‘A.K.A.’ va ser la gran guanyadora moral
d’aquesta edició: va rebre els quatre guardons als quals estava nominada
Si hem de jutjar per la votació dels
espectadors dels premis Butaca la temporada del Teatre Lliure (amb
espectacles com El metge de Lampedusa i Sis personatges, i prop de
100.000 espectadors programats), es queden drets i de cara a la paret:
l’enuig del públic amb la crisi del Lliure continua en ferm. Si Guillem Albà
va fer una picada d’ullet mordaç a Catalunya aixeca el teló, ara els
critiquen, també amb una tendra ironia, fins i tot l’Àngels a Amèrica. Toca
tenir paciència. El Lliure, un dels equipaments que acabaven acaparant
els premis principals dels últims anys (al costat dels de La Perla29 i, en
menys grau, del TNC), es va quedar sense ni un sol Butaca en la gala de
dilluns al Teatre Auditori de Sant Cugat del Vallès. Els premis van
celebrar la 24a edició en un espai que tot just ha complert els 25 anys
d’història.
La gran triomfadora de la nit (tan
imprevisible que tothom ho celebra) va ser A.K.A., un petit muntatge
adreçat a públic jove i adults i que manté la fórmula d’un altre treball de
molt valor, Ricard de 3r. L’espectacle A.K.A. està de gira (el 7 de desembre
va a la Sala Petita del Kursaal) i abans de Nadal fa dues setmanes a l’Espai
Lliure. Va guanyar com a espectacle de petit format, però també va rebre
premi la interpretació de l’únic actor, la direcció i, fins i tot, el text.
El teatre és un esport de sacrifici, i el fet que, per una vegada, una peça
produïda a la Flyhard s’endugui el mobiliari sencer satisfà globalment.
L’altra gran protagonista de la nit va ser
Marta Angelat, que va rebre el premi honorífic. Va apel·lar al treball, a la
il·lusió i també a uns temps en què correspon a les dones governar
equipaments artístics, però també tenir feines en direccions, autories i
escenografia, a més de les habituals de vestuari, denunciava l’actriu
i directora. De manera similar s’expressava l’actriu Agnès Mateus,
guanyadora en la categoria de noves dramatúrgies amb Rebota, rebota y en
tu cara explota: “Homes, poseu-vos les piles!” (fins i tot algun presentador
es va pintar l’etiqueta #seractriués, amb què es denuncien les
situacions masclistes a l’escenari i a la sala d’assaig.
Si l’any passat els discursos més encesos
van ser per denunciar la situació política, enguany el debat sobre la
presència de la dona, l’abús denunciat per actors i actrius de Jan Fabre i la
dificultat dels joves artistes per emergir en les cartelleres menys
alternatives van dominar els discursos d’agraïment. Sí que es va voler
recordar el conseller de Cultura exiliat a Brussel·les, Lluís Puig, com
un dels artífexs de Fira Mediterrània (A vore va rebre el premi Butaca de
dansa). La consellera de Cultura, Laura Borràs, ho va aplaudir des de la
platea. També els dos membres de Teatre al Detall (com ja van fer en els
Premis de la Crítica) van voler recordar els fills i filles dels presos i
exiliats en rebre el Butaca al teatre familiar per l’adaptació del conte
La nena dels pardals. Ferran Utzet, director de l’espectacle Sopa de
pollastre amb ordi (aspiraven a vuit nominacions i al final només van
rebre el Butaca a l’espai sonor, per a Damien Bazin, i el Butaca al millor
espectacle), no es va estar d’aprofitar l’últim discurs de la nit per
denunciar-ho: “Vivim en una anomalia, [amb presos polítics i exiliats
criminalitzats per una idea] que jo comparteixo.” I hi afegia que qui ho
denuncia és un país encapçalat per una “monarquia probablement corrupta”.
Els Butaca són uns premis molt celebrats pel
sector. Els impulsen Glòria Cid i Toni Martín, gairebé heroicament. La
idea se’ls ha anat fent gran fins a tenir tota una jove orquestra a
l’escenari. Difícilment s’ho haurien imaginat. El que també era difícil de
concebre és que algun cop els del Lliure en sortissin buits de guardons.
Fent un recompte ràpid, el 2017 en van obtenir set; el 2016, tres; el 2015,
set; el 2014, quatre; el 2013, tres...
El palmarès de la XXIV edició
MUNTATGE TEATRAL:
Sopa de pollastre amb ordi (La Perla29)
PETIT FORMAT: A.K.A. - Also known as (Sala
Flyhard)
DIRECCIÓ: Montse Rodríguez (A.K.A.)
MUSICAL: Cabaret (3Xtr3S / SOM Produce / Robin
de Levita / B2B)
DANSA: A vore (Elcimamola / L’Auditori /
Mercat de les Flors / Fira Mediterrània Manresa)
PÚBLIC FAMILIAR: La nena dels pardals (Teatre
al Detall)
ACTOR: Albert Salazar (A.K.A. – Also known as)
ACTRIU: Clara Segura (Les noies de Mossbank
Road)
ACTOR REPARTIMENT: Oriol Pla (La calavera de
Connemara)
ACTRIU REPARTIMENT: Laura Conejero (La
importància de ser Frank)
ACTOR EN UN MUSICAL: Ivan Labanda (Cabaret)
ACTRIU EN UN MUSICAL: Elena Gadel (Cabaret)
ESCENOGRAFIA: Temps salvatge (Lluc Castells)
VESTUARI: La importància de ser Frank (Maria
Armengol)
DISSENY DE LLUMS: Temps salvatge (Ignasi
Camprodon)
CARACTERITZACIÓ: Frankenstein (Laura Pérez /
Carla Casals)
SO o ESPAI SONOR: Sopa de pollastre amb ordi
(Damien Bazin)
TEXT: A.K.A. – Also known as (Daniel Meyer)
NOVES DRAMATÚRGIES: Rebota rebota y en tu cara
explota (Agnès Mateus i Quim Tarrida / Festival TNT / Antic Teatre i El Konvent
Punt Zero)
COMPOSICIÓ MUSICAL: Paula Jornet (La
importància de ser Frank)
BUTACA HONORÍFICA ANNA LIZARAN: Marta Angelat
+ info – publicat per
Jordi Bordes – Barcelona
