27 d’octubre 2001

L'AUCA DEL SENYOR ESTEVE





EL PUNT
27 octubre 2001

Associació Cultural i Recreativa Pere Cot de Tordera. Grup Escènic La Flor de la Palma de Teià. L'equip de maquilladores. L'equip directiu al complet i els últims retocs.

TERESA MÁRQUEZ .


A més de la secció teatral, l'entitat disposa d'una secció coral i una de dansa. Sense un local propi, la desena de representacions previstes al llarg de l'any es fan tant al Clavé com a l'envelat o al pavelló.Amb prop de cent anys en l'organització d'activitats teatrals, La Flor de la Palma agrupa un gran nombre de veïns aficionats a les arts escèniques. Està considerada un dels eixos fonamentals de la vida social del poble.Aquest grup de dones destaca per la coordinació a l'hora de caracteritzar els actors. Abans de cada sessió, per les seves mans passen la cinquentena de persones que s'hauran de transformar en la gent de principis del segle XX.Bona part de l'èxit de l'obra recau en la bona entesa de l'equip directiu, encapçalat per Joan Peran. El formen un grup reduït de gent provinent de diferents formacions teatrals de la comarca, amb l'objectiu d'aportar la seva experiència i de donar una visió més àmplia del que passa dalt de l'escenari. D'altra banda, els últims retocs a cada personatge són bàsics per acabar el procés de transformació. A L'auca del senyor Esteve també hi participen el Tranvia del Foment Mataroní de Mataró, el Grup de Teatre del Casal d'Alella i el Patronat Teatre de Vilassar de Mar, qua no surten a les fotografies i que, majoritàriament han participat com a suport d'altres activitats que no són les pròpiament escèniques.

L'AUCA DEL SENYOR ESTEVE - CENTRE CULTURAL I RECREATIU DE PINEDA

EL PUNT
27 octubre 2001

TERESA MÁRQUEZ .
D'ells va sorgir la idea de muntar una obra de l'àmbit maresmenc. Tenen una escola de teatre amb molta empenta i amb un planter de joves actors que han demostrat la seva vàlua amb obres com El club dels poetes morts. Precisament són el grup més nombrós que participa a L'auca del senyor Esteve i la majoria són joves intèrprets.

EL GRAN REPTE DE L'AUCA - TRETZE GRUPS ESCÈNICS DE LA COMARCA INAGUREN AVUI L'OBRA "L'AUCA DEL SENYOR ESTEVE" DE SANTIAGO ROSIÑOL


EL PUNT
27 octubre 2001

En la peça, dirigida per Joan Peran, hi intervenen un centenar d'actors i tècnics, des de Teià a Tordera S'estrena a Sala Cabañes de Mataró i viatjarà a una dotzena d'escenaris del Maresme fins al juny del 2002

TERESA MÁRQUEZ . Mataró

Compte enrere pel gran repte del teatre amateur de la comarca. Ha fet falta prop d'un any per posar a to la versió concebuda per la Coordinadora de Grups Amateurs del Maresme de L'auca del senyor Esteve, original de Santiago Rusiñol. La idea que va sorgir de forma espontània ha evolucionat fins a transformar-se en un projecte gegantí que ha involucrat prop d'un centenar de persones provinents de grups escènics de dotze municipis del Maresme, des de Tordera fins a Teià. Aquesta nit, a les 10 i en una sessió només per a convidats i on està previst que hi assisteixi Marta Ferrussola, s'obrirà el teló a la Sala Cabañes de Mataró.
+ Els actors i actrius del grup de Sala Cabañes, on aquesta nit s'estrena la macroproducció de teatre amateur «L'auca del senyor Esteve». Foto: TERESA MÁRQUEZ. Nervis, detalls que havien passat per alt, últims retocs al vestuari i al maquillatge, cronometrar els canvis d'escenari, repassar el paper, provar la il·luminació i el so... Ahir va ser el dia de l'assaig general de L'auca del senyor Esteve i l'últim moment per solucionar tot allò que no s'havia pogut resoldre abans. L'escenari i la platea de Sala Cabañes es va omplir a partir de les nou del vespre amb els actors i els membres de l'equip tècnic aquests havien arribat abans per representar l'obra més coneguda de Santiago Rusiñol, el clàssic triat per fer la presentació en societat de la Coordinadora de Grups Amateurs del Maresme. Aquesta entitat, nascuda fa poc menys d'un any, ha volgut demostrar que la passió pel teatre pot superar totes les dificultats.El projecte, presentat en el Casino del Masnou a final del 2000, va donar una idea del repte a què s'enfrontaven prop d'un centenar de persones que volien superar amb escreix les representacions locals que organitzen periòdicament. Es tractava de buscar una proposta que combinés la tradició escènica amb un nombre elevat d'actors. La tria va recaure en una obra modernista que reflecteix el quadre de costums i prejudicis de la petita burgesia catalana. El senyor Esteve, protagonista del muntatge, es va convertir arran de l'estrena el 1917 al Teatre Victòria del Paral·lel en un dels escassos arquetipus que ha donat la literatura catalana.La superació de la prova d'aquesta nit i de la resta de nits en què es representarà a dotze poblacions de la comarca suposarà el convenciment que els projectes culturals amb vocació supramunicipal poden ser possibles. El director de l'obra, el mataroní Joan Peran destaca que hi ha un abans i un després del teatre amateur de la comarca a partir de L'auca del senyor Esteve. A banda de valorar el magnífic i desinteressat treball de tot l'equip que ha rebut el suport econòmic de Caixa Laietana , Peran ressalta els llaços de companyonia i amistat que s'han creat entre tots.Entre les invitacions d'aquesta nit destaca la de Marta Ferrussola i l'actor mataroní Jordi Bosch, que ha accedit a apadrinar el muntatge.

13 d’octubre 2001

LLAÇOS D'UNIÓ EN EL TEATRE

EL PUNT
13 octubre 2001

TERESA MÁRQUEZ . Mataró

Els objectius de la Coordinadora de Grups de Teatre Amateur del Maresme han estat molt clars des del seu naixement. En primer lloc, fomentar i promoure la cultura popular a la comarca. En segon, crear llaços d'unió a través del teatre amb l'Alt i el Baix Maresme i en tercer, aprofundir en l'intercanvi d'idees, creacions, material i projectes. Durant la reunió de dimarts passat, Joan Peran va insistir que el projecte ha pogut ser una realitat gràcies a la bona entesa entre tots els membres de la coordinadora. «Hem compartit moltes coses, però sobretot hem cultivat una profitosa amistat entre la gent que estima el teatre», va dir.Les dates per representar L'auca del senyor Esteve a la comarca ja estan repartides. Després de Mataró el 25 i el 28 d'octubre es farà a Pineda, el 10 i l'11 de novembre; a Malgrat de Mar el 24 i 25 de novembre; a Arenys de Mar l'1 i 2 de desembre; a Canet, el 2 i 3 de febrer; a Llavaneres, el 24 de febrer; a Calella el 2 i 3 de març; al Masnou, el 9 i 10 de març; a Tordera, el 20 i 21 d'abril; a Vilassar de Mar, l'11 de maig i a Teià el 22 de juny

ÚLTIMS RETOCS PER ESTRENAR LA MACROPRODUCCIÓ DE TEATRE AMATEUR "L'AUCA DEL SENYOR ESTEVE"


EL PUNT
13 octubre 2001

Hi participen tretze grups de la comarca i es presentarà el 27 d'octubre a Sala Cabañes de Mataró
TERESA MÁRQUEZ
Mataró.

Tot està a punt. El teatre amateur de la comarca s'enfrontarà el 27 d'octubre a la prova de foc de l'estrena de la macroproducció L'auca del senyor Esteve i que ha involucrat dotze grups del Maresme. Noranta-quatre actors, de Teià a Calella, posaran en escena el clàssic català a la Sala Cabañes de Mataró sota la direcció de Joan Peran. A principi de setmana, la Coordinadora de Grups Amateurs de Teatre del Maresme va presentar en roda de premsa la feina menys coneguda, però no per això la menys valorada. L'escenògraf, les responsables de vestuari i les maquilladores van parlar de la seva participació en el projecte.

Una de les actrius de «L'auca del senyor Esteve» durant el procés de transformació en el seu personatge. Foto: T.M.

Les primeres xifres oficials del que ha representat el projecte de L'auca del senyor Esteve són prou evidents de l'esforç que ha suposat tirar endavant la iniciativa. Des del novembre de l'any passat s'han invertit més de 300 hores d'assaig i més de 3.500 quilòmetres per traslladar l'equip d'actors i tècnics als diferents teatres i sales de la comarca.Segons va admetre el director del muntatge, el mataroní Joan Peran, es tracta de la proposta més difícil a la qual ha hagut de fer front, però, alhora, la més gratificant. No en va, aconseguir que prop de 100 persones es coordinin per aprendre el text i interpretar-lo és «una tasca molt dura».Segons es va explicar dimarts, l'obra està del tot embastada i ara es treballa per resoldre els últims detalls abans de la presentació el 27 d'octubre vinent a la Sala Cabañes de Mataró. Per demostrar que la feina de conjunt no s'ha limitat a repartir els papers entre els actors de les diferents companyies, es va donar veu a aquelles persones que fan la feina fora de l'escenari. En aquest sentit, Jordi Abelló va explicar els passos que s'han seguit per aconseguir una escenografia «que convenci i també que sigui fàcil d'instal·lar i de transportar».Per la seva banda, les responsables de vestuari Joana Sánchez i Dolors Escamilla van mostrar els esbossos dels diferents vestits que portaran els actors i van assenyalar la importància de la col·laboració entre tots els grups, que han cedit bona part de les peces de roba. Finalment, la cap d'àrea de perruqueria i maquillatge, Esperança Pallarolas, va mostrar quin ha estat el procés per aconseguir la imatge dels personatges que evolucionen i creixen al llarg de l'obra.

22 de setembre 2001

LES HISTORIES DE TRES DONES MADURES , DEMÀ AL ZORRILLA AMB "REVISIÓ ANUAL"

EL PUNT
22 setembre 2001

LAURA GARCIA .
Badalona
En una sala d'espera d'una metegessa geriàtrica es troben tres dones que no es coneixen, dues són grans i la tercera té entre 50 i 60 anys. «Són tres destins, tres mons, tres petites històries», avança el programa de l'obra que demà al vespre es representa al Teatre Zorrilla, Revisió anual (Mai no és tard). Dirigida per Pere Daussà i escrita per Montserrat Cornet, Revisió anual explica, de fet, tres històries: la de Rosaura (Mercè Broquetes), que s'acaba de jubilar i ha viscut només el món dels altres (del pare, els germans, els nebots i el dels desconeguts que surten a la premsa del cor); la de la Glòria (Imma Colomer), la més jove, i també la divorciada, una executiva en actiu i esclava del mòbil i, per últim, la de la Remei (Teresa Cunillé), que és la més gran, vídua i tendra i carregada de fills i de néts.Aquest és, de fet, el punt de partida per explicar la vida de tres dones que al cap d'un temps es tornen a trobar amb canvis prou significatius; canvis que donen sentit a l'avantítol de l'obra que diu que Mai no és tard. «Potser sí que està pensada per a les dones, però també perquè tothom pugui entendre la manera de viure i de pensar dels tres personatges», explica el director, Pere Daussà. El repartiment es completa amb Núria Samsó, en el paper d'infermera.Revisió anual arriba a Badalona després de l'èxit de dues temporades a la cartellera barcelonina, al Teatre Goya, durant un temps també amb la participació de Mercè Comas en el lloc que avui ocuparà Imma Colomer. Un èxit estès a un públic força divers, afirma Daussà: «També els ha agradat, a la gent jove.» L'autora, Montserrat Cornet que està previst que assisteixi a la representació de Badalona , ha publicat set novel·les i també diferents obres de teatre: Primavera a París (primer premi de Teatre a Sitges), Canvi de canal, Tota una senyora, representada a la Sala Cabanes de Mataró i dirigida per Josep Maria Cusachs, i també La nina i, entre d'altres, Terròs de sucre, terròs de fel.

19 de setembre 2001

LA SALA CABAÑES DE MATARÓ REPOSA L'ESPECTACLE "LA BELLA ADORMIDA"

EL PUNT
19 setembre 2001

E.F. Mataró

L'estrena de l'espectacle teatral La bella adormida a l'abril a la Sala Cabañes va tenir molt èxit. Es van esgotar les entrades de les representacions i per això ara es presenta la segona temporada de la versió teatral del conte infantil. Hi haurà noves representacions el 23 i 30 de setembre, i el 7, 12 i 14 d'octubre. L'adaptació i el muntatge de l'obra ha anat a càrrec d'un grup de joves de la Sala Cabañes que han adoptat el nom de Màstik. L'èxit de l'obra s'ha fet notar i ha rebut un guardó com a millor muntatge de la temporada a la Sala Cabañes. Ara s'han incorporat nous efectes i actors.

Un muntatge sobre la poesia visual de Brossa obrirà la temporada del TNC

EFE . Barcelona

El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) obrirà la temporada el 20 de setembre amb Món Brossa, creat i dirigit per l'actor italià Franco di Francescantonio, i interpretat per 12 joves artistes. El muntatge, que es representarà a la Sala Petita fins al 14 d'octubre, fusiona múltiples disciplines per recrear l'univers visual de Joan Brossa. El director del TNC, Domènec Reixach, en va remarcar ahir «la gran capacitat de suggerir imatges, somnis i seqüències de la infantesa». El repartiment està format per Fàtima Campos, David Cuspinera, Ingrid Domingo, Pep Farrés, Marc Fonts, Teresa García Valenzuela, Núria Legarda, Sandra Márquez, Raimon Molins, Eugeni Roig, Joan Manel Vadell i Montse Vellvehí.

18 de setembre 2001

A MATARÓ SENSE EL MEU COTXE


EL PUNT
18 setembre 2001

A Mataró sense el meu cotxe
la crònica
ELENA FERRAN .
Mataró acaba d'estrenar unes plataformes per facilitar l'accés dels usuaris als autobusos. Forma part de les actuacions de la campanya del Dia sense Cotxes
+ Ahir es van instal·lar quatre plataformes per facilitar l'accés al Mataró Bus. Aquesta actuació s'emmarca dins la campnaya del Dia sense Cotxes.
Foto: E.F. La parada d'autobusos que hi ha just davant de la Sala Cabañes té des d'ahir un nou aspecte. Al terra s'hi ha col·locat una plataforma de formigó, just davant la marquesina, perquè els passatgers puguin pujar i baixar tranquil·lament.
Com aquesta n'hi ha sis d'instal·lades als carrers de Mataró. Les últimes s'acaben de posar dies abans que se celebri el Dia sense Cotxes.L'invent que ja es pot veure a d'altres ciutats té certa lògica per als viatgers, però alguna contradicció per a la fluidesa del trànsit. A partir d'ara els usuaris estaran més amples i còmodes que mai per pujar i baixar. Tot el tram que estava senyalitzat amb línies grogues, reservat per als autobusos, ara és espai per als usuaris. Les plaques de formigó s'han convertit amb l'obstacle perfecte perquè cap conductor despistat o massa espavilat aparqui davant la parada. L'únic inconvenient és que els autobusos tampoc no es podran arrambar a les voreres, com feien fins ara, i hauran de carregar i descarregar al mig del carrer. Encara que sigui uns minuts, els conductors s'hauran d'esperar mentre veuen pujar i baixar la gent i segur que no s'evitaran les retencions i més en aquesta parada on a pocs metres hi ha una cruïlla de semàfors.Les noves plataformes per pujar als autobusos són una bona fórmula potser per a carrers més amples o avingudes on hi hagués més espai per al pas dels cotxes. Mai se sap, però, si algun conductor més espavilat tornaria a aparcar davant del pujador i la situació de col·lapse tonaria a ser la mateixa.Les noves plataformes per pujar als autobusos són una bona fórmula potser per a carrers més amples o avingudes on hi hagués més espai per al pas dels cotxes. Mai se sap, però, si algun conductor més espavilat tornaria a aparcar davant del pujador i la situació de col·lapse tonaria a ser la mateixa.La campanya A Mataró sense el meu cotxe vol aconseguir que la gent deixi per un dia el cotxe a casa i es mogui per altres mitjans més respectuosos amb el medi. La jornada, que tindrà lloc dissabte, és el tercer any que es fa a Mataró. La incidència sobretot quan ha caigut en dies feiners ha estat mínima i la gent ha continuat anant a la feina sobre quatre rodes. L'any passat es va reduir el volum de trànsit un 15% a diferents punts de la ciutat. El cas és que per molts és un dia com un altre, perquè problemes per circular, no n'hi ha. La majoria d'ajuntaments tanquen simbòlicament alguns carrers cèntrics. Sí es tallessin al trànsit més carrers segur que seria un caos. Per aquest motiu la jornada un any més serà més festiva que prohibitiva.Els actes festius del Dia sense Cotxes es tancaran amb una bicicletada popular. Mataró ha anunciat tímidament que comença a fer un tram del carril bici. Una iniciativa que moltes ciutats han començat amb força però després ha quedat a mig gas. Mataró farà de moment mig quilòmetre de carril. Un recorregut curt entre la riera d'Argentona i el barri de Cerdanyola que més que fer exercici servirà als ciclistes per fer un escalfament. El circuit és més aviat testimonial. El regidor de Via Pública, Joan Antoni Baron, és el primer a reconèixer que primer volen assegurar-se que la gent faci servir el nou carril. «A Mataró no hi ha l'hàbit de circular amb bicicleta i posar carrils de bici perquè no els faci no val la pena. Fer els carrils vol dir treure espais de les voreres o als cotxes», comenta Baron. Les obres per fer el carril començaran abans d'acabar l'any. El ciclistes tenen l'opció d'anar pel carril senyalitzat en el nou polígon de les Hortes del Camí Ral. La ruta recorre el camí entremig de les fàbriques però amb l'ambient perfumat de la depuradora. Una pudor que no t'estalvies en aquest cas ni anant amb cotxe.

06 de setembre 2001

Ensenyament musical a Mataró i el Maresme

el punt
6 setembre 2001
editorial
Els alumnes de la històrica escola de música del Centre Catòlic de Mataró van exultar d'alegria ahir quan van saber que el centre, fins ara vinculat al Conservatori del Liceu només com a filial, passava a ser una autèntica Escola de Música del Liceu a Mataró. L'antiga escola, fundada fa quaranta anys pels mestres Josep Canals i Pere Gonzàlez, no podia tenir una millor continuïtat, i de fet la notícia d'ahir no feia sinó reconèixer l'enorme tasca que aquests dos músics mataronins han dut a terme a favor de la pedagogia musical fins que s'han jubilat. Ha estat una altra mataronina, Maria Serrat, directora general del Conservatori del Liceu, la que ha fet possible la creació d'aquesta nova escola hereva de l'anterior. La notícia també ha d'alegrar tota la ciutat de Mataró i també tot el Maresme, ja que per fi la comarca té l'escola de música de la qual tant s'havia parlat, i que a més està inclosa en el mapa escolar musical de Catalunya.Aquesta escola no és l'escola de música de titularitat pública prevista i que tots els partits polítics de Mataró han inclòs ens els seus programes electorals. L'Escola de Música del Liceu a Mataró serà privada, però és evident que la seva existència soluciona una problema a l'Ajuntament, que fins ara havia anat retardant la creació d'un conservatori. L'Ajuntament, davant aquesta magnífica oportunitat que se li ofereix, hauria ara d'arribar a uns acords amb el Conservatori del Liceu a través de Maria Serrat per aconseguir subvencionar uns ensenyaments que són cars o, com a mínim, establir generoses beques d'estudis.L'equip directiu del nou centre ja pensa a obrir l'escola a la ciutat i a la comarca amb forma de programes i concerts. Mataró i el Maresme s'han de felicitar per la creació de la nova escola amb el convenciment que serà una peça fonamental per elevar l'educació musical de joves i grans i, en general, la cultura.

30 d’agost 2001

RESPOSTA INMEDIATA

EL PUNT
30 agost 2001

> Resposta immediata TERESA MÁRQUEZ . Mataró La coordinadora es va gestar al Centre Cultural i Recreatiu de Pineda. Ben aviat, però, va trobar el suport incondicional del Grup Artístic Carles Xena d'Arenys de Mar, Joventut Artística de Calella, el Centre Parroquial de Canet, el Grup d'Aficionats al Teatre del Masnou, la Companyia Inestable de Teatre del Casal de Llavaneres, el Grup Germanor de Malgrat, Sala Cabañes de Mataró i La Flor de la Palma de Teià.

ONZE GRUPS DE TEATRE AMATEUR DEL MARESME JA PARTICIPEN A "L'AUCA DEL SENYOR ESTEVE"


EL PUNT
30 agost 2001

S'hi han incorporat El Tramvia de Mataró i la Companyia de Teatre de Vilassar de Mar TERESA MÁRQUEZ .

Mataró La gran aventura dels grups de teatre amateur del Maresme continua per bon camí. La coordinadora que aglutina una dotzena de les companyies més representatives de la comarca segueix a bon ritme els assajos de l'obra L'auca del senyor Esteve, una macroproducció que s'estrenarà a finals d'octubre a Sala Cabañes de Mataró. Als nou grups fundadors de la coordinadora s'hi han afegit dos més: El Tramvia de Mataró i la Companyia de Teatre de Vilassar de Mar. El primer ha afegit alguns actors a l'obra, mentre que la segona s'encarrega de la secció de publicitat i difusió.
+ Un dels assajos de L'auca del senyor Esteve a càrrec dels actors de la Coordinadora de Grups de Teatre Amateur del Maresme. Foto: J.M. Els assajos de L'auca del seyor Esteve, de Santiago Rusiñol, s'han mantingut bona part de l'estiu a diferents poblacions de la comarca amb el conseqüent esforç que representa pels actors haver de desplaçar-se contínuament a punta i punta del Maresme. L'objectiu: aconseguir el màxim d'efectivitat en una obra que serà la prova de foc per comprovar si funciona la iniciativa de reunir sota una mateixa consigna la majoria dels grups de teatre amateur de la zona. De moment, als nou grups fundadors s'hi han afegit dos més, un de Mataró i un altre de Vilassar de Mar, que ja han començat a treballar en el projecte.El calendari definitiu de representacions de l'obra ja està decidit. Així, l'estrena serà a Sala Cabañes el director de L'auca del senyor Esteve és el mataroní Joan Peran els dies 27 i 28 d'octubre. Després viatjarà a Pineda, el 10 i l'11 de novembre; a Malgrat, el 24 i 25 del mateix mes; a Arenys de Mar l'1 i 2 de desembre; a Canet el 2 i el 3 de febrer; a Sant Andreu de Llavanares, el 24 del mateix mes; a Calella el 2 i el 3 de març; al Masnou el 9 i el 10 de març; a Tordera durant l'abril; a Teià el 22 de juny i a Vilassar de Mar encara sense especificar.La coordinadora treballa actualment en l'elaboració d'un complet dossier que presentarà a principis d'octubre i que serà el tret de sortida de les activitats de promoció i difusió de l'obra, en la qual hi participen entre actors i equip tècnic una vuitantena de persones. D'altra banda, amb l'objectiu de mantenir viu el contacte amb les diferents companyies, s'ha editat una publicació periòdica La puntual on s'informa de tot allò que tingui a veure amb l'obra.La Coordinadora de Grups de Teatre Amateur del Maresme es va donar a conèixer als mitjans de comunicació el mes de gener i poques setmanes després començava la feina de portar dalt de l'escenari el clàssic de Rusiñol.

01 de juny 2001

Sala Cabañes porta a l'escenari una versió de la popular 'La familia Trapp"


cap gros
1 de juny de 2001


María, una novicia de l'abadia de Saizburg, rep l'encárrec d'exercir d'institutriu d'una familia de set nens orfes de mare i fills del capitá Von Trapp.
A poc a poc, i salvant obstacles com el carácter del capitá i la gelosia de la baronessa (fu­tura esposa del capitá Von Trapp), Maria es va fent un lloc al cor dels nens i mes tard del capitá. Aquest es l'argument de La familia Trapp, que la Sala Gabanes de Mataró escenificará per primer cop dissabte, dia 2 de juny.
L'adaptació de Caries Maicas, com la coneguda versió cinematográfica, se sitúa al cor dels Alps austríacs, just abans que Alemanya s'annexioni Austria. El muntatge que presenta Sala Cabañes, dirigit per Antoni Blanch, está format en la part artística per mes de 55 actors. La part musical té un clar protagonisme dins d'aquest espectacle, ja que posseeix una música extensa i complexa que arriba a les 17 peces que compren l'obra. La direcció musical, els arranjaments musicals i la lletra de les cançons en cátala son a carrec de la Gemma Sancho, que anteriorment ja ha dirigit a la mateixa Sala Cabañes muntatges amb força éxit com La nit de SantJoan, Elmag d Oz, Les dones sávies...
Una jove orquestra formada per quinze músics seran els encarrregats de posar música a aquest espec­tacle. Hi haurá seccions de vent, corda, percussió, baix eléctric, guitarra acústi­ca i teclats. De fet, en els darrers mun­tatges de la Sala, la música es un deis aspectes que mes es prova de reforgar. Les entrades com sempre , cal adquirirles a la Sala Cabañes o bé trucant al 93.790.12.13