DOGC núm. 3878 - 07/05/2003
DEPARTAMENTO DE ENSEÑANZA
RESOLUCIÓN ENS/1230/2003, de 9 de abril, por la que se autoriza la modificación de la autorización de apertura del centro docente privado Escola de Música Centre Catòlic, de Mataró. (Pág. 9064)
RESOLUCIÓN
ENS/1230/2003, de 9 de abril, por la que se autoriza la modificación de la autorización de apertura del centro docente privado Escola de Música Centre Catòlic, de Mataró.
Con el fin de resolver la solicitud presentada en la correspondiente delegación territorial del Departamento de Enseñanza por el titular del centro docente privado Escola de Música Centre Catòlic, de Mataró, en petición de autorización de cambio de titularidad y de denominación, se instruyó el correspondiente expediente.
Dado que se ha comprobado en el citado expediente el cumplimiento de los requisitos exigidos por la normativa vigente, en concreto por la Ley orgánica 8/1985, de 3 de julio, reguladora del derecho a la educación; la Ley orgánica 1/1990, de 3 de octubre, de ordenación general del sistema educativo; el Decreto 55/1994, de 8 de marzo, sobre el régimen de autorización de los centros docentes privados y el Decreto 179/1993, de 27 de julio, por el que se regulan las escuelas de música y de danza,
Resuelvo:
.1 Autorizar la modificación de la autorización de apertura del centro docente privado Escola de Música Centre Catòlic, de Mataró, por cambio de titularidad y de denominación, en los términos que se especifican en el anexo de esta Resolución.
.2 Esta Resolución se inscribirá en el Registro de centros docentes.
Contra esta Resolución, que no agota la vía administrativa, las personas interesadas pueden interponer recurso de alzada ante la consejera de Enseñanza, en el plazo de un mes a contar desde el día siguiente al de su publicación en el DOGC, según lo que disponen los artículos 114 y 115 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de régimen jurídico de las administraciones públicas y del procedimiento administrativo común, o cualquier otro recurso que consideren conveniente para la defensa de sus intereses.
Barcelona, 9 de abril de 2003
P. D. (Resolución de 10.5.1999, DOGC de 7.6.1999)
M. Aurora Danés i Valeri
Delegada territorial de Barcelona II (comarcas)
Anexo
Comarca de El Maresme
Delegación territorial: Barcelona II (comarcas).
Municipio: Mataró.
Localidad: Mataró.
Núm. de código: 08057126.
Denominación: Escola de música Centre Catòlic.
Dirección: pl. dels Bous, 1.
Titular: Escuela de Música Centre Catòlic, CB.
NIF: E58251232.
Se autoriza el cambio de titularidad que pasa a ser Conservatori del Liceu, con NIF G-08458150 y con efectos a partir del primer día del mes siguiente al de su publicación.
Se autoriza el cambio de denominación que pasa a ser Escola de música Liceu Mataró.
Composición del centro
Autorización de apertura:
Capacidad simultánea para 153 puestos escolares.
(03.073.052)
07 de maig 2003
01 de maig 2003
Joan Pera "Mataró és la ciutat de Catalunya amb un teatre en pitjors condicions"
diari de mataro
maig 2003
Nascut a Mataró en una família d'artistes, en Joan Pera s'ha convertit desprès de tota una vida als escenaris en un dels actors catalans més emblemàtics. Encara que el teatre sempre ha estat la seva passió també ha fet ràdio, televisió i doblatge. Ja no recorda ni el seu debut com a actor, segurament en fa aproximadament uns quaranta anys. Actualment, i per tercera vegada, comparteix cartellera amb en Paco Morán, amb qui ja ha fet riure a més de mig país.
- Ara estàs representant la tercera obra amb en Paco Morán. És "Mamaaà!", una altra comèdia. Què té de nou aquest projecte?
Aquesta comèdia ens l'han fet a mida dos autors joves, en Jordi Sánchez i l'Albert Gómez. Això ens ha permès poder-nos lluir més i tenir una relació més directe amb el públic. A més, en aquest cas, hem invertit els papers i en Paco és un home casat que necessita els diners de l'herència de la seva mare i jo el fill solter que sempre l'ha cuida't. Per tant, parlem d'un cas real que molta gent viu i reconeix. Per tot això, l'obra funciona tan bé.
- Des del gran èxit de "La estraña pareja", sis anys en cartellera, heu mantingut una mateixa fórmula en els vostres espectacles: Moran+Pera +comèdia. A què és degut l'èxit d'aquesta combinació?
Quan hi ha un èxit és perquè han coincidit diversos motius. Però la raó més evident és que l'oferta que nosaltres presentem correspon a la demanda. No hi ha engany. La gent ve a veure la marca Pera i Morán i saben abans d'entrar al teatre el que s'hi trobaran. Sí que ens agradaria fer una altra cosa, però si un dia féssim Hamlet, la gent no hauria vingut per veure allò.
- Aquest any has compaginat el teatre amb la ràdio. Amb en Roger, el teu fill, has copresentat "Partint Peras". Com valores l'experiència?
Molt bé, més i tot del que ens pensàvem. Abans ja havia treballat en aquest mitjà però mai fent un programa. "Partint Peras" és un programa molt amè, divertit i diferent als que es feien fins ara. Aquest era un repte, i l'altre, treballar amb un de casa. Amb en Roger ens barallem molt, perquè ens costa lligar. Però el programa ja tracta d'això i, per tant, com més ens discutim més bé funciona.
- Vas ser un dels iniciadors de les sèries d'humor al nostre país. Ara que les sitcoms estan tan de moda et podrem veure aviat a la televisió?
Quan he fet televisió m'ha funcionat molt bé, amb ella em vaig fer popular. Sempre en tinc ofertes, però hem fa una mica de por. En aquest moment sortir a la televisió és perillossíssim. L'avantatge del mitjà és que et dones a conèixer, però prefereixo el coneixement que la gent pugui tenir de mi des del teatre o el cinema, on et posen en un pedestal, que no des de la televisió, on acabes a "Crónicas Marcianas". Per tant, si en aquests moments ja tinc èxit amb el que faig perquè aventurar-me? Ara sóc un referent i, per tant, ara ja no em cal sortir a una sèrie de TV3.
- Desprès de tants anys fent comèdia series creïble en un drama? Crec que no. En aquesta obra haig d'explicar un gran drama personal, però com més seriós estic la gent més riu. Què he de fer?
Tinc una marca ja molt marcada. Ara ja no puc sortir d'aquesta història. La única solució seria anar a treballar a Madrid, que seria una de les possibilitats, i fer un drama allà on ningú em conegués. He descobert amb els anys que tinc molta facilitat per comunicar amb la gent i això en el fons és més important que interpretar bé un paper.
- Les comèdies tenen èxit, però són poc premiades.
La comèdia mai ha estat reconeguda ni amb premis ni a nivell intel·lectual, però aquest és el joc. Els premis sempre es donen per reconèixer alguna cosa. A nosaltres ja ens coneix tothom i el premi ens el dóna cada nit el públic. Sempre és millor donar-los als qui no són coneguts que no a aquells que sols ja tenen èxit. Els premis són com les subvencions. Si demanes diners per fer una comèdia tenen el 99% de possibilitats que et diguin que no, perquè una comèdia per si mateixa ja atrau a la gent i, per tant, no necessita aquest sobreesforç.
- Diuen que és més difícil fer riure que plorar. És veritat?
Per un actor fer riure és sobretot cansat. L'entrega que requereix la comèdia sempre és superior a la del drama. Fer riure és ritme i precisió. El gag o el gest graciós l'has de fer en un moment concret i la teva actitud sempre ha d'estar per sobre de la normal.
- I un altre ingredient bàsic és la improvisació.
La improvisació és el cavall de batalla. A nosaltres els autors dels textos ens renyen molt perquè desfem les comèdies. Crec que qualsevol text posat dalt de l'escenari ha de tenir vida pròpia, perquè sinó és una còpia pesada i avorrida que només podríem interpretar un sol dia. Cada lectura d'un text és una nova interpretació.
- Quan baixa el taló, l'humor continua a la vida quotidiana d'en Joan Pera?
Sí, però costa. La gent em diu que sóc divertit, però no ho sóc en el sentit d'explicar acudits. Sóc ràpid, atent i de seguida capto les històries, però això no respon a una actitud de divertiment, sinó de somriure. A la vida s'ha de prendre amb un somriure. Aquest, segons les circumstàncies pot ser franc i obert o irònic i crític. Sempre hem de tenir un somriure per poder viure la vida amb cordialitat. El riure és un accident, en canvi, el somriure és una actitud.
- Parles d'un somriure crític. Com vas viure el moviment "No a la guerra" que van protagonitzar els actors. Creus que liderar-lo era la vostra tasca?
Sempre està bé que algú agafi la llança i tiri endavant. A més, si els actors estem a l'aparador de la societat i som models o exemples per algú tenim una responsabilitat social que hem de complir.
- Què recordes dels teus orígens a la Sala Cabañes?
- Què recordes dels teus orígens a la Sala Cabañes?
Els meus inicis són purament Pastorets. En aquells moments fer teatre t'oferia uns coneixements de la llengua catalana poc habituals, una gran relació amb la gent i una profunda identificació amb Mataró. Fèiem teatre constantment. Ens servia culturalment, socialment, religiosament, políticament, com a mitjà d'expressió... Va ser la millor època de la meva vida, perquè llavors m'obria camí i em trobava amb unes possibilitats immenses. Aleshores només era un actor més, però savia que ho feia bé. En aquell temps Mataró tenia un gran planter d'actors que es caracteritzaven per ser mestres, ensenyaven a dir i a ser. De fet, a l'Institut del Teatre de Barcelona, no em van ensenyar res que no hagués pogut aprendre a Mataró. Però evidentment des de la capital tenia més projecció. Sempre he somiat tornar a Mataró a fer funció, però no com a triomfador, sinó com aquell noi que sortia als Pastorets.
- Creus que la ciutat té suficients infrastructures teatrals?
És molt important l'habitatge, la seguretat, la sanitat... però també tenir espais on expressar-se. No pot ser que un noi vulgui fer teatre a Mataró i li facin fer un càsting. Tothom s'ha de poder expressar independentment de les seves qualitats. Necessitem espais oberts. A la Sala Cabañes per fer-hi una obra necessites demanar-ho amb tres anys d'antelació. He voltat per tot el país i Mataró és la ciutat de Catalunya amb un teatre en pitjors condicions. Cal un espai on representar les obres del Teatre Nacional i del Lliure, però també un espai on la gent de Mataró pugui expressar-se.
- Com valores la programació teatral que s'ofereix a la ciutat?
És com els premis. L'ajuntament sempre queda més bé en els rànquings portant al Monumental deu vegades el Teatre Lliure, sobretot si és Shakespeare, que portant "La estraña pareja".
- I això passa quan els actors, tu mateix, en Boris Ruiz o en Jordi Bosch, heu estat un dels principals exportadors de la ciutat.
Mataró ha tingut coses molt bones els darrers cent anys, però no sé per quina raó mai ha sortit d'aquí. Mataró, a diferència d'altres localitats similars com Sabadell, en cap aspecte no té entitat ni pes a Catalunya. Per exemple, aquí s'han fet amb molta diferència els millors Pastorets de Catalunya, però en el rànquing som un més. Artistes extraordinaris de Mataró com Rovira Brull o en Jordà, entre molts altres, no han rebut mai cap recolzament de la ciutat.
- Avui els joves actors tenen les coses més difícils per fer-se un lloc?
Depèn. En Roger ho ha tingut més fàcil que jo. En aquests moments aquell que es agressiu, potent o molt bo tot li va rodat. Però aquests triomfadors són un percentatge molt petit de la població. El 90% restant és qui realment crea la societat.
- Tampoc deu ser fàcil dir-se Pera...
És molt fàcil quan triomfes, quan no, és difícil, perquè la pressió i l'exigència és més alta. La necessitat de triomf, i que sigui més alt del que has viscut a casa, apreta molt. Alguns dels membres de la meva família eren els millors de la Sala Cabañes, en aquest sentit tenia certa pressió, però no és el mateix. Només la meva mare era una mica "exigenteta"... Recordo que en els primers Pastorets, on vaig intervenir feia de Naptaró. Quan a la mare li vaig preguntar com ho havia fet, hem va dir: "Home... parles molt poquet, però els altres parlen molt de tu".
- En Paco Morán en una entrevista va dir que eres "un bon pare, un bon fill i un bon marit". Com es pot combinar la feina d'actor amb una família nombrosa?
En Paco m'aprecia molt i està una mica emmirallat. No sóc tan bo com ell es pensa. Intentar ser bo en la vida quotidiana és difícil. Els èxits són un accident, no vius cada dia d'èxits. Només hi ha un dia d'èxit cada cert temps i per això ho celebres. Però el dia a dia és dur i s'ha de saber portar amb molt d'equilibri. I això costa!
- En Roger ha fet molts musicals. La veu és herència teva?
Meva segur que no. De petit quan anava a veure una pel·lícula i es posaven a cantar me n'anava. Els americans són un rotllo cantant! A més, en els musicals no es pot improvisar i cap dels actors d'aquest gènere ha sobresortit. "La jaula de las locas" és un musical però jo em vaig negar rotundament a cantar. Ni en Paco ni jo cantem gaire bé, però a més, la gent no ve per veure'ns cantar. Però el cas d'en Roger és diferent, perquè el "punyetero" canta molt bé.
- Quins projectes tens de cara al futur?
El futur passa per fer "Mamaaá" un any més i complir amb la gira per Espanya, que podrà ser tan llarga com vulguem. Omplim teatres i tothom ens vol. Però la gira la podríem combinar en convertir aquesta obra en una sèrie de televisió. Quan això s'acabi... no sé... hi ha molts projectes. M'agradaria fer una obra biogràfica a l'estil "Mamá quiero ser artista". Sí! Això em faria gràcia.
30 de març 2003
El teatre a la sang
30 de març de 2003
TERESA MÁRQUEZ .
Imma Llorens és una veterana del teatre. Presideix la sala històrica del teatre amateur de Mataró, Sala Cabañes, i combina les tasques de gestió amb la interpretació. Defensora de les entitats com a riquesa cultural, molta gent la té present com l'arcàngel sant Miquel dels Pastorets.
Imma Llorens és una veterana del teatre. Presideix la sala històrica del teatre amateur de Mataró, Sala Cabañes, i combina les tasques de gestió amb la interpretació. Defensora de les entitats com a riquesa cultural, molta gent la té present com l'arcàngel sant Miquel dels Pastorets.
Debat a tres bandes sobre el futur del Teatre Monumental de Mataró
30 de març de 2003
El regidor de Cultura, Remigi Herrero (PSC); la presidenta de Sala Cabañes, Imma Llorens, i l'advocat Jordi Surinyach debaten els avantatges i els inconvenients de sacrificar el Teatre Monumental de Mataró a canvi de tenir-ne un de nou a la ciutat.
28 de març 2003
El rebuig a la guerra centra la celebració del Dia Internacional del Teatre a Mataró
28 de març de 2003
Alumnes de l'Aula i grups amateurs demostren que el teatre és ben viu
Mataró 
El teatre va prendre ahir simbòlicament la ciutat de Mataró. Celebrava la seva jornada anual i els alumnes de l'Aula de Teatre de Mataró i alguns grups amateurs van demostrar amb encert, enginy i molta professionalitat que el futur de les arts escèniques està garantit.
+ Alguns dels espectacles que es van fer ahir a Mataró a càrrec dels alumnes de l'Aula i amb motiu del Dia Internacional del Teatre. Foto: Q.P.
S'hi van representar onze muntages a càrrec dels alumnes dels diferents nivells de l'Aula i de quatre companyies amateurs de la ciutat: Quesiquesí, Stress Produccions, El Tramvia i Sala Cabañes. Molts d'ells van fer al·lusions, implícites o molt explícites, a la guerra contra l'Iraq i la majoria d'actors duien adhesius o xapes amb el «no a la guerra». L'espectacle va començar a dos quarts de set de la tarda a l'Antiga Casa Paco. A partir d'aquí i fent un recorregut pel centre històric de la ciutat, es van anar representant les diferents accions. No podien sobrepassar el quart d'hora, perquè era el temps màxim establert per poder dur-les totes a terme i acabar puntualment a les 9 del vespre a l'Aula de Teatre, on es va veure en acció els alumnes de clown, el grup amb més èxit de l'experiència duta a terme amb l'Arcàdia Cafè Cultural. Si a l'inici de les accions no hi havia gaire gent del carrer motivada per la proposta, a mesura que s'anava desenvolupant el nombre de curiosos i aficionats va anar creixent fins a aconseguir fer pinya i continuar el recorregut marcat. La col·laboració dels diferents espais, tant públis com privats, va ser decisiva per comprovar que portar l'Aula al carrer funciona i que els espectacles a la via pública, o als bars concorreguts, tenen molt bona acceptació. El manifest que es va llegir per tancar la jornada del Dia Internacional del Teatre és de l'autor dramàtic Michel Tremblay. Com a exemple, només cal extreure'n unes frases: «La salvació, en aquest inici del tercer mil·lenni, vindrà més aviat de les petites veus que s'alcen arreu per criticar la injustícia i, d'acord amb els mateixos fonaments del teatre, extreure l'essència de l'ésser humà».
+ Alguns dels espectacles que es van fer ahir a Mataró a càrrec dels alumnes de l'Aula i amb motiu del Dia Internacional del Teatre. Foto: Q.P.
S'hi van representar onze muntages a càrrec dels alumnes dels diferents nivells de l'Aula i de quatre companyies amateurs de la ciutat: Quesiquesí, Stress Produccions, El Tramvia i Sala Cabañes. Molts d'ells van fer al·lusions, implícites o molt explícites, a la guerra contra l'Iraq i la majoria d'actors duien adhesius o xapes amb el «no a la guerra». L'espectacle va començar a dos quarts de set de la tarda a l'Antiga Casa Paco. A partir d'aquí i fent un recorregut pel centre històric de la ciutat, es van anar representant les diferents accions. No podien sobrepassar el quart d'hora, perquè era el temps màxim establert per poder dur-les totes a terme i acabar puntualment a les 9 del vespre a l'Aula de Teatre, on es va veure en acció els alumnes de clown, el grup amb més èxit de l'experiència duta a terme amb l'Arcàdia Cafè Cultural. Si a l'inici de les accions no hi havia gaire gent del carrer motivada per la proposta, a mesura que s'anava desenvolupant el nombre de curiosos i aficionats va anar creixent fins a aconseguir fer pinya i continuar el recorregut marcat. La col·laboració dels diferents espais, tant públis com privats, va ser decisiva per comprovar que portar l'Aula al carrer funciona i que els espectacles a la via pública, o als bars concorreguts, tenen molt bona acceptació. El manifest que es va llegir per tancar la jornada del Dia Internacional del Teatre és de l'autor dramàtic Michel Tremblay. Com a exemple, només cal extreure'n unes frases: «La salvació, en aquest inici del tercer mil·lenni, vindrà més aviat de les petites veus que s'alcen arreu per criticar la injustícia i, d'acord amb els mateixos fonaments del teatre, extreure l'essència de l'ésser humà».
CiU afirma que el PSC «ha despullat» Mataró i s'ofereix a vestir la ciutat amb nous equipaments culturals
28 de març de 2003
Mataró
+ Esperalba amb la consellera d'Ensenyament, ahir a Mataró. Foto: F.S. El candidat de CiU, Joaquim Esperalba, va presentar ahir a la nit el seu compromís amb educació i cultura i va repetir que Mataró és una ciutat «despullada» d'equipaments. Esperalba va retreure que el PSC només s'ha preocupat de fer créixer la ciutat «amb una visió especuladora del territori» i no ha garantit uns bons serveis a les persones. «Amb un bon talonari -referint-se als socialistes- és senzill fer una programació cultural, però la nostra aposta va més enllà». Va oferir convenis amb les entitats per garantir el bon desenvolupament d'activitats, va prometre convertir Can Marfà en un museu lligat al gènere de punt i fer de l'Escorxador un centre de creació artística. A l'Escorxador, CiU hi vol la segona biblioteca pública de la ciutat i per a l'edifici de la Presó -a la Riera-, Esperalba proposa esponjar el seu entorn amb una plaça pública i convertir el subsòl en un aparcament subterrani per a la Sala Cabañes. Per al Monumental, CiU defensa mantenir el teatre i construir un nou teatre auditori en el triangle que queda entre l'IES Thos i Codina i el GEM. L'allau de propostes no es va aturar. Amb la futura unificació dels estudis universitaris amb un únic campus, Esperalba vol que l'edifici de la Politècnica sigui un casal per al barri de Cerdanyola. CiU proposa un festival d'estiu previ a les Santes que tingui capacitat d'atracció i una festa major d'hivern. El candidat va renovar el seu compromís de construir quatre escoles bressol i va titllar d'error que l'escola Anxaneta es traslladi a la Guàrdia Civil perquè és un lloc massa petit i poc idoni. Esperalba va proposar que les escoles quedin obertes més enllà de les cinc de la tarda per poder donar servei als barris i impulsar els estudis universitaris i la formació no reglada. La consellera d'Ensenyament, Carme-Laura Gil, va donar suport al candidat de Mataró i va acusar l'actual govern del PSC de no tenir ambició.
+ Esperalba amb la consellera d'Ensenyament, ahir a Mataró. Foto: F.S. El candidat de CiU, Joaquim Esperalba, va presentar ahir a la nit el seu compromís amb educació i cultura i va repetir que Mataró és una ciutat «despullada» d'equipaments. Esperalba va retreure que el PSC només s'ha preocupat de fer créixer la ciutat «amb una visió especuladora del territori» i no ha garantit uns bons serveis a les persones. «Amb un bon talonari -referint-se als socialistes- és senzill fer una programació cultural, però la nostra aposta va més enllà». Va oferir convenis amb les entitats per garantir el bon desenvolupament d'activitats, va prometre convertir Can Marfà en un museu lligat al gènere de punt i fer de l'Escorxador un centre de creació artística. A l'Escorxador, CiU hi vol la segona biblioteca pública de la ciutat i per a l'edifici de la Presó -a la Riera-, Esperalba proposa esponjar el seu entorn amb una plaça pública i convertir el subsòl en un aparcament subterrani per a la Sala Cabañes. Per al Monumental, CiU defensa mantenir el teatre i construir un nou teatre auditori en el triangle que queda entre l'IES Thos i Codina i el GEM. L'allau de propostes no es va aturar. Amb la futura unificació dels estudis universitaris amb un únic campus, Esperalba vol que l'edifici de la Politècnica sigui un casal per al barri de Cerdanyola. CiU proposa un festival d'estiu previ a les Santes que tingui capacitat d'atracció i una festa major d'hivern. El candidat va renovar el seu compromís de construir quatre escoles bressol i va titllar d'error que l'escola Anxaneta es traslladi a la Guàrdia Civil perquè és un lloc massa petit i poc idoni. Esperalba va proposar que les escoles quedin obertes més enllà de les cinc de la tarda per poder donar servei als barris i impulsar els estudis universitaris i la formació no reglada. La consellera d'Ensenyament, Carme-Laura Gil, va donar suport al candidat de Mataró i va acusar l'actual govern del PSC de no tenir ambició.
15 de març 2003
El cant de la balena abandonada» torna a Mataró després d'un any de gira
15 de març de 2003
Mataró
L'obra El cant de la balena abandonada, produïda per la Sala Cabañes, torna al teatre mataroní després d'un any de gira premiada i amb èxit per diferents poblacions d'arreu de Catalunya. La companyia del centre ofereix aquest vespre -a les deu- i demà -dos quarts de set de la tarda- les últimes representacions d'aquesta adaptació de l'original d'Yves Lebeau. La peça, dirigida per Carles Maicas i interpretada per Encarna Hernández, Maria Teresa Nogué, Genís Mayola i Joan Carles, ha participat en diferents concursos de teatre amateur i en total ha obtingut cinc primers premis i quatre segons.
14 de març 2003
Klaus i Mortimer», de Jordi Arbonès, es presenta a La Planeta
el punt
14 març 2003
El Jardí de Figueres proposa l'òpera «La forza del destino» RAMON ESTÉBAN . Girona L'oferta d'arts escèniques d'avui a la demarcació té tres fronts: a la sala La Planeta, a Girona, la companyia El Teatre Essela representa Klaus i Mortimer , original de l'escriptor empordanès Jordi Arbonès, Nif . A Figueres, els Amics de l'Òpera de Sabadell presenten el seu muntatge de La forza del destino , de Verdi. I a Banyoles, els Pocapuc Teatre inicien les funcions de Pervertimento i altres gestos per a res , original de Sanchís Sinisterra i dirigida per Xicu Masó.
+ Dos dels intèrprets de Klaus i Mortimer. Foto: EL PUNT. El text d'Arbonès narra la trajectòria vital de dos personatges de ciutat en clau d'humor surrealista. És el primer cop que aquest muntatge, coproduït per l'Institut Municipal d'Acció Cultural de Vic i l'Institut del Teatre d'Osona, es veu a Girona (avui i demà, a les 22.30 h). La direcció és de Pep Tines i Cacu Prat i els actors són Albert Ribalta, Pep Miràs, Cesc Pérez i Maria Soler.Òpera a FigueresL'escenari que els últims anys concentra totes les produccions operístiques que arriben a les comarques de Girona, el teatre El Jardí de Figueres, proposa avui (21.00 h) La forza del destino, de Verdi, interpretada en els papers principals per la soprano Micaela Carosi i el tenor maresmenc Josep Fadó. El text és de Francesco Maria Piave, que es va basar en la peça teatral Don Álvaro o la fuerza del sino, del duc de Rivas, que consisteix en un drama que discorre a Espanya i Itàlia al segle XVIII. L'estrena va tenir lloc el novembre del 1862 a Sant Petersburg.«Pervertimento»Avui, demà i el dia 22 (22.20 h) Pocapuc Teatre, reforçada amb actors d'altres companyies banyolines, posa en escena al Teatre de Banyoles la versió que Xicu Masó ha fet de Pervertimento i altres gestos per a res, de José Sanchís Sinisterra, a partir d'una traducció de Josep N. Santaeulàlia. Aquest conjunt de flaixos de vides de personatges ben diversos l'interpreten Mariona Callís, Íngrid Calpe, Clàudia Cedó, Salvador Duran, Llorenç Gómez, David Marcé, Teresa Solà, Joan Solana, Miquel Torrent i Lluís Vilanova.
14 març 2003
El Jardí de Figueres proposa l'òpera «La forza del destino» RAMON ESTÉBAN . Girona L'oferta d'arts escèniques d'avui a la demarcació té tres fronts: a la sala La Planeta, a Girona, la companyia El Teatre Essela representa Klaus i Mortimer , original de l'escriptor empordanès Jordi Arbonès, Nif . A Figueres, els Amics de l'Òpera de Sabadell presenten el seu muntatge de La forza del destino , de Verdi. I a Banyoles, els Pocapuc Teatre inicien les funcions de Pervertimento i altres gestos per a res , original de Sanchís Sinisterra i dirigida per Xicu Masó.
+ Dos dels intèrprets de Klaus i Mortimer. Foto: EL PUNT. El text d'Arbonès narra la trajectòria vital de dos personatges de ciutat en clau d'humor surrealista. És el primer cop que aquest muntatge, coproduït per l'Institut Municipal d'Acció Cultural de Vic i l'Institut del Teatre d'Osona, es veu a Girona (avui i demà, a les 22.30 h). La direcció és de Pep Tines i Cacu Prat i els actors són Albert Ribalta, Pep Miràs, Cesc Pérez i Maria Soler.Òpera a FigueresL'escenari que els últims anys concentra totes les produccions operístiques que arriben a les comarques de Girona, el teatre El Jardí de Figueres, proposa avui (21.00 h) La forza del destino, de Verdi, interpretada en els papers principals per la soprano Micaela Carosi i el tenor maresmenc Josep Fadó. El text és de Francesco Maria Piave, que es va basar en la peça teatral Don Álvaro o la fuerza del sino, del duc de Rivas, que consisteix en un drama que discorre a Espanya i Itàlia al segle XVIII. L'estrena va tenir lloc el novembre del 1862 a Sant Petersburg.«Pervertimento»Avui, demà i el dia 22 (22.20 h) Pocapuc Teatre, reforçada amb actors d'altres companyies banyolines, posa en escena al Teatre de Banyoles la versió que Xicu Masó ha fet de Pervertimento i altres gestos per a res, de José Sanchís Sinisterra, a partir d'una traducció de Josep N. Santaeulàlia. Aquest conjunt de flaixos de vides de personatges ben diversos l'interpreten Mariona Callís, Íngrid Calpe, Clàudia Cedó, Salvador Duran, Llorenç Gómez, David Marcé, Teresa Solà, Joan Solana, Miquel Torrent i Lluís Vilanova.
12 de març 2003
Un teatre en perill
12 de març de 2003
la galeria
Fa mesos, CiU va proposar enderrocar el Monumental -únic teatre públic de Mataró- i fer-ne un de nou en un altre lloc. L'argument s'entenia prou bé: el Monumental no ha estat mai el gran equipament cultural que havia de ser; després de 20 anys encara no s'ha acabat del tot i ja està desfasat. Solució, tirar-lo a terra, fer pisos al seu cèntric solar i, amb els diners obtinguts, fer un teatre nou amb cara i ulls. Aquella proposta de CiU ha estat ara recollida pel govern socialista, admetent, en el fons, que l'opció del Monumental, adquirit per dotar Mataró d'un teatre públic no ha funcionat del tot. És un equipament inacabat, lleig, amb acústica molt dolenta de mig teatre cap enrere i cap visibilitat al galliner. Malgrat tots aquests inconvenients, l'equipament ha fet la seva feina, i si algun dia es tira a terra segur que amb el Monumental també caurà alguna llàgrima. Però el que de veritat faria plorar seria enderrocar l'actual teatre sense haver-ne fet cap de nou abans. El Monumental potser és una mica nyap, però és millor un nyap funcionant que no pas el no res -cal recordar que a Mataró no hi ha cap més teatre, només la Sala Cabañes, que és privada i petita i ja fa prou-. Si el Monumental cau abans de fer-ne un altre, tindran raó els que diuen que s'enderroca només per especulació urbanística.
11 de març 2003
Només el PSC vol enderrocar el Monumental de Mataró i fer el teatre en un altre lloc
11 de març de 2003
CiU, PP, ICV i ERC aposten per mantenir-lo a la Riera, però presenten models diferents per transformar-lo
Mataró
En només 13 anys de vida, el Teatre Monumental de Mataró ha quedat obsolet. L'edifici de la Riera és petit i presenta greus limitacions a l'hora de programar, com ara l'absència d'una sala de mitjana capacitat o la poca capacitat de la caixa escènica. El pla d'equipaments culturals que aplica el govern (PSC) té el teatre en la llista de prioritats per resoldre i, alhora, el nou pla d'actuació urbanística l'ha esborrat del lloc que ara ocupa. La resta de grups polítics plantegen solucions molt diverses, però tots mantenen la ubicació actual amb un seguit de canvis. Mentre que CiU el vol com a espai de mitjana capacitat, ICV el conserva com a gran teatre, ERC el vol millor, però allà on està, i el PP exigeix que s'acabi la tercera fase.
+ El Monumental, ubicat a la Riera de Mataró, ha quedat obsolet en només 13 anys. Foto: QUIM PUIG. El Teatre Monumental, tal com és ara, té els dies comptats. Tots els grups polítics locals es plantegen un futur diferent per a la que encara és la gran sala escènica de la ciutat. Mentre que alguns aposten per mantenir-ne la capacitat i buscar en espais privats la col·laboració per fer espectacles petits, d'altres volen que l'actual teatre es reconverteixi en una sala de mitjana capacitat i el gran teatre es faci de nou fora del centre. Per la seva banda, des del govern municipal del PSC s'escolten veus de canvi: la necessitat d'abandonar definitivament la Riera tot buscant un emplaçament no gaire més lluny del que ocupa ara. «Hem de tenir visió de futur. Entre invertir més diners a millorar un equipament que té unes limitacions insalvables, o destinar aquests diners a fer un edifici d'acord amb les necessitats actuals, nosaltres triem la segona opció», comenta el regidor de Cultura, Remigi Herrero. Per ell, és evident que l'aplicació de la tercera fase a la zona de la Riera és impossible. «S'ha de fer una sala de mitjana capacitat, s'ha d'engrandir la boca de l'escenari, s'han d'habilitar espais nous per al magatzem, s'han d'augmentar les sales d'actes que utilitza l'Aula, s'han de reubicar els sistemes de calefacció i refrigeració i s'ha de plantejar la posada en marxa d'un bar o espai de reunions al vestíbul. Tot això no hi cap a la Riera», enumera el regidor. Remigi Herrero avança que el nou teatre que defensa el govern socialista no es construiria gaire més lluny de l'actual «amb la Presó i la Sala Cabanyes i fins al Parc Central és un potent centre d'atracció i activitats culturals». També assenyala que en cap cas Mataró es quedaria sense teatre municipal durant la construcció del nou edifici. «Mentre s'aixequés el nou es mantindria l'actual i un cop en funcionament ja es pensaria a vendre'l per recuperar la inversió», comenta. Altres opcions Per Joaquim Esperalba, regidor de CiU, el Teatre Monumental no és sufici ent per al Mataró d'ara ni molt menys per al del futur. «L'actual sala s'hauria de reduir a una capacitat mitjana per millorar-la i no deixar el centre sense una sala en condicions. Però nosaltres proposem un nou gran teatre auditori per a 1.000 persones i situat a l'entorn de la corona del Parc Central», assenyala Esperalba. Per Jaume Graupera, candidat d'ICV a les eleccions municipals, l'actual situació del Monumental és «la idònia per a un teatre». Al contrari que CiU, ICV mantindria la capacitat actual del teatre i buscaria en les sales privades -Foment, Sala Cabañes- els convenis necessaris per poder utilitzar-les com a espais públics i com a complement necessari del Monumental. «El consens amb les entitats és bàsic per obtenir una bona xarxa d'equipaments», afirma Graupera. D'altra banda, el candidat d'ERC, Toni Civit, també és favorable a mantenir el Teatre Monumental allà on és ara. «S'ha de potenciar i conservar l'important eix cultural que hi ha a la Riera, tot i que és necessària una redefinició de l'espai per millorar-ne les condicions», comenta. Finalment, Joan López, del PP, considera increïble que «després de tretze anys sense acabar el teatre, ara el govern el vulgui tirar a terra» i exigeix que s'executi la tercera part de les obres del Monumental.
+ El Monumental, ubicat a la Riera de Mataró, ha quedat obsolet en només 13 anys. Foto: QUIM PUIG. El Teatre Monumental, tal com és ara, té els dies comptats. Tots els grups polítics locals es plantegen un futur diferent per a la que encara és la gran sala escènica de la ciutat. Mentre que alguns aposten per mantenir-ne la capacitat i buscar en espais privats la col·laboració per fer espectacles petits, d'altres volen que l'actual teatre es reconverteixi en una sala de mitjana capacitat i el gran teatre es faci de nou fora del centre. Per la seva banda, des del govern municipal del PSC s'escolten veus de canvi: la necessitat d'abandonar definitivament la Riera tot buscant un emplaçament no gaire més lluny del que ocupa ara. «Hem de tenir visió de futur. Entre invertir més diners a millorar un equipament que té unes limitacions insalvables, o destinar aquests diners a fer un edifici d'acord amb les necessitats actuals, nosaltres triem la segona opció», comenta el regidor de Cultura, Remigi Herrero. Per ell, és evident que l'aplicació de la tercera fase a la zona de la Riera és impossible. «S'ha de fer una sala de mitjana capacitat, s'ha d'engrandir la boca de l'escenari, s'han d'habilitar espais nous per al magatzem, s'han d'augmentar les sales d'actes que utilitza l'Aula, s'han de reubicar els sistemes de calefacció i refrigeració i s'ha de plantejar la posada en marxa d'un bar o espai de reunions al vestíbul. Tot això no hi cap a la Riera», enumera el regidor. Remigi Herrero avança que el nou teatre que defensa el govern socialista no es construiria gaire més lluny de l'actual «amb la Presó i la Sala Cabanyes i fins al Parc Central és un potent centre d'atracció i activitats culturals». També assenyala que en cap cas Mataró es quedaria sense teatre municipal durant la construcció del nou edifici. «Mentre s'aixequés el nou es mantindria l'actual i un cop en funcionament ja es pensaria a vendre'l per recuperar la inversió», comenta. Altres opcions Per Joaquim Esperalba, regidor de CiU, el Teatre Monumental no és sufici ent per al Mataró d'ara ni molt menys per al del futur. «L'actual sala s'hauria de reduir a una capacitat mitjana per millorar-la i no deixar el centre sense una sala en condicions. Però nosaltres proposem un nou gran teatre auditori per a 1.000 persones i situat a l'entorn de la corona del Parc Central», assenyala Esperalba. Per Jaume Graupera, candidat d'ICV a les eleccions municipals, l'actual situació del Monumental és «la idònia per a un teatre». Al contrari que CiU, ICV mantindria la capacitat actual del teatre i buscaria en les sales privades -Foment, Sala Cabañes- els convenis necessaris per poder utilitzar-les com a espais públics i com a complement necessari del Monumental. «El consens amb les entitats és bàsic per obtenir una bona xarxa d'equipaments», afirma Graupera. D'altra banda, el candidat d'ERC, Toni Civit, també és favorable a mantenir el Teatre Monumental allà on és ara. «S'ha de potenciar i conservar l'important eix cultural que hi ha a la Riera, tot i que és necessària una redefinició de l'espai per millorar-ne les condicions», comenta. Finalment, Joan López, del PP, considera increïble que «després de tretze anys sense acabar el teatre, ara el govern el vulgui tirar a terra» i exigeix que s'executi la tercera part de les obres del Monumental.
05 de març 2003
El tenor mataroní Josep Fadó protagonitza l'òpera «La forza del destino» a La Faràndula de Sabadell
el punt
5 març 2003
TERESA MÁRQUEZ . Mataró
El tenor mataroní Josep Fadó estrena aquest vespre al Teatre La Faràndula de Sabadell l'òpera La forza del destino, de Giuseppe Verdi, produïda per l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell. Fadó interpreta el personatge masculí protagonista d'aquest drama que narra l'amor impossible de Donna Leonora i Don Alvaro, amb un tràgic final. L'òpera, amb text de Francesco Maria Piave, està basada en l'obra Don Alvaro o La fuerza del sino, d'Angel de Saavedra, duc de Rivas i que va ser estrenada el novembre del 1862 al Gran Teatre Imperial de Sant Petersburg.La forza del destino també es podrà veure a Sabadell el divendres 7 i el diumenge 9. Després iniciarà una gira per Lleida, Figueres, Granollers, Reus i Sant Cugat. Fadó considera que amb aquest paper la seva carrera en el món de la lírica rep un impuls molt important.Una agenda atapeïdaTot i això, els compromisos professionals de l'artista continuen a primers de maig interpretant Fantasia coral, de Beethoven, a Barcelona, Logroño i Vitòria.D'altra banda, el mes de juliol intervindrà en un paper secundari a la producció Aida al Teatre del Liceu i la primera setmana d'agost ha estat convidat pel baix baríton Simón Orfila a fer un concert a Alaior, Menorca. En el recital també hi intervendran les veus del mateix Orfila, Mariola Cantatero i Begoña Alberdi, entre d'altres. Finalment, amb vista al 2004 Josep Fadó participarà el mes de febrer en l'estrena a Barcelona de l'òpera Babel-46, de Xavier Montsalvatge i produïda pel Teatre del Liceu.
5 març 2003
TERESA MÁRQUEZ . Mataró
El tenor mataroní Josep Fadó estrena aquest vespre al Teatre La Faràndula de Sabadell l'òpera La forza del destino, de Giuseppe Verdi, produïda per l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell. Fadó interpreta el personatge masculí protagonista d'aquest drama que narra l'amor impossible de Donna Leonora i Don Alvaro, amb un tràgic final. L'òpera, amb text de Francesco Maria Piave, està basada en l'obra Don Alvaro o La fuerza del sino, d'Angel de Saavedra, duc de Rivas i que va ser estrenada el novembre del 1862 al Gran Teatre Imperial de Sant Petersburg.La forza del destino també es podrà veure a Sabadell el divendres 7 i el diumenge 9. Després iniciarà una gira per Lleida, Figueres, Granollers, Reus i Sant Cugat. Fadó considera que amb aquest paper la seva carrera en el món de la lírica rep un impuls molt important.Una agenda atapeïdaTot i això, els compromisos professionals de l'artista continuen a primers de maig interpretant Fantasia coral, de Beethoven, a Barcelona, Logroño i Vitòria.D'altra banda, el mes de juliol intervindrà en un paper secundari a la producció Aida al Teatre del Liceu i la primera setmana d'agost ha estat convidat pel baix baríton Simón Orfila a fer un concert a Alaior, Menorca. En el recital també hi intervendran les veus del mateix Orfila, Mariola Cantatero i Begoña Alberdi, entre d'altres. Finalment, amb vista al 2004 Josep Fadó participarà el mes de febrer en l'estrena a Barcelona de l'òpera Babel-46, de Xavier Montsalvatge i produïda pel Teatre del Liceu.
07 de febrer 2003
Mataró ja ha venut 600 entrades d'«El somni d'una nit d'estiu» que es fa avui
el punt
7 febrer 2003
TERESA MÁRQUEZ . Mataró
La versió actualitzada d'El somni d'una nit d'estiu, de William Shakespeare, arriba aquesta nit al Monumental de Mataró i de la mà del televisiu Àngel Llàcer. Llàcer, que s'estrena com a director de teatre, condueix el muntatge de la jove companyia Parracs, nascuda el 1996 amb gent provinent de l'Aula de Teatre de Mataró i de l'Institut del Teatre. Precisament, la presència de dos actors mataronins a la peça -Montse Vellvehí i Albert Triola- ha estat incentiu afegit per al públic mataroní, que ja ha comprat més de 600 entrades per veure l'espectacle.El somni d'una nit d'estiu, que es podrà veure aquesta nit a la capital mataronina, està ambientada en els anys cinquanta perquè el públic se senti més proper als personatges, però els continguts del clàssic de Shakespeare es mantenen. Un dels encerts del muntatge és el plantejament d'un espai escènic de doble pla. Al pis superior de l'escenografia hi transcorren sobretot les escenes del món imaginari de les fades, mentre que la part de baix es destina a la realitat. Amb un sistema de politges, els actors pugen i baixen de la realitat a la fantasia i el sommni.Aquest és el cinquè espectacle del grup. Van debutar professionalment amb Parracs, de Brecht, i van continuar amb Preversions, de Jacques Prévert; Violació de límits, de Manuel de Pedrolo -amb direcció i dramatúrgia de Joan Castells, impulsor de la companyia-, i Antígona, d'Anouilh, amb direcció de Roberto Romei.
7 febrer 2003
TERESA MÁRQUEZ . Mataró
La versió actualitzada d'El somni d'una nit d'estiu, de William Shakespeare, arriba aquesta nit al Monumental de Mataró i de la mà del televisiu Àngel Llàcer. Llàcer, que s'estrena com a director de teatre, condueix el muntatge de la jove companyia Parracs, nascuda el 1996 amb gent provinent de l'Aula de Teatre de Mataró i de l'Institut del Teatre. Precisament, la presència de dos actors mataronins a la peça -Montse Vellvehí i Albert Triola- ha estat incentiu afegit per al públic mataroní, que ja ha comprat més de 600 entrades per veure l'espectacle.El somni d'una nit d'estiu, que es podrà veure aquesta nit a la capital mataronina, està ambientada en els anys cinquanta perquè el públic se senti més proper als personatges, però els continguts del clàssic de Shakespeare es mantenen. Un dels encerts del muntatge és el plantejament d'un espai escènic de doble pla. Al pis superior de l'escenografia hi transcorren sobretot les escenes del món imaginari de les fades, mentre que la part de baix es destina a la realitat. Amb un sistema de politges, els actors pugen i baixen de la realitat a la fantasia i el sommni.Aquest és el cinquè espectacle del grup. Van debutar professionalment amb Parracs, de Brecht, i van continuar amb Preversions, de Jacques Prévert; Violació de límits, de Manuel de Pedrolo -amb direcció i dramatúrgia de Joan Castells, impulsor de la companyia-, i Antígona, d'Anouilh, amb direcció de Roberto Romei.
18 de gener 2003
Més sobre els Pastorets de Mataró
la crònica
MANUEL CUYÀS .
Un espectacle que funciona a la perfecció i que només amb uns petits retocs seria el més impressionant que es munta a Catalunya durant l'any
Els Pastorets de la Sala Cabañes de Mataró són, teatralment parlant, una cosa molt seriosa, un autèntic patrimoni cultural de la ciutat.
Fa unes setmanes vaig escriure en aquest mateix espai sobre els Pastorets de Mataró. Com deia llavors, el meu escrit era un resum de la conferència que vaig pronunciar a la biblioteca Pompeu Fabra per invitació dels amics de la Sala Cabañes. La veritat és que vaig fer la conferència sense haver vist feia poc l'obra. Com vaig dir al públic gentil que em va venir a escoltar, hi ha tres edats en la vida d'un home en què es van a veure els Pastorets: de petit, quan s'és pare jove i quan s'és avi. Al moment de fer aquesta afirmació vaig pensar que, com que jo ja havia passat els dos primers episodis i el tercer i últim el veig una mica lluny, em quedaven uns anys per tornar a visitar els Pastorets. No comptava amb dues nebodes, una de cinc anys i una altra de tres, que viuen a Barcelona i que de sobte un dia van descobrir les prestacions dominicals del seu oncle mataroní. És així com diumenge passat a la tarda, quinze dies després de la meva categòrica descripció cronològica, vaig anar a veure els Pastorets de la Sala Cabañes.Cuito a dir que em va semblar un espectacle extraordinari, molt millor que el de la meva època de petit o de pare jove. Abans d'entrar al teatre em pensava que les meves dues petites acompanyants no suportarien quietes les quatre hores de la representació. Em veia a mi mateix havent d'anar al bar tres i quatre vegades perquè quan no tindrien gana tindrien set i, si no, tindrien pipí. Fins i tot no m'havia fet gaires il·lusions d'arribar fins al final. Doncs bé, les dues criatures no solament es van mantenir assegudes tota l'estona amb els ulls ben oberts sinó que quan a les nou del vespre va baixar el teló per última vegada es van estranyar que l'obra s'hagués acabat tan de pressa. Aquesta crònica que vol ser un elogi dels actuals Pastorets que es representen a la Sala Cabañes podria acabar aquí mateix davant d'una demostració tan definitiva de la seva qualitat.Però algunes coses més haig de dir, algunes d'encara més elogioses i unes altres no tant per culpa segurament de la meva condició d'adult.Els Pastorets que jo vaig veure diumenge és un espectacle trepidant, un fenomen visual extraordinari que té un ritme molt bo i sostingut. Això és mèrit de la direcció i és mèrit d'un equip tècnic que en sap de cada mà i que és sempre al seu lloc. En Joan Abril, tècnic històric de la Sala Cabañes i des de fa uns anys tècnic del Teatre Monumental, m'havia explicat més d'un cop la dificultat d'il·luminar escenes amb decorats de paper com els dels Pastorets. La principal dificultat és aconseguir que els actors no projectin l'ombra sobre el paper ja que seria tant com projectar-la sobre una escena que representa una muntanya o sobre el cel, cosa que aniria contra la il·lusió de profunditat dels decorats. Doncs bé, aquesta dificilíssima i avui perduda especialitat a la Sala Cabañes la dominen més que ningú. Funciona la il·luminació, funcionen les entrades i sortides dels actors, funcionen la música i els cors, funcionen amb precisió matemàtica tots els trucs i tots els efectes especials de sofre, foc i fum i àngels voladors i llunes que fan l'ullet. Fins i tot funciona el sorteig que es fa en una mitja part. Sembla que Antoni Blanch no hagi fet altra cosa a la seva vida que organitzar sorteigs.El punt flac dels Pastorets, dels actuals Pastorets, es troba en la interpretació. Tret dels grans duos del dimoni gros i l'àngel de l'espasa, la majoria dels altres personatges no tenen prou força ni relleu per culpa d'uns actors amb bona voluntat però poca entrega i amb uns problemes de dicció que fan difícil entendre el text. Els actors que interpreten Jonàs i Mataties s'esforcen però no treuen tot el joc que els personatges volen i permeten en algunes escenes clau. Amb més assajos d'actors, amb el reforç dramàtic d'escenes que ara passen desapercebudes, com la de la vara florida de sant Josep i amb l'eliminació de les bromes escatològiques i grolleres que no aporten res de bo a l'obra, els meus néts veurien uns Pastorets de Mataró que serien -i en realitat ja ho són- una de les obres més grans de totes les que es munten a Catalunya al llarg de l'any, entre les professionals i no professionals. Un autèntic patrimoni cultural.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)