L'aclamat musical de Broadway escalfa motors per a la
seva estrena aquesta setembre a Barcelona
¿Qui diu que els grans musicals, per triomfar, han de
representar moments transcendents o tenir una luxosa posada en escena?
L’aclamat espectacle de Broadway Next to normal traduït com Casi normales, que
s’estrena el 27 de setembre a la sala BARTS, és una oda a la quotidianitat. Un
musical de rock que genera grans expectatives amb llibret i lletres de Brian
Yorkey –autor de l’adaptació televisiva de la novel·la Per 13 raons– i música
de Tom Kitt, que compta amb tres premis Tony, incloent-hi el de millor música
de musical, i el prestigiós premi Pulitzer.
Però, per sobre de tot, promet i molt una obra que aborda
els problemes habituals d’una família, amb l’afegit trastorn bipolar que pateix
la mare, i tot amb la deguda normalitat. El musical, que abans d’estrenar-se a
Barcelona passarà per Las Palmas de Gran Canaria, també té funcions programades
a Bilbao i a Madrid.
El repartiment d’artistes, que és encapçalat per la
cantant Nina, es troba escalfant motors en la seva quarta setmana d’assajos
sota les ordres del director Luis Romero, que també en va dirigir la versió
argentina. «Aquest musical va marcar un punt d’inflexió a Broadway perquè va
acabar amb el tòpic de la raresa que suposa que els intèrprets de sobte es
posin a cantar», assegura Nina, la reconeguda cantant i actriu que interpreta
el paper protagonista a Casi normales.
UN REPTE PER A L’ELENC
Nina serà Diane, una mare diagnosticada de trastorn
bipolar que es pren la vida amb humor, mentre la seva família lluita per la
normalitat. «Aquesta obra és un repte per a nosaltres perquè ens passem el 95%
de l’estona cantant, però cantant amb la mateixa gestualitat que si estiguéssim
parlant», afegeix. L’exdirectora de l’acadèmia d’Operación Triunfo reivindica
el musical com un gènere teatral consolidat i amb un potent planter
d’intèrprets a la ciutat.
La resta del repartiment el completen Nando González, com
a marit de Diane, que perd forces a mesura que se succeeixen les escenes; Guido
Balzaretti, el fill gran, que té un vincle molt especial amb la seva mare i que
donarà més d’una sorpresa al públic; Jana Gómez, l’aparent filla perfecta a qui
Diane no fa ni cas; i Roger Berruezo, que fa una doble interpretació tant del
psicòleg com del metge que tracten la malaltia de la mare.
CRÍTICA A LA SOBREMEDICACIÓ
«L’obra toca un tema molt seriós: la malaltia i la cura
en el nucli familiar», apunta Romero, el director del musical. «Per a mi és
molt important que el públic acabi dient: jo vull patir com ella, perquè Diane
es pren el seu trastorn amb sentit de l’humor». A més a més, enfoca el tema de
la salut mental des d’una perspectiva crítica amb la sobremedicació a través
dels psicofàrmacs amb escenes en les quals el metge recepta desenes de
pastilles a Diane.
El director destaca la qualitat musical d’aquesta obra
amb cançons que es podrien trobar fàcilment en un disc de rock, pop o folk. «A
part dels intèrprets, hi haurà sis músics que tocaran el violoncel, el violí,
el baix, el contrabaix, la bateria, el piano i la guitarra», explica Romero,
que s’entusiasma al descriure una escenografia poderosa i uns artistes
immillorables.
Publicat per
NATÀLIA QUERALT / BARCELONA
MIREIA REYNAL
L'aclamat musical de Broadway escalfa motors per a la
seva estrena aquesta setembre a Barcelona
¿Qui diu que els grans musicals, per triomfar, han de
representar moments transcendents o tenir una luxosa posada en escena?
L’aclamat espectacle de Broadway Next to normal traduït com Casi normales, que
s’estrena el 27 de setembre a la sala BARTS, és una oda a la quotidianitat. Un
musical de rock que genera grans expectatives amb llibret i lletres de Brian
Yorkey –autor de l’adaptació televisiva de la novel·la Per 13 raons– i música
de Tom Kitt, que compta amb tres premis Tony, incloent-hi el de millor música
de musical, i el prestigiós premi Pulitzer.
Però, per sobre de tot, promet i molt una obra que aborda
els problemes habituals d’una família, amb l’afegit trastorn bipolar que pateix
la mare, i tot amb la deguda normalitat. El musical, que abans d’estrenar-se a
Barcelona passarà per Las Palmas de Gran Canaria, també té funcions programades
a Bilbao i a Madrid.
El repartiment d’artistes, que és encapçalat per la
cantant Nina, es troba escalfant motors en la seva quarta setmana d’assajos
sota les ordres del director Luis Romero, que també en va dirigir la versió
argentina. «Aquest musical va marcar un punt d’inflexió a Broadway perquè va
acabar amb el tòpic de la raresa que suposa que els intèrprets de sobte es
posin a cantar», assegura Nina, la reconeguda cantant i actriu que interpreta
el paper protagonista a Casi normales.
UN REPTE PER A L’ELENC
Nina serà Diane, una mare diagnosticada de trastorn
bipolar que es pren la vida amb humor, mentre la seva família lluita per la
normalitat. «Aquesta obra és un repte per a nosaltres perquè ens passem el 95%
de l’estona cantant, però cantant amb la mateixa gestualitat que si estiguéssim
parlant», afegeix. L’exdirectora de l’acadèmia d’Operación Triunfo reivindica
el musical com un gènere teatral consolidat i amb un potent planter
d’intèrprets a la ciutat.
La resta del repartiment el completen Nando González, com
a marit de Diane, que perd forces a mesura que se succeeixen les escenes; Guido
Balzaretti, el fill gran, que té un vincle molt especial amb la seva mare i que
donarà més d’una sorpresa al públic; Jana Gómez, l’aparent filla perfecta a qui
Diane no fa ni cas; i Roger Berruezo, que fa una doble interpretació tant del
psicòleg com del metge que tracten la malaltia de la mare.
CRÍTICA A LA SOBREMEDICACIÓ
«L’obra toca un tema molt seriós: la malaltia i la cura
en el nucli familiar», apunta Romero, el director del musical. «Per a mi és
molt important que el públic acabi dient: jo vull patir com ella, perquè Diane
es pren el seu trastorn amb sentit de l’humor». A més a més, enfoca el tema de
la salut mental des d’una perspectiva crítica amb la sobremedicació a través
dels psicofàrmacs amb escenes en les quals el metge recepta desenes de
pastilles a Diane.
El director destaca la qualitat musical d’aquesta obra
amb cançons que es podrien trobar fàcilment en un disc de rock, pop o folk. «A
part dels intèrprets, hi haurà sis músics que tocaran el violoncel, el violí,
el baix, el contrabaix, la bateria, el piano i la guitarra», explica Romero,
que s’entusiasma al descriure una escenografia poderosa i uns artistes
immillorables.
Publicat per
NATÀLIA QUERALT / BARCELONA
MIREIA REYNAL
