LES HISTORIES DE TRES DONES MADURES , DEMÀ AL ZORRILLA AMB "REVISIÓ ANUAL"

EL PUNT
22 setembre 2001

LAURA GARCIA .
Badalona
En una sala d'espera d'una metegessa geriàtrica es troben tres dones que no es coneixen, dues són grans i la tercera té entre 50 i 60 anys. «Són tres destins, tres mons, tres petites històries», avança el programa de l'obra que demà al vespre es representa al Teatre Zorrilla, Revisió anual (Mai no és tard). Dirigida per Pere Daussà i escrita per Montserrat Cornet, Revisió anual explica, de fet, tres històries: la de Rosaura (Mercè Broquetes), que s'acaba de jubilar i ha viscut només el món dels altres (del pare, els germans, els nebots i el dels desconeguts que surten a la premsa del cor); la de la Glòria (Imma Colomer), la més jove, i també la divorciada, una executiva en actiu i esclava del mòbil i, per últim, la de la Remei (Teresa Cunillé), que és la més gran, vídua i tendra i carregada de fills i de néts.Aquest és, de fet, el punt de partida per explicar la vida de tres dones que al cap d'un temps es tornen a trobar amb canvis prou significatius; canvis que donen sentit a l'avantítol de l'obra que diu que Mai no és tard. «Potser sí que està pensada per a les dones, però també perquè tothom pugui entendre la manera de viure i de pensar dels tres personatges», explica el director, Pere Daussà. El repartiment es completa amb Núria Samsó, en el paper d'infermera.Revisió anual arriba a Badalona després de l'èxit de dues temporades a la cartellera barcelonina, al Teatre Goya, durant un temps també amb la participació de Mercè Comas en el lloc que avui ocuparà Imma Colomer. Un èxit estès a un públic força divers, afirma Daussà: «També els ha agradat, a la gent jove.» L'autora, Montserrat Cornet que està previst que assisteixi a la representació de Badalona , ha publicat set novel·les i també diferents obres de teatre: Primavera a París (primer premi de Teatre a Sitges), Canvi de canal, Tota una senyora, representada a la Sala Cabanes de Mataró i dirigida per Josep Maria Cusachs, i també La nina i, entre d'altres, Terròs de sucre, terròs de fel.

LA SALA CABAÑES DE MATARÓ REPOSA L'ESPECTACLE "LA BELLA ADORMIDA"

EL PUNT
19 setembre 2001

E.F. Mataró

L'estrena de l'espectacle teatral La bella adormida a l'abril a la Sala Cabañes va tenir molt èxit. Es van esgotar les entrades de les representacions i per això ara es presenta la segona temporada de la versió teatral del conte infantil. Hi haurà noves representacions el 23 i 30 de setembre, i el 7, 12 i 14 d'octubre. L'adaptació i el muntatge de l'obra ha anat a càrrec d'un grup de joves de la Sala Cabañes que han adoptat el nom de Màstik. L'èxit de l'obra s'ha fet notar i ha rebut un guardó com a millor muntatge de la temporada a la Sala Cabañes. Ara s'han incorporat nous efectes i actors.

Un muntatge sobre la poesia visual de Brossa obrirà la temporada del TNC

EFE . Barcelona

El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) obrirà la temporada el 20 de setembre amb Món Brossa, creat i dirigit per l'actor italià Franco di Francescantonio, i interpretat per 12 joves artistes. El muntatge, que es representarà a la Sala Petita fins al 14 d'octubre, fusiona múltiples disciplines per recrear l'univers visual de Joan Brossa. El director del TNC, Domènec Reixach, en va remarcar ahir «la gran capacitat de suggerir imatges, somnis i seqüències de la infantesa». El repartiment està format per Fàtima Campos, David Cuspinera, Ingrid Domingo, Pep Farrés, Marc Fonts, Teresa García Valenzuela, Núria Legarda, Sandra Márquez, Raimon Molins, Eugeni Roig, Joan Manel Vadell i Montse Vellvehí.

A MATARÓ SENSE EL MEU COTXE

EL PUNT
18 setembre 2001

A Mataró sense el meu cotxe
la crònica
ELENA FERRAN .
Mataró acaba d'estrenar unes plataformes per facilitar l'accés dels usuaris als autobusos. Forma part de les actuacions de la campanya del Dia sense Cotxes
+ Ahir es van instal·lar quatre plataformes per facilitar l'accés al Mataró Bus. Aquesta actuació s'emmarca dins la campnaya del Dia sense Cotxes.
Foto: E.F. La parada d'autobusos que hi ha just davant de la Sala Cabañes té des d'ahir un nou aspecte. Al terra s'hi ha col·locat una plataforma de formigó, just davant la marquesina, perquè els passatgers puguin pujar i baixar tranquil·lament.
Com aquesta n'hi ha sis d'instal·lades als carrers de Mataró. Les últimes s'acaben de posar dies abans que se celebri el Dia sense Cotxes.L'invent que ja es pot veure a d'altres ciutats té certa lògica per als viatgers, però alguna contradicció per a la fluidesa del trànsit. A partir d'ara els usuaris estaran més amples i còmodes que mai per pujar i baixar. Tot el tram que estava senyalitzat amb línies grogues, reservat per als autobusos, ara és espai per als usuaris. Les plaques de formigó s'han convertit amb l'obstacle perfecte perquè cap conductor despistat o massa espavilat aparqui davant la parada. L'únic inconvenient és que els autobusos tampoc no es podran arrambar a les voreres, com feien fins ara, i hauran de carregar i descarregar al mig del carrer. Encara que sigui uns minuts, els conductors s'hauran d'esperar mentre veuen pujar i baixar la gent i segur que no s'evitaran les retencions i més en aquesta parada on a pocs metres hi ha una cruïlla de semàfors.Les noves plataformes per pujar als autobusos són una bona fórmula potser per a carrers més amples o avingudes on hi hagués més espai per al pas dels cotxes. Mai se sap, però, si algun conductor més espavilat tornaria a aparcar davant del pujador i la situació de col·lapse tonaria a ser la mateixa.Les noves plataformes per pujar als autobusos són una bona fórmula potser per a carrers més amples o avingudes on hi hagués més espai per al pas dels cotxes. Mai se sap, però, si algun conductor més espavilat tornaria a aparcar davant del pujador i la situació de col·lapse tonaria a ser la mateixa.La campanya A Mataró sense el meu cotxe vol aconseguir que la gent deixi per un dia el cotxe a casa i es mogui per altres mitjans més respectuosos amb el medi. La jornada, que tindrà lloc dissabte, és el tercer any que es fa a Mataró. La incidència sobretot quan ha caigut en dies feiners ha estat mínima i la gent ha continuat anant a la feina sobre quatre rodes. L'any passat es va reduir el volum de trànsit un 15% a diferents punts de la ciutat. El cas és que per molts és un dia com un altre, perquè problemes per circular, no n'hi ha. La majoria d'ajuntaments tanquen simbòlicament alguns carrers cèntrics. Sí es tallessin al trànsit més carrers segur que seria un caos. Per aquest motiu la jornada un any més serà més festiva que prohibitiva.Els actes festius del Dia sense Cotxes es tancaran amb una bicicletada popular. Mataró ha anunciat tímidament que comença a fer un tram del carril bici. Una iniciativa que moltes ciutats han començat amb força però després ha quedat a mig gas. Mataró farà de moment mig quilòmetre de carril. Un recorregut curt entre la riera d'Argentona i el barri de Cerdanyola que més que fer exercici servirà als ciclistes per fer un escalfament. El circuit és més aviat testimonial. El regidor de Via Pública, Joan Antoni Baron, és el primer a reconèixer que primer volen assegurar-se que la gent faci servir el nou carril. «A Mataró no hi ha l'hàbit de circular amb bicicleta i posar carrils de bici perquè no els faci no val la pena. Fer els carrils vol dir treure espais de les voreres o als cotxes», comenta Baron. Les obres per fer el carril començaran abans d'acabar l'any. El ciclistes tenen l'opció d'anar pel carril senyalitzat en el nou polígon de les Hortes del Camí Ral. La ruta recorre el camí entremig de les fàbriques però amb l'ambient perfumat de la depuradora. Una pudor que no t'estalvies en aquest cas ni anant amb cotxe.

Ensenyament musical a Mataró i el Maresme

el punt

6 setembre 2001

editorial

Els alumnes de la històrica escola de música del Centre Catòlic de Mataró van exultar d'alegria ahir quan van saber que el centre, fins ara vinculat al Conservatori del Liceu només com a filial, passava a ser una autèntica Escola de Música del Liceu a Mataró. L'antiga escola, fundada fa quaranta anys pels mestres Josep Canals i Pere Gonzàlez, no podia tenir una millor continuïtat, i de fet la notícia d'ahir no feia sinó reconèixer l'enorme tasca que aquests dos músics mataronins han dut a terme a favor de la pedagogia musical fins que s'han jubilat. Ha estat una altra mataronina, Maria Serrat, directora general del Conservatori del Liceu, la que ha fet possible la creació d'aquesta nova escola hereva de l'anterior. La notícia també ha d'alegrar tota la ciutat de Mataró i també tot el Maresme, ja que per fi la comarca té l'escola de música de la qual tant s'havia parlat, i que a més està inclosa en el mapa escolar musical de Catalunya.Aquesta escola no és l'escola de música de titularitat pública prevista i que tots els partits polítics de Mataró han inclòs ens els seus programes electorals. L'Escola de Música del Liceu a Mataró serà privada, però és evident que la seva existència soluciona una problema a l'Ajuntament, que fins ara havia anat retardant la creació d'un conservatori. L'Ajuntament, davant aquesta magnífica oportunitat que se li ofereix, hauria ara d'arribar a uns acords amb el Conservatori del Liceu a través de Maria Serrat per aconseguir subvencionar uns ensenyaments que són cars o, com a mínim, establir generoses beques d'estudis.L'equip directiu del nou centre ja pensa a obrir l'escola a la ciutat i a la comarca amb forma de programes i concerts. Mataró i el Maresme s'han de felicitar per la creació de la nova escola amb el convenciment que serà una peça fonamental per elevar l'educació musical de joves i grans i, en general, la cultura.

RESPOSTA INMEDIATA

EL PUNT
30 agost 2001

> Resposta immediata TERESA MÁRQUEZ . Mataró La coordinadora es va gestar al Centre Cultural i Recreatiu de Pineda. Ben aviat, però, va trobar el suport incondicional del Grup Artístic Carles Xena d'Arenys de Mar, Joventut Artística de Calella, el Centre Parroquial de Canet, el Grup d'Aficionats al Teatre del Masnou, la Companyia Inestable de Teatre del Casal de Llavaneres, el Grup Germanor de Malgrat, Sala Cabañes de Mataró i La Flor de la Palma de Teià.

ONZE GRUPS DE TEATRE AMATEUR DEL MARESME JA PARTICIPEN A "L'AUCA DEL SENYOR ESTEVE"

EL PUNT
30 agost 2001

S'hi han incorporat El Tramvia de Mataró i la Companyia de Teatre de Vilassar de Mar TERESA MÁRQUEZ .

Mataró La gran aventura dels grups de teatre amateur del Maresme continua per bon camí. La coordinadora que aglutina una dotzena de les companyies més representatives de la comarca segueix a bon ritme els assajos de l'obra L'auca del senyor Esteve, una macroproducció que s'estrenarà a finals d'octubre a Sala Cabañes de Mataró. Als nou grups fundadors de la coordinadora s'hi han afegit dos més: El Tramvia de Mataró i la Companyia de Teatre de Vilassar de Mar. El primer ha afegit alguns actors a l'obra, mentre que la segona s'encarrega de la secció de publicitat i difusió.
+ Un dels assajos de L'auca del senyor Esteve a càrrec dels actors de la Coordinadora de Grups de Teatre Amateur del Maresme. Foto: J.M. Els assajos de L'auca del seyor Esteve, de Santiago Rusiñol, s'han mantingut bona part de l'estiu a diferents poblacions de la comarca amb el conseqüent esforç que representa pels actors haver de desplaçar-se contínuament a punta i punta del Maresme. L'objectiu: aconseguir el màxim d'efectivitat en una obra que serà la prova de foc per comprovar si funciona la iniciativa de reunir sota una mateixa consigna la majoria dels grups de teatre amateur de la zona. De moment, als nou grups fundadors s'hi han afegit dos més, un de Mataró i un altre de Vilassar de Mar, que ja han començat a treballar en el projecte.El calendari definitiu de representacions de l'obra ja està decidit. Així, l'estrena serà a Sala Cabañes el director de L'auca del senyor Esteve és el mataroní Joan Peran els dies 27 i 28 d'octubre. Després viatjarà a Pineda, el 10 i l'11 de novembre; a Malgrat, el 24 i 25 del mateix mes; a Arenys de Mar l'1 i 2 de desembre; a Canet el 2 i el 3 de febrer; a Sant Andreu de Llavanares, el 24 del mateix mes; a Calella el 2 i el 3 de març; al Masnou el 9 i el 10 de març; a Tordera durant l'abril; a Teià el 22 de juny i a Vilassar de Mar encara sense especificar.La coordinadora treballa actualment en l'elaboració d'un complet dossier que presentarà a principis d'octubre i que serà el tret de sortida de les activitats de promoció i difusió de l'obra, en la qual hi participen entre actors i equip tècnic una vuitantena de persones. D'altra banda, amb l'objectiu de mantenir viu el contacte amb les diferents companyies, s'ha editat una publicació periòdica La puntual on s'informa de tot allò que tingui a veure amb l'obra.La Coordinadora de Grups de Teatre Amateur del Maresme es va donar a conèixer als mitjans de comunicació el mes de gener i poques setmanes després començava la feina de portar dalt de l'escenari el clàssic de Rusiñol.

Sala Cabañes porta a l'escenari una versió de la popular 'La familia Trapp"

cap gros
1 de juny de 2001


María, una novicia de l'abadia de Saizburg, rep l'encárrec d'exercir d'institutriu d'una familia de set nens orfes de mare i fills del capitá Von Trapp.
A poc a poc, i salvant obstacles com el carácter del capitá i la gelosia de la baronessa (fu­tura esposa del capitá Von Trapp), Maria es va fent un lloc al cor dels nens i mes tard del capitá. Aquest es l'argument de La familia Trapp, que la Sala Gabanes de Mataró escenificará per primer cop dissabte, dia 2 de juny.
L'adaptació de Caries Maicas, com la coneguda versió cinematográfica, se sitúa al cor dels Alps austríacs, just abans que Alemanya s'annexioni Austria. El muntatge que presenta Sala Cabañes, dirigit per Antoni Blanch, está format en la part artística per mes de 55 actors. La part musical té un clar protagonisme dins d'aquest espectacle, ja que posseeix una música extensa i complexa que arriba a les 17 peces que compren l'obra. La direcció musical, els arranjaments musicals i la lletra de les cançons en cátala son a carrec de la Gemma Sancho, que anteriorment ja ha dirigit a la mateixa Sala Cabañes muntatges amb força éxit com La nit de SantJoan, Elmag d Oz, Les dones sávies...
Una jove orquestra formada per quinze músics seran els encarrregats de posar música a aquest espec­tacle. Hi haurá seccions de vent, corda, percussió, baix eléctric, guitarra acústi­ca i teclats. De fet, en els darrers mun­tatges de la Sala, la música es un deis aspectes que mes es prova de reforgar. Les entrades com sempre , cal adquirirles a la Sala Cabañes o bé trucant al 93.790.12.13

«El tiet Vània» se instala en el Tantarantana

www.elmundo.es

2 de novembre de 2000

Josep Minguell retoma la pieza de Chéjov después de su paso por el último Grec
BARCELONA.-

Vania es uno de los personajes más populares de los que engendró la pluma de Chéjov y, por tanto, también de la literatura rusa. Y Vania es, también, uno de los últimos amores del actor Josep Minguell que se ha lanzado a la dirección para devolver a El tiet Vània a los escenarios teatrales catalanes.
Josep Minguell se animó a adentrarse en la aventura rusa para presentar este montaje durante el último festival Grec en el Teatre Zorrilla de Badalona y, contento de la experiencia, retoma ahora de nuevo la obra en el escenario del Nou Tantarantana. A partir de mañana -y hasta el próximo 3 de diciembre-, presenta el texto de Chéjov con traducción de Feliu Formosa y la ayuda de la compañía Teatre de Calaix, de la que también forman parte Sílvia Sabaté, Nadala Batiste, Míriam Alemany y Pere Anglas.
La apuesta de Minguell como director pasa en este Tiet Vània por acercar el texto que Chéjov estrenó hace poco más de un siglo en Moscú a este cambio de milenio, de ahí que el más familiar Tiet haya sustituido en el título al más formal y habitual Oncle.
Josep Minguell reconoce que esta era su intención y que no pretendía en su montaje «hacer lo que diríamos una obra de época con personajes lejanos, del pasado. Queremos ver personas de hoy, fáciles de reconocer y que todo lo que ocurra nos sea cercano y familiar».
Minguell, que se ha reservado el papel de Serebriakov, un profesor jubilado sin recursos que se refugia en la casa de campo de su ex esposa y allí donde se encuentra con el tío Vania, asegura que en El tiet Vània «Chéjov pinta la vida tal y como es, sin adornarla ni oscurecerla. Extrae de la vida banal unos momentos de iniciativa, de fiesta de actividad a veces tempestuosa. Nos hace ver las situaciones cotidianas desde aquello que tienen de inhabitual, de extraordinario, de único».

El Rey León rugió de contento

www.clarin.com
9 de juny de 1998

El Rey León rugió de contentoCon seis estatuillas, el musical basado en el dibujo animado de la Disney fue el espectáculo más premiado. Ragtime obtuvo cuatro Tony. Y Art fue consagrada mejor obra de teatro de texto.
La comedia musical The Lion King (inspirada en el dibujo animado de Disney El Rey León) se llevó seis de los once premios Tony para los que había sido nominada, en una ceremonia celebrada el domingo a la noche en Nueva York. Además de ser distinguido como mejor musical, El Rey León ganó las estatuillas por coreografía, iluminación, diseño de escenario, vestuario y dirección, a cargo de Julie Taymor.Los Tony, que distinguen por separado a los musicales y al teatro de texto, premió a Art, de la parisina Yasmina Reza, como mejor pieza teatral. Aunque Art se viene representando con éxito en Londres, París, Buenos Aires (va segunda en la taquilla) y en una decena de plazas internacionales, la candidata natural a este premio era la obra de origen británico The Beauty Queen of Leenane, que también llegará próximamente a Buenos Aires (su estreno está previsto en el British Arts Centre).Sin embargo, The Beauty Queen..., tragicomedia de Martin McDonagh sobre la lucha de una hija ya madura contra la tiranía de su madre, ganó en los rubros actorales (Marie Mullen, la hija; Anna Manahan, la madre; y Tom Murphy, el vecino) y en la categoría dirección, a cargo de Garry Hynes.Así, por primera vez en los 52 años de historia de los Tony, dos mujeres fueron reconocidas por su labor de dirección: la Hynes y Julie Taymor (El Rey León).Estoy muy feliz de ser parte de una futura larga lista de mujeres ganadoras de premios como directoras, dijo Taymor (a quien corresponden los méritos por la adaptación de la película de dibujos animados de Disney). Entre bambalinas, Taymor dijo a la prensa: Si puedo inspirar a mujeres jóvenes, entonces estoy contenta. Por su parte, Hynes agradeció en galés a las empresas teatrales de Galway y Londres, donde ha trabajado.El musical Ragtime, que tenía 13 nominaciones, se alzó con cuatro premios: libro (para Terrence McNally, responsable de la adaptación de la novela histórica de E.L. Doctorow, que transcurre a comienzos del siglo XX), música original, orquestación y mejor actriz (para Audra McDonald, que ya tiene tres Tony).Al recibir su estatuilla, McNally (autor de Master Class) agradeció a la comunidad teatral por haberse solidarizado conmigo en tiempos difíciles. Se refería a la actitud de autores, directores y actores, que a fines del mes pasado salieron en defensa de su última pieza, Corpus Christi, donde aparece sugerida la homosexualidad de Jesucristo, y lograron revertir la decisión del Manhattan Theater Club de cancelar el debut.La nueva puesta en escena de Cabaret, más oscura y lúgubre que la recordada versión protagonizada por Liza Minelli, ganó cuatro Tony para sus protagonistas Natasha Richardson y el escocés Alan Cumming.Anthony LaPaglia fue distinguido como mejor actor por su interpretación del atormentado estibador de Brooklyn en la obra A View From The Bridge (Panorama desde el puente). El texto de Arthur Miller también ganó en el rubro readaptación.Los Tony, una suerte de Oscar del teatro neoyorquino, fueron creados en 1947 por el Ala de Teatro Americana, y actualmente son entregados por la Liga de Teatros y Productores Americanos. Las nominaciones toman en cuenta las producciones estrenadas en alguno de los 37 teatros de Broadway durante la última temporada.

Els dimonis de la Sala Cabañes

En Llinars i en Ferreres allá on l'escotilló els porta des del mes profund de l'infern fins al damunt l'escenari de la Sala Cabañes de Mataró. Foto: MIQUEL SPA.

el punt

25 desembre 1996

miquel spa

Des de fa quinze anys, l'Amadeu Llinars i en Joan Antoni Ferreras pugen a l'escenari de la Sala Gabanes de Mataró per fer un deis seus papers principáis, el conegut com dimoni gran. Al llarg
de les mes de 150 representacions que s'han fet en aquests anys, els dos actors amateurs s'han intercanviat, una set-mana cadascun, un deis personatges mes importants deis Pastorets. Un personatge que, per tradició, s'ha convertit en un símbol mes de la ciutat. En cada representació, un deis dos puja per l'escotilló i provoca l'esglai de tots els presents en el teatre. Es el moment
en qué, després del próleg, xiula l'hu-racá i comencen aquests Pastorets, que enguany fan vuitanta anys. Després de quinze anys d'intervenir-hi, els dos ac­tors veuen a prop la seva retirada.

AMADEU LLINARS

Dimoni deis Pastorets de la Sala Cabañes

«Sense il-lusió no es podrien fer els Pastorets»

Qué sent quan l'escotilló l'escup sobre l'escenari i tot el teatre em-mudeix de respecte davant la seva figura?
—«Moments abans de sortir sentó molta por i an-goixa. Es una tensió positiva que passa un cop has comensal el paper. Quan surto a l'esce­nari i el foc crema darrere meu, sentó els esglais de la gent i algún crit de nen. Es un moment es­pecial.»
—Satanás, Lluci-fer, diable, dimoni, Mefistófil o Banye-ta?
—«Per a mi, la qüestió del nom no es gaire important. Si n'hagués de triar un, em decantaría per Llucifer, perqué el meu pare feia aquest pa­per ais Pastorets que es feien al Foment.»
—Com definiría el seu dimoni?
—«El dimoni deis Pasto­rets d'en x Pámies es molt complet. Es un cregut, semnyeta. Tot i saber que per-drá, sembla que hagi de sor-tir-se amb la seva. De fet, si no s'enfrontés a Jehová sortiria guanyador, segur. L'orgull se'l menja.»
—No li ha quedat algún aspecte d'ell?

—«Tothom té alguna cosa de diable, pero aquest es molt dolent. Els d'en Folch i Torres i en Pitarra son mes tous. Aquest es massa orgullos per passar-me persona-litat.»
—Amb quina es­cena de les que surt el dimoni es que­daría?
—«Amb la lluita entre el be i el mal. Es l'escena en qué sant Miquel i el di­moni miren de con­vencer Na'im, el ful Tan sois el record de la mare per part de Na'im fa desequilibrar la balanza.» —Ha tingut mai un model de diable amb qui guiar la seva forma de representar?

—«Sempre he sentit par­lar de bons diables com els0 en Josep María Sala o enCasas. De tots ells i del meupare, que el representava alFoment, he mirat d'agafarpetits detalls. El meu diable,pero, surt de mi mateix.»
—Quins records o quines sensacions li deixen aquests quinze anys fent de dimoni deis Pastorets a la Sala Ga­banes?
—«Tinc records de tots colors. L'any passat, per exemple, va ser molt trist perqué es va morir el meu pare; li vaig dedicar totes les representacions. També recordó l'any que la meva filia va fer de Mare de Déu ens vam trobar junts a l'es­cenari. Un altre aspecte queno oblidaré es la iHusió ambqué els prop de dos-centsactors que surten ais Pas­torets treballen any rere any.Si no hi hagués aquesta iHu­sió, el teatre amateur noexistiría.»
—Després de tants anys, qué mes pot esperar del seu futur a la Sala Gabanes?
—«Espero ser prou cons-cient per retirar-me a temps. No cree que continuí fent de dimoni mes de dos o tres anys. Hi ha gent preparada

JOAN A. FERRERAS.

Dimoni deis Pastorets de la Sala Gabanes

Com defini­ría el dimoni que vosté in­terpreta ja fa setze anys?
—«Es un dimoni amb molta morbositat. Té tena-citat, constancia, orgull i al-hora es sensual. També es pretensiós, altiu i desafiant. S'encara a Déu i tot ha de xiular quan ell vol. M'agrada molt mes que els altres diables deis Pasto­rets que es fan per Catalunya, ja que es mes serios. En con-junt, els altres Pas­torets son mes de broma. Cree que en Pámies va escriure L'Estel de Natzaret pensant en la gent gran i en el missatge a transmetre, no per entretenir. El nostre dimoni no está per remansos, sempre vol guanyar i mai no ho aconsegueix; aixó es molt fotut.»
—Li agradaría guanyar al­gún dia?
—«I per qué no? El be i el mal son dues forces en lluita constant. Encara s'ha
Pastorets están escrits de forma que el mal no guanya mai. Aixó no pot canviar, pero m'agradarla que, ni que fos per un dia, el meu diable guanyés; ja s'ho mereix, po-bret.»
—Com se sent dins el personatge?
—«Hi gaudeixo molt. Amb quinze anys represen-tant-lo tinc la lletra tan segura que no haig de pensar qué haig de dir. Així, puc esplaiar-me en els moviments a l'escenari i en la gesticulació, que son molt impor-tants.»
—Es conscient que el dimoni deis Pastorets es, a Ma­taró, un petit sím-bol com pot ser-ho en Robafaves o la Coca?
—«Si realment esdevé un símbol, segur que no ho es com en Robafaves o cap al-tra figura de la ciutat. El dimoni es mou en un cercle tancat i per un període de temps molt concret. Per
de gent que ve a veure els Pastorets, potser sí que es un símbol; fora d'aquí, no ho cree.»
—Com va aixó de com­partir el personatge? El dia que no el representa vosté, no sent com si l'hi robessin?
—«No, en absolut. Es to-talment necessari que hi hagi dos actors que el facin per si un dia un no pot venir. Ens entenem molt be i, tot i que seguim la mateixa línia, cadascú fa el seu paper amb les seves característiques própies.»
—Quins records li queden d'aquests anys?
—«Sobretot recordó la gent que m'ha ajudat. Per­sones com en Pere Rigau i en Josep María Pons van ser importantíssimes en els meus inicis. Els seus noms son inesborrables de la meva memoria.»
—Com preveu el seu fu­tur com a dimoni deis Pas­torets?

—«Sé que tinc els dies comptats. S'ha de saber deixar el personatge a temps. No vull que em re-tirin, vull retirar-me jo. Estic absolutament obert

La representació d'«El mag d'Oz» obre la temporada de la Sala Cabañes, de Mataró

el punt

25 de setembre de 1996

eduard lópez

Diumenge a les sis de la tarda tindrá lloc la primera sessió del muntatge, dirigit per Antoni Blanch

La Sala Gabanes de Mataró inicia diumenge la seva nova temporada teatral amb la representacio d'El mag d'Oz, un muntatge dirigit per Antoni Blanch concebut per satisfer
la imaginació del públic infantil. El mag d'Oz, una versió teatral de la noveHa del mateix títol de l'escriptor en llengua anglesa L. Frank Baum, es representará en diverses sessions: la d'aquest diumenge i les del sis, el dotze i el tretze d'octubre. Els propers espectacles que prepara la Sala Cabañes son l'obra de teatre La dama enamorada —amb representacions l'u i el tres de novembre— i, ja a partir de Nadal, els Pastorets tradicionals.

El mag d'Oz, totes les representacions del qual tindran lloc a les sis de la tarda, es un muntatge pie d'imaginació i fantasia, concebut expressament per satisfer les demandes del públic infan­til. L'espectacle de la Sala Gabanes, una versió teatral inspirada en la coneguda novel-la de l'escriptor nord-a-mericá L. Frank Baum, está adaptada musicalment al cá­tala per Gemma Sancho. Cal destacar en aquesta línia que, al marge del treball dels actors, l'obra compta també amb el suport d'un nombrós grup coral que, en alguns moments, li proporciona una gran espectacularitat.

En l'apartat musical cal fer referencia també al treball deis instrumentistes Gemma Sancho —que compagina el piano amb la direcció mu­sical de 1'espcctade—, Mar­ta Roca —flauta travesse-ra—, Víctor Calvo i Enric Punsola —guitarres— i Jordi Ribas jr. —percussió—.
El repartiment está encapçalat en els seus papers principáis per Angnés Es­querra —Teia—, Josep A. Plaza —espantaocells—, Álex Gelada —lleo—, Miquel Calvo —professor Meravelles i mag d'Oz— i Jan Blanch —senyoreta Gulfi i bruixa—. L'atrezzo de l'espectacle va a carrec de Ro-ser Revira i la coreografía d'Enriqueta Alum i Isabel Baquero, respectivament.
Imaginado i fantasia
El mag d'Oz es un espectacle que aspira a ser una mena de conté de fades actualitzat, que pugi plaure els nens i les nenes d'avui en dia, sense haver de recorrer a les clássiques figures d'aquest genere que, tot i servalides en segons quin context, potser han perdut part de la seva capacitat de sus­citar la reacció esperada en el públic infantil.

De fet, el mateix L. Frank Baum va definir l'obra com «un conté de fades modernitzat, en el qual es manté l'alegria i la fantasia i se suprimeixen les penes i els malsons».
Els que coneixen be la intencionalitat d'El mag d'Oz creuen que, tot i que es va publicar el 1900, con­tinua mantenint la mateixa vigencia que en el moment en qué es va escriure. En aquest sentit apunten que «es una fantasia espléndida, hábilment escrita, espurnejant de color i emocions, ple­na d'humor i tranquil-la saviesa».
Cal recordar que, al 1902, Baum es va deixar convencer per escriure el llibret d'una comedia musical basada en El mag d'Oz.

Es va estrenar a Xicago i va obtenir un éxit immediat que va fer possible que, l'any següent, s'estrenés a Nova York.

Durant divuit mesos, el muntatge es va representar ininterrom-pudament a Brodway, om-plint sales i obtenint un éxit de públic formidable.

L'argument de la comedia manté els elements de la historia original narrada en la no­vel.la pero, malgrat tot, introdueix diversos personatges que no apareixien en ella inicialment : una dona boja, un poeta - del qual la protagonista s'enamora - i un conductor de tramvia.

A nivell cinematogràfic , s'han fet diverses versions d'El Mag d'Oz , de la qual la millor és la de 1939 , protagonitzada per Judy Garlan i amb la participació de Ray Bpñger, Jack Haley i Bert Lahr.

La UE Mataró passa a les semifinals de les fases a la Lliga EBA

crònica de mataró
1 de juny de 1996

La Unió Esportiva Mataró va aconseguir ahirclassificar-se per a les semifinals de les fasesd'ascens a lliga EBA. Els jugadors mataroninsvan poder desfer-se ahir de la Salle Paterna deValéncia,perun ajustat 71 -64. Els jugadors queentrena Quique Spá van disposar de curtsavantatges en el primer temps, tot arribant a lamitja part amb un 35-33. L'encert defensiu a larepresa i la concentrado en el tram final va serclau per obtenir el triomf.
Pag. 37