www.elperiodico.cat
27 de juny de 2009
• Joan Ollé salda amb èxit el repte de convertir el dietari ‘El quadern gris’ en un muntatge teatral
Joan Anguera, davant, i Ivan Benet: el Pla vell i el jove, a escena.
Foto: camila de maffei
CÉSAR LÓPEZ ROSELL
BARCELONA
L’ intens recorregut vital del jove Josep Pla reflectit a El quadern gris ha pujat a escena a l’Espai Lliure. Joan Ollé ha saldat amb èxit el repte de convertir aquest dietari en teatre. Té molt mèrit comprimir en només 33 folis un text de 600 pàgines i aconseguir que l’adaptació permeti visualitzar, a partir del contrast entre el juvenil Pla i l’escriptor madur, la força del món interior de l’autor i la seva capacitat per donar una àgil visió de la societat del seu temps.
Ollé ja havia mostrat la seva habilitat per convertir en muntatges teatrals novel·les com Soldats de Salamina i La plaça del Diamant i d’enlluernar amb el poemari Coral romput. En aquesta ocasió s’enfronta al que el director ha denominat com un “text trampa” perquè l’escriptor empordanès va modificar les notes del seu diari escrites als 21 anys per convertir-les, als 50, en una obra de pes “literari”.
L’encertada selecció dels fragments i una bona utilització dels recursos escènics i audiovisuals han permès emprendre aquest viatge que comença a Palafrugell, segueix als anys d’efervescència estudiantil i de contacte amb els intel·lectuals de l’època a Barcelona i s’acaba quan Pla decideix instal·lar-se a París com a corresponsal del diari La Publicitat.
Gent, paisatges, aromes, colors, a més a més de les seves idees sobre l’escriptura, l’ús de la llengua, la política i les relacions amb les dones apareixen a l’espectacle. L’obra discorre sobre una escenografia que mostra un pati de Palafrugell i les pensions de Barcelona on va viure. Les imatges ciutadanes i els talls amb gravacions de la seva veu, que reforcen els instants de càustica ironia, ajuden a recrear l’ambient.
ENCERTATS RETRATS
27 de juny de 2009
• Joan Ollé salda amb èxit el repte de convertir el dietari ‘El quadern gris’ en un muntatge teatral
Joan Anguera, davant, i Ivan Benet: el Pla vell i el jove, a escena.
Foto: camila de maffei
CÉSAR LÓPEZ ROSELL
BARCELONA
L’ intens recorregut vital del jove Josep Pla reflectit a El quadern gris ha pujat a escena a l’Espai Lliure. Joan Ollé ha saldat amb èxit el repte de convertir aquest dietari en teatre. Té molt mèrit comprimir en només 33 folis un text de 600 pàgines i aconseguir que l’adaptació permeti visualitzar, a partir del contrast entre el juvenil Pla i l’escriptor madur, la força del món interior de l’autor i la seva capacitat per donar una àgil visió de la societat del seu temps.
Ollé ja havia mostrat la seva habilitat per convertir en muntatges teatrals novel·les com Soldats de Salamina i La plaça del Diamant i d’enlluernar amb el poemari Coral romput. En aquesta ocasió s’enfronta al que el director ha denominat com un “text trampa” perquè l’escriptor empordanès va modificar les notes del seu diari escrites als 21 anys per convertir-les, als 50, en una obra de pes “literari”.
L’encertada selecció dels fragments i una bona utilització dels recursos escènics i audiovisuals han permès emprendre aquest viatge que comença a Palafrugell, segueix als anys d’efervescència estudiantil i de contacte amb els intel·lectuals de l’època a Barcelona i s’acaba quan Pla decideix instal·lar-se a París com a corresponsal del diari La Publicitat.
Gent, paisatges, aromes, colors, a més a més de les seves idees sobre l’escriptura, l’ús de la llengua, la política i les relacions amb les dones apareixen a l’espectacle. L’obra discorre sobre una escenografia que mostra un pati de Palafrugell i les pensions de Barcelona on va viure. Les imatges ciutadanes i els talls amb gravacions de la seva veu, que reforcen els instants de càustica ironia, ajuden a recrear l’ambient.
ENCERTATS RETRATS
Particularment encertats són els retrats de la vida quotidiana. També la passió de Pla per Montaigne o Proust, la importància de les seves tertúlies a l’Ateneu amb Sagarra, Eugeni d’Ors o Francesc Pujols. O la influència d’Alexandre Plana, que el va incitar a deixar l’amanerament noucentista i apostar per una literatura senzilla i directa. No falta la crítica al modernisme reflectida en la seva aversió a l’arquitectura del Palau.
Joan Anguera (el Pla madur), enfundat en la boina que lluïa l’escriptor, Ivan Benet (el Pla jove) i Montserrat Carulla, encarnant els altres personatges, ajuden a compondre aquesta crònica dels anys joves de l’autor d’Homenots.
Joan Anguera (el Pla madur), enfundat en la boina que lluïa l’escriptor, Ivan Benet (el Pla jove) i Montserrat Carulla, encarnant els altres personatges, ajuden a compondre aquesta crònica dels anys joves de l’autor d’Homenots.
