30 d’abril 2008

75 anys aixecant el teló : 1974 – “Parla Pere Rigau”



75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008

El Crit
Butlletí informatiu de Sala Cabañes
Època II , num. 4 - abril de 1974

Ens hem donat cita avui amb el Sr. PERE RIGAU perquè ens informi del tema de més actualitats per nosaltres: l'audició sacra de les corals de "La Passió".



Quan i de quina manera va néixer la idea de fer a-questa audició sacra de "La Passió" ?

Molt sen­zillament. Fèiem un dels assaigs generals dels Pastorets i algú va comentar: "Quina llàstima no poder sentir la música de "La Passió", tan bonica que és! I per que no? va dir un altre. I la cosa es va en­grescar.


I, exactament, en que consistirà ?

De bell antuvi, i sense analitzar la cosa, semblava que podria consistir en fer tota "La Passió" a manera de recital, vull dir que tres o quatre narradors anessin recitant el text, com si es representés, alternant amb la intervenció de l'orquestra i de les corals. Però, entrats en l'estudi, es va veure ben clar que això era impossible.
L'audició consistirà en una pinzellada -diria jo dels fragments més significatius de "La Passió" : "Vida pública de Jesús" = Samaritana, Magdalena, -Llàtzer, Rams i Palmes, Comiat de Mare i Fill i el Sant Sopar. "Passió, Mort i Resurrecció" = Oració a l'Hort, Sanedrí , Pretori, Peregrins, Set Paraules, Davallament i Resurecció.

L'audició constarà de les dues parts esmentades. En aquests moments s'està treballant intensament en la redacció del guió, que ho fa el bon amic i com­pany Josep Mª Cusachs. I per cert que és una feina molt delicada i difícil.

Quina diferencia hi veu entre aquestes corals i les de "Pastorets” ?

En els dos espectacles la músi­ca és plenament descriptiva i els seus autors la va ren escriure seguint la tècnica de cada quadre i de cada moment escènic de l'obra. Es molt difícil com­parar una i altra. Per exemple: en "els Pastorets", hi juga molt la música popular catalana i nadalenca. Trobem en molts passatges de l'obra el famós "Cant dels Ocells". No puc oblidar l'inspirat "Cant del Temple", qual motiu musical va sortint després en altres quadres, com l'Anunciació i La Foguera.

A "La Passió" és diferent. L'obra té un caire completament oposat a l'espectacle nadalenc i, per tant, la música té una profunditat, majestuositat i dignitat molt pròpia del tema religiós que presenta. Hi ha pocs cants, però tots ells són difícils. El cant de començament "Oh, Jesús", "Llàtzer", "Rams i Palmes", "Els llims", "Els peregrins", "Oh, poble meu* i "La Resurecció", són molt bonics, però requereixen un profund treball d'assaigs.


Es prou nombrosa la part coral perquè els cants pu­guin ser interpretats amb la potencia suficient?

La vostra pregunta no la considero massa adequada.Més que potencia suficient, jo diria dignitat sufi­cient. Perquè en molts cants no cal potencia, sinó"massa de cantaires", que deu saber expressar i mo­dular tot el sentit de la conjugació de lletra i música.
En quant a si és nombrosa l'assistència, dec dirvos que hem quedat sorpresos de com ha resultat la crida que s'ha fet a quants ja fa anys varen inter­venir a "La Passió". Això ha estat un estímul per a seguir endavant en el projecte. Com a part negativa, considero que en quant a joventut, especialment re­ferint-me a nois, no ha estat gaire corresposta. Sortosament tenim excepcions no massa reduïdes que s’han entregat amb tot l'entusiasme a aprendre les difícils corals -no coneixien res de l'obra, només per refe­rències-. I confio plenament que sort en tenim d'ells per a realitzar aquesta audició.


Com estan enfocats els fragments recitats de "La Passió” ?

Ja us he dit abans com en J. M. Cusachs està treballant en el guió. A ell correspondria tocar aquest tema. Però crec que em permetrà senyalar una mica del que ja us he avançat abans. Hi haurà dos narradors que amb els seus comentaris serviran per ajuntar un tema amb 1'altre. I després, els pocs personatges que intervenen en els quadres que es presentaran, faran senzillament el recitat de la lletra. De la manera que la cosa s'ha enfocat, ho considero encertadíssim. Per a posar un exemple, crec que el fragment de les Set Paraules pot ésser magnífic, com també el Davallament de la Creu.

Pot preveure quina serà la reacció de la ciutat enfront l'audició sacra ?


Considero que els mataronins reaccionaran positivament a aquesta iniciativa de Sala Cabañes. Moltes vegades sentim per la ciutat: Quina llàstima que no feu "La Passió". Tan bonica que era!!! I encara que per Setmana Santa hi ha mol­ta gent fora, degut a les mini-vacances, estic convençut que el nostre local s'omplirà de gom a gom.

Som sabedors també de que s'intenta uniformar els cantaires» Pot definir-nos quelcom en aquest aspecte?

He sentit a parlar del que em dieu, d'uniformar els cantaires. Ajudarà a crear l'ambient digne que l'au­dició requereix. Però no us puc informar massa, perquè no hi intervinc directament.

Creu que l'audició d'enguany pot conduir a una con­tinuació" i inclús a una ampliació de "La Passió", enanys vinents"?


Jo crec que sí. Considero que aquesta audició de "La Passió" el Divendres Sant al vespre,podria quedar per a l'esdevenidor en una digne conti­nuïtat. I per anys vinents, potser sí que no n'hi hau­rà prou amb una sola audició i s'haurà de cercar de fer-ne una altre el Diumenge de Rams a la tarda.

El que si us puc afirmar és que si es vol fer ben fet, hi ha molta feina, i la premura de temps ha estat aquest any un factor força difícil de superar. Havíem d'haver començat els treballs i assaigs un any abans, però estic convençut que amb l'entusiasme i bona voluntat que hi ha per part de tots, la cosa sortirà bé.

En tots els ordres de la vida, quan hi ha responsa­bilitat ,entusiasme i entrega, poden superar-se totes les dificultats. I en el cas de l'audició de "La Pas­sió", aquests ingredients hi són en dosi molt abundant, per tant, sóc optimista totalment.

Teatro en el mundo



www.lanacion.com.ar
20 abril de 2008

Barney Finn, en Chile.
La versión que Oscar Barney Finn hizo en Buenos Aires el año pasado de La gata sobre el tejado de zinc caliente se estrenó el miércoles pasado en el Teatro Municipal de Vitacura, en Santiago de Chile. La obra de Tennesee Williams cuenta con el mismo protagonista argentino que la hizo en El Portón de Sánchez: Paulo Brunetti, a quien acompaña un elenco de reconocidas figuras del ámbito televisivo y teatral de Chile. Junto con Brunetti está Tomás Vidiella, actor que algunos recordarán por su paso en Buenos Aires en los años 70. Aquí protagonizó y dirigió un accidentado musical que se llamó Fausto shock , junto con María Concepción César, entre otras figuras locales. El elenco se completa con Lorene Prieto, Eliana Vidiella, Berta Lasala, Otilio Castro y Luis Wigdorsky.

* * *

Rovner, en la República Checa.
El jueves pasado, el dramaturgo Eduardo Rovner viajó a la República Checa, ya que su obra Volvió una noche se estrenó ayer en el Teatro Municipal de Brno, la segunda ciudad en importancia de ese país. De inmediato, viajó a Praga para brindar conferencias y presenciar la versión de esa obra en el prestigioso teatro Na Vinohradsche, donde está en escena desde hace tres años y planea seguir durante dos más. Otra de sus obras, La mosca blanca , está haciendo su cuarta temporada en el Teatro Solidarita, de la capital checa, y Volvió una noche se estrenará el próximo viernes en Most. De esta manera, la obra estará representándose durante los próximos dos años en tres ciudades distintas de la República Checa. Entretanto, también se estrenará el 9 de mayo en Washington.


* * *



El señor Green, en Londres.
Más de diez años de su estreno en Nueva York, Visitando al señor Green , la obra de Jeff Baron, se acaba de estrenar en el West End londinense. El autor viajó a Londres y trabajó con los actores durante un breve lapso de enfermedad del director y quedó contentísimo con la versión. La obra subió a escena en el Trafalgar Studios (antiguamente el Whitehall), tuvo una excelente respuesta de la prensa y del público, y está protagonizada por Warren Mitchell y Gideon Turner.

Por Pablo Gorlero

Pepe Rubianes se despide temporalmente del escenario por un cáncer de pulmón




www.lavanguardia.es
21 abril de 2008

El actor y director teatral dedicará los próximos seis meses a recuperarse de la enfermedad que le ha sido diagnosticada

Barcelona. (EFE).-

El actor y director teatral Pepe Rubianes ha tenido que suspender las funciones y la gira de su espectáculo 'La sonrisa etíope' al serle diagnosticado un cáncer de pulmón, según ha informado la productora del artista, Fila7.

Fotografía de archivo del actor y director teatral Pepe Rubianes / EFE / Montserrat T DiezLas actividades del actor quedarán paralizadas por un periodo de 6 meses con la intención de que Rubianes "se pueda recuperar plenamente y retome las funciones a partir del mes de diciembre de este año".

'La sonrisa etíope' se estaba representando con éxito de público en la Sala 1 del Club Capitol de Barcelona y tenía previsto salir de gira este verano, con más de 60 actuaciones ya programadas por Catalunya y Mallorca.

Hasta ayer domingo, la han visto más de 41.000 espectadores en 83 actuaciones, con una ocupación del 100% del aforo.

Apasionados por el teatro clásico



www.hoy.es
21 abril de 2008

El Festival de Teatro Grecolatino y el Plan de Aciión Teatral Educativo en la Extremadura rural acercan la cultura dramática a los estudiantes

Representación teatral durante el Festival Grecolatino de Mérida. / BRÍGIDOEs cierto que con los cambios de planes en el sistema educativo la realidad demuestra que en la actualidad el número de alumnos matriculados en Lenguas Clásicas desciende y que lejos ha quedado el «rosa rosae», que recitábamos a coro en clase. Al convertirse en materia optativa, muchos alumnos de Secundaria no la eligen al pensar que no les sirve para nada en vez de considerar que les puede ser vital para entender el lenguaje, de origen latino, los monumentos arqueológicos, conocer los hábitos y costumbres de las civilizaciones antiguas o detalles cotidianos que tienen más de mil años de antigüedad. ¿Son el latín y el griego lenguas muertas? Con el fin de compensar el déficit educativo que, en cuanto a cultura clásica padecen los alumnos, se creó el Festival Juvenil Europeo de Teatro Grecolatino. A través de la experiencia teatral se persigue aproximarse a la ética y a las formas literarias más prestigiosas de la antigüedad, como fueron la tragedia griega y, en otro sentido, la comedia grecolatina.
Desde 1997 se viene celebrando cada año en el Teatro Romano de Mérida, en los meses de abril y mayo este Festival de Teatro al que acuden jóvenes de toda España. Del 15 al 17 de abril, estudiantes de Secundaria han revivido a los clásicos representado textos teatrales en dos escenarios: el Teatro Romano de Mérida y el de Regina en Casas de Reina.
Es éste un Festival con unas características específicamente didácticas pues está dedicado en especial a los jóvenes de enseñanza media y, asimismo, los grupos de teatro participantes se componen, en su mayor parte, de alumnos de instituto. En él se representan obras clásicas griegas y latinas, cuyos textos, recogidos en unos «libritos» facilitados por la organización del Festival, son previamente preparados en clase con sus profesores.
El Festival Juvenil de Teatro Grecolatino, organizado por instituto ‘Santa Eulalia’ emeritense y patrocinado por la Consejería de Cultura y Turismo, el Consorcio de la Ciudad Monumental, Histórico-Artística y Arqueológica, forma parte del circuito de Festivales Juveniles de Teatro Grecolatino Prósopon, al que pertenecen también los festivales de Baleares, Cataluña, Euskadi, Itálica, Lugo, Madrid, Sagunto y Zaragoza. Sobre las tablas, ‘Eunuchus’, de Terencio; ‘Lisístrata’, de Aristófanes; ‘Bacantes’ y ‘El cíclope’, de Eurípides; ‘Casina’, ‘El persa’ y ‘Mostellaria’, de Plauto, han sido representadas por grupos teatrales de Extremadura y de distintos lugares de España como Alcoy, Málaga y Cádiz. Un teatro clásico hecho por y para jóvenes. Tres días que han valido para potenciar y difundir el estudio de las culturas griega y romana a través del teatro, con el fin de mejorar la formación de los jóvenes introduciéndolos en el conocimiento de otras culturas.
Proyecto único en España
El teatro es el escenario donde se recoge el palpitar de la vida de un lugar, de una época o de una civilización. Consciente de ello y de la importancia que esta disciplina artística tiene se creó hace ya once años el 'Plan de Acción Teatral Educativo en la Extremadura Rural' con la idea de alentar en las pequeñas poblaciones rurales la participación de niños y jóvenes en juegos y espectáculos didácticos con el fin de motivarles a convertirse en un futuro actor vocacional, a crear grupos teatrales locales o animar a los espectadores a participar en el espectáculo teatral. Desde que se inició, este proyecto «único en España» con el que colaboran ayuntamientos y colegios se ha visitado a través de una escuela itinerante a casi 400 poblaciones que por una semana se convierten en escenario de un gran teatro educativo. Más de 7.000 alumnos actores, algo más de 80.000 espectadores y alrededor de 3.500 profesores han participado en este proyecto que promueve el desarrollo de la expresión oral y corporal de niños y adolescentes y potencia su creatividad fomentando la práctica educativa de la expresión dramática. Este sistema de cultura educativa encuentra su inspiración de las misiones pedagógicas de La Barraca de Alejandro Casona y Federico García Lorca pero que, al introducir la formación, ha superado dicha iniciativa.
Esta semana la Consejería de Educación ha presentado una nueva edición del Plan de Acción Teatral Educativo en la Extremadura Rural, coordinado por Diana Cortés y José Manuel Villafaina, profesionales del teatro y la educación que han logrado a través del teatro educativo adecuar una metodología de trabajo artístico integrado por los elementos básicos del teatro en la educación y los recursos del teatro popular y demostrar que el teatro es una manera de «aprender divirtiéndose». Este año cuarenta municipios rurales más se sumarán a la lista de los entornos que ya han podido disfrutar de las actividades que este plan de fomento teatral organiza. Durante una semana la fisionomía de los entornos rurales cambiarán. A través de juegos dramáticos se escenificarán pequeñas piezas teatrales unas veces sacadas de los cuentos clásicos, otras serán obras clásicas adaptadas y otras veces inventadas. Charlas coloquios, animación teatral, talleres de interpretación y montaje escénico, talleres de teatro educativo para niños y adolescentes, juegos dramáticos, improvisaciones y técnicas para la representación teatral completa el programa de actividades a través de las que se inculca el amor y la afición al teatro y que por unos días rompen la monotonía en los pueblos más pequeños de la región. Una semana cultural que cada año y en cada localidad finaliza con la representación de ‘El Recreo’, una fiesta teatral popular, interpretada por niños, jóvenes y adultos y artistas colaboradores con la participación del pueblo.

29 d’abril 2008

75 anys aixecant el teló – “1987 :El sabre més gran”



75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008

Els dies 30 i 31 d’octubre i 1 de novembre es va estrenar a Sala Cabañes “l’Interrogant d’una singladura” de Josep Fradera i Soler. En ser les dates que érem no se’ns va ocórrer altre cosa que convèncer al Claudi Uñó de fer un sabre.
I aquí teniu un sabre de 15 metres , un sabre tant gran com mai hagi vist ningú. Un sabre per entrar al llibre dels rècords , amb el qual es va obsequiar a tots els assistents a la representació. A la convidada no varen faltar ni les castanyes ni el vi dolç. No va sobrar rés.

En defensa de Totó

www.laverdad.es/alicante
19 abril de 2008

Antonio Sempere
Pues reconozco que me lo pasé muy bien en compañía de Totó y su extraña familia. Que la obra es pequeña, muy pequeña. Que con su hora y cuarto de duración acaba donde otras llevan a cabo la pausa, que el asunto que plantea no deja de ser trivial, y que quienes esperen un teatro con mensaje pueden llevarse una decepción.

Pero Hay que purgar a Totó, una producción del Teatro Español de Madrid montada por Juanjo Seoane es un montaje dramático de lujo. Con una correctísima presentación, con una dirección de actores fantástica, y con un ritmo preciso que no permite ni un instante de desfallecimiento.

Nuria Espert, todo hay que decirlo, hace de Nuria Espert incluso en este papel desquiciante, que ella casi traslada al terreno de sus trágicas preferidas. Pero ahí está para darle la réplica nada menos que un Jordi Bosch en estado de gracia, cuya sola presencia confiere a la escena el merecimiento de un trato de usía. Completan el amplio reparto un Gonzalo de Castro ajustado y un Tomás Pozzi con un papel que parece escrito a su medida. O a su desmedida. También aparecen Ana Frau, Carmen Arévalo y Manuel Millán.

Lo escatológico del tema, la historia de un fabricante de orinales que pretende hacer fortuna vendiendo al ejército, y las diarreas mentales y físicas de su hijo, potencian una farsa que, desde el primer minuto, apunta alto. Sin duda, uno de los mejores espectáculos vistos en nuestro Principal de Alicante en la presente temporada.

Menudo teatro el de los sentidos



www.diariodesevilla.es
19 abril 2008

54 niños ciegos y deficientes visuales interpretan estos días obras infantiles en Sevilla y la provincia

Ana Fernández


Un momento de la obra 'Un cuento chino', ayer en la Sala Joaquín Turina.
0 comentarios 0 votos "¡Qué viene un dlagón!, ¡qué viene un dlagón... ololoso!". No, no se trata de una errata, cambien las eles por erres y comprobarán cómo todo tiene sentido. Aún lo entenderán mejor si ayer fueron espectadores de la obra de teatro infantil Un cuento chino que la Sala Joaquín Turina de Cajasol acogió dentro de la III Muestra Estatal de Teatro Infantil de la ONCE. El mérito de sus actores, niños ciegos o con deficiencias visuales de entre 7 y 17 años, no sólo radicó en hablar con ese peculiar acento mandarín durante algo más de una hora, sino en demostrar a los allí presentes que, más allá de sus limitaciones físicas, sobre las tablas son capaces de poner en escena un derroche de sentidos.

La historia, que se desarrolla en la aldea de Tiam Nam -acompañado de un logrado decorado-, tiene como protagonista a Chin Lu, un niño que siempre dice mentiras y al que, como en Pedro y el Lobo, su pueblo ya no cree aunque, por una vez, diga la verdad. El final no puede contarse aunque se adivina, puesto que hoy a las 11:30 esta compañía, Agrupación Menudo Trajín de la ONCE Cádiz, volverá a interpretarla en la Sala Gutiérrez de Alba de Alcalá de Guadaíra.

Menudo Trajín fue la compañía que ayer inauguró la muestra que hasta mañana sorprenderá por el alto nivel de sus actores en distintos puntos de Sevilla y la provincia. Los encargados de inaugurar este evento cultural: el delegado del Gobierno de la Junta de Andalucía en Sevilla, Demetrio Pérez; el delegado territorial de la ONCE en Andalucía, Patricio Cárceles; y el director general de la ONCE, Ángel Sánchez, quien ayer resaltó en la apertura de la muestra cómo "en el teatro no existen personas con discapacidad, todos podemos ser capaces" y cómo "estos niños, además de estudiar y hacer deporte, desarrollan sus actitudes artísticas".

Cuatro son las obras que están siendo representadas desde ayer en Alcalá de Guadaíra, Dos Hermanas, Sevilla y Santiponce y cuatro las agrupaciones de la ONCE provenientes de Almería (Las Cacatúas Parlantes), Baleares (Es Mussol Teatro), Cádiz (Menudo Trajín) y Sevilla (Cachiruela).

En esta muestra participan un total de 54 niños con deficiencias visuales. En Un cuento chino, de Belén Pérez Daza, intervienen 19 jóvenes. El espectáculo más numeroso de manos de una compañía que ha cumplido ya siete años y cosechado reconocimientos como el último premio del certamen nacional de teatro Villa de Conil. Por su parte, la compañía sevillana, puesta en marcha en 1992 -que ayer se estrenó en la Casa de la Cultura de Santiponce con Entre hadas y duendes, de Mario Erramuspe-, cuenta con un repertorio de seis obras en las que actúan niños de 8 a 15 años.

La obra en Cajasol fue un ejemplo de integración, imaginación y superación en el que más allá de la moraleja final se desprendió una lección que hizo que los espectadores más pequeños mantuvieran la atención y la mirada más noble sobre unos niños que ven el mundo con otros sentidos.

28 d’abril 2008

75 anys aixecant el teló : "1974 – entrevista a Josep Ciudad President de Sala Cabañes"



75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008


El Crit
Butlletí informatiu de Sala Cabañes
Època II , num. 3 - febrer de 1974



Us oferim avui l'entrevista sos¬tinguda darrerament amb el nos¬tre President, Sr. JOSEP CIUDAD, segurs com estem que us plaurà de conèixer les seves manifestacions



QUE LI FALTA A LA SALA, PER ACABAR DE REFORMAR-LA I TENIR-LA MES AL DIA, TÈCNICAMENT I ESCENOGRÀFICAMENT?
Cal tenir en compte que bona part de les reformes efectuades a la Sala, han estat en part, fetes de for­ma obligada per l'autoritat competent. Per això va -fer-se en un temps record i alguns detalls encara no són prou acabats. De totes maneres, molta cosa ja és ferma per ara i pel dia de demà. En haver-hi també uns projectes de reforma general del Cercle Catòlic, ens -veiérem una mica frenats en alguns sectors. Perquè si volem arrodonir les reformes que hem fet, cal agençar el vestíbul del teatre, donant-li un caire més adient i més comparable al que tenim a dins la Sala, en quan a ambientació.
En la part tècnica i escenogràfica, s'imposa la re­novació total de l'escenari. De mica en mica ja hem anat instal·lant noves tècniques que, junt amb d'altres que aniran venint, ens permetran de poder adaptar al -nostres escenari les innovacions escenogràfiques i efectes que avui dia donen èxit a tota classe d'espectacle

EN ACABAR-SE ELS PASTORETS, I ENCARA QUE HI HAGI PRO­GRAMADA LA CONTINUACIÓ DE LA TEMPORADA TEATRAL, SEMPRE HI HA UN NOMBRE CONSIDERABLE DE JOVENT QUE QUEDA INAC­TIU. QUINA MENA D'ACTIVITATS RECOMANARIA A AQUEST JO­VENT ?

Un fet que s'ha anat repetint molt de temps a la nostra Secció es que, un cop feta una representa­ció, sempre ens hem preguntat: -I ara, que fem ?. Això és absurd. Inclòs sembla que, en acabar els Pastorets, ja hem complert amb el nostre deure i podem adormir-nos en els llorers d'aquestes representacions, No. La nostra mentalitat és la de tenir-ho previst tot. Poder fer la feina paulatinament, sense presses. Per això ja hem programat la nostra activitat per després de Pastorets. Tenim, en primer lloc, un curset d'en­senyança de rítmica o ballet, que compren diverses facetes. En segon lloc hi ha un curset de teatre, també força complert, dirigit per elements adequats, que puguin ensenyar-nos el màxim en aquest aspecte. Hi haurà també assaigs de corals. Però uns assaigs que, si bé la forma de fer-los la sap millor que jo el de­legat que es cuida d'aquesta feina, jo crec que han de ser començant per l'abc de la música. Es dir: conèixer una mica més la teoria del cant, perquè les nostres interpretacions puguin sortir el més perfectes possi­ble. Per tant, en la part coral, també hi ha feina.

I encara tenim una quarta activitat, consistent en els assaigs periòdics de "Pastorets". Per això hem dit que enguany serà "any de Pastorets". Amb tot això, doncs, no crec que al jovent li quedin estones per avorrir-se a la nostra Secció.



SEGONS ACABA DE DIR-NOS, AQUESTA TEMPORADA SERÀ "ANY DE PASTORETS". QUE ES FARÀ, CONCRETAMENT, EN AQUEST ASPECTE ?



Els Pastorets tenen un llarg historial. Des l'any 1.916 que es vénen representant, i nosaltres tenim la obligació de continuar i millorar la labor realitzada per les nostres antecedents generacions, en aquest aspecte.

En aquelles primeres èpoques, Sala Cabañes va vi­brar amb una força formidable, situant-se a primera fila en les agrupacions teatrals amateurs. Ara bé, de­gut al mateix transcurs del temps, el nostre especta­cle ha sofert molts alts i baixos. Hi ha hagut moments de ressorgiment i moments de decadència. Actualment -potser estem una mica en baixa forma. Hi falta més qualitat artística i també una millor interpretació de bona part dels personatges, perquè actualment la quasi totalitats dels papers de Pastorets, els interpreta -gent nova, que no té encara prou experiència. Per tant, si, com he dit, hem heretat aquesta joia, diguem-ho ai­xí, dels Pastorets, procurem de treure-li tot el brill possible. I per aconseguir-ho, s'imposa una sola cosa: assaig, assaig i assaig. Polir allò que no surt encara de la manera que nosaltres voldríem. Millorar-los, dintre les nostres possibilitats. I això ho farem de mica en mica, des d'ara. Per això aquesta temporada és "any de Pastorets". Hem de mirar d'aconseguir el màxim en quan a presentació; intentar la renovació total dels decorats, que fa més de 30 anys que serveixen. I actualitzar l'espectacle, conservant el mateix esperit. Dignificar els Pastorets, pensant també en l'època en que vivim. Intentar, en fi, un millorament d'un 1OO %. I si de moment només podem aconseguir-ne un 60 %, ja ens po­drem donar per ben satisfets.



PODRIA DIR-NOS LA SEVA OPINIÓ SOBRE LA JOVENTUT QUE IN TEGRA "SALA CABANES" ?



Abans d'anar directament a aquesta pregunta, voldria fer uns aclariments: A la nostra Secció sempre hi ha hagut joventut. Quants joves han passat per la Sala? El numero és indefinit. Quants d'aquells joves de temporades passades, han quedat lluitant per la Sala Cabanes? Pocs, molt pocs. Alguns varen abandonar per desengany, altres perquè la seva forma de vida els va portar per altres camins. En fi: per molts diferents conceptes, varen abandonar. Però "Sala Cabanes" continua en peu. Això vol dir quelcom. Vol dir que bona part de la vitalitat de la nostra Secció la devem a la joventut que empeny, la joventut que puja. Per tant, procurem conèixer aquesta joventut. Que vol dir joventut? Hem procurat mai analitzar el seu significat? Es que hi ha coses més importants o és que no val la pena de pensar-hi?

La joventut considero que és el pròleg de la vida, el començament d'una obra o comèdia. I tot depèn de la preparació, de l'ambient en que es desenrotlla. Jo pregunto: se li dóna importància a la joventut? O és que els seus problemes no interessen? Crec que el més dolent és trobar-se en un encreuament de camins, sols, sense ningú que els pugui orientar. El pitjor és tro­bar-te rodejat de gent que no faci cas de la teva desorientació. No val la pena de dedicar part de les nos­tres hores a escoltar-los i conèixer-los una mica més? Jo crec que és una obligació dels que tenim experiència de la vida. No ser egoistes ni guardar aquesta expe­riència per nosaltres sols. Donem exemple, que amb exemple també s'ensenya i s'aprèn.
Anant ara directament a la pregunta que m'has fet,
et diré que la joventut que integra la nostra Secció" ha demostrat que sap treballar en equip i, sense do­nar-hi importància, ha dut a terme realitats molt fer­mes, a les quals jo sí que hi dono importància, preci­sament perquè ells no n'hi donen. Només els demano que no es desanimin i que treballin tots per tots, pensant en les necessitats dels altres companys. Tot això vol dir treballar de ferm, sense esperar recompensa. La re­compensa es troba en la satisfacció de la continuïtat. Sigueu sincers amb vosaltres mateixos i positius en les vostres realitzacions.

AIXI LA SEVA MÀXIMA AMBICIÓ PER LA SALA, QUINA ES?

Jo voldria per Sala Cabañes, no res més que realitats. Realitats positives. Col·locar la nostra Secció al lloc que li correspon, i que no ens haguem de desanimar cap de nosaltres si ens costa d'aconseguir-ho. La continuïtat de Sala Cabanes és, doncs, la màxima ambició, ja que així ho dius, que jo puc tenir, i crec que és tam­bé la que tots desitgem.

AMB QUINS ULLS CREU QUE EL MATARONI VEU LA SALA CABA­ÑES ?



-Es aquesta una pregunta un xic difícil de contestar, perquè de mataronins n'hi ha molts, i cada un té les seves pròpies opinions i visió de les coses. Potser som nosaltres els qui hem d'aconseguir que els mataronins ens vegin com a Entitat dedicada a ells

AIXI, DONCS, SALA CABANES, QUE FA PEL MATARONI ?

En aquests moments no podria dir-t'ho. La nostra Secció lluita actualment per les seves pròpies necessitats. Ara bé: per aconseguir aquesta finalitat que et deia a l'altra pregunta, ens cal moure'ns. No ens quedem quiets. Dediquem els nostres esforços en coses peti­tes, si tu vols, però sobretot positives.

Si considerem que el fet d'acollir a tots els qui formem ara la Secció, és acollir també als mataronins, perquè ho són, llavors això ja és fer quelcom per la ciutat. Es oferir l'oportunitat a tots els que vulguin, d'entrar a formar part de la nostra gran família, i -aprendre tots junts l'art de Talia.

Jo considero que Sala Cabañes és Mataró i, com t'hedit, està oberta en tot i per tot a la ciutat. Això potdemostrar-se amb la nostra col·laboració en actes benèfics , organitzats per entitats que necessiten més que nosaltres. Crec que només això ja és treballar per Ma­taró.

El paper de les entitats

www.elpunt.cat
9 abril de 2008


Nombrosos col·lectius de la ciutat també han impulsat activitats entorn de Santa Maria o escollint la plaça que hi ha davant de l'església com a espai per celebrar-hi activitats. Entre les propostes que ja s'han inclòs en el programa hi ha l'actuació de la colla castellera Capgrossos (8 de juny), una representació teatral a càrrec de la Sala Cabañes –Mataró 1708, proveïdor de la Reial Casa– (18 d'octubre), però també altres actes de les entitats excursionistes de la ciutat, del Grup Casal d'Història de Mataró, de l'Associació Sant Lluc per l'Art, dels pessebristes de Mataró i dels geganters. En aquest sentit, el president del Patronat Municipal de Cultura, Sergi Penedès (ERC), va explicar ahir durant la presentació que el pressupost de la celebració del mil·lenari arriba als 150.000 euros i que la intenció ara és establir acords amb empreses i entitats privades perquè assumeixin una part de la despesa a través del patrocini d'algun acte.

Teatre al País de les Meravelles



www.totmataro.cat
24 abril de 2008

Com és un assaig del taller de teatre amb persones amb disminució psíquica

Xènia Sola Especials - Reportatge

Per als alumnes d’aquest taller, pujar dalt d’un escenari és alguna cosa més que interpretar i seguir el guió. És una forma de divertir-se, integrar-se i aprendre a comunicar-se una mica millor. Tots ells pertanyen a la Fundació Maresme, una entitat sense ànim de lucre, per a les persones amb disminució psíquica. A través del seu Taller d’Idees, la Fundació ha fet possible crear aquest taller de teatre que ja fa mesos que funciona i amb molt bons resultats. Són un total de 17 els alumnes que cada dilluns es troben per construir les seves pròpies obres. I darrere el teló s’hi amaga l’Aula de Teatre. Ells són qui s’encarreguen de transmetre el seu coneixement als alumnes i integrar-los una mica més a aquest món.

Els alumnes del taller ensenyaran el seu treball a través d’una sessió oberta

Teatre per a tothom
Aquest peculiar taller de teatre va néixer fruit d’una iniciativa dels treballadors de la Fundació Maresme i com una pròpia demanda de les persones que el formen. En aquell moment, el Taller de d’idees de la Fundació es va posar les piles i juntament amb l’Aula de Teatre de Mataró van aconseguir portar la idea inicial cap a un projecte real. Això succeïa l’octubre del 2007 i des d’aquell moment, els participants al taller no falten mai a la cita. En total són 17 les persones que participen en la posada en escena i l’experiència està donant molt bons resultats. En Quique Benito, llicenciat en arts dramàtiques, és l’encarregat d’introduir els alumnes al món de la interpretació, i segons asseguren els monitors del grup, els participants ho reben amb molta il·lusió i predisposició. L’experiència, a part de ser un element més del seu temps lliure, aporta a aquests artistes tota mena d’habilitats comunicatives. Tot i que porten poquets mesos sobre l’escenari, els alumnes d’aquest teatre ja comencen a veure els fruits del seu esforç i fins i tot estan preparant una obra: “Alícia al país de les meravelles”. De cara a l’estiu ensenyaran a tothom qui ho vulgui tot el que han après durant aquest temps amb un taller obert. Serà el 14 i el 16 de juny a la mateixa Aula de Teatre.

El cicle de nova creació escènica torna al Teatre Lliure amb Rodrigo García, Angélica Liddell i una obra en un camió



www.elperiodico.cat
11 abril de 2008

Imatge d'El rei de la soledat.

IMMA FERNÁNDEZ
BARCELONA
Un radical és algú amb els peus fermament plantats a l'aire. Les paraules de Franklin Delano Roosevelt defineixen el terreny --a la vegada material i aeri-- en el qual es mouen les propostes escèniques que, fins al 4 de maig, acull la segona edició del cicle Radicals Lliure organitzat pel Teatre Lliure. A alguns dels artistes convidats, com Roger Bernat, el terme --reprenent la seva accepció física-- els rellisca: "¿Qui és més radical: Rajoy o jo? No em sento bé amb els rars. Jo no faig teatre rar, el que passa és que el que hauria de ser normal és el que és rar i viceversa", afirma. Ahir la seva normalitat escènica el va portar a convertir els espectadors en els únics actors de Domini públic, la representació que va obrir el cicle i en la qual els assistents, dotats d'audiòfon, havien de seguir les instruccions que els dictaven després de la seva entrada a la plaça Margarida Xirgu.

Muntatge sobre rodes
Més radical, enginyós i sorprenent és encara el suís Stefan Kaegi, que l'any passat ens va portar trenets (Mnemopark) i ara torna amb un camió al qual pugen els 40 espectadors per seguir les peripècies de dos camioners búlgars en ruta per Europa mentre el vehicle escenari es desplaça per Barcelona. El muntatge mòbil, Cargo Sofía-Barcelona, arribarà el dia 25.
Rodrigo García, que l'any passat no va poder cuinar in situ una llagosta per prohibició municipal, presentarà al maig Arrojad mis cenizas sobre Mickey, una descarnada aproximació al final del món a partir d'imatges devastadores creades amb fang, mel, foc... També demolidor és el retrat del tirà que ens presenta la prestigiosa Angélica Liddell a El año de Ricardo. Un monstre cínic i absolutista que emmascara els seus crims sota el maquillatge democràtic que li ha atorgat el poder.
El flagell radical a aquest segle XXI continua amb El rei de la soledat
--teatre visual i d'objectes a càrrec de Xavier Bobés-- i Protégeme, instrúyeme 1.1, obra en la qual Marta Galán indaga en les complexes relacions entre pares i nens adolescents. "Cada vegada hi ha més nens amb trastorns de dificultat d'atenció i hiperactivitat. En la meva proposta apareixen dos adults desorientats davant el nen, al qual crucifiquen i fan tornar boig", explica.
A Trigger, Maria Stamenkovic i Guillaume Marie se serveixen de la dansa, de la interpretació i de l'estètica del cine negre per parlar de la incomunicació de dos individus. Mentrestant, en un altre atractiu experiment dual, el pintor i director d'escena Joan Baixas i el músic Agustí Fernández proposen improvisacions de pintura i piano a Brindis per Zoé. María Jerez opta per explorar a El caso del espectador el llenguatge cinematogràfic i teatral i com la càmera fragmenta la realitat.
Sergi Fäustino farà doblet amb Duques de Bergara unplugged i f.r.a.n.z.p.e. t.e.r, ja presentada l'any 2006. La primera va sorgir d'un estudiat voyeurisme en halls i bars d'hotel. "Vam començar a construir una història sobre les persones i les relacions que imaginàvem que tenien els clients d'aquells hotels. L'hem estructurat de tal manera que cada un se'l pugui muntar a la seva manera", sosté el creador. Beautiful me --una performance disco que barreja cultura del club, dansa, arts visuals i escultura-- és un altre bon exemple dels nous universos que orbiten els radicals de l'escena.

Esta primavera la Diputación de Almería llena de teatro la provincia con 16 compañías y 48 actuaciones

www.teleprensa.net
14 abril de 2008

Los tres ciclos: ‘Hoy teatro’, ‘Muestra de Teatro Aficionado Levante-Los Vélez’ y ‘Jornadas de Teatro Infantil’ recorrerán 34 municipios hasta junio

ALMERÍA.-

Los Ciclos Culturales de la Diputación Provincial de Almería comienzan este año llenando la primavera de teatro. Los espacios escénicos de los municipios de toda la provincia participan este 2008 en los tres programas de teatro que se van a realizar hasta el próximo 19 de junio.

La XII Campaña provincial de ‘Hoy Teatro’, la ‘V Muestra de Teatro Aficionado Levante-Los Vélez’ y las ‘VIII Jornadas de Teatro Infantil’ de las comarcas del Almanzora, Mármol y Saliente, van a llenar durante tres meses, de abril a junio, los escenarios de los municipios de la provincia. Ocho compañías de teatro procedentes de diferentes puntos del país y ocho grupos de teatro aficionado almerienses, realizarán 48 representaciones en 34 municipios menores de 10.000 habitantes.

Con esta actividad, incluida en la iniciativa general ‘Cultura y Proximidad’, la Diputación de Almería pretende, según la diputada de Cultura, Caridad Herrerías Moya, promover entre los habitantes de los pequeños municipios la costumbre de ir al teatro como forma de diversión y conocimiento y, por otra parte, contribuir a enriquecer las programaciones culturales de los pueblos de la provincia.

Otro de los objetivos prioritarios que se marca el Área de Cultura con esta propuesta teatral es la actualización y consolidación de los programas ya elaborados, la creación de otros nuevos que respondan a las necesidades reales de la provincia, de sus ciudadanos y que atiendan a la problemática de sus pueblos, así como ofrecer actividades con marcado interés educativo que favorezcan la comprensión del lenguaje teatral en sus distintos estilos.

TEATRO AFICIONADO

La cita más cercana para acudir al teatro será el próximo fin de semana. Entre el 18 y el 27 de abril se celebra la ‘V Muestra de Teatro Aficionado de las zonas Levante-Los Vélez’. Los ciento treinta artistas que forman los nueve grupos de teatro aficionado de las localidades de Vera, Carboneras, Almería, Chirivel, Vélez-Blanco, Vélez-Rubio y Pulpí van a tener la oportunidad de poner en escena sus obras en las dos sedes municipales de esta actividad, Carboneras y Chirivel.

La finalidad de este encuentro cultural es doble, por un lado, apoyar y promocionar los grupos de teatro aficionado del Levante y Los Vélez, dando a conocer sus trabajos; y por otro fomentar la actividad teatral y reconocer la labor que se está desarrollando desde los centros educativos, talleres municipales, asociaciones culturales y colectivos sociales.

Los grupos participantes son: el ‘Grupo teatral Reyes Católicos’ de Vera, que representará ‘El Tartufo’ de Molière; la Asociación Cultural ‘Mariana Pineda’ de Carboneras, con la obra ‘Los caciques’ de Carlos Arniches; y ‘Ekilikuá’ de Almería subirá a las tablas ‘Tres clowns tres’. Por su parte ‘L@s Eget@nos’ de Vélez­-Blanco representarán ‘Pinceladas de vida’ de Antonio García Gea; la Asociación de Mayores ‘Virgen de la Salud’ de Vélez-Rubio actuarán con ‘La Residencia. Fábrica de Talentos’ escrita por Cristóbal Salvador Pérez; y el grupo ‘Amuchi’ de Chirivel ofrecerá la obra ‘El pelotón de los torpes. Por último el ‘Colectivo de Amigos del Teatro’ de Vélez-Rubio interpretará ‘La Fuente de la novia’, de Diego Reche; ‘Mar Serena’ de Pulpí el clásico lorquiano ‘La tragicomedia de Don Cristóbal y la Señá Rosita’; y ‘Globo Teatro’ de Carboneras darán su visión de un ‘Café Club’, escrita por José Antonio Silva.

COMPAÑÍAS NACIONALES

El pistoletazo de salida de esta completa programación de teatro elaborada por la Diputación lo dio el lunes pasado la XII Campaña ‘Hoy Teatro 2008’, destinada a un público cautivo de estudiantes pertenecientes a veinte municipios de toda la provincia. Cuatro compañías procedentes de diferentes puntos del país realizarán cinco representaciones en cada una de estas localidades en un calendario que se extenderá hasta el 30 de mayo. Esta campaña tendrá además, durante este año, una segunda edición que se celebrará de octubre a diciembre.

El calendario de esta primera fase la inicia el grupo ‘Teatrapo’ de Badajoz con la obra ‘Cartón Village’, el grupo ‘El Finikito’ de Madrid representará ‘El pajarito Fredy’, ‘Les Bouffons’ de Murcia subirán al escenario ‘La noche más larga de los Hermanos Grimm’, y por último ‘Malaje Solo’ de Sevilla, ofrecerá la obra ‘Fiesta’.

‘Cartón Village’, la original propuesta de los pacenses ‘Teatrapo’, presenta a dos personajes que se van modelando en una relación cada vez mas entrañable, por medio de situaciones que ponen a prueba los pocos restos de humanidad que pueden ser salvados en un entorno hostil. Desde el 7 al 11 de abril el público de las localidades de Pulpí, Tabernas, Dalías, Fiñana y Serón han disfrutado con estas obras.

El teatro de los madrileños ‘El Finikito’ llegará a Vélez Blanco, Laujar de Andarax, Alcolea, Lucainena y Sorbas desde el 21 al 25 de abril con ‘El pajarito Fredy’. Se trata de un cuento musical lleno de fantasía para niños y niñas de 3 a 7 años que cuenta la historia de Freddy a través de distintos episodios ilustrados sonoramente con números musicales como: ‘Salida del Huevo’, ‘El Primer Vuelo’, ‘¡Cuidado con el ratonero!’ o ‘El blues del pájaro’.

El mes de mayo será el turno para los murcianos ‘Les Bouffons’ con ‘La noche más larga de los Hermanos Grimm’ que subirán al escenario de Terque, Huécija, Carboneras, Macael y Vélez-Rubio desde el 5 al 9. En esta obra el espectador encontrará el mundo que hay en los cuentos con algunos de los personajes de El rey sapo, Juan de Hierro, Caperucita roja, La llave de oro, La estufa de hierro, Rapunzel, El enano saltarín, Juan sin Miedo o El sastrecillo valiente. Como en las sopas de letras de los pasatiempos en este espectáculo está el mundo que los Grimm supieron volcar a la literatura creando unos clásicos que se han traducido a más de 160 idiomas.

Los encargados de cerrar este primer ciclo de ‘Hoy Teatro’ son los sevillanos ‘Malaje Solo’ que interpretarán su obra ‘Fiesta’ dirigida a público de secundaria en Cantoria, Purchena, Antas, Tíjola Lúcar desde el 26 al 30 de mayo. Se dice que cuando un perro mueve el rabo hace fiesta. Así, una vez metidos en faena, los componentes de este grupo trabajan en dos direcciones. Por una parte tocan las conmemoraciones colectivas, aquellos días en rojo del calendario que más les sugieren como Fin de año, Semana Santa o un cumpleaños y, por otra, los pequeños placeres cotidianos como el cocido de la abuela, una pareja de la guardia civil que te ignora o cero coma treinta minutos de recreo.

TEATRO INFANTIL

Las VIII ‘Jornadas de Teatro Infantil’ de la zona del Almanzora subirán el telón entre el 21 de abril y el 19 de junio para poner en escena las diecinueve actuaciones que van a realizar las tres compañías de teatro que participan en esta edición: ‘El pequeño sastre’ de Salamanca con la obra ‘¡Pero si no veo nada!’, ‘Atracciones Cortés’ de Almería con ‘Música Infantil’ y Circoloco, también de Almería, con ‘En la cuerda floja’.

La primera obra es una historia original de Peter Yde que tiene muchas connotaciones de cuento clásico ya que transcurre entre castillos, grandes bosques y lagos. ‘Música Infantil’ es un espectáculo de payasos con parodias, concursos, juegos, canciones y bailes con niños en el que se incluyen los famosos personajes de la televisión. Y, por último, ‘En la cuerda floja’. La acción se desarrolla en torno a una cuerda atada entre dos escaleras en la que el actor recrea un espectáculo de circo, en el cual, niños y mayores podrán participar activamente, ser protagonistas en juegos de humor, destreza y habilidad.

Los ayuntamientos donde se van a realizar estas representaciones son: Albanchez, Arboleas, Armuña de Almanzora, Cantoria, Fines, Líjar, Macael, Olula del Río, Oria, Partaloa, Purchena, Serón, Sierro, Taberno, Tíjola y Zurgena.

Estas Jornadas vienen realizándose desde hace varios años debido a la excelente acogida que tienen por parte del público más joven en los municipios donde se realizan y a la demanda de responsables políticos y representantes de la comunidad educativa, que ven en ellas una magnífica oportunidad para difundir y fomentar la afición por el teatro.

XII CIRCUITO HOY TEATRO 2008 (INFANTIL/JUVENIL)

FECHA
GRUPO
OBRA
MUNICIPIO
LUGAR/HORA
7/4
TEATRAPO
CARTON VILLAGE
PULPÍ
Centro Cultural/11h.
8/4
TEATRAPO
CARTON VILLAGE
TABERNAS
Teatro Municipal/12:00h.
9/4
TEATRAPO
CARTON VILLAGE
DALÍAS
Teatro Municipal/10:00h.
10/4
TEATRAPO
CARTON VILLAGE
FIÑANA
Teatro Municipal/12:00h.
11/4
TEATRAPO
CARTON VILLAGE
SERÓN
Casa de la Cultura/12:00h.
21/4
EL FINIKITO
EL PAJARITO..
VÉLEZ-BLANCO
Teatro Municipal/
22/4
EL FINIKITO
EL PAJARITO..
LAUJAR DE ANDARAX
CEIP/12:00h.
23/4
EL FINIKITO
EL PAJARITO..
ALCOLEA
Centro de 3ª edad/12:00h.
24/4
EL FINIKITO
EL PAJARITO..
LUCAINENA
Salón Social/12:00h.
25/4
EL FINIKITO
EL PAJARITO..
SORBAS
Teatro Villaespesa/
5/5
LES BOUFFONS
LA NOCHE MÁS LARGA
TERQUE
Teatro Municipal/12h.
6/5
LES BOUFFONS
LA NOCHE MÁS LARGA
HUÉCIJA
Teatro Municipal/12:00h.
7/5
LES BOUFFONS
LA NOCHE MÁS LARGA
CARBONERAS
Casa de la Música/12:00h.
8/5
LES BOUFFONS
LA NOCHE MÁS LARGA
MACAEL
Teatro Municipal/9:30h.
9/5
LES BOUFFONS
LA NOCHE MÁS LARGA
VÉLEZ-RUBIO
Teatro Óvalo/
26/5
MALAJE SOLO
FIESTA
CANTORIA
Teatro Saavedra/11:30h.
27/5
MALAJE SOLO
FIESTA
PURCHENA
Espacio Escénico/18h.
28/5
MALAJE SOLO
FIESTA
ANTAS
Cine San Juan /20:00h.
29/5
MALAJE SOLO
FIESTA
TÍJOLA
Centro Cultural Fidela Campiña/20:00h.
30/5
MALAJE SOLO
FIESTA
LÚCAR
Salón Cultural/21:00h.


V MUESTRA TEATRO AFICIONADO LEVANTE-LOS VÉLEZ

FECHA
GRUPO
OBRA
MUNICIPIO
LUGAR/HORA
18/4
REYES CATÓLICOS
EL TARTUFO
CARBONERAS
Teatro Casa de la Música/11:00 horas.
27/4
REYES CATÓLICOS
EL TARTUFO
CHIRIVEL
Nave del Lavadero/20:30 horas.
18/4
MARIANA PINEDA
LOS CACIQUES
CARBONERAS
Teatro Casa de la Música/21:00 horas
19/4
EKILIKUA
TRES CLOWNS
CARBONERAS
Teatro Casa de la Música/21:00 horas.
25/4
L@S EGET@ANOS
PINCELADAS DE VIDA
CARBONERAS
Teatro Casa de la Música/21:00 horas
25/4
ASOC.VIRGEN DE LA SALUD
LA RESIDENCIA. FÁBRICA DE
CARBONERAS
Teatro Casa de la Música/21:30 horas.
26/4
AMUCHI
EL PELOTÓN DE LOS TORPES
CARBONERAS
Teatro Casa de la Música/21:00 horas.
27/4
AMIGOS DEL TEATRO
LA FUENTE DE LA NOVIA
CARBONERAS
Teatro Casa de la Música/21:00 horas
25/4
MAR SERENA
TRAGICOMEDIA DE..
CHIRIVEL
Nave del Lavadero/21:00 horas
26/4
GLOBO TEATRO
CAFÉ CLUB
CHIRIVEL
Nave del Lavadero/21:00 horas.


VIII JORNADAS DE TEATRO INFANTIL

FECHA
GRUPO
OBRA
MUNICIPIO
LUGAR/HORA
21/4
EL PEQUEÑO SASTRE
¡PERO SI NO VEO NADA!
OLULA DEL RÍO

Espacio escénico: 10:30 - 12:30 h.
22/4
EL PEQUEÑO SASTRE
¡PERO SI NO VEO NADA!
ZURGENA

Teatro Municipal. 10:00 – 12:30 h.
23/4
EL PEQUEÑO SASTRE
¡PERO SI NO VEO NADA!
ARMUÑA DEL ALMANZORA
Colegio: 11:00 h.
24/4
EL PEQUEÑO SASTRE
¡PERO SI NO VEO NADA!
CANTORIA

Teatro Saavedra: 11:30 h.
25/4
EL PEQUEÑO SASTRE
¡PERO SI NO VEO NADA!
ARBOLEAS

Museo Pedro Gilabert: 11:30 h.
16/6
EL PEQUEÑO SASTRE
¡PERO SI NO VEO NADA!
ALBANCHEZ

Colegio 11:30 h.
16/6
EL PEQUEÑO SASTRE
¡PERO SI NO VEO NADA!
MACAEL

Plaza de la Juventud: 19:00 h.
17/6
EL PEQUEÑO SASTRE
¡PERO SI NO VEO NADA!
TÍJOLA

Casa Cultura: 12:30 h
18/6
EL PEQUEÑO SASTRE
¡PERO SI NO VEO NADA!
ORIA

Pósito: 11:30 h.
18/6
EL PEQUEÑO SASTRE
¡PERO SI NO VEO NADA!
PURCHENA

Plaza larga:19:00 h
19/6
EL PEQUEÑO SASTRE
¡PERO SI NO VEO NADA!
PARTALOA

Nave: 11:00 h.
22/4
ATRACCIONES CORTÉS
MÚSICA INFANTIL
CANTORIA

Teatro Saavedra: 11:30 h.
23/4
ATRACCIONES CORTÉS
MÚSICA INFANTIL
SERÓN

Casa Cultura: 11.30 h.
24/4
ATRACCIONES CORTÉS
MÚSICA INFANTIL
TABERNO

Colegio: 11:30 h.
28/4
ATRACCIONES CORTÉS
MÚSICA INFANTIL
FINES

Colegio: 11:00 h.
13/6
ATRACCIONES CORTÉS
MÚSICA INFANTIL
SIERO

Colegio: 11.00 h.
17/6
ATRACCIONES CORTÉS
MÚSICA INFANTIL
LÍJAR

Colegio: 11.30 h.
18/6
ATRACCIONES CORTÉS
MÚSICA INFANTIL
TÍJOLA

Casa Cultura: 12.30 h.
29/4
CIRCOLOCO
EN LA CUERDA FLOJA
FINES

Colegio: 11:00 h.

27 d’abril 2008

75 anys aixecant el teló- “Josep Fadó de com vaig entrar a formar part de Sala Cabañes”



75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008

Josep Fadó
actor , cantant

Corria l’any 1972 i s’estableix a Mataró l’escolapi Josep Maria Vidal i Roig, amb l’ambició i l’interès, de fundar una coral de nens als Escolapis de Mataró, seguint el model de l’Escolania de Montserrat . Es així com es funda l’abril del 1973 l’Escolania de Santa Anna-Pueri Cantores de Mataró de la que en formaré part des de la seva fundació i que serà l’inici de la meva carrera musical i artística. La coincidència va fer, que l’organista que acompanya a l’Escolania en les misses del diumenge, fos en Pere Rigau, que al mateix temps dirigia les corals dels Pastorets de Mataró. És durant aquesta mateixa època maig-juny del 1973 que en Pere Rigau proposa a tres nens de l’Escolania, anar a la Sala Cabañes per fer els Benjamins i Nataniels d’aquell moment, per que com sempre ha passat al llarg dels anys, el fet de trobar nens o nenes que cantin be i interpreten correctament ha estat difícil.
D’aquest cúmul de casualitats, entro quasi sense voler a formar part del grup de teatre Sala Cabañes de Mataró i així com inicio la meva formació musical amb l’Escolania, és aquí on començo a interpretar els primers papers en el mon del teatre amateur, que em portaran a estar a Sala Cabañes durant 27 anys. Al llarg d’aquests 27 anys he sortit en contes, drames, comèdies, recitals poètics, lectures dramatitzades i musicals com: En el oeste hay indios, En Pere pistoles, Blancaneus, La ferida lluminosa, D’aquesta aigua no en beuré, Musical fires, El ferrer de tall, Montserrat (premi d’interpretació concurs de teatre Vila de Calaf), l’Hereu i la forastera i Un barret de palla de Itàlia, Jo seré el seu gendre, entre d’altres, i interpretant papers de galant, algun còmic i papers dramàtics principalment. No voldria oblidar-me dels Pastorets de Mataró que els vaig estar fent durant 25 anys, amb papers com el Benjamí, el Nataniel i l’Abdaró i durant 15 anys interpretant el Naïm o el fill pròdig, que tants bons records em porta. Tota aquesta trajectòria artística de tants anys, varen fer que en un moment determinat decidís dedicar-me professionalment al mon artístic i concretament a l’Òpera. Així en els transcurs de l’any 2000 començo la meva trajectòria professional interpretant el paper de Manrico de l’òpera Il trovatore de Verdi. El fet d’haver estat tants anys relacionat amb la Sala Cabañes, m’ha servit en primer lloc per estar familiaritzat amb l’escenari i en segon per tenir una experiència que altres companys de professió potser no han tingut. Els papers que interpreto pel meu repertori son dramàtics com tants que vaig fer en la meva època de teatre amateur a la Sala. Casualitats de la vida??? El destí????


Qui sap potser res de tot això, el que si es cert, he dit públicament i he mantingut sempre és que a la Sala hi vaig trobar el verí del teatre.

La coral La Nota clou els actes del 75è aniversari de la Sala Cabañes



www.capgros.com
26 abril de 2008

L'espectacle de la companyia eN movimeNT previst per a dissabte s'ha hagut d'anul·lar

per capgros.com


Sala Cabañes tanca la celebració del 75è aniversari del teatre amb un concert de la coral mataronina La Nota. El cor dirigit per Gemma Sancho oferirà un repertori amb cançons tradicionals catalanes i d’arreu del món, a més de peces de musicals i bandes sonores. La coral estarà acompanyada de Josep Canals al piano i Xevi Noya a la flauta travessera. D’altra banda, s’ha anul·lat l’actuació d’eN movimeNT, prevista per dissabte, per motius de salut d’una membre de la companyia.

Diumenge, dia 27. A les 12 del migdia a Sala Cabañes (La Riera, 110-120). Entrada lliure.

La coral La Nota tanca els actes dels 75 anys de la Sala Cabañes

Sala Cabañes tanca avui diumenge els actes de celebració del setanta-cinquè aniversari del teatre amb un concert de la coral mataronina La Nota.


El cor que dirigeix Gemma Sancho oferirà un repertori que inclou cançons tradicionals catalanes i d’arreu del món, a més de peces de musicals i bandes sonores. La coral comptarà amb l’acompanyament musical de Josep Canals al piano i Xevi Noya a la flauta travessera.Amb aquest concert es clouen els actes de celebració dels 75 anys del teatre, que van començar el passat 5 d’abril amb l’actuació d’El Mag Lari i que ha omplert d’activitats tots els caps de setmana del mes d’abril.


Les properes representacions que acollirà la Sala Cabañes seran de “La Lira d’Orfeu”, un espectacle musical infantil escrit i dirigit per Albert López Vivancos.


D’altra banda, l’actuació de la companyia de dansa eN movimeNt, que estava previst que representés el seu espectacle “Pètals de vida” aquest dissabte dia 26 s’ha hagut d’ajornar per la baixa temporal d’una de les ballarines.


Entrada Lliure

Del riure al drama polític



www.elperiodico.cat
19 abril de 2008

• 'Enfermo imaginario' i 'Boris Godunov', dos muntatges tan oposats com dignes

Paco Morán i Marta Domingo, en una escena de l'espectacle Enfermo imaginario.
Foto: SANTIAGO BARTOLOMÉ
GONZALO Pérez de Olaguer

Donar-los informació d'estrenes significatives de l'última setmana obliga a anar d'un extrem a l'altre. Ja em diran vostès com dimonis puc passar de la comicitat oberta del reaparegut Paco Morán (teatre Condal) a la reflexió dramàtica sobre el terrorisme que proposa La Fura dels Baus (TNC). Són propostes ben diferents i, en tot cas, són els espectadors amb els seus particulars gustos els que hauran de decidir. La cartellera actual és generosa i variada, la dignitat la presideix i la resta ja és una qüestió de gustos i de parers.
A Morán li han fet una comèdia a la seva mida amb un trio de cuiners interessants: Marc Rosich i Pau Miró (dramaturgs) i Antonio Calvo. Mo- rán fa riure i l'embolic argumental té una bona factura. En tot cas, els autors d'Enfermo imaginario --res a veure amb l'obra de Molière-- el lliguen massa i li donen poca corda perquè l'actor faci de les seves. Temps al temps. Sobre l'escenari hi ha elements suficients per armar-ne una i en això Morán no té fre. La seva vis còmica, els seus gestos i la composició del personatge promet d'aquí a no gaire tenir en escena un actor més convincent.
Anem a un altre extrem de la ciutat on La Fura proposa una reflexió crítica i dura sobre el terrorisme. Ho fa a partir del segrest del teatre de l'òpera de Moscou (2002), que, com saben, va tenir un tràgic desenllaç i una llastimosa actitud per part del Govern de Vladímir Putin. A La Fura se li ha d'agrair que porti a l'escenari temes d'actualitat i amb una actitud que en molts moments sacseja les consciències. El desenvolupament de l'obra (Boris Godunov) és una mica irregular i camina des d'un esplèndid inici cap a un encara millor desenllaç. Pel mig hi ha massa punts morts i s'hi troba a faltar un ús més encertat de la situació de segrest dels espectadors. Els del TNC són els que van viure aquella tràgica nit.
Amb Boris Godunov, La Fura fa un gir en una trajectòria que apunta al teatre de text, sense renunciar a l'audiovisual i a la les bandes sonores, d'una força impactant.

EL PITJOR FINAL
En el joc de la ficció, l'espectacle dirigit per Àlex Ollé i dramatúrgia de David Plana (La dona incompleta) té punts discutibles. L'aventura va durar tres dies i va acabar de la pitjor manera possible, amb l'assalt de les tropes governamentals al teatre i un munt de morts. Un hi troba a faltar més reflexió sobre els espectadors, sobre el seu estat d'ànim en aquells moments, les seves pors i les seves angoixes. Encara dins del joc de la ficció, a la representació li falten referències a l'ús del poder.
Personatges a l'escenari i personatges en escenes filmades conformen un fris. Hi insisteixo: n'hi ha que són un cop a l'estómac i la supressió d'alguns punts morts estrenyeria la història i els seus missatges d'emoció. Així i tot som davant d'un espectacle compromès, que toca l'actualitat, amb una bona interpretació coral i amb algunes esplèndides interpretacions individuals. L'espectador que busqui en el teatre alguna cosa més que el pur entreteniment té en aquest Boris Godunov una cita a complir.

Dramatúrgia de l’espai




www.avui.cat
13 abril 2008

Els escenògrafs catalans diuen sentir-se maltractats tot i el boníssim moment que viu el sector al país, amb propostes cada cop més agosarades i encertades


Teresa Bruna
Foto Cristina Calderer

Els tallers del Teatre Auditori Sant Cugat preparen ara 'History boys', de Paco Azorín, que estrenarà el nou Teatre Goya. "La nostra feina és artesanal", diu Carles Pujol, director del taller

Una obra dramàtica és un treball en què intervenen diferents professionals, tots imprescindibles. Tot parla, tot és comunicació. L'escenografia, també. Catalunya té un esplèndid planter d'escenògrafs i noms com Paco Azorín, Pep Duran, Max Glaenzel / Estel Cristià (Premi de la Crítica 2007 per 2666); Pol Berrondo, Alfons Flores, Lluc Castells, Frederic Amat, Oriol Broggi, Llorenç Corbella, demostren el bon moment que passa el sector.

Contactem amb Montse Amenós, perquè té tres obres en cartell: El llibertí, Ex i L'home, la bèstia i la virtut, i per pocs dies, Una maleta, dues maletes, tres maletes. Per ella, "l'estil depèn de molts factors: perquè t'agrada l'obra, o disfrutes amb el muntatge, o perquè la feina et porta cap a un camí. M'agrada la simplicitat si la puc resoldre a través d'un sol element". Una simplicitat per als que han de moure escenes, però no per a ella, que les ha de pensar! A L'home, la bèstia i la virtut, com a Tres Dramolette, l'escenari gira i es transforma: "Crec que fer-ho d'aquesta manera és un pas endavant". També està molt contenta amb El llibertí: "M'agraden els referents artístics. L'escena allà és un gran trompe-l'oeil."

Un tractament injust

"Porto molts anys de professió i noto moltíssim una diferencia de tracte en relació a abans. Recordo una cosa molt senzilla, La mort d'Enric Ribera, que va tenir molt d'èxit. M'entrevistaven més als dos anys de començar que ara. I això que no sabíem res i no hi havia ni un duro! En canvi, al Mar i cel segona part gairebé no s'ha parlat de nosaltres". La crítica tampoc és justa: "Ens sorprèn llegir: «El director ha situat això en aquest espai». Una cosa és que no surti el nom, però que s'atribueixi a un altre la teva feina... Som un equip!".

Bibiana Puigdefàbregas,

guanyadora de l'últim Premi Butaca per European house i ara amb Germanes a la cartellera, hi està d'acord: "Els escenògrafs ens queixem de no estar prou reflectits, però els figurinistes i els il·luminadors tenen un tracte encara més injust. Les crítiques dediquen el 80% a l'autor, un 15% al director i el 5% restant als actors i tot l'equip artístic. I de vegades la llum és bàsica per veure-ho com ho veiem", ens diu. També concorda en què l'estil d'un escenògraf està condicionat per l'obra: "Arcadia requeria un espai gran. En canvi, per a Germanes he volgut un espai quotidià, que sigui un referent proper per al públic, la comèdia necessita identificació immediata", continua.

Ramon Simó, director d'Arcàdia, també és escenògraf. Ara mateix està acabant Espectres, a punt d'estrenar-se al Romea: "Són dos oficis. Un escenògraf ha de comprendre les lleis de l'espai, s'ha de tenir idea de la composició, talent visual... coses que un director no té per què saber. Vaig començar com a escenògraf i ara em sento còmode amb les dues coses". A l'hora d'escollir: "M'agrada el teatre d'autor, amb textos sofisticats, que diuen moltes coses i tenen diverses capes de lectura. Quan em plantejo dirigir una obra com Arcàdia prefereixo encarregar l'escenografia a un altre per poder-me concentrar en els actors". Només fa doblet en obres que tenen un "format còmode com Umbra", que s'està representant al TNC.

A Puigdefàbregas li agrada el contacte amb el director: "L'escenografia també ha d'assajar. Si no veus com funciona, pot ser que es mogui cap a un altre costat. Un cop construïda, l'escenògraf ha de ser allà i, si el director diu, per exemple, que necessita una copa, jo li puc proposar que un vas potser li aniria millor per un motiu o un altre. Així la proposta genera una contraproposta que fa créixer la idea".

L'ensenyament

L'Institut del Teatre (IT) és un dels 15 únics centres d'Europa on l'escenografia és carrera universitària. En molts països encara s'ensenya a Belles Arts o Arquitectura. Andreu Rabal, professor d'escenografia a l'IT, ens en parla: "Aprenen a llegir els textos des de l'òptica de l'espai, de la llum, de l'atmosfera. L'escenògraf ha de fer la dramatúrgia de l'espai. Ha d'interpretar amb els seu projecte com ho fa l'actor amb el seu cos". Per Rabal, estudiar a l'Institut té molts avantatges: "Al mateix edifici s'estudia tot el procés. Poden tocar escenari des del primer moment i treballen conjuntament amb estudiants de direcció, de dramatúrgia i d'interpretació". Algunes de les matèries són espai escènic, perspectiva escènica, dibuix tècnic, maquetisme, il·luminació, figurinisme, historia de l'art aplicada al teatre...

Iago Pericot, director i escenògraf considerat des de sempre un avançat al seu temps, creu que cal una dinamització: "L'ensenyament s'ha de contemplar amb una visió més amplia que abasti els diferents elements que intervenen en l'espectacle, des de figurinisme, il·luminació, caracterització, so... a videoart, cinema, internet, TV, publicitat, imatge digital, localització d'espais, documentals... La meva proposta seria dissenyar una carrera artística on l'escenografia seria una especialització. S'hauria de dir direcció artística i abastar tota la responsabilitat de l'espectacle. La tecnologia s'aplica, però no entra als plans d'estudis".

El muntatge

En aquest sentit, Anna Dolanilla, cap d'especialitat d'escenografia de l'Institut, avança que s'està elaborant un nou pla d'estudis que estarà llest d'aquí a un parell d'anys. Mentrestant, es posa èmfasi en les diferents sortides professionals que ofereix l'escenografia, com ara muntatge d'exposicions.

El Teatre Auditori de Sant Cugat ofereix un taller de construcció d'escenografies amb finalitat d'intercanvi i preferència en la programació. En ser teatre públic, no busca rendibilitzar l'espai sinó un rendiment cultural: "Construir per construir, aquí no té sentit. Hi ha molts tallers a Catalunya, amb grans professionals. Nosaltres volem ajudar les companyies", diu Pep Tugues, director de la sala, on es va construir la complicada European House. "Els actors havien de viure-hi, s'hi van posar bigues! Ha estat de les més complicades, però va ser un plaer construir-la. Grease ha estat la més grossa, Carta a una desconeguda de les més artesanals i com a curiosa, Las mujeres de Lorca: ens van demanar fer l'escenografia amb sabates, i en vam utilitzar 1.500 parells. No va ser fàcil però sí un repte, ens agraden els reptes".

«El placer de interpretar en el escenario sólo se encuentra en el teatro cómico»



Nuria Espert protagoniza, desde hoy y hasta el domingo en el Principal de Alicante, la «farsa salvaje y magistral» 'Hay que purgar a Totó', de Georges Feydeaur

www.laverdad.es
11 abril de 2008

SERGIO BALSEYRO

COMO EN CASA. Nuria Espert, en el centro, con Juanjo Seoane y María Dolores Padilla
DANI MADRIGAL

Nuria Espert vuelve al teatro Principal de Alicante, un escenario en el que, como reconoció ayer, ha traído todos sus montajes con la excepción de un Medea y al que valora como «algo muy especial». Juanjo Seoane, Mario gas, director del teatro español de Madrid y ella se embarcan en Hay que purgar a Totó, «una de las piezas más escatológicas, divertidas, desvergonzadas e inteligentes» de Georges Feydeau, comentó ayer junto a Seoane y la directora del coliseo, María Dolores Padilla.

La actriz catalana, nacida en l'Hospitalet de Llobregat en 1935, está acompañada en esta ocasión por los actores Gonzalo de Castro Jordi Bosch y Tomás Pozzi, junto a Ana Frau, Carmen Arévalo y Manuel Millán, en esta comedia «salvaje y magistral», como la actriz la define.

La dirección de Georges Lavaudant, «maestro de actores», para Espert, ayuda en esta farsa convertida «en gran espectáculo» que para ella ha constituido una auténtica «liberación, como el destape para España después de Franco, ya que el placer por la interpretación en el escenario, gozar sólo se encuentra en el teatro cómico, mientras que el dramático te proporciona plenitud, ansiedad».

Carcajadas

Nuria Espert confesó que con este género, «dices una frase y no existe el silencio, sino la carcajada». Por tanto, «hay que llenar el espacio de las risas, y eso se produce con una frescura interior», aseguró.

«Esta comedia es una máquina infernal que destruye todo a su paso a base de carcajadas», dijo sobre la obra, una de las últimas escritas por Feydeau antes de morir en un psiquiátrico. «Feydeau consigue con este comedia el máximo de la risa que oculta el máximo de la crueldad», añadió. «Mi carrera ha ido por otro lado, pero ahora me lo he permitido», confesó.

La actriz explicó que tras representar tragedias y dramas, «ahora los corsés intelectuales de otros géneros caen al suelo y queda la comedianta libre, y esta situación te permite disfrutar sobre el escenario».

Como aseguró Seoane, en Hay que purgar a Totó se encuentra a una Nuria Espert «marujona y desquiciada, con la que disfrutan todos los espectadores».

Lecturas diversas

Ella misma lo reconoce, pero también que en este texto de «uno de los mejores escritores de literatura» se encuentran las madres desestructuradas, la mujer, el hombre, y la clase social del quiero y no puedo».

En la obra, «un fabricante de orinales aspira a conseguir el contrato del siglo, suministrar su material al ejército». Las estratagemas que emplea para cerrar el negocio le reservan toda una serie de sorpresas, y todo porque el pequeño de la casa se niega a tomar purgante que la madre quiere que beba por encima de todas las cosas.

Nuria Espert volvió a insistir en la calidad teatral de los espectadores de Alicante y recordó la extinta Asociación Independiente de Teatro, AITA, que para ella «creó un caldo de cultivo en esta ciudad, y por ello yo valoro Alicante como Madrid, Barcelona o Bilbao, urbes en las que se desarrolla la carrera de una actriz», concluyó la actriz.

Assalt al Teatre Nacional



www.avui.cat
12 abril de 2008


La Fura dels Baus emula a 'Borís Godunov' el segrest del Teatre de Moscou per part d'un grup de txetxens i 'segresta' els espectadors del TNC per atemorir-los

El Teatre Nacional de Catalunya ha estat pres per un grup de terroristes que, armats fins a les dents, tenen com a ostatges els prop de 900 espectadors que omplen la Sala Gran. Quan s'ha produït l'assalt s'estava representant l'obra de Puixkin Borís Godunov.

Aquesta notícia fictícia que ens sembla increïble se la van haver de creure per força els espectadors i habitants de Moscou quan, fa vuit anys, un grup de txetxens va irrompre al Teatre Dubrovka i s'hi van atrinxerar amb el públic com a moneda de canvi.

Els espectadors es troben atrapats entre una obra de teatre interrompuda, un grup armat que no saben ben bé què reclamen, i les ràdios i televisions que mostren l'actuació dels polítics
Ara la Fura dels Baus emula aquella experiència i la trasllada al TNC -a partir del dia 17- perquè el públic pugui entendre aquells moments d'horror. És un cant a la pau mentre s'empunya un Kalàixnikov. "No només hem hagut de demanar permís als Mossos d'Esquadra per poder fer l'obra, sinó que els GEO ens han assessorat sobre com s'agafa una arma per fer-ho més creïble", explica Àlex Oller, director de l'espectacle i membre fundador de la Fura.

Al seu costat, David Plana es responsabilitza d'una dramatúrgia que vol ser realista quant a sensacions sense reproduir exactament els fets de Moscou. "Hem escoltat testimonis directes d'aquell cas i hem anat a buscar assessorament de polítics i policies per veure com es porta un gabinet de crisi i quina és la tasca del mediador. El muntatge mostra també imatges de com els responsables civils enfoquen la resolució del conflicte".

No és el túnel de la bruixa
Així, els espectadors es troben atrapats entre una obra de teatre interrompuda, un grup armat que no saben ben bé què reclamen, i les ràdios i televisions que mostren l'actuació dels polítics. "La nostra intenció no és fer passar por al públic, no és el túnel de la bruixa", recalca Àlex Ollé. "La Fura ha evolucionat cap a una nova línia més compromesa en certs temes i Borís Godunov no busca l'impacte sinó la reflexió. Jo he passat del crit a la paraula".

Això vol dir que aquest és un espectacle sense la participació del públic. "Li volem fer sentir emocions, però no li demanem res físic. No m'agradaria que el públic tingui por de venir perquè no els passarà res ni li farem fer res". Borís Godunov és teatre de text. "Si per un segon el públic es pot sentir ostatge, em dono per satisfet", acaba Ollé.

Respecte la manera de tractar el tema, el director considera que han hagut de "caminar per la corda fluixa perquè és un tema molt delicat i no volíem prendre partit. I no ha estat fàcil. L'únic que teníem tots clar és el nostre rebuig total i sense excepcions a la violència". Així, simplement exposa un cas que li va causar "estupor" i del qual, vist el desenllaç, les víctimes van acabar sent tant els ostatges com els terroristes. "El terror és la resposta que, en alguns casos, oferim al terror. Aquesta paradoxa és l'essència del Borís Godunov de Puixkin: un impostor assalta el poder disposat a derrocar un governant corrupte i tots saben que no serà millor que aquell a qui pretén suplantar".

Així, Borís Godunov acaba sent una paràbola dins d'una altra que s'eternitza al llarg del temps. I, al mig, un públic que va a veure una obra de teatre i se'n troba una altra, amb un argument bastant similar però una durada excessivament llarga -dos dies i mig- i un final que l'afecta directament. Així és com ho van viure els espectadors de Moscou, on van morir 40 assaltants i 130 d'assaltats.

Teatre dins del teatre
De moment l'obra ja ha anat al Teatro Molina de Múrcia, el Teatre de Rubí -dos dels coproductors-, Girona i Palma de Mallorca. Ara arriba al Teatre Nacional coproduïda per la mateixa Fura, el TNC i el Centro Dramático Nacional.

La companyia teatral ha optat per la màxima austeritat. "No hi ha escenografia; l'escenografia és el propi teatre, per on es mouen els actors, i una gran pantalla on es veuen les discussions del comitè de crisi". I és que, avui, el protagonista és el teatre.

26 d’abril 2008

75 anys aixecant el teló – “ 1952 - La Passió”





75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008

Aquesta foto mostra l’entrada de la Sala Cabañes durant els dies de representació de La Passió a l’any 1952. Tot i la qualitat de la mateixa es pot veure la façana convenientment decorada amb els cartells que aquella època ja es feien.
El cartell es del gran Josep Ciudad i la foto del Carles Maicas.
Com podeu observar adornar la façana de la Sala es una cosa que be de molts anys enrere. Ara amb els digitals tens el que vols amb un moment , abans amb hores també ho tenies i la veritat es que moltes d’elles en el decurs dels anys han estat verdaderes obres d’art.

La coral La Nota tanca els actes dels 75 anys de la Sala Cabañes



http://diarimaresme.com
22 abril 2008

Sala Cabañes tanca aquest diumenge els actes de celebració del setanta-cinquè aniversari del teatre amb un concert de la coral mataronina La Nota. El cor que dirigeix Gemma Sancho oferirà un repertori que inclou cançons tradicionals catalanes i d’arreu del món, a més de peces de musicals i bandes sonores. La coral comptarà amb l’acompanyament musical de Josep Canals al piano i Xevi Noya a la flauta travessera.

75 anys de teatre

Amb aquest concert es clouen els actes de celebració dels 75 anys del teatre, que van començar el passat 5 d’abril amb l’actuació d’El Mag Lari i que ha omplert d’activitats tots els caps de setmana del mes d’abril. Les properes representacions que acollirà la Sala Cabañes seran de “La Lira d’Orfeu”, un espectacle musical infantil escrit i dirigit per Albert López Vivancos.

Nuevas directrices para internacionalizar la Feria de Teatro y Danza de Huesca



www.aragondigital.es
14 abril de 2008

La Feria Internacional de Teatro y Danza de Huesca afronta su vigésimo segunda edición con el objetivo de alcanzar el 15 % de representación de entidades culturales. Para ello, potenciarán las jornadas técnicas entre profesionales y concentrarán los espectáculos en horario de tarde.

Ramón Miranda y Teresa Sas han presentado la Feria de Teatro y Danza

Huesca.-

Con un equipo directivo renovado, en cuya cabeza sigue estando Jesús Arbués, se han presentado en Huesca las nuevas directrices de la XXII Feria Internacional de Teatro y Danza, que tendrá lugar en la capital oscense del 29 de septiembre al 3 de octubre. Esta feria es una de las más importantes que se celebran en España y que este año contará con dos nuevas infraestructuras culturales.

Un festival consolidado, pero en el que ha sido necesario innovar para sobrevivir. Para cumplir con este objetivo y también con el fin de que sirva como “trampolín para las mejores programaciones aragonesas”, los organizadores han introducido una serie de cambios. Entre ellos, destaca el impulso a las jornadas internacionales de artes escénicas que será, según Miranda, “uno de los ejes fundamentales de la Feria” y además, la realización de un encuentro especial con profesionales del mundo de la danza organizado junto con Cofaes (Coordinación Estatal de Ferias del Estado Español). Para aumentar la calidad de las representaciones, disminuirá el número de actuaciones y de espectáculos, que se concentrarán en horario de tarde.

Además de consolidar la presencia de países iberoamericanos, la Feria intentará abrirse a nuevos mercados más accesibles, como el francés o el portugués.

Estas nuevas directrices se han estipulado para aumentar el número de entidades que participan en la Feria Internacional de Huesca. En estos momentos, según Miranda, se sitúa alrededor del 9%, lo que supone un total de 162 entidades de las 1.800 existentes. La organización del Festival espera alcanzar con esta cambio en la estructura, el 15 % de la cuota de mercado.

Todo ello para adaptarse a los nuevos tiempos ya que en los veintidós años de historia de la feria han cambiado muchas cosas, según el director de cultura del Gobierno de Aragón, Ramón Miranda ya que “cuando comenzó la Feria de Teatro prácticamente existían dos o tres ferias más. Ahora, hay una veintena de ferias en España y Huesca tiene como objetivo fundamental hacerse un hueco, pero no como una más, sino como la feria más innovadora y contemporánea del panorama internacional”.

El renovado Teatro Olimpia y el futuro Palacio de Congresos configurarán dos nuevos espacios que relanzarán, todavía más, esta feria internacional y que durante sus veintidós años de historia, según la concejala de Cultura del ayuntamiento oscense, Teresa Sas, “ha sido todo un milagro o casi un milagro la celebración de las ferias anteriores en nuestra ciudad, con las escasas infraestructuras culturales”.

Nuevos espacios para el intercambio de propuestas culturales de teatro y danza que suponen, según el Francisco Mateo, diputado de la Diputación Provincial de Hueca, “convertir a Huesca durante unos días en la capital cultural”.

'MozartNu' per partida doble





www.elperiodico.cat
14 abril de 2008

• Iago Pericot actualitza una obra que va impactar el públic català fa 22 anys

• La mateixa parella nua que va estrenar la coreografia reinterpreta la peça amb una de més jove La sincronia i la simultaneïtat són clau


MARTA CERVERA
BARCELONA
Són moltes les experiències de Iago Pericot a dalt d'un escenari. I la que ha volgut revisitar de totes és MozartNu, un provocador muntatge de dansa teatre del 1986 protagonitzat per dos ballarins acompanyats únicament per la il.luminació i la bella música de La missa de la coronació, de Mozart. "Si et saltes el tabú, vas al gra, t'oblides que estàs nu i treballes amb honestedat. Al cap i a la fi, això és el que un busca en un espectacle", sentencia Neus Masferrer en una pausa de l'assaig, recordant l'impacte que va causar l'obra en el seu moment.
Reconeix que no va ser fàcil acceptar el repte de reviure-la 22 anys després de la seva polèmica estrena. Plens de valentia, ella i Jordi Cortés, els mateixos intèrprets que van assumir el risc de ballar despullats en aquella època, preparen amb ganes la revàlida. Però aquesta vegada ballaran amb una altra parella més jove, reflex del que ells van ser. Són Rosa López Espinosa, formada a Holanda i amb una dilata experiència malgrat la seva joventut, i Óscar Kapoya, estudiant de l'Institut del Teatre.
El primer MozartNu i l'espectacle nou, titulat MozartNu 1986-2008, que s'estrenarà demà al Mercat de les Flors, recreen el mateix: la bellesa i les relacions humanes. "Seguim la mateixa dramatúrgia i la mateixa música, però les nostres mirades són diferents. L'Óscar i jo som d'una altra generació i tenim una altra manera d'expressar-nos", destaca López Espinosa, encantada amb el procés creatiu, en què ella i Óscar han participat activament.
No és una obra fàcil de seguir perquè obliga l'espectador a seleccionar en cada moment què mirar, si la parella veterana o la jove, que ballen de manera sincronitzada i simultània en dues tarimes idèntiques i separades. Pericot, mig en broma, diu que és un muntatge per veure tres vegades: una per veure'ls simultàniament i dues més per observar cada parella amb deteniment.
Si ja els va costar fa 22 anys ballar despullats, quan els seus cossos estaven molt a prop de la perfecció estètica, fer-ho ara suposa un repte més gran. "A mi se'm va fer un nus a l'estómac quan el Iago em va trucar per proposar-me l'obra. La meva primera reacció va ser: 'Ni parlar-ne, no estic preparada, fa temps que estic retirada i quasi no ballo'", recorda Masferrer. Després, parlant amb Cortés, col.lega amb qui ha conservat l'amistat des del seu descobriment mutu a MozartNu, va començar a canviar. "Si no hi érem tots dos no tenia sentit tornar-lo a muntar, perquè un dels temes que el Iago volia abordar era el del pas del temps". De manera que va canviar el xip.
Malgrat els entrenaments i els assajos exhaustius, els anys pesen i les operacions de genoll es fan notar. "Hem canviat algunes coses per adaptar l'obra a la nostra manera de ser i sentir avui", admet Masferrer. "Abans els nostres moviments eren bastant estàtics, semblàvem estàtues", comenta. "Ara el viatge és més emocional. Els gestos tenen una altra dimensió i hi ha una connexió més forta entre nosaltres, una energia més profunda". La complicitat, també és més gran. "Hi ha una fisicitat diferent. Està més plena de contingut, d'experiència", afegeix Cortés, la seva parella escènica.
"Abans no ens miràvem igual que ara, tot el que fem té més pòsit, més pes", continua. "Aquesta experiència ha valgut la pena. Resulta nutritiva i reveladora".
Tots dos semblen feliços d'haver- se retrobat en escena. "El cos té molta memòria i l'elasticitat es recupera, la música ens portava", diu Masferrer. En contrast amb els seus moviments harmònics, el tàndem jove es mou d'una forma més visceral i confusa.
Totes dues parelles generen tensió. Els seus llenguatges són diferents en aquest ritual del descobriment i l'entrega entre un home i una dona. "No volia repetir- me, sinó entendrir i emocionar el públic", diu Pericot. "L'espectacle parla de la bellesa, un concepte sense edat ni configuració física concreta. La meva primera idea quan em vaig plantejar fer l'espectacle va ser reunir Grace
Jones i un geperut", assegura el premiat creador. La incorporació d'una nova parella que representa la joventut d'avui li permet anar més enllà. "Els seus moviments són molt més lliures, perquè la joventut persegueix la llibertat. La part dolenta és que, com que no la saben canalitzar, acaben fent barbaritats com ara cremar una indigent per filmar-ho. D'aquesta violència, en parlaré en el meu pròxim espectacle".
El treball de la parella jove pren com a punt de partida el realitzat pel duo madur. "El muntatge mira cap al passat amb ulls d'avui. La parella del primer MozartNu és l'antagonista dels protagonistes del segon muntatge. S'estableix un diàleg entre tots dos". Això permet comparar què ha canviat aquests anys en les seves relacions i en el concepte de bellesa. "Els joves d'ahir i d'avui volen el mateix: estimar i ser estimats. Però hi ha una petita diferència: avui fugen del compro-
mís per això, encara que es busquen, es rebutgen. Fugen dels lligams".

Encetem temporada, comença l'espectacle!

Amb la celebració de la Festa Major de Manresa,  donem el tret de sortida a la nova temporada del Kursaal.  Us hem preparat una tardor que a...