20 de febrer 2015

Un 'Tirant lo Blanc' molt humà amb "problemes emocionals" irromp a la Sala Tallers del TNC


publicat per
18 de febrer de 2015

La ITNC Jove Companyia revisa aquest clàssic dirigit per Pere Planella

Planella ha explicat que han fet un 'Tirant lo Blanc' en el qual intenten que els espectadors joves d'avui gaudeixin amb un text "molt divertit ple d'aventures perquè tracta sobre batalles i amor". El director del muntatge espera que això serveixi perquè els joves adolescents s'interessin per aquesta obra i llegeixin aquest llibre present en els plans d'educació. De fet, 'Tirant lo Blanc' s'inclou en el projecte educatiu del TNC i compta amb funcions escolars entre setmana.

En aquest context, Planella ha dit que 'Tirant lo Blanc' és un llibre ple d'erotisme i aquest fet no s'ha amagat. "Hem triat els episodis amorosos que és quan Tirant està a Constantinopla i pot enganxar molt bé amb els adolescents". El director ha considerat que "és clau que a partir d'aquestes aventures amoroses es connecti amb un clàssic". També està molt present en l'espectacle la recreació de les batalles i les estratègies bèl·liques de Tirant lo Blanc.

La Jove Companyia del Teatre Nacional

La ITNC-Jove Companyia del Teatre Nacional va néixer la temporada passada gràcies a la complicitat entre el TNC i l'Institut del Teatre per tal d'investigar i sistematitzar els codis interpretatius d'un actor "clàssic" català. En la seva primera edició, la temporada 2013/2014, es va presentar 'El cantador', de Serafí Pitarra, amb direcció de Xicu Masó, del 2 al 13 d'abril de 2014 a la Sala Tallers. Aquest és un projecte de formació acadèmica per a postgraduats de l'Institut del Teatre amb "la voluntat de proporcionar a joves actors noves eines d'especialització que els permetin treballar amb major qualitat i rigor el nostre patrimoni dramatúrgic".

En aquest espectacle, Enric Cambray és l'encarregat de posar-se a la pell de Tirant lo Blanc. L'acompanyen en el repartiment: Mar Casas, Laura Fité, Laura Pau, Jèssica Pérez, Mònica Portillo, Magda Puig, Lola Sans i Marta Tricuera.

Teatres en xarxa


Després del seu pas a la Sala Tallers fins el 29 de març, l'espectacle farà gira per diferents municipis, a partir de la iniciativa Teatres en xarxa que està format per sis equipaments: el Teatre Núria Espert de Sant Andreu de la Barca; el Teatre Municipal Cooperativa de Barberà del Vallès; el Teatre Can Masallera de Sant Boi de Llobregat; e Teatre Despí de Sant Joan Despí; el Teatre Auditori del Mercat Vell de Ripollet i el Teatre Clavé de Tordera. "Els espectacles l'important és que es facin el màxim possible perquè aquests actors joves tinguin un alt nombre de representacions", ha remarcat Planella, qui ha celebrat aquesta iniciativa.

La ola en el Teatro Valle-Inclán. Madrid



publicat per

California, 1967. Ron Jones, profesor de instituto, decide poner en marcha un experimento para que sus alumnos entiendan los mecanismos sociales que posibilitaron el auge del nazismo. La historia nos resulta conocida principalmente por la muy angustiosa película alemana de 2008 La ola, que trasladaba la historia a nuestros días. Ahora nos llega la adaptación teatral que, después de un exitoso paso por Barcelona, se ha estrenado en el Teatro Valle-Inclán adaptada por Marc Montserrat Drukker e Ignacio García May.

García May y el director deciden mantenerse fieles al tiempo y situación originales (a partir incluso de una labor de investigación en contacto con el propio profesor Jones). Marc Monserrat Drukker dirige de forma efectista un espectáculo que mantiene en todo momento la atención y la tensión (y eso que son alrededor de dos horas y media) y que resulta sin duda sólido y más que interesante. Pero... que no llega golpear al espectador como podría. Uno tiene la sensación de estar viendo un buen espectáculo netamente teatral, más que bueno en algunos momentos. Pero (y ahí está tal vez el quid de la cuestión), tiene la sensación de estar viéndolo, no sintiéndolo. Sin emoción, desde la barrera, como quien dice. Por un lado, la decisión de apartarse de la película y ceñirse al experimento original es sin duda una apuesta sugestiva e inteligente. Pero elimina el poder de identificación y peligrosa cercanía, que era tal vez lo más reseñable del film de Dennis Gansel. Esa barrera para identificarse con los protagonistas se eleva más todavía cuando uno se va dando cuenta mientras avanza la función de que los personajes no tienen matices que les enriquezcan.

Desde la dirección se ha dado unas pautas de interpretación que resultan poco creíbles para el público actual. Que, sin embargo, los jóvenes actores (algunos que suenan catódicamente hablando, otros que vienen del montaje catalán) acatan a la perfección, cumpliendo más que de sobra con ese registro en sus interpretaciones, con energía y dedicación absoluta. Aunque en momentos abusen de un tono de voz exageradamente alto, al igual que Xavi Mira, quien interpreta por su parte al profesor de forma correcta y en un registro compacto junto con el de sus alumnos. Otro pequeño fallo de la puesta en escena, ya que nos hemos puesto, es que desde el principio todo resulta demasiado "organizado" y medido (de repente hablan todos a la vez, se callan todos a la vez, después hablan todos a la vez de nuevo) y no queda patente la contraposición de comienzo y final, con ese orden que, por cierto, asimilan demasiado pronto, ya que a la primera de cambio ya están haciendo coreografías pseudomilitares.

A ver, aún y todo con eso, el espectáculo es muy interesante y es tremendamente entretenido. ¿Merece la pena? Sí. Desde luego, el tema tratado, ese auge del totalitarismo que se cuela casi sin que uno se percate, es para prestarle atención. Pero la pega es que tal vez su digestión es demasiado fácil. Cuando uno lo que esperaba era que se le quedara en el estómago atravesado durante días.

+ infoNombre del montaje: La ola
Disciplina: Teatro clásico
Director: Marc Montserrat Drukker
Autor: Ignacio Gracía May, a partir del experimento de Ron Jones
Reparto: Javier Ballesteros, David Carrillo, Jimmy Castro, Carolina Herrera, Ignacio Jiménez, Helena Lanza, Xavi Mira y Alba Ribas
Creado por: Marc Montserrat Drukker e Ignacio García May a partir del experimento real de Ron Jones
Escenografía: Jon Berrondo,
Vestuario: María Araujo
Iluminación: Albert Faura 
Sonido: Francisco Grande e Igor Pinto
Vídeo: Xavier Bergés
Ayudante de dirección: Toni González
Producción: Centro Dramático NacionalDónde: Teatro Valle-InclánDirección: Pza. de Lavapiés, s/n. MadridHasta: 22.03Horario: Martes a sábado a las 20:30 horas y el domingo a las 19:30 horasPrecio: De 19 a 24 €. Miércoles 50% de dto.Venta de entradas: www.entradasinaem.es


19 de febrer 2015

El Frec de la Paraula / Dia Internacional del Teatre 2015 Mataró



El Dia Mundial del Teatre va ser creat l’any 1961 per l’Institut Internacional del Teatre i se celebra cada 27 de març. Aquest dia s’organitzen milers d’actes relacionats amb el teatre arreu del món alhora que es llegeix un manifest que reflexiona a l’entorn de les arts escèniques i la cultura de la pau.
Mataró se suma a aquesta efemèride amb una programació que vol apropar elements de la formació i la creació teatral als espectadors.

8 actors i actrius d'origen mataroní i de diverses generacions, realitzaran unes lectures dramatitzades de textos teatrals clàssics i contemporanis, d'autor nacionals i internacionals, per donar vida a una proposta escènica on la paraula i la música seran les protagonistes, juntament amb la figura de l'intèrpret, d'aquest esdeveniment únic, especial i irrepetible a la ciutat.

Amb: Jordi Bosch, Clara de Ramon, Sara Espígul, Joan Pera, Roger Pera, Boris Ruiz, Albert Triola i Montse Vellvehí.
Idea i direcció: Marc Molina i Oriol Miras.
Dramatúrgia: Marc Villanueva, a partir de diversos autors.
Producció: Factea Produccions.
Col·laboració: M1TV i Mataró Ràdio.

Acte gratuït amb invitació a recollir a les oficines de Cultura o al web entradesculturamataro.cat.


Organitza: Factea Produccions amb el suport de la Direcció de Cultura de l'Ajuntament de Mataró.

SING, SONG, SWING DE ELS PIRATES TEATRE



Una comèdia fresca i divertida que recorre la història dels grans musicals amb el ritme trepidant del swing interpretat en directe.

Una jove companyia rep l'encàrrec de fer una obra que repassi la història del teatre musical. L'espectador serà testimoni de diversos moments del procés de creació de l'espectacle: assajos, reunions preparatòries, descansos... però també de les vicissituds, els problemes i els conflictes que sorgiran dins la companyia, tant al davant com al darrere de les bambolines.

Sing, Song, Swing ens ofereix un recorregut per la història del teatre musical, amb peces d'autors com Stephen Sondheim, Leonard Bernstein, Gilbert&Sullivan, Bob Fosse, etc., creadors de clàssics del gènere com Nine, Cabaret, West Side Story, etc. Un viatge pel Brodway dels llums de neó, amb música cantada, interpretada i ballada en directe en una comèdia fresca, divertida i desinhibida.

Des de la seva creació el 2001, Els Pirates Teatre han desenvolupat diverses arts escèniques i gèneres i han adaptat textos de la literatura catalana i universal. En són exemple Sing, Song, Swing de creació pròpia, Nit de reis, de William Shakespeare o El darrer triangle creat a partir de l'obra de Joan Brossa.

20/21/22 FEBRER
Divendres i dissabte a les 21 h
Diumenge a les 19 h
Espectacle abonable
MUSICAL
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Durada: 90 minuts
Preu: 15 € / 12 €
Teatre de l'Aurora
Carrer de l'Aurora, 80 (Plaça de Cal Font)
08700 IGUALADA (Barcelona)
Tel. 93 805 00 75

info@teatreaurora.cat

'L'art de triar carxofes' de Jordi Palet



El director de Farrés brothers homenatja a les àvies a través dels records i vivències de la seva padrina Marieta. Una vida que, com les carxofes, conté l'amargor i la dolcesa dins el cor.

Amb aquest espectacle de narració per a adults, amb objectes i un titella, Jordi Palet ens explica seva àvia, la padrina Marieta, a partir de les experiències i records viscuts al llarg d'una vida (gairebé centenària). Una vida que, com les carxofes, conté l'amargor i la dolcesa dins el cor. Un homenatge que s'estén a totes les nostres àvies i padrines. L'art de triar carxofes parla de temes com el pas del temps, del fet d'envellir dignament,dels records...

Entre d'altres projectes artístics, en Jordi Palet és autor de dos llibres i d'una quinzena de textos teatrals, que ha escrit per a diverses formacions però, especialment, per a la seva companyia els Farrés brothers i cia: Operació AVI (2002), El rei de casa (2005), OVNI (2007), Mal de closca (2008), La maleta de l'Agustí (2010), Un bosc de cames (2012), Tripula (2013) i l'espectacle per a adults, Equilibristes (2011).

19 FEBRER
Dijous a les 21 h
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Durada: 60 minuts
Preu: 7 € / 5,50 €
Teatre de l'Aurora
Carrer de l'Aurora, 80 (Plaça de Cal Font)
08700 IGUALADA (Barcelona)
Tel. 93 805 00 75

info@teatreaurora.cat

Audiciones infantiles para 'Laura y el enigma de la música perdida en el vagón de metro'



publicat per
http://www.broadwayworld.com/spain
Audiciones infantiles para 'Laura y el enigma de la música perdida en el vagón de metro'La Coja Producciones busca actores, niños y niñas de 8 a 12 años, para incorporación al musical infantil Laura y el enigma de la música perdida en el vagón de metro, que se representa actualmente con gran éxito en el Teatro Galileo de Madrid. Desde su estreno, este espectáculo musical, el primero en nuestro país protagonizado exclusivamente por niños, ha colgado en varias ocasiones el cartel de "no hay entradas".

Las audiciones se realizarán la semana del 23 febrero, en lugar y hora a determinar por la productora. Los padres o tutores de los interesados deberán enviar el curriculum de los niños a la dirección de correo electrónico lacoja.producciones@gmail.com.


Se valorará la experiencia previa en teatro musical.

18 de febrer 2015

Homar juga amb De Filippo



publicat per
12 de febrer de 2015
Imma Fernández

L'actor dirigeix i protagonitza 'L'art de la comèdia' a la Sala Gran del TNC

Foto : Lluís Homar, Joan Carreras i, al fons, Lluís Villanueva, a 'L'art de la comèdia', emblemàtica peça d'Eduardo de Filippo. @MAY / ZIRCUS

S'ha de celebrar el doblet del gran Eduardo de Filippo (1900-1984) aquesta temporada als teatres públics de Barcelona. Si fa un parell de mesos el genial Toni Servillo va delectar la platea del Lliure amb Le voci di dentro, ara és Lluís Homar qui, al TNC, pren el pols a l'autor napolità amb la reverenciada L'art de la comèdia, sens dubte un dels més lúcids i brillants homenatges a l'ofici entre bastidors.

¿Quina és la funció de les arts escèniques a la nostra societat? ¿Per a què serveix el teatre? Heus aquí la qüestió que fa 50 anys va explorar el mestre italià amb el seu habitual enginy. L'obra s'estrena avui a la Sala Gran (fins al 12 d'abril) en una proposta pilotada per Homar, director i protagonista, acompanyat per un elenc de luxe que completen Joan Carreras, Andreu Benito, Lluís Villanueva, Roger Casamajor, Mar Ulldemolins, Victòria Pagès, Quimet Pla, Oscar Valsecchi, Eduard Muntada i Pau Viñals.

Xavier Albertí ha firmat la traducció i dramatúrgia de la que considera una de les «obres mestres del segle XX». «És un espectacle rodó i amb un compromís profundíssim sobre el que és aquesta professió», afegeix el director del teatre.

En la seva ficció, Filippo es va allunyar del seu Nàpols natal per ubicar la història en una ciutat de províncies italiana, on el nou governador, De Caro (Carreras), es disposa a rebre les seves primeres visites. Accepta escoltar les penes d'Oreste Campese (Homar), director d'una troupe que ha perdut el seu teatret per un incendi. El comediant, àlter ego de De Filippo, invoca la seva ajuda i li demana que assisteixi a la seva funció perquè amb la seva presència demostri a la ciutadania la rellevància del seu art. El polític li donarà un cop de porta.

La trama derivarà en un joc d'equívocs i la confrontació entre realitat i ficció. Campese sortirà emportant-se per error la llista de visitants que el prefecte ha d'atendre i l'amenaçarà amb un ball de màscares: la seva família teatral usurpant les identitats reals. Així, pel despatx del nouvingut aniran desfilant un metge, una mestra, un rector... ¿Són els ciutadans de veritat o són els actors de Campese?

«GRAN FESTA TEATRAL»
Homar presenta l'espectacle com «una gran festa teatral, tremendament divertida i paradigma del teatre popular, concebut perquè el públic disfruti i connecti». Un divertimento amb una hàbil càrrega reflexiva que afronta el pols entre Administració i art. «Era una obra molt especial per a l'autor perquè planteja per a què serveix el teatre, com el viuen els polítics, com ho fa el públic i com ho hem de fer nosaltres», anuncia el director i actor, que ha portat l'anàlisi sobre l'ofici i el seu caràcter efímer a la proposta escenogràfica. Els actors salten a un escenari nu, i l'escenografia es va construint a mesura que avança la representació. «L'essència del teatre és més d'actitud que de mitjans. No es necessiten grans desplegaments», addueix el protagonista de l'aplaudit monòleg Terra Baixa.


El que ha necessitat aquest muntatge, segons Joan Carreras, ha sigut un elenc «cohesionat» i una bona «dinàmica de grup». Albertí destaca el caràcter «autènticament polític» del text perquè «problematitza amb extrema lucidesa una de les claus més candents de la nostra societat: la versemblança. La capacitat de semblar real, sense que importi si ho és o no, una cosa que afecta l'essència de la nostra vida pública i política».

Es comencen a preparar els actes del centenari de l’estrena dels Pastorets de Folch i Torres



La temporada de Pastorets de Catalunya va baixar el teló ahir a la tarda a El Vendrell amb un total de més de 60.000 espectadors. En total, els 55 grups de Pastorets agrupats a la Coordinadora de Pastorets de Catalunya han fet 231 representacions arreu del país i han mobilitzat a més de 6.000 persones que, de manera voluntària, fan d’actors, tramoies, responsables de vestuari, maquillatge, etc.
Des de la Coordinadora es fa una valoració molt positiva de la temporada. Pel seu president, Lleonard del Río, “aquest gran nombre d’espectadors demostra que el fenomen no passa de moda i que tenim un públic fidel que repeteix any rere any”. “Els Pastorets són una tradició molt nostrada del cicle de Nadal, igual que ho poden ser les trobades familiars d’aquesta època, el tió o els Reis”, remarca del Río, que també explica que “la gent ja ho espera i assisteix a les representacions amb ganes de conèixer les novetats tècniques, escenogràfiques, de vestuari i al text que les diferents representacions incorporen any rere any”.
Per les diferents representacions hi han assistit cares conegudes del món de la cultura i la política del país. El president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, va assistir també a una representació de Pastorets, concretament a la que fa la Joventut de la Faràndula de Sabadell del text de Josep M. Folch i Torres.

Propera temporada
La temporada vinent serà la número 100 dels pastorets de Folch i Torres que es van estrenar al desembre del 1916. És per això que la Coordinadora de Pastorets de Catalunya que continua sumant grups a l’organització, ja treballa conjuntament amb la Fundació Folch i Torres en l’organització de l’efemèride.

La Coordinadora

La Coordinadora de Pastorets de Catalunya es va fundar l’any 2007 per aglutinar els grups que representen Pastorets arreu de Catalunya. És una federació d’entitats que té com a objectiu establir un espai de relació i intercanvi entre els diferents grups responsables de les representacions de Pastorets, donar difusió als Pastorets com a element patrimonial de la nostra cultura, potenciar la formació i estudiar i fomentar la recerca del fenomen Pastorets.

El Sagarra es consolida com a teatre de referència metropolità



publicat per
10 de febrer de 2015

Més de 43.000 espectadors van visitar la sala colomenca durant el 2014

El Teatre Sagarra compta amb el suport incondicional del públic. El 2014 es va tancar amb la xifra de 43.854 espectadors, fet que suposa un increment substancial en relació amb l'any anterior (uns 35.000). La sala colomenca es converteix així en una clara referència metropolitana.

El nombre d'espectadors que va registrar el Sagarra el primer semestre del 2014 va ser de 28.592, mentre que 15.262 persones van ocupar el pati de butaques després de les vacances d'estiu.

A les vint obres de la programació estable, se n'hi van afegir dues més del gènere cabaret. D'aquest total, quatre van obtenir suport a la producció per part del teatre.

El 2014 es van programar cinc monòlegs del Sagarra Comedy, sis espectacles de dansa, 16 funcions de les companyies colomenques, dues representacions de la tradició popular catalana, vuit obres per a tota la família, cinc activitats de fidelització per als socis, 15 cessions a les entitats, 35 cessions a les escoles i una infinitat de propostes comunitàries, educatives i formatives.

Entre els actes oficials, s'ha de destacar la gran repercussió de l'entrega dels Premis Nacionals de Cultura.

La qualitat dels espectacles programats i una política de preus realista són els dos ingredients amb què treballa el teatre per consolidar l'afluència de públic.

En aquest sentit, el carnet Sagarra Club, que suposa un descompte del 50%, és atemporal a partir d'ara. Els que tinguin aquest document només hauran de presentar-lo a la taquilla per obtenir l'entrada a la meitat de preu.


Les persones que no el tinguin han d'anar a un mínim de tres espectacles i després disfrutaran permanentment del descompte. El nombre de carnets fets l'any passat va ser de 172.

17 de febrer 2015

La pallassa Priska



publicat per
http://culturamataro.cat

Hora del conte especial Carnestoltes on s'explicarà el conte La pallassa Priska.

Aquest és un conte divertit i entranyable on la seva protagonista, la pallassa Priska, despistada de mena, sempre oblida el seu nas màgic per tot arreu. Sort en té dels seus amics, els habitants de la mar Mediterrània, que sempre li donen un cop de mà per poder-lo trobar.

Narració a càrrec d'Eva González Asensio.
Organitza: Biblioteques de Mataró – Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró
Dimarts 17 de febrer
18 h

Biblioteca Pompeu Fabra

El llegat de La Fura



publicat per
11 de febrer de 2015

La companyia dóna a l'Institut del Teatre els arxius de la seva trajectòria, des del 1974 fins al 2009, que inclou 25.000 documents, entre ells 15.000 fotografies

foto :  Ollé, Tantiñá i Rosa Arnaiz, ahir amb alguns documents donats. DANNY CAMINAL

Des de l'audàcia, la innovació i la creativitat, La Fura dels Baus ha firmat -i continua fent-ho- algunes de les pàgines més memorables del teatre català (Jocs Olímpics inclosos), fins a convertir-se en la companyia de més projecció internacional de la península. Tres dècades i mitja d'un viatge apassionant que ara volen compartir amb tots. Ahir la companyia, representada per Pere Tantiñá, va firmar la donació de tots els seus arxius, des del 1974 fins al 2009, a l'Institut del Teatre per a la seva preservació i divulgació. Uns 25.000 documents, entre ells unes 15.000 fotografies i 500 vídeos, i un total de 4.385 registres, passaran a formar part del fons del Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques (que al maig preveu obrir la seva primera exposició permanent), per facilitar la seva consulta a investigadors i públic en general, en un termini previst de tres mesos.

«És un xollo que es quedin aquest material perquè ens faria molta pena que es deteriorés. Així ens quedem tranquils. Estem orgullosos de deixar aquest gran volum de documents, al qual n'anirem afegint d'altres perquè cada any generem uns 200 documents», va declarar Tantiñá en presència de Salvador Esteve, president de la Diputació de Barcelona i de la junta de govern de l'Institut. Àlex Ollé, un altre dels codirectors de La Fura, va animar els creadors a seguir el seu exemple.


Tantiñá va aprofitar per llançar dards a una societat actual que «en pro de la seguretat» està coartant la llibertat. «Per desgràcia, ara no podríem fer els espectacles dels nostres inicis. Fer sortir un tio en tanga amb una torxa està prohibit. Però ja no ens toca a nosaltres sortir en pilotes i enfangar-nos. Els nous ho tenen difícil».

Temporada Alta 2015 programa dos espectacles a Palafrugell i Torroella de Montgrí



publicat per
12 de febrer de 2015

El Temporada Alta ampliarà les seus del festival i programarà per primera vegada dos espectacles a Palafrugell (Girona) i Torroella de Montgrí (Girona) per a l'edició d'aquest any que se celebrarà d'octubre a desembre.

Segons informa en un comunicat el festival, la Fundació Vila Casas patrocinarà les produccions que es representaran a l'Espai Ter de Torroella de Montgrí i al Teatre Municipal de Palafrugell, espais que cedeixen els ajuntaments d'aquestes localitats.

La Fundació Vila Casas, Bitó Produccions --organitzador del festival-- i els dos ajuntaments han signat el conveni de col·laboració aquest dijous al Museu de Fotografia Contemporània, Palau Solterra, de Torroella.

De moment, Temporada Alta desconeix els espectacles que programarà en aquests nous escenaris, però han avançat que seran obres de creació contemporània i per al públic general.


El director del festival, Salvador Sunyer, ja ha avançat quan va fer balanç de l'última edició que el certamen tenia la intenció d'ampliar les seus més enllà de Girona, Salt, Bescanó, Banyoles i Celrà (Girona), que són els municipis que van acollir els espectacles el 2014.

«Lo importante no es el reconocimiento de los medios de comunicación sino del público » Entrevista Rosa Muñoz Electra Teatro



publicat per
12 de febrer de 2015

¿Cuántas veces hemos leído que para que el ciudadano ame el teatro y la danza hay que educarlo en teatro y danza desde pequeñito? ¿Cuántas veces hemos estado de acuerdo en esta observación? Hoy tenemos la oportunidad de hablar con Rosa Ana Muñoz, profesora que imparte clase de Artes Escénicas en el Bachillerato de Artes Escénicas del IES Leonardo Torres Quevedo de Santander, siendo el único instituto con esta disciplina en toda la comunidad autónoma de Cantabria. Es directora, dramaturga, actriz… al frente de Electra Teatro, pero mucho mejor si nos lo cuenta ella misma ¿verdad?

¿Qué es Electra teatro?

«Es un grupo de teatro especialista en teatro infantil fundado en el año 1994 dentro del seno de la Universidad de Oviedo. Acabamos de cumplir 20 años sobre las tablas del Principado de Asturias con espectáculos para todos los públicos, animaciones y cuentacuentos. En el mes de diciembre estrenamos nuestro último espectáculo en colaboración con Asamblea de Cooperación por la Paz y cofinanciado por el Fondo Social Europeo bajo el título de El gran viaje de Carlota. La temática de la obra se centra en la cooperación dentro del barrio en el que vive la protagonista que busca la integración y la tolerancia a la diversidad cultural. También con esta ONG nos dedicamos actualmente a trabajar el Teatro Fórum dentro del programa Escuelas sin Racismo, que consiste en solventar problemas en las aulas basándonos en el teatro como herramienta. Las temáticas que se tratan tienen que ver con la diversidad cultural, el racismo, la xenofobia, el acoso, el cyberbulling y los Derechos del Niño.»

¿Cuál es tu papel?

«Soy la directora del grupo, además de cofundadora, productora, actriz y dramaturga. He sido profesora de dirección de escena en la ESAD y PD del Principado de Asturias y actualmente imparto clases como profesora especialista en el Bachillerato de Artes Escénicas en el IES Leonardo Torres Quevedo de Santander, Cantabria. Considero que en los más jóvenes se encuentra el futuro de las artes escénicas.»

Sería necesario especializarse en teatro para ellos (jóvenes) de igual modo que existe el teatro infantil y la diversidad de géneros y temáticas

¿Es fácil encontrar en el ámbito de secundaria a jóvenes con talento inclinados a la representación teatral?

«Sí, porque el alumnado que cursa nuestros estudios tiene inquietud artística y sobre todo escénica. Muchos de ellos poseen vinculación con las artes escénicas, bien a través de sus estudios en el Conservatorio, bien a través de escuelas de danza o teatro como Miriñaque, y algunos además del bachiller continúan formándose también en el Palacio de Festivales. Desde nuestro IES fomentamos las artes escénicas todas las semanas con una actividad abierta a todo el alumnado del centro y que se denomina: Miércoles a escena. Se realiza durante el primer recreo en el Aula Juanjo Mier un “mini” espectáculo de música, baile, danza o teatro dirigido a todo el público e interpretado por alumnos y alumnas del propio centro. Es una propuesta con mucho éxito porque así todos pueden ver el talento y las habilidades escénicas de los protagonistas que no dejan de ser alumnos del propio centro.»

¿Por qué es tan importante promocionar el teatro entre la gente joven?

«Porque es una manera de desarrollar el talento, la creatividad y la imaginación, así como el trabajo en grupo. El teatro les enseña que para poder lograr algo hay que trabajar en conjunto, uniendo fuerzas para conseguir entre todos el mismo fin, y que solo así se pueden ver los frutos del trabajo.»

¿Qué se podría hacer para que los jóvenes fuesen más al teatro en nuestro país?

«Ofertar temáticas y espectáculos adecuados a los adolescentes, a su realidad, a sus necesidades y a sus inquietudes. Sería necesario especializarse en teatro para ellos de igual modo que existe el teatro infantil y la diversidad de géneros y temáticas. También es necesario formar a los adolescentes en la visión de espectáculos, es decir, como público porque no debemos olvidar que ellos son los espectadores del futuro, pero teniendo en cuenta que deben acudir a espectáculos apropiados.»

Fruto de vuestra labor, ya habéis logrado que los alumnos ingresen en Escuelas Superiores de Arte Dramático de todo el territorio nacional: Murcia, Valladolid, Madrid, Asturias… ¿Qué valoración hacéis? ¿Alguno trabaja en alguna compañía estable profesional?

«El Bachillerato de Artes Escénicas es el primer peldaño que los alumnos deben subir para ingresar en las Escuelas de Arte Dramático. Trabajamos con ellos el Lenguaje y Práctica Musical, así como el Análisis, los acercamos a la Anatomía aplicada a la danza y a las Artes Escénicas en general, con la finalidad de sentar las bases de lo que luego será su carrera profesional. Les enseñamos las diferentes técnicas de interpretación que existen, así como la importancia que tiene la improvisación y el conocimiento del cuerpo y de la voz. Los resultados de los alumnos en las pruebas de acceso han sido más que satisfactorios ya que hemos conseguido que el 100% ingresara en la Escuela que había elegido lo cual refuerza nuestro trabajo y el camino a seguir.

Actualmente los alumnos, excepto los que están en Madrid, se están formando, y antes de que se fueran realizaron su primer trabajo profesional en el Día Internacional de los Museos en Altamira, donde realizamos en colaboración con la Escuela de Arte numero 1 y con el propio museo una Performance denominada Altarmira, el tiempo en tus manos, que se enmarcaba dentro de un proyecto de nuevos talentos denominado Ritmove. El éxito fue tan grande que no se descartan colaboraciones posteriores. De hecho, actualmente, el museo tiene abierta una exposición de la actividad.»

¿Qué dirías a aquellos adolescentes que se plantean acercarse al teatro?

«Que lo hagan sin miedo, que sepan que esta es una profesión de mucho sacrificio y de mucho trabajo y que lo importante no es el éxito o el reconocimiento de los medios de comunicación sino el del público que es el que llena las salas y los teatros. Y sobre todo la satisfacción de hacer lo que te gusta, y hacerlo bien, dejándote la piel. El teatro es una forma de vida.»


Qué agradable ver que hay quien se ocupa de transmitir los valores de las Artes Escénicas a las nuevas generaciones. La pena es que no haya más institutos dotados de estas herramientas para lograr un mayor impacto en la población. Nos ha parecido una entrevista interesantísima y un excelente caldo de cultivo de nuevos talentos sobre el escenario. Rosa Muñoz, un nombre a tener en cuenta.