Per a qui neix en un espectacle itinerant cap dia no
s’assembla a cap altre
publicat per
www.ara.cat
16 de febrer de 2014
BERTA VILANOVA
HERÈNCIA
Luis Raluy és l’artífex de tot un llinatge d’artistes de
circ: gairebé tota la família actua al circ itinerant Raluy.
“Senyores i senyors, petits i grans, benvinguts al llarg
viatge!”, anuncia el hit de l’últim disc de Txarango, dedicat al món del circ.
En les paraules d’aquest grup de música català, que han fet entusiasmar i
ballar milers de persones, hi ha la veritable essència del circ: un estil de
vida diferent, un viatge permanent que omple de fantasia pobles i ciutats.
Pallassos, saltimbanquis, acròbates, trapezistes i tot de personatges
entranyables que transmeten una mena de màgia esperançadora i ens captiven amb
tot de coses impossibles que fan realitat dins d’una carpa, en una pista rodona
amb llum tènue i acollidora.
“Mai m’ha passat pel cap dedicar-me a una altra cosa que no
sigui el circ. No sabria per on començar. És l’únic que he fet a la meva vida i
com que m’agrada tant no ho visc com un ofici sinó més aviat com un joc, una
passió”, explica Carlos Raluy, un dels fundadors i l’actual speaker del conegut
Circ Raluy. Una actitud molt comprensible en algú que ja des de petit ha viscut
rodejat de circ. El seu pare, Luis Raluy Iglesias, ja era un artista molt
conegut pel seu número d’home bala i, admirat per aquest món de fantasia, el
Carlos, de nen, s’entretenia muntant carpes de circ amb llençols que trobava
per casa o fent viatjar caravanes en miniatura. És per això que el 1972,
juntament amb els seus altres tres germans, Luis, Eduardo i Francis, i els seus
pares, va fundar aquest circ.
Artistes nòmades
Comptant els membres de la família Raluy, els artistes
contractats que vénen de fora i tot el personal, actualment viuen al circ unes
50 persones. “Cadascú té la seva família, viu a la seva caravana i es fa el seu
menjar. Igual que a totes les cases de fora del circ”, explica el Carlos, el
segon dels quatre germans Raluy, nascut a Sant Adrià de Besòs. I afegeix: “La
diferència és que normalment es viu en una casa fixa i estable, i aquí al circ
estem en constant moviment, cosa que afecta la rutina diària. Potser en un
poble tenim la botiga de menjar al costat i en un altre hem de caminar més”. El
Carlos considera que la vida al circ és molt enriquidora i interessant: “És de
tot menys monòtona. Viatgem molt i tenim molts amics per tot arreu. Cada poble
és una nova aventura”. Tot i que li agrada molt fer aquesta vida, també
considera que té algun desavantatge. “Has de deixar enrere gent que t’importa”,
diu com a exemple.
Fins fa poc a Barcelona i actualment al Prat de Llobregat,
el Raluy presenta el seu nou espectacle, que han anomenat Boom perquè fan un
número especial amb un canó. “Sempre s’està una mica nerviós quan s’estrena un
nou espectacle. Però per més que ho preparis i ho practiquis, en un circ sempre
hi ha imprevistos perquè és en directe i no sempre surt com un vol. Cada número
canvia segons com se sent cadascú. A vegades ens oblidem d’alguna cosa o
cometem errors, però com més vegades ho fem més bé ens surt, i al final acaba
sent quasi una rutina”, explica el Carlos.
Les més joves del circ
Encara més intensament han viscut el circ els fills i néts
dels germans Raluy, i també més literalment. “Jo he viscut aquí des que vaig
néixer. Des de petita que assajo, m’han posat en aquest món i m’agrada. Mai no
m’he plantejat fer una altra cosa”, explica la Kimberley, de 16 anys, la
besnéta de Luis Raluy Iglesias.
Ella i la seva germana Jilian, de 14 anys, que actualment
presenten un nou número d’acrobàcia, són les més joves de tots els que actuen a
la pista. “El meu pare és qui ens n’ensenya. Des de petites hem començat per la
base, fent estirament, ponts i, a poc a poc, exercicis d’acrobàcia. Ja fa tres
anys que actuo i set que m’entreno. Abans d’estrenar un número li dediquem tres
hores al dia, i un cop l’hem estrenat una hora i mitja més o menys. Els exercicis
són durs i, si ho féssim massa temps, els ossos se’n ressentirien”, explica la
Kimberley.
Com que viatgen constantment, la Kimberley i la Jilian no
poden estudiar sempre al mateix lloc, i van canviant d’escola cada vegada que
canvien de ciutat. “Diem que som del circ i normalment més o menys ja
s’organitzen per a una o dues setmanes que hi som; ens posen cadira i taula.
L’important és que fem la classe”, explica la jove. Ser nòmada no és un
problema per a ella, ja que d’aquesta manera coneix altres cultures i països i
creu que s’avorriria si es quedés sempre al mateix lloc. A més de viatjar, li
agrada molt actuar. “A vegades estic cansada quan sóc darrere la pista, abans
de començar, tinc son i estic sense força, però quan surto a la pista, amb els
aplaudiments i la música, em ve tota la força”, diu la Kimberley.
El circ d’abans i el d’ara
El Raluy, a més de traslladar-nos a un món de fantasia, amb
les seves caravanes antigues i els vestits tradicionals dels personatges, ens
fa viatjar uns quants anys enrere. “Nosaltres volem recuperar l’essència del
circ, volem tornar als anys 20 i 30, els seus anys de glòria, quan el circ era
un esdeveniment molt important, perquè a part del teatre no hi havia
pràcticament cap altre espectacle. Quan arribava a un poble, era la gran festa
esperada i hi anava tothom. Devia ser increïble”, explica el Carlos.
Actualment el Raluy és un dels cinc circs que queden amb
aquest format itinerant i de carpa gran a Catalunya. “Normalment es
caracteritzen perquè els seus membres són de la mateixa família i es mantenen
fidels al circ tradicional, tant en la forma com en el contingut -explica
Alfred Fort, gerent de l’Associació de Professionals del Circ a Catalunya-. Ara
predominen les companyies itinerants de format més petit”. El tipus de circ que
fan aquestes companyies també és diferent. Es tracta d’un circ més
contemporani, un estil que sorgeix als anys 70 arran de la crisi del circ de
tradició, que busca nous camins expressius i vol combinar les tècniques
circenses amb disciplines com la dansa, el teatre i altres arts escèniques. A
més de preocupar-se per la tècnica, té la voluntat d’explicar una història, i
els artistes normalment surten d’escoles de circ. “Jo no crec que hagi de
desaparèixer un dels dos tipus de circ. Crec que poden conviure els dos
perfectament. Moltes vegades s’han fet coses mixtes i han funcionat molt bé”,
explica Fort.
Escarlata Circus és un exemple de companyia itinerant de
petit format de Catalunya. “Ara vivim en un lloc estable i ens desplacem quan
tenim funció, però, com que és força sovint, tenim una vida bastant nòmada. Va
haver-hi una època que sí que anàvem en caravana”, explica Jordi Aspa, un
artista de circ que el 1987 va crear juntament amb la seva dona, Bet Miralta,
aquesta companyia. “Ens vam conèixer a París. Els dos havíem anat allà a
estudiar circ perquè aquí no hi havia estudis homologats. Després vam decidir
tornar a Catalunya i crear la nostra companyia”, diu Aspa. Actualment el Jordi
i la Bet actuen en diversos espais, com teatres, però també disposen d’una
petita carpa on caben unes 50 persones.
“Jo parlo de circ genèric; no m’agrada posar etiquetes. No
hi ha una manera clara de fer circ, però evidentment que canvia i evoluciona.
El circ tradicional té una estètica més rígida, normalment és una successió de
números amb un presentador. Potser el contemporani trenca amb aquest format i
dóna més importància a l’estètica i a explicar alguna cosa. Tot i així, sense
el circ tradicional el contemporani no seria possible”, reflexiona l’artista.
El Jordi considera que actualment és difícil viure del circ perquè el sector
cultural gairebé no té pressupost: “A vegades és dur perquè hem de fer grans
esforços per trobar llocs per actuar”. Però, tot i així, dedicar-se al circ li
és molt gratificant. “Per a mi el circ és més que una combinació de
disciplines, és una forma de vida, una manera de relacionar-me amb el món”,
conclou el Jordi, que el 22 de febrer estrena el nou espectacle d’Escarlata
Circus, Cabaret petrificat, al Teatre Alegria de Terrassa.
Creació i formació de circ a Barcelona
Ateneu Popular 9 Barris
L’Ateneu és un dels impulsors més importants del circ a
Catalunya. Des que els veïns del barri van decidir ocupar l’edifici el 1977 i
convertir-lo en una seu cultural i artística, l’Ateneu té una forta vinculació
amb aquesta disciplina artística. Actualment, a més de ser una escola de circ,
promou també diversos espectacles.
www.ateneu9b.net
La Central del Circ - Fàbrica de Creació de Circ de
Barcelona
És al Parc del Fòrum i es va crear l’any 2008. Es tracta
d’un espai de creació, assaig i entrenament per a professionals del circ. Té
com a objectiu acompanyar el professional en totes les àrees i fases del seu
treball, des de l’entrenament o la cessió d’espais i material fins a
l’assessorament per a la creació i producció d’espectacles de circ.
www.lacentraldelcirc.cat
Rogelio Rivel
Creat el 1999, es tracta d’un espai dedicat principalment a
la formació d’artistes i a la creació de circ, un lloc de trobada,
d’entrenament i d’intercanvi. Es tracta d’una de les escoles de circ més
reconegudes a Espanya i imparteix tota mena de tallers dedicats a les divereses
especialitats de les arts circenses. www.escolacircrr.com
