La XVII edició se celebrarà el pròxim 5 de juny al Casal de
Fals (Fonollosa) amb una vintena de menuts dalt de l’escenari
Després d’un any d’aturada obligada per la pandèmia, els més
menuts tornen a pujar a escenari amb la XVII Mostra de Grups Infantils Amateurs
de Teatre de Catalunya. La cita és el pròxim 5 de juny al Casal de Fals
(Fonollosa, carrer de les Escoles, s/n).
Es tracta d’una activitat organitzada per la Federació de
Grups Amateurs de Teatre de Catalunya que vol incentivar els més petits a participar
en grups no professionals de teatre i, d’aquesta manera, assegurar la
continuïtat d’aquest moviment associatiu. En l’edició d’enguany, i donades les
restriccions per la pandèmia i que el curs 2020 va estar aturat, hi
participaran una vintena de nens i nenes, una xifra sensiblement menor a
l’habitual. Amb tot, la diversió està assegurada amb un programa que arrencarà
a les 10 h amb l’arribada dels actors i un esmorzar amb coca, xocolata i fruita
per a tothom.
El tret de sortida de la mostra el donarà l’espectacle
Alicia en el món de les Meravelles, a càrrec del grup La Tribu Teatre, d'Olesa
de Bonesvalls. A continuació es projectarà El teatre de l'escola, a càrrec de
l'Agrupació Sant Jordi de Fonollosa. Després d’una estona d’esbarjo per als
infants, pujarà a l’escenari l’obra Un aniversari molt divertit, a càrrec del
grup Segle XX, de Sant Fost de Campsentelles. Després hi haurà actuació musical
dels nens i nenes de Fals i dinar de germanor.
En la represa de la tarda, tornada al Casal de Fals per assistir a
l’espectacle L'Atrapasomnis, a càrrec del grup Deixalles '81, de Sant Feliu de
Codines. I la jornada acabarà amb una actuació musical i el lliurament de
records als participants.
Per assistir de públic cal que us inscriviu enviant un
correu a inscripcionsfals@gmail.com
o trucant al 652 028 931
+ info – publicat per
tornaveu.cat
Tots els qui hem representat els Pastorets alguna vegada,
sabem que es tracta d’una obra molt especial. El coneixement mil·limètric que
el públic té del text, la il·lusió que genera entre els més petits, les picades
d’ullet humorístiques sobre temes d’actualitat que sovint s’hi inclouen... No
sense motiu, són l’expressió escènica més emblemàtica i patrimonial de
Catalunya. Amb en Josep Peramiquel, escollit recentment com a coordinador
general de la Coordinadora Pastorets de Catalunya, hem conversat sobre la
història recent dels Pastorets: la dignificació social de les obres, el paper
que hi poden jugar els professionals, el rol que ha exercit com a escola
teatral, i també sobre com els grups han viscut la darrera temporada, òbviament
marcada per la pandèmia.
Més de 250 representacions i 65.000 espectadors cada any.
Què tenen els Pastorets, que són tan
populars?
Crec que hi conflueixen diferents factors. D’una banda, és
una tradició molt arrelada, amb segles d’història, que ja conforma en el pòsit
dels pobles. A més, són un punt de trobada i connexió generacional en el qual
la gent s’hi troba bé. Com a grup de teatre, es basen en un treball d’equip que
genera vincles de comunitat i pertinença. En els Pastorets, la participació i
creativitat de tothom són molt importants. A més, sovint tenen un to humorístic
que ens permet tornar a l’infant que portem a dins. Més encara en les dates de
Nadal. La suma d’aquests elements fa que la tradició encara sigui vigent. Jo
soc dels que penso que les tradicions no s’han de conservar per nostàlgia, sinó perquè ens són
útils. I els Pastorets ho són.
Molta gent associa els Pastorets a l’obra escrita per Folch
i Torres el 1916. Ara bé, la primera referència de representacions es remunta a
1678 i el primer text escrit conservat data de 1776. Quins són els seus
orígens?
A més de l’obra de Folch i Torres, que és la més
representada, hi ha molts altres textos: el de Pitarra, el de Pàmies, el del
Picas, i també moltes variants locals. Aquesta diversitat dona riquesa al
conjunt. És un exercici saludable fer una ruta per Catalunya per conèixer tots
les versions que s’interpreten.
L’origen dels pastorets es troba en les representacions
medievals, que originàriament interpretava el poble a les esglésies durant
Nadal i la Pasqua. Amb el pas dels temps, aquelles litúrgies populars es van
transformar en expressions dramàtiques que
van començar-se a representar als teatres. Així van anar evolucionant fins als formats
d’espectacle actuals.
Formes part de la Coordinadora de Pastorets des de la seva
constitució, l’any 2006. Com has viscut aquests quinze anys?
La Coordinadora va ser constituïda per sis grups, i
actualment en som seixanta-dos. En els primers compassos, poca gent sabia
quines podien ser les seves funcions. Ara bé, ja des dels inicis teníem molt
clar que calia crear una opinió pública més favorable al fenomen dels Pastorets.
En l’argot popular, fins i tot es deia “això sembla fer els Pastorets!” com a
expressió pejorativa. No estàvem d’acord amb aquesta rèmora caduca i sense
rigor que se’ns adjudicava, ja que les obres que representem són molt dignes i
de qualitat. En aquests quinze anys, hem aconseguit que es parli més i millor
sobre els Pastorets. D’altra banda, les representacions eren un fenomen molt
local. Amb la Coordinadora, hem contribuït a evidenciar que som una expressió
de país.
La darrera temporada ha estat la més complicada. Des de la
Coordinadora heu denunciat que les companyies professionals han tingut menys
restriccions que els grups de teatre associatius.
En les setmanes anteriors a les representacions de
Pastorets, vam patir força. La situació va ser una mica caòtica, no quedava
clar que es podia fer i que estava prohibit. Els grups volien seguir les
directrius de la Generalitat, però al mateix temps no deixar de preparar les
obres. No va ser gens senzill. Per normativa, no podíem assajar amb unes condicions
mínimes. En contrast, vam observar que el teatre professional tenia més
possibilitats, era valorat amb uns altres paràmetres. Ens vam qüestionar el
motiu d’aquestes diferències en les restriccions. “El risc de contagi varia
d’un professional a un amateur?” Des de la Coordinadora vam considerar que les
decisions es van prendre per motius no sanitaris. Vam respectar la decisió,
però no la vam poder compartir. S’ha d’ajudar els grups professionals, quan
tenen problemes, però també els amateurs.
Els grups de Pastorets van saber adaptar-se a aquest context
tan excepcional?
Hi va haver grups que no van poder fer representacions,
altres que van fer activitats paral·leles en substitució i cap a vint-i-cinc grups van mantenir la
tradició. Es van fer unes 120
representacions que van congregar uns 10.000 espectadors. Vist amb
perspectiva, considero que es va “salvar” molt bé la temporada. El mèrit
principal no és de la Coordinadora, tot i que crec que vam fer una feina molt
positiva, sinó dels grups, que van fer un sobreesforç extraordinari. En un
espectacle de Pastorets hi intervenen moltíssimes persones. El repartiment es
va haver de reduir, i també treballar amb un text i una dramatúrgia adaptats a
les restriccions. El volum de feina va ser ingent.
Com a gestor i dinamitzador cultural, m’interessa
plantejar-te un debat habitual en molts col·lectius de cultura popular. Creus
que les actuacions s’han d’organitzar exclusivament des de l’associacionisme, o
també han de comptar amb suport professional?
Soc dels que penso que s’ha de mantenir l’esperit associatiu
i de voluntariat. No obstant això, crec que en determinats moments i àmbits és
positiu comptar amb suports professionals. Incorporar-los ens pot enriquir, fer
créixer com a col·lectiu, i aconseguir uns millors resultats. En alguns
astorets que incorporen música en viu, és habitual que els músics siguin
professionals; o que es compti, per exemple, amb els serveis d’un escenògraf;
fins i tot casos de directors professionals que introdueixen renovacions completes en la dramatúrgia de l’espectacle. Tots
aquests casos ajuden que l’obra millori, s’enlairi i tingui més acceptació
entre participants i públic.
Més enllà de la resposta a aquesta pregunta, des de la
Coordinadora heu treballat molt per a dignificar les representacions de
Pastorets i introduir-hi elements innovadors; a l’escenari, però també en
aspectes logístics, com la gestió de les entrades.
Hem intentat divulgar bones pràctiques en tots els àmbits.
En l’organització de les representacions, però també sobre aspectes més
tècnics, com ara tallers de decorats, xerrades sobre la il·luminació dels
espectacles, qüestions de pirotècnia o fins i tot una sessió amb un mag que ens
va explicar quins trucs es podien incorporar a les funcions. També hem treballat
en la gestió de les entitats i temes d’arxivística. Aquest darrer punt
segurament és una assignatura que encara tenim pendent. Hem de marcar pautes i
ajudar a conservar tota la documentació que s’ha generat sobre Pastorets, i que
en el futur sigui consultable per a la comunitat d’estudiosos i persones
interessades.
Els Pastorets són una escola escènica de primera magnitud.
Els Pastorets poden representar-se amb un format molt
senzill, i també d’una manera molt espectacular. En qualsevol cas, foren les
primeres peces que van arrelar i van fer-se populars. Molta gent que hi
participava, probablement va obrir el camí del teatre associatiu, que a
Catalunya és molt ric.
Com esmentava abans, crec que la tradició dels Pastorets ha
perviscut perquè ha estat útil per a totes les generacions. Durant el
franquisme, eren una escola per aprendre la llengua catalana, un dels pocs
llocs on es podia escoltar la llengua ben parlada. Durant dècades, també ha
estat una escola de teatre. Molts actors professionals reconeixen, i fins i tot
ho diuen amb un punt d’orgull, que els seus primers passos en els escenaris van
ser en el món dels Pastorets. Fa anys no ho deien o ho feien amb la boca
petita.
La pandèmia ha obligat a crear un text adequat a les
restriccions. Creus que necessitem un nou text de referència, per al segle XXI?
Els col·lectius de cultura popular hem de seguir l’evolució
dels temps que vivim. En els Pastorets, podem seguir interpretant els textos
clàssics des d’una mirada actual, i tampoc ens ha de fer por trobar textos
innovadors. Alguns dels grups associats a la Coordinadora ja estan avançant en
aquest camí. La pandèmia ens ha obligat a accelerar aquesta reconversió. Els
grups s’han vist obligats a trobar fórmules noves. Des de la Coordinadora, vam
encarregar un nou text, titulat els Pastorets de casa nostra, que a més
d’adaptar-se a les restriccions (menys durada i participants), també
incorporava temes d’actualitat, com ara la mirada de gènere. Com aquesta
proposta, que potser alguns grups es faran seva, en poden sorgir altres.
Aquests textos contemporanis han de poder conviure, amb tota normalitat, amb la
interpretació fidel de les obres clàssiques.
La covid-19 va obligar l’ajornament del IV Congrés de
Pastorets, que estava previst celebrar entre el 12 i 14 de març del 2020. Segur
que esteu treballant per celebrar-ho quan la situació ho permeti.
Tenim previst que s’organitzi a la primavera del 2022.
Pensem que és millor esperar una mica per tal que el congrés pugui celebrar-se
presencialment. A més dels temes que s’hi tracten, els congressos també són
importants per trobar-se, compartir inquietuds amb més proximitat i gaudir dels
valors de la relació personal i de grup.
+ info – publicat per
tornaveu.cat
La Coordinadora de Pastorets de Catalunya ha renovat la seva
junta directiva després de l'assemblea general ordinària telemàtica
celebrada el passat 29 d'abril de 2021. Per primera vegada els Pastorets de
l'Espluga de Francolí, del grup Tratea Teatre del Casal, hi tindran un
representant: Àngel Tierz, des de fa un any i mig coordinador dels Pastorets
de l'Espluga, on durant dues dècades ha representat el paper de Getsè. Tierz
serà tresorer de la nova gestora liderada per Josep Peramiquel (Súria, 1961),
que ha estat nomenat nou coordinador general en substitució de Lleonard del
Río, coordinador general els últims set anys. A l'assemblea van participar-hi
26 associacions o grups de Pastorets de tot el país.
La nova junta té representants de Súria, Cardona,
Balsareny, Sabadell, Igualada, Mataró, l'Ametlla de Merola, Navarcles, Berga,
Vilanova i la Geltrú, Girona, Manresa i des d'ara també l'Espluga de
Francolí, essent l'únic municipi del Camp de Tarragona que assumeix aquesta
responsabilitat. Cal recordar que l'Espluga també té representant a la junta
de la Federació de Pessebres Vivents de Catalunya, de la qual l'espluguina
Núria Giné n'és també la tresorera, situant així el municipi en la màxima
responsabilitat a nivell de país pel que a fa a les dues grans tradicions
nadalenques espluguines.
+ info – publicat per
Àngels Tierz -parlant als micròfons- a la presentacio del
IV Congrés de Pastorets_Arxiu
www.novaconca.cat
