A patir de textos de Txèkhov. Direcció: Pep
Tosar. Amb: Evelyn Arévalo, Imma Colomer, Tilda Espluga, Pere, Eugeni Font,
Miquel Gelabert, Andrés Herrera, Jaume Mallofré, Xavier Ripoll, Mireia Ros, Pep
Tosar.
Si haguéssim d'enumerar la llista de raons que
fan recomanable 'Qui bones obres farà', la "txekhoviana" de Pep Tosar
al TNC, caldria situar en posició destacada l'homenatge a Imma Colomer. El
personatge que ha creat Tosar per a l'actriu és un delicat dibuix d'un ésser a
la frontera de la consciència. Primera fase d'una demència senil que li permet,
en la seva confusió i retirada de la realitat, jugar amb el significat de les
paraules equivocades, sincerar-se amb qui no havia de conèixer els seus secrets
i mantenir glorioses converses amb morts insignes. A més, exhibeix una
autonomia de pensament que no tots posseeixen en aquesta funció, de vegades
dominats pel ressò de la veu del propi director.
Una altra interessant revelació és que Tosar
no es presenta com un èmul mediterrani de Thomas Bernhard. El cavaller irat
assaltant el Burgtheater de la plaça de les Glòries. La crítica a la banalitat
que ha contaminat la cultura oficial –el virus de la quantitat sobre la
qualitat– es presenta amb un to i una circumstància escènica més pròxima a
l'actitud artística defensada per David Hare quan s'ha proposat denunciar les
disfuncions de les institucions públiques. Amb fermesa, ironia i la dosi justa
d'acritud. Fins i tot treu el cap Alan Ayckbourn i la seva diacronia de les
relacions humanes, sobretot quan la dramatúrgia s'endinsa en la dissolució dels
universos personals a 'L'hort dels cirerers', 'La gavina' o 'Les tres
germanes', els tres textos sobre els quals s'ha construït aquest espectacle.
El repartiment –amb el mateix Tosar assumint
el rol de Txékhov– és sòlid, magnífic en la distància curta que exigeix la
càmera (l'escena de Nina d'Evelyn Arévalo és d'una emoció arrasadora). Potser
la baula feble sigui Mireia Ros, durant molts anys allunyada dels escenaris i
que sembla perdre la naturalitat quan les emocions es desfermen. Llavors
aquesta actriu madura –resultat de la fusió de Liubov i Irina, i potser una mica
de Nina– s'allunya de la veritat continguda que impera en el saber fer del
repartiment, amb el treball de Tilda Espluga com a gran model a seguir.
Publicat per
enllaç
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada