30 de novembre 2009

Bombolles poc rodones


www.elpunt.cat
28 de novembre de 2009

CARLES RIBERA

Pep Bou i Jorge Wagensberg creen la bombolla hexagonal
Girona

La idea de conjuminar sobre un escenari un savi i un mag és, sobre el paper, atractiva i estimulant. Si el savi és un bon comunicador com ho és Jorge Wagensberg i l'artista té la categoria que té Pep Bou, els ingredients són els ideals per cuinar un bon... seria espectacle, la paraula?
Aquest és el principal problema que presenta Berishit: una proposta interessant i original que, malgrat el bon plantejament, acaba embarrancat a mig camí de la conferència científica amb experiments en viu i de l'escenificació original d'una lliçó científica.
El resultat, doncs, és un bon propòsit, argumentalment pedagògic i visualment molt atractiu, que no arriba a quallar en cap moment, en part perquè actuar sobre un escenari requereix alguna cosa més que ser un bon orador, i en part perquè el ritme de la funció està excessivament condicionat pel comportament d'unes bombolles que en la funció de dijous a La Mercè van girar força l'esquena a un esforçat Pep Bou que, això sí, va salvar amb una simpatia encomanadissa la poca fortuna amb l'aigua i el sabó. Probablement el muntatge acabi funcionant com a una bona eina de divulgació i entreteniment combinats. Ambdós intèrprets acrediten un talent contrastat per separat i, tal com van mostrar dijous, una bona química sobre l'escenari, encara per polir, encara per conjuntar, encara una mica lluny d'aconseguir que, tal com ens va ensenyar Wagensberg, passi com amb les bombolles: si les deixes fer, sempre acaben sent rodones.
k
Si heu vist l'espectacle, deixeu el vostre comentari a www.elpunt.cat
Títol: «Berishit (La història més bella del Cosmos)»
Intèrprets: Pep Bou i Jorge Wagensberg
Lloc: Auditori de La Mercè
Dia: Dijous, 26 de novembre

Premio Nacional de Teatro para Vicky Peña


www.lavanguardia.es
27 de novembre de 2009

El jurado reconoce el carácter polifacético y la trayectoria de la actriz catalana Cultura galardona a los payasos de Familia Popey en la categoría de circo

Madrid. (Agencias).-
Vicky Peña / EFE/Alberto Martín

El Ministerio de Cultura ha premiado a la actriz catalana Vicky Peña con el Premio Nacional de Teatro y a los payasos Familia Popey con el Premio Nacional de Circo, cada uno de ellos valorado en 30.000 euros.

El Nacional de Teatro reconoce una obra o actuación hecha pública o representada durante el pasado año. El jurado, presidido por el director general del Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música (INAEM), Félix Palomero, ha concedido a Peña este galardón por su "carácter polifacético como actriz, su labor de magisterio, su compromiso con la profesión y por sus muchas obras, como la reciente Sweeney Todd".

La actriz confesó la "sorpresa, perplejidad y mucha alegría" que le ha causado este reconocimiento, y confesó que se enteró de la noticia mientras estaba en la oficina del paro "gestionando las altas y las bajas", pues en estos momentos no está trabajando. "Esto es así, a veces estás en el dique seco y otras te llegan cosas como esta que te dan mucha alegría", dijo.

A quien más le debe, aseguró, es a sus compañeros. "Parece una generalidad, pero recuerdo a todos y cada uno de ellos con los que he trabajado y con los que me he forjado o me he pelado o me he maleado, y sin duda, muy especialmente a Mario Gas, el director con el que más espacios teatrales ha compartido desde todos los puntos de vista y con el que me siento más vinculada".

Vicky Peña (Barcelona, 1953), hija de los actores Felipe Peña y Montserrat Carulla, y casada con Mario Gas, durante algunos años desempeñó siempre papeles secundarios, hasta que fue propuesta para protagonizar la película A Electra le sienta bien el luto, estrenada en televisión en 1985.

Tras ese trabajo, fue elegida para desempeñar el papel de Carmen Polo de Franco en el filme de Jaime Camino Dragon Rapide (1986) por su gran parecido físico con ella. Desde entonces, la actriz, un referente en el doblaje en catalán y castellano, ha intervenido en una veintena de películas, entre ellas La casa de Bernarda Alba, La buena vida y Secretos del corazón.

En su extenso currículum como actriz teatral cuenta con obras como Après moi, le Déluge, Homebody/Kabul, La Orestiada o La ópera de los tres centavos. Con su papel de la señora Lovett en la obra distinguida por el jurado en su fallo, Sweeney Todd, que se estrenó en 1995 y se recuperó en 1997 y 2008, ha obtenido seis galardones, entre ellos un Max de las Artes Escénicas.

Formaban parte del jurado la subdirectora general de teatro del INAEM, Cristina Santolaria, y un representante del Centro de Arte y Producciones Teatrales, S.L. (Atalaya TNT), ganadores de la pasada edición de este premio, que en recientes ediciones ha correspondido, entre otros, a Juan Mayorga, Josep Maria Pou y la compañía Animalario.

Cuestión de familia
A los integrantes de la Familia Popey se les ha premiado "por la recuperación del trío de payasos musicales clásicos, su compromiso inquebrantable con el circo y por el mantenimiento de una tradición que se remonta a tres generaciones".

La Familia Popey son los descendientes del célebre payaso José Carrasco González, Popey, nacido en Isla Cristina en 1926, que trabajó desde los catorce años en el circo, como sus hermanos Diego y José Luis. Su trayectoria estuvo muy vinculada al Circo Americano y fue premio Nacional de Circo.

El Gran Popey, mencionado en los estudios sobre historia del circo como ejemplo en los papeles de augusto, falleció en 1982 y su hijo asumió el nombre de Popey Junior. En 1985 se casó con la antipodista y acordeonista Remedios Rico, hija y hermana de payasos y propietarios del Circo América, en el que José Carrasco trabajo junto a su esposa. José Carrasco y Remedios Rico forman con sus tres hijos la Familia Popey.

Producciones Viridiana, premiada en la última Mostra de Barcelona


www.diariodelaltoaragon.es
15 de novembre de 2009

Foto viridiana
Fotografía de familia de los galardonados en la Mostra de Teatre de Barcelona.

HUESCA.-

Producciones Viridiana se ha vuelto a convertir por segundo año consecutivo en una de las compañías triunfadoras en la Mostra de Teatre de Barcelona, al alzarse con tres nominaciones en uno de los acontecimientos culturales más esperados de la ciudad condal, con más de 100 propuestas cada edición. La compañía oscense, que ya recibió el Premio al Mejor Espectáculo el año pasado con Un día una hora, renovó su buena estrella esta vez con el espectáculo Gaviotas subterráneas, un texto de Alfonso Vallejo con dirección de Jesús Arbués y la interpretación de Kike Lera y Joaquín Murillo, ambos nominados a Mejor Actor, galardón que finalmente recayó en manos del zaragozano Joaquín Murillo. La entrega de premios tuvo lugar en la fiesta de clausura celebrada esta semana en la Sala Luz de Gas de Barcelona y contó con la asistencia de varios representantes de la compañía oscense.

El jurado de la Mostra estuvo compuesto por miembros de reconocido prestigio del mundo teatral barcelonés: periodistas como Carme Tierz (directora de la revista TeatreBCN), directores de teatro como Pep Armengol y Teresa Devant, actores como Enric Majó o Joan Negrié, dramaturgos como Esteve Soler y Marc Angelet y gestores culturales como Montse Majench, así como varios representantes de la Diputación de Barcelona.

La participación en la muestra el pasado mes de octubre contó con el apoyo del Departamento de Educación, Cultura y Deporte del Gobierno de Aragón y supuso el estreno del montaje en Cataluña, tras haber girado por tierras de Andalucía, Aragón, Castilla y León, Galicia y Madrid. La obra desarrolla un inquietante estudio sobre la amistad, dos amigos que se reencuentran en extraordinarias circunstancias al pasar los años, en palabras del crítico teatral Gonzalo Andino "un enorme ejercicio de dominio de la tensión y del ritmo dramático, con dos actores sobresalientes, que saben bajo la batuta de Jesús Arbués, atrapar al público hasta niveles que reconozco no haber vivido en demasiadas ocasiones" (revista La Teatral).

La compañía prosigue gira hasta fin de año con diecisiete actuaciones en España y Bulgaria: en la Red de Teatros de Castilla y León, con paradas en los principales auditorios de Palencia, Miranda de Ebro, Laguna de Duero, Soria, Burgos, Salamanca y Valladolid; en RAEE, la Red Aragonesa de Espacios Escénicos (La Almunia de Doña Godina y Tauste); en el Circuito de las Artes Escénicas de Aragón (Monreal del Campo y La Almolda); así como en Olot (Gerona) y en Zaragoza capital (en la Inauguración de la nueva Sala Venecia y en el Centro Cívico Universidad). Ya en tierras búlgaras la compañía participará en la programación del Teatro Moderno de Sofía.

La primera asignatura contra el maltrato se vale del teatro para concienciar

www.adn.es
22 de novembre de 2009

José Luis Picón
EFE

El teatro es el instrumento utilizado para concienciar a los jóvenes en la primera asignatura reglada sobre la violencia machista que se imparte en un instituto de Enseñanza Secundaria (IES) en España, en la que los alumnos pueden expresar sus opiniones e inquietudes sobre este fenómeno.

La asignatura, denominada "Taller de Teatro Los Buenos Tratos", es de carácter optativo y cuenta con casi una treintena de estudiantes de primer curso de Bachillerato inscritos en el IES Universidad Laboral de Málaga, primer centro español que ofrece la materia.

Esta iniciativa surge "como una forma de atajar el problema en la raíz, que es la juventud, las generaciones del mañana, y su éxito está en que se utiliza el teatro como vehículo para poder concienciar", ha afirmado a Efe Carlos Rodríguez, coordinador de la campaña "Los Buenos Tratos".

"Los chavales crean su propia obra, y el punto culminante llega en mayo, cuando representan lo que han trabajado durante todo el curso ante alumnos de otros institutos, muestran situaciones con su lenguaje y llegan muy directamente a compañeros de su misma edad", ha añadido Rodríguez.

Según el dramaturgo que coordina la asignatura, Antonio Guerrero, los alumnos inscritos llegan "con la ilusión y la motivación de hacer teatro" y "con una mentalidad muy abierta, dispuestos a hablar y opinar, y se dan cuenta de lo importante que es hacer una obra de teatro y concienciar a los compañeros".

Durante las clases "se habla de todo, de dónde viene este tipo de violencia que vemos en la televisión, cuáles son las soluciones y los distintos tipos, desde la violencia física, que es lo que primero nos viene a la cabeza, a la psicológica o la sexual, porque es un entramado mucho más complejo de lo que en principio ellos piensan".

"Ellos son sabedores de que el problema no sólo está en la pantalla de la televisión, sino más cerca de lo que puede parecer, y esto lo ven como una plataforma desde la que pueden hacer algo, además de tener la satisfacción de que el público valora y entiende el trabajo que se ha hecho", ha señalado a Efe Guerrero.

Heidi Moreno, una de las alumnas, considera que la educación "influye mucho", y se muestra especialmente afectada cuando conoce un caso de violencia machista protagonizada por jóvenes.

"Normalmente, estoy acostumbrada a que sean personas mayores las que maltratan o matan, pero ver a veces que lo hacen personas de mi edad me sabe muy mal", afirma Heidi.

Para otro alumno, Borja Granado, es difícil que sólo una iniciativa como ésta termine totalmente con el maltrato, "pero sí puede ayudar a concienciar a algunas personas, especialmente a los jóvenes, para que cuando sean mayores no pasen las cosas que pasan ahora".

Carlos Garrido, también estudiante de primero de Bachillerato, sostiene que se trata de una actividad "interesante, porque el problema empieza a estas edades, y puede servir para que haya menos violencia".

"Te das cuenta de que es algo que está en la sociedad y que hay que cambiar, como muchas cosas que están mal", añade a Efe Carlos, que considera "chungo" que a veces los agresores sean tan jóvenes, porque hace plantearse "que ese chaval debe de tener algo mal para que tan joven empiece así, y pensar cómo será de mayor es terrible".

29 de novembre 2009

Els Pastorets s’impliquen en la Fira de Pessebres i Ornaments de Nadal


www.capgros.com
27 de novembre de 2009

Els responsables de l'obra faran tallers i representacions en la tradicional fira que s'inaugura aquest cap de setmana
Una escena del Pastorets de Mataró

per V. B.
fotos R.Gallofré

La Fira de Pessebres i Ornaments s’instal·la a la plaça de Santa Anna un mes abans de l’inici del Nadal, com és tradició, però enguany ho fa amb alguna novetat important. La més destacada és la participació, per primer cop, d’Els Pastorets de Mataró en el sí de la fira. Aquesta iniciativa és fruit d’una col·laboració entre l’esdeveniment, Sala Cabañes i l’Associació de Pessebristes, que es concretarà en dues activitats. Per un costat, Els Pastorets, l’espectacle nadalenc més característic de la ciutat, oferirà un assaig públic del popular Ball de les Pedretes de la Casa de Naïm, el diumenge dia 29;: per l’altre, un taller de maquillatge, el dissabte 28 i el 5 de desembre. L’acord també contempla que la megafonia de la Fira emetrà les cançons del disc ‘Mataró versiona Els Pastorets’. Com és habitual, l’espectacle s’estrenarà el dia de Sant Esteve i es representarà en 10 ocasions.

Més enllà de la presència dels Pastorets, la fira presentarà les seves característiques habituals. Un total de 34 expositors oferiran als visitants arbres de nadal, figures de pessebres, molses, bombetes, suros, centres ornamentals, espelmes, guarniments de pare noel i altres objectes d’ornamentació nadalenca. Hi haurà tot un seguit d’activitats paral•leles, que a l’hora de tancar aquesta edició encara estaven per confirmar. El que sí hi haurà segur és l’avet de 8 metres al centre de la fira, tal i com ja ha passat en anteriors edicions.

El 28 de novembre fum, fum, fum


www.totmataro.cat
27 de novembre de 2009

L’encesa de les llums i la inauguració de la Fira de Santa Llúcia estrenen el cicle nadalenc
Cugat Comas


No és que amb aquest titular es pretengui canviar cap nadala intocable. Però és veritat que per molt que Nadal segueixi esperant rere un número en vermell als calendaris, el del 25 de desembre, en certa mesura les festes arrenquen aquest dissabte, 28 de novembre, fum, fum, fum.

I és que demà s’encén la metxa de les festes nadalenques amb la posta en marxa de la il·luminació i decoració dels carrers més comercials de la ciutat i la inauguració de la fira de Santa Llúcia a la Plaça de Santa Anna. Dos clàssics que, ja a partir d’avui, recordaran als qui passegin que Nadal –i Sant Esteve, i Cap d’Any i Reis– són una mica més a prop.

L’encesa de llums
L’acte tradicional d’encesa de les llums de Nadal tindrà lloc aquest divendres a la tarda, amb els representats d’Unió de Botiguers, l’alcalde Joan Antoni Baron i la regidora de Promoció Econòmica Alícia Romero. Enguany hi haurà, però, menys llums. Ja s’ha fet evident les darreres setmanes quan s’instal·laven els suports i les primeres garlandes. Els botiguers en el context econòmic actual són cada vegada més reticents a gastar-se els ingressos en l’enllumenat nadalenc i des de la UB s’ha arribat a especular, entre maximalistes i pessimistes, amb la futura desaparició d’aquesta tradició. Els propis botiguers aludeixen a l’ajuntament perquè s’impliqui més en el finançament de l’enllumenat, escomesa per la que no sembla estar una administració local amb el cinturó aferrat al màxim. En tot cas de llums n’hi haurà, menys, però n’hi haurà, amb el que els carrers del centre tornaran a respirar Nadal tant bon punt aquest divendres s’il·luminin.

Fira d’ornaments
L’altre focus d’atenció que anticipa les festes és la fira d’ornaments i pessebres. En aquesta fira es poden trobar tots els elements necessaris per a la decoració nadalenca, des d’arbres, tant naturals com artificials, fins a figures de naixença, molses, bombetes i suros, cintes de colors, centres ornamentales de taula, espelmes nadalenques i accessoris de Papà Noel, entre uns altres.
Aquesta fira s’ha convertit en un referent de l’inici de l’Advent i està considerada la segona en importància d’aquestes característiques de Catalunya, tant pel seu emplaçament com per la qualitat dels seus productes. Mataró comença a respirar Nadal, comença a voler vendre i ha de començar a comprar. Ja sols falta que faci fred.
Pastorets presentsEls Pastorets de Mataró participaran enguany en la Fira de Nadal que comença aquest dissabte dia 28 a la plaça de Santa Anna. Aquesta participació s’emmarca en una col·laboració entre la fira, l’Associació de Pessebristes i la Sala Cabañes.
La participació es concretarà en un assaig públic del popular Ball de les Pedretes de la Casa de Naïm, el diumenge dia 29 de novembre de dotze a una del migdia, i tallers de maquillatge els dissabtes 28 de novembre i 5 de desembre de sis a vuit de la tarda.
Punts d'atenció de cara al NadalFira de Pessebres i Ornaments de Nadal
Del 28 de novembre al 23 de desembre a la Plaça de Santa Anna. En aquesta fira es poden trobar tots els elements necessaris per a la decoració nadalenca, des d’arbres, tant naturals com artificials, fins a figures de pessebre, molses, bombetes i suros, cintes de colors, centres ornamentals de taula, espelmes nadalenques, guarniments de Pare Noël, neules i torrons, entre d’altres. Hi participen 34 expositors.
Horari de la fira: De dilluns a dijous, de 10 a 14h, i de 16 a 21h.
Divendres, dissabtes, diumenges i festius, de 10 a 14h i de 16 a 22h.

Fira d’Artesania i Regal
Més coneguda com els “hippies”. Del 19 de desembre al 6 de gener de 2010. Parc Central. Aquesta fira ofereix als visitants un gran ventall de productes artesanals i altres articles de regal com bisutería, roba, joieria en plata i cuir, entre altres. És una bona oportunitat per a adquirir els regals de Nadal.

Avet Monumental
A la plaça de Santa Anna, s’instal·la un avet de prop de 8 metres d’alçada amb ornamentació i il·luminació nadalenca.

Rutes i Visites Guiades
L’IMPEM, en motiu de les festes de Nadal, organitza les rutes audioguiades per Mataró, ruta comercial audioguiada, la visita a la Fundació Jaume Vilaseca “una volta pel món del gènere de punt”, visites a les seccions del museu arxiu, la ruta per la història de Mataró i la ruta del modernisme.

Tallers
A la fira de pessebres, hi haurà tallers de maquillatge, pedretes, galetes de Nadal, demostració d’elaboració de torrons, parament de taula per Nadal, l’hora del conte o un taller cooperatiu: el cel de Nadal.

Els Pastorets participaran en la Fira de Nadal

www.elpunt.cat
26 de novembre de 2009

Mataró

Els Pastorets de Mataró, l'espectacle del Nadal per antonomàsia a la ciutat, participarà enguany en la Fira de Nadal que comença aquest dissabte a la plaça de Santa Anna. La participació s'emmarca en una col·laboració entre la fira, l'Associació de Pessebristes i la Sala Cabañes, i es concretarà en un assaig públic del popular Ball de les Pedretes de la Casa de Naïm, diumenge que ve, de dotze a una del migdia, i tallers de maquillatge els dissabtes 28 de novembre i 5 de desembre de sis de la tarda a vuit del vespre. Els Pastorets de Mataró s'estrenaran, com és tradicional, el dia de Sant Esteve.

Lizaran y Picó bailan solas


www.lavanguardia.es
20 de novembre de 2009

Sergi Belbel adapta en el TNC la novela de Irène Némirovsky "El ball" Hay química entre nosotras, respeto y una mirada... los ojos son muy importantes" "Necesitas expresarte de manera diferente a la mediocridad de la vida"

Justo Barranco
Barcelona

Anna Lizaran y Sol Picó suben al ring. Desde esta noche y hasta el 3 de enero representan a las órdenes de Sergi Belbel en el TNC El ball, adaptación de la novela homónima de Irène Némirovsky en la que se desencadena una tragedia familiar cuando una madre en pleno ascenso social prohíbe a su hija asistir al baile que organiza para darse a conocer en la alta sociedad parisina. Adolescencia, burguesía, relaciones familiares y venganza se entremezclan como lo hacen danza y teatro: la coreógrafa y bailarina Sol Picó, hija de Lizaran en la obra, baila las emociones que recorren a la adolescente.

De la alta sociedad a Auschwitz

La vida de la autora de El ball, Irène Némirovsky (1903-1942), resuena en sus novelas. Hija de un banquero judío ucraniano, fue educada por una institutriz francesa: su madre no mostró mucho interés por ella. Huyendo de la revolución rusa, llegaron a Francia en 1919 y pronto empezó a escribir. Su primera novela, la cruel David Golder, fue su salto a la fama. El nazismo y el régimen de Vichy la llevarían a Auschwitz, donde moriría gaseada.

Les acompaña en el escenario Francesca Piñón, mientras que Xaro Campo se alterna semanalmente con Picó representando a la hija. Estrenada en el festival Temporada Alta hace unas semanas, tras Barcelona, y ya en versión castellana, El ball recalará en el Centro Dramático Nacional de Madrid del 14 de enero al 14 de febrero.

El ball es una convergencia de intereses. Anna Lizaran le descubrió la novela a Sergi Belbel, Sol Picó le había dicho que quería probar el teatro...

Anna Lizaran: Nos unió el azar. No le hablé a Sergi de la novela para que hiciera teatro, sino porque me pareció que era una obra que podía haber escrito él, con esos enormes conflictos entre madres e hijas. Ya en proyecto, Sergi me habló de hacerla con Sol Picó. Me pareció fantástico. Cada vez intento hacer menos teatro porque cada vez encuentro menos cosas que me muevan el cuerpo y estoy cansada de mí, mi voz, los gestos... Pero el teatro te da a veces oportunidades...

Sol Picó: Te da regalos.

A.L.: Y lumbalgia, pero también regalos. Durante los estrenos pasamos poco tiempo con la familia y dejamos muchas cosas arrinconadas. Pero es que los actores somos muy exhibicionistas. También es cierto que yo me tomo el teatro como si fuera una pequeña familia donde todos nos conocemos. Y que, además, me siento una privilegiada por tener una profesión que me permite pensar en cómo haré el monólogo tal o cual mientras compro los tomates. Poder tener la ilusión de hacer muchas cosas que no eres, de jugar, mentir, buscar la verdad que puedas tener dentro.

S.P.: El exhibicionismo es muy importante. Necesitas expresarte de manera muy diferente a la mediocridad de la vida. Si encima tienes estos regalos, eres una privilegiada.

A.L.: Y creo que en el teatro he aprendido a ser persona a medida que he ido haciendo obras. El ball es un experimento, une teatro y danza a partir de una novela.

¿Cómo lo han vivido ustedes?

A.L.: He aprendido mucho. Me llega en un momento en el que aunque no sea la actriz la que habla, puedo sentir lo que dice y siente la madre a esa edad. Una mujer muy viva que de joven encontró a uno que pensó que podía progresar y se casó sin amor. Pero que tiene ganas de pasiones fuertes y se lo juega todo a una carta, quiere tener una historia, que alguien la desee. Ella piensa que vivirá de verdad a partir del baile.

S.P.: Siempre tienes miedos, pero aquí han sido mucho más potentes. Ha sido conflictivo para mí enfrentarme a unpersonaje de 15 años. Interpretar a la chica sin parecer boba, expresar la fuerza o la maldad de una adolescente rabiosa contra el mundo... Bueno, eso ya me sale mejor. Luego, como alterno funciones con Xaro y puedo ver lo que se hace desde fuera, cada día realizo pequeños cambios.

¿Con qué tipo de danza representa los sentimientos de la adolescente?

S.P.: La danza para mí es la manera de expresar con el cuerpo las emociones internas, que es justamente para lo que se utiliza en la obra. En este caso, yo quería salir del repertorio de Sol Picó. Buscar lo abstracto, evitar narrativas, que no se moviera como una niña pero que no estuviera lejos. Pero no sé si finalmente he logrado salir del repertorio...

Y finalmente, como quería Sergi Belbel, ¿Anna Lizaran también baila?

A.L.: Me muevo. Quería bailar más pero no me dejan. Soy como un molino de viento y aquí tengo las manos pegadas a la cintura. Póngalo.

Madre e hija, danza y teatro. ¿han vivido un duelo?

A.L.: La suerte es que hay química entre nosotras, algo muy difícil de encontrar. Normalmente yo cuando no actúo, me voy, y aquí en cambio me quedo mirando el baile entre bambalinas. Hay respeto y una mirada que le he encontrado... Los ojos son muy importantes.

S.P.: Nos hemos encontrado No vamos a nuestro rollito, aunque, claro, lo del duelo lo marca la historia y jugamos a él.

A.L.: Tenemos espacios diferentes que tratamos de unir.

La hermana de Anna, Lola, actuó también en obras de danza. ¿La ha recordado con El ball?
A.L.: He pensado mucho en ella. Por tantas cosas. Al explicarles la obra a la familia dijeron: "Anda, si harás como Lola". Es la vida, el teatro, hay que seguir actuando

La Garnacha Teatro gana el Festival Amateur de Alegría con 'Los cuernos de Don Friolera'

www.adn.es
24 de novembre de 2009


La Garnacha Teatro de Logroño ha ganado el Festival Amateur de Alegría con 'Los cuernos de Don Friolera', el esperpento de Ramón María del Valle-Inclán con el que la compañía riojana ya ha incorporado a su palmarés 26 primeros premios en otros tantos encuentros teatrales de carácter competitivo.

A ello se suma, según informa el grupo en un comunicado, 4 segundos premios y 87 galardones más en otros apartados como los dedicados a la mejor dirección, escenografía, interpretación masculina y femenina, actor y actriz secundarios.

La Garnacha actuó en el Festival de Teatro Aficionado de Alegría este pasado viernes, en pugna con otras siete compañías llegadas desde diferentes puntos del país, donde logró la máxima valoración, no sólo del jurado, sino del público que también le concedió su premio en votación popular y secreta.

A los dos trofeos, entregados en el transcurso de la gala que clausuró el ciclo, se une además el premio al mejor actor con el que se reconoce la interpretación que Juan Luis Herrero hace del papel del teniente Friolera en el montaje dirigido por Vicente Cuadrado.

El éxito alcanzado en los últimos meses por el grupo logroñés, históricamente vinculado al Instituto Hermanos D'Elhuyar, queda refrendado, además, por una circunstancia especialmente llamativa.

De los cinco certámenes en los que ha participado hasta el momento con los montajes 'Don Juan Tenorio', 'Los cuernos de don Friolera' y 'Destinatario desconocido' ha ganado cuatro en Pineda del Mar, Ibi, Barco de Ávila y ahora Alegría (Dulantzi), logrando además el premio al mejor montaje en Alfajarín.

Aún espera a conocer el veredicto de los otros tres concursos en los que ha participado, en Mora de Toledo, Torrelavega y Águilas

28 de novembre 2009

El Ball de les Pedretes de Els Pastorets de Mataró i un taller de maquillatge de son les aportacions de Sala Cabañes a la fira de Nadal Mataró 2009

foto teia cusachs


Els Pastorets de Mataró, l’espectacle del Nadal per antonomàsia a la ciutat, participarà enguany en la Fira de Nadal que comença aquest dissabte dia 28 a la plaça de Santa Anna. Aquesta participació s’emmarca en una col·laboració entre la fira, l’Associació de Pessebristes i la Sala Cabañes.

La participació d’Els Pastorets es concretarà en un assaig públic del popular Ball de les Pedretes de la Casa de Naïm, el diumenge dia 29 de novembre de dotze a una del migdia, i tallers de maquillatge els dissabtes 28 de novembre i 5 de desembre de sis a vuit de la tarda. A més a més, durant els dies que la Fira estigui oberta al públic, per la megafonia es podrà escoltar música del disc “Mataró versiona Els Pastorets”.

Els Pastorets de Mataró s’estrenaran, com és tradicional, el dia de Sant Esteve a les set del vespre. L’espectacle es representarà en deu ocasions i abaixarà definitivament el teló el diumenge 31 de gener.

Assaig del Ball de les Pedretes
Diumenge, 29 de novembre
De 12 a 1 del migdia


Tallers de maquillatge
Dissabtes 28 de novembre i 5 de desembre

El Col•lectiu de Teatre EPMA presenta avui SOMNIS

Avui a 2/4 de 10 de la nit a la sala d’actes del Institut Miquel Biada el grup de teatre EPMA presenta Somnis una creació col.lectiva del grup

SINOPSIS:
El meu nom és Germán Pedreño, i soc nascut a Sierra de Yeguas. Porto més de quaranta anys cobrant factures de l’empresa “La Infalible”, que és una funerària seriosa que no falla mai, com indica el seu nom.

Els puc explicar moltes anècdotes, i em semblava que ja ho havia vist tot, fins que va arribar aquell dia maleït en vaig anar a cobrar la factura de l’enterrament d’un senyor (un tal Narcís Puigvert i Rius) que vivia al carrer Balmes, número 125, tercer esquerra, de Barcelona.

Va ser un somni?..........va ser realitat?..........Des les hores

ençà he de dormir amb el llum de la tauleta encès........


FITXA ARTÍSTICA:

Noia
Maira Ayuste

Narcís Puigvert
Toni Gimenénez

Germán Pedreño
Ildefonso Mármol

Mabel
Dolors Cadena

Home 1r
Diego Gallardo

Home 2n
Dani Zapata

Portera
Montse Álvarez

Col·laboració especial
“Whisky”
Direcció
Antonio García

FITXA TÈCNICA:

Vestuari
EPMA

Espai escènic
Toni Giménez
Antonio García

Tècnic de So
J. Antoni Ciller

Perruqueria i maquillatge
Bienvenida García
Genís García

Regidors
Ana Maria Rivera
Vicki Cruz

Fent el ‘Llits’



www.capgros.com
20 de novembre de 2009

L'arenyenc Lluís Danés assaja Llits, una proposta de teatre visual, música, dansa, circ i vídeo que s’estrenarà al Teatre Nacional de Catalunya

per Xavier Amat

Teatre, cine i molt més
Si Llits es pot considerar un espectacle que engloba diverses arts escèniques, no menys polièdric n’és el seu director i creador, Lluís Danés. Nascut a Arenys de Mar l’any 1972, Danés es mou pel món del cinema (Llach, la revolta permanent, 2007), del teatre, del circ i de la dansa (Delirium Circus, 2000; El Café de Chinitas, 2006; o Tranuites Circus, 2007), o ha participat com a escenògraf i director d’art en els Special Olympics, els World Police and Fire Games, el Fòrum Universal de les Cultures, o l’òpera Gaudí estrenada al Liceu. A tots els seus treballs hi aporta un aire molt personal que ja l’identifica. El 2007 va fundar la productora Santamandra, amb la que ha dirigit diversos projectes àudiovisuals, com la campanya d’Amnistia Internacional 60 Years of Human Rights, amb la participació d’una vintena de músics i artistes internacionals com Peter Gabriel, The Edge de U2, o Michael Stipe de REM.

Fitxa
Llits, un espectacle de Lluís Danés.
Al Teatre Nacional de Catalunya (Pl. de les Arts, 1, Barcelona) del 17 de desembre de 2009 al 3 de gener de 2010. Posterior gira per Catalunya i Espanya.
Venda d’entrades a www.telentrada.com. Tel. 902 10 12 12.
Preus: entre 15 i 24€.

Darrera de les ulleres gruixudes, Lluís Danés, director de cinema i de teatre, realitzador i escenògraf d’Arenys de Mar, mou incansablement els ulls controlant que tot segueixi el seu curs. Ja fa algunes setmanes que l’equip assaja a la Sala Pintura del TNC envoltat de centenars de matalassos vells amuntagats que formaran part de l’escenografia, sota una gàbia gegantina, i d’altres artefactes que surten i entren des de racons diversos.

Llits arrenca quan Lectus (Albert Pla), un cèlebre acròbata de llit elàstic, intenta el quàdruple salt mortal però té un accident i acaba a l’hospital de la doctora Kliné (Lídia Pujol). En el trànsit entre la vida i la mort, Lectus, acompanyat per Lèctica (Alba Sarraute) i els Matalàstics, farà un viatge per la vida a través dels llits. “Anem d’un llit a un altre des que naixem fins que morim, començant pel bressol, després el llit en que dormim de petits i ens expliquen els contes de por, en el que descobrim el sexe, el de matrimoni i el contracte que aquest suposa, el de l’adulteri... fins que arribem a l’últim llit, el del darrer viatge. Vaig pensar que podia ser un nexe d’unió, una excusa perfecte, per acabar parlant del de sempre, de l’ésser humà”, explica Danés.

La cantant Lídia Pujol pregunta al director quina escena toca i si es posa micròfon o l’assagen en ‘play-back’, per a tot seguit enfilar-se dalt d’una pila de matalassos i començar a interpretar el tema de Lluís Llach Roda. La música de l’espectacle és del cantautor de Verges, retirat dels escenaris aviat farà tres anys, però al que Danés ha aconseguit motivar per tornar a abocar-se sobre el piano. “No em va costar convèncer-lo que compongués de nou. Ha fet una desena de temes, i hem agafat alguna altra cançó seva més antiga, mentre que Borja Penalba s’ha encarregat de la producció musical. Les lletres les signa Feliu Ventura”, informa el d’Arenys. Mentrestant, un dels sis acròbates que feia exercicis d’escalfament en un còrner, Jordi Gaspart, apareix amb una roda alemanya, un giny semblant a la roda de les gàbies dels hàmsters però a escala humana, i comença a realitzar tota mena de moviments impossibles al ritme de la música. “El que m’està costant més és concentrar-me en el meu paper, perquè passen tantes coses dalt l’escenari que quedo fascinada i em despisto!”, exclama Lídia Pujol, que es declara admiradora de Danés des que va veure, també al TNC, l’espectacle Tranuites, l’any 2007: “Sap crear dalt l’escenari un món molt particular, màgic, surrealista, ple de misteri. És com la cara B del que veiem cada dia, segurament allò que és essencial. Et porta a retrobar-te amb aquell nen que tenim dins i que ni recordem”.

Pla a la gàbia
Una de les sorpreses en els mesos de preparació del muntatge va arribar quan es va saber que el paper protagonista recauria en el cantant Albert Pla. “Em va agradar la idea de posar en contacte dos móns com el de Llach i el de Pla, segurament diferents, però amb punts en comú com són la sensibilitat, la tendresa i la manera de treballar amb els companys. Quan li vaig dir a Llach, primer es va sorprendre, però després va dir que perfecte, i encara més entusiasmat va quedar al conèixer personalment l’Albert”, explica Lluís Danés.

Quan el singular cantant està preparat, el director demana que facin baixar la gàbia que penja del sostre de la sala, i Albert Pla hi entra. Assajaran l’escena titulada El jaç dels presoners, amb tres “Matalàstics” penjant de la gàbia, que s’enlaira sense parar de donar voltes. Encara hi ha alguns desajustos i està per resoldre el final, però el número és espectacular, mentre Albert Pla interpreta i canta acompanyat de Lídia Pujol i Alba Sarraute.

Com anell al dit
I és que l’elenc maresmenc no s’acaba en Danés. L’argentonina Alba Sarraute, resident a Mataró des de fa poques setmanes, completa el trio d’actors – cantants que, junt amb els sis acròbates, seran dalt l’escenari a Llits. A més, per a Sarraute és un espectacle que li va com anell al dit, ja que té currículum tant en cant com en acrobàcia. “M’ho estic passant molt bé amb aquest treball. En Lluís Danés ho té tot molt clar i pensat des de bon començament, i a mi potser m’agrada més improvisar una mica, però l’ambient que hi ha és fantàstic i penso que l’espectacle agradarà”. Per anar acabant la jornada, assagen una de les escenes dels inicis de l’obra, la del bressol, amb tots els intèrprets sobre l’escenari i amb Sarraute i Pla fent un duet especialment divertit. Tot i que hi ha tants matalassos per tot arreu, el temps no s’atura, el temut i esperat a parts iguals dia de l’estrena es va acostant, i no hi ha temps per jeure.

Les festes tradicionals d’origen religiós augmenten la popularitat

www.elperiodico.cat
22 de novembre de 2009

• L’auge de les representacions coincideix amb la mitigació de la seva intenció catequitzadora
• Celebracions com els Pastorets i la Passió sumen adeptes pel seu interès cultural i artístic

EDWIN WINKELS
BARCELONA

dir festa d’origen religiós és, en realitat, una redundància. Pràcticament totes les festes tradicionals que se celebren a Catalunya, des de les festes majors fins als Tres Tombs i la Patum, tenen arrels cristianes. Algunes celebracions han conservat aquesta espiritualitat més que d’altres. Però en general, la seva mateixa popularitat ha fet que totes les festes s’hagin anat allunyant de l’església. O al revés: a mesura que per diferents factors s’anaven diluint els seus orígens cristians i catequitzadors, les celebracions han guanyat adeptes atrets pel seu interès tradicional, cultural, artístic i turístic.
Ateus, agnòstics i creients d’altres religions que participen com a actors o figurants en obres tan populars com la Passió i els Pastorets, que relaten i teatralitzen, amb més o menys intensitat, parts crucials de la Bíblia; col·leccionistes de figures de pessebre que no les volen per a un pessebre casolà, sinó per a una vitrina on exhibir-les tot l’any; assidus a un bar de l’Hospitalet que, ja fa anys, van decidir muntar la seva processó laica de Setmana Santa; festes majors en què prevalen la gresca, la música i la fira per sobre de la religiositat; una cavalcada de Reis on ben pocs es fixen ja en l’origen de la història i la majoria tan sols pensa en els regals; i així una llarga llista d’exemples de la popularització de les festes religioses.
Un fenomen que no ha de preocupar ni molestar l’Església, assegura el pare Bernabé Dalmau, monjo del monestir de Montserrat. «Estic a favor que aquestes festes religioses es popularitzin, sempre que s’erigeixen en un factor de cohesió social. Les festes uneixen pobles, cultures». A Dalmau només el preocupa que el folklore de la festa desvirtuï massa el context original. «A Igualada s’ha recuperat aquest any el costum que l’àguila de la festa major dansi davant de l’altar, i estaria bé saber si la gent va a veure l’àguila o l’acte religiós».

APRENDRE ACTUANT
Algunes de les celebracions populars, com els Pastorets, serveixen perquè els més joves, gairebé jugant, enriqueixin la seva cultura religiosa. I a la Passió d’Esparreguera reparteixen entrades més barates per a les parròquies on els nens segueixen la catequesi. Segons el pare Dalmau, encara que vagi menys gent a l’església, «el fons religiós de cada persona no es pot mesurar en enquestes».
La Generalitat ha catalogat 26 festes tradicionals de Catalunya d’interès nacional. Gairebé totes tenen un origen religiós: a la majoria hi apareixen sants. «Al carrer, la fe i la tradició conviuen perfectament. Els que manen solen ser els que busquen els conflictes», diu Jan Grau, del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat.

ANTIC OSTRACISME
Segons Grau, no és que aquestes festes atreguin més gent que abans, sinó que s’estan recuperant de cert ostracisme de dècades passades. Primer va ser el segon Concili Vaticà, als anys 60, que va voler treure les processons del carrer i tancar-les a l’Església. I a Espanya, després de la mort de Franco, va guanyar durant uns 15 anys la teoria anticlerical. «És bastant recent la recuperació de moltes processons o celebracions del Corpus», diu Grau.
Però aquest afany per recuperar aquestes festes i l’augment de la seva popularitat no comporta més assistència a missa, per exemple. Parlant amb capellans, explica Grau, aquests li van dir que al llarg de l’any només tenen tres plens assegurats: la missa del gall de la Nit de Nadal, el dia de la festa major i, als llocs on hi ha processó, per Setmana Santa.

La Sala Beckett guanya el judici contra Núñez i Navarro

www.avui.cat
20 de novembre de 2009

Ara es mantindran a Gràcia fins al trasllat al Poblenou
ACN

Icona mida text gran petit Icona imprimir article Icona enviar article Icona enviï rectificació Icona afegeixi a la seva carpeta Icona opinions 6 opinions
La Sala Beckett ha guanya el judici contra el grup Núñez i Navarro, de manera que podrà mantenir la seva activitat a Gràcia fins al seu trasllat definitiu al Poblenou. Així, l'Audiència de Barcelona ha desestimat definitivament la demanda promoguda per Promoinver, SL, que pretenia el desnonament dels espais del carrer Alegre de Dalt, arrendats a la Beckett.

Satisfeta per la resolució, la Sala ha remarcat "l'absurditat de voler modificar unilateralment les condicions d'un contracte d'arrendament que s'havia signat amb l'explícita voluntat que es mantingués per un termini il·limitat".

Nova seu al Poble Nou
La Sala afirma que manté "en ferm el seu projecte de creixement". Així, explica que continuen treballant per convertir "ben aviat" l'edifici de l'antiga Cooperativa Pau i Justícia, al barri del Poble Nou, en la seu de la Nova Sala Beckett / Obrador Internacional de Dramatúrgia.

La Sala es mostra satisfeta perquè el procés de reforma i adequació de la nova seu es farà a partir d'ara segons "els propis calendaris i ritmes de treball, sense la pressió d'haver de marxar a corre cuita de la seu actual i decidint nosaltres quan i de quina manera caldrà fer el traspàs".

El delegat de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí, ha celebrat la sentència.

Teatro familiar en el Poliorama, ¡un año lleno de fantasía!


http://w3.bcn.es
20 de novembre de 2009
Laura Calçada

El teatro Poliorama presenta hasta el mes de junio su ciclo de teatro infantil. Los domingos a las 12.30 horas, 'Viu el teatre!' presenta cinco obras diferentes para disfrutar en familia. Y, atención: adquiriendo la nueva tarjeta de fidelidad T-3, podréis entrar gratis al tercer espectáculo que queráis ver.
Dora, una niña mulata que vive con su abuelo, los conocidos Joan sin miedo o Dorothy y sus amigos el espantapájaros, el hombre de lata y el león, el capitán Jan y su hija Stella ... son sólo algunos de los personajes que podréis conocer en el teatro Poliorama cada domingo por la mañana con el ciclo 'Viu el teatre!'.

Las cinco representaciones que podréis ver esta temporada son Dora: la hija del Sol (hasta el 29 de noviembre), La Màgia dels Ki-kids (del 13 de diciembre al 10 de enero), Joan sense por (del 17 de enero al 14 de febrero), El món màgic d'Oz (del 21 de febrero al 25 de abril) y Pirats: els joglars flotants (del 2 al 30 de mayo). Para finalizar el ciclo el 6 de junio se hará la fiesta de clausura con los protagonistas de toda la temporada.

Aprender observando

En estos espectáculos, los niños y niñas verán representados la tolerancia, el esfuerzo, la amistad ... así como los celos, la avaricia o el egoísmo. Son obras llenas de magia, luz, colores, canciones e interacciones con el público.

Cada domingo, una hora antes de empezar la función, los niños también tienen a su disposición libros en el hall del teatro en el llamado rincón de lectura y, todos los que quieran, pueden llevarse el programa de mano y devolverlo al teatro con dibujos. Entre todos los dibujos recibidos se entregarán grandes premios en la gran fiesta de final de temporada.

Por otra parte, el ciclo ha introducido este año la tarjeta T-3 que permite entrar gratis al tercer espectáculo que vayáis a ver de la programación familiar del Poliorama esta temporada.

Girona estrena una comedia de Pompermayer sobre la obsesión por el físico

La Sala La Planeta acoge la obra "Top Model", dirigida por Pep Cruz y protagonizada por el propio Cruz, Jordi Coromina y Noël Olivé

www.lavanguardia.es
25 de novembre de 2009

Girona.
EFE

La Sala La Planeta de Girona acoge el próximo sábado el estreno de "Top Model", una comedia sobre la obsesión por el físico escrita por Sergi Pompermayer, dirigida por Pep Cruz y con un reparto integrado por el mismo Cruz, Jordi Coromina y Noël Olivé, los integrantes de la compañía Per-versions.

Per-versions, con ocho años de vida y un estilo propio y característico, se dedica a la producción de espectáculos de pequeño formato y de humor en los que puedan usar el lenguaje teatral para hacer reír, pero también invitar a la reflexión.

El texto, escrito por el dramaturgo Sergi Pompermayer, quien se ha mostrado cómodo y encantado con el trabajo realizado y con la compenetración que ha tenido con los tres actores de la compañía, explica cómo la vida de lujo, dinero y mujeres lleva a la infelicidad a Max (Pep Cruz), uno de los modelos más guapos y mejor pagados del mundo.

Ante la creciente obsesión por la apariencia física y el miedo a envejecer por parte de la mayoría de la sociedad, Cruz, Olivé y Coromina decidieron hacer un comedia que reflejara la obsesión por la apariencia física, el miedo a envejecer y el predominio de la forma sobre el fondo, y pensaron en seguida en Pompermayer, aunque el dramaturgo les propuso girar el argumento y plantear qué pasa cuando eres demasiado guapo.

Sergi Pompermayer (Barcelona, 1967), que debutó en el Teatre Lliure con la obra "Zowie" en la temporada 1997-98 bajo la dirección de Lluís Homar y que ha trabajado también en radio y televisión como guionista de series como "Porca misèria" y "Plats bruts" y ha sido director de la comedia de situación "Lo Cartanyà", lleva estas preocupaciones del atractivo físico al teatro en "Top Model".

Per-versions lleva este texto a los escenarios con la ayuda de un decorado minimalista, tres taburetes "multiusos" con iluminación propia y que al cambiar su tapicería modifican el decorado y marcan un espacio diferenciado. Pompermayer narra en "Top model" la historia ficticia de Max, las peripecias de un hombre muy guapo que se convirtió en uno de los modelos más famosos y mejor pagados del mundo.

Pero esta vida de glamour, rodeado de mujeres exuberantes, desfiles por todo el mundo y los bolsillos llenos de dinero, una vida que muchos hombres desean, le llevó a la infelicidad más absoluta. Tras su bajada a los infiernos, Max parece que ha encontrado el camino a la felicidad y quiere compartir sus secretos con el público, para lo cual abre una fundación en la que ayuda a los demasiados guapos y por ella pasan diferentes familiares y amigos suyos, personajes a los que dan vida Olivé y Coromina.

Cruz ha explicado, en cuanto al vestuario, que "está todo pintado a mano y le da un punto 'freakie', que es lo que queremos plasmar". "Top Model" es el tercer espectáculo que la compañía estrena después de "Per-versions" (de Quim Vinyes) y de "Còmica vida" (de Joan Lluís Bozzo), que también se pudo ver en el Festival Temporada Alta.

Cruz, Olivé y Coromina, que llevan 8 años trabajando juntos, han representado unas 300 funciones y han consolidado un tipo de teatro de pequeño formato con una prioridad: que se pueda ver en el máximo número de salas de Cataluña. Este montaje, de una duración de hora y media, se podrá ver en la Sala La Planeta los días 28 y 29 de este mes y posteriormente viajará a Barcelona.

Muros en el Gran Teatro

www.abc.es
18 de novembre de 2009

JUAN JOSÉ PRIMO JURADO

El pasado fin de semana, el Gran Teatro de Córdoba acogió con éxito la representación de la obra «El Testigo», del gran autor gaditano Fernando Quiñones, interpretada por Rafael Álvarez «El Brujo». En la entrevista previa que realizó Luis Miranda para este periódico, el actor, director y productor lanzaba dos dardos. Por un lado recordaba que Córdoba es una ciudad grande y solo cuenta con un teatro. Por otro, lamentaba las dificultades que encuentra para actuar en el escenario cordobés. De hecho en esta ocasión lo hacía de la mano del Centro Andaluz de Teatro (CAT):
«Cada vez que intento actuar en el Gran Teatro hay un muro. No puedo entrar en Córdoba como en otras ciudades a hacer mis espectáculos, a sabiendas que el público de Córdoba me espera y llenaría el teatro. La última vez que actué en el Gran Teatro de Córdoba se agotaron las localidades en dos días. A partir de ahí ya no he vuelto más, a pesar de que he llamado un montón de veces al Gran Teatro. Y ni siquiera se nos contestan las llamadas. Yo no voy a llamar más porque me da fatiga».
«El Brujo» es un grandísimo actor. Ha recibido numerosos premios: Premio Ícaro a la mejor interpretación teatral 1985, por su trabajo en «Lazarillo de Tormes»; Premio El Espectador y La Crítica 1986, por «La Taberna Fantástica»; Premio Ercilla de Bilbao 1996 a la mejor interpretación por «La sombra del Tenorio»; Premio Meliá Parque al mejor actor por «Anfitrión»; Premio Canal Sur al mejor espectáculo teatral 2000 por «Arcipreste», y XIII Premio Nacional de Teatro Pepe Isbert, en 2009. En diciembre de 2002 el Ministerio de Cultura le concedió la Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes.
Rafael Álvarez es conocido también por su participación en famosas series de televisión como «Juncal» y «Brigada Central». Y, además, se trata de un cordobés (nacido en Lucena en 1950) que, aunque trasladado pronto a Madrid para alcanzar una sólida formación teatral, ha paseado sus orígenes cordobeses por toda España. Por todo ello, sería muy grave que se le impidiese actuar el Gran Teatro de Córdoba.
Ya hace unos años, otro grande de la escena, Moncho Borrajo, lanzó una acusación similar contra el Gran Teatro y su director. Ramón López, director-gerente del Gran Teatro desde 1999, debe dar una explicación que desmienta las acusaciones de «El Brujo». De lo contrario tendremos que deducir que sí existen muros en el Gran Teatro, vetos que condicionan su programación cultural de la que es responsable el director.
Sin lugar a dudas, los programadores de los teatros públicos de Andalucía, y de todas partes, deberían tener en cuenta que no son programadores de teatros privados, que no pueden sujetarse a su gusto o a su criterio personal o político, sino al criterio de la crítica y el público, que con sus impuestos son los que pagan la programación del teatro.
(P. S. Ya saben que el PCE celebró su XVIII Congreso mientras el mundo celebraba el vigésimo aniversario de la caída del Muro de Berlín. El cordobés José Luis Centella, su flamante secretario general, ha dicho en una de sus primeras declaraciones: «Los comunistas no tenemos que pedir perdón. La historia del PCE es de las más gloriosas que puede tener un partido en el mundo. Y en cuanto a la historia del comunismo, puede que se hayan cometido algunos errores, pero es la búsqueda de una sociedad más justa». Con cien millones de muertos en su haber, personajes como Lenin, Stalin, Mao, Pol Pot, Pasionaria o Carrillo y aún existe quien les vota, claro, porqué van a pedir perdón).

27 de novembre 2009

Avui assemblea general ordinària del Centre Catòlic de Mataró


Us convoquem a l’ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA de la nostra Entitat que tindrà lloc a la Saleta del Centre Catòlic, el proper divendres 27 de novembre de 2009, a les 21 hores en primera convocatòria i a les 21.30 hores en segona, sota el següent ordre del dia:


• Lectura i aprovació, si s’escau , de l’acta de l’assemblea anterior.
• Informe i estat de comptes de l’Entitat tancat a 30 de juny.
• Informe i estat de comptes de les Seccions 2008-2009.
• Torn obert de paraules.

Esperem poder comptar amb la teva assistència i aprofitem l’ocasió per saludar-te cordialment.

LA JUNTA DIRECTIVA DEL
CENTRE CATÒLIC DE MATARÓ
Mataró, 14 d’octubre de 2009

El més bonic és que hi actuen tant creients com ateus”


www.elperiodico.cat
22 de novembre de 2009

Meritxell Sabaté, en el decorat de ‘La Passió’ d’Esparreguera.

Foto: MARC VILA
E. WINKELS
BARCELONA

Ella sol ser la mare de Déu. I a vegades, quan la funció s’acaba, hi ha persones que es planten davant seu, la miren i s’emocionen. «Però, senyora, que només és teatre», diu llavors Meritxell Sabaté, una de les ànimes i actrius de La Passió d’Esparreguera. El llarg relat dels últims dies de Jesucrist, que es presenta per Setmana Santa, és l’obra cabdal del teatre cristià, inspirada en els misteris medievals. «Abans era més fort encara. Fa anys hi havia gent que s’agenollava davant qui encarnava Jesús», diu Sabaté.
Més de 10.000 espectadors van arribar a anar aquest any al Teatre de La Passió, amb 1.800 seients, per veure una de les funcions. Gaudeix de molta popularitat al sud de França, les Balears i València, on la mateixa organització fa bastanta promoció.
«La Passió es teatralitza cada vegada més –admet Sabaté–. Fa 30 anys hi havia més esperit religiós, però això passava en tota la societat». Tot i així, tots els participants –l’obra mou fins a 1.000 persones– són conscients de la forta càrrega cristiana. «Et fas teu el personatge. El més bonic és que hi actuen tant creients com ateus, i també més immigrants, sobretot entre els nens».
És aquí, en la joventut, on Meritxell Sabaté, que a l’abril podrà batejar al teatre la seva filla acabada de néixer, veu un fenomen curiós. Malgrat que molts no aniran a classe de religió, als 4 anys els nens d’Esparreguera ja es coneixen figures bíbliques com Josep d’Arimatea i Nicodem, «que a un nen de Barcelona no li diuen absolutament res, però que aquí formen part de la Passió».

“Gaviotas subterráneas” de Viridiana galardonada en la Feria de Teatro de Barcelona


www.radiohuesca.com
17 novembre de 2009

Momento de la obra

Como ya sucedió el año pasado Producciones Viridiana se convirtió en una de las compañías triunfadoras de la noche de galardones al alzarse con hasta tres nominaciones en uno de los acontecimientos culturales más esperados de la ciudad, recordemos que la Mostra recibe más de 100 propuestas cada edición. La compañía oscense, que ya recibió el Premio al Mejor Espectáculo el año pasado con Un día una hora, renovó su buena estrella esta vez con el espectáculo Gaviotas subterráneas,

Esta obra se trata de un texto de de Alfonso Vallejo con dirección de Jesús Arbués y la interpretación de Kike Lera y Joaquín Murillo, ambos nominados a Mejor Actor, galardón que finalmente recayó en manos del zaragozano Joaquín Murillo.

La obra desarrolla un inquietante estudio sobre la amistad, dos amigos que se reencuentran en extraordinarias circunstancias al pasar los años, en palabras del crítico teatral Gonzalo Andino “un enorme ejercicio de dominio de la tensión y del ritmo dramático, con dos actores sobresalientes, que saben bajo la batuta de Jesús Arbués, atrapar al público hasta niveles que reconozco no haber vivido en demasiadas ocasiones” (revista La Teatral).

El jurado de la Mostra estuvo compuesto por miembros de reconocido prestigio del mundo teatral barcelonés: periodistas como Carme Tierz (directora de la revista Teatre BCN), directores de teatro como Pep Armengol y Teresa Devant, actores como Enric Majó o Joan Negrié, dramaturgos como Esteve Soler y Marc Angelet y gestores culturales como Montse Majench así como varios representantes de la Diputación de Barcelona.

Convocada la II edición del Premio de Teatro Agustín González

www.adn.es
16 de novembre de 2009

El premio Internacional de Teatro Agustín González, creado el año pasado en memoria del actor para reconocer las obras de autores noveles, ha sido convococado en su segunda edición, a la que podrán presentarse textos hasta el próximo 30 de enero.

El premio, el segundo de mayor cuantía para autores teatrales en Madrid, está dotado con 6.010 euros y el año pasado recayó en las guionistas de televisión Lea Vélez y Susana Prieto por su obra "Tiza".

El año pasado concurrieron al certamen, cuyas bases pueden consultarse en "www.premiodeteatroagustingonzalez.com", ochenta y siete textos, un cuarenta por ciento de países hispanoaemericanos como Ecuador, México, Argentina, Uruguay y Colombia entre otros.

Convocada la II edición del Premio de Teatro Agustín González

www.adn.es
16 de novembre de 2009

El premio Internacional de Teatro Agustín González, creado el año pasado en memoria del actor para reconocer las obras de autores noveles, ha sido convococado en su segunda edición, a la que podrán presentarse textos hasta el próximo 30 de enero.

El premio, el segundo de mayor cuantía para autores teatrales en Madrid, está dotado con 6.010 euros y el año pasado recayó en las guionistas de televisión Lea Vélez y Susana Prieto por su obra "Tiza".

El año pasado concurrieron al certamen, cuyas bases pueden consultarse en "www.premiodeteatroagustingonzalez.com", ochenta y siete textos, un cuarenta por ciento de países hispanoaemericanos como Ecuador, México, Argentina, Uruguay y Colombia entre otros.

26 de novembre 2009

“Per mi, un Nadal sense els Pastorets no seria Nadal”


www.elperiodico.cat
22 de novembre de 2009

Francesc Ferrer dirigeix un assaig d’‘Els Pastorets’ d’Igualada.

Foto: MARC VILA
E. WINKELS
BARCELONA

Els Pastorets no faltaran mai, sembla. Més popular i una mica més allunyada de l’esperit religiós que la Passió, aquesta obra de Nadal de tres hores de durada desperta tal interès en la gent –no només per veure-la, sinó sobretot per formar-ne part–, que a la majoria de les agrupacions de Pastorets que representen l’obra a Catalunya –n’hi ha una quarantena d’associades– els sobren actors i figurants. «Alguns dels personatges els tenim duplicats o triplicats. I com que volem que tothom hi pugui participar, gairebé ningú actua en totes les funcions. Ningú és amo del seu personatge», explica Francesc Ferrer, que dirigeix ‘Els Pastorets’ d’Igualada, que l’any passat van celebrar el 50è aniversari.
El relat del naixement de Jesús, a través del fil conductor de dos rabadans, els humorístics ajudants de pastors, és una història religiosa, assenteix Ferrer, «però la gent que hi actua ha anat imprimint cada vegada més l’espectacle. El que sobresurt, per damunt de tot, és la història d’una lluita entre el bé i el mal». Una batalla que als Pastorets pot variar molt d’un municipi a un altre; cada director hi imprimeix l’estil que prefereix.
Així, a Igualada també en fan versions reduïdes de dues hores, perquè per a nens (i els seus pares) les tres hores «poden ser un martiri», segons Ferrer, que com molts altres va créixer amb aquesta típica obra de Nadal. «No hi vaig entrar per religió, sinó per tradició familiar. Vaig néixer amb els Pastorets. Hi vaig entrar a actuar als 9 anys». Ara en té 57 i, des que es va acabar l’estiu, segueix fent assajos. «Per mi, un Nadal sense els Pastorets no seria Nadal».

Temporada Alta estrena les obres guanyadores del III Premi Quim Masó

www.lamalla.cat
23 novembre de 2009

‘Regla de Tres’ i ‘La conquesta del Pol Sud’ es podran veure entre aquesta setmana i la propera a la Sala la Planeta

Sònia Tubert
Girona

La Sala La Planeta acollirà aquest dijous l’estrena de Regla de Tres, una de les obres guanyadores de la darrera edició del Premi de producció teatral Quim Masó, organitzat per la Família Masó, Bitó Produccions, la Llibreria 22 i el Grup Proscenium. El 4 de desembre, també a la Planeta, s’estrenarà l’altra obra premiada, La Conquesta del Pol Sud. Paral·lelament a tot això, ja es poden presentar els projectes que vulguin optar a la nova edició del premi.

L’any passat el festival Temporada Alta es va quedar sense estrenar l’obra que havia guanyat el premi Quim Masó de producció teatral. I és que l’obra guanyadora, el musical La Dolça Sally, de Daniela Freixas, no va obtenir prou finançament per tirar endavant, de manera que els organitzadors del premi van decidir retirar-li el guardó. Per compensar, però, també van decidir que en la nova edició en comptes d’un premi se’n donarien dos, que van ser per Regla de Tres i La conquesta del Pol Sud.

Regla de Tres, basada en un text de Joan Casas, s’estrena aquest dijous a la Sala La Planeta. Casas situa l’acció a la primera meitat de la dècada dels seixanta, en una caseta d’estiueig on dues actrius assagen l’escena clau del guió d’una pel·lícula. Les actrius Elisabet Vallès i Berta Giraut són les intèrprets del muntatge i creadores de la companyia Les Mateixes, i en aquesta ocasió comparteixen escenari amb Marc Garcia Coté, que interpreta un actor amic de les protagonistes mort en un accident muntant a cavall.

Fugir de la realitat
La segona proposta teatral guardonada amb el Premi Quim Masó és La Conquesta del Pol Sud, dirigida per Carles Fernández. En aquesta ocasió el muntatge parteix del context històric, social i polític de l’Alemanya de l’Est, abans de la caiguda del mur de Berlín. El text de Manfred Karge mostra un grup d’aturats d’un barri de perifèria que representen la mítica conquesta del Pol Sud a càrrec d’Amundsen, en un intent per escapar de la trista realitat que els envolta. Aquesta obra s’estrenarà el divendres 4 de desembre a la Sala La Planeta.

Coincidint amb l’estrena de les dues obres guanyadores de la darrera edició, des d’avui i fins el 26 de febrer es poden presentar els projectes que vulguin optar al quart premi Quim Masó. El veredicte es farà públic l’abril de l’any que ve. L’obra guanyadora rebrà 30.000 euros i s’estrenarà durant la tardor del 2010 dins el festival Temporada Alta.

El jurat del premi el formen reconeguts professionals de les arts escèniques, com els directors Àlex Rigola i Toni Casares, la crítica teatral Begoña Barrena o el director del festival Temporada Alta Salvador Sunyer. El premi porta el nom de Quim Masó, actor, director i productor gironí de teatre que va morir el 2006.

El Festival Temporada Alta de Girona estrena las obras ganadoras del premio Quim Masó

www.lavanguardia.es
23 de novembre de 2009

El premio, el único existente que distingue la producción teatral de un espectáculo hecho en catalán, está dotado con 30.000 euros

Barcelona. (EFE)

Las obras ganadoras de la tercera convocatoria del premio Quim Masó a proyectos de producción teatral, Regla de tres y La conquesta del Pol Sud, se estrenarán en el marco del festival Temporada Alta de Girona los próximos días 26 de noviembre y 4 de diciembre, respectivamente.

El premio Quim Masó, el único existente que distingue la producción teatral de un espectáculo hecho en catalán, está dotado con 30.000 euros y quiere servir de homenaje y recuerdo a un actor, director y productor de teatro, fallecido en 2006, y considerado un referente en la vidal cultural gerundense, con impronta en el grupo Proscenium y en la empresa Bitò Produccions.

El primero de los montajes que se estrenará el día 26 es Regla de tres, un texto de Joan Casas, co-dirigido por Ester Nadal e Yvette Vigatà, interpretado por los jóvenes actores Berta Giraut, Elisabet Vallès y Marc García Coté. Casas ha explicado en rueda de prensa que se trata de "un vestido a medida" para los tres actores, en una historia que transcurre cerca de Estocolmo, con reminiscencias "bergmanianas", y en la que aparecen reflexiones sobre el arte del teatro, la historia, la vida, la juventud, el amor y la muerte.

Ester Nadal, por su parte, ha comentado que ha compartido la dirección con Vigatà y ha reconocido la dificultad que les ha comportado "un texto hermético y difícil, que creo habla también del renacimiento, consiguiendo llegar a la esencia". "La conquesta del Pol Sud", en cambio, es una obra escrita por el alemán Manfred Karge, que dirigirá Carles Fernández Giua, alma de la compañía La Conquesta del Pol Sud, en la que intervienen ocho actores.

El próximo día 4 de diciembre, el público que acuda a la Sala La Planeta de Girona conocerá las vivencias de un grupo de parados de un barrio periférico que un buen día decidirá, como forma de evasión, representar la conquista del polo sur, como hizo la expedición de Roald Amundsen. Fernández Giua ha indicado que este tercer espectáculo del grupo se centra "en unas personas que deben decidir si siguen viviendo en la ficción o afrontan la realidad", surgiendo preguntas en torno a "los hitos que se plantean los hombres, sus objetivos o sus sueños".
Asimismo, ha advertido de que la compañía ha optado por una puesta en escena en la que prima "la estética de la fealdad y de la antipoeticidad, con un entorno gris y de cemento, duro". Los actores que participarán en la obra son Dani Arrebola, Txeli Botey, Jordi Brunet, Rafa Cruz, Elena Fortuny, Óscar Intente, Hans Richter y Armand Villén

La Consellería de Comercio apuesta por la rehabilitación del Teatro Principal de Inca


http://mallorcaconfidencial.com
14 de novembre de 2009

La Consellería de Comercio apuesta por la rehabilitación del Teatro Principal de IncaLa consellera de Comercio, Industria y Energía, Francesca Vives, anunció hoy que su departamento invertirá un millón de euros de los Fondos Europeos en la restauración del Teatro Principal de Inca, sumándose, de esta manera, en las partidas que aportarán desde otras instituciones como el ayuntamiento, el Consell o la Conselleria de Educación.

En rueda de prensa, la responsable de la Conselleria, Francesca Vives, calificó este hecho como “muy buena noticia” para Inca y confió en que este hecho, además, sirva de revulsivo para que el resto de instituciones aporten las cantidades necesarias para empezar la rehabilitación del teatro, que actualmente se encuentra en una situación de degradación importante.

La consellera destacó la importancia de poder contribuir a la reforma del Teatro, ya que, además de los beneficios que puede reportar en el mundo cultural, supondrá la rehabilitación de un “patrimonio ‘inquer’ muy querido por todos”. En este sentido, aseguró que “conservar y mantener el patrimonio histórico y cultural” debe ser uno de los objetivos de cualquier Ejecutivo.

Finalmente, recordó otros proyectos similares que se ejecutan desde los fondos europeos como la construcción del Centro artesano de Formentera ‘Can Gabrielet’; la rehabilitación del teatro Mar i Terra y del espacio museístico Can’n Serra de Palma; la museización de na Capelleta en el casco urbano de Eivissa; la rehabilitación del centro artesano sa Penya.

Asimismo, sobresalen la rehabilitación museo de artesanía y adecuación del recinto ferial en es Mercadal; la adquisición casa museo Toni Catany para su conversión en el ‘Centro Internacional de Fotografía de Llucmajor’; o la reforma antigua farmacia y fábrica textil ca’n Fortuny en Esporles.

Matarile Teatro estrena los próximos 27 y 28 de noviembre en A Coruña su espectáculo 'Cerrado por aburrimiento'

www.europapress.es
16 de novembre de 2009

A CORUÑA
EUROPA PRESS

La compañía gallega Matarile Teatro estrenará los próximos 27 y 28 de noviembre, en el Teatro Colón Caixa Galicia de A Coruña, su espectáculo 'Cerrado por aburrimiento', dirigida por Ana Vallés. Tras su paso por esta ciudad, la obra iniciará una gira por distintos ayuntamientos gallegos y también se representará el 4 de diciembre en Valladolid.

En su presentación, su directora, Ana Vallés, explicó hoy que la idea de esta obra surgió de sus conversaciones con un amigo cocinero "ante su cansancio crónico y su deseo de cerrar su negocio". "Entonces le propuse colgar un cartel de cerrado por aburrimiento", apuntó Vallés al explicar el origen de este espectáculo.

Pese al título, señaló que la obra "es realmente una posición contra el aburrimiento y, ante las consabidas repeticiones, plantear el momento de elegir cuando parar".

El elenco de esta obra está integrado por 7 intérpretes, entre actores, bailarines y un violinista de distintas procedencias artísticas y geográficas como Argentina, Asturias, Canarias, Madrid y Galicia.

Ana Vallés subrayó también hoy que el espectáculo "sigue la línea de la compañía Matarile" al explicar que "no está basado en un texto escrito previamente, sino que surge del trabajo que se realiza durante los ensayos", añadió.

25 de novembre 2009

La versió en anglès de l'aneguet lleig arriba a la Sala Cabañes de Mataró


http://diarimaresme.com
24 de novembre de 2009

La sala Cabañes de Mataró acollirà aquest dimecres, 25 de novembre, a les 10 i a les 11.30 h., l'espectacle de Transeduca 'Ugly Duckling', on assistiran varies escoles de la ciutat.

Ugly Duckling

Aquest espectacle, que inicia la campanya de teatre escolar per a centres educatius de Mataró, és la versió en anglès del popular conte de l'Aneguet Lleig. L'obra, que va dirigida al públic dels més petits, seguirà la trama clàssica per facilitar el seguiment de l'argument i, alhora, els ajudarà a l'aprenentatge de forma intuïtiva i fàcil.

Valors

Segons informen els responsables de l'espectacle, en aquesta obra "es treballen valors com la tolerància, la bellesa interior, l'autoestima i la construcció de la identitat pròpia vinculada a l'entorn" i, per tant, és "un espectacle perfecte pels més petits que gaudiran del conte mentre aprenen anglès".

13 obres

Transeduca presentarà, des d'aquest novembre fins al proper mes de maig, un total de 13 obres a Mataró: Les Aventures de Sherlock Holmes, La Caputxeta Vermella, Dickens' stories, Rínxols d'Or i els tres ossets, La Bella dorment, Ugly Duckling, Chipped Potato Country, Impossible is nothing, Passar-se de la ratlla, M'ho compro!, El Cantar del Mio Cid, La casa de Bernanda Alba de Federico García Lorca i Mirall trencat de Mercè Rodoreda.

Educació

Com cada any, Transeduca ha elaborat un seguit d'obres destinades al públic escolar des d'educació infantil fins a batxillerat i cicles formatius. En totes les obres destaca la voluntat de la programadora de conjugar el valor pedagògic amb el consum teatral com a element per gaudir.

Inscripció Pastorets Infantils 2009-10


http://colborreda.blogspot.com

Són uns Pastorets oberts a la participació de tots els infants des de P-5 fins a 6è de primària. Hi pot participar tothom qui vulgui, encara que no hagin fet mai Pastorets ni vagin a l’Esplai.
Les representacions seran el dissabte 2 i el diumenge 3 de gener de 2010 al teatre Municipal de Berga.
Els assajos seran els dissabtes al matí abans de Nadal i durant alguns dies no festius de les vacances de Nadal.
Les inscripcions seran el dijous 19 i el divendres 20 de novembre de 5 a 8 de la tarda al local de Colònies a Borredà.
El divendres 27 de novembre a les 21.30 h al local de Colònies es farà una reunió amb els pares i mares per explicar-vos tot el funcionament dels Pastorets.

Una producción teatral de Andorra crítica con castrismo se estrena en Miami


http://teatroenmiami.blogspot.com
18 novembre de 2009

EFE
Andorra la Vella (Andorra)

La obra teatral "Adolfina", escrita, dirigida e interpretada por el actor cubano Frank Prieto (La Habana, 1971) y que ha sido montada en Andorra, se estrenará el próximo jueves, día 19, en el Teatro en Miami Studio (Estados Unidos).

La obra, que también se podrá ver el viernes día 20 y el sábado 21, es un texto que aborda el racismo y la falta de libertades individuales en la Cuba castrista, todo a partir de la historia de una mujer negra que se traslada a vivir a un barrio reservado a blancos, antes y después de la llegada del comunismo.

La pieza se montó y estrenó en Andorra en enero de 2008 con el apoyo del ayuntamiento o 'comú' de Canillo y viajará en marzo de 2010 a Cancún (México), donde se presentará en un festival de unipersonales.

Asimismo, en otoño del año próximo también se presentará en el Festival de Teatro Internacional de Uruguay (FITUU), donde la pieza ha sido seleccionada entre 80 obras de todo el mundo.

"Adolfina" es el segundo texto que escribe Frank Prieto. Antes de esta obra había escrito, dirigido y actuado en "Jumento", en lengua catalana, una fábula acerca del proceso migratorio.

Prieto, que vive en Andorra desde el año 2003, se formó en compañías teatrales de Cuba y México en los años 90, hasta que se instaló en Barcelona, donde en el año 1997 estrenó 'Manteca', obra en la que compartió escenario con María Isabel Díaz en el Teatre Artenbrut.

Culmina la obra de mejora del Teatro Cinema de Corrales

www.huelvainformacion.es
15 de novembre de 2009

El proyecto ha contado con un presupuesto de 77.586 euros con cargo al Plan E
S.P. / Huelva,

El alcalde de Aljaraque, José Martín, ha recepcionado la primera obra acogida al Plan E del Gobierno de la Nación. Esta actuación se ha desarrollado en el núcleo de Corrales y de ella se ha beneficiado el Teatro Cinema, cuyas instalaciones han sido ampliadas. El proyecto, ejecutado por la empresa Rascón, ha contado con un presupuesto de 77.586 euros y ha supuesto la contratación de tres trabajadores que se encontraban en el desempleo.

La obra ha mejorado el acceso de entrada al edificio con un acerado perimetral y se ha ampliado el edificio por la zona trasera del escenario. Allí se han habilitado tres camerinos nuevos, dos baños y una zona de almacén. De esta manera, se facilita el trabajo del personal técnico y artístico que viene a trabajar al espacio escénico, así como de los miembros del taller municipal de teatro. El arquitecto municipal, Domingo Prieto, ha mostrado su satisfacción por el desarrollo de esta obra.

24 de novembre 2009

Blai Mateu Trias: «El circ no pot ser una ciència exacta»


www.elperiodico.cat
20 de novembre de 2009

• El fill de Tortell Poltrona estrena avui a Girona el muntatge de carpa ‘Le sort du dedans’, que després anirà al Mercat de les Flors.

Foto: JOAN PUIG
GEMMA TRAMULLAS
BARCELONA

–Va passar la infància sota la carpa del Circ Cric. Tan dura com és aquesta vida, ¿com li han quedat ganes d’aixecar-ne una amb un cavall inclòs?
–Quan vaig fer els 3 anys, els meus pares van deixar la carpa del Circ Cric, o sigui que no es pot dir que passés la infància sota una carpa. Jo vaig viure més els bolos de teatre de carrer, però sí que hem viscut amb la meva família en caravanes i, de fet, jo vaig anar a l’escola en una. Aquest tipus de vida no em ve de nou.

–Va estudiar circ a França i amb la seva companyia, Baró d’Evel Cirk, ha concebut diversos espectacles com Le sort du dedans, de tipus conceptual, poètic, intimista, gairebé místic.
–També té moments per a l’absurd i talls irònics, que corren pel meu compte. Però no hi ha una línia dramatúrgica i la història transcorre a un nivell més intuïtiu, per aquest motiu és difícil d’explicar l’espectacle amb paraules, fins i tot el títol, que significa una cosa així com l’aventura de l’interior. Le sort du dedans és l’essència del circ. S’ha d’anar a veure.

–La intimitat és gairebé obligada per les dimensions de la carpa.
–Hi caben 250 persones i la pista només fa 5,5 metres. El públic està molt a prop i l’espectacle exigeix un nivell d’atenció de sala, diferent del del circ de crispetes.

–¿Circ de crispetes?
–Em refereixo als circs familiars que estem acostumats a veure per Nadal.

–¿I tots dos tipus de circ, el seu i el de les crispetes, són compatibles?
–És clar que sí. És qüestió de gustos. El que pot passar és que la gent d’aquí trobi el nostre espectacle molt estrany.

–Quan fa dos anys va debutar a Catalunya amb Ï, el seu muntatge sobre l’exili republicà, l’angoixava la reacció del públic. ¿Ara també?
–No. Tinc assumit que no és possible complaure a tothom i que no sempre es poden fer bons espectacles. El circ no pot ser una ciència exacta en què, si poses una mica d’això i una mica d’allò, tinguis la seguretat que et sortirà bé. És una recerca i una investigació contínua.

–Doncs als del Cirque du Soleil els surten espectacles amb què, matemàticament, omplen la carpa.
–Jo no comparteixo el seu sistema de creació. Si ho analitzes tot tant, l’acte de creació i la singularitat de la persona que t’està intentant dir alguna cosa queden una mica anestesiats. És tot tan bonic que sembla fet per un robot i perd l’essència.

–Per la reacció del seu pare ja no ha de témer. A Tortell Poltrona li va agradar tant Le sort du dedans que ha decidit copiar-lo.
–Jo sabia que, com a pare, li agradaria, però com a artista no n’estava segur. El fet que estigués tan entusiasmat em va alegrar molt. Vol dir que, tot i que pertanyem a èpoques diferents, i jo sempre he fet la meva, existeixen connexions artístiques entre nosaltres i podem disfrutar del que fa cadascun.

–¿Podrien arribar a treballar junts sobre l’escenari?
–¡Hòstia! No ho sé. Ara mateix jo no tinc temps i ell em sembla que tampoc. No ens ho hem plantejat mai, però tenim molt de temps per pensar-ho.

–Si això li surt bé, ¿tornarà a viure a Catalunya?
–Ara estem en una caravana, vivim on actuem, i tinc clar que vull que la meva filla passi uns anys aquí . Estar al festival Temporada Alta i, a partir del dia 28, al Mercat de les Flors és collonut, però prou per instal·lar la meva companyia a Barcelona.

–¿Per què?
–No vull haver d’abaixar el nivell del que fem a França ni haver de deixar la pell i l’ànima perquè, tal com està el circ a Catalunya, no em deixin fer les coses com vull. El que sí que m’agradaria és aportar alguna cosa al circ català perquè vagi sent cada dia un art més noble: participar en creacions de coreògrafs i gent de teatre o com a director de muntatges de circ...

–Dirigeix aquesta obra i també la companyia amb Camille Decourtye. ¿El fet de ser parella tant dins com fora de la pista li dóna un plus a l’espectacle?
–El que li dóna un plus és que Camille i jo treballem junts des de fa 10 anys, no que siguem parella. Intentem separar la nostra relació íntima de la nostra relació de feina, per això per nosaltres era un repte, com a personatges principals a la pista, fer acrobàcies mà a mà sense intentar parlar d’amor. A la companyia, ella és el cap pensant i jo m’encarrego de l’acció.

Los Vivancos , siete hermanos al teatre Victòria de Barcelona del 25 de novembre al 20 de desembre


Los Vivancos aterrizan en el Teatre Victòria con el espectáculo Los Vivancos, Siete Hermanos, para presentarlo por última vez en España.

Han elegido la ciudad de Barcelona para cerrar una etapa y luego seguir con su gira mundial.

Los Vivancos son Siete Hermanos con talento, capaces de sorprender, que se crían con el flamenco pero van mucho más allá.

Los Vivancos, Siete hermanos es un espectáculo coral y emocionante de alma flamenca, que se impregna de distintas disciplinas artísticas: música, danza, lucha, artes circenses, teatro.

El espectáculo garantiza 90 minutos trepidantes, con un directo potente del que podrán gozar todos los públicos.

Estarán en el Teatre Victoria durante 28 únicas funciones: ¡la última oportunidad para verlos en España!

Los Vivancos,Siete Hermanos es un espectáculo que se estrenó en Nueva York y que ya ha recorrido México y gran parte de Europa, pero no va a parar…Por eso, estos siete hermanos – que son uno a la hora de producir, dirigir y coreografiar el espectáculo y las composiciones musicales- han elegido la ciudad de Barcelona para cerrar una etapa en España y seguir su recorrido por el mundo: les esperan China, Australia, Chile, Colombia, Líbano, Boston, Chicago...

Son conocidos por un directo salvaje, emotivo, pasional. Todos ellos bailan flamenco porque lo vivieron de pequeños con su padre, pero su forma de entender el baile y la música es mucho más global. Por esta razón, Los Vivancos, Siete Hermanos es un espectáculo inclasificable: ballet clásico, contemporáneo, break- dance acrobático, danzas marciales… se mezclan para definir lo imposible: - “Son vivancadas “- dicen ellos.

No hay tablaos, hay puesta en escena, hay energía para hacer vibrar el público con un directo de calidad. Elías, Josué, Josua, Cristo, Aaron, Israel y Judáh dan un 200% encima del escenario, demostrando todas sus facetas. Son bailarines de primera fila y músicos de gran habilidad técnica y artística.

Es esta fusión de géneros, con su fuerza latina, ha hecho famosos a Los Vivancos. Ahora repiten actuación en Barcelona por segunda vez antes de despedirse de España y arrancar la gira mundial.

FICHA ARTÍSTICA: LOS VIVANCOS, 7 HERMANOS

Los Vivancos
Elias VIVANCOS (violonchelo)
Judah VIVANCOS (violonchelo 5 cuerdas)
Josua VIVANCOS (percusión)
Cristo VIVANCOS (palmas)
Israel VIVANCOS (flauta travesera)
Aarón VIVANCOS (violín)
Josué VIVANCOS (piano)

Músicos:
Franco Bianco a la percusión
Carlos Orgaz a la guitarra
Adolfo Delgado al teclado
Angelica Leyva al cante
Omar Acosta a la flauta/IWI

LA CRÍTICA ha dicho…

És possible que el vostre navegador no pugui visualitzar aquesta imatge. Siete milagros de la genética…
El Mundo

Los siete magníficos. Guapos, enérgicos, incansables y con un dominio insultante del zapateado.
El País

Los Vivancos derrochan talento y pasión.
Diario Norte de Castilla

¡Mucho más que flamenco!
Ideal Almería


SINOPSIS DE LOS VIVANCOS, SIETE HERMANOS

Resumir Los Vivancos, Siete Hermanos es hablar de la trayectoria de unos hermanos que han conseguido aunar fuerzas para hacer de la danza su profesión. Es indudable que el legado flamenco que les dejó su padre les corre por las venas.

Los Vivancos, Siete Hermanos se presenta como un espectáculo visceral. Definido por sus propios autores: “Representa lo que somos, quién somos. Es un volcán que nos explota en el pecho, es esa ansia de libertad que todos llevamos dentro. Ese poder intrínseco que nos hace luchar por un sueño, que nos hace levantarnos cuando hemos caído, que nos hace reír y nos hace llorar”.

És possible que el vostre navegador no pugui visualitzar aquesta imatge.

LOS VIVANCOS

Debido a que los miembros de la compañía flamenca Los VIVANCOS son hermanos, sus creaciones artísticas siempre han estado interrelacionadas. Aún siendo niños, los HERMANOS VIVANCOS representaban una vez al año un Espectáculo completo a sus familiares. En estas inéditas actuaciones bailaban, tocaban Sus instrumentos musicales, hacían acrobacias…

Durante su adolescencia actuaron juntos, apareciendo en muchos lugares del mundo: Holanda, Bélgica, Inglaterra, Québec, British Columbia, Francia, España...

Sin embargo tras graduarse en el Conservatorio Profesional de Danza (Barcelona), los HERMANOS VIVANCOS decidieron separar sus caminos y reunir toda la experiencia individual que les fuera posible.

Querían triunfar individualmente antes de hacerlo juntos… Y así fue. En el año 2006 los hermanos se reunieron de nuevo y formaron su compañía de danza Los VIVANCOS.

Encetem temporada, comença l'espectacle!

Amb la celebració de la Festa Major de Manresa,  donem el tret de sortida a la nova temporada del Kursaal.  Us hem preparat una tardor que a...