Els Pastorets, protagonistes del Document del Mes de l’Arxiu Municipal de Roses

 

 
El Document del Mes que presenta aquest gener l’Arxiu Municipal de Roses és un fulletó editat l’any 1990 per informar de la representació d’Els Pastorets a càrrec del Grup de Teatre de Roses
 
Amb Els Pastorets, que la companyia va interpretar per primer cop l’any 1981, es va iniciar l’activitat continuada del Grup de Teatre de Roses sota l’impuls del seu director, Ignasi Tomàs, i amb la participació d’un important nombre de persones involucrades en aquest projecte cultural que ha arribat als nostres dies com un dels esdeveniments de més notorietat del Nadal rosinc.
 
L’Arxiu Municipal de Roses compta amb una extensa col·lecció de fulletons que aplega documents des del segle XIX. Anteriorment a la creació del servei d’arxiu, aquests materials es guardaven de manera aleatòria i arbitrària, fet pel qual l’atzar ha jugat un paper fonamental en la seva conservació. El seu interès però, atesa la quantitat d’informació que aporten per a la recerca història, és molt alt. 
 
Per visualitzar aquesta importància, l’Arxiu presenta aquest mes el document creat per informar de la representació dels Pastorets segons la versió de l’autor olotí Joaquim Danés Llongarriu (1923-2001) de l’obra Els pastorets d’Olot: sarsuela nadalenca en quatre actes i en vers (1980). Essent Ignasi Tomàs, el director de l’elenc teatral rosinc, d’origen també olotí no sorprèn que adoptés aquesta versió creada just l’any abans de la primera representació dels Pastorets a Roses.
 
El fulletó es presentava amb un dibuix realitzat per l’artista rosinc Narcís Costa, utilitzat durant molts anys com a imatge de les representacions dels Pastorets celebrats a Roses, que representa un dimoni amb un nas inspirat clarament en el de la famosa cantant d’òpera de les Aventures de Tintín, Bianca Castafiore. L’interior del fulletó oferia les dades més tècniques de l’espectacle: la direcció artística, la música, la perruqueria, l’equip de producció i, sobretot, l’esment del grup de rosinques i rosincs que varen participar en aquesta primera representació teatral dels Pastorets a Roses, que aplegà més de setanta persones.
 
+ info – publicat per
viladeroses.cat

Valoració positiva de l'edició d'enguany dels Pastorets d'Olesa de Montserrat

 

La direcció d'Els Pastorets ha explicat que enguany la preparació de les representacions ha estat complicada per les dificultats que ha originat la pandèmia de la Covid19 i amb restriccions del 50% pel que fa a l'assistència com a conseqüència de les limitacions d'aforament establertes per les autoritats sanitàries.
El director de Els Pastorets, Daniel Buson, ha fet una valoració molt positiva de l’edició d’enguany "tenint en compte les dificultats que la pandèmia ha afegit com l'ús de mascareta per part d'actors i d'actrius o assajos a través d'internet". Per Buson, el més gratificant de l'edició d'enguany, a més del suport que han rebut per part del públic, ha estat la reacció del grup d'actors i d'actrius "que han aportat tot el seu esforç" per poder organitzar Els Pastorets aquest 2020.
Enguany s'han ofert un total de cinc representacions: el 25 i 26 el de desembre i els dies 3,6 i 10 de gener. Daniel Buson ha reconegut que en les darreres representacions, les del 6 i el 10 de gener, l'ambient nadalenc recau i això es nota també en l'assistència de públic. A més, segons Buson, l'onada de fred d’aquests primers dies de gener, tenint en compte les condicions de ventilació a que obliga la pandèmia de covid-19 als espais públics, encara ha dificultat més l'assistència.
En total, presencialment al Casal d’Olesa han vist els Pastorets unes 350 persones, la meitat que l’edició anterior i ajustat a l’aforament permès a la sala que també s'havia reduït a la meitat per la pandèmia. A més, enguany, gairebé un centenar de persones han pogut gaudir d'alguna de les representacions d'Els Pastorets des de casa ja que també s'oferia en directe per streaming a través de la plataforma Scenikus.
 
+ info – publicat per
olesademontserrat.cat

Els Pastorets en temps de pandèmia

 

Un any més, la representació dels Pastorets ha estat un dels actes nadalencs protagonistes a la Garriga. Tot i la complexa situació derivada de la pandèmia de la Covid-19, els membres de l’entitat garriguenca “Fem Pastorets” han replantejat l’obra per a poder-la adaptar a les mesures sanitàries.
 
Pels volts de juliol, els directors Joan Monells i Lluís Pérez comencen a treballar amb un guió tradicional basat en l’obra original de Folch i Torres i alhora modern que, enguany comptava amb el handicap de poder encabir respectant les mesures del Procicat, els 80 actors i actrius participants. Finalment, es reinventen i aposten per aprofitar les possibilitats de l’audiovisual per a il·lustrar i complementar la representació a l’escenari. Una solució realitzada per Xènia Cubí i Cèlia Zamora que ha resultat ser tot un encert, empastant a la perfecció dos mons a priori incompatibles.
 
Aquesta vessant audiovisual però, no ha estat l’única novetat de l’edició d’enguany. El repartiment de papers ha estat un altre de les novetats àmpliament aplaudides. Acostumats a veure Jordi Roig al paper de Lluquet o Rovelló, ha estat tot un descobriment veure’l a la pell de Satanàs, amb una interpretació exquisida. També canviant d’equip trobem a Carles Riba, un veterà a les forces de l’infern, enguany interpretant de forma sublim a Lluquet.
 
Pel que fa al canvi de papers, en l’edició d’enguany, s’ha vist també com diversos artistes dels 13 presents a l’escenari, han hagut de doblar per salvar els obstacles que implica la situació sanitària actual. Amb l’ús de les mascaretes en els cas dels dimonis, han aconseguit marcar el canvi de personatges de forma subtil, una solució que, tal com explica l’actor i president de la Junta de Fem Pastorets, Jordi Roig, els ha funcionat molt bé.
 
Així doncs, poc més d’una desena d’actors a l’escenari i, la resta, presents en l’obra gràcies a l’audiovisual. Des dels participants a un càsting diví, una pitonissa o diversos angelets fins als habitants de Betlem que tanquen o obren les portes de les seves cases per ajudar a Josep i Maria. En l’obra d’enguany però, la figura de Josep ha estat reemplaçada per una jove de nom Fina, formant amb Maria una parella de noies per plasmar les noves realitats presents en l’actualitat.
 
Després de gairebé una desena de representacions amb la majoria de les entrades venudes, la valoració és clara, un cop més, els Pastorets de la Garriga superen les expectatives sense deixar a ningú indiferent. El conjunt de gags fent referència a la vacuna arribada a Catalunya,  l’increment de l’IBI al poble o els negocis foscos del rei emèrit són alguns exemples d’aquesta aposta tan característica de combinar la tradició amb l’actualitat que tan agrada al públic.
 
+ info – publicat per
Una crònica i recull fotogràfic de Júlia Oliveras

teatrelagarriga.cat

Uns Pastorets trencadors... i trencats

 

Estrena i ajornament de 'Salut, pastors (que falta ens fa!)'
 
Els Pastorets de Balsareny, tal com hem anat informant, vam preparar ja abans de l’estiu un espectacle diferent, abreujat i amb pocs intèrprets, en previsió que les circumstàncies podien fer difícil que per Nadal es poguessin muntar uns Pastorets com els de sempre. Per això, en Climent Ribera va preparar un guió ben diferent que, aprofitant part dels textos originals de Folch i Torres, es presentava amb una estètica molt actual i amb un context que connectava amb el món del segle XXI des d’una sensibilitat moderna (i amb un petit homenatge final a mossèn Joan Bajona).
 
Dissortadament, el temps ha demostrat que teníem raó en la nostra previsió a molts mesos vista: arribat el desembre, hi ha hagut força grups de Pastorets que han decidit no fer res aquesta temporada, o que han substituït  l’espectacle habitual per una lectura poètica, o projeccions, o versions de concert o reduïdes, com nosaltres –tot i que, sens dubte, no tan innovadores. Durant aquests mesos hem hagut de treballar de valent i superar molts entrebancs, ja que les normatives sanitàries han anat variant contínuament i és clar que ens hi hem adaptat sempre, com no podia ser altrament: assajos interromputs quan els teatres eren tancats, assajos en grups de 6 persones pràcticament sempre, mascaretes, controls, traçabilitat, confinaments parcials, limitacions horàries...
 
Fins ben pocs dies abans de Nadal no vam saber si podríem presentar el nostre muntatge. Ja sabíem que ho havíem de fer amb restriccions d’aforament: a més d’haver decidir fer servir la platea com a espai escènic, sabíem que calia mantenir rigorosament les distàncies a la grada fixades pels assessors tècnics de l’Ajuntament; i complir amb les normes de ventilació, controls de temperatura, gel hidroalcohòlic, mascaretes obligatòriament posades tot el temps, entrades i sortides esglaonades, obligació de mantenir-se tothom a la seva localitat...  Tot ho vam complir escrupolosament.
 
Al final, vam estar molt contents que ens autoritzessin a estrenar l’obra, el dia de Nadal, i ho vam fer amb tot l’aforament permès ocupat: 64 espectadors. I també els dies 27 de desembre, i els dies 2 i 3 de gener en funcions de tarda i nit vam tenir bones entrades, tot i que molt inferiors a les d’una temporada “normal”, però amb això ja hi comptàvem. El cas és que l’espectacle va ser un èxit: tothom ens va aplaudir molt, i en totes les funcions el públic en sortia entusiasmat i així ens ho feia saber. És una satisfacció per a tothom qui hi ha participat, veure reconegut l’esforç esmerçat.
 
La part negativa ha estat que, arran d’una lectura estricta de les darreres restriccions imposades per les disposicions governamentals publicades el 5 de gener, l’Ajuntament ens va comunicar que no podríem fer les dues últimes representacions, corresponents al dia 10 de gener. El motiu era l’article 19 de la resolució del Govern, que establia que “se suspenen totes les activitats de cultura popular i tradicional”, mentre que l’article 12 continuava autoritzant les “activitats culturals d’arts escèniques” amb la limitació d’aforament i les obligacions de ventilació i altres que ja hi havia. Per a nosaltres, és evident que els Pastorets (i encara més, la “nostra” versió d’enguany) són clarament una activitat “d’arts escèniques”, tot i ser també una tradició que forma part de la cultura popular de Catalunya. I la prova és que el mateix dia 10 s’han continuat programant Pastorets sense problemes en altres poblacions del país.
 
En resum, que a Balsareny hem hagut d’ajornar les dues sessions que teníem pendents, i tornar els diners a tothom qui havia comprat entrades anticipades. Ara caldrà esperar a veure si podem reprendre les representacions més endavant, quan la situació millori. L’èxit que hem tingut i l’expectació que el boca-orella va anar despertant pels comentaris elogiosos dels que havien vist l’obra ens fa pensar que, si aconseguim poder-la tornar a muntar, tindrem públic per continuar-ne gaudint. Donem les gràcies a tots els espectadors que ens han donat el seu suport i a tots els que han participat en la preparació de l’espectacle, i a tots els membres de l’associació per ajudar-nos a mantenir viu l’esperit dels Pastorets. Ens en sortirem!
 
 
+ info – publicat per
Els Pastorets de Balsareny
Fotos: Jordi Sarri, J.Vilà, J.Vilanova, M.C., R.C.
pastoretsbalsareny.blogspot.com

Els dos espectacles del GTP de Valls assoleixen el 98% de l'aforament i més d'un miler d'espectadors

 

 

'Els Pastorets Principals de Valls' exhaureixen la totalitat de les sis funcions i 'Un Cap d'Any a l'Infern' estrena amb èxit la doble funció
 
Com mana la tradició, l'escenari del Teatre Principal va acollir aquest dimecres, tarda del dia de Reis, la darrera de les representacions d''Els Pastorets Principals de Valls', el clàssic per excel·lència de la celebració del Nadal a la ciutat. D'aquesta manera, el Grup del Teatre Principal (GTP) posava punt i final a uns mesos convulsos, en què l'entitat ha hagut d'enfrontar-se a les dificultats derivades de les restriccions per la pandèmia de la Covid-19, que han fet més difícil que mai la posada en escena dels seus espectacles de la temporada nadalenca.
 
100% d'ocupació d''Els Pastorets Principals de Valls'
Tot i les limitacions d'aforament dels Teatres de Valls, fixades en un 50% del total habitual dels equipaments escènics, el GTP ha penjat el cartell d'exhaurit en les sis sessions programades dels Pastorets, amb una ocupació del 100% respecte el total disponible i amb l'assistència de 813 espectadors. Cal recordar que, degut a l'aprovació del toc de queda, l'entitat va acordar suspendre'n la funció nocturna i reubicar els espectadors que ja n'havien adquirit entrades, entre la resta de representacions en horari de tarda.
 
Doble sessió del cabaret 'Un Cap d'Any a l'Infern'
Pel que fa al cabaret de Cap d'Any, el muntatge ha congregat 248 espectadors en la doble sessió de vespre dels dies 30 i 31 de desembre, consolidant així l'espectacle, que repetia per segon any i que es va mantenir com una de les poques propostes culturals per a celebrar l'arribada del nou 2021 a la ciutat. Així, el cabaret 'Un Cap d'Any a l'Infern' va assolir la xifra del 93% d'ocupació del total fixat com a disponible i a la venda. Amb aquestes dades, el Grup del Teatre Principal tanca un Nadal d’èxit en el que ha aconseguit el 98% d'ocupació i 1.061 espectadors entre tots dos espectacles.
 
La cultura torna a ser segura, dins i fora de l'escenari
L'entitat celebra també el bon funcionament dels protocols i operatives internes, posades en marxa des del mateix moment en què van iniciar els assajos, per tal de seguir la normativa antiCovid, a recer de les pautes fixades pels plans sectorials del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i per la mateixa Coordinadora de Pastorets de Catalunya. El GTP ha treballat, aquest any, mitjançant diversos grups bombolla, aïllats entre ells, per tal de blindar la seguretat d'intèrprets i equips tècnics, així com l'execució de tots dos espectacles. El grup vol també agrair la tasca de totes aquelles persones, com els més menuts, que aquest any no han pogut trepitjar l'escenari, però que han participat dels espectacles fent-los possibles.
 
L'entitat vol agrair de manera sincera l'assistència de tot el públic fidel que ha recolzat els muntatges i l'aposta arriscada del grup de teatre per defensar la "Cultura segura"; tot esperant que l'any vinent la situació sanitària millori i es puguin alleugerir les restriccions.
 
+ info – publicat per
infocamp.cat

Sant Julià fa un balanç “extraordinari” del desenvolupament dels actes nadalencs

 

 

El 92% de l’aforament disponible per veure ‘Els Pastorets’ s’ha omplert, essent la representació del 2 de gener la més ‘fluixa’ quant a espectadors
 
“El comú de Sant Julià de Lòria fa una valoració extraordinària del funcionament de tots els actes” relacionats amb el Nadal. ‘Els Pastorets’, en el global de les cinc funcions que s’han realitzat, ha omplert el 92% de l’aforament disponible i la resta d’activitats també han tingut una molt bona resposta. Tots els actes, segons el comú, s’han desenvolupat amb plenes garanties de seguretat i compliment de les mesures lligades a evitar la propagació del coronavirus.
 
‘Els Pastorets’, segons les dades facilitades pel comú, han tingut un total de 589 espectadors que equival al 92% de la capacitat actual. “Cal tenir en compte que degut a les restriccions l’aforament màxim permès a l’auditori Claror és de 134 persones, aproximadament un terç de l’espai total del recinte”. La representació més ‘fluixa’ va ser la del 2 de gener, amb 92 espectadors, mentre la d’aquest dimecres de Reis va arribar a 130 espectadors. Les altres tres funcions sempre van tenir més de 120 espectadors.
 
Pel que fa la resta d’activitats, el Pare Noël va rebre 185 infants (104 famílies); el Tió de Nadal, 45 infants (61 famílies); i Reis 264 infants (165 famílies). En aquest apartat, afirma el comú en un comunicat, “s’ha de ressenyar que en els casos del Pare Noel i Reis s’havia de demanar cita prèvia enviant un WhatsApp o bé un correu electrònic per evitar les aglomeracions. Això ha permès desenvolupar les activitats respectant les normes i paral·lelament mantenir la il·lusió dels més petits”.
 
+ info – publicat per
Toni Solanelles
altaveu.com

Punt i final als Pastorets d’aquest any

 

El passat 3 de gener es va fer la darrera sessió de les tradicionals representacions dels Pastorets del Teatre Centre. Han estat tres funcions, en unes circumstàncies enormement adverses, però que els responsables de l’espectacle i tots els intèrprets i col·laboradors han aconseguit superar amb molt esforç, dedicació i entusiasme. Només així ha estat possible que els Pastorets de Manlleu hagin estat fidels a la seva cita nadalenca i hagin representat les corredisses d’en Lluquet i en Rovelló, empaitats per una tropa de dimonis.
 
Cal felicitar a tots els que, de pic o de palada, han participat i col·laborat en les representacions, perquè, una vegada més, la nostra entitat ha demostrat la seva capacitat per tirar endavant projectes per dificultosos que puguin semblar. I també, agrair al públic la seva assistència a l’Espai Rusiñol. I el desig que l’any vinent puguin tornar els Pastorets, en un clima de normalitat.
 
+ info – publicat per
teatrecentre.cat

‘Els Pastorets’ abaixa el teló amb vuit-cents espectadors

 

El Grup del Teatre Principal posava punt i final a uns mesos convulso
 
Com mana la tradició, l’escenari del Teatre Principal va acollir el dia de Reis, la darrera de les representacions d’Els Pastorets Principals de Valls, el clàssic per excel·lència de la celebració del Nadal a la ciutat.
D’aquesta manera, el Grup del Teatre Principal posava punt i final a uns mesos convulsos, en què l’entitat ha hagut d’enfrontar-se a les dificultats derivades de les restriccions per la pandèmia de la Covid19, que han fet més difícil que mai la posada en escena dels seus espectacles de la temporada nadalenca.
Tot i les limitacions d’aforament dels Teatres de Valls, fixades en un 50% del total habitual dels equipaments escènics, el Grup del Teatre Principal ha penjat el cartell d’exhaurit en les 6 sessions programades dels Pastorets, amb una ocupació del 100% respecte el total disponible i amb l’assistència de 813 espectadors.
Cal recordar que, degut a l’aprovació del toc de queda, l’entitat va acordar suspendre’n la funció nocturna i reubicar els espectadors que ja n’havien adquirit entrades, entre la resta de representacions en horari de tarda.
 
+ info – publicat per
elvallenc.cat

Els Pastorets de Sant Julià acullen prop de 600 espectadors

 

 

Les cinc funcions d'Els Pastorets de Sant Julià de Lòria han acollit un total de 589 espectadors, la qual cosa representa un 92% de la capacitat actual. En aquest sentit, cal recordar que degut a les restriccions actuals per la pandèmia, l'aforament màxim permès a l'auditori Claror és de 134 persones, és a dir un terç aproximat de l'espai total del recinte. Destaca que la darrera funció, la d'ahir dia 6, va ser la que més espectadors va tenir amb un total de 130, mentre que el dia 2 de gener va ser la que menys amb 92 persones.
El comú lauredià ha destacat també que totes les activitats organitzades per Nadal i Reis "han funcionat a la perfecció" i ha fet una valoració "extraordinària" del funcionament de tots els actes. El dia de l'arribada del Pare Noel hi van assistir un total de 185 infants de 104 famílies, mentre que per a l'arribada dels Reis hi van haver 264 infants de 165 famílies. En aquest sentit, destaca que per assistir-hi s'havia de demanar cita prèvia o un correu electrònic per evitar aglomeracions. Finalment, l'acte del Tió de Nadal va acollir 45 infants de 61 famílies.
 
+ info – publicat per
theworldnews.net

Nace el Pastoguetón, el género musical que une 'Els pastorets' y el reguetón

 

 

¿'Els pastorets' bailando reguetón? En Time Out Barcelona hacemos posible esta fantasía para felicitar la Navidad
 
Ante todo tenemos que informarte que no te encuentras dentro de la típica noticia falsa que se publica hoy, día de los Santos Inocentes. Podría ser: unir el reguetón y un clásico navideño como 'Els pastorets' es exactamente carne de inocentada, pero sentimos informarte que en este caso se trata de un hecho verídico. ¿O no? Ha pasado y lo tenemos documentado, grabado y, sobre todo, bailado, pero en esencia se trata del vídeo/postal de Navidad de Time Out.
 
"Si este año te pensabas que lo habías visto todo..."
El 2020 ya ha sido todo él una inocentada; una broma de las que no hacen gracia, un año que se han cumplido los deseos del guionista más retorcido y cínico. Hemos vivido y visto situaciones dignas de una peli firmada por Hitchcock y Kubrick en un día malo. Es por este motivo que, puesto a culminar el año más extraño del siglo, en Time Out Barcelona hemos decidido hacer realidad una mezcla solo digna de 2020; una fusión que no encaja por ningún lado, que puede herir sensibilidades fieles a la versión de Folch i Torres, una bomba que puede unir a las abuelas con las nuevas generaciones entregadas a los sonidos de Bad Bunny.
 
Para cumplir con este sueño húmedo con barretina, hemos contado con uno de los 'Pastorets' más antiguos de la ciudad, los de los Lluïsos de Horta. Con más de 100 años de tradición, este año hicieron una revisión de los clásicos y representaron 'Els pastorets confinats', una versión adaptada a los tiempos que corren.
 
La misma semana que estrenaban la obra les propusimos la idea de unir el género musical que más suena ahora mismo con los protagonistas de la representación de 'Els pastorets' y no dudaron un momento en entregarse a los ritmos latinos del reguetón.
 
El resultado es esta pieza de humor que no solo quiere felicitar las fiestas y enviar "a pastar el 2020" (a la porra, vaya), sino que quiere reivindicar el humor como uno de los antídotos contra los efectos de la pandemia. Así pues, ¡larga vida al Pastoguetón!
 
+ info – publicat per
Marc Andreu
timeout.es

Pastorets 2020: autèntica audàcia i resiliència absoluta

 

No en tenia massa dubtes, que la gent de la Sala seria capaç de fer-ho; ja ho dic per endavant. Però la veritat és que el resultat supera àmpliament el que em podia haver imaginat: els Pastorets 2020-2021, dirigits per Coral Consegal, són una autèntica meravella, en el marc de la situació on ens trobem. Un exercici d'audàcia i de resiliència. I és que, lluny de fer una versió de pa sucat amb oli per fer passar l'estona als mataronins àvids de Pastorets, entre els quals m'incloc, crec fermament que la primera directora de l'espectacle en els seus 104 anys d'existència acaba d'obrir una interessantíssima línia de futur de l'obra magna de la Sala Cabanyes.
 
He escrit resiliència i ho he fet amb total consciència: cap altra manifestació cultural a la nostra ciutat ha aconseguit reinterpretar-se a si mateixa com ho fan els Pastorets de Coral Consegal. De fet, per no fer, la majoria d'iniciatives culturals -sobretot les provinents de l'Ajuntament- han esborrat aquests mesos del seu calendari i han decidit esperar temps millors. Entendible, en el cas del món privat i associatiu; lamentable en el camp de les iniciatives públiques.
 
El que veurem al vell teatre de La Riera són uns Pastorets reinterpretats, uns Pastorets despullats d'artifici, uns Pastorets minimalistes, que van a l'essència i que fan de la necessitat virtut i, per exemple, davant les dificultats per desplegar els tradicionals decorats que ens tenen a tots el cor robat, usa sense contemplacions ni por de cap tipus el vídeo i les projeccions, que des de principis del 2000 havien anat entrant tímidament a l'espectacle. Són uns Pastorets amb aspecte postmodern, però lluny de la vinculació amb el no-res que aquest concepte podria esbossar, ens trobem davant uns Pastorets que comuniquen com mai, que s'han de defensar amb la paraula, amb el text, i amb el gest i les expressions.
 
Són uns Pastorets contemporanis, encarnats en ple segle XXI, i on l'absència de vestimentes clàssiques, ens brinda l'oportunitat de llegir l'obra amb els ulls de l'home de carn i ossos de la segona dècada del segon mil.lenni. Quelcom gairebé increïble en un espectacle que fa cent anys que corre i que, per alguns, representa la quinta essència del conservadorisme, del xaronisme, d'allò carrincló. Res més lluny d'això: avui veient Els Pastorets de Mataró a la Sala Cabanyes pensava que estava davant un clàssic absolut amb la salut més viva que mai. I amb un missatge encara molt potent, molt suggerent.
 
La Sala Cabanyes, com deia, s'ha superat i ho ha fet amb nota. Amb la versió que ens presenten dalt de l'escenari demostren una vegada més que són l'entitat cultural de referència de la ciutat i que, sí un dia aquesta desaparegués, la ciutat seria més trista, més eixuta, menys convivencial i democràtica. Ni endogàmies ni esperit de sagristia: la Sala Cabanyes mereix l'aplaudiment de tots els ciutadans de Mataró. No són els seus membres que ens han d'agrair que anem a veure Els Pastorets, com es fa al final de l'espectacle, no; som nosaltres els qui els hem de reverenciar i remerciar-los que ens hagin fet aquest regalàs en el Nadal més trist de les nostres vides.
 
+ info – publicat per
joansalicru.blogspot.com

El Patronat de la Passió canvia els Pastorets per una ‘tarda d’il·lusió’ a l’antic poliesportiu d’Ulldecona

L’acte inaugural del 40è aniversari dels Pastorets d’Ulldecona va tenir lloc el diumenge 3 de gener, a l’aire lliure i fora del recinte habitual, que és el Teatre Municipal Orfeó Montsià, lloc on enguany no s’ha pogut representar la tradicional peça teatral nadalenca de Folch i Torres per les restriccions de la Covid-19.
Tot i això, no és la primera vegada que els Pastorets surten del teatre. “Fa molts anys, quan l’Orfeó estava en obres, es van representar a les dues ermites del poble: la del Lorito i la de la Pietat”, recorda el president del Patronat, Juanjo Sans.
Al no poder representar Els Pastorets com és habitual en aquestes dates, el Patronat de la Passió ha preparat una petita actuació nadalenca per als més menuts. Les places estan limitades a un màxim de 250 persones.
La inscripció prèvia ja s’ha fet al Retén de l’Ajuntament durant la segona quinzena de desembre, amb un donatiu de dos euros per persona, destinat a ajudar al Banc d’aliments del municipi, excepte menors de quatre anys que tenen entrada gratuïta.
 
+ info – publicat per
J. Joaquim Buj
vinarosnews.net

‘Els Pastorets’ castigats (1938/1939)

 

Gasetilla al setmanari En Patufet (24/31-XII-1938), i nota oficial del Govern Civil publicada a La Vanguardia Española (31-XII-1939). L’escriptor i periodista Josep Maria Folch i Torres (Barcelona, 1880-1950), director d’En Patufet, va escriure l’any 1916 els seus Pastorets, espectacle tradicional del cicle nadalenc. Les representacions d’aquesta peça teatral es van prohibir a partir del 1936 com tantes altres manifestacions religioses. El 1938, a les acaballes de la guerra i de la revolució, van ser autoritzades amb limitacions estrambòtiques. En el primer Nadal sota la dictadura franquista, el 1939, també van ser autoritzades amb limitacions així mateix estrambòtiques. Uns castigaven els Pastorets per catòlics. Els altres els castigaven per catalans.
 
La Llibreria Bonavia (Tapineria, 15), editora de les obres de teatre de Folch i Torres, acaba de publicar en L’Escena Catalana una nova edició del popular espectacle de dit autor “Els Pastorets o l’adveniment de l’Infant Jesús”. Amb aquest motiu, s’adverteix que la dita obra (com totes les del mateix autor) pot representar-se a tot Catalunya sense que calgui cap especial autorització. Només s’exceptuen els teatres de Barcelona, que sols poden representar les obres d’en Folch i Torres quan no actuen al Teatre de Novetats els “Espectacles per a infants”. Per a la música, cal adreçar-se a la Societat d’Autors de Barcelona.
 
Desembre 1939 a La Vanguardia Española : Nota del Gobierno Civil de Barcelona sobre la representación de obras navideñas religioso-teatrales.
 
Con motivo de las festividades de estos días se han recibido en este Gobierno Civil dos o tres solicitudes procedentes de diversas poblaciones de la provincia, para representar en catalán alguna obra religioso-teatral de circunstancias, tal como la tradicionalmente conocida con el nombre de “Els Pastorets”. El gobernador civil ha autorizado la representación en catalán de dicha obra con las condiciones siguientes: Primera. -Que un ejemplar sea previamente remitido a este Gobierno Civil. Segunda. -Que la representación no constituya espectáculo público y por consiguiente que no se verifique en locales habitualmente destinados a cine, teatros, bailes ni sociedades recreativas en general y que la entrada no se pague directa ni indirectamente, y Tercera. -Que dicha representación revista un exclusivo carácter religioso familiar. Sólo al Gobierno Civil deberá ser solicitada la autorización para esta especie de representaciones. La que no haya sido directa y expresamente autorizada por este Gobierno Civil, queda prohibida con apercibimiento de sanciones, sea cualquiera el organismo que se haya pretendido arrogar atribuciones que no le competen en esta materia.
 
+ info – publicat per
Josep Maria Casasús
www.ara.cat

 

Els Pastorets del Monturiol declarats “Patrimoni immaterial de Catalunya”

 

La Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha decidit d’atorgar la qualificació de “Bé d’interès cultural immaterial” als Pastorets del Monturiol, en base a l’aportació social i de cohesió que signifiquen per la comarca de l’Alt Empordà i per extensió a la contribució en la difusió de la cultura popular catalana.
Amb aquesta distinció, els Pastorets del Monturiol s’afegiran al Patrimoni Cultural del nostre país tal com ja han fet el Teatre Museu Dalí-Triangle Dalinià, les Ruïnes d’Empúries, la Ciutat Ibèrica d’Ullastret o el Monestir de Sant Pere de Rodes, entre d’altres, veritables icones de l’aportament empordanès a la riquesa cultural i patrimonial de Catalunya.
L’acte de lliurament d’aital distinció tindrà lloc en el marc dels actes que el Departament de Cultura de la Generalitat preveu per a la Diada de Sant Jordi del 2021. La Generalitat sol·licitarà a la Unesco que en la propera sessió  de la Comissió de Patrimoni pugui concedir als Pastorets del Monturiol la qualificació de Patrimoni Cultural Immaterial de la humanitat i es pugui sumar a la Patum de Berga, els castells o el Cant de la Sibil·la com a mostres culturals icòniques del  nostre país.

+ info – publicat per
agora.xtec.cat

Els Pastorets de Sant Boi sobreviuen en temps de pandèmia

 

La representació s’ha realitzat en tres funcions nadalenques amb menys actors a l’escenari, amb aforament reduït i canvis de darrera hora en el repartiment. Tot i les adversitats, l’organització està satisfeta del resultat obtingut.
Els tradicionals Pastorets de Sant Boi s’han adaptat als nous temps de pandèmia. En tots els sentits. No només s’ha reduït la quantitat d’actors sobre l’escenari i l’aforament, amb un 30% de públic, sinó que les mascaretes i els gels hidroalcohòlics han pres protagonisme en l’actuació.
A més, les representacions han estat més curtes per evitar contactes. Han consistit en un únic acte, d’una hora i 50 minuts, sense abaixar el teló en cap moment. El públic hi ha pogut entrar des de mitja hora abans per veure un recull d’escenes de les funcions dutes a terme des del 1983.
D’actors, n’hi han participar deu, dels 40 que acostumen a sortir als Pastorets. Només han pogut aparèixer sis alhora, a sobre de l’escenari, i tots ells ho han fet amb la mascareta posada. Per cobrir les escenes on hi apareix canalla, s’han projectat les de l’any passat.
En un intent de normalitzar l’ús de la mascareta sobre l’escenari, la representació ha inclòs les peculiaritats del moment de pandèmia actual. «Hem fet texts nous on les mascaretes han jugat un protagonisme i alguns protagonistes s’han hagut de confinar perquè estaven contagiats», relata el director de Tripijocs, Ignasi Jordana.
A més, la tradicional representació ha utilitzat tècniques actuals que han agafat protagonisme durant el període de confinament. Per exemple, en algunes escenes s’han simulat streamings i els Pastorets han fet videotrucades a l’infern. «Ha estat una barreja d’allò vell amb allò nou. S’ha fet més amè», explica Jordana.
Canvis de darrera hora
El passat mes de setembre, veient que la situació de pandèmia no es revertiria a temps, l’organització va començar a adaptar l’obra. Van haver d’escriure noves escenes i assajar-les amb una quantitat menor d’actors.
Però el gran repte va arribar una setmana abans de la primera representació. Els dos actors principals van haver de confinar-se, perquè treballen junts i van estar en contacte amb positius per Covid-19. Per tant, els van haver de substituir per dos actors veterans que havien realitzat la funció 15 anys enrere. «S’ho sabien i ho han fet molt bé, però només han tingut una setmana per assajar», explica Jordana.
És per això que l’organització, en un acte de transparència, va decidir comunicar al públic el que havia passat i demanar comprensió per si hi havia errors. «Però l’obra va sortir molt bé», insisteix Jordana. «Tots vam acabar molt contents», conclou.
D’aquesta manera tan peculiar s’han pogut realitzar tres funcions (els dies 25, 26 i 27) a Can Massallera. El darrer dia, pràcticament es van cobrir les 125 places de públic i el dia 26 220 persones van acudir a l’acte. El més fluix va ser el 25, quan només hi van assistir una vuitantena de persones.
 
+ info . publicat per
Irene Juárez 
santboidiari.com

300 persones han passat pel Centre a veure els tradicionals Pastorets

 

Aquest cap de setmana hem tingut els tradicionals Pastorets que van omplir d’espectadors la sala gran del Centre.
Aquest any han estat dirigits pel grup de teatre els Eskakejats, recuperant la decoració de fa 40 anys i mantenint el guió que va fer l’any passat Martina Sansa. Prop de 300 persones van poder gaudir un any més d’aquesta tradicional cita.
Carles Roig dels Eskakejats, es mostra molt content pel resultat tot i les diferents dificultats que han hagut de superar aquest any.
 
+ info – publicat per
radioarenysmunt.cat

 

El virus és mort, que visquin Els Pastorets 2.0

 

Sant Julià estrena una excel·lentíssima versió de l’obra de Josep Maria Folch i Torres en l’edició “més complexa”, marcada per les restriccions obligades per la pandèmia i salvades de forma brillant a l’escenari amb múltiples projeccions pre-gravades

Si en Lluquet i na Farigola poden ser ‘youtubers’ prou pot ser, també, que el virus mori dalt de l’escenari. Ni en època de pandèmia, és clar, les forces del mal poden vèncer el bé. Són ‘Els Pastorets’. L’enèsima edició (27a de consecutiva al Centre Cultural i de Congressos Lauredià) que veu passar Sant Julià s’ha estrenat aquest Sant Esteve. Potser han estat les restriccions les que han empès a esprémer més si calia l’enginy. I el resultat del treball de Juanma Casero és una versió excel·lent, excelsa, de l’original de Folch i Torres.
 
El centenar llarg d’espectadors que han pogut gaudir de la primera de les cinc funcions que enguany preveu posar en escena Sant Julià s’han delectat d’un muntatge rodó. Tradició i modernitat s’han combinat a la perfecció per acabar bastint uns Pastorets 2.0. Uns ‘youtubers’ que miren de combatre un virus que entra a la xarxa i que han de recórrer al món analògic per derrotar el mal. Tota una picada d’ullet a la situació actual. Una Covid que només permet un terç de l’aforament a la platea (i amb mascareta, llocs sense ocupar per assegurar la distància i entrades i sortides graduals de l’auditori) i que ha fet que encara no una vintena d’actors poguessin coincidir d’alt de l’escenari.
 
I, ep, tots els participants amb prova d’antigen passada negativament unes hores abans que s’obrís el teló. Com han fet durant els assajos iniciats a l’octubre. L’edició “més complexa”, deia el director del muntatge, Juanma Casero, just abans de l’estrena. Una complexitat que, assegut a la butaca, no només no ho ha semblat una vegada la funció en marxa, sinó que s’ha traduït, justament, en tot el contrari: una brillantor descomunal. Potser per l’excel·lent encaix de la complexitat. Un muntatge que si fos professional ningú no se n’hauria estranyat. Uns Pastorets molt distints, clarament modernitzats, excel·lentment resolts, però mantenint, és clar, tota l’essència de Folch i Torres.
 
No hi falta de res. I s’hi afegeixen molts elements per fer excel·lir el treball de gairebé tots els protagonistes. No cal posar-hi noms per no oblidar-se de ningú. Però a aquestes altures de la pel·lícula, i amb una clàssica de Nadal que qui més qui menys sap recitar de memòria, que sonin a l’escenari temes com l’‘Imagine’ de John Lennon o el ‘The Sound of Silence’ de Simon i Garfunkel és tot un regal. Com ho són les projeccions audiovisuals amb les quals la direcció del muntatge no només ha resolt el fet de no poder disposar del personal tradicional -escenes que en altres ocasions haurien comptat amb desenes i desenes de participants dalt l’escenari- sinó que a més a més ha teixit un nou discurs narratiu dins d’un argument, s’ha dit, del tot conegut.
 
I en Lluquet i na Farigola són ‘youtubers’, però a la vara de Sant Josep li continua eixint la flor i Sant Miquel i Sant Gabriel derroten sempre els malvats Satanàs i Llucifer. Com en moltes altres ocasions, és el quadre, les posades en escena de les forces de l’infern, algunes de les més brillants. Sense menystenir-ne d’altres, quedi clar. La pandèmia que malmet vides i capgira la societat actual, també rellança alguns sectors. Els Pastorets del 2020-21 n’han sortit clarament beneficiats. Gratificants. Brillants. I més hi tot.
 
Deia Juanma Casero abans de començar la funció d’estrena -si no passa res l’elenc hi torna aquest diumenge 27 de desembre i, posteriorment, els dies 2, 3 i 6 de gener- que l’èxit era “haver arribat fins aquí”, volent dir que s’havia fet molt podent mantenir, amb les limitacions escaients, una nova edició del clàssic de Folch i Torres. Veien el resultat del treball del grup ‘pastoril’ lauredià, l’èxit és tot el muntatge. Que serà recordat per l’edició de la pandèmia però, segurament també, pel nivell mostrat. “Dues horetes per relaxar-nos i gaudir del Nadal”, deia Casero. Noranta minuts per reinventar un clàssic nadalenc. PASTORETS en majúscules.
 
+ info – publicat per
Toni Solanelles
altaveu.com

Què passa amb els Pastorets?

 

La tradicional obra de teatre d’Els Pastorets és una cita puntual amb molts escenaris de Catalunya i a més a més, és una de les més antigues que se'n té constància
 
Per alguns serà únicament una obra més, però per d’altres, és el que els fa sentir que són festes de Nadal. Que l’hivern ha arribat i amb ell l’esperit de celebrar. És inqüestionable que la tradicional obra de teatre d’Els Pastorets és una cita puntual amb molts escenaris de Barcelona i a més a més, és una de les més antigues que se'n té constància. Segons la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, aquest any 2021 coincideix amb l'aniversari dels 300 anys de la referència més antiga que s'ha trobat documentada. És evident que aquest espectacle típic no cansa ni al públic ni als propis intèrprets perquè any rere any es repeteix i segueix tenint èxit, i molt.
 
En paraules de Lleonard del Río, president de la Coordinadora, és l'obra més representada de teatre de Catalunya de tots els temps. "És la manera que tenen de celebrar el Nadal moltes famílies i també és com molta gent i canalla coneix per primera vegada el teatre, ja sigui com espectador o com a participant. És un dels elements puntals de la cultura popular catalana i en especial del Nadal", explica del Río.
 
"És la manera que tenen de celebrar el Nadal moltes famílies i també és com molta gent i canalla coneix per primera vegada el teatre, ja sigui com espectador o com a participant"
Cada any, per pastorets, hi passen més de 60.000 persones. “Hi ha moltes representacions teatrals que els agradaria tenir aquesta repercussió que tenen els pastorets", afirma del Río. No obstant això, en aquest any tant insòlit ‘Els Pastorets’ no han quedat tan ben parats com altres anys. Com és una de les obres que necessita més recanvis i personatges en abundància, les restriccions no ho han posat fàcil per les companyies i centres de teatre. I si encara hi quedava una mica d’esperança, a l'últim moment n’hi ha hagut d’algunes que s’han fet enrere també per la poca planificació d’assajos, la incertesa o la por al contagi.
 
Per molts teatres es tracta d’un dels actes més importants de la temporada. Quasi simbòlic. Com és el cas del Centre Moral i Instructiu de Gràcia que està dins de la Federació d’Ateneus de Catalunya (FAC). Carlos Pablos, el seu president, explica que aquest any no faran la seva mítica representació de ‘Els Pastorets’, de Josep M. Folch i Torres per evitar possibles contagis. “En un principi es va voler fer pràcticament la meitat del text, es va intentar inclús fer un repartiment dels dies d'assajos, també es va plantejar la idea de fer un vestuari de carrer. Però al final vam pensar que en algun moment podria haver-hi un contagi i, per consegüent, hauríem de fer quarantena potser trenta famílies. En un acte de solidaritat, vam decidir no tirar endavant. És el que aquest any està passant, no podem fer una altra cosa. Estem tristos per no poder-ho fer”, explica Pablos.
 
Per a aquest teatre de Gràcia, representar els pastorets no només és una tradició de la cultura popular sinó també pel propi centre. “Ja portem 30 anys que els vam començar a fer i a part del que significa com a tradició, és el que significa per la gent i el que es crea amb la mateixa. L'esperit d'equip. Nosaltres sempre fem entre 10 i 14 representacions. Estem parlant que hi ha com 100 persones involucrades amb el muntatge. Hi ha molta gent implicada. Per nosaltres com a entitat i com a centre és un dels actes dels més importants de la temporada”.
 
“Ja portem 30 anys que els vam començar a fer i a part del que significa com a tradició, és el que significa per la gent i el que es crea amb la mateixa"
Carlos Pablos explica que el fet de no poder dur a terme les representacions els afecta, sobretot, en dues vessants. Per un costat, en l'econòmica. “A nosaltres els pastorets ens representa una part important d’ingressos perquè des del novembre ja es reserven entrades”. Per l'altra costat, en la cultural i en el que representa l'entitat. “Hi ha gent que els espera. Moltes famílies involucrades i que esperen aquest paper tot l’any. Que han passat a fer de l'Anam al Lluquet o el Rovelló o inclús arribar a Satanàs. Això representa aquesta part de nosaltres com a Ateneu”.
 
No obstant això, malgrat tenir la porta tancada, de cara endins s’ha fet el possible per no perdre la motivació. Durant tot l’any, el Teatre ha recorregut al seu arxiu històric i s’han anat enviant, pràcticament cada dia, projeccions anteriors, fotografies i vídeos.
 
A més a més, tal com comenta Pablos, aquest any s'intentarà fer un esdeveniment típic del centre en acabar les representacions de pastorets durant els dies 2, 3 i 4 de gener. Malgrat les restriccions, es donarà la possibilitat als nens de poder venir i portar la carta als reis. Es farà amb distanciament i sense poder asseure’s sobre el rei, no obstant això, "com a mínim" romandrà aquesta "il·lusió".
 
Tot i això, la incertesa segueix present en els teatres. “Anem caminant amb el dia a dia i veient com evoluciona el virus i què ens deixen fer. No podem fer una altra cosa”.
 
El mateix els ha passat al Foment Hortenc que fins fa poc no sabien si podrien dur a terme la seva versió que fa 41 anys porten a l’escenari. De fet, van arribar a cancel·lar l’obra degut al tancament durant tot el mes de novembre per les restriccions. Però, tal com explica en Xavi Roig, vocal de teatre i director dels Pastorets del Foment, la il·lusió de tota “la casa” ha pesat més i quan van poder tornar a obrir, van decidir reprendre l'obra més institucional del Foment. “No s'ha deixat de fer mai a la vida des que es va començar” i així serà un any més. Finalment i com a cosa extraordinària, s’han vist obligats a ajornar la tradicional funció al 3 de gener, el dia d’estrena. Es faran un total de cinc representacions durant els caps de setmana del 9 i 10 i el 16 i 17 del mes de gener. L’entrada serà d’entre 5 i 6 euros per nens i 8 i 9 per adults (preu de socis i no socis respectivament).
 
Així i tot, aquest any Els Pastorets patiran alguns canvis. “Normalment surten a escena gairebé 60 persones i evidentment, en aquestes condicions no es pot. Hem intentat fer uns pastorets dignes però no són els pastorets de tota la vida. Són uns pastorets reduïts”.
 
Així mateix ho afirma Lleonard del Río, les representacions que es puguin fer aquest any no seran com els altres anys. “D'entrada perquè el nombre de persones que habitualment es mouen de pastorets doncs aquest any no podrà ser. Hem de pensar que n'hi ha que poden moure cada temporada doncs fins a 400 persones entre una cosa i l'altra i més de 100 a l'escenari segur. Aquest any no podrà ser d'aquesta manera, haurà de ser d'una forma més reduïda però bé, igualment d'efectives esperem que ho siguin també a través de nous formats, innovant en el text, innovant amb la forma de representar-ho, etc."
 
"Ho fem perquè la casa estigui viva, perquè és molt trist. Nosaltres tenim més de 100 anys i mai ens havíem trobat una cosa semblant. I no volem que la casa estigui tancada. Farem el que calgui perquè hi hagi activitat. El que calgui”, assegura en Xavi Roig de Foment Hortenc.
 
La previsió que dóna Lleonard del Río des de la Coordinadora és que de les 250 representacions que es fan habitualment se'n facin entre 130 o 140, més de la meitat, però lluny de les 250 que es fan habitualment.
 
"Aproximadament un 60 % dels grups que fan pastorets ens han dit que tenien previst fer pastorets, esperem que sigui així i que no passi res. En aquests moments tot és imponderable i per tant, és difícil d'assegurar-ho, però en qualsevol dels casos, les ganes hi són i no serà perquè els grups no tenen ganes de pujar adalt de l'escenari. Aquest 40 % de grups que s'han quedat sense poder representar, ja sigui perquè no tenen disponibilitat de local o perquè econòmicament no ho han vist viable o per qualsevol altra motiu, perquè les ganes no els falten i fins i tot n'hi ha que en faran actes virtuals. La gent no s'està quieta perquè les ganes no falten”.
 
Tant és així, que l'emergència sanitària no ha sigut impediment perquè Els Pastorets no desapareguin aquest Nadal, de manera presencial o telemàtica, perquè aquesta gran tradició no s'estanqui.
 
A Barcelona, molts escenaris habituals de pastorets no s'han donat per vençuts i han engegat propostes ben diverses per poder seguir gaudint dels pastorets i la tradició nadalenca en aquest any tan irregular. Hi podrem trobar des de representacions multimèdia fins a exposicions, sense deixar de costat les funcions presencials adaptades a les noves circumstàncies o les mítiques de Folch i Torres.
 
"Hi podrem trobar des de representacions multimèdia fins a exposicions, sense deixar de costat les representacions presencials adaptades a les noves circumstàncies o les mítiques de Folch i Torres"
Dins d'aquestes iniciatives, n’hi trobem, per exemple, la del Jove Calassanç Teatre (JCT) que encara que aquest any ‘Els Pastorets del Camp de l’Arpa’ no obren les seves portes, sí que ho van fer de manera telemàtica amb gal·les en streaming per "mantenir viu l'esperit dels pastorets".
 
Tal com recorda la Mireia Planells, coordinadora del JCT, els "va costar molt prendre la decisió". Els recursos econòmics són limitats i per tant no es podia garantir després de cada assaig que es fes una higiene de la sala pels altres grups, tots ells intergeneracionals. "Som un grup de teatre de gairebé 100 persones, tots d'edats molt diferents". A més a més, la incertesa de no saber quan es podrien començar els assajos també jugava en contra. "Tot i això com a grup sí que vam dir que volíem fer alguna cosa per no perdre la il·lusió".
 
"Primer tothom pensa: quin avorriment els pastorets. Perquè te la saps de memòria i hi ha trossos que avorreixen. Però després arriba el dia de l'obra i tothom està emocionat. La gent no sap passar sense pastorets", explica Planells.
 
Les gales ambientades en pastorets del Jove Calassanç Teatre es van fer mitjançant YouTube en temps real cada 15 dies els divendres a la nit de desembre. En total es van fer 4: Infern, Cel, Poble i Lluquet i Rovelló. Abans però, els dies previs a les celebracions, s'enviava un vídeo amb reptes de petites escenes de l'obra en forma d'esquetxos humorístics per a tots els membres del grup. Així doncs, els intèrprets s'havien de gravar representant el repte i després enviar-ho. El dia de la gal·la, els presentadors donaven l'inici i exhibien les gravacions. Seguidament, es feia una votació popular en directe i finalment, un jurat donava pas a la valoració de les intervencions.
 
"Els pastorets és com el lligam del grup. Fem moltes obres de teatre i musicals però els pastorets són emblemàtics. És l'obra amb que s'ajunten diferents generacions. Això és meravellós. En el fons a tothom li fa una mica de mandra però després a l'hora de la veritat tothom està esperant a veure si li ofereixes Llucifer o Satanàs, o Lluquet i Rovelló. És el tronc del grup", afirma la Mireia.
 
"És l'obra amb que s'ajunten diferents generacions. Això és meravellós. En el fons a tothom li fa una mica de mandra però després a l'hora de la veritat tothom està esperant a veure si li ofereixes Llucifer o Satanàs, o Lluquet i Rovelló. És el tronc del grup"
I quan es tracta de reinventar-se, n’és un bon exemple la iniciativa presencial del Teatre Lluïsos d’Horta amb la incorporació de personatges d'allò més coneguts en el moment actual. Una adaptació lliure dirigida per Lel Coma i Núria Solé, anomenada ‘Els Pastorets Confinats als Lluïsos!’ que es van representar el cap de setmana abans de Nadal, el dissabte 19 de desembre i diumenge 20 de desembre a les 18 h amb un cost d’entrada entre 6 i 10 €.
 
La Núria Solé, directora i guionista de ‘Els Pastorets Confinats als Lluïsos!’, explica que els pastorets dels Lluïsos no són els tradicionals de Josep M. Folch i Torres. No ho han sigut mai. “Sempre els hem fet molt a la nostra mida. Hem agafat una mica d'aquí i una mica d'allà i molt de collita pròpia. Els hem adaptat molt a la situació actual. Hem hagut de refer molt el guió i hem suprimit personatges. També apareix un personatge nou que és el C-19 i tenim tot l'infern en quarantena”.
 
Pels Lluïsos d’Horta Els Pastorets és una de les cites anuals en la qual tothom té cabuda i tothom hi participa. Però la normativa de la Federació d’Ateneus i el Procicat indica que ha d’haver-hi un màxim de 20 persones a l’escenari. “Ens ho vam pensar molt i la veritat és que no les teníem totes de poder-ho fer. Però ha arribat un moment que dius: ostres, pobres nens. S'ha anul·lat tot. Tot. Doncs prou, fem-ho. Ens arrisquem i el que hagi de ser serà. A més a més, la casa s'està ressentint molt. És un teatre on es fan moltíssimes coses”, explica la Núria.
 
Dins el ventall d'opcions presencials que hi ha per no perdre’s la cita amb el misteri de Nadal i el naixement de Jesús també us proposem la del Teatre de Sarrià al Centre Parroquial Sant Vicenç de Sarrià, amb una versió reduïda de ‘L’Estel de Natzaret’ de Ramon Pàmies. L’estrena del musical coincidirà amb Sant Esteve, el dia 27 de desembre a les 18 h i es faran dues representacions més el dia 3 i 10 de gener a la mateixa hora. A més a més, oferiran un Concert de Nadal de l’Estel de Natzaret: el 2 de gener també a les 18 h. I tot a preu popular: 5 euros socis i nens fins a 12 anys. 8 euros no socis.
 
En Pere Pons, responsable de ‘l'Estel de Natzaret’, explica que pel Teatre de Sarrià,  aquesta és l’obra més significativa que hi ha. “Això va començar de broma en broma el 1907 i al 2007 vam fer el centenari. Només es va deixar de fer per la guerra civil, llavors no volíem que la covid ens ho impedís. Aquest any, si tot va com ha d'anar, celebrarem els 114 anys”.
 
La versió de l'Estel de Natzaret és un drama líric amb text de Ramón Pàmies, i música del mossén Miquel Ferrer i Josep Àngel Obiols. Per això mateix, el públic no pot esperar trobar-se amb els tradicionals pastorets d'en Folch i Torres. És una renovació del gènere i està adreçat a joves i a adults. “Un nen de 5 anys no aguanta l'estel perquè hi ha molts troços de l'empenediment i d'altres que se'ls fa molt pesat. Però per nosaltres té un valor perquè és diferent”. Tanmateix, serà una versió reduïda ja que el musical original dura tres hores. No obstant això, s'ha "procurat que la gent que no ha vist mai l'Estel i el vingui a veure, segueixi al fil per randa el que és l'argument de l'obra. No perd l'essència”, afirma Pons.
 
Finalment, per rememorar els pastorets d'anys anteriors i reviure els grans moments que han fet passar al públic aquests personatges tan arrelats del Nadal català, al barri d'Horta-Guinardó s'hi podrà trobar l'exposició ’10 anys d’Els Pastorets‘ que ofereix el Casal de Barri Font d’en Fargues del 9 al 31 de desembre.
 
Carme Boixeda, presidenta del grup de teatre Casinet de la Font d'en Fargues, explica que els pastorets al Casal van néixer fa 10 anys gràcies a quatre membres del grup de teatre amateur Casinet, al qual ella pertany. "Ens vam dir: fem els pastorets?, obrim aquesta obra de teatre a tot el barri? Que hi pugui participar no només gent que hagi fet teatre sinó qualsevol família que visqui al barri i hi vulgui col·laborar. I així va ser".
 
"Per treure'n una lliçó i que aquesta situació en la qual ens hem vist avocats i forçats ens permeti també repensar una mica l'espectacle. Veure quina de les possibilitats hi ha i que això enriqueixi els anys que ens venen més endavant, que segur que seran molt positius"
Aquest any, la situació provocada per la covid-19 no els ha deixat fer al final la tan esperada funció. "En un principi ens vam esperar. Mai ens oblidem dels pastorets. Però al setembre, que és quan comencem assajar normalment, només podíem ser 10 persones. Vam pensar sobretot en les escenes dels nens, que són molts més i els pastorets sense nens tampoc té massa sentit. Fa molta pena però no ens hem atrevit", explica Boixeda. Tanmateix, tal com explica la Carme, l'exposició dels 10 anys dels pastorets i el vídeo de la representació ha fet molta il·lusió perquè en aquests moments no es fa cap activitat ni taller presencial, tot es fa en línia; i d'aquesta manera el casal es manté viu.
 
Tot i la complicada situació, les possibilitats són d'allò més variades i per això, la valoració que en fa Lleonard del Río des de la Coordinadora de Pastorets és positiva. "Amb aquestes ganes que té el sector, esperem que això faci que els pastorets tirin endavant, i tot i que aquest any és difícil, en els anys propers la gent segueixi treballant, que ningú es quedi pel camí. Que es pugui recuperar no només les persones que estan treballant ja, sinó també les que s'han hagut de quedar a casa perquè són col·lectius de risc o perquè realment no hi hagin cabut dins d'aquestes versions reduïdes que s'han hagut de fer".
 
"D'altra banda, amb el que ens quedem també és amb la imaginació que estan posant els diferents grups que fan pastorets per tal de buscar noves fórmules per adaptar-se. N'hi ha fins i tot que han fet versions més de reflexió, de reflexionar sobre el text, de veure el perquè dels textos o de quina manera se li pot donar la volta. Per treure'n una lliçó i que aquesta situació en la qual ens hem vist avocats i forçats ens permeti també repensar una mica l'espectacle, veure quina de les possibilitats hi ha i que això enriqueixi els anys que ens venen més endavant, que segur que seran molt positius", conclou del Río.
 
+ info – publicat per
Marta Bieto
diaridebarcelona.cat

Unes festes sense els Pastorets dels Showboys a Palamós

 

 
Aquestes festes molts pobles i teatres municipals s'han quedat sense Pastorets. El consol que els pot quedar és que el text cada any és el mateix i, per tant, l'any que ve tornaran, sent els mateixos de sempre. Però no a tot arreu és així: Palamós ha perdut l'oportunitat de viure els esperats i hilarants Pastorets dels Showboys, que sempre tenen lloc en aquestes dates a cavall entre el Nadal i el Cap d'Any.
 
Els Showboys, que tenen el seu origen en una colla de carnaval, parteixen de l'obra de Josep Maria Folch i Torres, però les aventures d'en Lluquet i en Rovelló pateixen canvis importants. Es versionen en clau còmica i cada edició és diferent en funció de l'actualitat social del moment.
 
Pel fet de que cada vegada el guió és pràcticament nou i escriure'l i assajar-lo comporta mesos de feina, el 2020 ha fet descartar els Pastorets dels Showboys. Treballar sense una previsió clara de quina seria la situació de la pandèmia i quines les restriccions imposades feia impossible la tasca.
 
Aquest any els Pastorets palamosins haguessin complert les vint edicions i els Showboys asseguren que òbviament tenien més material que mai. Intentaran que la representació del 2021 no passi de les dues hores, tot i que confessen que hi hauria contingut per fer una obra encara molt més llarga.
 
+ info – publicat per
Enric Niell
tvcostabrava.com

Pere Gómez, CCR: "Aquesta estrena dels Pastorets no l'oblidarem"

 

Estrenats els Pastorets del Nadal de la Pandèmia. Amb mascaretes i aforament limitat, però amb molta il·lusió per part de la companyia del Centre en mantenir aquesta tradició. Un dels directors de l'obra, Pere Gómez, ha explicat a Ràdio Pineda que han viscut l'estrena de forma especial, i més després de deu mesos sense poder aixecar el teló al Centre. També han mantingut la tradició d'estrenar els Pastorets el dia de Nadal, un dels pocs llocs de Catalunya on es fa. Pere Gómez ha explicat que ha estat una estrena especial: "Des de l'escenari veiem el públic amb mascareta, les files de seients senyalitzades on no es podia asseure ningú, crec que no ho oblidarem".
 
Enguany s'anomenen 'Els Pastorets Zoom, Zoom, Zoom' en referència a les moltes reunions de preparació que han hagut de fer per internet, via Zoom. Certament són uns Pastorets diferents ja que la normativa COVID només permet 20 actors i actrius a l'escenari i la durada de la representació també és més curta, 1hora i mitja, i sense entre-acte.
 
'Els Pastorets Zoom, Zoom, Zoom' es podran veure també els dies 2 i 3 de gener (dissabte i diumenge que ve), i també el dia de Reis a les 6 de la tarda. Entrades a la venda al web: www.ccrpineda.com
 
+ info – publicat per
radiopineda.cat

Els Pastorets de Girona arriben a la 40a edició

Enguany, la companyia Grup Proscenium, dirigida per Joan Ribas, celebra quaranta anys de la primera funció estrenada el 1980

 

Malgrat la pandèmia, els Pastorets de Girona s'han enfilat un any més damunt l'escenari del Teatre Municipal per representar la tradicional obra de Nadal.

 

Enguany, la companyia Grup Proscenium, dirigida per Joan Ribas, celebra quaranta anys de la primera funció estrenada el 1980. Per això, han volgut mantenir l'obra, que a causa de la situació sanitària es representa amb l'aforament limitat per garantir el distanciament social, i celebrar l'efemèride. El que també s'ha mantingut són les set representacions habituals. A partir d'avui, en queden quatre: el 30 de desembre i l'1, el 2 i el 3 de gener.

 

+ info – publicat per

Ariadna Reche
diaridegirona.cat

Pastorets d’aniversari

 

Els Pastorets de Vic celebren els 10 anys de la versió a L’Atlàntida i els 100 de l’antecedent de l’Orfeó
 
Actors i col·laboradors del muntatge d'aquest any, a la platea de L'Atlàntida | Bernat Cedó
 
Aquest dissabte 26, dilluns 28 i el dia 1 de gener tindrà lloc una triple representació dels Pastorets a Vic que, malgrat que condicionats per la pandèmia i amb un màxim de 20 actors i actrius dalt l’escenari, viuran una doble commemoració: els 10 anys a L’Atlàntida i els 100 dels mítics de l’Orfeó Vigatà.
 
El Nadal del 2010 aterrava a la flamant L’Atlàntida de Vic una renovada versió dels Pastorets, fruit de la inèdita col·laboració de les quatre companyies de teatre amateur que llavors convivien a Vic –Ventall Teatre, Quatre Escènic de l’Orfeó Vigatà, La Palangana i Gallaret Teatre– sota la batuta d’una tripleta de directors, Xevi Font, Jordi Arqués i Antoni Font. L’embrió d’aquell treball conjunt l’acabaria recollint, a partir del 2016, Etcètera Teatre, que és qui els coordina, actualment. Preparant la commemoració d’aquests primers 10 anys dels nous Pastorets a L’Atlàntida, els responsables de la companyia van ensopegar amb una altra efemèride: els 100 anys de la primera representació dels Pastorets a càrrec de l’Orfeó Vigatà. Una exposició al vestíbul de L’Atlàntida, durant els dies de representació, recollirà aquesta efemèride.
“No és la història de tots els Pastorets que s’han fet a Vic, que venen de molt antic, sinó bàsicament els de l’Orfeó, que els entenem com un antecedent dels actuals d’Etcètera Teatre”, adverteixen els germans Jordi i Ferran Colom, membres de la companyia i que, juntament amb Meritxell Castro, han liderat aquesta recerca. De fet, part de la documentació la tenien a casa mateix. I és que els Colom són nets del difunt Jordi Marsó, històric director de l’Orfeó i recordat personatge de Satanàs, que havia anat conservant part d’aquest llegat.
L’Orfeó Vigatà, nascut l’any 1902, va començar a representar els Pastorets a partir de 1920, quan un grup de cantaires de l’entitat van escenificar Los pastorcillos en Belén, inicialment en castellà i amb en Bato i el Borrego com a protagonistes, segons recull el llibre que l’entitat va editar amb motiu del seu centenari, escrit pels historiadors Josep Casanovas i Jordi Figuerola. D’aquella primera representació, “no n’hem trobat el cartell, ni en sabem més detalls”, admet Jordi Colom. El cartell més antic que figurarà a l’exposició data del Cap d’Any de 1934, i ja és en català. Després del parèntesi de la Guerra Civil, els Pastorets es tornaran a representar el 1942, inicialment en castellà. Serà a finals d’aquella dècada que ja s’assumeix la versió dels Pastorets de Folch i Torres, amb els coneguts Lluquet i Rovelló –un text que Josep M. Solà i Sala readaptarà a la vigatana a principis dels anys 70–. A partir de 1947 s’anirà imposant progressivament la versió catalana, tot i que algun any puntual encara conviuran totes dues. Val a dir que durant tots aquells anys, els Pastorets es van representar en diferents emplaçaments, sovint lligats als canvis de seu o disponibilitat de la mateixa entitat.La data de 1920 ja és la que també es va donar per bona quan, el 1995, l’Orfeó Vigatà va commemorar el 75è aniversari dels seus Pastorets, aleshores encara amb el seu grup escènic actiu.
L’exposició ha aplegat tot un recull de fotografies –que es projectaran en un vídeo–, que van des de la més antiga, captada l’any 1943 per Melitó Casals, fins a les més actuals, del fotògraf Joan Parera. Al costat d’un ampli recull de cartells de les diferents èpoques, la mostra també ha recuperat vestuari històric, presumiblement dels anys 70, que es guardava a les golfes de l’entitat. Hi ha vestits tan recordats com els de Satanàs, l’àngel Miquel, Lluquet i Rovelló o alguns dels pecats capitals. També es mostrarà una forca o les torxes de foc que empunyaven els diables quan entraven a escena. “De quan els decorats eren de paper”, recorda Ferran Colom. Part d’aquests decorats també es conserven, però per raons d’espai no hi figuraran.
Durant tots aquests anys han estat centenars les persones que han passat per dalt de l’escenari a representar aquest clàssic del teatre popular català. Alguns noms han esdevingut gairebé mítics, com el mateix Marsó; Josep Font, que va sortir de l’Orfeó com a Llucifer i va entrar a Ventall com a Satanàs; la mítica parella que van formar Bernat Ricart i Pep Simon, com a Rovelló i Lluquet; o en Lladó, com el coneixia tothom, en el paper d’en Jeremies, per citar-ne alguns. Els Pastorets també han estat escola de teatre per a molts joves actors que, com Ivan Benet, Santi Ricart, Guillem Ballart o Eduard Mauri, s’han acabat obrint camí professional en aquest món.
És precisament una certa “professionalització” de la representació el que va permetre el fet de poder desembarcar a L’Atlàntida l’any 2010. De les antigues cintes de casset a potents taules de so; d’un piano a tota una orquestra dins el fossar; d’uns decorats de paper a una escenografia impactant que encara avui és vigent. “Està clar que ha canviat molt, la manera de fer Pastorets”, apunta Ferran Colom, que puja a l’escenari per representar-los des que era nadó. “Vaig néixer un mes de juny, i aquell Nadal ja vaig sortir a l’escenari als braços d’algú”. Des de llavors li ha tocat fer pràcticament tots els papers, “menys de Mare de Déu”, bromeja.
Deu anys després de representar-se a L’Atlàntida, consideren que s’ha assolit l’objectiu de convertir-los en uns Pastorets amb segell propi. La música en directe –aquest any amb una formació notablement reduïda pel context de pandèmia–, els decorats o el mateix text de Solà i Sala han donat personalitat a la representació. Per això, els germans Colom es mostren prudents a l’hora de plantejar modificacions del format. “De canvis sempre n’hi ha d’haver, però han de tenir un sentit, han d’estar pensats; no pot ser que cada director de torn ho canviés tot”.
Aquest any, per exemple, la directora, Mercè Estrada, ha volgut posar el focus en el treball actoral i en el mateix text, revisant i donant sentit a cada frase per no caure en la simple repetició. El resultat es podrà veure els dies 26 i 28 de desembre (aquesta última serà la sessió de la Innocentada) i 1 de gener. En qualsevol cas, el canvi més impactant d’enguany serà veure un màxim de 20 actors i actrius dalt l’escenari, pel centenar que acostumaven a pujar-hi cada any. Tampoc hi haurà cos de ball. En els papers, el canvi més significatiu serà el de Lluís Bover substituint Jordi Arqués com a Satanàs. I pel que fa a l’escenografia, s’anuncia una novetat d’allò més explosiva.
 
+ info – publicat per
Miquel Erra
el9nou.cat

El G.A.T. ens presenta un resum dels 'Pastorets de Canyelles'

El G.A.T (Grup de Teatre Amateur de Canyelles) en presenta un vídeo recopilatori de la seva representació dels Pastorets, on, tot i respectar el text base de l'obra original, no hi faltaven les pinzellades que caracteritzen les representacions dels Pastorets arreu.
La representació dels Pastorets no ha pogut tornar aquest Nadal a Canyelles, a causa de la situació de pandèmia.
 
El G.A.T., que fa sis anys va fer una aposta per recuperar aquesta tradició que s'havia perdut al municipi, va presentar l'any passat una proposta carregada de novetats, seguint la línia iniciada fa tres anys de representar Els Pastorets de Canyelles, una versió local i personalitzada de l'obra.
L'Ajuntament vol agrair la seva implicació a tots els veïns i veïnes que participen en aquesta representació, i els encoratja a no perdre la il·lusió de tornar als escenaris.
 
+ info – publicat per
canyelles.cat