18 de març 2020

Suspeses totes les representacions de La Passió




La Federació Catalana de Passions, en la reunió que van mantenir dissabte 14 de març, van decidir per unanimitat suspendre la temporada de Passions 2020.
La decisió es va prendre a conseqüència de l'emergència sanitària i de l'adopció de les mesures decretades pel Govern de la Generalitat de Catalunya.


XIV Festival Nacional de Teatro Aficionado Fernán Caballero  de Dos Hermanas, Sevilla. España. Festival Sello de calidad Escenamateur

Se convoca el XIV Festival Nacional de Teatro Aficionado Fernán Caballero de Dos Hermanas, Sevilla 2020. Festival organizado por la ASOCIACIÓN CULTURAL CTV TEATRO (Festival Oficial de la Coordinadora Andaluza de Teatro Aficionado) de ámbito nacional, dando cabida a todos los grupos de teatro no profesionales del estado español.

En el que podrán concursar todos los grupos de teatro de ámbito regional o nacional que lo deseen, que estén constituidos legalmente como Asociaciones Culturales, sin ánimo de lucro y dispongan del correspondiente Código de Identificación Fiscal. No podrán participar entidades que no reúnan estos requisitos.
El Festival se celebrará en la ciudad de Dos Hermanas (Sevilla), desarrollándose los días 25, 26, 27,y 30 de septiembre y 1, 2, 3, 4 y 10 de octubre  de 2020.
Cada grupo presentará a concurso las obras que desee aunque solo podrá serle seleccionada una obra, cuya duración aproximada no ha de ser inferior a 50 minutos, ni superior a 105 minutos.
Todas las representaciones serán en idioma español.

Los grupos concursantes No recibirán los premios obtenidos a nivel colectivo, si no acude al acto de Clausura y entrega de premios, que tendrá lugar el día 6 de abril de 2019, al menos un representante de los mismos, que esté incluido/a en la relación de personas de la Ficha Técnica. Esta cláusula será de estricto cumplimineto , no entregándose ni los trofeos ni la dotación económica de los mismos, si no se está presente en el Acto de Clausura.

Los Grupos de Teatro no profesionales que deseen tomar parte en el proceso de selección deberán remitir, dentro del plazo previsto, el formulario de solicitud, junto con la documentación indicada en las bases  exclusivamente en formato digital, mediante envío de correo electrónico

La dirección de correo electrónico para el envío de la documentación por vía digital es: festivaldhteatro@festivaldhteatro.es
El plazo para la presentación de solicitudes finalizará el día 31 de julio de 2020, a las 24:00 horas.
Serán seleccionados seis grupos que han de intervenir en el festival y cinco grupos de reserva.
La gestión y pago de los derechos de autor que puedan corresponder a la Sociedad General de Autores de España, correrán a cargo de la organización del Festival.
El Jurado concederá los premios establecidos para este Festival, consistente en:
Primer Premio a la mejor representación: Trofeo, Certificado y 2.000,00 Euros.
Segundo Premio a la mejor representación: Trofeo, Certificado y 1.000,00 Euros
Premio a la Mejor Dirección: Trofeo, Certificado y 250,00 Euros
Premio al Mejor Guión original: Trofeo, Certificado y 250 Euros
Premio a la Mejor Actriz: Trofeo, Certificado y 200,00 Euros
Premio al Mejor Actor: Trofeo, Certificado y 200,00 Euros
Premio a la Mejor Puesta en escena: Trofeo, Certificado y 200,00 Euros
Premio a la Mejor Actriz de reparto: Trofeo, Certificado y 100,00 Euros
Premio al Mejor Actor de reparto: Trofeo, Certificado y 100,00 Euros
A los cuatro grupos concursantes que no hayan obtenido ni el Primer Premio, ni el Segundo Premio a la Mejor Representación, se les abonarán 500,00 euros por su asistencia, en concepto de finalistas del Festival.
A todos los grupos concursantes se les abonarán gastos de transporte a razón de 0,50 euros por kilómetro recorrido desde la ciudad de origen del grupo hasta Dos Hermanas, considerando el total de kilómetros sumando la ida y la vuelta y a tenor del cálculo de la ruta más corta de la página Web www.guiarepsol.es, garantizándose un mínimo de 250,00 euros si el cálculo de los gastos de transporte no alcanza este importe y hasta un máximo de 700,00 euros si el cálculo sobrepasa este importe.

Para recabar cualquier información respecto al Festival se podrán usar las siguientes direcciones y teléfonos:

Antonio Morillas Rodríguez
Director del Festival
Teléfonos: 610714112
Correo:
La organización del festival informará exclusivamente a través de la página Web del mismo, en la dirección: www.festivaldhteatro.es

+ info

17 de març 2020

Les restriccions sacsegen a fons el món de la cultura




Onada de cancel·lacions en teatres i sales de concerts
El Liceu ajorna l’estrena del ‘Lohengrin’ i espais com ara el Palau de la Música, L’Auditori, l’Apolo o el Razzmatazz aturen les programacions

Ter­ra­bas­tall, ahir, en el món de la cul­tura, que, després d’uns quants dies a l’expec­ta­tiva, va veure’s obli­gat a anun­ciar un llarg reguit­zell de can­cel·laci­ons i ajor­na­ments arran de la pro­hi­bició de fer con­cen­tra­ci­ons amb més d’un miler de per­so­nes i reduir a un terç de la capa­ci­tat la resta d’acti­vi­tats en espais tan­cats durant els pròxims quinze dies. La mesura va col­pir de ple fes­ti­vals pre­vis­tos pre­ci­sa­ment durant aques­tes dates (Fes­ti­val de Jazz de Ter­rassa, que s’ajorna per a un altre període de l’any encara per deter­mi­nar, o Blues & Rit­mes de Bada­lona, que se suspèn) i va pro­vo­car també l’ajor­na­ment d’un gruix impor­tant de les actu­a­ci­ons del Black Music Fes­ti­val, en dife­rents muni­ci­pis cata­lans, entre els quals hi ha Girona, que can­cel·la tota acti­vi­tat a l’Audi­tori, o el Let’s Fes­ti­val de l’Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat. El Curt­cir­cuit, que havia d’inau­gu­rar avui una nova edició amb el grup català de música urbana 31FAM, també va veure alte­rats els seus plans arran de la para­lit­zació d’acti­vi­tats, tant de con­certs com de ses­si­ons de club, a la Sala Razz­ma­tazz, una de les sales, com també a l’Apolo, que no farà cap acti­vi­tat en els pròxims quinze dies. El Palau de la Música i L’Audi­tori van deci­dir ajor­nar tots els con­certs i con­ferències entre avui i el dia 26 i, a Lleida, també va sus­pen­dre’s el con­cert Diop­tria 50 de Pau Riba, que havia d’obrir una nova edició del Fes­ti­val de Músiques Dis­per­ses, que ajorna tota la pro­gra­mació i, com a Ter­rassa, busca noves dates.

Sense Wagner al Liceu
D’altra banda, en plena roda de premsa, ahir al mig­dia, el Liceu va haver d’impro­vi­sar un canvi de rumb de la ful­gu­rant estrena mun­dial de Lohen­grin, la copro­ducció amb l’Òpera de Leip­zig, diri­gida per Kat­ha­rina Wag­ner, bes­neta del com­po­si­tor i actual direc­tora del fes­ti­val Bay­reuth. La sus­pensió pau­tada pel govern afec­tarà les fun­ci­ons del 19, 22 i 25 de març. Sí que es podran fer, en prin­cipi, les del 28 i 31 de març i 3 i 5 d’abril. De “per­for­mance” va defi­nir aque­lla pre­sen­tació el direc­tor artístic, Víctor Gar­cia de Gomar. Lohen­grin era un dels títols que havien des­per­tat més interès inter­na­ci­o­nal. Un 28% de les entra­des venu­des és de públic de fora de l’Estat. Les pos­si­bi­li­tats que es puguin recu­pe­rar fun­ci­ons tant aquesta tem­po­rada com la vinent és, cer­ta­ment, molt com­pli­cada.

En l’àmbit tea­tral, el TNC va anun­ciar ahir a la tarda que sus­pe­nia tots les fun­ci­ons dels espec­ta­cles que coin­ci­dei­xen en el període d’alerta. Els tres espec­ta­cles pro­gra­mats (Justícia a la Sala Gran; Soli­tud, a la Sala Petita, i L’huracà, a la Tallers) tenien la pre­visió d’una ocu­pació del 90%. Tot i que cap sala té més de 1.000 loca­li­tats, la qual cosa per­me­tria fer les fun­ci­ons amb només un 30% de capa­ci­tat, el TNC anun­ci­ava que no li resul­tava “via­ble”. Espais com ara el Kur­saal de Man­resa i el Zor­ri­lla de Bada­lona també sus­pe­nen fun­ci­ons.

També en resulta afec­tada la gira de La Ram­bla de les Flo­ris­tes. En espera d’una decisió del Tea­tre Audi­tori de Gra­no­llers, la pre­visió era anul·lar la funció pre­vista per aquest diu­menge 15 de març i man­te­nir la funció a Mana­cor demà, atès que, per ara, no s’ha comu­ni­cat cap mesura extra­or­dinària a les Illes Bale­ars. En canvi, el Lliure manté per ara totes les fun­ci­ons, tot i que reduint, a diferència del TNC, la seva capa­ci­tat.

A Madrid, el Prado i el Reina Sofía, tancats
Mentrestant, a Madrid els museus del Prado, el Reina Sofía i el Thyssen-Bornemisza estan tancats des d’avui al públic, a més de tots els altres equipaments que depenen del Ministeri de Cultura.

Els cinemes redueixen un terç la capacitat
Els cinemes catalans redueixen a menys d’un terç la seva capacitat per ajustar-se a les mesures dictades. Es garantirà la distància de seguretat recomanada pel Ministeri de Sanitat.

Sopa de Cabra ajorna l’estrena de ‘La gran onada’
El grup gironí treballa per trobar una nova data per al que havia de ser, dissabte al Poble Espanyol de Barcelona, el primer concert de la gira del seu nou disc. Es mantenen les dates a Girona i Tarragona.

El Mago Pop deixa de fer màgia al Teatre Victòria
També el Mago Pop va anunciar que cancel·lava les funcions de Nada es imposible al Teatre Victòria, una de les poques sales a Barcelona amb una capacitat superior al miler d’espectadors.

Reducció de la capacitat als museus de Barcelona
Els equipaments museístics i sales d’exposicions de la capital catalana mantenen la seva activitat habitual, complint la capacitat d’un terç indicada per l’Agència de Salut Pública. Les activitats pedagògiques adreçades a infants, per la seva banda, es mantenen, sempre que no es barregin grups, i els tallers amb manipulació d’objectes són els únics que queden anul·lats.

+ info – publicat per
G. Vidal / J. Bordes – Barcelona


16 de març 2020

El Teatre Lliure proposa alternatives digitals escèniques per a la quarantena




Entre les propostes hi ha #LliureAlSofà, que permetrà veure obres senceres a través de YouTube

El Teatre Lliure s'ha proposat que l'espectacle continuï tot i el confinament proposat pel Govern per evitar la propagació del coronavirus. El hashtag #TheShowMustGoOn engloba activitats pensades perquè els espectadors puguin continuar nodrint-se de teatre, encara que sigui des de casa.
La proposta més ambiciosa és #LliureAlSofà. Gràcies a aquesta iniciativa, el Teatre Lliure permetrà el visionat complet d'obres teatrals a través del seu compte de YouTube. Obrirem la iniciativa amb  Hamlet de William Shakespeare, dirigida per Pau Carrió i protagonitzada per Pol López, que va rebre el Premi Butaca 2016 al millor actor. Es podrà veure del dijous 19 al dissabte 21 de març a les 20 h i el diumenge 22 de març a les 18 h, seguint els horaris habituals d'exhibició d'espectacles del Lliure.
La pròxima emissió teatral de #LliureAlSofà anirà dirigida a tots els públics i serà un espectacle familiar. Serà  Renard o El llibre de les bèsties, l’adaptació musical per a tota la família de Marc Rosich del llibre de Ramon Llull. La producció es va estrenar la temporada 2016-17 i va rebre el Premi de la Crítica de Barcelona 2016 al Millor Espectacle de Teatre Familiar.
Al compte de Twitter es podrà llegir teatre seguint #TeatreAlFil. El Teatre Lliure recupera el text de les diverses peces breus de l'espectacle  Clàssics desgenerats, estrenat la temporada passada dins el cicle Dones Lliures. Una proposta que aborda obres clàssiques sota la perspectiva de gènere, signades per Lali Álvarez, Marta Buchaca, Clàudia Cedó, Denise Duncan, Carol López, Carla Rovira, Marilia Samper i Carla Torres. Al llarg d'aquesta quinzena compartirem els diferents textos, però comencem amb  Frankenstein, a partir de la novel·la de Mary Shelley, escrit i dirigit per Clàudia Cedó i interpretat en el seu moment per Enric Cambray i Júlia Truyol.
Finalment, el Lliure proposa #15 dies15anècdotes al seu canal d’Instagram. Amb l'objectiu de rememorar la història d'aquest teatre, cada dia de la quarantena publicarà imatges de quinze dels seus espectacles emblemàtics i una anècdota curiosa relacionada.

+ info – publicat per


15 de març 2020

La Biblioteca de Catalunya, un teatre «impressionant»




Les creadores de la firma de ventalls Tusitala, Maria Botey i Rosa García, acudeixen a veure les obres que la companyia La Perla 29 representa en aquesta nau gòtica

Rosa García i Maria Botey. Maria Botey i Rosa García. L’una (Maria), dissenyadora, i l’altra (Rosa), empresària. La seva és una història d’amistat en tota regla que, fa uns quants anys, es va materialitzar en la marca Tusitala. És una firma de ventalls artesanals, 100% locals i de disseny contemporani que es comercialitzen ‘online’ i a botigues de tot Europa. Però al marge d’aquesta etapa professional, com a bones amigues que són, comparteixen el seu temps lliure i les seves aficions. Una d’aquestes aficions, per exemple, és el teatre. Expliquen que aquesta passió els diverteix i els ajuda a pensar i a estar en contacte amb els temes del dia a dia, sempre analitzats i expressats sota diferents perspectives sobre l’escenari.

Aquest temps de lleure també el comparteixen amb «un petit grup d’amics, un dels quals, molt entusiasta, s’encarrega de seleccionar i organitzar el calendari d’espectacles cada temporada», explica la Maria. «Hi ha una oferta increïble a Barcelona, i ens reunim per anar al teatre i després anar a sopar o prendre una copa», afegeixen gairebé a l’uníson sobre aquest ritual cultural.

LA PRIMERA PEDRA, EL 1401
L’HOSPITAL MÉS GRAN DE CATALUNYA
El 1401, el rei Martí l’Humà va posar la primera pedra d’aquest edifici gòtic. Va ser l’hospital més gran de Catalunya a l’unir en un mateix lloc els diversos hospitals de la Barcelona medieval. El complex es va ampliar al segle XVIII.

LA BIBLIOTECA, DES DE 1940
Estava previst que tingués un claustre amb quatre ales de dos pisos cada una, com els clergues, però la quarta no es va construir. El 1940, la Biblioteca de Catalunya es va instal·lar allà i, des del 2006, la nau gòtica acull el teatre de La Perla 29.

«TEATRE D’ACTOR, D’IDEES I DE CARN«
A La Perla 29, que va néixer el 2002, defineixen el seu treball com a «pròxim i artesà, on la paraula i la tradició dialoguen amb el present: un teatre d’actor, un teatre d’idees i de carn». Tant hi representen obres de Shakespeare com de Mouawad.

Precisament en una d’aquestes trobades van descobrir el que es va convertir en un autèntic enamorament sobtat arquitectònic per a aquestes emprenedores: l’espai teatral situat a la nau gòtica de la Biblioteca de Catalunya (Hospital, 56).

Aquesta ubicació és la que acull obres que representa La Perla 29, un dels centres d’arts escèniques de referència de Barcelona que treballa amb una mirada jove i actual tant els textos clàssics com els contemporanis (actualment tenen a la cartellera ‘Només la fi del món). «Vam venir a veure una obra i ens va impactar l’espai. Impressionant. Des d’aleshores hi anem sovint. No és un lloc gaire conegut de Barcelona i és una veritable llàstima perquè mereix molt la pena», comenten.

No hi ha dubte d’això. Aquesta nau forma part d’un edifici gòtic civil del segle XV que en el seu origen, i fins al XIX, va conformar el gran recinte hospitalari de Barcelona i de Catalunya, conegut com l’Hospital de la Santa Creu. Actualment, les dependències d’aquesta construcció acullen una oferta cultural variada: a més del teatre (que ocupa l’antic refectori), hi ha l’Escola Massana, l’Institut d’Estudis Catalans, dues biblioteques públiques i la Biblioteca de Catalunya, on es troba la nau gòtica.

Sobre aquesta sala, la Maria i la Rosa coincideixen que els sorprèn «la disposició de les grades, el terra de sorra, la il·luminació que es concentra a l’escenari i l’ambient en general, que transporta a una altra època però que, alhora, és modern». A més, valoren que «l’espai, tant per la seva disposició com per la seva petita mida, permet ser molt a prop dels actors i del drama que es desenvolupa a l’escenari». Màgia en estat pur, en definitiva.

+ info – publicat per
Laia Zieger
elperiodico.cat

14 de març 2020

Teatres tancats



Volia fer una relació dels locals i espectacles que baixen aquests dies la persiana pel Covid19.
Però la situació és tan depriment que millor no fer-ho.

13 de març 2020

Un espai de creació per a professionals del circ




L'Associació de Professionals de Circ de Catalunya (APCC) s'encarrega de gestionar La Central del Circ, un espai amb els recursos necessaris per a l’entrenament i l’assaig en les condicions adequades.

Al Parc del Fòrum, entre Barcelona i Sant Adrià del Besòs, i molt a prop de la placa fotovoltaica que ja forma part de l'horitzó de la ciutat, es troba La Central del Circ, un espai de creació per als artistes del circ. L'Associació de Professionals del Circ de Catalunya (APCC) és l'encarregada de gestionar un espai idoni perquè artistes del circ puguin entrenar i crear amb els recursos necessaris per a l'assaig en les condicions adequades.

Tal com assenyala la gerent de La Central del Circ, Ione Hermosa, l'espai, que forma part de la xarxa de Fàbriques de Creació de l'Institut de Cultura de Barcelona, està enfocat als artistes professionals. "A banda d'oferir l'espai per l'entrenament i l'assaig, es fan tallers, es conviden professionals i es duen a terme activitats com la 'transformation battle'", assenyala Hermosa, que afegeix que el que La Central del Circ és acollir les propostes que arriben tant de les companyies com de professionals.

L'APCC té les seves oficines al mateix espai. La gerent de l'entitat, Cristina Tascón, explica que l'APCC ha estat fent tasques de divulgació, de dignificació laboral i interlocució amb les institucions. "Suport institucional sempre es necessita, així com suport social i relació amb les entitats. El circ és un sector fort, perquè està cohesionat i forma part de la feina de l'artista treballar amb el col·lectiu", manifesta Tascón.

Tascón considera que des de l'entitat s'està molt satisfet de com s'ha treballat la perspectiva de gènere al circ. "Com a artistes de circ les dones estan fent un treball molt important", assenyala Tascón, que manifesta que a les companyies aproximadament el 45% dels membres són dones. "Creiem que és una bona dada, amb la qual s'ha de treballar més perquè el sector encara és preeminentment masculí", afegeix.

+ info – publicat per
Carlos Faneca / David Carrillo / Marc Gómez
L'APCC és l'encarregada de gestionar La Central del Circ. Font: LaviniaNext

12 de març 2020

Tot a punt per celebrar el IV Congrés de Pastorets de Catalunya




La jornada tindrà lloc a l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà) els dies 13 i 14 de març

Com s'han adaptat els Pastorets a la realitat de gènere i als nous temps? quin sentit té aquesta tradicional obra nadalenca al segle XXI? Aquestes són només algunes de les qüestions que es tractaran al IV Congrés de Pastorets de Catalunya, impulsat des de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya. A través de ponències, taules rodones i tallers, la jornada convidarà a reflexionar, debatre i compartir punts de vista diversos sobre aquesta tradició els dies 13 i 14 de març a l'Espluga de Francolí.
El dissabte 7 de març es coneixerà amb més detall la programació i les apostes del Congrés en una roda de premsa al vestíbul al Teatre del Casal de l'Espluga de Francolí.
La inauguració del Congrés serà el divendres 13 de 19.30h a 21.00h del vespre, i comptarà amb un acte institucional per part de les entitats i les autoritats i una primera ponència a la Cova de la Font Major. La conferència estarà encapçalada pel gestor cultural Jordi Bertran, i girarà al voltant de les arrels dels Pastorets en la teatralitat medieval. L'Orfeó Reusenc serà l'encarregat de tancar l'acte amb un concert on interpretarà peces de l’obra El Nadal dels Pastors: Els Pastorets en Belluguet i en Bieló.

El gruix de ponències, taules rodones i tallers del Congrés es concentrarà el dissabte 14 de 09.00 del matí fins les 19.00 de la tarda en diversos emplaçaments de l'Espluga de Francolí. La sessió inaugural, batejada amb el títol Quin sentit tenen els Pastorets al segle XXI?, anirà a càrrec de Salvador Cardús, professor de sociologia i ciències polítiques a la Universitat Autònoma de Barcelona. Pel que fa a la resta d'activitats, totes elles es troben dividides per àmbits, que són l'acadèmic, el de direcció i gestió, l'artístic, el tècnic, el de maquillatge i el de vestuari. Totes les ponències i els seus horaris es poden consultar en aquest  enllaç

La cloenda del Congrés se celebrarà al Teatre del Casal de 18.00h a 20.30 del vespre, i servirà per posar en comú les conclusions de la jornada amb representants de cada activitat. Un cop compartits els diversos punts de vista, es lliuraran els premis del Vè Concurs de Fotografia 'Els meus Pastorets' i es farà un reconeixement especial a tots aquells grups que formin part de la Coordinadora de Pastorets amb més de 50 anys de trajectòria.

Tot i que el Congrés de Pastorets finalitzi el dissabte 14, la Coordinadora de Pastorets ha organitzat tot un seguit d'activitats per passar el cap de setmana sencer a l'Espluga de Francolí. Aquelles persones que ho desitgin, poden consultar la programació en aquest enllaç enllaç

+ info – publicat per
ens.cat

Grease el musical, en el Nuevo Teatro Alcalá




SOM PRODUCE ya tiene nombre para su próxima producción: GREASE EL MUSICAl, que se estrenará el 27 de septiembre 2020. Danny Zuko y Sandy volverán a escena, que todo parece indicar será el NUEVO TEATRO ALCALÁ.

Según declaró Juanjo Rivero a BroadwayWorld Spain, «la producción está prevista para su estreno en octubre de 2020 en Madrid y para ello formaremos a nuevos artistas en la misma línea que con BILLY ELLIOT.» SOM PRODUCE abrirá para este musical la Escuela GREASE capitaneada por David Serrano, que dirigirá el musical, y Toni Espinosa.

Los nuevos intérpretes que entren en nuestra escuela estarán becados durante el tiempo que estén formándose, en canto, interpretación, rock acrobático, dicción etc,»comenta Rivero.

GREASE es un musical de 1971 creado por Jim Jacobs y Warren Casey.  En 1979, la película protagonizada por Olivia Newton-John y John Travolta acabaron de darle a GREASE su indudable sello de mito de los musicales.
Las canciones “Summer nights” y “You´re the one that I wan´t” fueron número 1 de las listas inglesas en 1978, y el tema “Hopelessly devoted to you” fue nominada al Oscar en 1979.
El musical, ambientado en 1959 en el Rydell High School, sigue las peripecias de un grupo de adolescentes, que se mueven entre las complejidades del amor, los coches y las carreras. ¡Y todo aderezado con los sonidos del primerizo rock and roll!
Grease (Vaselina en algunos países de Hispanoamérica) es un musical de Jim Jacobs y Warren Casey, con canciones adicionales de John Farrar. Se estrenó por primera vez en 1971, en el Kingston Mines Theatre de Chicago, un teatro situado en un antiguo garaje de tranvías.
En 1972, el espectáculo debutó en el Eden Theatre del Off-Broadway neoyorquino. Dado que los contratos cumplían con los estándares del circuito comercial de Broadway, el musical se consideró elegible para los premios Tony y fue nominado en siete categorías, incluyendo mejor musical, mejor libreto y mejor coreografía. En junio de 1972, la producción fue transferida al Broadhurst Theatre de Broadway, donde se representó hasta abril de 1980. En total realizó 3.388 funciones regulares y 20 previas, estableciendo un nuevo récord para la época.

+ info – publicat per
Nuevo Teatro Alcalá de Madrid
27 de septiembre de 2020
Martes, miércoles y jueves a las 20hrs.
Viernes y sábado a las 17hrs. y a las 21hrs.
Domingo a las 18hrs.
Duración 2.45 con descanso

11 de març 2020

“El pare s’ha mort” la nova proposta del Pere Vázquez




Això és el que ha sentit en Jacob quan ha despenjat el telèfon, tot i que dos minuts més tard se n’ha oblidat per complet. Ni tan sols ho ha comunicat a la seva germana Ruth, amb qui conviu temporalment.
Aquest és el principi del llarg dia i mig que passa des de la mort del pare fins al seu enterrament. Són unes hores intenses per a cadascun dels personatges, que mostren les veritats més humanes que sovint ens entossudim a amagar en un text guardonat amb el Premi de la Crítica de Barcelona 2014 i el Premi Crítica Serra d’Or 2015.
Interpretada per Pablo Capuz, Ivette Callis i Judit Cortina i escrita per Llàtzer García.
Estrena 1 de maig al Celler Castellví de Mataró

Ángel Martín presenta JA JE JI JO JU, en la Chocita del Loro




«Llevamos muchos años burlándonos de Paulo Coelho pero si lo piensas friamente el multimillonario… es él «

¿Y si Paulo Coelho tuviera razón? ¿Y si fuera verdad eso de que cuando deseas algo con todas tus fuerzas el universo conspira para que lo consigas? Durante años nos hemos burlado de Paulo pero si lo piensas fríamente el que tiene toneladas de dinero… es él. Ángel Martín ha cruzado la frontera de los 40 con un plan: Pasar los siguientes cuarenta años pensando al revés. Si la vida fuera un disco, él no quiere morir sin haber escuchado bien las dos caras. Por una noche, Ángel Martín, propone que aparquemos nuestras

diferencias de genero, raza o edad para tratar de descubrir si todos estamos o
hemos estado igual de perdidos que él y sobre todo que pasaría si Paulo Coelho…
tuviera razón. Por cierto: Ángel Martín soy yo pero he escrito estas líneas en tercera persona para que parezca que tengo un equipo de personas trabajando detrás.

No es solo bla, bla, bla
También hay un piano Para este espectáculo, Ángel Martín ha decidido incluir todas las herramientas necesarias para celebrar sus casi veinte años haciendo monólogos. Acompañado de un micro, un piano y una serie de sketches al estilo
«Solocomedia», Ángel Martín intentará demostrar, a veces hablando, a veces cantando y a veces con algún que otro sketch que quiza todavía tenemos una oportunidad de ser y hacer lo que realmente queramos.

+ info – publicat per
madridesteatro.com

El musical que nació en los márgenes de Broadway y se expandió por el mundo



‘Un día cualquiera’, un espectáculo de pequeño formato, llega a Madrid después de traspasar las fronteras del circuito off neoyorquino

En Nueva York también se estrenan musicales lejos de Broadway. Ocurre en teatros pequeños donde bullen producciones más modestas en las que la creatividad y el riesgo compensan la falta de medios. Estos títulos de pequeño formato cuentan historias cotidianas, dramas o comedias complejas que tocan al público más de cerca que las extraordinarias aventuras de los grandes títulos que se ven en la gran avenida: hablan de las dificultades de la vida en pareja, del salto a la vida laboral o del complicado camino de los artistas que quieren hacerse un hueco. Sobre esas preocupaciones comunes y corrientes, pero universales, versa Un día cualquiera, la adaptación al castellano de Ordinary Days, uno de esos títulos off Broadway que durante el mes de marzo puede verse cada lunes en la sala 2 del Nuevo Teatro Alcalá.

"La obra es muy sencilla, cuatro personajes y un piano”, explica Ferrán Guiu, director de esta versión, la primera en castellano sobre la obra más popular del compositor estadounidense Adam Gwon, estrenada hace más de una década. “El libreto trata de la búsqueda belleza en las cosas cotidianas y cómo influimos en otras personas en el día a día”, añade el artista.“Hay comedia y emoción”, apunta Juanjo González, uno de los productores.

Esta historia neoyorquina está protagonizada por dos parejas de personajes separados por una generación. Claire y Jason son un par de treintañeros que se lanzan a vivir juntos y cuyo principal problema surge del afán de Jason en profundizar en la relación, mientras que Deb y Warren son dos veinteañeros con los problemas propios de dos jóvenes que empiezan sus carreras: un artista buscando su lugar y una estudiante de posgrado. “Hay algo que no funciona entre ellos”, argumenta Laura Enrech, actriz y cantante que interpreta a Deb. “Aunque son situaciones muy personales, los personajes cantan sobre problemas universales, como encontrar tu propio camino. A eso nos enfrentamos todos”, continua Enrech. Por eso, cree, los espectadores españoles también pueden identificarse con ellos. “Aunque el ritmo cotidiano de Nueva York es mucho mayor que el de aquí, Madrid es más amable”, añade.

Música y cuadros
El musical está lleno de referencias a la pintura. Uno de los temas se titula Sábado en el Met, que describe una visita de dos de los protagonistas a los impresionistas del Metropolitan Museum. Otra de las canciones juega con la idea de “big picture”, un concepto que hace referencia a esa visión global y definitiva que cada uno tiene de su vida profesional y personal. “Hay un paralelismo entre las pinceladas que daba Monet y las personas que habitan una gran ciudad: ellas son esas pinceladas”, detalla el director.

La obra llegó a España por Barcelona. Allí, Ferrán Guiu dirigió en 2015 la versión catalana titulada Dies normals. El director la conoció a la diva del musical Audra McDonald que incluyó en su repertorio I’ll be here. “Me enamoré de la partitura y compré los derechos”, recuerda Guiu. Las canciones de Adam Gwon para la obra desvelan su pasión por Stephen Sondheim, autor de Into the Woods o Sweeney Todd y por Andrew Lippa, creador de La familia Addams. Gwon, estadounidense, ha desarrollado su carrera siempre en su país, Ordinary Days, sin embargo, se estrenó en Londres en 2008 y un año después cruzó el charco. Desde entonces, además, se ha convertido en una de las favoritas de escuelas de teatro y grupos amateur. "Incluso se ha montado, hace poco en un bar de Londres", apunta González.

La producción madrileña de Un día cualquiera no es amateur, ni se ha programado en un pub. Los responsables son un grupo de profesionales del teatro musical que sacan un hueco en su día libre para seguir actuando. Por eso, precisamente, solo se programa los lunes. Durante un rato, estos artistas cambian sus papeles en  El rey león, Anastasia o La jaula de las locas para meterse en la piel de los cuatro jóvenes neoyorquinos que buscan su lugar en el mundo. “Este proyecto nace de la ilusión y la pasión de un grupo de personas enamoradas de la obra y del teatro musical”, expresa el productor Juanjo González.

+ info – publicat per
Javier A. Fernández
elpais.com

10 de març 2020

«El silenci dels telers»: La vida de les dones a les colònies industrials puja a escena



L'obra s’estrena a Gironella el 15 de març i es podrà veure a Manresa, l'Ametlla de Merola i Berga abans de fer temporada a Barcelona al Teatre El Maldà

La vida de les dones a les colònies industrials pujarà a escena aquesta primavera amb l'obra El silenci dels telers, adaptada al teatre per Anna Maria Ricart i dirigida per Ferran Utzet. L'estrena es farà al Local del Blat de Gironella el diumenge 15 de març, i posteriorment passarà per Manresa (22 de març), l'Ametlla de Merola (28 de març) i Berga (29 de març) abans de fer temporada a Barcelona al Teatre El Maldà del 15 d'abril al 10 de maig. 

La productora i impulsora del projecte, l'actriu berguedana Maria Casellas ha explicat aquest dilluns que  la voluntat de la representació és donar veu als contrastos de la vida de les dones a les colònies tèxtils industrials, per mostrar el dia a dia en aquests nuclis fabrils i relatar-ne la realitat durant el lapse de gairebé un segle. "M’havien explicat moltes històries sobre la fàbrica i les seves treballadores, i em sorprenia aquest univers tan particular que van ser les colònies industrials. Històries d’un món ordenat, jerarquitzat i obedient que contrastava amb el paisatge natural, salvatge, i alhora feréstec, propi del territori", ha valorat.

La roda de premsa per explicar l'obra de teatre s'ha realitzat a la Torre de l'Amo de Viladomiu Nou amb la presència de les actrius protagonistes de l'obra, Maria Casellas i Andrea Portella; el regidor de Cultura de Gironella, Lluís Vall; i la regidora de Cultura de Berga, Roser Valverde.

La peça és una ficció protagonitzada per dues veus femenines, la Carme i la Pilar, interpretades justament per Maria Casellas i Andrea Portella, i transcorre al llarg de 100 anys de la història del país. Els dos personatges permeten reviure el dia a dia del món en miniatura que eren les colònies, i posar l'accent en les petites històries de les diferents generacions de dones que van ser el motor de les fàbriques.

"La idea de portar-ho al teatre va sorgir perquè he viscut sempre molt de prop les colònies tèxtils, sóc de Cal Bassacs i de petita jugava al costat de la fàbrica, amb els meus amics ens anàvem a la resclosa, jugàvem al costat del riu i entràvem a la torre de l'amo de la colònia. La meva mare i les meves àvies havien treballat a la fàbrica. És una cosa que he viscut de molt a prop", ha afirmat Maria Casellas. "Sempre m'ha sorprès molt el contrast, tant del fet que es construïssin aquestes colònies enmig d'un territori tant de bosc com el Berguedà, com dels testimonis dels treballadors que van formar part d'aquest sistema de classes tan marcat i jerarquitzat, però que en parlen amb un sentiment de gratitud i d'haver tingut una vida molt plena", ha afegit Casellas.

L'obra de teatre està basada en els testimonis que Assumpta Montellà va recollir al seu llibre El silenci dels telers, si bé s'han fet més entrevistes per poder ser el més acurats possible.

"Si una família estava malalta, l'amo pagava diners i el que fes falta. Això donava una tranquil·litat… saber que hi ha algú que et protegeix". Aquest és un dels testimonis de dones recollits en el llibre de Montellà que xoca amb una altra de les veus que també s'expressen a la publicació: "Encara hi ha dones que miren enrere amb nostàlgia i recorden la colònia com una etapa feliç de la seva vida. No és el meu cas. Anar a la colònia era la trampa de l'empresari". Tot plegat s'ha volgut recollir a l'obra de teatre. "Volia donar veu a aquestes dones perquè expressessin com vivien dins d'aquest sistema tan propi de les colònies, així com explicar què eren aquests nuclis textils a gent que potser ho desconeix", ha apuntat Maria Casellas.

"Té un punt de ficció perquè els dos mateixos personatges ens permeten passejar en la història durant cent anys, però a la vegada ens permet fer una resum del què significava viure a les colònies per aquestes dones, i està emmarcat en un espai sonor molt concret que és el dels telers", ha destacat Andrea Portella.

L'escenografia és una maqueta estàndard d'una colònia textil amb la fàbrica, la torre de l'amo, l'església i el riu, encara que no representa un nucli concret. La proposta ha rebut el suport de l'Ajuntament de Gironella i el patrocini de l'empresa Liven S.A.

El regidor de Cultura de Gironella, Lluís Vall, ha posat l'accent en l'aposta del consistori per aquest projecte "des del minut zero". "Ens hi hem bolcat i hem cregut en aquesta iniciativa des del moment que la Maria Casellas en la va presentar, perquè hem viscut molts anys d'esquena a aquesta part de memòria verbal del que era aquesta part de vivències dels treballadors i de la gent que havia viscut a les colònies", ha dit Vall.

L'Ajuntament de Gironella va decidir participar-hi "de manera inèdita", esdevenint-ne "mecenes" i "col·laborant en la producció d'aquest espectacle" que s'estrenarà a la vila, ha indicat Lluís Vall.

"Fins ara hem focalitzat molt en l'arquitectura i els elements patrimonials però no prou en la gent, la part de la nostra població que ocupava aquests llocs de treball, i a qui volem donar veu perquè expliquin d'on venen i quins eren els seus orígens", ha afegit el regidor.

Per la seva banda, la regidora Roser Valverde ha subratllat que és "tot un honor" incloure aquesta obra en la programació del Teatre Municipal de Berga perquè "és important per a nosaltres programar obres que tinguin dones, tant en a part tècnica com en la part més artística", sobretot "si tenen aquest arrelament al territori".

Activitats paral·leles: Exposició de fotografies i xerrada
Del 9 al 15 de març a la Biblioteca de Gironella es podrà veure una selecció de fotografies del procés de creació de l’espectacle i de les entrevistes realitzades a diferents testimonis. Les fotografies han estat realitzades per Clàudia Portús seguint la producció de l’espectacle.

També hi haurà una xerrada a la Biblioteca de Berga durant la setmana prèvia a la funció amb el Club de Lectura. Es treballarà sobre l’obra d’Assumpta Montellà per parlar de la vida a les colònies tèxtils.

+ info – publicat per
Pilar Màrquez Ambròs
naciodigital.cat/bergueda