31 de maig 2012

EL MUSICAL EL MIKADO




La representació de El Mikado per part del grup Sala Cabanyes, de Mataró, va tancar la programació d'enguany de l'Espai A, la xarxa d'arts escèniques amateurs de Catalunya. Dotze actors sobre l'escenari, algun d'ells amb el paper doblat, van donar vida a les trifulgues de Nanki-Poo, el fill de l'emperador del Japó que fuig d'un compromís matrimonial, i dels habitants del poble de Titipú i del seu Honorable Senyor Botxí, atabalats per com afrontar la prohibició del flirteig dictada per l'emperador.

La companyia de Mataró porta representant l'obra des de març de 2011 i es nota. La direcció i compenetració entre els actors, magnífica. Actuació i ball, sensacionals. Dicció i cant, esplèndids: tot s'entenia! I un ritme que no dequeia i que mantenia els espectadors aferrats a les butaques, que només deixaven anar per aplaudir amb força. Més de dues hores d'espectacle per gaudir i recórrer una trama que ha estat adaptada amb intel·ligència, i que manté el seu caràcter crític i burlesc, còmic i mofeta d'uns personatges divertits malgrat el seu caràcter estereotipat. Qui no ha vingut, s'ho ha perdut!

publicat per
28 demaig de 2012 

Gelabert desvela en el Lliure su laboratorio "íntimo y secreto"





El bailarín y coreógrafo Cesc Gelabert presenta en el Teatre Lliure de Montjuïc 'V.O.+', un nuevo montaje en el que desvela al espectador su laboratorio más "íntimo y secreto".
Lo hará con el estreno de tres solos y la interpretación de piezas antiguas, pero sobre todo con la interacción con el público a través de breves parlamentos.
Gelabert ha confesado este martes en rueda de prensa que vive un momento de paz en el que tras varios espectáculos con la compañía sentía la necesidad de volver a bailar solo, y también de hablar al patio de butacas, como una manera de reconocer que en los tiempos que corren cada espectador es "un héroe".
Así, cada uno de los solos que bailará irá precedido de un breve comentario del autor, con referencias a la obra y pensamientos personales, explicaciones sobre su significado, y anécdotas, para compartir sus obsesiones con el público y hacer una especie de "exorcismo", ha dicho satisfecho.
El espectáculo incluye piezas antiguas como la sección de Mompou de 'Preludis' (2002), 'Al Capone' (1982) con música de Prince Buster All Stars, 'Lágrimas Negras' (2003) con música de Miguel Matamoros, 'Funny Valentine' de 2005 con música de Richard Rodgers y Lorenz Hart e incluso otras que podrían variar según los días y las circunstancias.
Gelabert agradece poder bailar sus propias coreografías, porque así ha podido adaptarlas a los cambios de su propio cuerpo: "Son muchos años que llevo trabajando y me puedo mover con menos energía, pero con más sabiduría, espero", ha comentado.
También estrenará varias coreografías, que ha bautizado con números porque confiesa ser un desastre poniendo nombres: 'V.O.+1', 'V.O.+2' y 'V.O.+3'.
La primera es una "aparición" con toques de escapismo --no ha dado más detalles--; la segunda, una travesía por varias cualidades de los movimientos, y la última un homenaje al coreógrafo Gerhard Bohner, de quien ha bailado diversas obras por todo el mundo.
Estas tres piezas nuevas tienen música original de Borja Ramos, que ha compuesto una música "poco tramposa" y purista, con trío de cuerda, piano y flauta y clarinete que tendrán la misión de unificar y dar cohesión al espectáculo.
El vestuario es obra de Lydia Azzopardi, pareja de Gelabert y colaboradora habitual en todos sus montajes desde hace años, que en esta ocasión ha diseñado una especie de "uniforme de trabajo", un traje atemporal que permita al bailarín estar cómodo a lo largo de toda la hora que pasará bailando.
Gelabert bailará desde este jueves y hasta el 3 de junio en el Lliure de Montjuïc, pero la idea inicial era hacerlo en el Lliure de Gràcia, por el poso histórico que tiene --en 1977 estrenó allí su primer solo-- y porque es una sala más pequeña ideal para un montaje intimista como éste.
EL ESPECTADOR, HÉROE Y ARTISTA
Finalmente no ha podido ser por ajustes de la temporada, pero la sala Fabià Puigserver de Montjuïc se ha adaptado para que Gelabert esté lo más cerca posible del espectador, que indirectamente será el otro protagonista porque a través de sus comentarios adquirirá un compromiso diferente, según el bailarín.
"Para mi, el espectador mirando hace arte", asegura rotundo, al tiempo que añade que cada vez que sale al escenario se imagina que lo contempla el mejor público posible, la 'crème de la crème'.
 Su intención es hacer que el público participe, pero no de la manera más convencional: "No se trata de hacer que pueda bailar todo el mundo, sino que el máximo de espectadores puedan ser artistas", ha subrayado.

publicat per
22 de maig de 2012 

30 de maig 2012

Comediants, 40 anys d'una companyia subversiva




El que va néixer com un taller amb l'estrena de l'obra 'Non plus plis' a l'Institut del Teatre, el 1972, s'ha convertit en un grup teatral amb quatre dècades de trajectòria

Joan Font, director de Comediants, i Jaume Bernadet, director artístic, a la seu de la companyia a Canet de Mar ACN
L'any 1972 s'estrenava a l'Institut del Teatre l'obra 'Non plus plis', que representava uns poders polític, militar, religiós i judicial que provocaven una revolta amb els espectadors i envaïen un espai públic. Aquell muntatge va deixar bocabadat el públic i va ser la llavor del que avui dia és la companyia Comediants, quaranta anys més tard.

Joan Font, fundador de la companyia, mira enrere per descriure què volien fer amb Comediants: "Explicar històries nostres, en el moment present, on el text no fos l'eix central, en un temps on hi havia una dictadura i censura als textos, vam voler fer un llenguatge més físic i recuperar aquest món popular i de les màscares i subvertir els espais". En aquest llenguatge físic l'excitació de la gent al carrer han estat un tret característic de la companyia, que amb el seu caràcter subversiu volia respondre al poder repressiu: "els molestava que estiguem saltant, ballant, tocant-nos al mig del carrer que era un espai públic de tots", assegura font.

Per Jaume Bernadet, director artístic de la companyia, les seves representacions van donar força a l'esperança de llibertat durant la dictadura, donant "color" a la grisor d'aquells temps. També a altres països on han actuat, com ara a Turquia, on van aconseguir que la comunitat cristiana i l'àrab saltessin i gaudissin juntes, oblidant els seus recels. "Els espais on la llibertat ha estat més restringida veus aquesta reacció", afirma Bernadet.

Pel que fa al futur, la companyia no té cap intenció d'abandonar els escenaris, però si de replantejar-se el tipus d'espectacles pels quals apostarà. "Ara ens tocaria una mica passar joc i poder treballar d'una altra forma, ser reflexius i no córrer tant", afirma Font. De moment Comediants ja ha anunciat que seran la companyia resident de la temporada 2012-2013 de l'Orquestra Simfònica del Vallès.

publicat per
28 de maig de 2012 

Un gran abanico de formatos musicales



El Teatro Principal avanza ocho espectáculos de la próxima temporada, que incluye el mes de julio

LOS + DESTACADOS
Monólogos de Goyo Jiménez. El día 7 de julio.
Musical de 'La Cenicienta'. Los días 14 y 15 de julio.
Carlos Latre, con su espectáculo 'Yes, We Spain is different'. Los días 20 y 21 de julio.
Los chicos del Coro. El 27 de septiembre.
'El patio de mi casa'. Los días 29 y 30 de septiembre.
Concierto de Umberto Tozzi. El día 11 de octubre.
Queen Shymphony Rhapsody. 27 y 28 de noviembre.
'Forever Young', una comedia musical de Tricicle. Del 5 al 16 de diciembre.
'My fair lady', musical con Paloma San Basilio. Del 10 al 20 de enero, 14 funciones.

El Teatro Principal de Alicante presentó ayer un avance de la programación de la temporada que tendrá lugar entre los meses de septiembre de 2012 y enero de 2013, a los que se añadirá este año el mes de julio.
La organización ofreció algunas de las principales actuaciones que compondrán la temporada. En concreto, fueron ocho los espectáculos avanzados, de los que una amplia mayoría pertenecen al formato musical.
El acto de presentación estuvo presidido por el concejal de Cultura del Ayuntamiento de Alicante, Miguel Valor, que estuvo acompañado por la directora del Teatro Principal, María Dolores Padilla.
Para el edil de Cultura, esta programación muestra que «pese a que pasamos tiempos difíciles, que se están notando especialmente en el Principal, la directora está realizando una magnífica labor y consigue siempre un programa de calidad».
María Dolores Padilla, tras agradecer las palabras de Valor, explicó que «estas obras son solo un avance de la próxima temporada de septiembre de 2012 a enero de 2013 y aunque la mayor parte de ellas sean musicales, el programa completo seguirá buscando el equilibrio entre las obras de teatro y los espectáculos de música».
Posteriormente, Padilla pasó a enumerar las ocho obras y los principales detalles de las mismas que componen el avance de la programación, además de puntualizar que «este año también ofreceremos tres espectáculos en el mes de julio, que normalmente dedicamos a trabajos de mantenimiento de las instalaciones».
Entre las obras reseñadas, destacan dos conciertos, el de Los Chicos del Coro y el de Umberto Tozzi, que ofrecerá un concierto en Alicante por primera vez.
El mes de julio acogerá la actuación de Goyo Jiménez, el día 7, un musical infantil y la actuación del cómico Carlos Latre. Los días 14 y 15 de este mes se representará el musical 'La Cenicienta', «un musical infantil con actuaciones circenses, de clowns y de artistas callejeros para ver en familia», indicó la directora del coliseo alicantino.
'Yes, We Spain is different' se titula el «irreverente» espectáculo que el cómico catalán ofrecerá los días 20 y 21 de julio, donde realiza más de cien imitaciones de personajes conocidos y que «ha acogido a más de 150.000 espectadores en su gira nacional», añadió Padilla.
Ya en el mes de septiembre y como aniversario del Teatro Principal de Alicante, que es el día 25, Los Chicos del Coro actuarán el 27 interpretando canciones que la conocida película que protagonizaron y del su último disco, 'Sing The Beatles', en el que versionan canciones de la mítica banda de Liverpool. Ese mismo fin de semana, otro espectáculo infantil visitará las tablas alicantinas. 'El patio de mi casa' ofrecerá tres sesiones, dos en sábado y una en domingo.
«Por primera vez en Alicante tras más de 40 años de carrera», señaló Padilla, Umberto Tozzi ofrecerá un concierto, que tendrá lugar el día 11 de octubre. A finales de noviembre será el turno de Queen Shymphony Rhapsody, con un musical tributo a la banda de Freddy Mercury.
En el mes de diciembre, la compañía Tricicle traerá a Alicante su comedia musical 'Forever Young', donde un grupo de ancianos recuerdan sus años rockeros.
Finalmente, uno de los platos fuertes avanzados ayer es la actuación de Paloma San Basilio, protagonizando el musical 'My fair lady', un gran musical dirigido por Jaime Azpilicueta, que tendrá lugar desde el 10 al 20 de enero de 2013.

publicat per
Eneas G. Ferri
19 de maig de 2012 

29 de maig 2012

ÚLTIMS DIES PER INSCRIURE’S ALS CURSOS I TALLERS DE FIRATÀRREGA 2012




En el marc del Programa de Suport a la Creació, la Fira organitza diversos cursos i tallers, oberts a tothom, relacionats amb el món de les arts escèniques

FiraTàrrega ofereix aquest 2012 diversos cursos i tallers relacionats amb el món de les arts escèniques i el cinema, alguns dels quals estan a punt de tancar el termini d’inscripció.

Taller de moviment i expressió corporal
El proper 1 de juny es tanca el termini per inscriure’s al taller dirigit pel dramaturg i creador, Jaume Belló, sobre el moviment i l’expressivitat corporal a través d’una vessant lúdica, participativa i didàctica.
Com a resultat del taller, els participants, sense límit d’edat, formaran part de l’espectacle “Sensitive bodies”, de la companyia deBeLló, que s’estrenarà a FiraTàrrega 2012.
El taller va destinat a totes les persones, siguin o no professionals, interessades en la expressió corporal.

Curs de Coaching actoral i direcció cinematogràfica
També l’1 de juny es tanca el termini d’inscripció pel curs “Tàrrega Plató Obert: accions en curt” impartit per Audiovisuals sense Fronteres (ESCAC, Escándalo Films i Fabbrica Europa)
La formació va destinada a iniciats en el sector de l’actuació i el cinema i té l’objectiu d’afavorir les habilitats dels nous talents en el sector audiovisual i el teatre des d’una pràctica real: la realització de dos curts de ficció.
Els candidats han de ser actors que desitgin practicar les tècniques actorals aplicades a la càmera i al cinema i realitzadors que desitgin ampliar els seus coneixements en la direcció d’actors.

Càsting d’actors per a l’espectacle “Ferro Colat” de Josep Rodri
Totes les persones, professionals o no, interessades a participar en l’espectacle “Ferro Colat” que dirigirà Josep Rodri i que s’estrenarà a FiraTàrrega 2012 ja poden apuntar-se al càsting que tindrà lloc el 29 i 30 de maig.
Es busquen homes entre 18 i 65 anys, dones entre 18 i 65 anys, un nen entre 10 i 12 anys i un músic (saxo, clarinet, trompeta, tenora, etc.).

Taller de Robots de la companyia Ferroluar
Dirigit a persones interessades en la mecànica per a la construcció d’un giny robotitzat a través de procediments manuals i artesanals.
El termini d’inscripció s’acaba l’1 de juliol i el taller està dirigit a tots els públics (menors de 14 anys acompanyats).

Tots aquests cursos i tallers formen part del Programa de Suport a la Creació, una iniciativa de FiraTàrrega per desenvolupar i impulsar el treball creatiu a través de diferents activitats tant formatives com de suport als creadors.

Les persones interessades poden sol·licitar més informació sobre els cursos i el càsting trucant al telèfon 973 310 854, enviar un correu a firateatre@firatarrega.com o visitar tota la informació detallada en aquest enllaç.

publicat per
25 de maig de 2012 

Musicales Mamma Mia! y Chicago tendrán versiones locales




Los productores de Cabaret y La novicia rebelde compraron los derechos de ambas producciones para su adaptación local.

En los últimos años, el público chileno se ha ido familiarizando con el teatro musical, a partir de una serie de montajes que han adaptado con elenco local famosos títulos de nivel mundial. Ahora, es precisamente la firma que ha puesto en escena la mayoría de estas piezas la que se hará cargo de las versiones nacionales de dos de los más populares musicales de las últimas décadas.

Mamma mia! y Chicago son los próximos proyectos que alista el productor Enrique Inda, uno de los nombres clave en el resurgimiento del género en las salas del país durante la última década, adaptando títulos como My fair lady y Cabaret. Su idea es comenzar a trabajar en los nuevos montajes una vez concluida la temporada de La novicia rebelde, su más reciente proyecto, que tiene estreno agendado para el 14 de junio en el teatro Nescafé de las Artes, y que hasta ahora ha tenido buena respuesta en la venta de entradas.

“Vi la versión de Nueva York y la de Buenos Aires, y creo que le irá bien por el hecho de que las canciones de Abba son muy conocidas acá”, comenta Inda sobre Mamma mia!, musical nominado a cinco premios Tony que, hasta ahora acumula más de 42 millones de espectadores en el mundo y cerca de US$ 2 mil millones de recaudación total.

El productor ya adquirió los derechos de esta obra para su adaptación local, con la intención de estrenar a inicios de 2013. Posteriormente, comenzará a trabajar en la primera versión local de Chicago, musical ambientado en la Era de la Prohibición en esa ciudad, que funciona como una sátira de la corrupción de las autoridades de la época y como una apología de los criminales de antaño. Su versión fílmica -con Richard Gere y Catherine Zeta-Jones- se quedó con el Oscar a Mejor Película en 2002.

“Estamos viendo en qué período de tiempo y en qué sala haremos las obras, porque no hay compromiso con ningún teatro en particular”, cuenta Inda, quien prefiere no dar nombres todavía de los actores que protagonizarán estas nuevas producciones. “El director elige al elenco a través de casting, y soy muy respetuoso con eso”, dice sobre el proceso por el cual ha fichado a nombres como Julio Milostich, Amaya Forch y Daniela Lhorente, entre otros.

Premiados

Creado por la inglesa Catherine Johnson, Mamma mia! debutó en 1999 en el West End londinense y dos años después en Broadway, con buena respuesta de público y reseñas favorables. Gran parte de su éxito radica en la participación de los propios Benny Andersson and Björn Ulvaeus, ex integrantes del cuarteto sueco, quienes trabajaron en el desarrollo del musical y cedieron sus canciones, como Super Trouper y Dancing Queen. La pieza, que cuenta la historia de una joven que debe reconocer a su padre entre tres posibles candidatos, fue llevada a la pantalla grande en 2008, con Meryl Streep y Pierce Brosnan como protagonistas.

Chicago, en tanto, se estrenó en Broadway en 1975, inspirado en un libro homónimo de 1926 sobre criminales de esa época y con Bob Fosse entre sus creadores. En 1996 la producción fue repuesta en Estados Unidos, y hasta hoy figura como el reestreno con más funciones en Broadway de la historia.

publicat per
Andrés del Real
19 de maig de 2012 

28 de maig 2012

"Oh Happy Day!!!!" el musical de les fires de Mataró avui a Sala Cabanyes



foto : Anna Gallart

Ja és un tradició que per les Fires de Mataró Sala Cabanyes presenti un musical i aquesta vegada no podia ser diferent.
Sala Cabanyes presenta un musical de gran format "Oh Happy Day"

Més de 200 persones participen en aquesta comèdia musical, coproduïda amb l’Escola Musical de Música   La Sala Cabanyes presenta “Oh Happy Day!”, l’obra de fires del 2012, preparada en col·laboració amb l’Escola Municipal de Música. La producció
neix del conveni que les dues entitats de la ciutat van signar fa dos anys i que s’ha materialitzat per primera vegada en aquesta representació. La Sala produeix l’espectacle de Fires i l’Escola de Música aporta la direcció i l’orquestració musical, amb Georgina Blanch i Rubén Bes. A més, l’escola posa a disposició de l’obra dos combos -conjunts instrumentals de música electrònica- sorgits d’assignatures dels alumnes del curs 2011-2012, que ofereix el centre i que han servit exclusivament per preparar el repertori
d’”Oh Happy Day!”. 
Ferran Camps, Coral Consegal i Núria Radó han creat de zero un guió. En base al text s’ha creat en paral·lel el repertori musical, tant les lletres com la música, donant pas a temes que s’estrenaran en la posada en escena del musical de Fires. Algunes cançons han estat compostes especialment per l’obra i d’altres són adaptacions de temes ja coneguts del gospel tradicional o peces de grups tan coneguts com Sau o el tradicional “Oh Happy Day”, que dóna nom al musical de Fires.

Guia pràctica

RESERVA ANTICIPADA DE LOCALITATS
de dilluns a divendres, al telèfon 618 77 30 13 (de 6 a 9 de la tarda)
dissabtes i diumenges, en horari de taquilla, al telèfon 93.790.85.02
tot el dia a

HORARI DE TAQUILLA:
Divendres i dissabte de 8 a 9 del vespre, el cap de setmana de la representació.
 Diumenge de 2/4 d’1 a 2.
Una hora abans de començar la representació

Jaime Azpilicueta asegura que los musicales están salvando el teatro




Jaime Azpilicueta, director de musicales como "Jesucristo Superstar", ha asegurado que los "musicales están salvando el teatro", pues, a pesar de la crisis económica las salas de la Gran Vía de Madrid cuelgan cada fin de semana el cartel de "no hay billetes".

Semanas antes de estrenar "My Fair Lady" en Tenerife, Azpilicueta ha reflexionado en una entrevista sobre el éxito que están teniendo los musicales frente a las representaciones teatrales, que lamenta que no tiene una industria fuerte en España.
Los musicales son una "revitalización del teatro", afirma el director español, que reconoce que el triunfo del género musical está relacionado con el negocio que lo respalda, que le permite generar nuevas funciones y engordar las taquillas.
No obstante, insiste, la clave de un buen musical está en la historia que cuenta, en que sepa enganchar al espectador, le atrape y le haga sentir identificado con los personajes.
Para Azpilicueta, considerado el padre de los musicales en España, este género es "una coliflor llena de caviar", lo que significa que la esencia es la historia es sencilla como una coliflor, mientras que su elegancia reside en el espectáculo de música, baile e iluminación que le rodea y también en la producción.
Preocupado por la ausencia de nuevos escritores con talento, el director se pregunta ¿dónde está un nuevo Arthur Miller, dónde está un nuevo Tennessee Williams?
La falta de creatividad desemboca en los musicales de forma negativa, lamenta Azpilicueta, que se queja de falta de material para poder dirigir nuevos musicales y no tener que volver a rescatar clásicos como "Sonrisas y Lágrimas" o "West Side Story".
Esta denuncia contrasta con las buenas taquillas de los teatros y con la cantidad de profesionales que viven de los musicales, que asegura que cada vez son más y con mayor calidad.
Desde que en 1975 dirigió "Jesucristo Superstar", el primer gran musical que se hizo en España, hasta hoy en día, 37 años más tarde, Azpilicueta constata que la calidad profesional de cantantes y bailarines ha mejorado "infinitamente".
Entre risas, el director recuerda cuando hizo su primera audición, y todos los candidatos, que "no sabían ni lo que era un musical", cantaron una canción de The Beatles.
"La gente pensaba que en este país no se podía hacer musicales sino zarzuelas", declara, una idea que, ahora podría parecer una locura, ya que, según detalla, Madrid, después de Nueva York y Londres, es la tercera capital de los musicales.
Aunque especialmente sencillo y modesto durante toda la entrevista, Azpilicueta lanza: "cuando viene un productor extranjero y ve lo que hacemos en España se queda estupefacto".
Una impresión que es extrapolable a todo el país, pues asegura que más allá de la Gran Vía madrileña también se ríe y se llora desde las butacas de las salas de teatro.

publicat per
Belén Rodríguez, Santa Cruz de Tenerife, EFE
19 de maig de 2012 

27 de maig 2012

"Oh Happy Day!!!!" avui segona representació a 2/4 de 7 de la tarda



foto Anna Gallart

Més de 200 persones participen en aquesta comèdia musical, coproduïda amb l’Escola Musical de Música 
La Sala Cabanyes presenta “Oh Happy Day!”, l’obra de fires del 2012,  preparada en col•laboració amb l’Escola Municipal de Música. La producció  neix del conveni que les dues entitats de la ciutat van signar fa dos anys i que s’ha materialitzat per primera vegada en aquesta representació. La Sala produeix l’espectacle de Fires i l’Escola de Música aporta la direcció i l’orquestració musical, amb Georgina Blanch i Rubén Bes. A més, l’escola posa a disposició de l’obra dos combos -conjunts instrumentals de música electrònica- sorgits d’assignatures dels alumnes del curs 2011-2012, que ofereix el centre i que han servit exclusivament per preparar el repertori d’”Oh Happy Day!”. 
Ferran Camps, Coral Consegal i Núria Radó han creat de zero un guió. En base al text s’ha creat en paral•lel el repertori musical, tant les lletres com la música, donant pas a temes que s’estrenaran en la posada en escena del musical de Fires. Algunes cançons han estat compostes especialment per l’obra i d’altres són adaptacions de temes ja coneguts del gospel tradicional o peces de grups tan coneguts com Sau o el tradicional “Oh Happy Day”, que dóna nom al musical de Fires.


Guia pràctica

RESERVA ANTICIPADA DE LOCALITATS
de dilluns a divendres, al telèfon 618 77 30 13 (de 6 a 9 de la tarda)
dissabtes i diumenges, en horari de taquilla, al telèfon 93.790.85.02
tot el dia a

HORARI DE TAQUILLA:
Divendres i dissabte de 8 a 9 del vespre, el cap de setmana de la representació.
 Diumenge de 2/4 d’1 a 2.
Una hora abans de començar la representació

'Cyrano de Bergerac', des d'aquest dimecres a la Biblioteca de Catalun



Es tracta de la mateixa versió amb què Flotats va triomfar ara fa tres dècades

Gairebé trenta anys després que Josep Maria Flotats protagonitzés, amb 'Cyrano de Bergerac', un dels èxits més notoris del teatre català contemporani, l'obra torna a Barcelona, i ho fa amb la mateixa versió. Des d'aquest dimecres i fins al 22 de juliol es representa a la Biblioteca de Catalunya de la mà de la companyia La Perla 29, en un muntatge dirigit per Oriol Broggi que compta amb Pere Arquillué en el paper principal.

Oriol Broggi afirma que el muntatge amb què Flotats va arrasar al Poliorama en el seu retorn a Barcelona, en els anys 80, va ser un dels motius que el van portar a dedicar-se al teatre. Assegura que encara recorda el dia en què, encara un nen, va anar a veure-la a la sala de la Rambla. Han passat 28 anys d'aquell èxit rotund, amb Flotats convertit en una estrella i tothom veient-se en l'obligació d'anar a veure aquest 'Cyrano' que estava en totes les converses. Però, tot i el temps transcorregut i l'impacte del muntatge, ningú no ha pensat mai a recuperar-lo. Fins que ha arribat Broggi, disposat a acabar amb prop de tres dècades d'oblit.

"El Cyrano em té el cor robat", diu el director, "és commovedor i molt encisador, et captiva des de l’inici, et sedueix. És un home fort, àgil, intel·ligent, un líder. És bona persona, agut, agosarat, valent, lleugerament impertinent i irònic. Aconsegueix ofendre però alhora atrau. És un cavaller orgullós i coherent, un home íntegre que mai no acceptaria vendre’s. Àgil amb l’espasa i amb el vers. Un home total: bo amb les lletres i bo a la batalla. Presentat així semblaria l’home perfecte, però no! No, la perfecció no existeix", afirma.

De fet, Cyrano té un problema. Un de gros: el seu nas, l'element que converteix la seva perfecció en imperfecció. Ell hi està obsessionat, amb el nas, i aquesta obsessió converteix la seva fortalesa en fragilitat. La resta és història: es converteix en les paraules de Cristià, un jove amb el físic que Cyrano no té… però sense la seva brillantor intel·lectual. El rostre, el cos i la veu d'en Cristià, amb les idees, les frases i l'enginy d'en Cyrano donaran forma a un còctel irresistible, un joc molt shakesperià, que es basa a suplantar personalitats.

Xavier Bru de Sala, el traductor de l'obra de Rostand, destaca el perfil d'un home "adorable i temible, heroic i fatxenda, imprudent, impetuós, però sensible i respectuós fins a extrems malaltissos. Un romàntic de debò". Bru de Sala demana a l'espectador que no ignori el sentit de l'obra, que "rebutgi la temptació de considerar-la una diversió intranscendent i amable" i sigui conscient del drama d'un home que, per amor, sacrifica el seu amor.

publicat per
21 abril de 2012 

26 de maig 2012

El Mikado clou la primera temporada d'Espai A




El projecte ha creat una xarxa d'arts escèniques amateurs arreu de Catalunya

La representació de la versió del Mikado a càrrec de la Sala Cabanyes de Mataró clou, demà dissabte 26, la primera temporada de l'Espai A, Xarxa d'Arts Escèniques Amateurs de Catalunya. Amb aquest projecte, Catalunya s'ha volgut dotar d’una xarxa d’arts escèniques amateurs. Així, 16 teatres han programat 56 funcions de teatre, dansa, música i cant coral que s’han exhibit a 12 comarques catalanes. La primera programació de l’Espai A s’ha desenvolupat entre els mesos de gener i maig d’enguany.

El projecte és el resultat de la col·laboració entre les diverses federacions de cultura popular amb l’objectiu de vincular la ingent producció amateur del nostre país i la xarxa d’equipaments associatius i ateneístics i mostrar-ne la seva qualitat artística. Amb la creació d’aquesta xarxa, el Govern de Catalunya i les federacions que hi donen suport pretenen millorar l’explotació de les produccions amateurs, donant-los visibilitat i recorregut i posar en valor la qualitat de gran part de les produccions culturals amateurs.

L’acte tindrà lloc dissabte dia 26 a les 21:00h al Centre Cultural Sant Vicenç de Sarrià.

L'home del paraigua




Dissabte  26 de maig a les 21.00 hores al Teatre Monumental
La vida de Vicente Ferrer arriba al Teatre Monumental

Diferents entitats de Mataró participen al projecte

L’home del paraigua és una òpera participativa que viatja a través de la vida i obra de Vicente Ferrer i que es podrà veure al Teatre Monumental. L’òpera es va estrena el 2010 al Gran Teatre del Liceu i arriba a Mataró de la mà de Joan Martínez Colàs, director i compositor. L'espectacle compta amb la participació de l’Orquestra Centenari, el Cor Barcelona Classic Academy, el Barcelona Chamber Choir, així com de diferents entitats de la ciutat.
L'òpera està impregnada dels valors de Vicente Ferrer i és un repàs a la seva vida des de l’any 20, any del seu naixement, fins la seva mort (2009). L’home del paraigua és com l’anomenaven la gent d’Anantapur, on Vicente Ferrer va treballar fins la seva mort per ajudar als nens i nenes més necessitats. L’espectacle que es veurà al Teatre Monumental consta de tres actes: dos de caràcter professional i un tercer on s’impliquen diferents entitats i particulars de la ciutat. Durant els últims mesos els directors artístics han treballat amb diferents cors i escoles de dansa mataronines les coreografies i lletres d’aquesta part en què s’uneixen professionals i voluntaris.

El concert de Mataró s’emmarca dins una gira que portarà L’home del Paraigua a diferents ciutats de Catalunya com és el cas de Tarragona i Gavà, per acabar amb un concert final l’1de desembre al Palau Sant Jordi.

Entrades
Preu: 18 €
Preu per a grups a partir de 6 persones: 15€
Punts de venda: a les oficines de l'IMAC (carrer de Sant Josep, 9) de dilluns a divendres de 9 a 14 h i de dimecres a divendres de 18 a 20 h.
Telentrada de Catalunya Caixa 902101212 (24 hores) i a totes les oficines de Catalunya Caixa.

Siete notas para ser feliz



 
Producción: Drive Enterteiment y Vértigo Tours. Reparto: Silvia Luchetti, Carlos J. Benito, Noemi Mazoy, Loreto Valverde, Jorge Lucas, Yolanda García, Paris Martín, Trinidad Iglesias, Angels Jiménez, Amparo Saizar, Lourdes Zamalloa, David Castedo, Jorge Galaz, Marta Ibáñez y María Osuna. Dirección musical: Julio Awad. Dirección escénica: Jaime Azpilicueta. Fecha: viernes 11 de mayo. Lugar: Gran Teatro. Lleno.

El público cordobés no defraudó en su cita con el musical que, como viene siendo habitual, cada año visita la ciudad por estas fechas festivas de mayo y agotó las localidades para ver Sonrisas y lágrimas, adaptación del musical original que en 1959 se estrenó en Broadway y en 1964 Julie Andrews y Christopher Plummer protagonizaron en la gran pantalla.

Posiblemente gran parte del público adulto conozca esta producción por el formato cinematográfico y muchos de sus temas le suenen, incluso logre tararearlos por ser clásicos universales. Lo que quizá no sepa es que es The Sound of Music, título con el que se conoce la obra en USA, está basada en hechos reales vividos por la auténtica familia Von Trapp y que María von Trapp recogió en su libro La historia de los cantantes de la familia Trapp. Richard Rogers y Oscar Hammerstein II, reyes del teatro musical de aquella época, obtuvieron permiso para llevarla a escena, haciendo unos cuantos cambios con respecto a los acontecimientos reales narrados en el libro y así convertirse en el musical que desde hace más de 50 años se representa teatros de todo el mundo.

Todo lo que el espectador recibe desde que comienza la obra puede calificarse de espectáculo musical en mayúsculas. La producción demuestra haberse esmerado por satisfacer al máximo las necesidades artísticas y técnicas que requiere la obra adaptada al castellano. No se deja ningún cabo suelto y han sabido incluir los avances tecnológicos sin perder un ápice de detalles en el tratamiento clásico, casi artesanal, de la escena. La puesta en escena es magnífica y sus cifras lo avalan: 22 cambios de escenografía, 140 trajes, atrezzo, caracterización, etc.…, transportan al público a una época muy ligada a la nostalgia y propia de generaciones anteriores. La iluminación y el espacio sonoro, incluida la orquesta de diez músicos bajo la dirección de Julio Awad, pasan desapercibidos por la pulcritud y profesionalidad con que se emplea. Un ejemplo de buen hacer al servicio de los 27 actores y actrices que conforman un elenco a la altura del soberbio despliegue de medios que ostenta.

Las intervenciones cantadas y habladas son equilibradas, uno de los principales hándicaps a los que los directores de escena se deben enfrentar en este género y que Jaime Azpilicueta consigue superar en esta ocasión. Pese a todo, no podemos dejarnos llevar por la belleza de los temas interpretados por la protagonista Silvia Luchetti y la proverbial voz de soprano de Noemi Mazoy en el papel de madre abadesa, que emocionó y hasta arrancó alguna lágrima en más de un espectador. El papel de los niños es impecable y cabe destacar la inteligencia y el buen hacer de la producción al incluir dentro del grupo a tres pequeños de cada ciudad donde actúan, un reclamo más para comprar entradas. Dos horas y media, con descanso incluido, que pasaron rápido y levantaron a todo el público del Gran Teatro, que con fervor aplaudió al finalizar la representación.

A aquella persona que pudo hacerse con una entrada, Sonrisas y lágrimas le servirá para viajar a una época diferente, llena de romanticismo y algo distanciada del contexto cruel impuesto por el nazismo que marcó desgraciadamente el siglo XX, algo que livianamente se refleja como telón de fondo en este espectáculo. Lo que ha hecho prevalecer este musical a lo largo de estas cinco décadas es la exaltación de los valores universales y la ternura e inocencia con que son tratados. Sus melodías y letras nos sirven de ejemplo para conectar con nuestros pensamientos más puros. Los informativos se encargarán de ponernos en otra situación. Una sonrisa en tiempo de lágrimas.

publicat per
Maxímo Ortega Capitán
13 de maig de 2012

25 de maig 2012

De Flotats a Arquillué




'Cyrano' torna dirigit per Oriol Broggi, 27anys després del mític muntatge

L'ombra de Josep Maria Flotats és tan allargada que han hagut de passar gairebé 30 anys, 27 concretament, perquè un director i un actor es decidissin a recuperar per a la cartellera teatral barcelonina un personatge tan universal com Cyrano de Bergerac, d'Edmond Rostand. Oriol Broggi i Pere Arquillué compliran avui a la Biblioteca de Catalunya un somni d'adolescència. Tots dos van quedar meravellats, com a joves espectadors, amb el muntatge de Maurizio Scaparro que va reobrir el Poliorama després d'una llarga reforma. «Aquesta obra va ser una de les raons que em van portar al món del teatre», explica Broggi. Arquillué, mentrestant, se sent molt orgullós d'agafar el llunyà testimoni de Flotats. «Per a mi és un privilegi, perquè el Josep Maria és un mestre i un amic».

Cyrano de Bergerac arriba a un espai ideal, segons el director, per a la història de l'heroi romàntic i nassut. «No s'ha d'adaptar la Biblioteca. Només fan falta actors que diguin el vers amb una espasa». La nau gòtica i el terra de sorra seran, en els diferents actes de l'obra, un teatre, un carrer, una pastisseria, un carreró i una abadia.

Per aquests escenaris es mourà Cyrano, l'heroi, l'home total, capaç tant en el món de les lletres com en el camp de batalla. «És un personatge romàntic, un esperit lliure, enamorat de la vida, de Rosaura, de moltes coses», diu Arquillué, que destaca, no obstant, que també té un costat fosc. «No és la bondat pura». Aquesta amargura es reflecteix en el seu ridícul nas, «una metàfora i també una màscara» que ha permès a l'actor desenvolupar un treball «més natural, més de veritat». Arquillué llueix un motllo adaptat al seu nas amb la idea que l'espectador pugui arribar a dubtar de si és real.

El deforme i punxegut òrgan, segons Xavier Bru de Sala, que torna a firmar una traducció en què ha fet «petits ajustos», remet a la incapacitat de l'heroi per a l'amor. «És una cosa molt visible com a metàfora d'un defecte de la naturalesa humana. Cyrano és conseqüent i sap que no té dret a ser estimat i a les coses bones que li passen».

GRAN FESTA TEATRAL / Aquesta amargura existencial del personatge conviu amb la «gran festa teatral» que Broggi vol oferir, a partir del «moviment, el vers, l'emoció i el joc». En aquest joc tenen un paper capital els duels a espasa, una constant del text de Rostand. Broggi, com ja va fer a les obres Hamlet i El rei Lear, ha comptat amb Isaac Morera com a «mestre d'armes». «Rostand pensa sempre en els moviments d'esgrima quan explica el que passa en l'obra», afirma l'especialista. Ara també és una peça més del repartiment en què Marta Betriu fa el paper de Rosaura i Bernat Quintana dóna vida a l'atractiu Christian.

El muntatge tanca la temporada de La Perla29 amb el somni d'acostar-se a l'enorme ressò que va aconseguir el seu espectacle Incendis al Romea. Té moltes cartes a favor per encertar-la. «En temps de crisi busquem el que fa vibrar tot el cos i l'ànima. Una cosa que et fa riure mentre plores», diu Broggi. És a dir, Cyrano de Bergerac.

publicat per
José Carlos Sorribes
foto Albert Bertran
24 de maig de 2012 

La gira de 'My Fair Lady', protagonizada por Paloma San Basilio, comenzará el 29 de junio en Tenerife




   La gira del musical 'My Fair Lady', protagonizado por Paloma San Basilio, comenzará el próximo 29 de junio en el Auditorio de Tenerife 'Adán Martín'.

   La presentación de este espectáculo musical ha tenido lugar esta mañana en el mismo Auditorio, y en él han intervenido, además de la cantante, el presidente del Cabildo de Tenerife, Ricardo Melchior.

   Durante su intervención, Paloma San Basilio se ha mostrado "encantada" de que la gira de este musical comience en el recinto capitalino, considerado por la artista como "uno de los mejores de España" por contar con una acústica "inmejorable". "He estado en él y me parece fantástico", resaltó.

   Por su parte, Ricardo Melchior ha destacado el orgullo que supone que Paloma San Basilio esté en la isla, al tiempo que se mostró agradecido por el esfuerzo que la empresa Stage Entertainment ha realizado para que la gira de 'My Fair Lady' comience en Tenerife.

   Paloma San Basilio vuelve a los escenarios para interpretar el personaje principal de 'My Fair Lady', Elisa Doolittle, siendo la primera vez que la actriz sale de gira con un musical. Junto a ella el público podrá ver a otros grandes actores del teatro español, como Joan Crosas, quien volverá a encarnar el personaje de Alfred P. Doolittle.

   Jaime Azpilicueta será el encargado de dirigir esta nueva producción, ambientada en el Londres de principios de siglo. Higgins, un profesor de Lingüística, hace una apuesta con su amigo, el Coronel Pickering, que en menos de seis meses logrará hacer de Elisa Doolittle, una simple florista inculta y mal hablada a la que conoció a la salida de Covent Garden, en una auténtica dama.

   'My Fair Lady' fue estrenada por primera vez en Broadway en 1956, representándose desde entonces en varios países y estableciendo un nuevo récord como uno de los musicales más representados de la historia. Fue el musical más exitoso y aplaudido de su época, con nueve premios Tony (incluyendo el Premio a Mejor Musical), dos Premios Theatre World Award, dos Premios Drama Dek Awards y seis Premios Olivier Awards. Fue en 1964 cuando el musical pasó a la inmortalidad con el film de George Cukor, protagonizado por Rex Harrison y Audrey Hepburn, ganando ocho Premios Oscar en 1964.

   El musical se estrenó en Madrid en octubre de 2001 y en tan sólo dos años fue visto por más de 700.000 personas, cifra que supuso todo un récord para la época.

publicat per
12 abril de 2012 

24 de maig 2012

El Mikado de Sala Cabanyes serà l'encarregada de clausurar la primera temporada teatral de l'Espai A




El proper dissabte 26 de maig  a les 9 del vespre i al Teatre de Sarrià de Barcelona es clausura la primera temporada de teatre de l'Espai A, una iniciativa que permet a companyies de teatre no professional poder mostrar el seu treball en diferents sales de Catalunya

Sala Cabanyes amb el Mikado dirigit per Marc Molina serà l'encarregada d'aquesta
clausura. Aquest Mikado que ha rebut elogis en totes els escenaris en què ha estat representat al meu parer és una de les obres corals més encertada dels darrers temps de Sala Cabanyes.

Els espectadors del Mikado ha tingut reaccions ben singulars: abans i després de la representació

Abans perquè "a veure que farà aquesta gent" i després per elogiar la feina ben feta i això és un comentari després de la funció de Flix com podria ser d'un altre poble o ciutat


El Mikado a Flix
Ahir a la nit vam poder gaudir de la representació operística del Mikado, opereta dels autors anglesos Gilbert&Sullivan, escrita a finals del s. XIX. Aquesta obra va ser representada ja fa més de vint anys pel grup Dagoll Dagom i fa uns 10 anys que la van reposar.
Ahir no van ser el Dagoll Dagom qui la van representar a Flix, sinó que va ser La Sala Cabanyes de Mataró, amb Marc Molina com a director. Una versió que agafa la traducció de Xavier Bru de Salas que va fer per al grup Dagoll Dagom. Va ser una representació molt a l'estil del famós grup, però no es van trobar a faltar els bons cantants perquè els que cantaren ahir no poden envejar res als altres perquè tots tenien una magnífica veu i una magnífica dicció. Va ser un interpretació 10!
La història comença quan el Mikado, l’emperador del Japó,  prohibeix el flirteig a tot el seu imperi.  Aquells qui tinguin moviments amorosos, sense fins matrimonials, han de ser executats per la màxima autoritat de la ciutat, l’Honorable Senyor Botxí. El poble de Titipú busca solucions per evitar els problemes que es deriven d’aquesta prohibició. Una història en clau d'humor que provoca el riure però també l'entusiame d'escoltar una bona música.


on és el teatre de Sarriá



Espai A

Una nova iniciativa que neix de la complicitat entre el Centre de Promoció de Cultura Tradicional i Popular Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i les següents federacions: Federació d’Ateneus de Catalunya, Moviment Coral Català, Federació de grups amateurs de teatre de Catalunya, Federació Catalana de Societats Musicals i Agrupament d’Esbarts Dansaires. 

El principal objectiu d’aquest treball en xarxa és el de crear una programació estable d’arts escèniques arreu de Catalunya, per tal de posar a l’abast dels associats dels diferents ateneus i del seu entorn, produccions de qualitat dins els àmbits del teatre, coral, esbart i banda. Una unió d’esforços que pretén potenciar i incentivar la creació de nous públics, augmentar l’ús dels espais escènics dels ateneus i oferir nous canals per l’explotació de les produccions amateurs. 

La temporada es programarà de GENER a MAIG de 2012, plantant una llavor que assentarà les bases perquè en el futur el projecte tingui continuïtat i creixi any rere any.

Ara només faltaria un bon comiat a Mataró, un comiat de festa Major, a veure ...

La Cubana prorroga l'espectacle 'Campanades de boda' al Tívoli




L'èxit de públic de la paròdia teatral, en cartell des del 2 de març, porta a prolongar les sessions

Després de la gran acollida rebuda per l'últim espectacle de La Cubana, Campanades de boda, que des del 2 de març passat ha estat vista per 80.504 espectadors, la companyia teatral i el Grup Balañá han decidit prorrogar-ne les representacions al Teatre Tívoli de Barcelona.

La Cubana converteix l'obra en una paròdia de la gran paròdia que acaben sent la majoria dels casaments. Per a això, recorren les convencions socials, les tradicions mal enteses i altres situacions habituals en les cerimònies a través de la història d'una família barcelonina que està a punt de casar la seva filla.

L'espectacle, amb una mitjana d'ocupació del 85%, està escrit i dirigit per Jordi Milán i l'interpreten, a més d'ell mateix, els actors Mont Plans, Jaume Baucis, Xavi Tena, Toni Torres, Annabel Totusaus, Maria Garrido, Meritxell Duró, Bernat Cot, Babeth Ripoll, Montse Amat i Oriol Burés.

publicat per
22 de maig de 2012

23 de maig 2012

El Lliure presenta el nou treball de Cesc Gelabert




'V.O.+', fins al 3 de juny

Des d'aquest dijous i fins al pròxim 3 de juny el teatre Lliure acull el nou treball de Cesc Gelabert, un dels coreògrafs i ballarins més veterans i prestigiosos de la dansa contemporània catalana. Es tracta de 'V.O.+', una coreografia del propi Gelabert, director artístic, al costat de Lydia Azzopardi, d'un muntatge que busca jugar amb diferents moments històrics de la companyia.

A la sala Fabià Puigserver de Montjuïc Cesc Gelabert presenta un nou espectacle que inclou des de l’estrena de solos fins a la interpretació de peces antigues que han estat revisades per a l'ocasió. Amb aquest plantejament, 'V.O.+' suposa un cop d'ull al passat des d’un present que mira cap el futur. Amb aquesta nova proposta, Gelabert retorna al cor, al nucli, al moment inicial de la seva creativitat, a l’essència del seu moviment i la seva presència escènica.

Després de molts anys trepitjant els escenaris Gelabert no s'ha resignat només a escriure peces per tal que altres les ballin. Per ell la dansa continua sent una pràctica que requereix l'ús de la primera persona. En la maduresa de la seva carrera ha volgut oferir amb 'V.O.+' un muntatge de peces individuals, algunes d'elles noves reinterpretacions de treballs antics, al costat de tres solos nous.

De la mà d'aquesta combinació de material inèdit i alguns dels fragments més especials de la seva carrera, Gelabert ofereix a Montjuïc, durant una setmana, una mirada al passat, als inicis d’una llarga i fructífera col·laboració entre el ballarí i el Lliure que va néixer un 16 de maig de 1977, ara fa 35 anys, quan Gelabert va presentar a Gràcia el seu primer solo, 'Acció 0 - la ment i el cos'.

publicat per
foto : Ros Ribas
20 de maig de 2012 

Josep Maria Pou reflexiona sobre el capitalismo en 'Celobert'


El Teatre Goya de Barcelona acogerá a partir de este jueves la obra 'Celobert' del dramaturgo británico David Here, un teatro de ideas protagonizado por Josep Maria Pou.

  La obra propone una reflexión sobre el mundo, el capitalismo y el individuo.

   En el escenario dos examantes con filosofías de vida muy diferentes se reencuentran para cerrar las heridas que quedaron abiertas, y para acabar discutiendo sobre la traición, la culpabilidad, la injusticia social, la dicotomía entre izquierdas y derechas, la compatibilidad de los valores, y muchos otros temas que se encuentran "absolutamente al día" con lo que se está viviendo ahora, según aseguró el pasado miércoles en rueda de prensa el vicepresidente de arte y contenidos del Grup Focus, Jordi González.

   El espectáculo se estrenó por primera vez en el Teatre Romea en 2003 con un éxito "equiparable" al que está teniendo ahora la obra 'Incendis' de Wajdi Mouawad, afirmó el director y actor de 'Celobert', Josep Maria Pou.

   La actriz Roser Camí (Kyra Hollis) y Pou (Tom Sergeant) ya interpretaron a los dos protagonistas en el primer estreno de la obra, pero Pou ha querido dejar claro que "no es una reposición, sino un montaje nuevo".

   Here presenta un debate muy claro "sobre el concepto del mundo de una persona de derechas ante el de una de izquierdas", pero consigue hacerlo sin convertirlos en dos símbolos, sino en dos personas muy humanas que tienen heridas por cerrar, señaló el director. 

   El personaje de Tom representa el capitalismo salvaje y despiadado pero, al mismo tiempo, es un hombre que "sufre mucho por Kyra, treinta años más joven que él, y tiene fuertes sentimientos hacia ella", explicó.

   Según Pou, si se ha decidido a traer de nuevo esta obra al teatro es porque ahora es "más actual que nunca" y porque los temas que trata forman parte de las preocupaciones que pasan por la cabeza de todos en el día a día y, esta vez, la gira no se limitará a Catalunya, sino que tienen previsto viajar por toda España.

publicat per
18 de maig de 2012 

22 de maig 2012

Tallers de final de curs de l'Aula de Teatre de l'IMAC




300 alumnes mostren el treball realitzat aquest curs

Les invitacions ja es poden recollir a l'IMAC
Ja es es poden recollir les invitacions per assistir als tallers de l’Aula de Teatre que es realitzen a Can Gassol a les oficines de l’IMAC.
Els tallers de l’Aula de Teatre es duran a terme a Can Gassol i el Teatre Monumental de l’1 al 19 de juny.
Més de 300 alumnes participaran d’aquesta mostra del treball realitzat al llarg del curs 2011-2012 en matèria d’interpretació, veu, improvisació i dansa.
En total hi haurà 14 tallers dels grups de nois i noies, joves, adults, dansa, taller d’idees, gent gran i taller d’interpretació teatral d'autors tan diversos com David Mamet, Helena Tornero o Neil LaBute.

Entrada a Can Gassol gratuïta amb invitació (recollir a l'IMAC).
Entrada al Teatre Monumental gratuïta sense invitació.

Institut Municipal d'Acció Cultural
c. de Sant Josep, 9
tel. 937 582 361
horari d'atenció al públic:
de dilluns a divendres de 10 a 14 h.
de dimecres a divendres de 18 a 20 h.

publicat per
21 de maig de 2012 

Manacor vive el teatro como asignatura vital



Que la ´Mostra de Teatre Escolar´ y la ´Fira de Teatre´ sean un éxito cada año no es simple casualidad. Desde hace tiempo en los centros educativos del municipio se imparte teatro en horario lectivo o en actividades extraescolares. Y los adultos también exhiben vocación

La capital del Llevant siente pasión por el teatro. Históricamente ha habido actividad en múltiples espacios escénicos, irrupción de compañías y actores de relevancia. En la actualidad sobresalen dos consolidados y reconocidos eventos artísticos: la Mostra de Teatre Escolar en primavera y la Fira de Teatre, otoño. La vocación de subir a los escenarios no entiende de edades ni tampoco de condiciones. Están los escolares, de infantil y primaria; los estudiantes de secundaria; grupos de adultos aficionados; compañías profesionales; colectivos como los de la tercera edad o de discapacitados o con problemas de salud mental, como Aproscom y Estel de Llevant, entre otros.

En las escuelas es donde se constata que el teatro tiene en Manacor su sello personal con futuro ilusionante. En centros de infantil como Sa Graduada, la iniciación al teatro se cursa desde hace tiempo en horario lectivo. La monitora es Francisca Pocoví y la actividad es subvencionada por la Apima. El taller tiene carácter semanal, a diferencia del dedicado al barro, quincenal y con la monitora Sebastiana Munar. La maestra Margalida Cladera señala los efectos positivos del taller de teatro en expresión oral y corporal, psicomotricidad, pérdida de vergüenza, aprendizaje de valores.

Respecto a primaria y secundaria representar obras es, en la mayoría de casos, actividad extraescolar. Y es en cada edición de la Mostra cuando llama poderosamente la atención el elevado número de jóvenes que voluntariamente pasan horas disfrutando de la interpretación artística.

En esta línea, muchos adultos reconocen su satisfacción por la trayectoria teatral de la cantera, si bien se reivindica una aún mayor apuesta por el teatro como asignatura fundamental en colegios e institutos, para favorecer la competencia básica emocional.

La Mostra de Teatre Escolar, con niños y jóvenes de 6 a 18 años, cumple este 2012 su 26 edición. En la primera experiencia de 1987 se ofrecieron un total de 10 espectáculos y 20 funciones. El total de actores fue 187 y el de espectadores, 4.700. A mediados de la década de los 80 se inauguró precisamente el teatro municipal, con el famoso montaje Ai Quaquín que has vengut de prim! En la muestra, algunos títulos fueron El dimoni cucarell; Qui vol comprar Manacor?; La flor romanial, y El somni d´una nit d´estiu.

Cada vez más implicación

La X Mostra registró las siguientes cifras: 11 espectáculos; 44 funciones; 249 actores, y 12.815 espectadores. En la XXV edición (el pasado año) hubo nada más y nada menos que 60 espectáculos, traducidos en 156 funciones. 630 actores y 18.280 espectadores. Este 2012 vuelve a haber unos 60 espectáculos: El mercader de Venècia; El pianista del Titànic; Les aventures de Tirant lo Blanc... El listado de autores: Jules Verne, Pedro Calderón de la Barca, Antoni M. Alcover, Hermanos Grimm, Shakespeare, Dickens, Gabriel Janer Manila, Molière...

En el conjunto de directores, claves en el desarrollo de la muestra, figuran Sebastià Adrover, Margalida Amengual, Pere Bonet, Cristina Brunet, Margalida Estelrich, Jaume Gayà, Bettina Lapeyre, Pep López, Margalida Lliteras, Joan M. Massanet, Lluïsa Ortiz, Miquel Pol, Bàrbara Riera, Xisca Riera, Antoni Rosselló, Joan Antoni Sunyer, Rosa Sunyer, Francesca Sureda, Francesca Vadell...

La calidad interpretativa ha quedado manifiesta varias veces. Durante cinco años consecutivos (2006-10) un espectáculo de la Mostra ha sido finalista de los Premios Buero de Teatro Joven, única convocatoria a nivel estatal, para menores de 22 años, y con sede en Madrid, promovido por la Fundación Coca-Cola con la colaboración del Gobierno central.

Otro aspecto a remarcar de la Mostra es su defensa de la lengua catalana, abogando por su máxima difusión. Dinámicos y comprometidos grupo como los recordados Capsigranys tienen su importancia en este proceso de normalización lingüística.

En estos momentos, compañías activas y en cierto modo con base ´nacida´ en la Mostra, serían Tau Teatre y Neo-Rural, principalmente. En lo que se refiere a actores destacados, por sus apariciones en series de televisión, exitosos espectáculos teatrales o anuncios publicitarios, que hayan intervenido en la muestra, cabría mencionar a Toni Gomila, Toni Ll. Reyes, Joan M. Artigues y Salvador Miralles, entre otros.

En este sentido, cabe apuntar que un considerable número de actores ha optado en las últimas décadas por realizar estudios en la Escola Superior d´Art Dramàtic de les Illes Balears o en el Institut del Teatre de Barcelona.

Toni Lluís Reyes (Manacor, 1985), consultado por este diario sostuvo que la muestra escolar es "una oportunidad única que los niños tienen de experimentar lo que es el teatro, vivir in situ el hecho teatral, descubriendo la emoción hacia esto". Reciente ganador del Premi Llorenç Moyà d´obres dramàtiques de Binissalem, por La llosa (Levític 17), admite que en Manacor hay una infraestructura de envergadura montada, que posibilita esta animación. Defiende el teatro como "una asignatura fundamental que favorece la competencia básica emocional".

En definitiva, Manacor respira gran ambiente teatral y pese a graves pérdidas de escenarios como el del Teatre Principal (reconvertido en parking), cuenta con un polivalente Teatre Municipal y un Auditori que, crisis a un lado, contribuirá todavía más al show, según cree mucha gente.

publicat per
T. Obrador
29 abril de 2012

21 de maig 2012

Monogràfics d'estiu a l'Aula de Teatre




Aquest juliol cursos per a totes les edats
El proper dilluns 21 de maig s'inicia el període d'inscripcions

L’Aula de Teatre de l’Institut Municipal d’Acció Cultural presenta l’oferta formativa per aquest estiu. Els cursos estan pensats perquè els alumnes rebin coneixements complementaris i els neòfits una oportunitat per fer un tast al fet escènic.

L’oferta formativa s’adreça, d’una banda, a nois i noies d’entre 8 i 15 anys, amb cursos de teatre d’objectes, gest i imaginació i procés creatiu i, per altra banda, a majors de 16 anys amb intensius i monogràfics d’introducció a la coreografia, taller de clown, improshow, musical i perfeccionament expressiu per a actors.

més informació

Inscripcions i matrícules a l'Aula de Teatre de l'IMAC
Període de matriculacions: del 21 de maig a l’1 de juny de 2012
Per formalitzar la matrícula cal dur:
- fotocòpia del DNI de l’alumne
- fotocòpia del DNI del tutor legal -si s’escau-
- fotocòpia del document acreditatiu d’un número de compte bancari

Les admissions es duran a terme per ordre de matriculació.

Horari d’atenció al públic
de dilluns a divendres de 6 a 9 del vespre

Aula de Teatre de l’IMAC
c. de Juan Meléndez Valdes, 2
08302 Mataró (Barcelona)
937 570 873

publicat per
18 de maig de 2012 

Tretze càpsules escèniques per a reflectir els problemes del Cabanyal




El “teatre de resistència” repetirà experiència en el barri valencià. El Festival Cabanyal Íntim portarà de nou les arts escèniques d'avantguarda a l'interior de les cases en perill de demolició, per a reivindicar la supervivència del conjunt històric.

D’ací a quinze dies, València comptarà, durant tres jornades, amb unes quantes noves sales de teatre. De l'1 al 3 de juny, el projecte social i cultural del Festival Cabanyal Íntim, que porta les arts escèniques a les cases amenaçades de desallotjament, convertirà el barri en l'escenari d'innovadores experiències teatrals. L'objectiu, reivindicar la supervivència del conjunt històric.

D'esta manera, el Festival, que va irrompre en 2011 com una aventura teatral pionera, arriba a la seua segona edició. Enguany, segons van explicar ahir els seus directors, Isabel Caballero i Jacobo Julio, durant la seua presentació, es prossegueix amb el mateix model. És a dir, “muntatges íntims i atrevits, d'uns vint minuts de durada, que utilitzen plantejaments singulars per a crear una proximitat amb el públic i que la seua temàtica estiga vinculada amb el barri i els seus habitants”.

“El cartell replega tretze micro espectacles que tindran com a escenari des dels dormitoris, salons o cuines fins a les terrasses o els patis de les cases”, expliquen els directors del festival.

Així, en esta ocasió, tretze peces d'art en viu tractaran de reflectir la degradació i abandó d'un barri a través del teatre, la dansa, el clown, la poesia o el cabaret. Amb això, “el cartell replega finalment tretze micro espectacles multidisciplinaris que tindran com a escenari des dels dormitoris, salons o cuines de les llars del barri fins a les terrasses o els patis” d'unes “cases, els propietaris de les quals han cedit de manera altruista per a les representacions”, van explicar Caballero i Julio.

Espectacle també de nit
Com a principals novetats, tots dos van destacar “l'augment de l'oferta escènica, el nombre de funcions i els horaris. Així, cada peça es representarà 8 vegades al dia, des de les dotze del matí fins a les vuit de la vesprada, la qual cosa permetrà un major flux de públic”. A més, el Festival incorpora en esta edició els Íntims a la nit, “amb els quals amplia l'oferta d'espectacles a la nit”, i en el qual presenta “el projecte europeu Live in the Living, fundat per l'holandés Rick Treffers, que portarà la música en directe a la intimitat del saló d'una de les cases del Cabanyal”.

Novetat també a destacar és el model de cofinançament d'esta edició, basat en el micromecenatge, i “l'èxit assolit del qual reflecteix l'interès dels valencians per la continuïtat d'un projecte que es realitza sense ajudes institucionals però amb el suport de l’Associació de Veïns Cabanyal-Canyameral i l'Associació de Comerciants del Cabanyal com a patrocinadors”, van afegir els directors del Festival. A més, la companyia organitzadora, Francachela, compta amb la col·laboració de la plataforma cívica Salvem el Cabanyal.

Precisament, un dels portaveus d'aquesta plataforma, Emiliano Martínez, va subratllar que “és un autèntic regal i un luxe que un Festival tan compromès i amb espectacles d'alta qualitat arribe a les cases del barri”. Per la seua banda, el poeta Francesc Aldeón, en representació dels propietaris de les cases, va expressar la seua “satisfacció” davant la consolidació d'un projecte “solidari que continua amb una nova edició com un cant a la llibertat i la dignitat”.

publicat per
17 de maig de 2012 

20 de maig 2012

Una comèdia musical per celebrar les Fires




Més de 200 persones participen a ‘Oh happy day’, una coproducció de Sala Cabanyes i l’Escola de Música

Després d’Els Pastorets, l’espectacle més important de Sala Cabanyes és el que programen cada any a l’entorn de les Fires. En aquesta ocasió, l’aposta de la sala del Centre Catòlic és ‘Oh Happy Day’, una gran producció que han preparat en col•laboració amb l’Escola Municipal de Música. Més de 200 persones participen en aquest muntatge, que promet ser espectacular.

Oh Happy Day és una comèdia musical que explica la història d’una dona que es veu obligada a amagar-se en un convent. Rodejada de monges i d’un grup d’alumnes, viurà situacions molt divertides i xocants. El convent està ubicat en un barri degradat, i les seves responsables tenen clar que la música té ressons molt positius en l’educació. A dalt de l’escenari s’hi podran veure actors del planter de la Sala Cabanyes, com la protagonista, MercèBellido, o altres dels actors principals, també de la casa, com Paquita de la Hoz, Encarna Hernández, Jordi Gironès, Juli Cusachs o Xavier Codony, entre d’altres. També hi apareixerà Ignasi Gómez, que fins fa pocs mesos era el director de l’Escola de Música.

La col·laboració entre Sala Cabanyes i l’Escola Municipal de Música sorgeix del conveni que les dues entitats van signar l’any 2010. La Sala produeix l’espectacle de Fires i l’Escola de Música aporta la direcció i l’orquestració musical, que va a càrrec de Georgina Blanch i Rubén Bes. Dos conjunts instrumentals de música electrònica, sorgida d’assignatures d’alumnes del curs actual de l’escola, estan a disposició de l’obra i s’han dedicat exclusivament a preparar el repertori d’Oh Happy Day. Amb aquest treball conjunt, es vol donar un salt qualitatiu en la preparació d’espectacles. Toni Grané, director de Sala Cabanyes, s’ha encarregat directament de la direcció d’aquest muntatge, a partir d’una estructura ergumental de Ferran Camps, Coral Consegal i Núria Radó. En base al text s’ha creat en paral.lel el repertori musical, tant les lletres com la música, donant pas a temes que s’estrenaran en la posada en escena del musical de Fires. Entre les cançons que sonaran, hi figuren peces composades especialment per a l’obra, adaptacions de gospel tradicional i cançons de grups catalans com Sau.

Diumenge, dia 20. A 2/4 de 7 de la tarda a la sala Cabanyes
La preparació d’Oh Happy Day està basada en un model participatiu. Hi prenen part una coral d’uns cinquanta nens i nenes, un cor d’una vintena de cantants, una setantena d’actors en escena i una vintena de músics, a banda de la direcció, la tècnica i la logística. El càsting per al músical s’ha obert tant als actors de la Sala Cabanyes com als alumnes de l’Escola Municipal de Música.

publicat per
18 de maig de 2012 

‘Entre Pinces’ combina circ, música i audiovisuals a la Sala d’Argentona


L'espectacle de la companyia Solfacirc inclou diferents disciplines escèniques i és apte per a tots els públics

‘Entre Pinces’ respon a la perfecció a la filosofia de la programació de la Sala d’Argentona: espectacles multidisciplinars, que barregin i fusionin llenguatges com el teatre de text, la música, la poesia visual i el circ, i que arribin a un ampli ventall de públic. Que puguin agradar als infants i que alhora siguin atractius per a mares i pares. No és fàcil trobar muntatges que responguin a aquestes característiques, però de tant en tant sorgeixen propostes com Entre Pinces, de la companyia Solfacirc. Durant prop d’una hora, un artista de circ, dos músics (piano i guitarra) i un artista audiovisual barregen tècniques de circ com el funambulisme, els malabars i el monocicle), música, audiovisuals, tecnologia, humor i teatre. Destaca la selecció musical, que combina diferents estils, des de clàssics com Bach fins a composicions pròpies basades en estils moderns com el funk, passant per alguns estàndards de jazz.

Quina és la sinopsi del muntatge? Una premissa ben senzilla: el protagonista surt de la dutxa i es troba els convidats al menjador de casa. No sap per què han arribat tan d’hora, però haurà de dissimular. Es veu obligat a vestir-se de la manera més inversemblant sobre el fil de l’estenedor i entre pinces. Un cop arreglat i ben elegant, decideix convertir el públic en l’orquestra, i ell n’és el director.

La companyia Solfasirc va néixer l’any 2005 amb la voluntat de fusionar la música i el circ. Els seus membres provenen de diverses formacions artístiques i nacionalitats. ES tracta d’un grup català-italià, que també incorpora els audiovisuals en les seves tècniques escèniques. Malgrat la joventut de la formació, ja se’ls ha vist en els principals teatres catalans, des del Nacional al Liceu, passant pels millors festivals de circ i arts escèniques, com el Grec, el Trapezi, les Festes de la Mercè o la Mostra de Teatre d’Igualada. També han actuat a França i a Itàlia.

publicat per
18 de maig de 2012 

19 de maig 2012

La Sala Cabanyes anticipa el seu espectacle de fires: Oh Happy day!




200 persones participen en aquest espectacle coproduït per l’EMMM


 
Sala Cabanyes no falla a la cita i presenta per fires una de les seves grans apostes de la temporada. Enguany es tracta del musical “Oh Happy Day!” preparada en col·laboració amb l’Escola Municipal de Música. La producció neix del conveni que les dues entitats de la ciutat van signar fa dos anys. La Sala produeix l’espectacle de Fires i l’Escola de Música aporta la direcció i l’orquestració musical, amb Georgina Blanch i Rubén Bes.

Oh Happy Day no és un musical com qualsevol altre, sinó un de sorgit amb 100 per cent de matriu mataronina. Sota la direcció de Toni Grané i a partir d’una estructura argumental, Ferran Camps, Coral Consegal i Núria Radó han creat un guió, a partir del qual ha sorgit el repertori musical, tant de lletres com de música.

L’obra, doncs, és una estrena absoluta. En l’obra també hi ha adaptacions de temes ja coneguts del gòspel tradicional o peces de grups tan coneguts com Sau o el tradicional “Oh Happy Day”, que dóna nom al musical de Fires.

Amagada en un convent

“Oh Happy Day!” explica la història d’una dona que, per circumstàncies de la vida, s’ha d’amagar en un convent i viurà situacions molt divertides amb la resta de la congregació i un grup d’alumnes. La història se situa en un barri degradat i comença amb la creença que la música i les casualitats poden provocar canvis positius. Un espectacle amb 200 persones, 100 per cent Sala.
Nou sistema de venda d’entrades per internet
La Sala Cabanyes estrena amb motiu del musical ‘Oh happy day!’ aquest cap de setmana el seu propi sistema de venda d’entrades per Internet, que està en funcionament des del 2 de maig passat. La compra d’entrades es pot fer a través de la pàgina web de la Sala Cabanyes (www.salacabanyes.cat) o directament a l’adreça:

entrades.salacabanyes.cat

Es tracta d’un avenç significatiu per al teatre mataroní, que fins ara funcionava únicament a través de taquilla presencial o per telèfon.
La compra de localitats també es pot continuar trucant al telèfon 618.77.30.13 fent, com fins ara, entre les sis de la tarda i les nou del vespre.

publicat per
18 de maig de 2012 

Encetem temporada, comença l'espectacle!

Amb la celebració de la Festa Major de Manresa,  donem el tret de sortida a la nova temporada del Kursaal.  Us hem preparat una tardor que a...