Demà la crònica

el punt
26 juliol 2003

Manuel Cuyàs
Itinerari pel programa festiu del dia de les Santes de Mataró, des de la missa cantada i orquestrada del matí, acte central i original de la festa, fins al sarau de la nit



El dia de la festa major de Mataró, el 27 de juliol, és un dia rodó: comença solemne, gairebé greu, amb una missa que és tot un monument musical, i acaba amb una disbauxa a baix a mar.
Foto: EL PUNT.
Demà em llevaré de bon matí, em mudaré i el primer que faré és anar a la porta de l'ajuntament a veure primer com hi arriben les autoritats i després com aquestes autoritats, un cop totes reunides, enfilen el camí cap a Santa Maria. Aquesta cerimònia municipal amenitzada amb música de banda té alguna cosa d'altres temps i algun eco republicà i afrancesat que a mi m'agrada molt. El meu gust és molt compartit perquè cada any hi ha més gent que no se la vol perdre tot i que la majoria ha anat a dormir molt tard o encara és l'hora que hagi anat a dormir.La desfilada d'autoritats, banda i gegants cap a Santa Maria té el seu punt culminant al carrer Nou. Això ja ho he dit altres vegades, però és que tot el que diré en aquesta crònica, una crònica d'uns fets que encara han de passar, ho he dit altres vegades. Les Santes són cada any les Santes i les cròniques que els van al darrere són tant les mateixes cròniques que es poden escriure, publicar i llegir al davant. Érem al carrer Nou. El contrallum que aquella hora es produeix en aquell carrer fa que, vistos des de la Riera, els personatges i figures que avancen cap a la plaça de Santa Maria semblin aquells retallables de paper que la casa Paluzie havia imprès abans de la guerra i que encara es poden trobar en alguns mercats de vell.Quan les autoritats hagin entrat a Santa Maria per la porta principal del temple, jo m'encaminaré cap a la del Fossar Xic. Buscaré un bon lloc on seure i em disposaré a seguir de cap a cap la missa cantada i orquestrada que fa que la festa major de Mataró sigui una festa amb personalitat pròpia i no s'assembli a cap altra festa major de Catalunya o del món. Aquest any hi torna a cantar de solista la Rosa Mateu. La Rosa Mateu havia estat alumna meva -no de música ni de cant; d'història i de català- i procuro seguir-li la carrera tant com puc. Puc poc perquè la carrera de la Rosa Mateu té molta volada i no puc anar d'aquí a allà del continent com fa ella, però n'estic informat. Un altre solista de projecció continental que canta la Missa de les Santes aquest any és Josep Fadó. Rosa Mateu és de Vilassar de Dalt i Josep Fadó és de Mataró i tots dos demostren que si tots els actors de Mataró que han fet carrera professional han sortit dels Pastorets de la Sala Cabañes, tots els cantants de Mataró i el seu veïnat han intervingut a la Missa de les Santes. Els Pastorets i la Missa de les Santes: els dos principals monuments de Mataró són uns monuments intangibles, cíclics en el temps i que posen en joc cossos, veus, músiques i passió.Sortint de la Missa de les Santes faré una mica de relacions públiques amb els de cada any -Maria Àngels i Pere, aquest any la corbata és llisa- i després d'escoltar la repicada de campanes em desplaçaré cap a l'ajuntament no seguint la desfilada d'autoritats i gegants sinó fent drecera pel carrer Nou i la Riera, on em trobaré amb altra gent. Veuré l'entrada dels gegants a l'ajuntament, faré l'oh reglamentari quan hi entrin la geganta i en Robafaves i passaré la calor que per les Santes s'ha de passar, que és molta i igualment reglamentària, reglamentari com tot el que ha passat fins ara i des d'ara encara ha de passar.Dinar familiar amb xampany, que no falti el xampany, comentaris de si aquest any la missa ha sonat millor que l'any passat i després, a la tarda, aquella somnolència en el racó més fresc de la casa, aquell racó on les cortines més s'estufen amb l'aire.La desfilada del vespre que veuré des del balcó i, més tard, els focs artificials de la platja i el sarau de baix a mar són el contrapunt disbauxat, sorollós i cromàtic d'un dia que de tan solemne com havia començat podia fer pensar que a Mataró, més que celebrar una festa, commemorem alguna cosa greu. Home, alguna cosa greu commemorem si pensem en les dues veïnes de la ciutat que van ser martiritzades i mortes per defensar els seus principis més íntims. Per això la festa de les Santes, la jornada del 27 de juliol, és tan rodona i ben estructurada. Al matí fem la comunió dels sants i del migdia en avall fem la comunió dels vius, i totes dues comunions ens fa sentir comunitat i ciutadans de la ciutat de les Santes.