09 de maig 2020

"D'aquí deu dies hauríem d'estar assajant als teatres"

 

Que el món de les arts escèniques no serà el mateix després de la crisi sanitària del coronavirus és una realitat que artistes, directors i programadors ja tenen coll avall. Les arts en viu han patit de ple l'obligat distanciament profilàctic per evitar contagis, i això està transformant el sector. "Cap on anem no ho sé, i em sembla molt agosarat dir-ho ara. Però és innegable que estem passant un període molt especial i que ens afectarà a tots d'una manera o altra", afirmava aquest dijous Tomàs Aragay, de la companyia Societat Doctor Alonso, en una conversa amb el director del TresC, Pepe Zapata, a través d'Instagram.

Dins la gravetat, la formació es considera afortunada perquè va poder estrenar Contrakant al Mercat de les Flors just abans que es decretés l'estat d'alarma i ha pogut reprogramar un altre espectacle previst per al desembre. Amb ganes de subratllar les parts positives de la situació, Aragay ha explicat que aquests dies el diàleg entre artistes i teatres s'ha intensificat i s'han obert "possibilitats noves" de creació, per bé que "no substitueixen el teatre en viu".

Per això, l'artista ha fet una crida a treballar per tornar a obrir els espais escènics i crear. "Hem de lluitar perquè les instal·lacions s'obrin ràpidament i s'hi puguin fer treballs. D'aquí deu dies hauríem d'estar assajant als teatres i oferint processos d'investigació en directe", ha dit Aragay, que ha apel·lat a la "responsabilitat i a una llibertat individual irrenunciable" per decidir si, quan estigui permès, es decideix sortir o quedar-se a casa. "Aquesta crisi ens ha posat a cadascun de nosaltres davant d'un mirall per fer-nos plantejar quin marge de risc ens permetem amb les nostres vides", ha reflexionat l'artista. Aprofitant la conversa, Aragay ha fet una crida a treballar perquè les mesures del ministeri de Cultura sobre l'accés a l'atur dels artistes amb contractes intermitents es converteixin en permanents. 

Crida a no desnaturalitzar el teatre

La urgència d'Aragay per tornar a la feina és compartida, en part, per la gerent del Grup Focus i presidenta de l'Associació d'Empresaris de Teatres de Catalunya (Adetca), Isabel Vidal, que una estona després defensava la necessitat d'obrir els teatres públics perquè "puguin fer tests de prova i error amb espectadors sense que als privats ens suposi un risc". Vidal també és del parer que la crisi del coronavirus deixarà empremta en el sector i per això reivindica l'essència del teatre. "És una activitat eminentment social, costa molt adaptar-se a la realitat actual. No podem desnaturalitzar l'activitat ni que els artistes actuïn amb condicions que no són les pertinents. Aquesta és una línia vermella", ha subratllat la presidenta d'Adetca.

Sobre l'escenari teatral que quedarà amb el pas del coronavirus hi ha tantes hipòtesis com cartes en una baralla. "Tot és molt incert i canviant, hi ha moltes incògnites. Les previsions que havíem fet fins ara no encaixen amb la nova situació", apuntava en la mateixa xerrada la directora artística del Teatre Auditori de Granollers, Tracy Sirés. Queden mesos, com a mínim, abans que es reveli la carta que definirà la nova situació de les arts en viu, si bé ara ja es poden intuir algunes possibilitats. Sirés admetia que veu "difícil" que hi hagi un canvi d'hàbits, i ho justificava amb la resposta dels espectadors que ja havien comprat entrades per a muntatges reprogramats. "Només el 7% han demanat la devolució dels diners –ha destacat Sirés–. Tenim un públic compromès i això ens indica que està esperant el moment per poder tornar al teatre".

 

+ info – publicat per 
Núria Juanico

www.ara.cat


08 de maig 2020

El IV Congrés de Pastorets de Catalunya, ajornat pel coronavirus, es trasllada al març del 2021




L’esdeveniment s’havia de celebrar a l’Espluga de Francolí el 12, 13 i 14 de març de 2020

El IV Congrés de Pastorets de Catalunya se celebrarà a l’Espluga de Francolí el 19, 20 i 21 de març de 2021. Aquestes són les noves dates que han acordat la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, els Pastorets de l’Espluga i l’Ajuntament de la població. L’acte s’havia de celebrar els dies 12, 13 i 14 de març de 2020, però es va haver de posposar a causa del coronavirus.

El congrés comptava amb una vintena d’activitats formatives i amb més de vint ponents. A més a més, l’esdeveniment volia anar més enllà d’una trobada formativa per proposar als participants activitats culturals molt vinculades amb el territori i també s’havien obert al públic els actes principals.

L’organització ha apostat per mantenir l’escenari i l’essència del que hauria estat la quarta entrega de la trobada dels Pastorets de Catalunya i, per això, es va optar per ajornar-ne la celebració. Ara es treballarà per confirmar de nou les activitats, tallers i conferències previstes de cara al 2021.

El IV Congrés està organitzat per la Coordinadora de Pastorets de Catalunya i els Pastorets de l’Espluga de Francolí, amb el suport de l’Ajuntament de l’Espluga.

+ info – publicat per

Valencina emite en directo el musical 'Broadway en casa', el 8 de mayo

Ocho reconocidos artistas representan este espectáculo-concierto a las 18:00 desde la cuenta de Instagram del Ayuntamiento (@casacultura.valencina)

El Ayuntamiento de Valencina, a través de la delegación municipal de Cultura, ha apostado por mantener su oferta cultural en el municipio ante la difícil situación actual. En esta ocasión, se trata del Ciclo de Músicas, que cumple este año su IX Edición. Tras haber representado en la Casa de la Cultura tres actuaciones entre los meses de septiembre y febrero, el ciclo regresa con una nueva iniciativa para este viernes, 8 de mayo, en directo: el espectáculo musical Broadway en casa.

Se trata de un concierto que se realizará el viernes 8 de mayo, a las 18:00, en directo, a través de la cuenta de Instagram @casacultura.valencina, y reunirá a un elenco de ocho artistas de un nivel excepcional. Entre ellos destacan Enrique del Portal y Silvia Luchetti, artistas de renombre nacional y que han formado parte de los elencos de musicales de la Gran Vía de Madrid, como West Side Story, Los Miserables, Sonrisas y Lagrimas, Anastasia...

Estas dos grandes figuras del panorama nacional irán acompañadas de otros seis grandes artistas andaluces, que también cuentan con un largo recorrido en el mundo del teatro musical.

El Ayuntamiento de Valencina está presentando, cada día, a cada uno de estos artistas en las redes sociales del Ayuntamiento, así como en la cuenta de Instagram @casacultura.valencina y en el perfil de Facebook Casa de la Cultura Valencina.

 
+ info – publicat per

diariodesevilla.es


07 de maig 2020

Coronavirus.- El TNC dóna accés a 60 textos teatrals



El TNC dóna accés a 60 textos teatrals

El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) ha informat aquest divendres en un comunicat que dóna accés gratuït i a través de la seva pàgina web a 60 llibres de textos teatrals estrenats en el teatre durant els últims anys. Aquesta iniciativa, en la qual ha col·laborat d'Arola Editors, posa a la disponibilitat de l'usuari llibres en format lectura d'autors nacionals i internacionals, com Mercè Rodoreda ...

+ info – publicat per

06 de maig 2020

El Lliure es concentra en una programació digital mentre duri la pandèmia




El programa d'ajuts a la creació repartirà 50.000 euros en col·laboració amb la Fira de Tàrrega i Temporada Alta

El Teatre Lliure de Barcelona oferirà durant els mesos de maig i juny una programació exclusivament digital a causa de la crisi sanitària per la pandèmia de coronavirus. Fins al moment i a fi de no perdre el contacte amb l’espectactor el teatre havia facilitat el visionament a través de la seva web d’espectacles d’arxiu, però el que es proposa durant aquest període és promoure «la creació pensada especialment per a aquest nou escenari», com ha anunciat el director del Lliure, Juan Carlos Martel, a través de roda de premsa telemàtica. 

El Lliure ha presentat avui aquesta programació i la convocatòria dels nous Ajuts a la Creació Carlota Soldevila, un programa de subvencions, per valor de 50.000 euros, posat en marxa la temporada passada, que ara agafa un nou significat per afrontar el descens de l’activitat a causa del tancament dels teatres en l’actual situació de confinament. «El Covid-19 potencia una precarietat del sector cultural que ja existia abans», ha assegurat Martel, i ha recalcat que «la situació no és dramàtica, sinó que és tràgica, per la qual cosa el Lliure ha de buscar nous camins d’acció».

Al llarg del maig i el juny
La nova programació digital, que començarà al maig i s’allargarà fins al mes de juny, s’inclou en la iniciativa #TheShowMustGoOn i agafarà el relleu de #LliureAlSofà i #TeatreAlFil, que des de finals de març i durant el mes d’abril han omplert les xarxes de contingut escènic.

En aquest sentit, Martel ha assenyalat que «fins ara les iniciatives impulsades durant el confinament aprofitaven l’arxiu del Lliure», però que ara volien «promoure la creació pensada per a aquest nou escenari». Segons el director, «aquesta programació extraordinària contempla oferir feina a 30 artistes i 8 conferenciants, aproximadament».

La programació s’iniciarà amb el projecte ‘Lectures dramatitzades’ que diferents dramaturgs faran en format radiofònic o audiovisual de dos espectacles de nova creació: ‘El gegant del Pi’, de Pau Vinyals, i ‘El segon principi’, de Mercè Sarrias i Miguel Casamayor.

La proposta del Lliure també compta amb un espectacle digital accessible les 24 hores del dia, el ‘Màkina SHK’, un ‘chatbot’ creat a partir de frases de Shakespeare amb el qual els usuaris podran mantenir una conversa virtual en anglès.

El teatre també presentarà les adaptacions audiovisuals per a nens de quatre clàssics teatrals: ‘La casa de Bernarda Alba’, de Federico García Lorca; ‘Terra baixa’, d’Àngel Guimerà; ‘Antígona’, de Sòfocles, i ‘El rei Lear’, de Shakespeare.

Europa en crisi
A més, el Teatre Lliure s’uneix a la iniciativa ‘Històries d’una Europa en crisi i reflexió’, creada durant el confinament per la xarxa europea de teatres públics mitos21, que consisteix en la creació de monòlegs a partir d’entrevistes a persones que treballen per al manteniment dels serveis essencials, com personal sanitari, de neteja o transportistes.

Durant el maig i el juny torna també l’‘Escola de pensament’, un cicle de converses sobre el teatre i la filosofia amb convidats del sector de la cultura i dinamitzat per la pensadora Marina Garcés i l’escriptor Albert Lladó que ara s’adapta al format digital.

En l’àmbit educatiu, s’han programat els projectes ‘Magda Puig en residència’, que convida alumnes a descobrir i experimentar accions artístiques contemporànies, i ‘Escena Pilot’, realització d’un vídeo documental i artístic sobre la bellesa amb la col·laboració dels instituts Barri Besòs, Domènech i Montaner i Vila de Gràcia.

Cures pal·liatives econòmiques
D’altra banda, la nova línia en el programa Ajuts a la Creació Carlota Soldevila que ha llançat el Teatre Lliure està formada per un total de 20 ajuts dividits en quatre modalitats: ajuts per al disseny de projectes escènics, ajuts per a textos dramàtics, ajuts per a dramatúrgies en arts al carrer, en col·laboració amb Fira Tàrrega, i ajuts per a l’escena distant, amb la col·laboració de Temporada Alta.

L’objectiu d’aquests ajuts és «intentar fer front al descens de l’activitat a causa del tancament de teatres i continuar incentivant la creació teatral en situació de confinament». Martel ha recalcat que la temporada 2019-2020 ja ha sigut cancel·lada i des del teatre no preveuen que es pugui reprendre.

«Estem treballant en la possibilitat que les produccions cancel·lades es puguin veure durant la pròxima temporada i en la creació de protocols per garantir la seguretat tant del personal intern com dels artistes i del públic quan tornem a obrir», ha conclòs.

+ info – publicat pet
Alvaro Monge

Diez musicales de todo el mundo para descubrir en casa




El fantasma de la ópera (Phantom of the Opera, Reino Unido)
Desde hace dos semanas, el compositor Andrew Lloyd Webber -algo así como un prócer para los amantes del teatro musical- decidió ofrecer uno de sus musicales por semana para todo el mundo a través de su canal de YouTube, The Shows Must Go On! La primera obra que compartió fue Joseph and the Amazing Technicolor Dreamcoat , en una brillante versión con Donny Osmond y Joan Collins. La segunda fue una puesta en escena tan grandilocuente como fría desde lo interpretativo de Jesucristo Superstar . Pero la tercera, que se estrenó ayer, promete ser uno de los platos fuertes: su musical más taquillero y el más longevo de la historia, (lleva 34 años en cartel), El fantasma de la ópera . Está disponible durante 48 horas, de manera gratuita. Es una filmación realizada especialmente por el 25° aniversario de esa megaproducción, en 2011, en el Royal Albert Hall de Londres, con Ramin Karimloo, estrella iraní mimada por el West End, y Sierra Boggess. Para aquellos que no vieron nunca este musical, ni siquiera su versión fílmica, es la mejor forma de acercarse a él, no sólo por la excelencia de la grabación sino por contar con grandes intérpretes que hacen más verdadera esta forma de musical completamente cantado. Disponible en YouTube hasta el domingo, a las 10, con subtítulos en inglés.

Billy Elliot, el musical - Live (Billy Elliot The Musical Live!, Reino Unido)
El teatro musical contemporáneo tiene un antes y un después de Billy Elliot . Sin dudas, es una de las obras maestras del género por condensar una historia de profundo contenido, con emoción, prodigio y absoluta teatralidad. Podría haber sido un riesgo trasladar esa película perfecta al escenario, pero el proyecto contó con el mismo director, Stephen Daldry, y el mismo guionista, Lee Hall, quien además se ocupó de ponerle letras a la atractiva y pegadiza partitura compuesta por Elton John. Daldry logró sublimar su trabajo fílmico con un montaje que desarrolló la trama para insertarla en una idea conceptual que se permite ahondar más en los conflictos y en la belleza de la imagen viva que permite el teatro. La huelga minera tiene mayor relevancia a través de las situaciones en oposición. Daldry, Hall y John yuxtaponen la manifestación de los trabajadores y su consecuente represión con las clases de danza de las nenas del pueblo, o con la explosión interna del protagonista. Billy Elliot profundiza en el aspecto social de aquella huelga de 1984 que pretendía frenar los deseos de Margaret Thatcher de privatización de esa industria; y, a su vez, excava a fondo la psicología de este chico que cambió sus clases de boxeo para desarrollar sus habilidades naturales para la danza.

Cómo olvidar ese zapateo rabioso en el que Billy vuelca su sentimiento interior, tan gráfico, tan determinante, tan conmovedor ; y que mezcla con esa furia que impera en la calle, represión mediante. O esa danza sublime en la que el talentoso muchacho baila El lago de los cisnes consigo mismo, en edad adulta, y esa felicidad, esa emoción a flor de piel lo harán volar en un cuadro onírico de una belleza incomparable. O esa canción hermosísima en la que Billy expresa con palabras y movimientos que siente "electricidad" al bailar. Esta filmación de la obra, en vivo, fue realizada en septiembre de 2014, en el Victoria Palace Theatre, del West End, con un insuperable Elliott Hanna, como Billy, acompañado por actores excelentes como Ruthie Henshall, Deka Walmsley, Chris Grahamson, Ann Emery y Liam Mower, el primer protagonista en 2005, esta vez como Billy adulto. Sobre el final hay un plus que logra que el espectador termine en las nubes: 25 de los 41 chicos que encarnaron a Billy Elliot, bailando juntos. Disponible en Apple TV y en YouTube TV, con subtítulos en español

El cabaret de los hombres perdidos (Argentina)
Se estrenó en Buenos Aires a mediados de 2012 y arrasó con los premios Hugo, incluyendo el de Oro. El cabaret de los hombres perdidos , musical de origen francés (de Cristian Simeón y Patrick Laviosa) es de esas obras oscuras con contornos relucientes. Allí lo que transcurre es sombrío e intenso, pero el marco de jovialidad le quita amargura y juguetea con los ánimos. Apenas comienza la obra, un mefistofélico personaje introduce al espectador en esa historia, lo desafía en su tolerancia y lo somete delicadamente a escarbar en el destino de un pobre infeliz. O posiblemente a hurgar mucho más que la vida de ese tipo. Un muchacho llega a un bar de mala muerte escapando desesperadamente de alguien. Allí conoce a un tatuador gay y a una drag queen que accederán a ser parte modificadora de su vida. Esa será la línea de largada de un juego metafísico sin escapatoria en el que el destino y la providencia deberán medirse en un lodazal con lentejuelas. Dicky, el muchacho en cuestión, se asirá a su futuro desde la inmediatez y se lo calzará, de la misma forma en que podría hacerlo con uno de sus pantalones ajustados. Así, buceando en la entrelínea y haciendo malabares entre la realidad y la metáfora, estos seres del submundo saldrán de su madriguera para probar si la vida tiene sentido, para patearla y acariciarla al mismo tiempo. Con habilidad, Lía Jelin tomó la brillante estructura pirandelliana creada por los autores y acentuó esa línea dual, entre lo brillante y lo oscuro. Y la filmación realizada por Teatrix asumió el difícil desafío de reproducir esa atmósfera, objetivo que logra. El espectador se sentirá parte de ese submundo, cuyo escenario es la claraboya que deja ver una claridad engañosa donde el fondo y la salida se tomarán de la mano siempre. Esa línea dicotómica escarba en la cosmogonía gay y hace jirones de ella. La dialéctica escogida es tan alegre como salvaje y desgarradora. Pero, aunque el universo gay está puesto con resaltador flúo, no es el alma de la propuesta. El musical cuenta con la precisa dirección musical de Gaby Goldman y las actuaciones sobresalientes de Esteban Masturini, Omar Calicchio, Diego Mariani y Roberto Peloni. Un auténtico placer para quienes tengan ganas de ver un musical muy diferente. Disponible en la plataforma de streaming Teatrix, con suscripción .

Newsies (Estados Unidos)
En 1992, Disney estrenó la película Newsies , que no fue precisamente un éxito, pero cosechó miles de fervientes fanáticos que ansiaban verla alguna vez en vivo. Esa película era tan teatral que resultaba casi obvio el hecho de que alguna vez pudiera trasladarse a un escenario. Finalmente, en 2012 se estrenó en Broadway. Cuenta un hecho histórico en los Estados Unidos, cuando en 1899, los canillitas de Nueva York (en su mayoría preadolescentes huérfanos o de bajos recursos) hicieron una huelga porque los magnates periodísticos de aquel entonces, Joseph Pulitzer y William Randolph Hearst, aumentaron los precios de distribución para equilibrar sus pérdidas económicas. Estaba programada para unos meses de funciones y se mantuvo en cartel dos años, con un elenco juvenil que generó fervor entre los espectadores de veintipico. Su protagonista, Jeremy Jordan, es un astro de la juventud local. La obra está dirigida por Jeff Calhoun ( Big River ), tiene libro de Harvey Fierstein ( La Cage aux Folles ) y canciones de Jack Felman y Alan Menken ( La Bella y la Bestia, La Sirenita, Cambio de hábito ). En un formato de comedia musical clásica cuenta un conflicto dramático real con un atractivo que radica no sólo en las canciones pegadizas si no en las virtuosas coreografías diseñadas por Christopher Gattelli. Esta versión fue filmada sobre el final de la gira nacional, en 2016, en el maravilloso teatro Pantages, en pleno Hollywood. Disponible en Apple TV, con subtítulos en español.

Shrek (Estados Unidos)
El ogro verde consiguió su musical en 2008 gracias a Dreamworks, que adaptó la película a una desopilante versión de David Lindsay-Abaire y Jeanine Tesori, dirigida por Jason Moore ( Avenida Q ). Estuvo poco más de un año en cartel y no pudo recuperar los millones invertidos, pero David Katzenberg se dio el gusto y lo filmó para lanzarlo en un DVD, tres años después de que bajara de cartel. Es la misma trama de la película, pero aquí las canciones suman gracia, humor y divertidas coreografías, además de caracterizaciones fieles a los personajes originales. Una de las ventajas de esta filmación es que cuenta con el elenco original que la estrenó en Broadway: Brian D'Arcy James ( Smash ), Sutton Foster, Christopher Sieber, Daniel Breaker y John Tartaglia, entre muchos otros. Es innegable que uno termina la película con una sonrisa dibujada. Disponible en Netflix, con subtítulos.

La danza de los vampiros (Tanz der Vampire / Alemania)
Luego de mucho trabajo, el controvertido Roman Polanski logró estrenar su versión musical de La danza de los vampiros (su película de 1967) en Viena, en 1997. Fue un suceso inmediato que generó una devoción en el público de lengua germana y se mantuvo en cartel más de 13 años. El mismo Polanski la dirigió, con una moderna partitura del rockero Jim Steinman, con libro y letras de Michael Kunze. La banda de sonido de Steinman posee algunas de sus famosas melodías de los años 80 como "Total Eclipse of the Heart" y "Objects in the Rear View Mirror May Appear Closer than they Are". Estuvo allí más de dos años en cartel y, de inmediato, se reestrenó en Alemania, donde tuvo exitosísimas temporadas en Stuttgart, Hamburgo, Oberhausen y Berlín. También ha tenido gran suceso en las versiones que se estrenaron en Hungría (cuatro años en cartel), Estonia, Japón, Polonia, Bélgica, Eslovaquia, Rusia y Finlandia. ¿Por qué no es tan conocido este musical en este lado del continente? Tal vez porque no se estrenó en Londres y entró en la lista de los fracasos más estruendosos de Broadway (estrenada en una versión que nada tuvo que ver con la original). Está cantada en un 90 por ciento, mantiene el sarcasmo del guion fílmico pero suma el prodigio vocal de sus intérpretes, un despliegue inusual con escenografías imponentes y una puesta en escena ingeniosa. Hay tres versiones fílmicas de la obra en muy buena calidad (Viena, Hamburgo y Berlín). A prestar atención a su protagonista Drew Sarich, norteamericano que encarna al conde Von Krolock. Disponible, con subtítulos en inglés, en YouTube, por TDV Berlin - Tobi 1982.

Notre Dame de Paris (Francia)
A fines de la década del 90, el musical estaba casi muerto en Francia, país que lo vio relucir durante la primera mitad del siglo XX. Pero el dramaturgo y letrista Luc Plamodon estaba obsesionado con hacer un musical inspirado en la película Notre Dame de París , dirigida por Jean Delannoy, con Anthony Quinn y Gina Lollobrigida, a su vez, inspirada en la novela de Víctor Hugo. Se unió al compositor italiano Riccardo Cocciante y crearon un musical inmenso que se estrenó en 1998 en París y despertó allí un nuevo furor por el género. Parte de ese mérito es también del director vanguardista Gilles Maheu y del coreógrafo Martino Müller. Se estrenó en el Palacio de Congresos de París y fue un éxito sin precedentes. Tres de las canciones de la obra se convirtieron en hits y fue la plataforma de lanzamiento al estrellato de varios de sus intérpretes, que hoy soy cantantes de renombre en Francia: Garou, Hélene Segara, Patrick Fiori y Julie Zenatti. Aunque la obra tuvo un derrotero de más de 18 años, la filmación fue realizada en la primera temporada y es una de las mejores traslaciones del escenario a la pantalla por sus enfoques abarcativos y puntuales que no dejan de lado ni lo expresivo de los intérpretes ni el despliegue escénico con coreografías acrobáticas y gran trabajo físico del numeroso elenco. Disponible en YouTube, con subtítulos en español.

Lo quiero ya (Argentina)
Los directores y autores Marcelo Caballero y Martín Goldber, junto con el músico y actor Juan Pablo Schapira, trabajaron con un elenco tan numeroso como talentoso para generar una de las mejores propuestas del musical alternativo porteño de los últimos años: Lo quiero ya . "Los tres escarbaron en la obviedad del agobio diario para dar luz a Lo quiero ya , un mazazo a la generación sub-35, millennials apurados y aterrados por cumplir sus metas, pero también a cualquiera que transite una ciudad en busca de eso que quizá sea el éxito", señala la crítica de Leni Gónzález en este diario, que la califica como "excelente" . Lejos de propuestas anquilosadas y de todos los clisés de la comedia musical clásica, idearon esta pieza coral cuyo eje son los trastornos de ansiedad típicos de las grandes urbes. Una docena de personajes bien diseñados logran una inmediata empatía en el espectador joven que encontrará en el título su razón de ser diaria. Los tiempos han cambiado y esta obra es también una legítima manera de fisgonear esos cambios para los mayores de 40. Con un un diseño visual y escénico muy atractivo, cuenta con la excelencia de realización audiovisual de Teatrix. Un plus para encontrar en esta propuesta: los talentos en escena. Cuenta con un brillante elenco de jóvenes intérpretes integrado por Lucien Gilabert, Nahuel Quimey, Andrés Passeri, Candela Redin, Victoria Cáceres, Sacha Bercovich, Vicky Condomí Alcorta, Macarena Forrester, Lala Rossi, Julieta Rapetta, Juan Pablo Schapira y Salvador Romano. En la misma plataforma se puede encontrar otro de los éxitos del off porteño: La desgracia . Disponible en Teatrix.

Rufianes (Argentina)
El trabajo colaboracionista al extremo que ofrece el género suele dar frutos sabrosos, como este musical de 2016 creado por un grupo de amigos: Marcos Rauch en la dirección, Juan Ignacio López, en la música; Luis Longhi, en las letras de canciones; Juan José Marco, en la coreografía; y Marcelo Camaño, en la dramaturgia. Rufianes es una historia muy bien articulada entre textos, canciones y magníficos cuadros coreográficos situada en un espacio no convencional en una puesta en escena sin fisuras. Ambientada en el Rosario de los años 30, es un melodrama con toques paródicos en el mundo del hampa y de la trata de mujeres. En el elenco numeroso sobresalen los trabajos interpretativos de Florencia Benítez, Talo Silveyra, Juanjo Marco y Leo Trento, apoyados por la puntillosa dirección de Marcos Rauch. Una filmación impecable para degustar un musical bien criollo, con las notas musicales tangueras de Juan José López. "Vestuario, composición musical y letras, coreografías, en fin, todo el conjunto se convierte en una suma incesante de razones para no perderse esta propuesta, con una identidad muy poderosa y que retrata la corrupción como si fuera cosa de todos los días. Y con un gesto de esperanza, lo que sin duda, viene muy bien", señala la crítica de Mónica Berman en este diario . Disponible en YouTube, en el canal Rufianes TV.

Miss Saigon (Reino Unido)
Desde su estreno en 1989, Miss Saigon se convirtió en uno de los últimos grandes bastiones del megamusical completamente cantado. Se estrenó en el teatro Real de Londres y se mantuvo 10 años en cartel. En 1991 se dio a conocer en Broadway y alcanzó también un éxito inusitado con el enorme helicóptero que aparecía en escena. Para celebrar sus 25 años, el productor Cameron Mackintosh decidió reestrenar en Londres un nuevo montaje de este reconocido musical de Claude-Michel Schönberg, Alain Boublil (autores de Los miserables ) y Richard Maltby Jr. La acción de Miss Saigon transcurre durante la década de 1970 en tiempos de la guerra de Vietman y muestra la conflictiva relación amorosa entre una joven asiática y un soldado estadounidense.

Así como ocurrió con la última versión de Los miserables , Mackintosh sublimó a Miss Saigon con este feliz regreso, que marca el nuevo rumbo que, desde hace tiempo, muy sutilmente ha encarado la industria. Salvo excepciones, Broadway y Londres suelen poner el acento en las voces antes que en la actuación. Esa es la distinción mayor en esta versión. Las interpretaciones de la filipina Eva Noblezada (19 años), del británico Alistair Brammer y el también filipino Jon Jon Briones, al frente de un elenco sin fisuras son, por momentos, conmovedoras, impactantes y desgarradoras. Por supuesto, el director Laurence Connor respetó el formato de megaespectáculo imponente que reinaba en los años 90, pero Miss Saigon es mucho más que un helicóptero en escena. Es aquel musical que uno le recomendaría sin temor a quien no es amante del género. Disponible en Apple TV, con subtítulos en español.


+ info – publicat per
Por: Pablo Gorlero

05 de maig 2020

La Sala Cabanyes reordenarà les properes temporades per incloure les obres suspeses pel coronavirus



La Sala Cabanyes es veu obligada a posar punt final a la temporada pel coronavirus. Les tres obres que quedaven fins a l'estiu s'ajornen fins a la temporada vinent. L'entitat de teatre ha esperat fins a l'últim moment possible i esgotar totes les alternatives però han hagut de prendre aquesta decisió. Una decisió que lamenten, especialment per les hores i l'esforç que hi ha dedicat tot l'equip implicat. La recomanació d'evitar concentracions i la limitació d'aforament impedeix continuar amb la programació prevista en unes condicions que permetin garantir la qualitat que havien previst. Una decisió en la línia del què també han pres altres sales de la comarca i del país davant de la situació generada pel coronavirus.

Com dèiem, la voluntat de la Sala és que les tres obres que hi havia programades des d'ara i fins a final de temporada passin a la temporada vinent. Les tres obres que han quedat pendents i que s'haurien d'incloure a la pròxima temporada són: "Pel davant i pel darrere", "Un déu salvatge" i "Mary Poppins". És per això que l'entitat ha plantejat una reestructuració de la temporada que ve, que s'haurà de desenvolupar en funció de les indicacions de salut pública de les autoritats sanitàries en aquell moment. De moment han posat sobre la taula la possibilitat de reorganitzar les dues properes temporades per donar lloc a totes les obres previstes.

Amb la voluntat de mantenir viva la flama del teatre, la Sala Cabanyes ha penjat fins al moment 21 dels seus muntatges a youtube. Una manera de fer arribar el teatre a les cases, a través de les gravacions que ha fet Jordi Ribas al llarg dels anys. A més, gràcies al conveni de col·laboració que la Sala té amb Mataró Audiovisual, cada cap de setmana algunes de les obres s'emeten a través de la ràdio i la televisió comarcals.

+ info – publicat per
Informa: C.Sánchez
mataroaudiovisual.cat

04 de maig 2020

El Kursal de Manresa també reprograma


Ja fa 6 setmanes que tot va canviar. A les vostres llars, i a la que també és casa vostra, el Teatre Kursaal. Fa 6 setmanes que l’activitat escènica està aturada en compliment de les mesures per fer front a l’avanç de la Covid19. I les ampliacions de l’estat d’alarma i el desconfinament progressiu fan pensar que poder tornar al teatre no serà ni fàcil ni immediat. De manera que, d’acord amb les companyies, hem decidit suspendre tots els espectacles d’aquesta temporada fins al mes de juny Una bona part d’aquests muntatges els hem pogut reprogramar entre la tardor vinent i la primavera del 2021; d’altres els estem mirant de reubicar a la programació; i una petita part els hem hagut de suspendre definitivament.
Hem anat informant als compradors dels espectacles afectats per les cancel·lacions, però podeu consultar com ha quedat tota la programació AQUÍ

03 de maig 2020

FiraTàrrega manté l'edició d'enguany tot i que no descarta un canvi de dates




El certamen selecciona 18 projectes artístics en el programa de Suport a la Creació 2020

FiraTàrrega treballa per celebrar l'edició del 2020, ja sigui entre el 10 i el 13 de setembre tal com estava previst tot i preveient que es puguin mantenir restriccions, o bé amb una proposta alternativa. Aquesta podria comportar un canvi de dates i inclouria una part professional digital i, si fos possible, activitat artística presencial. L'organització preveu comunicar la decisió definitiva en els pròxims dies. D'altra banda, malgrat l'endarreriment provocat per l'emergència sanitària, FiraTàrrega ha seleccionat 18 projectes artístics en el programa de Suport a la Creació 2020. Tot i això, els assajos oberts i les activitats relacionades amb els espectacles del programa estaran condicionats en funció de les restriccions vigents.

Fins a un 18 projectes formen part del Suport a la Creació 2020 de FiraTàrrega, una iniciativa amb què el certamen vol contribuir a dinamitzar i acompanyar processos de creació escènica. L'estructura de l'organització es posa al servei dels creadors, que fan una estada de treball a Tàrrega o en altres municipis per donar forma i recorregut als seus espectacles i que es visualitza a través d'un conjunt d'activitats i assajos oberts a la ciutadania.

Aina Tur, Carla Farreny, Cia. Moveo, Cia. Pau Palaus, Eléctrico 28, Enmedio y Andrea Paz, Grandia/Martorell/Vilajuana, Haa Collective, Hands Down Circus (UK), Hermanas Picohueso, Íntims Produccions, Kamchàtka, La Industrial Teatrera, Magí Serra & Anamaria Klajnšček, Métrica bárbara, Rawscenography, Rui Paixão (PT) i Tombs Creatius, són les companyies seleccionades enguany.

El programa de Suport a la Creació preveu processos d'assessorament, residències de creació, assajos oberts i recerca de circuits de distribució per als espectacles en creació.

Tot i això, les residències artístiques, els assajos oberts i les activitats relacionades amb els espectacles del programa queden a l'espera de concreció en la mesura que ho permeti el procés de desconfinament durant les pròximes setmanes, segons assenyalen des de FiraTàrrega.

NOVETATS
Una de les novetats destacades d'enguany és la incorporació d'una quarantena de coproductors "còmplices" que se sumen a FiraTàrrega per fer realitat aquests espectacles. Entre aquests, s'inclouen els festivals Grec, Eufònic, LEME (Portugal), Sismògraf o Al Carrer de Viladecans, la fira Mediterrània o equipaments com ara Roca Umbert, el Konvent de Berga, L'Estruch, el Graner, la Nau Ivanow, La Central del Circ o el Teatre de l'Escorxador de Lleida, a més dels ajuntaments de Balaguer, Alpicat o la Bisbal d'Empordà, entre altres. L'objectiu es generar una xarxa de coproducció per garantir la producció en les millors condicions durant el procés de creació i construir un teixit de distribució sostenible que permeti donar sortida i recorregut comercial als espectacles.

La segona novetat ve donada per la signatura d'un acord de col·laboració amb la Universitat de Barcelona, gràcies al qual diversos alumnes del Màster de Gestió Cultural participaran en un projecte pilot de formació en gestió de talent i acompanyament en la producció tutoritzat per FiraTàrrega i que té l'objectiu d'aportar una mirada exterior i suport estratègic a les companyies integrades al programa Suport a la Creació.

Una altra novetat és la programació d'activitats no teatrals que tenen com a destinatari la ciutadania de Tàrrega i que estan relacionades amb les temàtiques comunes que es desprenen del contingut dels espectacles seleccionats. FiraTàrrega ha encarregat a una de les companyies, Íntims Produccions, l'anàlisi de les temàtiques i el disseny de les activitats. Els espectacles seleccionats comparteixen l'interès per disciplines com ara la intel·ligència artificial, la memòria, el treball artesanal, la ruralitat, la convivència entre tradició i modernitat, els espais físics i els espais virtuals, l'anonimat i les xarxes socials o la dissidència.

Aquesta programació "expandida" es concretarà, "quan les circumstàncies ho permetin", amb la producció d'un podcast sobre la memòria que es compartirà a les xarxes socials, un taller de ceràmica a l'Escola Ondara de Tàrrega i una 'jam' d'internet per reflexionar sobre algorismes, intel·ligència artificial i dissidències en la societat del control contemporània.

+ info – publicat per

‘Por fin saldremos’, la canción de la esperanza en tiempos de confinamiento




La compañía joven de teatro musical SUS4, tras tener que suspender su gira por la pandemia, adapta ‘I Know It ‘s Today’ de Shrek a la cuarentena de la Covid-19

“Nosotros somos SUS4, una compañía joven de teatro musical, y durante este confinamiento (como muchos otros artistas) nos hemos encontrado con todas las actividades que estábamos llevando a cabo anuladas o en pausa hasta nuevo aviso, pero no nos hemos podido estar quietos y hemos creado este vídeo que os compartimos a continuación”.

Así presentan Carles Alarcón, Alexandre Ars, Maria Codony, Júlia Cortina, Ferran Enfedaque, Laura Font, Clara Giralt, Ramon Ramiro y Clara Solé su tema musical ‘Per fi sortirem’ (Por fin saldremos), producido durante el confinamiento por la pandemia de la Covid-19.

“Hemos querido poner nuestro granito de arena a los momentos duros que estamos viviendo con un poco de humor haciendo una versión de la canción ‘I Know It ‘s Today’ del musical Shrek”, detallan.

+ info – publicat per

02 de maig 2020

La Fira de Titelles de Lleida oferirà de forma virtual l’espectacle que havia d’obrir l’edició d’enguany




El certamen, previst inicialment pels dies 1, 2 i 3 de maig, celebrarà una edició especial el 8 de juliol

La Fira de Titelles de Lleida oferirà de forma virtual l’espectacle ‘Monsters’ dels holandesos DudaPaiva Company, producció que havia d’obrir l’edició d’enguany del certamen, prevista inicialment pels dies 1, 2 i 3 de maig. D’aquesta manera, petits i grans podran gaudir virtualment divendres i durant tot el cap de setmana de l’espectacle a través del canal de Youtube de la Fira de Titelles. L’emergència sanitària va obligar l’organització a ajornar i reformular l’edició del 2020, que es concentrarà en un sol dia, el 8 de juliol, i en un mateix espai, la Llotja de Lleida. El certamen havia d’acollir l’estrena a la Península de ‘Monsters’ però DudaPaiva Company no podran ser present en aquesta edició especial que celebrarà enguany la fira.
Amb l’objectiu de mantenir viva l’espurna de la Fira de Titelles i com a prèvia a la celebració d’una edició “d’emergència”, l’organització ha decidit presentar virtualment l’espectacle que havia d’inaugurar aquest divendres 1 de maig la 31a edició de la Fira de Titelles. La proposta s’adreça tant al públic, que any rere any dona suport al certamen, com als professionals del sector, amb la voluntat de mantenir un dels objectius principals de la fira que és el de ser una plataforma de mercat per a les companyies i professionals del sector de l’art dels titelles.
L’estrena de ‘Monsters’ tindrà lloc divendres a les set de la tarda a través del canal de Youtube de la Fira de Titelles però també estarà disponible durant tot el cap de setmana. Des de la Fira de Titelles, destaquen que l’espectacle dels holandesos DudaPaiva Company és un reflex del que s’està vivint actualment a nivell social, ja que “a través de la manipulació de grans titelles, combinada amb un fort treball corporal, on la dansa agafa també protagonisme, l’espectacle parla, explica i exposa les pors que té cadascú i que, per vèncer-les, cal conèixer-les i compartir-les”.

Edició especial per l’emergència sanitària

La Fira de Titelles de Lleida celebrarà la seva 31a edició el dimecres 8 de juliol. Serà una fira d'”emergència” que, de manera “excepcional”, concentrarà la programació en un sol dia i en un espai, el Teatre de la Llotja. L’organització es va resistir a suspendre l’edició del 2020 de la Fira de Titelles, certamen de referència al sector del teatre de titelles i les arts escèniques, amb professionals vinguts d’arreu d’Europa i del món. Per això, ha apostat per redissenyar la fira amb l’objectiu de mantenir els dos pilars fonamentals del certamen, el professional i el de festa popular. L’organització treballa aquests dies a contrarellotge en els preparatius d’aquesta edició especial prevista pel 8 de juliol.

+ info – publicat per
laciutat.cat

01 de maig 2020

El teatre és també una necessitat bàsica | Aprofitem el confinament per revisar-nos!




Aquests dies de confinament on l'important és cuidar-nos i posar la vida al centre ens adonem més que mai de la importància que té la cultura per a la nostra subsistència. Què faríem sense llibres, cinema, poemes...? I sense aquelles persones que es dediquen a que tot això sigui possible: artistes, llibreters, personal de sales de teatre i concerts...?

Arran d'aquesta crisi socio--sanitària hem posat damunt la taula que la cultura és un bé de primera necessitat però la realitat és que ja ho sabíem i portem molts anys treballant en aquest sentit. Des del Tantarantana estem treballant des de casa però tenim moltes ganes de tornar a obrir les portes, trobar-nos al hall, saludar-nos, xerrar, entrar a la sala amb la llum tènue, asseure'ns i escoltar el "cric-cric" de les velles butaques blaves mentre ens acomodem, que el Jordi, l'Ingrid o el Joan apaguin el llum de sala i que comenci la funció.

I parlant de funcions! Si no estiguéssim confinats aviat viatjaríem a Madrid, al teatre Conde Duque, amb el projecte comunitari PI(È)CE i el seu darrer espectacle: OI NÉOI (ELS NOUS), que vam presentar en la darrera edició del Festival Grec de Barcelona. Com no podrem ser a Madrid ens sembla un homenatge bonic compartir dos dels espectacles que hem presentat al llarg d'aquests 8 anys de vida. PI(È)CE és un projecte intergeneracional i intercultural que acosta als escenaris persones migrades de l'aula d'acollida dels instituts Milà i Fontanals i Consell de cent i un grup de gent gran del barri del Raval i Poblesec.

+ info – publicat per

El Sat Teatre de Sant Andreu cancel·la totes les funcions i posa punt i final a la temporada 19/20




Des del passat 13 de març i a causa de la situació social provocada pel Sars-Covid-19 vam haver de tancar les portes del SAT!

Les successives pròrrogues d'estat d'alarma i les previsions de reobertura dels teatres ens impedeixen continuar treballant amb la programació prevista i ens obliguen a suspendre tots els espectacles que teníem programats fins al 24 de maig d'aquest 2020. És per això que donem per finalitzada la temporada 2019-20 tant pel que fa als espectacles en obert com per a la campanya escolar.

Mentrestant nosaltres seguim treballant des de casa i ultimant la programació de la temporada vinent per tornar a obrir tan aviat com sigui possible, obertura que dependrà de l'evolució de la crisi de la Covid-19 i de les indicacions de les autoritats sanitàries al respecte. Desitgem també que aquesta evolució afecti el menys possible al sector cultural que és sens dubte un dels més perjudicats per aquesta crisi.

Esperem amb il·lusió trobar-nos ben aviat asseguts i assegudes a les butaques del SAT!
SAT! Sant Andreu Teatre

Retorn d'entrades
Els diners de les entrades es retornaran automàticament a tot el públic el més aviat possible. Només les persones que hagin comprat entrades a taquilla s’han de posar en contacte amb entrades@sat-teatre.cat. Pel que fa als abonaments i als xecs regal hem ampliat el seu període d’ús i, si encara no els havíeu gastat els podreu reutilitzar durant la temporada 2020-2021.
Moltes gràcies per la vostra comprensió.

+ info – publicat per