30 de juny 2012

Divinas guanya el Premi Unnim de Teatre




La companyia d’Arenys de Mar presenta “Enchanté!”, un espectacle sobre la II Guerra Mundial, amb tocs musicals i d'humor grotesc.L’espectacle “Enchanté!”de la companyia Divinas (foto, a la dreta), d’Arenys de Mar, ha estat el guanyador del Premi Unnim de Teatre, valorat en 6.000 euros. L’Obra Social d’Unnim ho ha fet públic aquest divendres al vespre en el decurs d’una gala a Calldetenes. “Prova”, de Tic Teatre, “Por un ‘cuñádo’ de dólares”, de La Serda Teatro, “Dos punkis y un vespino”, de La Brava, i “Ay, Carmela”, de Gataro, han estat les altres companyies finalistes, que han rebut 900 euros cada una.

“Enchanté!” s’endinsa en la música europea de principis del segle XX, concretament a l’època de la II Guerra Mundial, i ens transporta a la ciutat de París, a punt de ser envaïda per les tropes alemanyes. Acompanyades d’un pianista i un clarinetista, les veus de Divinas ens expliquen la història del petit Cafè Enchanté, punt de trobada d’artistes, bohemis, intel·lectuals i membres de la resistència francesa. Divinas interpreten i ridiculitzen personatges històrics i escenifiquen situacions grotesques, amb bones dosis d’humor absurd i un punt de sàtira política.

Els integrants de Divinas són Carla Móra, Irene Ruiz i Marta Móra, sota la direcció de Martí Torras i amb l’acompanyament musical del clarinetista  Juli Aymí i el pianista Bernat Font.

El jurat del Premi Unnim de Teatre d’enguany ha estat format per les actrius Mar Ulldemolins i Marta Angelat i per Ramon Ferrer, programador de l’Atlàntida de Vic, en qualitat de representant de Transversal. El jurat els ha lliurat aquest primer premi "per ser un espectacle molt compacte, amb sensibilitat, sentit de l'humor, un ritme excel·lent i unes interpretacions cohesionades, enèrgiques i entregades amb un nivell musical molt alt. Molt bona direcció, vestuari i espai escènic".

Pel que fa a la resta de premis, el de millor actor se l’han repartit ex aequo Ignacio Andreu i Andrés Blanco, de la companyia La Serda Teatro, per l’espectacle "Por un 'cuñado' de dólares". Pel que fa al premi a millor actriu, ha recaigut en Savina Figueres, per l’obra “¡Ay, Carmela!”, de la companyia Gataro.

 A més de la dotació econòmica, enguany, el guanyador exhibirà el seu espectacle a través d’una gira, organitzada conjuntament amb Transversal, xarxa d’activitats culturals, que aplega 14 municipis com Sant Cugat, Reus, Olot, Vic, Granollers, Girona o Lleida, entre d’altres.

La gala final ha comptat amb les actuacions de Guillem Albà & Always Drinking i de La Nota Teatre.

El Premi Unnim de Teatre és un dels premis més importants de Catalunya d’aquest gènere i dóna suport a les creacions teatrals en qualsevol dels seus gèneres o estils i incentiva la creativitat i l’ofici teatral. El convoca Unnim Caixa Obra Social a través de la Fundació Caixa Manlleu i s’adreça tant a companyies amateur com també a companyies professionals. En l’edició de l’any passat la companyia Los Corderos.SC en va ser la guanyadora.

publicat per
24 de juny de 2012 

El musical 'Once' arrasa en los premios Tony




El espectáculo se lleva ocho galardones en la 66ª edición de los Oscar del teatro

El musical Once, un drama amoroso en Dublín entre un músico y una florista inmigrante, acaparó la entrega de la 66ª edición de los premios Tony a las mejores producciones teatrales y musicales de EEUU. El espectáculo se hizo con ocho galardones, entre ellos el de mejor musical. Once, que había logrado 11 candidaturas, se llevó también el Tony al mejor actor de musical, Steve Kazee, y sumó los de mejor libreto musical (Enda Walsh), diseño escénico (Bob Crowley), iluminación (Natasha Katz), sonido (Clive Goodwin), dirección musical (John Tiffany) y orquestación (Martin Lowe).

The Gershwins' Porgy and Bess, un relato clásico estadounidense que transcurre en un vecindario de Charleston (Carolina del Sur) en los años treinta, se llevó el premio al mejor reestreno musical y batió así a las producciones Follies, Jesus Christ Superstar y Evita, cuyos protagonistas, el puertorriqueño Ricky Martin y la argentina Elena Roger interpretaron uno de sus números.

El Tony a la mejor actriz protagonista de musical fue para Audra McDonald por su papel en The Gershwins' Porgy and Bess.

'Evita', que optaba a tres premios, se quedó sin reconocimiento Uno de los números de The Book of Mormon, el musical ganador de 2011, abrió el espectáculo, presentado por tercera vez por el actor Neil Patrick Harris, que además de cantar, bailar y bromear, introdujo uno de los premios emulando al protagonista de Spiderman colgado de una tela de araña. Harris, que ya presentó las galas en 2009 y 2011, contó con la ayuda de otros actores de Broadway y de Hollywood como la veterana Angela Lansbury, Ellen Barkin, Candice Bergen, Jessica Chastain, Nick Jonas, Sherryl Crow, Mandy Patinkin, James Marsden o Christopher Plummer, entre otros.

La mayor competidora de Once fue la inventiva pieza teatral Peter and the Starcatcher, de Rick Elice, sobre el clásico del origen de Peter Pan, y que acumuló los premios al mejor actor secundario de su categoría (Christian Borle), vestuario (Paloma Young), iluminación teatral (Jeff Croitner), sonido (Darron West) y diseño escénico (Donyale Werle).

Pero el Tony a la mejor obra de teatro en Broadway en 2012 fue para Clybourne Park, de Bruce Norris, que ya en 2011 fue Pulitzer a la mejor obra dramática, y que relata una ficción inspirada en hechos históricos sobre la evolución de un barrio de Chicago.

Mike Nichols ganó el premio a la mejor dirección teatral por la trágica Death of a Salesman (Muerte de un viajante), de Arthur Miller (1915-2005), que también se quedó con el galardón al mejor reestreno de teatro. Esta despiadada crítica al capitalismo de Miller, que ya en 1949 ganó el Tony a la mejor obra teatral y que se ha representado en Broadway en 1975, 1984 y 1999, venció a sus competidoras Gore Vidal's The Best Man, Master Class y Wit.

James Corden, por su interpretación en One Man, Two Guvnors, y Nina Arianda, por la suya en Venus in fur, fueron merecedores de los Tony al mejor actor y actriz protagonistas en obra teatral. Judith Light se llevó el premio a la mejor actriz secundaria de obra de teatro por su papel de alcohólica en Other desert cities.

El Tony a la mejor obra de teatro fue para 'Clybourne Park' En la categoría de musicales el premio a la mejor partitura fue para Newsies, que también se alzó con el de mejor coreagrafía (Christopher Gatelli), un galardón para el que estaba nominado Evita, que también se quedó sin ese premio.

El musical Nice work if you can get it logró los galardones a los mejores actores secundarios en Judy Kaye y Michael McGrath, para el que también compitió, entre otros, Michael Cerveris que hace de Juan Domingo Perón en Evita, una obra con tres nominaciones y que se quedó sin reconocimiento.

La actriz Bernardette Peters se llevó el galardón Isabelle Stevenson, que reconoce a un profesional del mundo teatral por su contribución social, mientras que el premio especial Tony fue para el actor Hugh Jackman, y el de honor a la excelencia teatral para el músico y abogado Freddie Gershon, el supervisor de obras teatrales Artie Siccardi y para el programa educativo Theatre Development Fund Open Doors.

Los Tony, creados en 1947 y que llevan el nombre de la actriz, directora y productora Antoinette Perry, son los premios más prestigiosos de la escena teatral en EEUU y equivalen a los Óscar en el cine, los Grammy en la música y los Emmy en la televisión.

publicat per
11 de juny de 2012 

29 de juny 2012

Sala Cabanyes presenta aquesta nit la lectura dramatitzada del poema en tres actes: LA FILLA DEL CARMESÍ




 LA FILLA DEL CARMESÍ
de Josep Mª de Sagarra

per l’Aula de lectura de la Sala Cabanyes.

Repartiment
LA FILLA DEL CARMESÍ   Helena de Ramon
FRANCISCA DELICADA   Isabel Batlle
MARTA   Pepita Llinàs
L’HOSTALERA   Montse Clariana
LA PINSANA   Júlia Neila
LA ROSA DEL PERDUT   Eulàlia Puigderajols
 CALÀNDRIA   Agus Sànchez
GUILLEM DE CAL BANDOLER   Jordi Romagosa
EL PASTOR   Joan Maymí
EL CARMESÍ   Tomàs Abad
BOCAMOLL   Santi Pagès
EL CAVALLER DE RUPIÀ   Vicenç Gual  
SALABRET   Joaquim Tudela
GUINARDELL   Josep Mª de Ramon
PERE DE L’HOSTAL   Juli Cusachs
FRA SABASTIANET   Carles Maicas
L’EMBRUIXAT   Antoni Vallès
NARRADORA   Imma Llorens
 
 
Direcció Encarna Hernàndez i Imma Llorens
Divendres 29 de juny de 2012 a les 21:00
 
ESPAI SALETA  (ENTRADA LLIURE)

El espectáculo continúa




'My fair lady', con Paloma San Basilio.
El Teatro Arriaga encara la nueva temporada con una firme apuesta por la creación propia, que se combinará con decenas de espectáculos de «todos los géneros y estilos». Coproducciones líricas, teatrales y de danza se intercalarán con la presencia de grandes figuras como Josep María Pou, Sara Baras, Raphael, Umberto Tozzi o Farruquito.
La temporada 2012-2103 arrancará en la antesala de la Aste Nagusia con uno de espectáculos con más tirón: el musical 'My fair lady'. El montaje de Paloma San Basilio estará en cartel durante más de tres semanas. Los amantes del género tendrán una nueva cita en diciembre con 'La bella y la bestia'.
El Teatro Arriaga avanza en su labor de  creación y dinamización cultural con dos coproducciones teatrales: 'El hijo del acordeonista', la adaptación de la novela de Bernardo Atxaga que se pondrá en escena en euskera y castellano; y 'Naturaleza muerta en una cuneta'. La oferta de producción propia se completa con la ópera 'Il mondo della luna', la zarzuela 'El caserío' y el espectáculo de danza 'Kominikasioa-Inkomunikazioa'.
El apartado de teatro incluye clásicos del escena como 'Yerma', de García Lorca, 'La regenta', 'La vida es sueño', 'La loba'... protagonizados por artistas de primera fila como Nuria Espert, Blanca Portillo o José María Pou. La danza llegará de la mano Sara Baras, Farruquito o el Ballet de la Ópera de Liepzig.
La música ocupa un lugar preferente con propuestas para todos los gustos. El cartel de artistas incluye nombres tan dispares como Montserrat Caballé, Ainhoa Arteta, Paco Ibáñez, Ismael Serrano, Chenoa, Noa, Leiva, Raphael, Javier Vargas y Raimundo Amador, entre otros.

publicat per
11 de juny de 2012 

28 de juny 2012

Quatre projectes per al TNC




El consell d'administració triarà, a final de mes, el director artístic per a la temporada 2013/2014 i fins al 2016/2017

Xavier Albertí, Oriol Broggi, Josep Maria Mestres i Carme Portaceli. Aquests són els candidats, per ordre alfabètic, a la direcció artística del Teatre Nacional de Catalunya (TNC). La persona seleccionada pel consell d'administració la setmana vinent conviurà un any amb el director artístic actual, Sergi Belbel. Mentre aquest resoldrà els possibles conflictes de la temporada en curs, el nou director artístic s'encarregarà de dissenyar la primera de les seves quatre temporades, que aniran del 2013/2014 fins al 2016/2017.
La comissió d'experts va aprovar quatre candidatures (podia triar de tres a cinc aspirants) fa unes setmanes. Als quatre escollits se'ls va demanar que presentessin un projecte per dirigir el TNC durant quatre temporades. El termini de presentació es va acabar la setmana passada i ara els membres del consell d'administració (que seran els encarregats de triar el guanyador del concurs) s'estan estudiant els informes, que rebatran amb una exposició oral dels candidats. El veredicte final s'estima que serà en el consell previst per dijous.
Xavier Albertí és un director consumat en les produccions més variades possibles. Darrerament, ha destacat per la voluntat de rescatar un patrimoni, tingut per menor, que va ser bandera dels anys trenta al Paral·lel. Bernhard i Verdaguer també figuren dins del seu univers dramatúrgic amplíssim que presenta, tant en sales alternatives com en públiques. Oriol Broggi és el director de moda: Incendis ha estat l'èxit de la temporada. Ara, amb Cyrano, es postula com un director que sap tractar textos clàssics, amb un gust per allò artesanal envejable. Al TNC, ha interessat la seva Primera història d'Esther, però no va reeixir El cercle de guix caucasià, la seva única Sala Gran, per ara. Josep Maria Mestres és el director, de tots quatre, que més presència ha tingut a la Sala Gran, la pedra a la sabata d'aquest teatre públic. Presenta al TNC produccions espectaculars com ara El ventall de Lady Windermere, però també textos valents, tot i que pocs hagin vist, com ara El maletí o la importància de ser algú. Es considera el candidat a la continuïtat, tot i que també s'ha prodigat en direccions en teatres privats. Carme Portaceli, que també ha triomfat amb L'auca del senyor Esteve a la Gran podria ajudar a marcar perfil al TNC: una dona compromesa al capdavant del teatre públic de referència. Però més enllà de la quota, imposa la seva trajectòria incessant. Té una àmplia carrera dirigint obres tant a Catalunya com a l'Estat, tant en teatres públics com en produccions humils. Va quedar a les portes de la direcció del Centro Dramático Nacional.La carrera contrastada de tots quatre candidats destaca per motivacions diferents. La tria del consell ajudarà a consolidar un projecte o bé a donar un hipotètic canvi de rumb, si hem de jutjar per les trajectòries dels quatre candidats. El nou aspirant podria mantenir (sempre amb matisos personals) la línia del teatre públic o bé buscar nous impulsos. S'haurà de dirigir en una conjuntura en què, a més, s'ha de saber treure rendiment de l'últim euro. Juntament amb el Liceu, el TNC té les ocupacions, de mitjana, més elevades de la cartellera barcelonina (se supera el 70%). L'aspirant guanyador serà la quarta persona al capdavant de la direcció artística del teatre. Després de Josep Maria Flotats i de Domènec Reixach, Sergi Belbel l'ha dirigit els últims set anys mantenint la presència d'autoria contemporània de casa i dels d'abans (recuperant patrimoni teatral o rescatat de la novel·la). Ara és el torn de la nova direcció. Hi podria haver una voluntat de rejovenir el teatre. També hi podria haver el salt a la primera direcció artística femenina del teatre públic. O, per contra, podria permetre la consolidació de directors amb una carrera contrastada.
L'últim gran recanvi artístic dels teatres

És la darrera peça a canviar en la família del teatre públic a Barcelona. Després que es decidís, fa unes setmanes, que Francesc Casadesús repeteixi al Mercat de les Flors per consolidar-lo com a centre de les arts del moviment, ja amb referència internacional. Les operacions de recanvi van començar al Teatre Lliure, fa cosa de dos anys. Àlex Rigola va anunciar que plegava de la direcció del Lliure i, de seguida, es va obrir la cursa per substituir-lo. Hi havia tres candidats: Carme Portaceli, Julio Manrique i Lluís Pasqual. Els dos primers, van renunciar, oficialment, a presentar-se davant de la candidatura guanyadora d'una de les ànimes del Lliure el 1976.
El Romea, que havia anunciat també nova direcció per alliberar Calixto Bieito cap a un nou projecte d'internacionalització, va proposar Julio Manrique. Va ser tot molt ràpid. La primera temporada ha estat celebrada amb èxit. L'últim recanvi ha estat a L'Auditori (propiciat per la marxa de Joan Ollé al Palau de la Música). Després de l'ensopegada d'Oriol Pérez Treviño (va durar pocs mesos i se'l va convidar a dimitir), ara hi ha accedit Joaquim Garrigosa. També han canviat direccions festivals com ara Tàrrega (Jordi Duran), Grec (Ramon Simó), el Mercat Música Viva de Vic (Marc Lloret), la Mediterrània (David Ibáñez) i El Trapezi (Jordi Gaspar). Ferran Madico ha tornat al Centre d'Arts Escèniques de Reus recentment. Salvador Sunyer es manté al capdavant d'El Canal i de Temporada Alta, així com Pep Pla, al de Terrassa.

publicat per
Jordi Bordes
foto Andreu Puig
24 de juny de 2012 

27 de juny 2012

Tornen les Nits d’Estiu a Cirera amb música, teatre i cinema




El cicle que promou l'associació de veïns arrenca per Sant Joan amb una cercavila i música cubana

El pati de l’antiga escola Joanot Martorell acollirà una nova edició del cicle ‘Nits d’estiu a Cirera’, que promou l’associació de veïns d’aquest barri. Un cicle que arrencarà la nit del 23 amb la revetlla de Sant Joan i que ,seguint el format d’anys anteriors, incorpora una oferta basada en la música, el teatre i el cinema amb l0’objectiu de donar a conèixer grups locals i comarcals. Cada dissabte, fins al 21 de juliol, hi haurà una proposta per gaudir a l’aire lliure. Aquest dissabte el Nits d’Estiu arrencarà amb una cercavila protagonitzada per Kitocaquè?, Boetukada i Espurna de Foc. Posteriorment serà el torn del grup Oye que pasa, que ofereixen ritmes rumberos i de música cubana.

De cara a les properes setmanes, destaquen els concerts com els que oferiran els grups 3dJazz i Momen & La banda tarumba, i el grup Estudi Lokal, els dies 7 i 21 de juliol; la projecció de la pel·lícula Slumdoog Millionaire, el dia 14, i la proposta escènica  acàrrec del grup de teatre de l’IES Thos i Codina i Grup H, de la Vocalia de dones del Pla d’en Boet.

publicat per
22 de juny de 2012 

26 de juny 2012

Organitzen un curs de pallasso d’hospital




L’hospital de Calella acollirà els dies 7 i 8 de juliol un curs intensiu de pallasso d’hospital que es farà al mateix centre sanitari. Es tracta d’un projecte altruista que en aquesta ocasió obre les portes a totes les persones que tinguin ganes de formar-hi part.
Segons informa Ràdio Calella, ara fa un mes i mig que es va signar un conveni entre l’Hospital Sant Jaume de Calella i l’organització Salut i Clowns. Es tracta d’un grup de pallassos voluntaris que treballen perquè el pas d’un infant per un hospital no sigui una experiència traumàtica i dolorosa, tant per al nen ingressat com per als seus familiars. En el cas concret de Calella, qui està al capdavant del projecte és el pallasso pinedenc Pepus López qui tots els dimecres, de 10 a 12 del migdia, porta un somriure als infants que es troben malalts.
Els beneficis terapèutics de l’humor estan demostrats científicament i, en països com els Estats Units, la teràpia dels clowns es veu com a part del tractament dels menors que passen per un centre sanitari.
Més informació: Pepus López (correu electrònic: fengarios@gmail.com)

publicat per
21 de juny de 2012 

25 de juny 2012

L'obra guanyadora del Premi Boira de Teatre arriba a Manlleu





Quatre representacions del muntatge “Al límit”, d’Emili Jané, Una escena de l'obra 'Al límit', d'Emili Jané.

El Teatre Centre de Manlleu presenta la seva darrera producció "Al límit", guanyadora del Premi Boira de Teatre 2011. Les representacións es faran els dos propers caps de setmana: divendres 22 de juny, a les 10 de la nit, i els propers 29 i 30 de juny, també a les 10 de la nit, i l’1 de juliol a les 6 de la tarda.

El guió de l'obra està escrit per Emili Jané. La direcció és de Josep Colomer, que ha comptat amb Rosa Baulenas com a ajudant de direcció i un repartiment amb dos únics actors: Miquel López i Josep Maria Pradell.
El muntatge mostra una situació inversemblant: dos homes en un tanatori, tancats, i un mort de cos present. Sense possibilitat de sortir, els espais s’encongeixen, les distàncies s’escurcen. Els dos homes, sense voler-ho, han de compartir una nit. De mica en mica, es va teixint un diàleg en el qual s’endevinen dues personalitats ben diferents, antagòniques. El temps passa lentament, mentre la convivència dels homes es va fent insuportable. Sortir del tanatori, obrir una porta tancada i sortir, és l’única possibilitat.
Les entrades per a l’espectacle es poden adquirir a l’avançada a la Llibreria Jordà de Manlleu o a taquilla una hora abans de la funció.
El Teatre Centre vol dedicar la seva representació d’aquest cap de setmana a la memòria d’Emili Teixidor, traspassat aquest dimarts.

publicat per
21 de juny de 2012 

La mujer por fuerza, de Tirso de Molina, dirigida por José Maya




Te invitamos a una función en Madrid

A los de Guindalera les van los retos. Y la marcha. Eso es obvio. José Maya (que no Mota) se dispuso a adaptar La mujer por fuerza, una de las obras clásicas del teatro español, escrita por Tirso de Molina y que se mantenía en un estado lamentable en cuanto a conservación. Nadie se atrevía a representarla hasta que Guindalera y Maya cogieron el relevo e hicieron de una obra de enredos clásica una maravilla del teatro independiente español. Poco más de una hora para contar una historia de amor y dependencia con tono cómico y un reparto cuidadosamente seleccionado.

Este año, el Teatro Guindalera vuelve a recuperar, como hiciera hace un par de años, la exitosa representación para gusto y deleite de quienes la hemos visto (para repetir) y de quienes se quedaron con las ganas antaño pero, ahora, con parte del reparto renovado (por aquello de aportar nuevos matices y tal). La obra permanecerá representándose de jueves a domingo hasta finales de julio, pero como en Notodo y en Guindalera no nos gustaría que te perdieses la representación, sorteamos 25 invitaciones dobles para que disfrutes de La mujer por fuerza el próximo viernes 29 de junio a las 21h. Para participar, contesta la pregunta que aquí te hacemos. Tienes tiempo para participar hasta el miércoles 27 de junio. ¡Date prisa!

publicat per
20 de juny de 2012 

24 de juny 2012

Un espectacle de gran format sobre el canvi climàtic obrirà la Fira de Tàrrega




'As the world tipped' és una fascinant producció de teatre convencional i aeri amb un escenari que es transforma en pantalla

La meitat de la programació oficial és estrena i la majoria seran espectacles de carrer

Un muntatge espectacular sobre el canvi climàtic, As the world tipped dels britànics Wired Aerial Theater donarà el tret de sortida a la Fira de Tàrrega, que convertirà els carrers de la ciutat en una festa de les arts escèniques del 6 al 9 de setembre. El xou comença amb l'escenari a la italiana i a poc a poc es va inclinant, per deixar caure tot el que hi ha per convertir-se en una enorme pantalla sobre la qual es projecten imatges d'un món en crisi amb uns actors que, suspesos en l'aire amb arnesos de seguretat, intenten frenar la catàstrofe mediambiental.

El repte és que els espectacles s'integrin en els diferents espais, carrers i places que té Tàrrega als quals aquest any s'hi afegirà el museu de Cal Trepat. Aproximadament 67 companyies, 45 d'elles en la selecció oficial, participaran en la nova edició de la mostra que ha participat en la producció de 12 espectacles.

La meitat dels espectacles de la programació oficial són d'estrena. "Tàrrega arrisca", ha destacat el seu director, Jordi Duran que en aquesta segona edició al capdavant de la mostra ha disposat de més temps per aprofundir en els objectius de la Fira entre els quals destaca la internacionalització. Una enquesta sobre l'impacte de la internacionalització, basada en enquestes amb companyies i programadors que van participar el 2009 i 2010, situen Tàrrega entre una de les millors fires de teatre de carrer d'Europa.

Entre les propostes internacionals més potents que aterraran a Tàrrega aquest any figuren Zweep, d'una prestigiosa companyia holandesa que integra en la dansa contemporània tècniques del kung-fu i el txi-kung, Descomposición, una denúncia de la corrupció a Mèxic a càrrec d'una formació d'aquell país, i Kiss&cry, una poètica coreografia dels belgues Charleroi Danses que converteix els dits de la mà en ballarins. I si l'any passat Llatinoamèrica va ser el continent convidat, en aquesta edició serà la cultura nòrdica. El muntatge Bring the ice demostrarà fins a quin punt les interconnexions en el món del circ estan presents entre els països d'aquestes latituds i Catalunya.

Destaca la presència de companyies que exploren noves maneres d'aproximar-se al públic. TeatrodeCerca amb Que vaya bonito (una de terraos) convidarà el públic a participar en una festa que s'agra, Obskené muntarà Trossos, una muntatge sobre la immigració en què el públic escull l'itinerari i l'artista Raúl Martínez, de Ferrocular, presentarà Pantalla botánica, una instal·lació que juga amb la robòtica i la jardineria.

El pressupost d'aquest any és un 10% menor a l'anterior edició, 1.209.209 milions d'euros, aportats principalment per la Generalitat.

publicat per
Marta Cervera
20 de juny de 2012 

La Fira de Tàrrega abre con un espectáculo aéreo




La feria programa 45 montajes con 1,2 millones de presupuesto, un 10% menos

La 32 edición de FiraTàrrega Teatre al Carrer abrirá este año con As the world tipped, un espectáculo de danza aérea de "gran formato" ambientado en la cumbre climática de Copenhague, a cargo de los británicos Wired Aerial Theatre, cuyo director, Nigel Jamieson, es artífice de la ceremonia inaugural de los Juegos Olímpicos de Sydney y de Liverpool Capitalidad de la Cultura.

En rueda de prensa, el director de FiraTàrrega, Jordi Duran, ha explicado que la ingeniería que se aplica en esta producción, que se verá por primera vez en el continente europeo, va más allá del espectáculo aéreo, y es totalmente nueva y potente, teniendo en cuenta alguna de sus particularidades como que el escenario se mueve y "cae literalmente", incluidos los actores, ha avanzado Duran.

La feria, que se celebrará del 6 al 9 de septiembre, contará con 45 espectáculos en la sección oficial, la mitad estrenos, con un presupuesto de 1,2 millones de euros de presupuesto, entre un 9% y un 10% menos respecto al año pasado. Del total, 189.532 euros son recursos propios, 489.000 euros proceden de la Conselleria de Cultura de la Generalitat, 225.477 euros del Ayuntamiento de Tàrrega, 141.500 euros de la Diputación de Lleida y 100.000 euros del Ministerio de Cultura.

Los países nórdicos serán los grandes invitados de la edición de este año, si bien en la programación oficial la mitad de los montajes son catalanes, un 25% del resto del Estado y el otro 25% internacionales de ocho países: Bélgica, Holanda, Italia, México, Reino Unido, Suecia, Corea y Francia. Igualmente, la feria contará con la presencia de 67 compañías, 22 en la selección no oficial y en el Espacio de Empresa, ante lo que el director del evento ha reivindicado el "papel catalizador" de la feria, escaparate de las artes de calle, a la que acuden unos 200 programadores cada año.

En el ámbito de las coproducciones, se encuentra Trossos, de Obskené; Pantalla botánica, de Ferroluar; Que vaya bonito (una de terraos), de TeatroDeCerca; De Plaga cordis, de Un'ottima lettera, Bring the ice, de Subtopia; Yo estuve allí y...no lo contaron como yo lo ví, de Hortzmuga Teatroa; Ferro colat, de Amebeu Teatre, y Sensitive Bodies, de Jaume Belló, entre otros.

Bring the ice es un cabaret de circo de calle en el que participan artistas de Suecia, Dinamarca, Finlandia, Francia, Catalunya y España, teniendo en cuenta la sinergia cultural existente entre Catalunya y Suecia en el ámbito del circo, ha destacado Duran. De ámbito catalán, se encuentra la compañía Insectotròpics que presentarán su particular Caputxeta galàctica, y el joven creador Pere Faura acercará sus propuestas Dansa real, ja! y Ràdio Patio, una nueva pieza basada en la improvisación a partir de contenidos recogidos a tiempo real en un reproductor de radio. Los Brodas Bros estrenarán Br2(1), una pieza itinerante de carácter futurista y la bailarina, coreógrafa y creadora Marta Carrasco reflexionará sobre la duda y el deseo como motores de la existencia en No sé si....

Duran ha destacado la creación del primer Máster de Creación en Artes de Calle junto a la Universitat de Lleida (UdL), una iniciativa pedagógica pionera en el ámbito internacional que se iniciará a partir del próximo curso académico con profesionales de primer nivel entre el profesorado.

La alcaldesa de Tàrrega, Rosa Maria Perelló, ha destacado la capitalidad de su ciudad como "mercado de las artes escénicas de Catalunya", mediante una apuesta valiente centrada en su capacidad de dinamizar y generar mercado y convirtiéndose en punto de referencia en el mundo.

Se trata de una cita anual de compañías catalanas y del resto de Europa, que vienen a contactar, comprar y programar espectáculos, algunos de los cuales sólo se verán en Tàrrega, ha resaltado.

El conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, ha destacado que la feria se ha convertido en referencia de dos generaciones de las artes en la calle, y ha subrayado: "La feria se ha convertido en una de nuestras centralidades culturales más importantes".

Tàrrega es ciudad de referencia todo el año en cuanto a artes escénicas en la calle se refiere, según Mascarell, que ha puesto de relieve el esfuerzo extraordinario invertido en este evento, pese a la crisis económica.

publicat per
20 de juny de 2012 

23 de juny 2012

Aquest matí a les 11 tallers de final de curs de la SaCa a Sala Cabanyes




Avui dissabte dia de revetlla i a les 11 del matí els alumnes de la SaCa mostraran el treball de final de curs que han estan treballant aquest últims dies
La cita
Sala Cabanyes
Recomanable !!!

"My Fair Lady" dispondrá de alta tecnología en proyecciones




La nueva producción del famoso musical, que se escenificará a partir del 29 de junio en el Auditorio de Tenerife, contará con recursos audiovisuales de última generación que propiciarán una recreación fidedigna del Londres eduardiano.

La nueva producción del musical "My Fair Lady", cuyas funciones darán comienzo el 29 de junio en la Sala Sinfónica del Auditorio de Tenerife, pone al servicio de la dramaturgia las técnicas más avanzadas en proyecciones con el fin de lograr una ambientación más fidedigna de la época y del lugar en que transcurre la acción: el Londres de principios del siglo XX.

Sobre el escenario se proyectarán tanto imágenes como vídeos, que se manipulan de forma que se adapten a la angulación de los paneles de proyección sin distorsionar la imagen. La tecnología, denominada "mapping", permite adecuar las imágenes adaptándolas a la forma de los objetos que se usan de pantalla, consiguiendo impactantes visualizaciones. Esta tecnología, nacida en 2009, empezó a usarse en diversos eventos en los que se proyectaban imágenes sobre grandes edificios.

Para ello se utilizan dos proyectores de última generación de 16.000 lúmenes de potencia cada uno. El modelo de proyector es único y se está probando en exclusiva para esta producción. Su potencia permite proyectar sin que la luz emitida por los focos afecte a la calidad de la imagen.

Así, el vídeo de la carrera de caballos de Ascot -que ya tuvo una alabada recreación de estudio en la película de George Cukor- fue grabado en el Hipódromo de la Zarzuela de Madrid. Posteriormente fue manipulado y editado para adaptarlo a la estética de principios del siglo XX de la producción. Además, se realizó un viaje a Londres para filmar diversas localizaciones de las calles del centro de la ciudad, que después fueron tratadas para darles el aspecto antiguo adecuado.

Además, se han realizado rodajes en plató de los movimientos de personas y objetos que se pueden ver en los diversos vídeos que son proyectados a lo largo de la obra. Éstos, una vez rodados ante un croma, se han editado e insertado sobre los fondos de los vídeos generales.

publicat per
20 de juny de 2012 

22 de juny 2012

'El Mikado' de Sala Cabanyes es representarà per Santes al Monumental




La Sala Cabanyes recupera El Mikado per Les Santes i el representarà al Teatre Monumental durant la Festa Major. Es tracta d’una opereta còmica de Gilbert i Sullivan, ambientada a Titipú, un poblet del Japó.
El Mikado que es podrà veure al Monumental és una versió modernitzada que la Sala Cabanyes reposa de nou, amb Marc Molina al capdavant. “El Mikado” ha guanyat diversos premis al Concurs de Teatre Amateur de Sant Feliu de Guíxols: millor obra, millor direcció (Marc Molina), millor actor principal (Ferran Camps), millor actriu principal (Patrizia Contini), millor escenografia i millor obra per votació popular. A més d’aquests sis guardons (d’un total de nou categories), en Xavier Codony va guanyar el segon premi en la categoria de millor actor de repartiment. Conservant l’essència d’haver estat creats com a una crítica a la societat anglesa del segle XIX, però tenint en compte que mantenen la vigència de representar estereotips.
Molina ha utilitzat la traducció que va fer Xavier Bru de Sala per Dagoll Dagom, que atorga al text un aire molt actual, però al mateix temps conserva la vessant satírica de l’original. Els textos de l’obra encara tenen vigència, són frescos i àgils. Les situacions que recreen ratllen, segons el seu director, l’absurd i cada cop es complica més el conflicte. Finalment però, s’acaba resolent amb un simple joc de paraules. Tot plegat combinat amb la refinada música de Sullivan. Pel que fa a la vessant musical, l’espectacle deixa un mica enrere el concepte operístic amb el que va ser concebuda i es basa en l’adaptació que va fer Joan Vives per Dagoll Dagom, on es respecta el caire clàssic de la instrumentació, però s’hi afegeixen alguns aspectes de música moderna. Estrenada per primer cop el 1885 a Londres, des d’aleshores no ha deixat de representar-se arreu del món.

publicat per
19 de juny de 2012 

MOSTRES DEL CURS DE TEATRE DEL FOMENT



               
Divendres, 22 de juny del 2012 a 2/4 de 9 del vespre

1) Tastet d'improvisacions dels alumnes de 1r.
2) "Restauración" de Eduardo Mendoza.
3) "Adulterios" de Woody Allen.
4) "La taberna fantástica"  d' Alfonso Sastre.
5) "Panorama des del pont"  d'Arthur Miller.
ENTRADA GRATUÏTA
Tot plegat dura uns 45 minuts.

La Muestra Internacional de Teatro de Ribadavia (Orense) refuerza en 2012 su carácter internacional




La Muestra Internacional de Teatro (MIT) de Ribadavia reforzará este año su carácter internacional con espectáculos llegados de Portugal, Francia, Cuba, Italia, Bélgica, Argentina, México y España, sin olvidar la escena hecha en Galicia y con referencias al momento negativo que está atravesando el sector.

La Muestra Internacional de Teatro (MIT) de Ribadavia reforzará este año su carácter internacional con espectáculos llegados de Portugal, Francia, Cuba, Italia, Bélgica, Argentina, México y España, sin olvidar la escena hecha en Galicia y con referencias al momento negativo que está atravesando el sector.

Todos los días del Festival, que se celebrará del 21 al 28 de julio, habrá más de una representación y al escenario principal, el Auditorio do Castelo, se sumarán espectáculos de arte de calle, propuestas para público infantil, piezas escénicas en la Iglesia de la Magdalena o espectáculos en la Casa da Cultura.

Los espectáculos del Castelo, siempre en sesión de 23.00 horas, se completan con la compañía Mefisto de Cuba, que visita el festival con 'Donde hay agravios no hay celos', una versión de la directora Liuba Cid. Además, podrán verse dos propuestas gallegas, Oeste Solitario, dirigida por Quico Cadaval; e In, de Elefante Elegante; y un texto que parte de 'As crónicas do Sochantre', de Álvaro Cunqueiro, a cargo de Les Anachroniques. Más de un 80 por ciento de los espectáculos que podrán verse en el MIT son estrenos.

publicat per
18 de juny de 2012 

21 de juny 2012

'Oh happy day!': l'infortuni d'una mala tria




La Sala Cabanyes fa un dispendi de talent per a un musical sense substància

Qui hagi assistit al muntatge anomenat 'Oh happy day!' que la Sala Cabanyes ha tingut en cartell des de mig maig fins aquest darrer cap de setmana, haurà pogut experimentar la constatació immediata d'una una doble evidència.

La primera és que el teatre del Centre Catòlic sap ser fidel a la seva pròpia tradició i s'empesca el que sigui per convertir les dates dels volts de les Fires de Mataró en l'ocasió d'un espectacle musical que, després dels Pastorets, constitueixi l'altra seva gran cita anual. La segona –i encara més important–  és que el potencial artístic, tècnic i de producció que té la Sala és d'una tal magnitud i qualitat que en tot el  país hi ha ben poques entitats que el tinguin a l'abast. Una i altra evidència són dignes d'admiració. Cosa ben distinta, ara, és el resultat.

Plantejament valerós
Aquest any el repte ha estat confegir una comèdia musical a partir de la base argumental de la popular pel·lícula 'Sister Act' i de la seva seqüela 'Sister Act 2', protagonitzades a principis dels anys noranta per l'actriu Whoopi Goldberg. I cal remarcar que els esforços que s'hi han dedicat són extraordinaris, començant per una interessantíssima i inèdita coproducció amb l'Escola Municipal de Música, que hi ha aportat la direcció musical i l'orquestració amb dos combos formats per dotze alumnes que durant les nou funcions realitzades s'han alternat en la interpretació de les melodies en directe, com a treball de final de curs.

De la dimensió pretesa pel muntatge de 'Oh happy day!' n'és un indicador el fet que l'encapçali en Toni Grané, el president de l'entitat. Envoltat d'un amplíssim equip de treball, ha abordat tant la creació del guió de l'obra com del seu suport musical. Així s'han gestat adaptacions de temes dels films originals, d'altres de peces provinents del repertori tradicional del gòspel, algunes altres de tonades catalanes contemporànies i fins i tot s'han compost cançons expressament.

Més mèrits
La posada en escena s'ha decantat també meritòriament per un vast model participatiu, que dóna paper a un munt d'intèrprets. D'aquesta manera, a més de la vintena d'actors i actrius que tenen pròpiament un rol en el repartiment, entren en joc un estol de monges, de frares i de joves estudiants que amplien el planter fins a quatre vegades més. I, a sobre, els cants que s'executen en escena es reforcen amb una seixantena de veus procedents d'un cor d'adults situat en el fossat dels músics i de dos altres d'infantils disposats en unes llotges laterals. Aspectes igualment remarcables d'aquest 'Oh happy day!' són el vestuari i la caracterització dels personatges, o bé els seus moviments coreogràfics. En l'àmbit tècnic s'ha de parlar d'una escenografia molt versàtil que sap aprofitar amb mobilitat qualsevol espai disponible, d'una il·luminació eficaç i d'una projecció de vídeo que també fa el seu efecte.

Frustració
La llàstima és que un projecte engrescador, emprès a base d'inventiva i de tant d'esforç col·lectiu, s'acabi malbaratant per culpa d'haver volgut donar forma a una historieta que no és altra cosa que una americanada sense suc ni bruc. Perquè és sobretot la banalitat argumental –i potser també les presses i un esquematisme desmesurat– el que impedeix que el muntatge agafi consistència i fa que es frustrin totes les expectatives. La primera part és una successió de quadres sense travar, amb talls constants i d'una pesantor esfereïdora. La segona, tot i que pren més volada, no aconsegueix capgirar les febleses. I és que la buidor es paga. Caríssima. S'imposa, doncs, triar més bé.  

publicat per
Comas - Soler
18 de juny de 2012 

'My fair lady', Joglars, Mayumaná y Ainhoa Arteta protagonizarán el programa del Teatro Bretón de agosto a diciembre




Entre enero y junio, ha habido 43.000 espectadores en 83 funciones, con una media de asistencia de un 70%, lo que supone "un éxito"

El musical 'My fair lady', con Paloma San Basilio; Els Joglars, en su 50 aniversario; Mayumaná, también de cumpleaños, en este caso, 15; y Ainhoa Arteta serán algunos de los principales protagonistas del programa del Teatro Bretón de Logroño entre los meses de agosto y diciembre.

La concejala de Cultura, Pilar Montes, y el gerente del Teatro, Jorge Quirante, han presentado este viernes la programación, que, como ha destacado la edil, contiene un total de 10 grandes espectáculos, además del cine en versión original, que abrirá las funciones a partir del 19 de agosto.
"Es una propuesta muy demandada", ha asegurado Montes, quien ha recordado que se trata de un total de ocho cintas las que se podrán ver "todas ellas con un gran palmarés en festivales nacionales e internacionales".
Así, en concreto, se proyectarán 'El arte de amar', del francés Enmanuel Mouret; 'Sueño y silencio', obra del español Jaime Rosales; 'Girimunho', que llega desde Brasil de la mano de Helvecio Marins y Clarissa Campolina; y la cinta griega 'Alps'.
El perfecto desconocido', la historia en inglés, catalán y español de un misterioso viajero que llega a Mallorca; 'Historias de Shangai', que recrea la historia de la ciudad desde 1930 hasta 2010; 'Elena', del ruso Andrei Zviaguintsev; y 'Fausto', en alemán, completarán el programa.

Música y teatro.
La programación como tal comenzará con el concierto de 'Luar na Lubre', el 1 de septiembre, con el que presentarán en la ciudad su nuevo disco, 'Mar maior'. Los días 7 y 8 será el turno de Els Joglars y su obra 'El Nacional', una crítica despiadada "de los grandes fastos que quedan en nada", a través de una historia "de teatro".
Los niños también tendrán cabida en el programa, el día 9 de septiembre, con el espectáculo de Alberto de Figueiredo 'Magia demente'. Después, la programación se centra en la semana de San Mateo, con tres espectáculos para los que se ha creado un abono especial, con un descuento del 15 por ciento.
Son 'Yo, el heredero', una comedia del absurdo, obra de Eduardo de Filippo, protagonizada por Ernesto Alterio; 'El apagón' es una comedia, con Gabino Diego al frente, que juega con las luces "porque cuando el escenario está apagado, los actores ven, y al revés"; y, para acabar, 'El tipo de al lado', con Maribel Verdú y Antonio Molero.
Ya entrado octubre, y antes de que comience el Festival de Teatro, que, en su 33 edición, ocupará este mes y el de noviembre, se subirá al escenario del Bretón Paloma San Basilio y 'My fair lady', con el montaje y protagonistas de su primera versión de 2001 "que entonces, no pudo salir de gira y por fin la tenemos". La cita será del 4 al 7 de octubre, con un total de siete funciones.
Una vez finalizado el Festival -que, como avance, tiene ya programadas las presencias de Nuria Espert, con 'La loba' y de Carmen Machi con 'Juicio a una zorra'-, se retoma la programación, con la ópera, de la mano de Opera 2001 y 'Carmen' de Bizet, el día 20 de noviembre.
El ciclo se cierra, ya en diciembre, con Mayumaná y 'Racconto', un espectáculo a punto de estrenarse con el que la formación repasa lo mejor de sus 15 años de vida, en concreto, entre el 5 y el 9 de diciembre, con ocho funciones.
Por último, el 18 de diciembre, "en una feliz coincidencia con el día de la Virgen de la Esperanza", será el turno del recital de la soprano Ainhoa Arteta, que presentará un programa de Richard Strauss, Schumann, Antón García Abril y Manuel de Falla.

"exito" entre enero y junio.
Es una programación "magnífica y variada", como ha asegurado Montes. En este sentido, la edil ha considerado "un éxito" el ciclo recién terminado, con 83 funciones entre enero y junio, a las que han asistido 43.000 espectadores, "lo que supone una asistencia media del 70%".
"Estos datos son una magnífica noticia. Que en tiempos de crisis, cuando parece que lo lógico sería que menos gente viniera al teatro, curiosa y afortunadamente, ha sido casi al contrario. Esto nos dice que la programación del Bretón tiene nivel y resulta interesante para el público tan maravilloso que tenemos en Logroño", ha finalizado.

publicat per
15 de juny de 2012 

20 de juny 2012

L’hàbit no fa el monjo





Oh happy day! Aquesta és la proclama, segurament, més reclamada avui dia a les consciències de la gent. L’ésser humà, en la seva versió més primogènita, i fins a la més elevada evolució homínica, cerca en la seva vida un sentiment de llarga durada que es posa en perill per múltiples raons en època de crisi econòmica: la felicitat. El diumenge dia 10, la Sala Cabanyes va representar per setena vegada entre el maig i el juny una nova obra dirigida per Toni Grané i que emula la pel·lícula protagonitzada per Whoopi Goldberg. A més, el futbol no va ser obstacle perquè molts espectadors van voler anar decididament al teatre mataroní per presenciar el musical de la Cabanyes. Tant és així que el recinte de La Riera es va omplir de gom a gom, amb platea i amfiteatre inclosos. I no van sortir decebuts. La gent va poder sortir de la sala amb un somriure a la cara i amb la satisfacció d’haver presenciat una obra amb un gran treball de posada en escena i un amplíssim repartiment. La felicitat va fer acte de presència, conscient o inconscientment.

L’obra de teatre explica la vida d’una cantant que es veu immersa en una problemàtica amb la màfia, que no pararà de perseguir-la fins trobar-la. Decidida a no posar la seva vida en perill, acut a la policia per protegir-se. El cos de seguretat l’allotja en un convent, on haurà de canviar totalment d’hàbits -en les dues connotacions de la paraula -. I és que la vida convulsa de la protagonista es reordena en el claustre eclesiàstic. La Mare Superiora envia a la jove protagonista a donar classes de música al cor de l’escola, on l’antic professor no troba la fórmula per endinsar els seus alumnes, trapelles de dalt a baix, en el món de l’acústica musical. Amb el seu carisma i autoritat, la monja fa que els nens i nenes comencin a trobar el gust en la música i aconsegueix fer un concert final fruït de l’esforç com a mestra. Tot i que l’obra té un moment tràgic en una de les seves parts, Grané transmet diferents missatges amb un acompanyament musical conduït per Georgina Blanch i Rubén Bes gens menyspreable. En síntesi, un complex muntatge d’humor amb el gospel com a fil conductor que aprova amb nota l’examen del públic. S’ha d’anar amb compte, però, perquè es pot arribar a entendre que passar pel clergat et purifica i et lliura de dificultats. I no tothom pot estar-hi d’acord.

Amb aquest Oh happy day! la Sala Cabanyes posa punt i final a la temporada. Encara es podrà veure el dia 16 i el dia 17 de juny. L’hàbit fa el monjo? De vegades, seguint concepcions cartesianes, les aparences enganyen. La protagonista, sense pertànyer a la ordre religiosa, mostra la seva vessant més receptiva quan hi participa. I no condicionada pel tipus de roba que porta, sinó pel context concret en el que aterra. Així doncs, l’hàbit, un objecte tant material, no pot fer al monjo, perquè el monjo neix o es fa ell mateix. Però mai el pot fer un tros de tela.

Publicat per
Rubén Escobar - periodista
17 de juny de 2012 

El Lliure aposta per una oferta "lluminosa" per animar un nou curs sense estrangers




Hi participaran Carmen Machi, T de Teatre, Alfredo Sanzol, Animalario, Sergi López, Miguel del Arco, Jordi Casanovas, Pau Miró i Daniel Veronesi, entre altres

Lluminositat i optimisme. És el que proposa Lluís Pasqual, director del Teatre Lliure, per animar els espectadors en aquests temps llòbrecs. La nova temporada 2012-2013, que aquest any endarrereix l'inici fins al 10 d'octubre, pretén ser un "antídot contra la por".

Es programaran 31 espectacles, 21 de producció pròpia i no hi haurà cap espectacle estranger. Pasqual dirigirà dos muntatges: Blackbird, de David Harrower, i Els feréstecs, de Carlo Goldoni.

DESTACATS
Entre els títols destacats també hi figuren Pàtria, de Jordi Casanovas; El montaplatos, d'Animalario; Aventura!, la novetat d'Alfredo Sanzol al servei de T de Teatre; Juicio a una zorra, amb Carmen Machi dirigida per Miguel del Arco; Los hijos se han dormido, de Daniel Veronese; Dispara agafa tresor repeteix, obra de Mark Ravenhill sota la direcció de Josep Maria Mestres; La vida es sueño, amb la Compañía Nacional de Teatro Clásico; Livingstone, de Sergi López i Jorge Picó, i una obra de Pau Miró, que s'incorpora com a autor resident, en què dirigirà Anna Lizaran.

"Ens hem de reinventar, però hem d'intentar no seguir el sistema Mercadona, no som xinesos", ha dit Pasqual en referència al nou panorama cultural i les retallades pressupostàries. La temporada ha tancat amb 67,8%, un 10% menys d'ocupació que el curs anterior.

publicat per
18 de juny de 2012 

19 de juny 2012

Comencem : Ventafocs !!!




Ventafocs : Una comèdia musical
Basada en el conte de Charles Perrault
de Pere Anglas
música
Joan Vallcorba
direcció
Antoni Blanch

Avui comencem a treballar Ventafocs,  una comèdia musical que neix amb molta il·lusió.
Les properes setmanes seran intenses , s'haurà de confeccionar un repartiment exigent per un text  que tenim que aconseguir faci les delícies de les famílies que vinguin a veure el muntatge , un text amb un munt de peces musicals fins a 40 entre cant i canvis d'escena , coreografies ...
Un muntatge que necessitarà de fades , follets i fadetes , un príncep guapo i elegant , un Rei , una Reina , en Sebastià cap de la guàrdia , un Xef , soldats , gent del poble , follets, convidats ...  i evidentment una Ventafocs , una madrastra i dues germanastres.

18 de juny 2012

Taller d'Idees i danses al Teatre Monumental



Cloenda dels tallers 2011-2012 de l'Aula de Teatre de l'IMAC
Més de 300 alumnes han mostrat el treball realitzat aquest curs
L'Aula de Teatre de l’IMAC posa el punt i final als tallers del curs 2011-2012. En total, setze tallers que han comptat amb la participació de 300 alumnes.

Dilluns 18 de juny, a les 7 del vespre, al Teatre Monumental hi actuarà el grup de Taller d'Idees, un grup format per persones amb discapacitat intel·lectual que mostraran un taller de creació dirigit per Jaume Amatller i Marta Hernández que porta per títol Colors humans.

Dimarts 19 de juny, a les 9 del vespre, les danses ompliran el Teatre Monumental. El grup de dansa joves sota la direcció de Maria Garriga presenten un treball de creació que porta per títol Temptació. Seguidament, els grups de dansa 1 i dansa 2, sota la direcció de Sol Vázquez, interpretaran Cruzes i My bird body.
Gratuït sense invitació. Aforament limitat

publicat per
www.mataro.cat
16 de juny de 2012 

17 de juny 2012

Sala Cabanyes acomiada aquesta tarda les representacions de Oh Happy Day !!!




Avui a 2/4 de 7 de la tarda última representació de Oh Happy Day a Sala Cabanyes.
Degut a l'èxit del musical esta previst reposar-lo desprès de l'estiu o sigui que no patiu si no heu pogut venir durant aquets dies  !!!

"Oh Happy Day!" explica la història d’una dona que, per circumstàncies de la vida, s’ha d’amagar en un convent i viurà situacions molt divertides amb la resta de la congregació i un grup d’alumnes. La història se situa en un barri degradat i comença amb la creença que la música i les casualitats poden provocar canvis positius. Es tracta d’una comèdia musical divertida, sorprenent i que farà que l’espectador s’emporti un bon regust de la darrera representació de la temporada de la Sala Cabanyes.

“Oh Happy Day!” ha estat pensat en base a un model participatiu. La companyia està formada per gairebé 200 persones. L’equip compta amb una coral infantil d’una cinquantena de nens i nenes, que durant les representacions cantaran en directe des de les llotges laterals a l’escenari. L’obra disposa d’un cor al fossar format per una vintena de cantants, la majoria d’ells provinents de la Coral de la Sala Cabanyes. La resta de l’equip el completen gairebé una setantena d’actors en escena i pràcticament una vintena de músics a banda de la direcció, la tècnica i la logística.

“Oh Happy Day!“ és resultat de la voluntat de l’actual junta d’obrir la Sala Cabanyes a la ciutat. Una voluntat que s’ha traduït amb la col•laboració de l’entitat amb l’Escola Municipal de Música o amb Òmnium Cultural, materialitzada amb les representacions de Sant Jordi.

Guia pràctica

RESERVA ANTICIPADA DE LOCALITATS
de dilluns a divendres, al telèfon 618 77 30 13 (de 6 a 9 de la tarda)
dissabtes i diumenges, en horari de taquilla, al telèfon 93.790.85.02
tot el dia a

HORARI DE TAQUILLA:
Divendres i dissabte de 8 a 9 del vespre, el cap de setmana de la representació.
 Diumenge de 2/4 d’1 a 2.
Una hora abans de començar la representació

16 de juny 2012

Oh Happy Day penúltima representació de la temporada aquesta nit




Aquesta nit a 2/4 de 10 penúltima representació de Oh Happy Day , el muntatge pel que Sala Cabanyes amb la col·laboració de l'Escola Municipal de Musica va apostar per les fires d'aquest any.
La gent a disfrutat , el públic a respòs , dues de les coses a que pots aspirar en el teatre amateur .
Guia pràctica

RESERVA ANTICIPADA DE LOCALITATS
de dilluns a divendres, al telèfon 618 77 30 13 (de 6 a 9 de la tarda)
dissabtes i diumenges, en horari de taquilla, al telèfon 93.790.85.02
tot el dia a

HORARI DE TAQUILLA:
Divendres i dissabte de 8 a 9 del vespre, el cap de setmana de la representació.
 Diumenge de 2/4 d’1 a 2.
Una hora abans de començar la representació

15 de juny 2012

L'escena catalana desembarca a Avinyó




Vuit companyies formaran el focus català que participarà a la secció 'off' del prestigiós festival francès

Per primer any l'Institut Ramon Llull apadrina vuit companyies catalanes perquè participin al prestigiós festival d'Avinyó, que se celebra durant el mes de juliol. Es tracta de la companyia de Circ Eia (circ), la Companyia PelMànec (marionetes), la Companyia de Pere Faura (dansa) i la Companyia d'Alba Sarraut (clown), a més de la Companyia Katraska (clown), Los Excéntricos (clown), el Cor de teatre (música i mim) i la companyia Mariantònia Oliver (dansa-teatre).

El director adjunt del Llull, Àlex Susanna, va assegurar que l'operació "és conseqüència que el moment de l'escena de casa nostra és òptim i que les companyies ja han sigut presents els darrers anys als festivals francesos". I també va tranquil·litzar el sector assegurant que la presència a Avinyó tindrà continuïtat, cosa imprescindible per assolir els objectius que no és arribar a aquest festival sinó vendre, i que les companyies tinguin una presència continuada al mercat veí. La magnitud del certamen hi obliga: l''off' d'Avinyó consta de mil espectacles, però també acull quatre mil programadors. L'escena catalana intentarà fer-s'hi un forat.

De les companyies, quatre han sigut escollides i subvencionades totalment pel propi Llull –seleccionades per una comissió d'experts– i quatre més ja tenien intenció d'anar al certamen i han rebut un cop de mà de l'entitat de promoció de la cultura catalana. El pressupost total d'aquesta "operació estratègica" és de 135.000 euros.


publicat per
Laura Serra
foto : Alba Sarraute
14 de juny de 2012

L''Agost' de Lizaran




L'actriu explica com prepara cada funció de l'èxit del TNC, que demà batrà rècords

«Uff, ¡quina calor!». Anna Lizaran entra al TNC una tarda canicular, com tantes altres. És Agost al juny. «Un mes més del previst ja no aguantaria, ¡Són quatre hores cada dia! 50 funcions. Ja sóc gran per a aquesta marxa». No ho sembla. L'actriu es mou per les entranyes del Teatre Nacional amb absoluta lleugeresa. El gran paper de Violet, la matriarca dels Weston, pur nervi i tempesta, la deu haver rejovenit. Farà 68 anys el mes que dóna títol a l'obra de Tracy Letts amb la qual, sota la direcció de Sergi Belbel, el TNC ha fet el seu agost. Demà batrà rècords en la història del teatre públic: 70.210 espectadors i el nombre més gran de funcions a la Sala Gran: 86. S'acomiadarà el 8 de juliol després de 104 funcions. És l'èxit d'una bufetada a la família; d'una lúcida radiografia de la nostra societat, que ha captivat el món.

Edició Impresa Versió en .PDF Informació publicada en la página 54 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 12 de juny de 2012 VEURE ARXIU (.PDF) PDF .PDF
Seguim els passos habituals de Lizaran abans de ficar-se en la irada pell de Violet. És capaç de pujar corrent els 26 esglaons de casa seva. No sap quantes vegades els puja i els baixa durant la funció. «¡Moltes!». Hi ha tres plantes i unes escales «molt robustes per aguantar bé». Una casa «a l'estil Obama». La casa d'una família de l'Amèrica profunda.

L'escenografia guarda un secret. Al segon pis, al costat del llit matrimonial s'amaga darrere d'un biombo un minicamerino per a la protagonista. El lloc de repòs de la guerrera quan no està batallant amb les seves filles. Hi ha una cadira, roba per canviar-se, ventall, pinta, rellotge, clínexs, cremes, aigua, caramels i gelocatils (només en falten dos, de 35 funcions que han fet aquest any). No és gens pastillera, al contrari que Violet. Ajupida darrere el biombo, mata el temps controlant, rellotge en mà, les seves filles. Apunta al minut les intervencions d'Emma Vilarasau, Rosa Renom i Montse German, i de la resta de personatges.

A disposició dels Weston i les seves neures hi ha diàriament 15 tècnics que s'encarreguen de recollir els plats trencats -literalment- i tenir-ho tot en ordre quan s'alça el teló. «Ho deixem tot fet un desastre». Cada nit la mateixa escena. Hi ha sopar sobre les taules -«el pollastre és dels bons, eh»- i Lizaran s'emporta una cuixeta per menjar-se-la en l'entreacte i «descarregar la mala bava del personatge». Amb la cuixeta i un tros de fruita aguanta la marató.

PROHIBIT FUMAR
El que porta pitjor és l'assumpte del tabac. La senyora Wert fuma com un carreter i al teatre està prohibit el tabac. «Els cigarrets que veiem en escena són herbes de pastor. ¡Infectes! Porten farigola, romaní, ¿palla? No me'ls puc empassar i a sobre em cremo els dits, miri. Les brases no s'apaguen bé. I fan olor de porro».

Al camerino de Lizaran l'única que fuma és Marilyn Monroe. Traient el cap per a la finestra amb el cigarret. «Era meravellosa». El mite es repeteix en una altra foto, amb la cara angelical en primer pla. «Quina criatura, quina carona. I que desgraciada que era, pobra». A més de Marilyn, en aquest temps de relax i maquillatge, l'acompanya la música. Òpera, jazz, clàssica... «En el tema modern no hi estic gaire posada».

Més que un camerino, l'estança entre bastidors que ocupa Lizaran sembla un piset dels d'avui. O més. «Té fins i tot banyera». Recordem: és el que es va fer a mida de la seva pròpia consideració Josep Maria Flotats, el primer director del teatre públic. «Es passava tot el dia aquí dins», rememora la intèrpret, a qui aquesta setmana la Filmoteca catalana dedica una retrospectiva.

A l'armari, un parell de vestits i uns mitjons antilliscants per no relliscar. Amb aquests mitjons i un pijama salta a escena en el primer acte. «Al principi no necessitaria maquillar-me però s'han de potenciar els ulls perquè el públic em vegi». L'únic ritual de Lizaran és perfumar-se. «Durant anys vaig tenir una aroma per a cada obra, ara ja repeteixo. Aquest fa olor de violeta, és d'Yves Saint Laurent. Jo noto molt les olors, les bones i les dolentes». Entra Abel Folk (el gendre) i li ensenya el pastís de l'aniversari sorpresa per a German. «¿Quants en fa?». «No ho sé». «Millor que no l'hi preguntem», raona Folk.

«Hi ha molt bon rotllo, en aquesta companyia. Ens avenim molt, fem barbacoes, celebracions...». Això sí, ella quan hi ha funció l'endemà no surt. «El diumenge és el meu dissabte. La resta, arribo a casa a la una, però no me'n vaig a dormir fins a les quatre. Veig la tele i em poso a estudiar. Ara estic amb una obra, un homenatge al teatre, que s'estrenarà a l'octubre al TNC. I després dormo fins al migdia».

EL CAMAROT DELS MARX
Abans de transformar-se en «la bèstia», Lizaran es reuneix cada tarda amb els actors al petit camerino de Maife Gil (la seva germana de ficció). «Ens ajuntem per criticar una mica i fer safareig». Allò és el camarot dels Marx. «Ens ho passem molt bé, però es folla poc», diu en broma Francesc Lucchetti. «No tenim temps», li contesten a l'uníson. «Jo sí», replica. Ell és el marit de Violet, el patriarca d'aquesta família tragicòmica. Als 10 minuts de funció desapareix i ja no se'n sap res més.

PUBLICAT PER
IMMA FERNÁNDEZ
13 DE JUNY DE 2012 

14 de juny 2012

Darrers tallers a Can Gassol




Recta final dels tallers de l'Aula de Teatre
Els grups d'adults presenten el resultat del seu treball
Aquest cap de setmana l’Aula de Teatre de l’IMAC entra a la recta final dels tallers de final de curs.
A partir del dijous 14 de juny els grups d’adults de l'Aula de Teatre mostraran el resultat del treball realitzat al llarg del curs.
Dijous 14 de juny a les 9 del vespre a Can Gassol els alumnes del Taller d’interpretació representaran Coses que dèiem avui de Neil LaBute dirigits per Pilar Pla.
Els grup de nivell 3 sota la direcció de Moisès Maicas presenten l’obra Submergir-se en l'aigua de la dramaturga catalana Helena Tornero. Aquest espectacle es podrà veure divendres 15 de juny, a les 8  i a les 10 del vespre, a Can Gassol.
Dissabte 16 de juny, a les 6 i a les 8 del vespre, a Can Gassol, el grup de niv ell 1, dirigits per Pilar Pla, presentaran Escenes d'Edmond,  un espectacle a partir de l’obra de David Mamet.
Finalment, el diumenge 17 de juny, a les 8 del vespre, a Can Gassol,  el grup de nivell 2 presentaran un espectacle de creació dirigit per Toni Arteaga i que porta per títol Amors que maten.
més informació
Entrades
Entrada a Can Gassol gratuïta amb invitació.
Recollida d’invitacions a les oficines de l'IMAC (carrer de Sant Josep, 9) de dilluns a divendres de 9 a 14 h i de dimecres a divendres de 18 a 20 h.

publicat per
13 de juny de 2012 

El musical 'Once' triomfa als premis Tony




'Peter and the Starcatcher' , la principal competidora de 'Once', va aconseguir cinc premis

El musical Once, un drama amorós a Dublín entre un músic i una florista immigrant, va acaparar l'entrega de la 66a edició dels premis Tony a les millors produccions teatrals i musicals dels EUA.

L'obra es va endur vuit guardons, entre ells el de millor musical. Once, que havia aconseguit 11 candidatures, es va emportar també el Tony al millor actor de musical, Steve Kazee, i va sumar els de millor llibret musical (Enda Walsh), disseny escènic (Bob Crowley), il·luminació (Natasha Katz), so (Clive Goodwin), direcció musical (John Tiffany) i orquestració (Martin Lowe).

The Gershwins' Porgy and Bess, un relat clàssic que transcorre en un veïnat de Charleston (Carolina del Sud) durant els anys 30, es va emportar el premi a la millor reestrena musical i va batre així a les produccions Follies, Jesus Christ Superstar i Evita. Els protagonistes d'aquesta ultima obra, el porto-riqueny Ricky Martin i l'argentina Elena Roger, van interpretar un dels seus números.

El Tony a la millor actriu protagonista de musical va ser per a Audra McDonald pel seu paper a The Gershwins' Porgy and Bess.

Un dels números de The Book of Mormon, el musical guanyador el 2011, va obrir l'espectacle, presentat per tercera vegada per l'actor Neil Patrick Harris que, a més de cantar, ballar i fer broma, va introduir un dels premis emulant el protagonista de Spiderman penjat d'una teranyina.

Harris, que ja va presentar les gales el 2009 i el 2011, va comptar amb l'ajuda d'altres actors, com la veterana Angela Lansbury, Ellen Barkin, Candice Bergen, Jessica Chastain, Nick Jonas, Sherryl Crow, Mandy Patinkin, James Marsden o Christopher Plummer, entre altres.
EL GRAN RIVAL DE LA GUANYADORA
La principal competidora de Once va ser la peça teatral Peter and the Starcatcher, de Rick Elice, sobre el clàssic de l'origen de Peter Pan, i que va acumular els premis al millor actor secundari de la seva categoria (Christian Borle), vestuari (Paloma Young), il·luminació teatral (Jeff Croitner), so (Darron West) i disseny escènic (Donyale Werle).

Però el Tony a la millor obra teatral a Broadway el 2012 va ser per a Clybourne Park, de Bruce Norris, que ja el 2011 va ser Pulitzer a la millor obra dramàtica, i que relata una ficció inspirada en fets històrics sobre l'evolució d'un barri de Chicago.

Mike Nichols va guanyar el premi a la millor direcció teatral per la tràgica Death of a salesman (Mort d'un viatjant), d'Arthur Miller (1915-2005), que també es va quedar amb el guardó a la millor reestrena de teatre. James Corden, per la seva interpretació a One Man, Two Guvnors, i Nina Arianda, per la seva a Venus in fur, van ser mereixedors dels Tony al millor actor i actriu protagonistes en obra teatral. Judith Light es va emportar el premi a la millor actriu secundària d'una obra de teatre pel seu paper d'alcohòlica a Other desert cities.

En la categoria de musicals, el premi a la millor partitura va ser per a Newsies, que també es va alçar amb el de millor coreografia (Christopher Gatelli), un guardó per al qual estava nominat Evita, que també es va quedar sense aquest premi.

El musical Nice work if you can get it va aconseguir els guardons als millors actors secundaris a Judy Kaye i Michael McGrath, per al qual també va competir, entre altres, Michael Cerveris que fa de Juan Domingo Perón a Evita, una obra amb tres nominacions i que es va quedar sense reconeixement.

L'actriu Bernardette Peters es va emportar el guardó Isabelle Stevenson, que reconeix un professional del món teatral per la seva contribució social, mentre que el premi especial Tony va ser per a l'actor Hugh Jackman, i el d'honor a l'excel·lència teatral per al músic i advocat Freddie Gershon, el supervisor d'obres teatrals Artie Siccardi i per al programa educatiu Theatre Development Fund Open Doors.

publicat per
11 de juny de 2012 

13 de juny 2012

El nét de Tarradellas estrena una obra sobre el cor de Francesc Macià




'La balada dels històrics anònims', fins al 24 de juny a la Sala Beckett

Els actors Anton Tarradellas, nét de l'expresident Josep Tarradellas, i Ivan Fox han estrenat a la Sala Beckett l'obra 'La balada dels històrics anònims'. Tant Tarradellas com Fox, tots dos d'origen català, resideixen a Brussel·les, signen un treball que, mirant cap al passat, reflexiona sobre el present. L'obra es podrà veure fins al 24 de juny.

Abril del 1939. Al final de la Guerra Civil, un home pren el camí de l’exili carregat amb una relíquia molt especial: el cor embalsamat del president Francesc Macià. Uns mesos més tard esclata la Segona Guerra Mundial i, amb ella, l’interminable processó de milers i milers de refugiats. L’home travessarà Europa amb el seu paquet, a peu, en tren, en cotxe, fent passar la relíquia per un assortiment de formatges. De Catalunya a Bèlgica passant per França i Suïssa, en el camí del cor d’en Macià s’hi creuaran altres destins. els de celebritats del moment fugint de la puixança del feixisme i els de ciutadans anònims que, encarant el conflicte del segle XX, li confiaran la decisió que han pres: resistir o fugir.

Ivan Fox i Anton Tarradellas tenen tots dos una forta afinitat amb el tema. El primer és descendent d’anarquistes republicans que van combatre el feixisme durant els quaranta anys de la dictadura. Anton Tarradellas, per la seva banda, és el nét de l’home que va portar la relíquia a través d’Europa durant aquests quaranta anys i que va acabar esdevenint, a més a més, president de la Generalitat: Josep Tarradellas. Aquesta és la raó per la qual han tingut accés, entre altres, a l’Arxiu Montserrat Tarradellas, que els ha permès desenterrar algunes anècdotes oblidades dels temps de l’exili: de les més fortes a les més estranyes, divertides, emocionants…

Aquestes històries, arreplegades com un trencaclosques que va prenent forma a poc a poc, completen un espectacle que, seguint les aventures del cor d’en Macià, el que fan és nodrir una reflexió sobre el present. Quin valor donem als nostres combats d’avui? Fins on estem disposats a portar-los? Tarradellas i Fox pugen a un escenari i sense ànim de presentar "un documental" aprofiten aquesta peripècia per construir una "història ni oficial ni oblidada, sobre els fets que es queden en els pobles, sobre els anomenats històrics anònims".

Amb una durada d'hora i quart, l'obra està dirigida per Julie Annen i es podrà veure a la sala de Gràcia fins al pròxim 24 de juny.

publicat per
foto : Véronique Vercheval
11 de juny de 2012 

Encetem temporada, comença l'espectacle!

Amb la celebració de la Festa Major de Manresa,  donem el tret de sortida a la nova temporada del Kursaal.  Us hem preparat una tardor que a...