www.ciutatoci.com
20 agost de 2008
Article d'opinió sobre cultura
A principis d’agost quan el Festival Grec ja estava a punt d’acabar, el seu director Ricardo Szwarcer, acompanyat del Delegat de Cultura Jordi Martí i de l’Alcalde en funcions Carles Martí, van presentar un cert balanç del festival.
Segons les xifres aportades, van ser aproximadament 66.000 persones les que van comprar entrades pels espectacles. Això equival a dir un 57% de les entrades posades a la venda. En aquesta xifra no s’inclou els espectacles gratuïts que ven tenir un seguiment més important: Orchestra di Piazza Vittorio, Interferència, Dies de Dansa, Converses, Juliol a les biblioteques, CaixaForum, La Caldera. També cal destacar que els espectacles procedents del Regne Unit i agrupats sota l’etiqueta Panorama UK han tingut un 75% d’entrades venudes. Les Nits del Circ van ser dels espectacles de més èxit arribant al 79% de l’aforament. En termes generals el festival haurà tingut al voltant de 80.000 espectadors d’acord amb les dades aportades per l’organització del festival. L’any 2007 les xifres van ser similars i el volum de localitats venudes va ser del 58%.
A partir d’aquestes dades el director del Grec va considerar que els resultats havien estat excel•lents i va definir el que la direcció considera que han de ser els objectius del festival: "El Grec no és un laboratori d'assaig per a la temporada alta, sinó que ha de tenir el seu propi perfil, promoure la qualitat i la creativitat, i contribuir a les obres noves i a la imatge de Barcelona a l'estranger".
Crítiques al festival
Moltes de les veus crítiques s’han centrat en l’espectacle inaugural “Història del soldat” que va tenir un començament molt polèmic i va aconseguir vendre només un 25% de les entrades. Potser l’obra no era l’adequada com a espectacle inaugural, però sembla difícil creure que aquest fet influeixi en el comportament general dels espectadors respecte el festival.
També hi ha hagut opinions que consideren que la producció catalana era insuficient (9 de 20 muntatges). Aquesta és una qüestió complicada, on ha de ser el llistó? Si es vol un festival amb vocació internacional també s’han de portar muntatges estrangers.
En general, però, les valoracions en els mitjans de comunicació han estat positives ja que sembla que tenen en compte el fet que el festival arrisca més que en el passat i intenta tenir una projecció internacional. Com exemple de les opinions de dos diaris d’ideologia diferent publiquem els titulars del diari El Mundo “El público da la razón al nuevo modelo de Grec” o de El Periódico “El Grec manté el públic amb la seva oferta més arriscada”.
Opinió personal
Jo no tinc aquesta mateixa visió optimista del Festival Grec. No entenc que una ocupació del 57% sigui un resultat excel•lent. No sé si és una deformació provocada pel nostre sistema educatiu, però per a mi un resultat que supera el 50% és un aprovat o a molt estirar un resultat correcte. No penso que el festival s’hagi de mesurar estrictament per les xifres d’aforament, però si volem jugar el joc de les xifres com a mínim hauríem de saber llegir-les. Hi ha coses relacionades amb l’evolució del festival que trobo potser més preocupants. No és un esdeveniment que generi masses notícies, ni controvèrsies ni opinions. De fet, fins i tot costava trobar valoracions en els mitjans de comunicació que estiguessin una mica treballades. Al meu parer, el festival va tancar portes quasi sense fer soroll. Com si no hagués passat res. Tampoc és un esdeveniment que generi grans vincles amb la majoria dels ciutadans de Barcelona, probablement aquest no sigui un dels objectius del festival. Per altra banda tampoc és un esdeveniment que aconsegueixi generar notícies internacionals.
No crec que el problema vingui de la gestió d’aquests dos darrers anys. Al contrari crec que algunes de les idees portades a terme són molt bones. Com per exemple ampliar els espectacles gratuïts. Jo respecte el Grec tinc un prejudici que arrossego des de fa anys, quan intentava anar-hi sent estudiant el trobava extremadament car. I quan aconseguies anar a algun espectacle, en alguns més que no pas altres, l’ambient tenia un punt elitista. De la xifra dels 66.000 espectadors pagant m’agradaria saber quants han repetit en més d’un espectacle i també m’agradaria saber quants d’ells eren turistes o persones de pas. Aquestes dades m’agradaria saber-les ja que potser al final fem el festival per uns pocs milers de persones de la ciutat i la resta viuen totalment al marge d’un esdeveniment que, sempre segons el meu parer, hauria de ser alguna cosa més per a tota la societat catalana.
La imatge que acompanya l’article és de l’espectacle “Aquesta criatura” de Jöel Pommerat presentat en el passat Festival Grec 2008.
20 agost de 2008
Article d'opinió sobre cultura
A principis d’agost quan el Festival Grec ja estava a punt d’acabar, el seu director Ricardo Szwarcer, acompanyat del Delegat de Cultura Jordi Martí i de l’Alcalde en funcions Carles Martí, van presentar un cert balanç del festival.
Segons les xifres aportades, van ser aproximadament 66.000 persones les que van comprar entrades pels espectacles. Això equival a dir un 57% de les entrades posades a la venda. En aquesta xifra no s’inclou els espectacles gratuïts que ven tenir un seguiment més important: Orchestra di Piazza Vittorio, Interferència, Dies de Dansa, Converses, Juliol a les biblioteques, CaixaForum, La Caldera. També cal destacar que els espectacles procedents del Regne Unit i agrupats sota l’etiqueta Panorama UK han tingut un 75% d’entrades venudes. Les Nits del Circ van ser dels espectacles de més èxit arribant al 79% de l’aforament. En termes generals el festival haurà tingut al voltant de 80.000 espectadors d’acord amb les dades aportades per l’organització del festival. L’any 2007 les xifres van ser similars i el volum de localitats venudes va ser del 58%.
A partir d’aquestes dades el director del Grec va considerar que els resultats havien estat excel•lents i va definir el que la direcció considera que han de ser els objectius del festival: "El Grec no és un laboratori d'assaig per a la temporada alta, sinó que ha de tenir el seu propi perfil, promoure la qualitat i la creativitat, i contribuir a les obres noves i a la imatge de Barcelona a l'estranger".
Crítiques al festival
Moltes de les veus crítiques s’han centrat en l’espectacle inaugural “Història del soldat” que va tenir un començament molt polèmic i va aconseguir vendre només un 25% de les entrades. Potser l’obra no era l’adequada com a espectacle inaugural, però sembla difícil creure que aquest fet influeixi en el comportament general dels espectadors respecte el festival.
També hi ha hagut opinions que consideren que la producció catalana era insuficient (9 de 20 muntatges). Aquesta és una qüestió complicada, on ha de ser el llistó? Si es vol un festival amb vocació internacional també s’han de portar muntatges estrangers.
En general, però, les valoracions en els mitjans de comunicació han estat positives ja que sembla que tenen en compte el fet que el festival arrisca més que en el passat i intenta tenir una projecció internacional. Com exemple de les opinions de dos diaris d’ideologia diferent publiquem els titulars del diari El Mundo “El público da la razón al nuevo modelo de Grec” o de El Periódico “El Grec manté el públic amb la seva oferta més arriscada”.
Opinió personal
Jo no tinc aquesta mateixa visió optimista del Festival Grec. No entenc que una ocupació del 57% sigui un resultat excel•lent. No sé si és una deformació provocada pel nostre sistema educatiu, però per a mi un resultat que supera el 50% és un aprovat o a molt estirar un resultat correcte. No penso que el festival s’hagi de mesurar estrictament per les xifres d’aforament, però si volem jugar el joc de les xifres com a mínim hauríem de saber llegir-les. Hi ha coses relacionades amb l’evolució del festival que trobo potser més preocupants. No és un esdeveniment que generi masses notícies, ni controvèrsies ni opinions. De fet, fins i tot costava trobar valoracions en els mitjans de comunicació que estiguessin una mica treballades. Al meu parer, el festival va tancar portes quasi sense fer soroll. Com si no hagués passat res. Tampoc és un esdeveniment que generi grans vincles amb la majoria dels ciutadans de Barcelona, probablement aquest no sigui un dels objectius del festival. Per altra banda tampoc és un esdeveniment que aconsegueixi generar notícies internacionals.
No crec que el problema vingui de la gestió d’aquests dos darrers anys. Al contrari crec que algunes de les idees portades a terme són molt bones. Com per exemple ampliar els espectacles gratuïts. Jo respecte el Grec tinc un prejudici que arrossego des de fa anys, quan intentava anar-hi sent estudiant el trobava extremadament car. I quan aconseguies anar a algun espectacle, en alguns més que no pas altres, l’ambient tenia un punt elitista. De la xifra dels 66.000 espectadors pagant m’agradaria saber quants han repetit en més d’un espectacle i també m’agradaria saber quants d’ells eren turistes o persones de pas. Aquestes dades m’agradaria saber-les ja que potser al final fem el festival per uns pocs milers de persones de la ciutat i la resta viuen totalment al marge d’un esdeveniment que, sempre segons el meu parer, hauria de ser alguna cosa més per a tota la societat catalana.
La imatge que acompanya l’article és de l’espectacle “Aquesta criatura” de Jöel Pommerat presentat en el passat Festival Grec 2008.
