La funció dels Pastorets

el punt
21 desembre 2002

MANUEL CUYÀS .

Tots els rondinaires que diuen que Nadal ja no és el que era i que s'ha convertit en una festa només consumista haurien d'anar a veure els Pastorets de Mataró

+ Els Pastorets de Mataró, basats en l'obra L'estel de Natzaret de Ramon Pàmias, van pel camí de celebrar el centenari fent ple a cada representació. Foto: EL PUNT.

Divendres passat, els amics de la Sala Cabañes em van convidar a fer una dissertació sobre els Pastorets, l'obra nadalenca que l'entitat del teatre de la Riera de Mataró representa des dels anys deu del segle passat. L'acte es va celebrar a la sala de conferències de la biblioteca Pompeu Fabra, lloc on aquell mateix dia s'inaugurava una petita exposició sobre l'obra.El que vaig dir en el meu parlament és allò que dic des de fa anys sobre les representacions dels Pastorets: que per mi són un misteri, el més gran misteri de Nadal. De Sant Esteve fins al mes de març, durant deu diumenges i dies festius seguits, una colla d'homes i dones, petits i grans, renuncia a les grans sobretaules nadalenques i hivernals i renuncia a contemplar els primers brots de la primavera per aixecar una obra de teatre que és l'obra de teatre més tendra de totes les que es fan al món. Els Pastorets mobilitzen una quantitat de gent extraordinària: actors, ballarins, il·luminadors, músics, maquilladors, modistes, maquinistes, taquillers, acomodadors... Tret dels músics, que cobren, tots els altres que es disfressen, aixequen i abaixen decorats, pengen focus o cusen els estrips de les túniques ho fan per exacte amor a l'art i amor al treball en equip ben fet. Si això no és un misteri, si això no és una cosa que no té explicació humana ni científica ja em diran vostès de què estem parlant.Però hi ha un misteri encara més gran, als Pastorets. Podria molt bé passar que tots aquests actors i músics i tècnics que deambulen i bufen i s'enfilen per l'escenari de la Sala Cabañes fessin tot això per divertir-se ells i els membres de les seves particulars famílies. No. Els Pastorets tenen un públic que cada dia de representació omple la Sala Cabañes fins al capdamunt. És un públic format per gent de Mataró, per gent de la comarca i per gent que nolieja un autobús a l'altra punta de Catalunya i travessa tot el país per venir a teatre a Mataró. L'obra que cada any atreu aquestcontingent de persones no és una estrena teatral, no és una revista ni una obra de tesi ni un musical de Broadway ni un espectacle amb gran aparell galàctic. És una obra que tothom se sap de memòria, que funciona amb decorats de paper, que té una lluna també de paper que fa l'ullet i treu la llengua i que té un dimoni amb cua i dues banyes clavades al cap que baixa a l'infern entre guspires que semblen de pedra foguera i l'olor del sofre comprat a unces a ca l'adroguer. La gent que es passa quatre i cinc hores clavada a les butaques contemplant tot això sense dicutir-ho gens després resulta que va al cine, mira un episodi qualsevol de La guerra de les galàxies i rondina si troba que es noten massa les maquetes i els trucs.Jo no sé si a vostès els passa el mateix. A mi em passa que cada dia començo a estar més tip i recremat d'aquestes persones que es prodiguen per Nadal i només per Nadal la principal missió de les quals consisteix a rondinar i dir que Nadal, les festes de Nadal, són una llauna. Aquestes persones troben que Nadal ja no és el que era perquè en comptes de regnar-hi l'amor fraternal universal i la companyonia hi circula la hipocresia més descordada i perquè, sobretot, s'ha convertit en la festa del consum, del comprar i el vendre i res més. El primer que va fer aquesta crítica al Nadal va fer gràcia, tot i que es va oblidar d'explicar-nos en quina època Nadal, l'idil·lic Nadal, va ser el que era. Els que han repetit les seves paraules després d'ell la veritat és que ja fan escudella i són el més semblant al rabadà i als que posen sistemàticament aigua al vi. Jo podria dir a aquests pesats que si no volen un Nadal consumista s'abstinguin de consumir i que si el volen de germanor facin el favor de somriure una mica, però els faré una altra recomanació. Que vagin a veure els Pastorets de Mataró. Si en surten amb les mateixes conviccions, és que són un cas sense remei. Ara: jo poso la mà al foc que la majoria arribarà a la conclusió que no tot està perdut i que encara existeix el Nadal de la companyonia, de les coses fetes a mà i a consciència que no es compren ni es venen perquè no tenen preu, de la innocència i del misteri que no té cap explicació ni falta que li fa.