www.totmataro.cat
26 de maig de 2010
Sala Cabañes presenta per la Fira el musical ‘Josep i el seu abric multicolor’ els dissabtes i els diumenges fins al 13 de juny
Comas Soler
Fotos d'Anna Aluart
Si Nadal i els ‘Pastorets’ són des de temps remot la referència obligada de la pràctica teatral de la Sala Cabañes, per les dates de la Fira de Mataró hi acostuma a haver també un segon punt àlgid del cicle anual de la seva intensa activitat. I en aquesta ocasió el muntatge presentat dissabte té prou ganxo i qualitats com per deixar empetitit, per comparança, l’ascendent que en el teatre del Centre Catòlic sempre ha tingut el seu tradicional espectacle nadalenc. Perquè ‘Josep i el seu abric multicolor’ és el fruit de la implicació directa de més de cent cinquanta persones, la immensa majoria molt joves, cosa extraordinàriament important per a la vida de l’entitat.
Segona temptativa
Es tracta d’una obra primerenca dels anglesos Andrew Lloyd Webber i Tim Rice, autors després de molts altres musicals famosos. Estrenada al West End londinenc l’any 1972, amb el temps ha acabat essent una de les peces dels seu gènere més representades arreu del món. Tot i això, es dóna la circumstància que mai no s’ha muntat ni a Madrid ni a Barcelona. A Mataró, fa tres anys i també per aquestes dates, la Sala Cabañes ja va fer la temptativa de programar-la, però malgrat els esfor ços de preparació l’intent va quedar a l’escapça per problemes de paperam. Ara, sortosament, l’objectiu aleshores frustrat s’ha aconseguit dur a terme sense destorbs ni impediments burocràtics. I així la història pintoresca de ‘Josep i el seu abric multicolor’, suposadament treta del llibre del Gènesi, ha pogut pujar a l’escenari de la Riera amb direcció d’en Toni Grané. És una proposta amb tots els llocs comuns d’un musical d’èxit: un relat ingenu i amb final feliç, unes tonades enganxoses, una dramatúrgia simple i resultona i uns efectes escènics manyosos. Tot amanit amb tantes reiteracions com convingui. Una fórmula que l’ampla troupe d’intèrprets de la Sala sap amalgamar d’allò més bé, amb el suport impagable d’un exèrcit de tècnics que exploten fins al límit les possibilitats dels recursos de què disposen en matèria de llum, so, decorats, vestuari o maquillatge. Tothom amb nota. Des de la Coral Consegal, una narradora que esdevé el nexe eficaç del conjunt de l’espectacle, que compon el seu paper amb una gran presència i que canta i es mou amb encert, o en Marc Abril, també irreprotxable en el rol protagonista, fins a la quarantena llarga de nens i nenes que formen la coral infantil i que realitzen la seva comesa dintre i fora d’escena amb una correcció exemplar. Entremig, cal mencionar igualment la solvència amb què resolen la seva interpretació bona part dels altres actors i actrius que intervenen en un moment o altre, cantant i ballant, sigui amb caire solista o més grupal.
Magnitud social
Si tant en l’aspecte artístic com en el tècnic aquest muntatge assoleix una qualitat remarcable, és en la dimensió social on excel•leix encara més. I aquí és on demostra més bon ofici en Toni Grané, en la seva doble condició de director del muntatge i de president de la Sala Cabañes. L’haver sabut motivar un nombre tan extens de persones mit jançant un equip de direcció també ampli no és només la garantia de l’èxit d’aquest espectacle, sinó una important aposta de futur. És amb iniciatives com aquesta, obrint el repertori, que el teatre del Centre Catòlic pot eixamplar i consolidar el seu planter i alhora guanyar més públic. Dues fites estratègiques que passen per entendre que l’enorme potencial de la seva massa social, sobretot dels joves, ni pot dependre ni ha d’estar exclusivament al servei dels ‘Pastorets’.
