El CAET de Terrassa va estrenar 'Endevina qui ve a sopar',
on el públic va a cases d'estrangers
publicat per
www.elperiodico.cat
3 de juny de 2014
Imma Fernández
Anaven al teatre i van acabar més estupefactes que Katherine
Hepburn i Spencer Tracy al rebre a casa seva Sidney Poitier, el nòvio de la
seva filla, a Endevina qui ve a sopar. A la pel·lícula que va muntar el Centre
d'Arts Escèniques de Terrassa (CAET), en coproducció amb Qadar, el 23 de maig,
els papers estaven canviats. Els amfitrions eren els exòtics (cinc famílies de
Mali, el Marroc, Nicaragua, l'Índia i Ucraïna). Obrien les seves cases al
públic (entre sis i deu persones) i representaven una vetllada
escenicogastronòmica. Àpat i tradicions, música, costums... dels seus països
d'origen. L'experiència -Endevina qui ve a sopar- va sorgir el 2012 a Torí, on
s'ha consolidat com a esdeveniment anual, i Pepe Pla, director del CAET, va
decidir exportar-la per primera vegada a Espanya. Tenint en compte l'èxit
aconseguit, es preveu la seva repetició.
La cita era al Teatre Principal de Terrassa. Després de
comprar l'entrada -16 euros-, els espectadors eren repartits en grups sense
saber a quin país viatjarien. A alguns se'ls van emportar en furgonetes als
domicilis més allunyats. A la casa de les encantadores germanes Hattouchi, de
Rabat, hi van anar a peu 10 anònims visitants. Un parell d'ells no sabien de
què anava el muntatge. Millor. Van al·lucinar. Ja a taula, una jove, encara
convençuda que assistiria a una obra teatral, va exclamar sorpresa: «¡Però si
això és un sopar! ¿I els actors qui són?». I tots es van mirar a la caça
d'algun possible infiltrat entre els assistents.
La funció, que seguia una dramatúrgia dissenyada pels
organitzadors, va prosseguir de sorpresa en sorpresa mentre s'anaven degustant
exquisits plats marroquins: amanida jardinera, cuscús, tagín de vedella i -amb
els estómacs ja a rebentar- un enorme i lluent pollastre. «Us hem preparat els
plats típics d'un casament», explicaven les amfitriones, que van invitar a la
vetllada altres amics marroquins. «Em va semblar una gran idea, l'únic problema
era trobar temps per cuinar perquè treballo tot el dia», va explicar Hattouchi,
encantada d'intercanviar idees i costums amb el seu públic.
Música i tradició
La música i una desfilada de vestits tradicionals van animar
la representació, amb un guió improvisat en què es va parlar de la Meca, els
casaments, els dialectes, la religió, la gastronomia, els nòvios... Entre
rialles, la vetllada va acabar amb un unànime pensament del públic: «¡Volem
repetir!».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada