08 d’agost 2019

Final de línia, al TNT




Final de línia, al TNT

El Festival de Noves Creacions prendrà un gir amb el comiat de Pep Pla, que el va gestar fa 12 anys com un dels motors del Centre d’Arts Escèniques de Terrassa
La com­pa­nyia d’ins­tal·laci­ons de foc Cara­bosse farà una de les actu­a­ci­ons al car­rer de tan­ca­ment del TNT
Fins a cinc copro­duc­ci­ons demos­tren la impli­cació del TNT amb la nova cre­ació
Sem­pre fa una certa angúnia arri­bar a un final de línia. El mateix Pep Pla admet que ha optat per “ser honest” i com­pren­dre que calia una reno­vació en la seva tra­jectòria artística, després de 12 anys ges­ti­o­nant el Cen­tre d’Arts Escèniques de Ter­rassa (CAET). Enguany, el fes­ti­val manté la pro­gra­mació TNT-Kids i les actu­a­ci­ons musi­cals, però con­cen­tra l’acti­vi­tat de dijous a dis­sabte (eli­mina diu­menge de la car­te­llera). Seran 71 fun­ci­ons en només tres dies en 20 espais dife­rents (11 de sala i 9 al car­rer). Hi haurà un final de festa nota­ble gràcies a la inter­venció de la com­pa­nyia de tea­tre de car­rer amb ins­tal·laci­ons de foc Cara­bosse, Par les temps qui cour­rent... Es tracta d’una de les com­pa­nyies de tea­tre de car­rer de major pres­tigi mun­dial. Amb més de 30 anys de tra­jectòria, van fer els espec­ta­cles d’inau­gu­ració de Tàrrega (2008) i del Tem­po­rada Alta (2015).

La inau­gu­ració (sem­pre un dels moments cul­mi­nants d’aquest fes­ti­val) con­vida L’Ami­cale amb el seu mun­tatge Ger­mi­nal, que, pre­ci­sa­ment, plan­teja què es podria fer si la soci­e­tat comencés de zero. En un moment d’arren­cada simi­lar al del TNT del 2020, ara mateix, L’Ami­cale es pre­gunta com es podria fer per bas­tir unes bases més esta­bles per a la con­vivència i la cul­tura. Pla també ha con­vi­dat la com­pa­nyia El Canto de la Cabra, que pro­posa una acció mini­ma­lista i molt sug­ge­ri­dora, Gota a gota. Ela­bo­ren una sim­fo­nia de sons a par­tir d’anar fora­dant guants de làtex pen­jats plens de líquid. El terra, micro­fo­nat, recull i ampli­fica el so. També és estrena un mun­tatge amb Pere Faura i Desi­lence, Incu­ra­bles que torna a ser un viatge del ballarí per la música popu­lar de les dis­co­te­ques. Ara, al ball s’hi incor­po­ren uns sen­sors que acti­ven meca­nis­mes audi­o­vi­su­als en una pan­ta­lla.

Pep Pla admet que manté el patró del fes­ti­val dels dar­rers set anys. De les 32 com­pa­nyies con­vi­da­des, 26 són cata­la­nes, 3 de l’Estat espa­nyol i 3 més inter­na­ci­o­nals. El TNT pre­senta cinc copro­duc­ci­ons a par­tir de les més de 400 pro­pos­tes que han arri­bat per par­ti­ci­par en el fes­ti­val. Les pro­pos­tes són un bon termòmetre per valo­rar què obses­si­ona els artis­tes avui. Pla troba dos grans temes: la nova mirada sobre el cos (de la bellesa a l’explo­tació labo­ral de la dona i la cosi­fi­cació) i el viatge cap a l’altre (des de la denúncia al turisme fins a la relació per­so­nal més íntima). Les cinc pro­duc­ci­ons del TNT, efec­ti­va­ment, res­po­nen a un d’aquests dos ítems. Ada Vilaró pre­senta 360 grams, una obra molt íntima, en què revela la seva lluita con­tra el càncer. Diagnos­ti­cada fa 10 anys, va enfron­tar-s’hi durant tres anys. Ara, s’ha vist amb cor de com­par­tir-ho. Vilaró es carac­te­ritza per obres molt con­tem­pla­ti­ves, de com­pli­ci­tat amb l’espec­ta­dor com­par­tint silen­cis íntims, sigui a 24 hores (que segueix pre­sen­tant arreu del món) o a l’UrGENT esti­mar (que va inau­gu­rar Fira Tàrrega en una acció de 40 hores, el 2017, a la plaça Major).

Paula Díaz i Laila Tafur es posen al límit de l’abisme a Cobalto pre­sen­tantse com una pallassa dislèctica i una balla­rina man­drosa. Bus­quen, a par­tir de la repe­tició, ense­nyar la trans­for­mació del cos i que aquest acabi col·lap­sant el cer­vell. Més insòlita és la relació que ha ideat Rubén Ramos Nogue­ria a Schu­mann ama­teur. Tanca la tri­lo­gia sobre el plaer del pia­nista de tocar i viure l’art. Amb Núria Llo­ansí de com­pa­nya mate­ri­a­lit­zen el llema del 15-M “la nos­tra ven­jança serà ser feliços”. Marc Cae­lles fa un cant a la vida tot res­ca­tant notes de suïcidi, a Sui­cide notes. Segons l’autor, la lle­tra revela la sere­nor d’unes per­so­nes que per­ce­ben la fi d’un par­ti­ment. La Fun­dació Agru­pación Colec­tiva, amb direcció de Fran­cesc Cuéllar, signa en Pro­to­co­los de acción frente a lo des­co­no­cido, una peça en què cinc intèrprets s’inter­pel·len sobre el desig i la por de ser accep­tat, dins de la família, en el sexe i en l’art.

Voluntat d’internacionalitzar-ho
El comiat de Pep Pla (anunciat abans de les eleccions municipals i del canvi de govern) implicarà una oportunitat per repensar la cultura a la ciutat i donar més projecció a la creació local i de país, fins a posicionar-la internacionalment. El TNT es podria convertir en el Festival de Teatre Internacional Noves Tendències (TINT), insinuava l’actriu Rosa Boladeras, que ara és la regidora de Cultura de Terrassa, en la presentació del Centre Francesca de Bonnemaison (l’antiga seu de l’Institut del Teatre). El TNT és un referent estatal i acull programadors d’arreu des de fa anys. Boladeras admet que encara s’ha de valorar com fer un concurs públic que determini, per exemple, si el nou festival el dirigirà una sola persona o tot un equip. Les turbulències municipals han fet que s’hagi estroncat el projecte de l’any passat de traspassar programació de Terrassa a altres municipis de l’entorn, com ara Vacarisses, Viladecavalls i Ullastrell (els regidors sortints no van voler comprometre’s i no hi ha hagut temps per tancar acords per a aquesta tardor amb els actuals, aclaria Pla). Sí que hi haurà un apèndix del TNT a Matadepera enguany.

Pep Pla va integrar el Festival Tensdansa, impulsat per Àngels Margarit (2003-2007) en el Terrassa Noves Tendències que, avui, és referència a Catalunya i a l’Estat espanyol. Pla reconeix que provoca un cert mareig deixar de tenir una mensualitat per tornar a la vida d’encàrrecs com a director i actor. De fet, en aquest Grec ha estrenat Abans que es faci fosc, un monòleg amb Míriam Iscla, que farà temporada aquesta tardor a l’Espai Lliure.

El TNT és combatiu. I per això van considerar oportú donar suport a l’equip que reivindica mantenir l’edifici de la Diputació per a la visualització de la dona. Fa mesos, es va insinuar la intenció de la Diputació de Barcelona de redirigir l’equipament cap a una altra finalitat, a poder transformar-lo en un centre de convencions. En aquest cas, no se sap on s’emplaçaria l’equip de la ‘Bonne’.

+ info
J. Bordes – Barcelona