'All by myself' ens parla de la dualitat entre
la solteria i viure en parella
La situació de partida és un menjador d'allò
més normal on conflueixen una sèrie d'individus. Entre altres històries
paral·leles trobem la de l'Alejandro, un noi que amb trenta anys no ha tingut
parella mai, un individu sol que viu a un món on el que compta, diuen, és
deixar d'estar sol. L'arribada de més personatges obrirà el debat sobre si en
la nostra societat actual ser solter és una xacra o un símbol de llibertat. La
conversa s'anima i el grup d'individus reunits al voltant d'un sofà acabaran
cantant acompanyats d'un teclat, llegint un perfil de GayRomeo sobre una cobla
de Rocío Jurado.
Aquesta és la situació de partida d'All by
myself, un espectacle multidisciplinari d'un grup d'individus que intenten
transformar tot allò que veuen en imatges en moviment. Viuen les arts
escèniques com un procés d'aprenentatge constant, alimentat per tota mena de
disciplines com ara dansa, teatre, pintura, escultura, literatura, filosofia,
cinema, televisió o drogues. La creació, en definitiva, com un procés
aglutinador d'experiència. Alejandro Curiel dirigeix aquesta peça, un creador
format a l’Escola d’Art Dramàtic de Valladolid que completa la seva formació
amb dansa contemporània i teatre visual. El 2015 estrena el seu primer projecte
a la Sala Hiroshima, Bona bella dolça. Ara, torna a repetir amb una nova
creació sobre una de les tendències socials més significatives de la nostra
època.
Quan es fa
Data d'inici:
24/06/2016
Data de finalització:
26/06/2016
On es fa
Lloc:
Sala Hiroshima
Adreça:
C Vila i Vilà, 61*67
Districte:
Sants-Montjuïc
Telèfon:
933155458
divendres i dissabte
a les 21:00 h
Entrada general de: 13 eueros
diumenge a
les 20:00 h
Idea + direcció: Alejandro Curiel
Creació+ interpretació: Guillem Barbosa i
Alejandro Curiel
Piano + veu: Laura Maure i Matilde Campano
Pando
Disseny d´il·luminació, espai i vestuari:
Patricia Albizu i Alejandra Lorenzo
Un menjador ordinari amb un habitant ordinari.
Un convidat que sembla prometre una festa que pal·liï la solitud de l´amfitrió
fins que tots dos defugen la confraternització per recrear la història d´un
paleontòleg assassinat en algun lloc d´Itàlia i per parlar-nos d´ell,
Alejandro, amb 30 anys i solter des de fa 30 anys: al final, diuen, el que
compta és deixar d´estar sol. L´entrada de dos convidades més converteix la
sala en un desenfocat decorat de Friends (encara que Alejandro sempre ha estat
més de l´Un, dos, tres ...) situat en una Espanya en la qual la cultura popular
és font ideològica i validadora constant de la "parella-parella" però
que, sota la influència de Les Amistats perilloses, lluita per trobar un
equilibri entre el compromís i la diversió. En una societat que no sap si un
solter empedreït és un caspós solter o un single alliberat, aquest grup
d´amics, o de coneguts, o de gent que s´ha reunit al voltant d´un sofà per
parlar-nos i cantar-nos acompanyats d´un teclat, es permet llegir un perfil del
GayRomeo sobre una cobla de Rocío Jurado i practicar el kama sutra per la
meitat (és a dir, amb la meitat que queda inscrita sota la pell d´un sol
individu) i somia amb reinventar els enyorats passejos dominicals amb la núvia
sota el signe d´una inquietud política (o de la inquietud per la desinquietud
sobre la política) restaurada pels efectes de la cocaïna.
Ell, dèiem, està solter, i està sol: és
possible que la solitud estigui infravalorada com a factor de risc per a
ofegar-se en la peixera del saló de casa, però també ho està com epidèmia que,
imparable, ens fa oblidar que l´ésser humà és un ésser gregari i que la nostra
civilització va néixer, potser, en alguna cosa no tan diferent a la terrassa
d´un bar.
Publicat per
21 de juny de 2016
Enllaç
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada