dimecres, 8 de juny de 2016

Qui bones obres farà



A patir de textos de Txèkhov. Direcció: Pep Tosar. Amb: Evelyn Arévalo, Imma Colomer, Tilda Espluga, Pere, Eugeni Font, Miquel Gelabert, Andrés Herrera, Jaume Mallofré, Xavier Ripoll, Mireia Ros, Pep Tosar.

Si haguéssim d'enumerar la llista de raons que fan recomanable 'Qui bones obres farà', la "txekhoviana" de Pep Tosar al TNC, caldria situar en posició destacada l'homenatge a Imma Colomer. El personatge que ha creat Tosar per a l'actriu és un delicat dibuix d'un ésser a la frontera de la consciència. Primera fase d'una demència senil que li permet, en la seva confusió i retirada de la realitat, jugar amb el significat de les paraules equivocades, sincerar-se amb qui no havia de conèixer els seus secrets i mantenir glorioses converses amb morts insignes. A més, exhibeix una autonomia de pensament que no tots posseeixen en aquesta funció, de vegades dominats pel ressò de la veu del propi director.

Una altra interessant revelació és que Tosar no es presenta com un èmul mediterrani de Thomas Bernhard. El cavaller irat assaltant el Burgtheater de la plaça de les Glòries. La crítica a la banalitat que ha contaminat la cultura oficial –el virus de la quantitat sobre la qualitat– es presenta amb un to i una circumstància escènica més pròxima a l'actitud artística defensada per David Hare quan s'ha proposat denunciar les disfuncions de les institucions públiques. Amb fermesa, ironia i la dosi justa d'acritud. Fins i tot treu el cap Alan Ayckbourn i la seva diacronia de les relacions humanes, sobretot quan la dramatúrgia s'endinsa en la dissolució dels universos personals a 'L'hort dels cirerers', 'La gavina' o 'Les tres germanes', els tres textos sobre els quals s'ha construït aquest espectacle.

El repartiment –amb el mateix Tosar assumint el rol de Txékhov– és sòlid, magnífic en la distància curta que exigeix ​​la càmera (l'escena de Nina d'Evelyn Arévalo és d'una emoció arrasadora). Potser la baula feble sigui Mireia Ros, durant molts anys allunyada dels escenaris i que sembla perdre la naturalitat quan les emocions es desfermen. Llavors aquesta actriu madura –resultat de la fusió de Liubov i Irina, i potser una mica de Nina– s'allunya de la veritat continguda que impera en el saber fer del repartiment, amb el treball de Tilda Espluga com a gran model a seguir.

Publicat per
enllaç

ara son les ...

Total de visualitzacions de pàgina: