tania Kelley / Teatre Lliure
www.lamallc.at
21 de desembre de 2010
'20 conmigo' gana el premio al mejor espectáculo del XI Festival de Teatro Aficionado 2010
La obra '20 conmigo', de la Companya de Teatre Paranoia, ha ganado el premio al mejor espectáculo del XI Festival de Teatro Aficionado 2010 de Torrelavega, dotado con 3.000 euros.
Mientras, el premio del público al mejor espectáculo, por votación especial, ha recaído en 'Yerma', de Teatro de Robres (Huesca), que ha recibido 1.000 euros.
Por su parte, el premio del jurado al mejor actor/actriz ha sido para Francisco Valcárce, del grupo Melpómene Teatro (Madrid) que representó la obra 'Ya van 30!', y por el que recibirá 600 euros.
Además, ha recibido una mención especial al trabajo realizado por la compañía Stres de Quatre Teatro (Valencia) por su espectáculo 'Sinf, snif'.
A esta convocatoria se han presentado 146 grupos, se han realizado diez representaciones y el público asistente ha ascendido a 7.672 personas.
publicat per
europa press
www.20minutos.es
17 de desembre de 2010
Mientras, el premio del público al mejor espectáculo, por votación especial, ha recaído en 'Yerma', de Teatro de Robres (Huesca), que ha recibido 1.000 euros.
Por su parte, el premio del jurado al mejor actor/actriz ha sido para Francisco Valcárce, del grupo Melpómene Teatro (Madrid) que representó la obra 'Ya van 30!', y por el que recibirá 600 euros.
Además, ha recibido una mención especial al trabajo realizado por la compañía Stres de Quatre Teatro (Valencia) por su espectáculo 'Sinf, snif'.
A esta convocatoria se han presentado 146 grupos, se han realizado diez representaciones y el público asistente ha ascendido a 7.672 personas.
publicat per
europa press
www.20minutos.es
17 de desembre de 2010
26 de desembre 2010
De gran format
Quadre escènic al voltant de la foguera.
Els Pastorets de Mataró, amb text de Ramon Pàmies i música dels mestres Enric Torra i Felip Vilaró i els mossens Miquel Ferrer i Joan Fargas, són patrimoni cultural de la ciutat des de 1981. L'Ajuntament en va reconèixer la singularitat, els valors culturals i tradicionals que conté l'espectacle, la perseverança de diverses generacions de mataronins per mantenir-los vius des del 1916 i també el rigor en la seva execució. Cinc generacions d'actors els han donat vida i són els únics que tenen música en directe acompanyada per un gran cor. Més de 350 persones, de manera absolutament desinteressada, fan possible un espectacle de gran format amb tots els ingredients: orquestra i cants en directe, balls, canvis espectaculars d'escenografia, efectes especials de foc, llum i so...
26 de desembre i 2, 6, 8, 9, 15, 16, 22, 23 i 30 de gener,. A la Sala Cabanyes. Dissabtes, a les 19 h; diumenges, a les 17 h. Dia 6, a les 19 hores.
www.elspastoretsdemataro.cat
publicat per
M. J. Rodríguez
Foto : Sortim
www.elpunt.cat
24 de desembre de 2010
Pastorets per tot Girona
Un recorregut pel centre de Girona servirà avui per obrir els actes per celebrar el trentè aniversari
El 2 de gener s'ha previst una matinal amb Pastorets, pastís i un DVD
Girona s'omple més que mai de Pastorets. El trentè aniversari dels Pastorets de Girona promoguts pel Grup Proscènium arribarà avui als carrers de la capital gironina amb una cercavila amb la participació de la colla gegantera de la Fal•lera Gironina. Serà l'acte inaugural del seguit d'activitats que s'han preparat per celebrar les tres dècades ininterrompudes de Pastorets. El Grup Proscènium i l'associació de comerciants Girona Centre Eix Comercial han programat aquesta cercavila que vol literalment que els Pastorets prenguin Girona. Més concretament perquè els dimonis s'escampin per la ciutat, ja que la cercavila arrencarà des de l'encreuament dels carrers de la Creu i Migdia, on es repartiran màscares de dimoni.
La rua començarà a dos quarts de dotze i recorrerà els principals carrers; es dirigirà des del Migdia fins a Lorenzana, passarà per la plaça de Miquel Santaló i arribarà a la plaça de Catalunya provinent de Joan Maragall. El pont de Pedra, Santa Clara i Hortes serà l'itinerari fins a la plaça davant del Mercadal.
El director del Grup Proscènium, Joan Ribas, va subratllar ahir en la presentació dels actes del trentè aniversari la voluntat de compartir amb els ciutadans l'efemèride dels 30 anys sobre l'escenari. Ribas va remarcar que es calcula que en aquestes tres dècades “han passat un miler de col•laboradors per sobre de l'escenari fent un paper o un altre”. En cada funció són unes 125 persones les que col•laboren per representar l'obra de mossèn Francesc Gay amb les adaptacions posteriors.
Un altre dels actes destacats serà la matinal de Pastorets que es farà el dia 2 de gener, amb la col•laboració dels Pastorets de Mataró, així com els de les Preses per fer algunes de les escenes. Aquests últims encara continuen representant l'obra original de Gay. En aquesta jornada es podrà veure l'estrena d'un DVD que repassa personatges, història i anècdotes d'aquests primers 30 anys. L'efemèride també s'ha aprofitat per fer un calendari amb imatges d'aquests anys amb diverses de les escenes més característiques d'una obra tan nostrada. Un àlbum fotogràfic amb més de 500 imatges, cançons en CD del quinzè aniversari, així com el recull de cada any dels cartells d'Àngel del Pozo, completaran la jornada festiva.
publicat per
Dani Vilà / Girona
Foto : Un fotografia d'una de les escenes d'Els Pastorets de Girona de l'any passat. Foto: MANEL LLADÓ.
http://www.elpunt.cat
18 de desembre de 2010
Anar a veure els Pastorets per menys d'onze euros
Molts municipis de les comarques gironines representen a l'entorn dels dies de Nadal alguna de les moltes versions d'aquesta tradició
Des de sempre han estat una escola de teatre
Un detall d'una representació recent dels Pastorets de Figueres al Teatre Jardí en una de les escenes on hi ha més actors junts a dalt de l'escenari. Foto: MANEL LLADÓ.
Cada any el mateix, però cada any hi ha novetats. Les representacions dels Pastorets es basen en textos històrics, adaptats en molts casos, però cada Nadal tenen el ganxo de veure quines novetats introdueixen i qui fa o deixa de fer d'àngel o de dimoni gros, per citar un parell de personatges destacats. A part de ser un element de cohesió, els Pastorets són importants a cada lloc on es representen perquè han esdevingut una bona escola de teatre i, a més, perquè tenen la virtut, en general, d'aplegar els actors locals al marge del seu grup habitual. Sigui com sigui, els Pastorets són una tradició més al país, i una tradició que aquest any costa entre els 5 i els 10 euros, segons els municipis.
A Olot, un dels llocs on es representen els Pastorets més històrics, la sarsuela pastoral El Nacimiento del Redentor o la liberación del esclavo, d'Antoni Molins i Ignasi Rubió, ja es van representar diumenge passat a l'Orfeó Popular Olotí amb el regidor del PP, Joaquim de Trincheria de protagonista fent de dimoni gros. En la representació de Sant Esteve (19.00 h), el paper el farà Josep Jou. Fins ara, De Trincheria l'havia compartit amb Enric Massó. És la versió abreujada de l'obra, però es manté fidel al text original. La cinquantena d'actors que hi participen canten en directe totes les cançons. La part musical i coral és molt important en l'obra. A Olot, però, també hi ha Pastorets al Centre Catòlic. En aquest cas, també el dia 26, amb sessions de tarda (17.00 h) i vespre (22.00 h). Es tracta, però, de la versió catalana de l'obra de Molins i Rubió. Aquesta vegada, els directors del quadre escènic han introduït elements còmics en els diàlegs.
Figueres
A la capital de l'Alt Empordà, la principal novetat és l'increment del nombre de músics de l'orquestra del Casino Menestral, la Versatile, i la consolidació del procés d'incorporació d'actors joves als cors d'àngels i dimonis. Organitzats per l'Associació Pastorets de Figures, es tracta d'un text dramàtic i d'una posada en escena propis de la ciutat. Alguns elements d'aquests Pastorets s'han exportat, com ara la part musical dels dimonis adoptada pels de Girona. Les funcions es fan per Sant Esteve i els dies 2 i 6 de gener. Sempre a les sis de la tarda. L'últim dia, els Tres Reis surten a escena per la platea repartint caramels als infants.
LA DATA
26.12.10.
Sant Esteve és el dia en què
coincideixen més representacions dels Pastorets a les comarques gironines.
LA XIFRA
10
euros és el preu màxim que costen
les entrades dels Pastorets. Les més barates són a 5 euros.
publicat per
Jordi Casas /Olot
Foto : Un detall d'una representació recent dels Pastorets de Figueres al Teatre Jardí en una de les escenes on hi ha més actors junts a dalt de l'escenari. Foto: MANEL LLADÓ.
http://www.avui.cat
22 de desembre de 2010
El pallasso Marcel Gros estrena 'Minuts' al Teatre de l'Aurora d'Igualada
L'espectacle familiar vol recordar "la importància de les coses petites i el temps"
El pallasso Marcel Gros presenta aquest cap de setmana el seu últim muntatge, 'Minuts', al Teatre de l'Aurora d'Igualada. L'espectacle vol recordar "la importància de les coses petites i el temps" i es podrà veure aquest cap de setmana a partir de les 19h. Gros, que ha passat per diverses formacions musicals i teatrals abans de centrar-se en el món del 'clown', explica que durant la representació agafa "la realitat com si fos un acudit i riem tots junts de nosaltres mateixos".
El conegut clown Marcel Gros actuarà aquest diumenge dins de la programació habitual de la Xarxa.
Teatre de l'Aurora
El muntatge, destinat al públic familiar, barreja petites històries que tenen lloc en un món divers i divertit. Segons el mateix Gros, "en aquest espai es pot nedar sense aigua, escalar sense muntanyes, volar sense ales... només hi ha el límit de la imaginació". El protagonista del muntatge és una mena de "trobador que busca històries per tot arreu i en troba una de molt interessant en un espai en què tot és possible, l'escenari", explica el pallasso.
PUBLICAT PER
LAMALLA.CAT
WWW.LAMALLA.CAT
18 DE DESEMBRE DE 2010
El grupo de teatro de la Universidad de Alicante gana el 'Paco Rabal'
El grupo de teatro clásico de la Universidad de Alicante ha conseguido alzarse con el primer premio de la séptima edición del Certamen Nacional de Teatro Aficionado 'Paco Rabal'. La agrupación teatral puso en escena la obra 'Fortunas de Andrómeda y Perseo'. Gracias a ella, recibirán 1.600 euros en metálico y una actuación en el Teatro Romea de Murcia. El segundo clasificado fue 'Barana Teatre' por la obra 'Il rescato de Belladona', y el tercero, para el grupo 'Medusa D´or', por la obra 'Los Inocentes'. Otros galardonados fueron el grupo de teatro 'Carlos Lemos' de la casa de Castilla La Mancha en Madrid, premio especial del público; los cuatro actores del grupo 'Barana Teatre', Joan Soler, Carmelo Soler, Lluis Guerrero y Colau Claramunt, recibieron el premio a la mejor interpretación masculina; y Maribel Arranz, del grupo de teatro 'Carlos Lemos' el de mejor interpretación femenina. El galardón al mejor director fue para Andrés Vinaches, del grupo de teatro clásico de la Universidad de Alicante; y la distinción a la mejor escenografía la consiguió el grupo de teatro 'Medusa D´or'.
publicat per
http://www.laverdad.es/murcia
16 de desembre de 2010
25 de desembre 2010
Els Pastorets de Josep Rodri es presenten com un conte
L’agnosticisme del nou director impregna el clàssic nadalenc de la Sala Cabanyes
Els Pastorets 2010/2011 estrenen director, Josep Rodri, i director musical, Jordi Lluch. La renovació, a més, comporta canvis a dalt de l’escenari. Destaca la pèrdua de religiositat de l’espectacle d’aquest any: pel nou director, el fet que els Pastorets siguin un muntatge de principis del segle XX no ha d’impedir que puguin renovar-se, perquè més enllà de les creences religioses no es pot oblidar que formen part de la cultura tradicional. Per eliminar pes religiós, Rodri ha introduït dos nous personatges: dos nens que troben un llibre que explica aquest clàssic i en tot moment són ells qui guien els espectadors i tanquen la història. L’objectiu és fer un muntatge més viu, més participatiu i més actual.
Tot canvi pot generar reserves entre els espectadors més clàssics, habituals o conservadors. En aquest sentit el president de la Sala Cabanyes, Toni Grané, explica que l’aposta pel director de Pastorets és ferma. Grané assegura que des de l’entitat es marca quins son els trets que ha de tenir l’espectacle i segons aquests paràmetres Rodri no sobrepassa cap límit. Com amb el cartell de les Santes, Grané considera que si creen polèmica vol dir que els Pastorets segueixen vius.
Els Pastorets mouen cada any un gran volum de voluntaris, més de 350 persones. Un element de complicació afegit per un director que “no és de la casa”. També hi ha renovació en la direcció musical que aquest any va a càrrec de Jordi Lluch, que ha dirigit la missa de les Santes d’aquest 2010, per potenciar la vessant musical de l’espectacle.
Una altra novetat dels Pastorets d’aquest any és que aposten per la interacció amb el públic. En alguna de les escenes els personatges baixen a la platea per augmentar la participació en l’espectacle. En una escena en concret, els personatges reparteixen galetes en forma de la Lluna al públic. Un dolç que acompanyat amb una piruleta amb la cara de la tradicional lluna, es posa a la venda a partir de l’estrena el 26 de desembre.
Coincidint amb l’arribada dels Pastorets d’aquest any, La Sala Cabanyes posa en marxa i la seva vessant 2.0. Nova pàgina web www.salacabanyes.cat, que inclou nova imatge, nova categorització dels continguts que proporciona més agilitat. A més l’espectacle passa a formar part de les xarxes socials i ja compta amb presència tant al facebook com al twitter. Tot plegat amb l’objectiu de generar interactivitat i estar al dia en les comunicacions.
Representacions dels 'Pastorets' escampades per arreu del país
A partir de la informació que apareix a la pàgina web de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, http://www.pastoretsdecatalunya.cat, hem elaborat un llistat de les principals representacions dels Pastorets que tenen lloc a Catalunya durant aquestes festes de Nadal (temporada 2010-2011).
Anglès – Els Pastorets, adaptació de textos de diversos autors, www.pastoretsdecatalunya.cat
Arenys de Munt - Els Pastorets musicals, adaptació lliure del text de Ramon Pàmies, www.elspastoretsmusicals.com
Argentona – Els Pastorets d’Argentona, adaptació a partir de textos de Josep M. Folch i Torres, Francesc d’Assis Picas i Mia Puig, www.centreparroquialargentona.cat
Badalona – Els Pastorets, text de Josep M Folch i Torres, www.elcircol.com
Balsareny – Els Pastorets de Balsareny, text de Josep M Folch i Torres, www.pastoretsbalsareny.cat
Barcelona, Lluïsos d’Horta – Dimonis i Pastorets, Adaptació a partir de textos de Josep M. Folch i Torres, Frederic Soler “Pitarra” i Ramon Pàmies, www.lluisoshorta.cat
Barcelona, Centre Parroquial Sant Vicenç de Sarrià – L’Estel de Natzaret, Text de Ramon Pàmies, http://empremtadelcentre.blogspot.com
Berga – El Bressol de Jesús, text de Frederic Soler “Pitarra”, www.elspastoretsdeberga.cat
Calaf – Els Pastorets de Calaf, text de Josep M Folch i Torres, www.pastoretsdecalaf.cat
Canovelles – Els Pastorets, text de Josep M Folch i Torres, www.lacomi.org
Cervera - Rosa de Betlem, text de Ramon Turull, http://www.lapassiodecervera.com
Deltebre – Els Pastorets, text de Josep M Folch i Torres, http://www.deltebre.org/
El Vendrell - Pastorets del Vendrell, adaptació del text de Josep M Folch i Torres, www.pastoretsdelvendrell.cat
Esplugues de Llobregat – Els Pastorets d’Esplugues, text propi, www.pastoretsicompanyia.com
Girona - Els Pastorets de Girona, text de Francesc Gay i Joan Ribas, www.elspastoretsdegirona.net
Granollers – Els Pastorets, adaptació de Txell Roda del text de Josep M. Folch i Torres, www.amicsdelspastorets.com
Igualada – Els Pastorets, text de Josep M Folch i Torres, www.elspastorets.com
La Palma de Cervelló - Els Pastorets de La Palma, text de Ramon Pàmies, http://www.lapalma.diba.es/teatre.htm
L’Ametlla de Merola - Els Pastorets de L’Ametlla de Merola, text de Francesc d’Assis Picas, www.ametllademerola.cat
L’Hospitalet de Llobregat - Els Pastorets, text de Josep M Folch i Torres, http://pastoretslhospitalet.wordpress.com
Lleida – Els Pastorets, text de Lluís Millà, www.pastoretsdecatalunya.cat
Manresa - Els Pastorets de Manresa, text de Josep M. Folch i Torres, www.elscarlins.cat
Mataró - Els Pastorets de Mataró, text de Ramon Pàmies, www.elspastoretsdemataro.cat
Molins de Rei - Els Pastorets de Molins de Rei, text de Frederic Soler “Pitarra”, www.pastoretsdecatalunya.cat
Montblanc – Els Pastorets de Montblanc, text de Josep M. Folch i Torres, www.pastoretsdecatalunya.cat
Navarcles – Els Pastorets, text de Josep M. Folch i Torres amb adaptació de Jaume Costa, www.grupdeteatrenavarcles.org
Olesa de Montserrat - Els Pastorets, text de Josep M. Folch i Torres, www.pastoretsdecatalunya.cat
Palafrugell – Els Pastorets de Palafrugell, text de Josep M Folch i Torres, www.elspastoretsdepalafrugell.com
Pals – La Flor de Nadal, text de Francesc d’Assis Picas, www.pastoretsdecatalunya.cat
Reus – Una comèdia divina, text de J. Morera i Soler, www.pastoretsdecatalunya.cat
Ripoll - Els Pastorets de Ripoll, text d’Antoni Molins i Gelada, www.lateranyina.cat
Rubí – Els Pastorets de Rubí, text de Josep M. Folch i Torres, www.pastoretsdecatalunya.cat
Sabadell - Els Pastorets de la Joventut de la Faràndula, text de Josep M. Folch i Torres, www.elspastorets.cat
Sabadell - Els Pastorets del Centre Parroquial Sant Vicenç, text de Josep M. Folch i Torres, www.teatrecpsv.com
Sant Boi de Llobregat - Els Pastorets de Sant Boi, adaptació lliure del text de Rafael Anglada i Josep C. Tapias, www.tripijoc.cat
Sant Feliu de Llobregat – Els Pastorets del Centre Parroquial, text de Josep M. Folch i Torres, www.pastoretsdecatalunya.cat
Sant Feliu de Llobregat – Els Pastorets de la Companyia del Carme, text de Josep M. Folch i Torres, www.calaixdesastresantfeliu.cat
Sant Llorenç de Morunys – L’Estel de la Vall, text de Ramon Pàmies, www.pastoretsdecatalunya.cat
Sant Quirze de Besora - Els Pastorets, text de Frederic Soler "Serafí Pitarra", i Nit de Reis, conte musical d'Apel•les Mestres, http://www.elcentre.gesbisaura.cat
Sant Vicenç de Castellet – Els Pastorets de Sant Vicenç de Castellet, text de Josep M. Folch i Torres, www.amcastellet.com
Solsona – Els Pastorets, text de Josep M. Folch i Torres, www.pastoretsdecatalunya.cat
Súria – Els Pastorets de Súria, text de Josep M. Folch i Torres, www.pastoretssuria.org
Terrassa - Els Pastorets, text de Josep M. Folch i Torres, www.elsocial.org
Ulldecona – Els Pastorets, text de Josep M Folch i Torres, www.passioulldecona.org
publicat per
http://locarranquer.blogspot.com
21 de desembre de 2010
Els Pastorets d’Ulldecona reinicien l’aventura
L’obra es representarà els dies 12, 19, 26 de desembre i 2 de gener al teatre municipal d’Ulldecona
Un any més, els dos pastors, Lluquet i Rovelló, refan el camí cap a Natzaret per llogar-se de rabadans acompanyats de personatges, dimonis i àngels. Després de l’èxit de 2009, el Patronat de “La Passió” té com a objectiu superar els gairebé 1.200 espectadors amb noves fórmules d’humor, noves escenografies i nous caràcters.
Com l’any anterior, l’encarregada de dirigir l’obra serà la jove directora Ares Piqué, que el 2009 va realitzar la important tasca de modernitzar-los i donar-los un aire més juvenil per tal que els més menuts s’hi senten identificats. Un dels canvis importants per adaptar els Pastorets al s.XXI va ser la transformació del vestuari en què les sabates Converse es van convertir en un referent i van substituir les tradicionals espardenyes. Juntament amb els pastors, també es va remodelar el vestuari dels personatges de l’infern i del cel que havia quedat antiquat amb els anys.
En aquesta nova temporada Piqué, que també dirigeix l’Escola de Teatre del Patronat, està treballant l’aspecte interpretatiu per donar-los als nous personatges un nou perfil, aprofitant que hi ha hagut canvis importants a nivell d’actors. Si l’any anterior hi va haver un intent d’integrar els Pastorets a l’actualitat, aquest any van un poc més enllà amb l’entrada de la televisió en escena. Les cançons també canvien. Mentre que en l’anterior temporada es va fer un homenatge al Rei del Pop, en aquesta apareixerà el gènere del musical, la rumba i fins i tot una referència a Lady Gaga. Pel que fa al perfil dels personatges, apareix un Lluquet que va de graciós, el Rovelló atemorit, un Satanàs amb complex d’inferioritat o un Llucifer sapastre.
Els dies de representació de l’obra de Folch i Torres seran el 12, 19, 26 de desembre i 2 de gener al teatre municipal d’Ulldecona. El Patronat també està treballant en la nova temporada de “La Passió d’Ulldecona” i anuncia que arribarà acompanyada de sorpreses.
Publicat per
Font: Patronat de “La Passió”
Redacció: Antoni Manel Muñoz
http://www.passioulldecona.org
19 de desembre de 2010
Els pastorets i pessebres més primerencs
La representació que es va fer al Teatre de Blanes dels Pastorets
Sant Joan les Fonts Cassà de la Selva Vilobí d'Onyar Tossa de Mar Brunyola Palamós Bàscara Navata Llançà Llers Begur Sils Olot
Algunes poblacions de les comarques gironines han aprofitat el cap de setmana per començar a fer les tradicionals representacions de pastorets i pessebres vivents, tot i que el gruix d'actes es començaran a fer a partir d'aquesta setmana. Així, els Pastorets ja s'han pogut veure a l'Orfeó Popular Olotí, a la Laguna Teatre de Sils o al Teatre de Blanes –a la foto, escenificació de l'obra escrita el 1929 per Pere Puig i Llensa i que aquest any arriba a la 81a edició a la localitat selvatana.
Pel que fa a les representacions dels pessebres vivents, la fred ha estat la gran protagonista. Els figurants l'han hagut de suportar estoicament, sobretot perquè els termòmetres assenyalaven temperatures de pocs graus positius. Aquest cap de setmana n'hi ha hagut a Llançà, Llers, Navata, Tossa de Mar, Vilobí d'Onyar, Brunyola, Borgonyà, Bàscara o Pals –a la foto de la dreta–.
Tot això, sense oblidar que moltes altres poblacions gironines han organitzat altres tipus d'actes relacionats amb les festes nadalenques. Així, a Olot, Begur, Sant Joan les Fonts o Cassà de la Selva s'han realitzat cagades de tió en espais públics, i municipis com Palamós han muntat una fira nadalenca
publicat per
www.elpunt.cat
20 de desembre de 2010
Teatre mataroní
A la platea del Nacional ens hi vam trobar, com a mínim, més d’una quinzena de mataronins. Tots hi havíem arribat per separat, cosa que pot voler dir dues coses: o que els mataronins consumim molta cultura o bé (i m’inclino més aviat per aquesta opció) que més d’un anàvem a veure algun amic dalt l’escenari. I és que a Mataró tenim un gran planter teatral.
L’obra, descrita com un dels èxits més rotunds de Broadway dels últims anys i guanyadora del premi Pulitzer l’any 2008, té un repartiment de tretze actors, dos dels quals (Albert Triola i Clara de Ramon) són mataronins que van fer els primers passos damunt dels escenaris amateurs de la nostra ciutat. Una flor, o dues en aquest cas, no fa estiu. Però és que ja fa anys que Mataró, amb una regularitat admirable, va regalant actors a l’escena catalana: des dels consagradíssims Jordi Bosch, Joan Pera o Boris Ruiz, fins als més recents Pep Plaza o Jordi Coll. I la llista podria continuar unes quantes línies més.
Jo, que no he nascut pas per fer teatre, veig molt complicat això de pujar dalt d’un escenari i ser capaç de comunicar alguna cosa, arribar a commoure algú. Això em fa pensar que arribar a tenir actors de primera fila formats a Mataró no deu haver estat fàcil ni deu ser-ho tampoc actualment. I suposo que aquest fet només s’explica per l’aposta forta pel teatre que s’ha fet de fa temps a la ciutat, tant des de l’administració com des de les entitats de teatre amateur.
I això indica que hi ha coses que s’estan fent bé, malgrat que sovint aquestes són les que menys es diuen.
Publicat per
Núria Radó i Trilla. Biòloga.
www.totmataro.cat
16 de desembre de 2010
'Back' y 'La indiferencia de los armadillos', premio a los mejores espectáculos de Arts Escèniques
'Back', de Otra Danza, y 'La indiferencia de los armadillos', de Oscura Teatre, han recibido el premio al mejor espectáculo de danza y de teatro respectivamente, en los XIX Premis de les Arts Escèniques de la Generalitat, organizados por la Conselleria de Cultura, a través de Teatres de la Generalitat.
'Back', de Otra Danza, y 'La indiferencia de los armadillos', de Oscura Teatre, han recibido el premio al mejor espectáculo de danza y de teatro respectivamente, en los XIX Premis de les Arts Escèniques de la Generalitat, organizados por la Conselleria de Cultura, a través de Teatres de la Generalitat.
Entre los galardones, también figuran Abel Zamora (Premio al mejor texto y al mejor actor o actriz de reparto por 'La indiferencia de los armadillos'); José Manuel Casany (Premio al mejor actor por 'El mercader amante'); Resu Belmonte (Premio a la mejor actriz por la misma obra); y Jaime Pujol (Premio a la mejor dirección escénica por 'El mercader amante').
Además, Zoë Keating ha recibido el premio a la mejor composición musical por 'Back'; Pascual Peris el premio al mejor vestuario por 'El mercader amante'; Luis Crespo el premio a la mejor escenografía por 'Lo que no se ve'; y Juan Pablo Mendiola el premio a la mejor iluminación por 'Ras!'.
También han sido galardonados Carmela García con el premio a la mejor bailariana, por 'Back'; y Erik Jiménez ha recibido el premio al mejor bailarín por la misma obra; 'De cuando acá nos vino', de la Compañía Nacional de Teatro Clásico, ha recibido el premio al mejor espectáculo no valenciano; 'Ras!', de Maduixa Teatre, ha sido galardonado por el mejor espectáculo infantil; y Pau Pons, con 'Yayos', por la mejor versión, traducción o adaptación.
También se ha entregado el Premio 'Micalet' a la mejor trayectoria profesional a la Escuela del Actor, cuyo galardón ha recogido Andrés Poveda, director de la misma. Y el momento más emotivo del acto ha tenido lugar con el premio Pedro del Rio, concedido a Juan Alfonso Gil-Albors, por su trayectoria profesional y aportación al mundo de las artes escénicas. Por otro lado, los Premis de les Arts Escèniques han querido reconocer la carrera de Rosa Ribes, coreógrafa valenciana que falleció el pasado mes de mayo.
El acto ha comenzado a las 20.30 horas en el Teatro Rialto de Valencia. El secretario autonómico de Cultura, Rafa Miró, el subsecretario de la Conselleria de Cultura, Carlos Precioso, la directora general de Teatres, Inmaculada Gil Lázaro, y Felipe del Baño, como miembro del jurado de los Premis, han entregado los 19 galardones que reconocen la labor de los profesionales de las artes escénicas valencianas. GIL-
Albors y ribes
Juan Alfonso Gil-Albors, nacido en Alcoy (1927), dividió su vida profesional entre el periodismo y el teatro. Como autor teatral, se inició en los ambientes minoritarios de carácter universitario (TEU), más tarde en los Teatros de Cámara y Ensayo hasta llegar al campo profesional, contando en la actualidad con más de 30 obras estrenadas tanto en lengua valenciana como en castellano.
Además, dirigió el Teatro Nacional de la Princesa, en Valencia, y los Festivales de España dependientes del Ministerio de Información y Turismo, y ha recibido multitud de premios por su trabajo.
Sus obras más representativas son: 'El tótem en la arena', recientemente homenajeada en su 50 Aniversario (1959), 'Oseas' (1959), 'Barracó-62' (1962), 'El Camaleón' (1962) —texto incluido en el volumen 'Das Tragische' editado por la Universidad de Stuttgart— (1999); Un cerebro con tic-tac' (1964), su versión de 'Medea' (1964), y su obra inédita (1976) 'El Petrolio'(La revolución alcoyana de 1873).
En marzo de 1996, fue nombrado director artístico de Teatres de la Generalitat Valenciana cargo que ocupó hasta diciembre de 1999 y en la actualidad, es vocal nacional de la Asociación de Autores de Teatro, miembro del Consejo Rector de Teatres de la Generalitat Valenciana y Académico de la Academia Valenciana de la Llengua.
Por su parte, Rosa Ribes forma parte de una generación de bailarines y creadores que, además de dedicarse a la danza clásica, comenzaron a investigar en la danza contemporánea. Creadora e intérprete y excelente bailarina, ha participado en multitud de espectáculos de la compañía Ananda Dansa desde 1982 a 1998 También, en 1987, participó como bailarina-actriz en 'El carnaval de los animales' de la compañía Vaganovos.
Trabajó como coreógrafa en teatro, danza ópera y televisión, con compañías como Albena, Dagoll Dagom, Escalante, Teatre de l'ull y muchos más, así como con directores como Magüi Mira, Jerónimo Cornelles, Jaime Pujol, Diego Braguinsky, José Antonio Escrivá y Rafael Calatayud, entre otros.
Como docente, impartió cursos en el centro L'Arabesque (Valencia), el Centro Coreográfico de Teatres de la Generalitat, en la escuela Paso a Dos de Alcira, en el Centre teatral Escalante, en la Escuela del Actor y en la Escuela de Danza del Gran Teatro Antonio Ferrandis de Paterna (2002 a 2008).
publicat per
www.20minutos.es
20 de desembre de 2010
'Back', de Otra Danza, y 'La indiferencia de los armadillos', de Oscura Teatre, han recibido el premio al mejor espectáculo de danza y de teatro respectivamente, en los XIX Premis de les Arts Escèniques de la Generalitat, organizados por la Conselleria de Cultura, a través de Teatres de la Generalitat.
Entre los galardones, también figuran Abel Zamora (Premio al mejor texto y al mejor actor o actriz de reparto por 'La indiferencia de los armadillos'); José Manuel Casany (Premio al mejor actor por 'El mercader amante'); Resu Belmonte (Premio a la mejor actriz por la misma obra); y Jaime Pujol (Premio a la mejor dirección escénica por 'El mercader amante').
Además, Zoë Keating ha recibido el premio a la mejor composición musical por 'Back'; Pascual Peris el premio al mejor vestuario por 'El mercader amante'; Luis Crespo el premio a la mejor escenografía por 'Lo que no se ve'; y Juan Pablo Mendiola el premio a la mejor iluminación por 'Ras!'.
También han sido galardonados Carmela García con el premio a la mejor bailariana, por 'Back'; y Erik Jiménez ha recibido el premio al mejor bailarín por la misma obra; 'De cuando acá nos vino', de la Compañía Nacional de Teatro Clásico, ha recibido el premio al mejor espectáculo no valenciano; 'Ras!', de Maduixa Teatre, ha sido galardonado por el mejor espectáculo infantil; y Pau Pons, con 'Yayos', por la mejor versión, traducción o adaptación.
También se ha entregado el Premio 'Micalet' a la mejor trayectoria profesional a la Escuela del Actor, cuyo galardón ha recogido Andrés Poveda, director de la misma. Y el momento más emotivo del acto ha tenido lugar con el premio Pedro del Rio, concedido a Juan Alfonso Gil-Albors, por su trayectoria profesional y aportación al mundo de las artes escénicas. Por otro lado, los Premis de les Arts Escèniques han querido reconocer la carrera de Rosa Ribes, coreógrafa valenciana que falleció el pasado mes de mayo.
El acto ha comenzado a las 20.30 horas en el Teatro Rialto de Valencia. El secretario autonómico de Cultura, Rafa Miró, el subsecretario de la Conselleria de Cultura, Carlos Precioso, la directora general de Teatres, Inmaculada Gil Lázaro, y Felipe del Baño, como miembro del jurado de los Premis, han entregado los 19 galardones que reconocen la labor de los profesionales de las artes escénicas valencianas. GIL-
Albors y ribes
Juan Alfonso Gil-Albors, nacido en Alcoy (1927), dividió su vida profesional entre el periodismo y el teatro. Como autor teatral, se inició en los ambientes minoritarios de carácter universitario (TEU), más tarde en los Teatros de Cámara y Ensayo hasta llegar al campo profesional, contando en la actualidad con más de 30 obras estrenadas tanto en lengua valenciana como en castellano.
Además, dirigió el Teatro Nacional de la Princesa, en Valencia, y los Festivales de España dependientes del Ministerio de Información y Turismo, y ha recibido multitud de premios por su trabajo.
Sus obras más representativas son: 'El tótem en la arena', recientemente homenajeada en su 50 Aniversario (1959), 'Oseas' (1959), 'Barracó-62' (1962), 'El Camaleón' (1962) —texto incluido en el volumen 'Das Tragische' editado por la Universidad de Stuttgart— (1999); Un cerebro con tic-tac' (1964), su versión de 'Medea' (1964), y su obra inédita (1976) 'El Petrolio'(La revolución alcoyana de 1873).
En marzo de 1996, fue nombrado director artístico de Teatres de la Generalitat Valenciana cargo que ocupó hasta diciembre de 1999 y en la actualidad, es vocal nacional de la Asociación de Autores de Teatro, miembro del Consejo Rector de Teatres de la Generalitat Valenciana y Académico de la Academia Valenciana de la Llengua.
Por su parte, Rosa Ribes forma parte de una generación de bailarines y creadores que, además de dedicarse a la danza clásica, comenzaron a investigar en la danza contemporánea. Creadora e intérprete y excelente bailarina, ha participado en multitud de espectáculos de la compañía Ananda Dansa desde 1982 a 1998 También, en 1987, participó como bailarina-actriz en 'El carnaval de los animales' de la compañía Vaganovos.
Trabajó como coreógrafa en teatro, danza ópera y televisión, con compañías como Albena, Dagoll Dagom, Escalante, Teatre de l'ull y muchos más, así como con directores como Magüi Mira, Jerónimo Cornelles, Jaime Pujol, Diego Braguinsky, José Antonio Escrivá y Rafael Calatayud, entre otros.
Como docente, impartió cursos en el centro L'Arabesque (Valencia), el Centro Coreográfico de Teatres de la Generalitat, en la escuela Paso a Dos de Alcira, en el Centre teatral Escalante, en la Escuela del Actor y en la Escuela de Danza del Gran Teatro Antonio Ferrandis de Paterna (2002 a 2008).
publicat per
www.20minutos.es
20 de desembre de 2010
24 de desembre 2010
Josep Rodri planteja els Pastorets com ‘un conte’ sense tant pes religiós
El director mataroní lidera l’obra, vaixell insignia de sala Cabanyes, que estrena una nova edició el dia de Sant Esteve
Josep Rodri assumeix la direcció dels Pastorets, que s’estrenaran com és habitual per Sant Esteve, i això implicarà uns quants canvis destacables en el vaixell insígnia de Sala Cabanyes. El director mataroní, conegut per treballs com Morir a Bagdad, Violències o Làcrima, plantejarà el muntatge nadalenc com ‘un conte’, i n’alleugerirà força el seu pes religiós. “Com a agnòstic que sóc, m’incomodava acabar l’obra amb una Apoteosi que sembla una adoració a la Sagrada Família”, va exemplificar Rodri ahir dimecres, en la presentació de l’espectacle d’enguany. Per aquest motiu, el mataroní, que dirigirà Els Pastorets aquest any i el següent, ha introduït com a novetat la figura de dos nens que troben en unes golfes el ‘conte’ dels Pastorets. En obrir-lo es desplega tot el muntatge teatral tal i com gairebé tothom el coneix, i en tancar-lo es clou la funció. “Cadascú pot veure Els Pastorets com vulgui, ja sigui com un conte o bé com una història religiosa”, va explicar Rodri
El vessant “tradicional i popular” dels Pastorets és el que més interessa al nou director del muntatge. “Ens explica històries que ens agradi o no, formen part de la nostra cultura”, va dir. Entre els canvis que ha introduït a l’obra, també destaca que farà baixar alguns actors a la platea, i tot el repartiment sortirà a saludar al final de la funció un fet inèdit en la història dels Pastorets. A més, ha introduït un nou element lúdic, les galetes de La Lluna, que els propis actors repartiran entre el públic. A més, ha volgut reforçar la part musical, de la qual se n’encarrega Jordi Lluch. Amb tot plegat, ha volgut trencar amb la rutina dels Pastorets. “He volgut transgredir, fer canvis, i això ens ha obligat a tots a posar-nos les piles”, va comentar.
El director de Sala Cabañes, Toni Grané, va destacar que Josep Rodri “ha assumit el repte de dirigir Els Pastorets amb totes les de la llei, malgrat no ser un home d’aquesta casa”. Grané, a més, va defensar el projecte de Rodri, malgrat que va reconèixer que la seva visió sobre els Pastorets reobrirà el debat sobre els trets identitaris de l’obra, que és considerada Patrimoni de la ciutat.
publicat per
V.B.
foto de Ronuald Gallofré
www.capgros.com
17 de desembre de 2010
Més de mil actors i actrius
Durant trenta anys de la representació dels Pastorets de Girona, més d'un miler de ciutadans s'han convertit en actors i actrius per donar vida als carismàtics personatges
Quan passes la rella damunt dels records –paraules de Salvador Espriu– de trenta anys de Nadal i de Pastorets a Girona, contemples el pas del temps que de manera imperceptible fa que el nen es torni home i l'adult, ancià. Des d'aquell llunyà any de 1980, quan el llavors director del Teatre Municipal Pere Codina –el mateix que seia darrere del papa, recentment, a la Sagrada Família– el cap de tramoia Pere Sala i l'immarcescible Salvador Donato ens vàrem conjurar per tornar a Girona les representacions dels Pastorets que sempre havien estat presents en la seva història i procurar donar-los continuïtat, disposant dels elements que procedien dels antics Pastorets de la Salle que havien deixat de representar-se, fins al Nadal actual, han passat trenta anys.
Nadal és una festa dolça i amarga al mateix temps, perquè, juntament amb l'alegria dels vius, hi ha records dels absents, tal i com enigmàticament escriu James Joyce en el paràgraf final de Dublinesos: “La seva ànima s'esvaní a poc a poc mentre sentia caure la neu calmosament per tot l'univers i en calmada caiguda, com el descens a la seva darrera fi, damunt de tots els vius i els morts”.
En el llibre La inauguració del Teatre Municipal de Girona 1860, presentat recentment, s'hi transcriu una carta de Miquel Rosés al seu fill datada del 20 de desembre del 1860. “Os deseo a todos las más felices pascuas, las que en esta Gerona se celebran con los pastorcillos, a cuyo efecto se hacen grandes preparativos para llamar la atención y lograr llenos completos”. Què s'ha fet d'aquells gironins dels dinou que preparaven la festa “amb grandes preparativos?” Sense oblidar tampoc en aquest capítol d'absents, l'autor primigeni dels Pastorets de Girona, mossèn Francesc Gay, rector de la Pinya, que a les primeries de l'any 1936 un grup d'incontrolats van “premiar l'esforç” del seu florit... assassinant-lo, deixant-lo mort i estès en un boscatge de la Garrotxa... També és una altra commemoració dolorosa i present, tota vegada que ara se'n compleixen 75 anys.
Així, junt al record de tants absents, hi ha l'esclat i l'alegria d'una gent jove que cada any malda per pujar dalt de l'escenari. Una allau de minyons i minyones que volen fer d'angelets –més de 30, enguany–, una nuvolada d'adolescents que salten i trinquen a les ordres de Llucifer i Satanàs –també més de 30– i els pastors i pastorets que treuen el cap per primera vegada a l'escenari, impressionats molts d'ells pel respecte que causa el Municipal.
Un càlcul senzill fa que resulti que durant aquests trenta anys han passat per aquell escenari més d'un miler de persones de totes les edats i condicions. A tots se'ls ha dit i ensenyat que no feien de “poble” ni tampoc de “comparses”, sinó que eren “actors o actrius” i que havien de vibrar i sentir amb la mateixa intensitat que els principals protagonistes. El resultat ha estat una implicació extraordinària en l'argument i en els moments màgics de l'obra.
Una empremta en l'esperit de cadascú que ha viscut aquesta experiència. No és estrany que al cap d'uns anys et trobis a l'andana d'un tren un rostre desconegut, madur, solcat per la vida, que et diu amb posat afable: “Vostè no em recordarà, segurament, però jo havia fet d'angelet....” És el Nadal de tota la vida.
publicat per
Joan Ribas
www.elpunt.cat
19 de desembre de 2010
Quan passes la rella damunt dels records –paraules de Salvador Espriu– de trenta anys de Nadal i de Pastorets a Girona, contemples el pas del temps que de manera imperceptible fa que el nen es torni home i l'adult, ancià. Des d'aquell llunyà any de 1980, quan el llavors director del Teatre Municipal Pere Codina –el mateix que seia darrere del papa, recentment, a la Sagrada Família– el cap de tramoia Pere Sala i l'immarcescible Salvador Donato ens vàrem conjurar per tornar a Girona les representacions dels Pastorets que sempre havien estat presents en la seva història i procurar donar-los continuïtat, disposant dels elements que procedien dels antics Pastorets de la Salle que havien deixat de representar-se, fins al Nadal actual, han passat trenta anys.
Nadal és una festa dolça i amarga al mateix temps, perquè, juntament amb l'alegria dels vius, hi ha records dels absents, tal i com enigmàticament escriu James Joyce en el paràgraf final de Dublinesos: “La seva ànima s'esvaní a poc a poc mentre sentia caure la neu calmosament per tot l'univers i en calmada caiguda, com el descens a la seva darrera fi, damunt de tots els vius i els morts”.
En el llibre La inauguració del Teatre Municipal de Girona 1860, presentat recentment, s'hi transcriu una carta de Miquel Rosés al seu fill datada del 20 de desembre del 1860. “Os deseo a todos las más felices pascuas, las que en esta Gerona se celebran con los pastorcillos, a cuyo efecto se hacen grandes preparativos para llamar la atención y lograr llenos completos”. Què s'ha fet d'aquells gironins dels dinou que preparaven la festa “amb grandes preparativos?” Sense oblidar tampoc en aquest capítol d'absents, l'autor primigeni dels Pastorets de Girona, mossèn Francesc Gay, rector de la Pinya, que a les primeries de l'any 1936 un grup d'incontrolats van “premiar l'esforç” del seu florit... assassinant-lo, deixant-lo mort i estès en un boscatge de la Garrotxa... També és una altra commemoració dolorosa i present, tota vegada que ara se'n compleixen 75 anys.
Així, junt al record de tants absents, hi ha l'esclat i l'alegria d'una gent jove que cada any malda per pujar dalt de l'escenari. Una allau de minyons i minyones que volen fer d'angelets –més de 30, enguany–, una nuvolada d'adolescents que salten i trinquen a les ordres de Llucifer i Satanàs –també més de 30– i els pastors i pastorets que treuen el cap per primera vegada a l'escenari, impressionats molts d'ells pel respecte que causa el Municipal.
Un càlcul senzill fa que resulti que durant aquests trenta anys han passat per aquell escenari més d'un miler de persones de totes les edats i condicions. A tots se'ls ha dit i ensenyat que no feien de “poble” ni tampoc de “comparses”, sinó que eren “actors o actrius” i que havien de vibrar i sentir amb la mateixa intensitat que els principals protagonistes. El resultat ha estat una implicació extraordinària en l'argument i en els moments màgics de l'obra.
Una empremta en l'esperit de cadascú que ha viscut aquesta experiència. No és estrany que al cap d'uns anys et trobis a l'andana d'un tren un rostre desconegut, madur, solcat per la vida, que et diu amb posat afable: “Vostè no em recordarà, segurament, però jo havia fet d'angelet....” És el Nadal de tota la vida.
publicat per
Joan Ribas
www.elpunt.cat
19 de desembre de 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Encetem temporada, comença l'espectacle!
Amb la celebració de la Festa Major de Manresa, donem el tret de sortida a la nova temporada del Kursaal. Us hem preparat una tardor que a...
-
La Sala Cabanyes afegeix al calendari una novena funció, el 29 de gener a les cinc de la tarda pel bon ritme de la venda d’entrades Betty Do...
-
BOLETÍN DE NOTICIAS nº 1121 14/08/23 ESTRENOS Torralba de Calatrava ofrece el estreno de 'El sueño de las ciudades', un espec...
-
EL CONEGUT ACTOR JORDI MARTÍNEZ PROTAGONITZA UNA EMOTIVA HISTÒRIA D'AMISTAT I DESCOBERTA ENTERBOLIDA PER L'ASCENS DEL NAZISME A L&...
