31 d’agost 2016

El FITAG bat rècords i suma 11.000 espectadors en cinc dies



FITAG als Municipis es converteix en un dels principals atractius, amb un total de dotze municipis i una suma d’aproximadament 1.500 espectadors

Els grups Teatr Krzywa, de Polònia, i Geografia Teatral, de Xile, han estat els escollits per fer propostes de coproduccions de cara a l’edició del 2017
El Festival de Teatre Amateur de Girona ha clos la seva setzena edició amb unes xifres d’assistència excel·lents que evidencien la bona marxa del Festival. I és que enguany 11.000 persones, aproximadament, han gaudit d’algun dels quaranta espectacles programats. L’increment de públic respecte a l’edició anterior, que va tenir 10.000 espectadors, està propiciat per la bona acollida que ha tingut el FITAG als Municipis, que ha reunit prop de 1.500 espectadors.

També, el bon temps dels darrers dies (molts dels espectacles es fan a l’aire lliure) i un programa que començava al matí i acabava a la matinada han rubricat una edició rodona, en la qual ha treballat, diàriament, una «família» formada per quaranta-cinc persones.
En total, hi han participat vint-i-cinc companyies teatrals d’onze estats diferents (l’Argentina, el Brasil, Egipte, l’Iran, Israel, Polònia, el Senegal, Ucraïna, l’Uruguai, Xile i l’Estat espanyol), i han estat 215 els participants que s’han allotjat a la demarcació. A Girona ciutat els espectacles han tingut lloc a sis escenaris diferents (La Planeta, el Teatre Municipal, el Centre Cultural La Mercè, el pati de les Magnòlies, la Casa de Cultura i el refugi antiaeri dels Jardins de la Infància), i el pati de les Magnòlies, que estava reservat a obres de companyies gironines, ha estat l’escenari amb l’assistència més alta; ha ranejat el ple absolut. Així mateix, la sala La Planeta, que ha estat l’espai que ha rebut les propostes més arriscades pel que fa a l’idioma (amb obres de companyies del Senegal, Israel, l’Iran i Egipte), ha tingut una assistència del cinquanta per cent del seu aforament.
L’obra més vista ha estat la coproducció de Festival Hamlet, amb prop de 1.000 espectadors repartits en cinc funcions. També va tenir un gran èxit de públic l’espectacle inaugural Revolution, de la companyia de Llançà I per què no?, que va omplir de gom a gom el Teatre Municipal i que, amb una posada en escena molt contemporània, va donar a l’acte inaugural un to reivindicatiu i social. Una de les obres que més bones crítiques ha rebut ha estat l’altra coproducció del Festival, A la deriva, que es va representar al refugi antiaeri i que va comptar amb el suport del Museu d’Història de Girona.

FITAG als Municipis
Dotze municipis han acollit enguany espectacles del FITAG (quatre més que l’any passat), de manera que s’ha assolit la xifra aproximada de 1.500 espectadors (una mitjana de 120 espectadors per municipi).
L’experiència no s’ha limitat només a les actuacions de les companyies als municipis, sinó que els grups locals de teatre també han acollit les companyies convidades, i s’han establert així vincles i complicitats entre ells. «Convivència, intercanvi, ponts d’amistat i exhibició teatral fora del circuits normals del territori. Aquesta és la filosofia del FITAG als Municipis», ha assenyalat el director del Festival, Martí Peraferrer, el qual també ha remarcat que «el balanç és tan positiu que tots els municipis ja han anunciat que voldran repetir de cara a la propera edició del Festival. Dotze municipis és el sostre del projecte, però no defugim el risc i l’aventura d’explorar el creixement de la proposta». A més, Peraferrer també ha destacat l’impacte internacional, positiu, en l’àmbit turístic i cultural que el Festival suposa per als pobles participants.
Els municipis que hi han participat són: Figueres, Sant Gregori, Puigcerdà, Palamós, la Jonquera, Sant Pere Pescador, Salt, Llançà, Vidreres, Besalú, Lloret de Mar i Maçanet de la Selva.
Les altres seccions del FITAG
L’èxit del FITAG s’ha estès a les altres seccions del Festival: Petit FITAG, FITAG - El Galliner, FITAG de Nits i FITAG-Cinema.
Pel que fa al Petit FITAG, la secció del Festival pensada per als més menuts i que es construeix a partir d’espectacles breus d’estils diversos, també continua creixent. L’últim dia fins i tot es va haver de reestructurar la sala per donar cabuda a més nens i més pares que volien gaudir d’aquest espai infantil.
La secció FITAG - El Galliner continua gaudint d’un públic fidel format per amics, parents i participants del Festival que volen veure la collita anual de l’esforç dels alumnes d’aquesta escola de teatre que ja compta amb vint-i-cinc anys d’història a la nostra ciutat.
Pel que fa al FITAG de Nits, ha contribuït al Festival aportant-hi l’habitual to d’humor, festa i xerinola aptes no només per als més noctàmbuls, sinó també per a tots els públics.
Quant a la secció FITAG-Cinema, enguany s’hi ha pogut veure el documental Anatomia d’un festival: FITAG, 5 dies per ser feliç, que Xavi Villanueva va enregistrar durant la passada edició del Festival.
FITAG, espai de trobada internacional de teatre amateur
El Festival també ha esdevingut un important punt de trobada del teatre amateur internacional. Enguany, el FITAG ha acollit l’assemblea nacional general de la confederació de teatre amateur Escenamateur, com també les reunions de treball de l’associació Corredor Latinoamericano de Teatro amb diferents companyies gironines. Aquesta associació internacional i el FITAG es proposen seguir explorant noves vies d’intercanvis que es començarien a materialitzar el 2017 i que farien visible el compromís d’aquest propòsit dins del projecte Festival de Festivals, en què el FITAG fa d’àrbitre i animador.
A més, el FITAG ha comptat amb la presència, durant els cinc dies del Festival, del president mundial de l’associació AITA (Associació Internacional de Teatre Amateur),  Rob van Genechten, que ha valorat molt positivament la feina feta, l’alta qualitat de tots els espectacles i la resposta de la ciutat al festival. De fet, ja s’estan plantejant col·laboracions entre el FITAG i l’AITA per a properes edicions.
FITAG a les xarxes socials
Enguany el FITAG ha estat més present que mai a les xarxes socials, amb la inauguració d’un compte a Instagram, que ha arribat a un total de 125 seguidors. A més, el Festival ha mantingut actius tant els seus comptes a Facebook i Twitter com el canal de YouTube, on es pot trobar una de les novetats d’aquesta edició: la cançó oficial del Festival, que el grup gironí Parellop va compondre expressament per a l’esdeveniment.
El perfil d’Instagram del Festival ha proposat dos concursos: «Un glop de FITAG» i «Moments FITAG», gràcies als quals hi ha hagut una excel·lent difusió del nou perfil, que ha ofert un espai Instagram a la Casa de Cultura de Girona. El guanyador del segon concurs es farà públic aquest divendres.

Publicat per
29 agost de 2016

Quim Masferrer obre la nova temporada de l'Auditori Teatre Calldetenes



La presentació és el proper 4 de setembre en aquest equipament

La nova temporada de l'Auditori Teatre Calldetenes arriba carregada d'humor i cares conegudes. La primera que pujarà a l'escenari calldetenenc per presentar la temporada serà la de l'actor Quim Masferrer, amb un monòleg pensat exclusivament per aquest dia. La resta d'espectacles que hi haurà durant els propers mesos es descobriran durant l'acte, el 4 de setembre.

Així doncs, Masferrer serà l'encarregat de fer passar una bona estona al públic i de desvetllar les obres que el seguiran en aquest escenari fins al desembre, a més dels sis espectacles infantils del proper festival de titelles Calltitellesdetenes que arriba al seu 24è aniversari.

El Foraster portarà a Calldetenes un monòleg personalitzat sobre els vilatans i el poble, únic i irrepetible... Quim Masferrer no avançarà tota la programació fins a aquell dia. Tot i així, se sap que anirà a Calldetenes l'humorista Berto Romero, ja que forma part del programa de l'Atlàntida, coorganitzador d'aquest espectacle en concret.

Les entrades per al monòleg de Quim Masferrer es poden adquirir anticipadament per un preu de 8 euros, al web de l'Auditori Teatre Calldetenes i a les oficines de l'Ajuntament de Calldetenes (de dilluns a divendres de 9 a 14.30 h i els dilluns de 15.30 a 17.30 h).

PUBLICAT PER
Redacció Osona.com

25/08/2016 a les 11:31h

El Ministro de Cultura, Ernesto Ottone, despidió hoy a la comitiva que representará a Chile en FiraTàrrega 2016



El Ministro de Cultura, Ernesto Ottone, despidió hoy a la comitiva que representará a Chile en FiraTàrrega 2016, el mercado internacional de las artes escénicas que cada año se celebra en la ciudad española y que este año tendrá a nuestro país como invitado de honor. Al encuentro con el Secretario de Estado asistieron los representantes del sector seleccionados para dicha misión: Nicolás Eyzaguirre, Luis Guenel, Martín Erazo, Rodrigo Chaverini, Marta Nuñez, Carla Valles, María José Cifuentes, Catalina Devia, Francisco Medina, Emiliana Araya y Tichi Lobos, ocasión en la que abordaron aspectos generales del festival y del teatro nacional.

El Ministro Ottone destacó que “Fira Tàrrega es un lugar dinámico y democrático donde se utiliza el espacio público para vivir la experiencia teatral en comunión directa y total con el espectador. La presencia chilena en Tàrrega nos dará herramientas para posicionarnos en otros escenarios y mercados, aumentando las posibilidades de internacionalización de nuestros artistas y sus obras”.

FiraTàrrega 2016 se realizará del 8 al 11 de septiembre, y en esta edición tendrá el foco puesto en Chile. Allí se podrá ver el trabajo de las cuatro compañías invitadas, apoyadas por el Consejo de la Cultura. Además, habrá distintas actividades profesionales que servirán para conocer el estado de las artes escénicas en nuestro país.

La selección nacional está centrada en jóvenes compañías que representan cuatro maneras distintas de entender la relación entre las artes escénicas y el espacio público: teatro comunitario, danza, teatro y  teatro de la experiencia.

Entre los seleccionados nacionales está el teatro comunitario de “La cocina pública”, de Teatro Contáiner, una vivencia que a partir de recetas y olores hace aflorar historias, rememora personajes y revela momentos íntimos cargados de sabores y humanidad. Un sabroso encuentro social que permitirá el reconocimiento de distintas costumbres culinarias de los habitantes del territorio.

También estará el espectáculo “Frames”, de La Licuadora, secuencia infinita que experimenta con la individualidad y la multiplicidad mediante el tiempo y el espacio. Los bailarines performers se expanden y se contraen mientras despliegan una danza efímera y persistente.

“Viaje nº 9”, ópera prima de Teatro del Sonido, invita a los espectadores a embarcarse en un viaje imaginario hacia la naturaleza y la memoria. Es un espectáculo itinerante y participativo que transforma el espacio público en distintos espacios naturales, como una cueva, un bosque o un río, y que culmina con una catarsis colectiva carnavalesca.

Dentro de la sección Plataforma se estrenará “Fulgor”, obra de la compañía Teatro Niño Proletario que trata el fenómeno de la inmigración y la supervivencia en el contexto de un mundo desigual en un crecimiento sin límites.

Además se ha organizado una Jornada Profesional que, bajo el nombre de “Las artes escénicas a Chile”, servirá para conocer la realidad escénica del país desde múltiples puntos de vista, su estado actual, sus espacios de exhibición y creación, y la dramaturgia chilena contemporánea. Habrá conversaciones con profesionales de referencia y será un espacio de intercambio entre los ponentes y el público asistente.

La relación de FiraTàrrega con el continente latinoamericano es larga y productiva. El año 2011 se dedicó una vitrina a Iberoamérica y el 2013 se realizó otra dedicada a México. Fruto de estas dos acciones el mercado catalán actual es más conocido y valorado y también la producción americana en el circuito europeo.

Publicat per

29 agost de 2016

30 d’agost 2016

Invertim en teatre?



Nou règim fiscal per a inversions en arts escèniques i musicals.

La Cultura comprèn diversitat de manifestacions artístiques; algunes d’elles més ben ateses per part del legislador que d’altres. Cert és també que el funcionament i dinàmiques de cadascuna d’elles responen a com intervenen (per acció o inacció) tots els agents que hi treballen.

La Llei 27/2014 de 27 de novembre de l’Impost sobre societats (LIS) ha aprovat recentment una modificació legislativa que amplia i extensiona les deduccions per inversions que s’apliquen a produccions cinematogràfiques i sèries audiovisuals als espectacles en viu d’arts escèniques i musicals (art. 36.3 LIS).

La pretensió o motivació que ha originat aquesta incorporació ha estat, per una banda, pretendre igualar la deducció fiscal que s’aplica al sector audiovisual als espectacles teatrals i musicals, i per una altra, afavorir l’entrada o accés del sector privat en el finançament de la creació i explotació d’obres teatrals. Alhora, també, fomentar les activitats relacionades amb la producció i l’exhibició d’espectacles.

Aquest juliol de 2016 serà la primera vegada (primer exercici fiscal) en què tant productors i exhibidors com companyies teatrals podran aplicar-se aquesta deducció fiscal. Les despeses que es realitzin en la producció i exhibició d’espectacles en viu tindran una deducció del 20%. La base d’aquesta estarà constituïda pels costos directes de caràcter artístic, tècnic i promocional que s’originin en les citades activitats. La deducció generada en cada període impositiu no podrà superar l’import de 500.000 euros per contribuent (persona jurídica). L’aplicació d’aquesta deducció es podrà efectuar durant els quinze exercicis següents posteriors al moment en què es generi aquesta despesa.

És important tenir en compte que serà necessari obtenir un certificat a l’efecte per part de l’INAEM i destinar al menys el 50% dels beneficis que s’obtinguin en el desenvolupament d’aquestes a la realització d’activitats que donin dret a l’aplicació de la deducció prevista en l’article 36 de la LIS. El període de temps que s’estableix per dur a terme aquesta obligació serà el comprès entre l’inici de l’exercici de l’activitat en què s’hagin obtingut aquests beneficis i els quatre anys següents al tancament de l’exercici referit.

El sector de l’audiovisual, en ares a deduir-se aquest 20% en l’impost de societats, va presentar forces consultes vinculants de sector adreçades a Hisenda, amb l’ànim de clarificar qüestions que la llei no deixava del tot clares. En aquests moments i desprès d’activar aquesta via, el sector es dedueix aquest tant per cent en les produccions cinematogràfiques i/o audiovisuals de manera pacífica i seguint les indicacions d’Hisenda.

Fóra necessari, per tant, que el sector teatral (AADPC, ADETCA, CIATRE) procedís en una direcció semblant. D’aquesta manera es facilitaria molt a les petites, mitjanes i grans productores teatrals a Catalunya poder acollir-se a aquesta deducció i/o desgravació fiscal.

Publicat per
Dilluns, 22 Agost

Cristina Calvet, Advocada de l’AADPC

Rebelión de mujeres en La Latina



La asamblea de las mujeres

Del 24 agosto al 11 de septiembre 2016
En: Madrid, Teatro La Latina

El Teatro La Latina (Madrid) se llena de farsa hasta el 11 de septiembre de la mano de Juan Echanove, que regresa a la capital en su faceta menos habitual, la de director, con 'La asamblea de las mujeres', un texto escrito por Aristófanes en el año 392 a. C. que versiona Bernardo Sánchez. Lolita Flores encabeza un reparto que se completa con nombres como el de Pastora Vega o María Galiana, entre otros.

Echanove, que sólo había puesto en práctica su faceta de director con Visitando al señor Green (2005) y Conversaciones con mamá (2013), se puso desde el pasado año en Mérida al frente de esta comedia universal en la que un grupo de mujeres, hartas del mal gobierno de los hombres, urde un plan para hacerse con el poder de Atenas e instaurar el comunismo.

Esta versión satírica de Aristófanes pone a la mujer en el punto de mira, proponiendo una forma de política alternativa a la tradicional. A través del humor y la crítica, la obra pretende concienciar de que los problemas políticos actuales vienen ocurriendo a lo largo de los siglos. “¡Si fuera verdad! ¡Si las mujeres mandaran!”, exclama Echanove.

Así, la obra se ha reescrito haciendo guiños a la actualidad, como el grito puesto en boca de las asambleístas atenienses “¡Que nos devuelvan las ruinas!”, una incorporación al texto inspirada en una vieja reivindicación de Melina Merkoúri, la primera griega en ser ministra, que reclamaba así la devolución de los mármoles del Partenón expoliados hace doscientos años por el conde de Elgin y que se encuentran desde entonces en el Museo Británico de Londres.

Lolita, Pastora Vega, María Galiana y Pedro Mari Sánchez encabezan un elenco de nueve actores que da forma a esta divertida trama coral. Luis Fernando Alves, Concha Delgado, Sergio Pazos, Bart Santana y Santiago Crespo completan el cartel. Entre todos montan una gran fiesta que Echanove ha utilizado para presentar esta toma del poder ateniense por parte de las mujeres tras un sibilino golpe de Estado en el parlamento, en la que no faltará la música, compuesta por Javier Rubial.

De miércoles a sábado a las 20.00 h. / Domingos a las 19.00 h.

PUBLICAT PER
hoyesarte.com 23/08/2016

29 d’agost 2016

El Teatre Metropol: 20 anys d’una nau que va tornar a navegar



Josep Llinàs va guanyar el premi FAD per la restauració de la primera gran obra de J.M. Jujol

L’exhumació de les restes del rei Jaume I a la catedral de Tarragona el juliol del 1908 va ser tot un esdeveniment. Va dirigir l’operació Lluís Domènech i Montaner, que havia rebut l’encàrrec d’un mausoleu per dipositar-hi les despulles del monarca definitivament. I a la cerimònia va assistir-hi un jove que amb els anys es convertiria en un altre gran arquitecte, Josep Maria Jujol. “Al costat, enfilat en la cabria, s’aboquen tres o quatre persones, es treuen el mocador i eixuguen amb cuidadós respecte els grans de runa de la caixa. Em giro al de més a prop i em trobo amb un jove, deixeble meu, que no sé d’on ha sortit. És en Jujol, ajudant d’en Gaudí en una obra de Tarragona”, diu la crònica de les obres que va publicar el mateix Domènech. Però en aquesta informació hi ha una errada: l’obra atribuïda a Gaudí és en realitat el Teatre del Patronat Obrer -avui Teatre Metropol-, la primera obra en solitari de Jujol, que coincideix, això sí, amb la construcció de la Pedrera, de Gaudí, en la qual va col·laborar. Malgrat tot, les restes del rei Jaume i el Teatre Metropol tenen en comú el fet d’haver sigut desenterrats, tornats a descobrir.

La història del Teatre Metropol començarà una nova etapa en poques setmanes. Està previst que a finals de setembre els tècnics de l’Ajuntament de Tarragona es reuneixin amb els tècnics del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat per avaluar quines noves intervencions s’han de portar a terme per mantenir l’edifici, i també està previst comptar amb l’arquitecte que el va restaurar, Josep Llinàs. “Tinc un record extraordinari d’aquesta obra, perquè vam anar descobrint coses que pensava que no existien. Com també feia Gaudí, coses que no es veien, però que igualment les feien. Per exemple, una màscara que hi ha a la part més alta del sostre per cobrir el punt on es troben tres plans”, afirma Llinàs. Pel que fa a les futures obres de manteniment, el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, Josep Maria Prats, explica que “no es tracta només de fer un lífting, sinó de consolidar les parts que s’han deteriorat, i també cal remodelar una part de l’escenari”. “No és una gran obra, però s’ha de fer amb molta cura”, afegeix Prats. També està previst que l’Ajuntament engegui els tràmits perquè el Metropol passi de Bé Cultural d’Interès Local a Bé d’Interès Nacional. A més, enguany es compleix el 20è aniversari del premi FAD d’arquitectura que va rebre la restauració de Josep Llinàs. Com David contra Goliat, aquesta intervenció es va imposar al Macba, de Richard Meier.

Un edifici bombardejat

Les obres del Teatre del Patronat Obrer van finalitzar el 1912, però no les va acabar Jujol per desavinences amb els promotors. El Teatre Metropol no ha tingut una vida fàcil: durant la Guerra Civil hi van caure dues bombes, més endavant va ser reconvertit en cinema, fins que va ser clausurat als anys 80 per la manca de condicions de seguretat. La descoberta que sota els afegits encara hi havia l’obra de Jujol és una història apassionant. “Els més curiosos no s’acontentaven amb la vista, es dedicaven a gratar l’horrorosa pintura de color xocolata clar que hi havia per tot arreu. Sempre acabaven descobrint algun rastre de pintura, suposadament original, d’un color groc, blau o rosa transparent. Altres vegades s’entretenien a desmuntar una mica més el sostre fals per acabar comprovant que el primitiu hi era, i sencer”, explica l’arquitecte Jordi Sardà en un crònica d’una visita al teatre.

Jujol va concebre el teatre amb la metàfora de la nau salvadora de la cristiandat -l’església- que navega a través de les vicissituds de la vida. El va omplir de referències marítimes, com les onades, la quilla d’un vaixell i les veles. Però l’embarcació hauria naufragat si el Col·legi d’Arquitectes de Tarragona no hi hagués intervingut i l’Ajuntament no hagués comprat l’edifici. “El Col·legi va assabentar-se que volien convertir el teatre en una sabateria, i va fer gestions reiterades per evitar-ho. El propietari es va avenir a revendre el local si li compraven a un preu millor que el que havia pagat”, recorda l’arquitecte Jordi Sardà, que aleshores era vocal de cultura del col·legi. “El 1989 l’alcalde de Tarragona va canviar i vam convèncer el nou alcalde, Joan Miquel Nadal, que va fer el contrari que havia fet el seu predecessor, Josep Maria Recasens -recorda Sardà-. Va semblar oportú que Josep Llinàs es fes càrrec de la recuperació perquè ja havia col·laborat amb el Col·legi en la restauració de la seu del Govern Civil de Tarragona, d’Alejandro de la Sota, i perquè tenia un interès intens per l’obra de Jujol”.

Una procés de descobriment

Josep Llinàs no va poder comptar amb documentació original i les obres van estar plenes de descobertes. “Hi havia molts aspectes que eren incògnites i que es van anar confirmant, com la idea inicial que teníem, la del vaixell, que és la descripció que fa el seu fill”, explica Llinàs. Un altre element sorprenent és que una obra tan primerenca ja tingui aquest potencial simbòlic, de domini dels oficis i de l’ús d’elements reciclats, com algunes finestres i pilars. “Això té una interpretació econòmica, però també religiosa: qualsevol cosa que és al món té el valor d’obra divina i com més ús i temps té acumulat, més valor té”, afirma Llinàs.

Durant les obres, Llinàs, els seus col·laboradors i operaris van reproduir un dels elements de guix de la barana de l’amfiteatre per substituir els desapareguts, però finalment van descartar-ho. “El procés t’arrossega i ja no és una feina, però no és el sistema amb què Jujol feia les coses”, conclou l’arquitecte.

Publicat per
25 agost de 2016

Antoni Ribas

Cómo sacar adelante un teatro (sin ayudas) y no morir en el intento



En un sector cada vez más afectado por la precariedad, Kamikaze resucita el Teatro Pavón de Madrid.

Temeridad, insensatez, un acto de romanticismo o todas las cosas a la vez. Ponerse a las riendas de un teatro en Madrid en verano, con el IVA cultural al 21%, sin contar con ayudas públicas, patrocinadores, ni subvenciones, con un préstamo sobre los hombros y con el único respaldo de la taquilla parece una acción suicida.

Pero el director y dramaturgo Miguel del Arco, el actor Israel Elejalde y los productores Aitor Tejada y Jordi Buxó, hasta ahora conocidos por ser las cabezas visibles de Kamikaze Producciones, llevaron a gala el título de su compañía el día que, constituidos en sociedad, firmaron el contrato que les ha convertido en arrendatarios del Teatro Pavón de Madrid. Como mínimo hasta 2021, que es el compromiso inicial adquirido con sus dueños, Amaya Curieses y Pepe Maya, después de que la Compañía Nacional de Teatro Clásico abandonara el coliseo el año pasado.

Porque no todos los días se queda libre un teatro de esta envergadura en el centro de Madrid y había que aprovechar la ocasión si querían convertirse en una compañía de repertorio como las de antaño. “Si tenemos que esperar a una situación favorable para abrir un teatro, no lo abriríamos jamás. Ayudaría que bajaran el IVA de 21 al 10%, pero la situación económica y europea es la que es. Esto es como tener un hijo, no puedes esperar al momento perfecto”, explica Aitor Tejada. “Eso es, hay que follar”, bromea Del Arco. “Y luego ya buscaremos soluciones. Porque acabo de leer que De Guindos no piensa rebajar el IVA cultural”.

Han abierto las puertas en tiempo record. Firmaron a principios de verano y ya han comenzado las funciones previas de Idiota, la obra que inaugurará oficialmente el rebautizado como El Pavón Teatro Kamikaze el próximo 8 de septiembre. Por eso las cuentas, por el momento, no les cuadran. “Nunca nos han salido porque ninguno de nosotros somos ricos herederos. Nos hemos lanzado a abrir un teatro con la esperanza de que lo que proponemos interese al público y venga a vernos. Insisto, es como follar si quieres tener un hijo, me parece que es lo que hay que hacer, lo lógico. Si nos va mal, tampoco es el fin del mundo, cerraremos y nos iremos”, dice Del Arco, que ahora es el director artístico del teatro. “Cuántas veces nos habrán dicho que somos unos valientes… Hay días que nos sobrepasa, pero entonces recordamos por qué estamos haciendo esto, qué significa y qué pasa si no sale bien. No hay que olvidar que somos unos privilegiados”.

Si tenemos que esperar a una situación favorable para abrir un teatro, no lo abriríamos jamás. Esto es como tener un hijo, no puedes esperar al momento perfecto
EL PROYECTO DEL PAVÓN

El objetivo principal de los cuatro socios es convertirse así en creadores, productores, distribuidores y exhibidores de su propio trabajo y del de artistas afines, poniendo en práctica un nuevo modelo privado que imita al Teatre Lliure de Barcelona y la Schaubühne de Berlín –el primero comenzó como cooperativa para convertirse en fundación mientras que el segundo es de titularidad pública– y dar cabida, sin abusar de la multiprogramación, a la danza, la música y los talleres formativos en diferentes espacios: dos salas de 400 y 80 butacas, una terraza y un ambigú. En definitiva, ser unos gestores culturales ideales dentro de un sector que dista mucho de ser idílico.

Los creadores de la iniciativa pasen por los pasillos del teatro.
Los creadores de la iniciativa pasen por los pasillos del teatro. Vanessa Rabade
Tras su presentación con Idiota, al Pavón Teatro Kamikaze le espera una temporada que combinará novedades aún por anunciar –Del Arco planea estrenar un nuevo drama para cuatro personajes a principios de diciembre– con algunos de los mayores éxitos del repertorio de la compañía como La función por hacer, Misántropo o Hamlet, su montaje de mayor presupuesto hasta la fecha y que, a día de hoy, en un teatro como este ni siquiera resultaría rentable con el aforo completo. “Esperamos equilibrarlo con otros como La clausura del amor o Juicio a una zorra, porque no queremos presentar una versión reducida ni mutilada de lo que se vio en el Teatro de la Comedia. Eso significa que nunca va a ser rentable para nosotros, pero forma parte de nuestro compromiso con la calidad del teatro que queremos. Siempre hemos funcionado así. Para La función por hacer solo teníamos presupuesto para cubrir la seguridad social de los actores y lo hicimos, y lo mismo con Teatro de la Ciudad”.

“Curiosamente, todo el agobio que hemos tenido este mes para sacar el teatro adelante no ha sido por un tema de pasta, sino porque no llegaba el aire acondicionado, no teníamos el cartel en la puerta o no había papel higiénico en los baños, por ejemplo”, aclara el productor Jordi Buxó, que sigue dándole vueltas a posibles ayudas del sector público y de mecenas privados. “Estamos en conversaciones institucionales, pero no hay nada en firme. El Ministerio de Cultura no da ayudas hasta dos años después de la apertura del teatro y nosotros ni siquiera tenemos derecho a ella por una cuestión de número de butacas. Realmente, no hay ninguna subvención a la que podamos aspirar como proyecto”.

El Ministerio de Cultura no da ayudas hasta dos años después de la apertura del teatro y nosotros ni siquiera tenemos derecho a ella por una cuestión de número de butacas
Y eso que un teatro así genera por fuerza puestos de trabajo, empezando por un jefe de taquilla o un jefe de sala, entre otros. “Y no solo la gente de la oficina, también todas las producciones que ponemos en marcha con técnicos, actores, creativos... A día de hoy tenemos dadas de alta a 20 personas para Idiota y no nos llega”, explica su director artístico, que en octubre inaugurará la Seminci con su primer largometraje, Las furias, y en mayo dirigirá Refugio en el Centro Dramático Nacional.

“Hemos tenido la desgracia de abrir un teatro en agosto cuando todo el país se paraliza, por lo que los proveedores no llegan y lo plazos no se cumplen”, cuenta Tejada. Algo que se ha notado también en la venta de entradas, que esperan que aumente de cara a septiembre. Como las inscripciones a la Comunidad Kamikaze, una plataforma de socios con diferentes tarifas que ofrece descuentos de entradas o acceso a los ensayos a cambio de convertir al espectador en pequeño accionista. “Está funcionando muy bien y es una de nuestras prioridades, que el público sea parte activa del teatro en actividades como esta o el primer taller de danza impartido por Carlota Ferrer”.

LA TRAMPA DEL TEATRO ‘OFF’

El fenómeno de la compañía Kamikaze despegó en el invierno de 2009 con las funciones a medianoche de La función por hacer en el hall del Teatro Lara, en plena ebullición del microteatro y los espacios alternativos en Madrid.

Fue un momento de esplendor del teatro off que, sin embargo, con el pretexto de promover la creación emergente, respaldar nuevas tendencias escénicas y ofrecer más oportunidades en espacios no convencionales, contribuyó también a una precarización y saturación del sector que llega hasta nuestros días legitimada por las instituciones en festivales como Surge o Frinje, y en forma de multiprogramación abusiva y condiciones cada vez más penosas para las compañías.

Miguel del Arco es el director artístico del proyecto.

“Me hacía mucha gracia cuando me hablaban de la ‘argentinización’ de la escena madrileña. Pues espero que sea en la parte creativa y no en el presupuesto”, comenta Del Arco. “Siempre hemos luchado contra la precarización de la profesión porque los primeros que tenemos que pelear por la dignidad del oficio somos nosotros. E insisto en que cuando hicimos La función por hacer todos nuestros actores estaban dados de alta. Porque si no cuidas a las compañías o no hay dotación técnica, el espectador no tiene lo que se merece. Eso no va a pasar aquí”. Dicho de otro modo: el Pavón será un espacio de multiprogramación, pero no un ‘escenario caliente’. “En el Off no se pagan ensayos y se funciona como una asociación cultural que no tributa el IVA sangrante de la administración. Hay salas de veinte localidades que ganan más dinero que nosotros haciendo Misántropo”.

Siempre hemos luchado contra la precarización de la profesión porque los primeros que tenemos que pelear por la dignidad del oficio somos nosotros
Así como hace siete años eran Miguel del Arco y Aitor Tejada quienes iban puerta por puerta con el libreto de La función por hacer en busca de un recoveco en la escena, hoy es El Pavón Teatro Kamikaze el que recibe multitud de propuestas para ser representadas. Y con más motivo después de la desaparición de salas dinamizadoras de la escena madrileña como La Casa de la Portera, La Pensión de las Pulgas o la Kubik Fabrik. “Madrid es un embudo. Hay mucha producción teatral y muy poca exhibición y cuesta mucho presentar tu propuesta. Por eso entiendo el aluvión cuando encuentras un sitio accesible como este”.

IDIOTA

El montaje elegido para abrir las puertas del Teatro Kamikaze es Idiota, un texto contemporáneo de Jordi Casanovas (autor de Ruz-Bárcenas, que inspiró la película B) que apela al entretenimiento, la intriga y la comedia negra, pero también a la reflexión en torno al abuso de poder, la pérdida de nuestros derechos y el sometimiento al dinero, y que se sitúa en las antípodas de otros montajes más vanguardistas de la compañía como La clausura del amor o Hamlet.

Gonzalo de Castro en un ensato de Idiota.

Dirigido por el actor Israel Elejalde y protagonizado por Gonzalo de Castro y Elisabet Gelabert, Idiota es la manera que tiene la compañía de explicar que en el Pavón cabrá de todo. “Es un cambio de concepto. Como decía Vittorio Gassman, me gusta todo tipo de teatro, incluso el que yo no haría”, explica Israel Elejalde, que compaginará la dirección de este texto con La función por hacer, la gira de Hamlet y las representaciones de La clausura del amor junto a su pareja Bárbara Lennie. “No considero que haya un teatro de élite, soy muy amante tanto del teatro de vanguardia como del teatro popular y comercial. Porque creo que este último marca la temperatura media de un país. Cuanto mejor sea el teatro popular, mejor será la cultura media”.

No considero que haya un teatro de élite, soy muy amante tanto del teatro de vanguardia como del teatro popular y comercial. Porque creo que este último marca la temperatura media de un país
Resulta simbólico que el protagonista de esta Idiota, que se somete a un cruel experimento científico a cambio de una suculenta recompensa que le permita solucionar su ruinosa situación económica, asuma un crédito imposible para salvar su bar-karaoke del mismo modo que han hecho los cuatro socios de El Pavón Teatro Kamikaze para sacar adelante su proyecto. “Cada vez que escucho esa frase de la función se me clava como un puñal. Me duele en el alma porque yo también soy ese tipo endeudado. Y aquí estamos, jugando a la ruleta rusa”.

“Si me llegan a decir en el hall del Lara que iba a acabar siendo socio de un teatro, no me lo hubiese creído. Sí había soñado con interpretar Hamlet, pero nunca con esto. La función por hacer llegó a mí en un momento de crisis personal y profesional en el que me planteé abandonar la profesión y fue uno de los momentos de mayor satisfacción de mi carrera”, explica el actor. Hoy codirige junto a Del Arco su propio teatro. Lo dicho, un acto de romanticismo propio de kamikazes.

Publicat per
La compañía Kamikaze se pone al frente del Teatro Pavón. Vanessa Rabade
PABLO GIRALDO @pablo_pei

27.08.2016 00:37 h.

28 d’agost 2016

5 úniques funcions de SHAKING SHAKESPEARE



TEATRE MUSICAL
SHAKING SHAKESPEARE
Del 29/08 al 02/09. De dll a dv a les 22h.

Dir. Moisès Maicas l Shaking Shakespeare torna per tercera vegada amb només 5 funcions improrrogables després de l'èxit de públic d'aquesta temporada. És un espectacle musical basat en les composicions inspirades en les obres i textos de l'autor anglès, des de l’època elisabetiana fins als nostres dies. Un espectacle frec, divertit, irreverent, irònic, que s’apropa al públic amb un aire provocatiu i en busca la complicitat. +info

ABONAMENTS
Per a aquest espectacle només són vàlids els abonaments de la temporada 16-17.

+INFO

Pilarín Bayés i Mrs. Doubtfire protagonitzen l’itinerari familiar de FiraTàrrega



D’aquí a dues setmanes, del 8 a l’11 de setembre, Tàrrega celebrarà la 36a edició de FiraTàrrega. Fira de teatre al carrer. La programació compta amb 60 espectacles de 57 companyies i aprofundeix en la interculturalitat com a eix vertebrador. El cartell és ric en formats, gèneres i estils, una oferta per a tot tipus de públics i edats on hi participaran 30 companyies catalanes, 11 espanyoles i 16 d’internacionals. Dels 60 espectacles, 49 són aptes per a tots els públics, mentre que només 1 s’adreça exclusivament a nens i nenes (‘Loo’ de Ponten Pie).

Per tal de fer més accessible i segmentar el gruix de la programació, la Fira ha tornat a organitzar els Itineraris artístics. N’hi ha un total de 10 sota el títol “Què anirien a veure…” i el corresponent al públic familiar pren com a protagonistes Pilarín Bayés i Mrs. Doubtfire. Aquest itinerari aixopluga un total d’11 espectacles per a tots els públics i es defineix com: “Un recorregut participatiu, lúdic i de molta qualitat. Especialment adreçat als experts més petits de la casa, un públic que ens importa, i molt. Inclou peces que també es poden gaudir en família”.

Els 11 espectacles que podrien anar a veure de bracet l’alegre dibuixant i ninotaire catalana i l’esbojarrada majordoma anglesa interpretada pel desaparegut Robin Williams són:

La instal·lació ‘#ciutatvisible’ de Colordellop: Les ciutats com els somnis, estan construïdes de desitjos. A partir d’imaginar, experimentar i crear, Colordellop proposa una instal·lació oberta i mutant, on la participació conceptual i formal de la gent ha de ser un element constructiu més. Un projecte que farà visibles els nostres desitjos ocults, les ciutats que viuen en la nostra imaginació. Podrem veure fins a tres ciutats diferents, a partir d’un esquelet comú: les portes. Cada dia veurem la ciutat reinventar-se, refer-se a ella mateixa. Un projecte que reflexiona sobre com l’aspecte artístic influeix el nostre modus vivendi i les nostres relacions amb l’entorn. No deixeu de visitar-la. La instal·lació romandrà oberta fins a les 20:30. Els horaris per poder participar activament són d’11h a 13h i de 18h a 20h.

La dansa-teatre ‘Handle with care’ de Diana Gadish: Formada en belles arts, coreografia i clown, Diana Gadish ha treballat en diversos projectes escènics arreu d’Europa (dansa, teatre, “performance art” i clown) i actualment fa de pallassa d’hospital amb Pallapupas. La seva proposta de carrer treballla el clown i el moviment des de la fragilitat i la vulnerabilitat. Incorpora elements performatius i juga amb elements simples (caixes de cartró), amb la plasticitat de les formes i amb atmosferes creades a través del moviment, deixant al seu pas el rastre d’una instal·lació plàstica singular que interactua amb els espectadors.

El circ ‘inTarsi’ de la Companyia de circ ‘Eia’: Les relacions humanes, els estats d’ànim estan en contínua transformació. Com els artistes de circ. Com la creació. Com la vida. Quatre acròbates, entre la proesa i la bogeria, ens porten a un univers configurat per fragments de vida. Un viatge evocat mitjançant la dansa, el teatre físic i les arts del circ. Amb un humor tendre, investiguen al voltant d’uns elements escenogràfics en metamorfosi contínua. Un circ en moviment, un espectacle reflexiu i visceral, una invitació a compartir l’experiència humana mirant les coses des d’una altra perspectiva.

El teatre d’objectes ‘L’oníric món de DINS’ d’Holoqué: Companyia liderada per Diego Caicedo que presenta el seu primer espectacle, una peça breu per a tots els públics en què un actor-manipulador interactua amb titelles hologràfics. El protagonista, Hakan, s’adona que el seu interior és buit. La seva llum s’ha apagat. Aquí inicia un viatge per recuperar la llum, un camí que compartirà amb diversos objectes personals que prenen vida i amb hologrames ben reals a través del món oníric. Una aventura que té lloc dins un teatret amb capacitat per a 16 persones construït amb materials reciclats i amb una estètica inspirada en la tradició inca.

L’espectacle infantil ‘Loo’ de Ponten Pie: A més del nom d’un vent calent i sec que corre en les tardes d’estiu a l’Índia, Loo és el nom de la protagonista d’aquest espectacle. La missió de Loo és empènyer les dunes del desert i devastar les zones humides, mars i oceans que troba al seu pas, deixant els vaixells paralitzats enmig de la sorra. Un espectacle sobre la desertització per a nens de 2 a 5 anys. Una proposta poètica i visual. Una experiència sensorial que els petits espectadors viuen en la pròpia pell damunt de l’escenari.

El clown ‘Náufragos’ de La Industrial Teatrera: Espectacle de clown de carrer al voltant dels petits i grans naufragis de cada dia. Nàufrags que reben missatges d’altres nàufrags. Una trobada amb el públic per compartir un tros de vida. El ritual: deixar una llavor per allà on passem i emportar-nos-en unes altres que transformaran la nostra vida, poc a poc. Ja no som els mateixos. D’això es tracta: ja podem seguir. Un homenatge sense paraules a tots els viatgers que algun cop s’han sentit nàufrags. Riure’s de tot: de la fragilitat, dels naufragis quotidians, de nosaltres mateixos. Es tracta justament d’això.

La instal·lació ‘Périples immobiles’ de Mélimélo & Compagnie: Tres exploradors han decidit condensar el relat dels seus viatges arreu del món a dins d’una maleta i fer-los reviure als espectadors a través d’una experiència íntima sense paraules centrada en els objectes, els sentits i la imaginació. Un catàleg de destinacions que podreu conèixer gràcies a les olors, els sons i les sensacions corporals. Un desafiament a la capacitat per construir una vivència imaginada en base a la història, la personalitat i l’emotivitat de cadascú. Un periple immòbil que us convida a somiar i a viatjar arreu del món sense moure-us d’un petit envelat de quatre metres cúbics. Públic +7 anys. Aquesta instal·lació romandrà oberta als matins fins a les 13:30 i a les tardes fins a les 21h.

El taller ‘Dansa Urbana’ de Getback: Masterclass adaptada al nivell principiant, per acostar la dansa urbana i crear un primer contacte amb el públic. La classe es basa en la presentació d’estils representatius i visuals: petit tast del popping, amb exercicis de robotisme i animation; iniciació al hip hop, al flow i passos bàsics. Un taller divertit i didàctic pensat per a tots els públics. No cal inscripció prèvia. La sessió de diumenge al matí del seu taller estarà especialment adreçada a nens i nenes d’entre 5 i 12 anys.

La instal·lació ‘Van de bòlit’ d’El Pájaro Carpintero: Instal·lació lúdica monitoritzada centrada en els infants però pensada per a divertir-se en família. El joc com a eina d’entreteniment i com a potenciador de les relacions personals i de valors educatius i saludables. Jocs de fusta construïts artesanalment i pintats amb tints naturals i colors alegres. Dames, laberints, jocs d’habilitat, de construcció, de lògica, parxís, punteria, futbòlit, assaltacaselles… Poseu a prova les vostres habilitats: raonament, enginy, motricitat, creativitat, imaginació… i també la vostra capacitat de diversió en grup. Les sessions matinals acabaran a les 13:30h i les de tarda a les 21h.

La dansa ‘Wahala’ d’Omari and Lanaija: Peça que explora la dinàmica de la raça i la identitat a l’Amèrica moderna a través de l’òptica de dos esperits africans. Wahala, que significa “problema”, és un referent alhora lúdic i seriós i aquesta energia dual és la que projecten els ballarins quan es mouen en el seu món. Els dos elements que els connecten són la música i el moviment i aquests mateixos elements també fan aflorar la seva individualitat. Com ens sentim de segurs en la nostra pròpia pell! Una peça que destil·la optimisme i que anima l’audiència a superar les seves inseguretats, a fer créixer l’autoestima i a moure una mica de Wahala a la pista de ball.

El taller ‘We are the robots!’ de Montana Colors: Taller de construcció de robots. Activitat en què els nens i les nenes podran dissenyar la seva pròpia disfressa de retrorobot en base a uns retallables de cartró i personalitzar-lo amb les pintures en esprai de Montana Colors, amb base aigua, aptes per a l’ús dels infants. Una activitat lúdica i creativa que permetrà reclutar un exèrcit de petits robots que protegiran els espectadors de FiraTàrrega d’eventuals invasions extraterrestres!

En ser una selecció, aquest itinerari no inclou altres muntatges per a tota la família i altament recomanables com, per exemple, ‘Amigoo’ de Mumusic Circus, ‘CorroC’ d’Escarlata Circus, ‘Libèl·lula’ de Cia. Toti Toronell, ‘Garbuix, 20è Circ d’hivern’ d’Ateneu Popular 9 Barris & Vavel Circus, ‘Menar’ de Joan Català & Roser Tutusaus, ‘Molar’ de Quim Bigas, ‘Mulïer’ de Cia. Maduixa, ‘Silencis’ de Claire Ducreux i ‘The Special Rocket’ de Cia. Peus de Porc.

Consulta la programació de FiraTàrrega dividida per dies a l’agenda d’EscenaFamiliar: dijous 8, divendres 9, dissabte 10 i diumenge 11 de setembre.

Publicat per
24 agost de 2016
Enllaç


'Burgati' entre bastidores



Los actores de Bambalúa Teatro tienen medidas hasta las piedras del Castillo para que el cambio de vestuario entre escenas y la consecución de un buen sonido e iluminación sean invisibles a los ojos del público de esta propuesta de verano. El espectáculo sigue hoy y el 1 y 2 de septiembre

Genial la actuación, chic@s!!! Cada año conocemos un poco más de vuestra tierra y vaya calor que hemos pasado estos días. Viajeros de Málaga. // Me ha encantado la originalidad de todo. Todos buenísimos, pero la Gigantilla para quitarse el sombrero. Desde Burgos. // Un trabajo magnífico. Gamonalera // He disfrutado muchísimo de vuestro ingenio, gestualidad y humor. Una noche estupenda...

Estos piropos de puño y letra escritos en el libro de firmas de Burgati. Diccionario de antropología burgalesa se han forjado durante hora y media de espectáculo en oriundos y foráneos. Se han cincelado con los lances amatorios de una casquivana Gigantilla y un recio Gigantillo, con una divina Catedral, con el tic del Papamoscas o el pardillo Rodrigo Díaz de Vivar. Este es el montaje que ve el público, el que provoca risas y carcajadas, pero hay otro, el invisible al espectador, el que se vive entre cajas.

Los actores de Bambalúa, Sito Matía, Álex Britos, Cristina Salces, Fran de Benito y Fernando Ballesteros, llegan al Castillo una hora y media antes de que se inicie la acción. Ellos mismos lo preparan todo. Cuelgan el telón y dejan detrás el atrezo que necesitarán para convertirse en los personajes más castizos. Una hora después, mientras Sito está en taquilla, el resto del elenco pasa calores en una caseta de guarda tornada en camerino para noches de verano. Lápices de ojos, fijador de maquillaje, toallitas limpiadoras, brochas, pinceles, pintalabios, fundas de lentillas... Tocador para señoras y caballeros.

Fran es el que más tiempo pasa frente al espejo. Uno no se convierte en la más bella catedral del reino sin sufrir. Después de dos estíos ya le tiene cogido el truco. Mientras él sigue con la brocha, Cristina se ata las botas de montaña que llevan todos para protegerse de las piedras de la fortaleza, por las que chospan para que el engranaje no chirríe.

Faltan quince minutos para las diez. Sito tranquiliza a las señoras que esperan en la puerta. «Este es un espectáculo itinerante que se sigue de pie. No hace falta coger sitio». Mientras, Álex y Fernando han comprobado focos y sonido. Todo okey. La cuenta atrás empieza. Animan la espera hablando de póker. Otro día puede ser fútbol. No hay nervios. «Es el segundo año. Llevamos veinte funciones y está controlado», dice Fernando. Cerca, Fran calienta la voz. «De Diego Porcelos no se ríe nadie». No le harán caso.

Llega la hora. Cristina y Álex reciben al público. Esta noche, en él estarán los hijos de este. Mateo y Claudia, que pronto harán cuatro años, son forofos de los Gigantillos. Comienza la acción. Los espectadores toman posiciones.

Ellos solo ven una tela lisa. Detrás, Fran se está transformando en el fundador de Burgos. Es el primero en salir. Fernando tarda poco en convertirse en esquimal. Y mientras ambos se enzarzan en una batalla por la corona de primer poblador de la ciudad, Cristina lidia con los generosos pechos de la Gigantilla y las enaguas por las que se muere el cura de Capiscol. Silencio entre bastidores. Risas en la arena. En un abrir y cerrar de ojos, Álex es el Papamoscas y Fernando, el Tetín. Se visten y desvisten sin perder ripio de la trama. «Burgati, es Burgati», canta Sito al tiempo que se ajusta las hombreras de un inusual Cid.

Mientras Fernando y Cris dan vida a Gigantilla y Gigantillo en el segundo acto y Sito se ocupa del carro de sonido, Fran recoge el camarote de los hermanos Marx en que cada noche se convierte el pozo del Castillo y Álex deja a punto las luces que guiarán el camino hasta la explanada para asistir a la escena final. El jueves no salieron a saludar unas habituales luciérnagas.

Mucho antes de que la segunda escena concluya en aplausos, Fran sortea los pétreos muros para la protagonizada por la Catedral. Álex y Sito, sus fornidos contrafuertes, se unirán a él después y Fernando cambia la cabeza del Gigantillo por los ropajes de terciopelo del comercial que llegará con una suculenta oferta para el templo.

Todo está medido. El ovillo continúa deshilachándose. Los intérpretes de Burgati se conocen hasta las piedras de la fortaleza. La persistente oscuridad, los distintos escenarios ocupados por cada capítulo, el uso de micrófonos inalámbricos y la necesaria y habitual lucha contra el viento urgen esa precisión de relojero.

Las hojas de este diccionario de antropología burgalesa pasan. La función termina. Aún queda despojarse del rastro burgatiano y recoger todo. Pero antes toca saludar y recibir felicitaciones y besos de propios y extraños.

Publicat per
A.S.R.   
27/08/2016

Fran de Benito (i.) y Álex Britos, en el proceso de maquillaje y caracterización de personajes. - Raúl Ochoa

27 d’agost 2016

La mítica botiga «El Ingenio» de Barcelona se salva de la desaparició



El traspàs a El Rei de la Màgia evita un tancament anunciat per jubilació de la propietària
L'històric comerç va néixer el 1838 i ven capgrossos, màscares i articles de diversió
És un dels 30 establiments emblemàtics que l'Ajuntament considera de gran interès

La mítica botiga de capgrossos i diversió El Ingenio del barri Gòtic de Barcelona, que data del 1838, ha evitat finalment la seva desaparició amb el traspàs a El Rei de la Màgia, un altre establiment històric de la ciutat obert el 1881, segons han explicat a NacióDigital fonts coneixedores de l'operació.

La continuïtat d'El Ingenio perillava seriosament per la jubilació de la seva propietària, Rosa Cardona, i ha estat més d'un any en liquidació. És un dels 30 establiments emblemàtics que l'Ajuntament considera de gran interès per a la ciutat.

La salvació de la botiga és una operació que es gesta des de fa mesos, però amb molta discreció. Només els bons observadors que hagin passat per davant del local, al número 6 del carrer Rauric, s'hauran fixat en el fet que ja s'ha retirat el cartell de liquidació per jubilació. A més, al seu web hi ha una altra pista: "No ens jubilem El Ingenio continua". El traspàs es va formalitzar l'1 d'agost i el local segueix obert, però no serà fins a mitjans de setembre quan es faci la inauguració.

L'exterior d'El Ingenio, amb «Les Lletres Gimnastes» de Brossa. Foto: Jordi Bes

La intenció dels nous responsables és mantenir-ne l'orientació: molt folklore i productes de diversió i poca màgia, i a El Rei de Màgia, molta màgia i poca broma. També volen potenciar el taller de figures de cartó pedra. Disposen d'experiència en aquest camp perquè El Rei de la Màgia ja té un taller especialitzat. L'Ajuntament ha vetllat perquè la negociació arribés a bon port amb la intervenció de l'agència de desenvolupament econòmic Barcelona Activa i la Regidoria de Comerç.

El vincle amb el poeta Joan Brossa

Una de les preocupacions de Rosa Cardona era traspassar la botiga a algú que preservés l'ànima d'El Ingenio, cosa que sembla garantida. A aquest emblemàtic establiment i als seus nous propietaris els uneix un vincle especial: el poeta, dramaturg i artista plàstic Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998). Va tenir molta amistat amb el pare de la fins ara propietària d'El Ingenio, Joan Cardona (mort el 1982), i també amb el fins fa poc propietari d'El Rei de la Màgia, Josep Maria Martínez, ara jubilat.

Taller de capgrossos i màscares del mític comerç d'El Ingenio. Foto: Jordi Bes

A Martínez, Brossa el va convèncer perquè es fes càrrec de l'establiment de màgia el 1984. Queden dos testimonis artístics que el poeta va deixar com a llegat sorgit d'aquestes relacions d'amistat. A El Ingenio, el poema visual Les Lletres Gimnastes, que es pot veure a la façana i l'entrada de la botiga. A El Rei de la Màgia, que té la seu històrica al número 11 del carrer Princesa i un teatre-museu al 15 del carrer Jonqueres, un llibre que va fer amb el pintor Antoni Tàpies.

El Ingenio segueix aquests dies obert, però està a mig gas. Amb la perspectiva de la jubilació, l'anterior propietat ja fa un temps que va deixar d'innovar i, amb la liquidació, algunes de les estanteries estan buides. L'amenaça del tancament havia fet baixar molt la clientela, però espera rellançar-se amb l'anunci que l'emblemàtic establiment continua. Per ara se centra a reomplir els prestatges i fer una rentada de cara sense que impliqui obres.

Publicat per
Jordi Bes, Barcelona | 21/08/2016 
Foto : Interior de la botiga El Ingenio, amb capgrossos i màscares artesanes | Jordi Bes
Enllaç

Los ‘Misterios del Quijote’ se desvelan en Madrid



Misterios del Quijote. Foto: Fran Ferrer.Misterios del Quijote. Foto: Fran Ferrer.
Del 25 agosto al 11 de septiembre 2016
En: Madrid, Teatros del Canal

Tras su paso por Almagro, el actor y dramaturgo Rafael Álvarez 'El Brujo' (Lucena, Córdoba, 1950) recala en la Sala Verde de Teatros del Canal (Madrid) para presentar su obra 'Misterios del Quijote'. Comediante y juglar, el cordobés transmite al público con este montaje su pasión por la novela de Miguel de Cervantes, que ha analizado a fondo en la conmemoración del cuarto centenario de su muerte.

Misterios del Quijote.‘El Brujo’ se sube a las tablas para asumir el papel de narrador, del investigador que se vuelve loco y pierde la cabeza analizando los misterios de esta obra universal. A través de la novela de Cervantes teje una realidad alternativa y mágica.

El espectáculo, con música de Javier Alejano, da comienzo con aire de conferencia. Los espectadores son advertidos de que ya es hora de que todos conozcan la verdadera historia de la composición del célebre libro cervantino y el verdadero nombre de su autor.

Al público le habla sobre la relación de don Quijote con las prostitutas, sobre los molinos de viento, sobre el discurso de la Edad de Oro, las nuevas tecnologías de la época, de Sierra Morena como lugar de encuentro o del evangelio de la misericordia frente al rigor de la justicia…, con otros temas y noticias de plena actualidad, como el independentismo o los cambios que está viviendo la sociedad.

En estos se entremezcla la comicidad y la melancolía, el éxito y el fracaso, la locura y el buen juicio, la prosa y la poesía, y lo rastrero y lo sublime. En definitiva, el Quijote de ‘El Brujo’ es un montaje alternativo contaminado de otros textos clásicos que configuran una función de monólogos en la que los personajes que han vivido la historia de este país y de muchos otros pasan por el escenario para configurar una visión general.

De martes a sábados a las 20.30 h. / Domingos a las 19.30 h.

Publicat per
24 agost de 2016
Enllaç
- See more at: http://www.hoyesarte.com/evento/2016/08/los-misterios-del-quijote-se-desvelan-en-madrid/?utm_source=Boletin_20160824_2315&utm_medium=boletin&utm_campaign=boletin#sthash.a8mxB1mp.dpuf

26 d’agost 2016

El grups de teatre del Fitag contagien Girona de la felicitat de la convivencia



Arrenca un festival que ofereix espectacles per donar i regalar a la capital i a una dotzena de poblacions comarcals

El FITAG tindrà 25 companyies procedents d'onze estats diferents
La frase de Santi Vila va ser acollida amb complicitat ahir a la cerimònia inagural del Fitag. El conseller de Cultura va participar a l'obertura del festival de teatre amateur, que va oferir com a tret de sortida l'obra »Revolution», de la companyia I Per Què No?, de Llançà. Seran 5 dies amb un total de 27 espectacles de grups de diferents països.

Ulls i parlars exòtics. Una amalgama d'actors i actrius de grups de teatre vinguts viguts de països com Argentina, Brasil, Egipte, Iran, Israel, Polònia, Senegal, Ucraïna, Uruguai o Xile van omplir a vessar ahir a la tarda el Teatre Municipal de Girona en l'aixecada de teló del 28è Fitag, el festival de teatre amateur que convertirà durant cinc dies Girona en la capital del teatre amateur.

Martí Peraferrer, director del Fitag, va presentar el festival com un acte de convivència: «Durant aquests dies el que farem per ser feliços és conviure» perquè «una companyia de teatre és un lloc de convivència».

Peraferrer va defensar que el teatre amateur és a la base cultural dels pobles i va assegurar que durant aquest dies Girona té «teatre per donar i regalar», en referència als preus assequibles del Fitag, que enguany acollirà vint-i-cinc companyies que oferiran en diferents escenaris de la ciutat vint-i-set espectacles diferents, però també portaran actuacions a dotze localitats de les comarques gironines.

A la presentació hi va participar Carles Ribas, regidor de Cultura, segons el qual «no s'entendria el mes d'agost a Girona sense el Fitag». Ribas va valorar l'esforç d'uns actors que «creen els propis vestits i decorats».

Per la seva part, Pere Vila, president de la Diputació de Girona, va confessar el «goig» davant el teatre ple en l'inici del Fitag, i va definir aquest festival com «una història d'èxit».

L'acte va comptar amb la participació del conseller de Cultura, Santi Vila, per a qui està «absolutament demostrat» que els ciutadans que acudeixen amb assiduïtat a la cultura «viuen més i viuen millor».

Vila va recordar que en la seva etapa a l'alcaldia de Figueres hi havia un grup de funcionaris que feia teatre amateur.

La setzena edició del Fitag va arrencar ahir amb l'obra Revolution, de la companyia I per què no?, de Llançà.

Revolution vol ser una crida a la revolució personal partint d'una metàfora sobre la desolació social. Un cant a la pau, a la llibertat i a l'amor, contra la intolerància i la marginació d'aquells que són perseguits pel color de la pell, les creences religioses o les obcions sexuals.

El pati de la Casa de Cultura també es va estrenar com a seu del festival ahir a la nit amb la posada en escena de la comèdia dramàtica GODOT (33), de la Companyia Teatr Krzywa Scena de Stargard de Polònia.

A banda de Girona (La Planeta, el Teatre Municipal, el pati de la Casa de Cultura, el pati de les Magnòlies, el Centre Cultural La Mercè i el refugi antiaeri del jardí de la Infància), el Fitag als Municipis durà les actuacions a diferents localitats de les comarques gironines, concretament a Figueres, Sant Gregori, Puigcerdà, Palamós, la Jonquera, Sant Pere Pescador, Salt, Llançà, Vidreres, Besalú, Lloret de Mar i Maçanet de la Selva.

Publicat per
24 agost de 2016
Daniel Bonaventura - Girona
Enllaç

5 destacats per començar l’esprint estiuenc



Ja som a la penúltima setmana d’agost! La recta final de l’estiu (amb vacances o no), bé es mereix un esprint d’escapades, activitat desenfrenada i deshoraris nocturns en família, no? EscenaFamiliar t’ajudem a aconseguir-ho amb una agenda a vessar de propostes escèniques i amb aquest article setmanal de destacats de la programació. Nosaltres t’informem i recomanem, tu esculls!

Divendres a les 19h, a la Rambla Sant Jordi de Ripollet, un vaixell blanc transportarà els espectadors per damunt d’un mar imaginari d’éssers fabulosos. Es tractarà de l’espectacle ‘Medusa’ d’Artristras, una proposta molt vistosa que farà les delícies de petits i grans.

Blau Cel Groga Llimona. Aquest títol tan original respon al nom dels dos protagonistes de la història de L’Estenedor Teatre: un nen de la família dels Blaus i una de nena de la família dels Grocs no poden jugar junts per qüestió de colors. Un cant a la diversitat i la tolerància explicat amb titelles. El podràs veure dissabte a les 18h al carrer Vallespir de Baix de Barcelona i, perquè ho segueixin bé, està pensat per a nens i nenes a partir de 5 anys.

Dissabte a les 19h, Gromic serà a Juneda per presentar ‘The Magomic Show’, un muntatge d’humor visual que desborda tendresa.

Diumenge al punt de la mitjanit Teatre Mòbil actuarà al carrer Sant Jordi d’Igualada en el marc de la Festa Major. Hi portarà ‘Sense solta’, un divertit espectacle de clown ple de sorpreses i jocs.

Dimarts de la setmana que ve Engruna Teatre representarà ‘Post’ a les 00:30h de la nit a la Plaça Lluís Via de Vilafranca del Penedès. Redescobriràs els mecanismes de la correspondència de cartes i paquets a través dels titelles, la música i el teatre gestual. L’espectacle forma part de la programació de la Mostra de teatre de carrer que acull el municipi.

Publicat per

24 agost de 2016

‘Cartas de amor’, 30 años de un clásico moderno



26 de agosto 2016. A las 22:30
En: Avilés, Teatro Palacio Valdés

El escenario del Teatro Palacio Valdés de Avilés ha sido el elegido para el estreno absoluto de 'Cartas de amor'. Esta nueva producción de la aclamada obra de A.R. Gurney cuenta con la dirección de David Serrano y con Julia Gutiérrez Caba y Miguel Rellán como actores protagonistas de un espectáculo sencillo, inolvidable y emotivo.

Cuando Gurney empezó a crear Cartas de amor tenía la intención de escribir un libro. Como aseguró en una entrevista, estaba harto de teatro. “Le envié el manuscrito a The New Yorker, pero me lo devolvieron de inmediato diciendo: “Nosotros no publicamos teatro”. Siguiendo el consejo de la revista, Gurney decidió intentar reescribirlo como una obra de teatro para dos personas en la que dos actores se leían una serie de cartas mutuamente.

Lo que nunca podía haber imaginado el autor es que esa pequeña obra que contaba la relación por correspondencia de Melissa Gardner y su amigo de infancia y posterior amor, Andrew Makepeace Ladd III, a lo largo de 50 años, se convertiría en finalista de los Premios Pulitzer y en el mayor éxito de toda su carrera. Treinta años después, Cartas de amor es un auténtico clásico moderno que sigue siendo representado hoy en día en teatros de todo el mundo.

Sobre la vida
Con un montaje de lo más sencillo, la obra trata de la vida: el primer amor, la pérdida de oportunidades, la enfermedad, la pérdida del amor… Los dos protagonistas se sientan uno al lado del otro frente a sendas mesas o escritorios, y leen en voz alta las notas, cartas y postales, en las que, durante casi cincuenta años, se cuentan las esperanzas, ambiciones, sueños, decepciones, victorias y fracasos que van teniendo a lo largo del tiempo.

Ambos han nacido en el seno de una familia rica y de buena posición, son amigos de la infancia. Su correspondencia comienza con una tarjeta de agradecimiento por un cumpleaños y continúa con postales desde sus lugares de veraneo. Se suceden cartas en las que se manifiesta una atracción mutua, a lo largo de su periplo en internados y universidades. Pero mientras que Andy estudia leyes en Yale con excelentes notas, Melissa va de colegio en colegio suspendiendo. Mientras Andy se va a la guerra, Melissa se casa, pero su nexo con Andy permanece fuerte y mantiene el contacto incluso cuando éste contrae matrimonio también.

Andy se convierte en un abogado de éxito, se mete en política y, eventualmente, es elegido para el Senado de Estados Unidos. Mientras tanto, con un matrimonio destrozado, Melissa coquetea con el arte, bebe más de lo que debería y se ve separada de sus hijos. Eventualmente ella y Andy tienen una aventura amorosa breve, pero ya es demasiado tarde para ellos. La última carta es de Andy y en ella expresa lo mucho que significaron el uno para el otro, espiritualmente tan cercanos como solamente pueden estar los verdaderos amantes.

Viernes a las 22.30 h.
Teatros del Canal: del 29 de septiembre al 23 de octubre

Publicat per
24 agost de 2016
Cartas de amor Foto Jeronimo Álvarez
Enllaç


La 36ª FiraTàrrega presentará 60 espectáculos de 57 compañías



La 36ª FiraTàrrega presentará 60 espectáculos de 57 compañíasImagen del espectáculo de danza de calle 'Mulïer', de la compañía Maduixa Teatre.
La 36ª edición de FiraTàrrega, que se celebrará del 8 al 11 de septiembre, presentará los trabajos de 57 compañías, provenientes de 9 países, donde destacan 33 espectáculos de estreno de los 60 programados en espacios públicos de la ciudad de Tàrrega (47 espectáculos) y en varias salas (13 montajes). Este año FiraTàrrega participa en la producción de 15 espectáculos, el 25 % de la programación.

El certamen resaltará en esta edición uno de los valores más representativos de las artes de calle, su potencial intercultural. Por ello, ofrecerá una selección de producciones que buscan superar contextos culturales concretos y dirigirse a públicos muy diversos. También contará con una selección de espectáculos bajo la temática de la justicia social y sobre la construcción de ciudadanía en la Europa de hoy en día.

En esta línea, la compañía francesa Artonik, será la encargada de abrir la edición con 'The Colour of Time', un ritual efímero que se origina con el fin de borrar las jerarquías y las diferencias entre las personas y de celebrar colectivamente la amistad, la interculturalidad y el mestizaje.

En la misma dirección, esta edición de la Fira contará con varias apuestas relativas a esta cuestión. Coproducciones de gran formato como 'Manifiesta', la última creación de los Obskené, un canto a la diferencia, festivo y lúdico; el estreno en España de 'Misa Fronteriza', de los mexicanos Universiteatro & Gorguz Teatro, una reflexión sobre la hibridación cultural; el estreno de 'Mulïer', de Maduixa Teatre, un homenaje a todas las mujeres que, durante siglos de opresión, han luchado y siguen luchando por sus derechos; o el 'Cafe Europa' de los italianos Ondadurto Teatro, una alegoría que retrata la hipocresía y los vicios de nuestra sociedad.
El programa de la Feria se estructura en 5 secciones: Sección Oficial (selección de éxitos de la temporada y estrenos de ámbito internacional), Plataforma (espectáculos provenientes del Programa de Apoyo a la Creación y otros proyectos de coproducción), Ondara Park (proyectos centrados en la programación más festiva), Programa Abierto (espacio de colaboración entre el sector privado y FiraTàrrega) y Bonus tracks (con varias propuestas que complementan la programación de este año).

Publicat per
22 agost de 2016
Enllaç


Encetem temporada, comença l'espectacle!

Amb la celebració de la Festa Major de Manresa,  donem el tret de sortida a la nova temporada del Kursaal.  Us hem preparat una tardor que a...