Aquests dies de confinament on l'important és cuidar-nos i
posar la vida al centre ens adonem més que mai de la importància que té la
cultura per a la nostra subsistència. Què faríem sense llibres, cinema,
poemes...? I sense aquelles persones que es dediquen a que tot això sigui
possible: artistes, llibreters, personal de sales de teatre i concerts...?
Arran d'aquesta crisi socio--sanitària hem posat damunt la
taula que la cultura és un bé de primera necessitat però la realitat és que ja
ho sabíem i portem molts anys treballant en aquest sentit. Des del Tantarantana
estem treballant des de casa però tenim moltes ganes de tornar a obrir les
portes, trobar-nos al hall, saludar-nos, xerrar, entrar a la sala amb la llum
tènue, asseure'ns i escoltar el "cric-cric" de les velles butaques
blaves mentre ens acomodem, que el Jordi, l'Ingrid o el Joan apaguin el llum de
sala i que comenci la funció.
I parlant de funcions! Si no estiguéssim confinats aviat
viatjaríem a Madrid, al teatre Conde Duque, amb el projecte comunitari PI(È)CE
i el seu darrer espectacle: OI NÉOI (ELS NOUS), que vam presentar en la darrera
edició del Festival Grec de Barcelona. Com no podrem ser a Madrid ens sembla un
homenatge bonic compartir dos dels espectacles que hem presentat al llarg d'aquests
8 anys de vida. PI(È)CE és un projecte intergeneracional i intercultural que
acosta als escenaris persones migrades de l'aula d'acollida dels instituts Milà
i Fontanals i Consell de cent i un grup de gent gran del barri del Raval i
Poblesec.
+ info – publicat per
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada