Bàsquet júnior de qualitat durant setze hores al Mora i a La Gàbia
La U.E. Mataró organitzarà aquest cap de setmana la quinzena edició del memorial Joan Ooan Piñol
per capgros.com - 06/09/2005 19:17
La Unió Esportiva Mataró organitza aquest cap de setmana el Torneig 16 Hores de Bàsquet Júnior masculí, «XV Memorial Joan Piñol», una competició en la qual participaran vuit equips que oferiran un gran espectacle des de les nou del matí de dissabte, dia 10 de setembre, fins a dos quarts de sis de la tarda de diumenge, quan es disputarà la final, que serà prèvia al partit corresponent de la Lliga Catalana EBA que ha de disputar, a les vuit, el primer equip de l’entitat unionista. Els participants són, a banda de l’equip amfitrió, el Cornellà, els Maristes Ademar, el Tarragona, l’Hospitalet, el Montcada, el SESE i el Mataró Bàsquet. La UEM està integrada al grup A amb el Cornellà, l’Ademar i el Montcada, mentre que el Mataró Bàsquet està inclòs en el grup B amb el Tarragona, l’Hospitalet i el SESE.
10 de setembre 2005
01 de setembre 2005
FULL INFORMATIU SALA CABAÑES - SETEMBRE DE 2005

FULL INFORMATIU
setembre de 2005
La Riera, 110-120 – 08301 MATARÓ - tel. 93.790.85.02 e-mail: salacabanyes@terra.es
ASSEMBLEA GENERAL EXTRAORDINÀRIA
D'acord amb el que estableix el reglament intern de Sala Cabañes, es convoca a tots els membres d'aquesta secció a l'assemblea general extraordinària que se celebrarà al teatre el proper divendres 30 de setembre, a 2/4 de 10 del vespre en primera convocatòria i a les 10 del vespre en segona.
Els assumptes inclosos a l'ordre del dia són els següents:
1. Lectura i aprovació, si s'escau, de l'acta de l'assemblea anterior.
2. Presentació del director de Pastorets per a la temporada 2005-2006.
3. Informació general i normes específiques.
4. Torn obert de paraules.
COMPOSICIÓ DE LA JUNTA DE SALA CABAÑES
Després de l’assemblea general ordinària del dia 8 de juliol de 2005, la composició de la Junta directiva queda així:
Presidenta Immaculada Llorens
Vice-president Albert Gené
Secretària Montserrat Xarles
Tresorera Rita Minguillon
Vocal primer Àngels Cabezudo
Vocal segon Montserrat Ciudad
Vocal tercer Paquita de la Hoz
Vocal quart Carles Maicas
Vocal cinquè Eva Canals
Les tasques i responsabilitats de cada una de les persones de la Junta les trobareu a la cartellera de Sala Cabañes.
HORARI DE SECRETARIA
Des del 5 de setembre hem tornat a obrir la secretaria de Sala Cabañes els dilluns, de 9 a 10 del vespre. Les reunions de junta seran els dilluns, quinzenalment.
Si voleu assistir a una reunió per comunicar alguna cosa del vostre interès, us preguem ho indiqueu a Montse Xarles per tal que pugui incloure-ho a l'ordre del dia.
CARNET DE MEMBRE DE LA SECCIÓ
Teniu els carnets de membres actius de la secció per a les temporades 2005-2007 a la vostra disposició a secretaria. Els podeu passar a recollir qualsevol dilluns del mes de setembre, octubre o novembre, en horari de secretaria. Caldrà que porteu una fotografia de mida carnet. Si us plau, respecteu aquest termini d’entrega. A la taquilla no es farà entrega de cap carnet i només es donaran invitacions si es presenta el carnet vigent de la temporada.
Recordeu que hi tenen dret totes les persones que són membres actius de Sala Cabañes i que estan al corrent de pagament com a socis del Centre Catòlic.
Cal que llegiu amb atenció les indicacions que consten a la part posterior. Recordeu que és personal i intransferible, i caldrà presentar-lo en entrar al teatre juntament amb l’entrada.
DIJOUS DE MANTENIMENT
El dijous 8 de setembre es van tornar a iniciar les activitats de manteniment per posar a punt el nostre teatre i tenir-lo sempre en condicions.
Ens trobem cada dijous, de 2/4 de 10 a 2/4 de 12 de la nit.
Recordeu que podeu participar-hi tots, sigui quina sigui la vostra habilitat.
Us agrairem que si observeu alguna deficiència al teatre que caldria arreglar, deixeu una nota a la bústia de la secció i tant aviat com ens sigui possible intentarem solucionar-la.
De totes maneres, animeu-vos a venir!!!.
REUNIÓ D’ACOMODADORS
Per tal d’organitzar-nos per aquesta propera temporada teatral, convoquem a totes aquelles persones que desitgin fer de porters i acomodadors durant aquesta temporada a una reunió el proper 21 de setembre, a les 9 del vespre.
Parlarem de la organització general de les tasques, del pla d’emergència del local, de la disponibilitat de cada persona, de la roba que cal portar, i de tot allò que us sembli interessant.
Animeu-vos a venir, necessitem ser més!!!
DATES D'INSCRIPCIÓ PER ACTUAR A ELS PASTORETS
El dilluns 3 i el dimarts 4 d’octubre, de 8 a 10 del vespre, a la biblioteca del Centre Catòlic, apuntarem a totes les persones que vulgueu participar a qualsevol de les activitats relacionades amb Els Pastorets de Mataró: actors, personal tècnic, o qualsevol altre tipus d’ajut.
Per a una bona coordinació - penseu que som més de 300 persones - és molt convenient que tots els interessats passeu a notificar la vostra disponibilitat i la tasca que voleu fer.
INICI DELS ASSAJOS DE ELS PASTORETS
· Coral femenina, inici el dia 3 d’octubre, a les 10 del vespre, a la Saleta.
· Coral masculina, inici el dia 4 d’octubre, a les 10 del vespre, a la Saleta
La intenció d’aquesta temporada és que tota la coral canti des de dalt de l’escenari. Per tant, és molt important l’assistència a tots els assaigs.
PROGRAMACIÓ TEMPORADA 2005-06
- Els Pirates del Maresme
Versió de l’obra de Gilbert & Sullivan
dirigida per Joan Peran i Genís Mayola
24 de setembre i 1 d’octubre, a les 10 del vespre
25 de setembre i 2 d’octubre, a les 6 de la tarda.
- El criat
De Robin Maugham
Dirigida per Josep M. Rabassa
22 d’octubre, a les 10 del vespre
23 d’octubre, a les 6 de la tarda
- Els Pastorets de Mataró
dirigits per Carles Maicas
26 de desembre, 6, 7, 8, 14, 15, 22 i 29 de gener i 5 i 12 de febrer de 2006.
- El criat
De Robin Maugham
Dirigida per Josep M. Rabassa
4 i 5 de març de 2006
- Viatge a qualsevol lloc
de Joan Guasp
dirigida per Carles Maicas
25 i 26 de març de 2006
- La vida perdurable i Neva
Teatre de petit format
De Narcis Comadira
Dirigida per Carles Maicas
12, 19 i 26 de maig de 2006
- Blancaneus i els set nanets
dirigida per Josep M de Ramon
7, 14, 21 i 28 de maig de 2006
3, 4, 5, 10 i 11 de juny de 2006
“BOLOS”
· Morir a Bagdad (Teatre per la Pau)
17 de setembre, a Tarragona
· Ball de les pedretes
17 de setembre, a les 6 de la tarda,
a la plaça de l’Ajuntament de Mataró.
· Viatge a qualsevol lloc
de Joan Guasp
dirigida per Carles Maicas
24 de setembre, a l’Albi (Lleida)
La SaCa
S’inicia una nova temporada i, per tant, un nou curs de La SaCa.
Per a més informació sobre els cursos i horaris, adreceu-vos a l’Anna Gené els dilluns de 9 a 10 del vespre a secretaria, o bé truqueu a la mateixa hora al 93.790.85.02
SOPAR SOCIAL I PREMIS DE FI DE TEMPORADA
Enguany va tenir lloc el dissabte 9 de juliol al pati cel Centre Catòlic, engalanat per a l’ocasió per un grup de companys. La participació va ser molt nombrosa, més de 170 persones. Es comptà amb la presència com a convidat del Sr. Jaume Graupera, president del Patronat Municipal de Cultura, i el Sr. Toni Blanch, president del Centre Catòlic.
Durant el sopar es va procedir al lliurament dels premis anuals a les següents persones:
"Sala Cabañes" a Joan Abril i Montse Abril,
"Mim" a Anna Gené i "Bambolina" a Jordi Ribas i de la Hoz.
Per votació popular s'atorgà el "Macus" a Oriol Miras i el "Papus" a Marc Flynn.
Un jurat va atorgar els següents premis teatrals:
"Millor actor principal" a Xevi Ribas pel paper de Espantaocells a El mag d’Oz.
"Millor actriu principal" a Lourdes Fabrés pel paper de Marta a Els Pirates del Maresme. "Millor actor de repartiment" a Àlex Gelada pel paper de Cabo a Els Pirates del Maresme. "Millor actriu de repartiment" a Encarna Hernández pel paper de Tata a Els Pirates del Maresme.
S’atorgà també un trofeu a tots els directors que enguany han realitzat algun muntatge: Toni Blanch, Carles Maicas, Joan Peran i Xevi Ribas.
“CASTING” BLANCANEUS I ELS 7 NANETS
Totes aquelles persones interessades en intervenir a l’obra, cal que estigueu pendents de la cartellera de la Sala, especialment els nens i nenes en edat de fer de nanets. Un cartell us indicarà les proves que es faran i les limitacions d’edat.
28 de juliol 2005
Maresme. Martínez Sistach aprofita la missa de Les Santes per lloar les escoles cristianes
el punt28 juliol 2005
Maresme. Martínez Sistach aprofita la missa de Les Santes per lloar les escoles cristianesA.G.. Mataró
+ Els fidels de la missa de Les Santes van omplir ahir la basílica de Santa Maria de Mataró. Foto: QUIM PUIG La missa de Les Santes en honor a les patrones de la ciutat, Juliana i Semproniana, va congregar ahir al matí centenars de fidels i mataronins que segueixen al peu de la lletra la tradició. L'ofici, però, no comença a la basílica sinó uns metres més enllà, quan la comitiva d'autoritats surt de l'ajuntament en una cercavila. En l'homilia aquest any hi van ser presents dues figures reconegudes: l'arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, i el bisbe d'Ayaviri (Perú), el mataroní Joan Godayol. Tots dos van assistir-hi per celebrar el centenari de la fundació dels Salesians de Mataró. Precisament, Sistach va aprofitar l'homilia per lloar la feina de la congregació i, de retruc, va valorar la tasca que es fa des de les escoles cristianes. Godayol va agrair la gran col·laboració que tenen els mataronins amb els projectes de desenvolupament que es duen a terme al país sud-americà. El director de la missa, Lluís Carné, tal com va anunciar, va voler ser més fidel a la partitura de mossèn Blanch. Els solistes van tornar a ser Rosa Maria Conesa, Pilar Adan, Montserrat Torroella, Josep Fadó i Josep Pieres.
09 de juliol 2005
sopar social i premis de fi de temporada de sala cabañes
Foto Jan BlanchPista de "La Gàbia" dissabte 9 de juliol 2005
Enguany va tenir lloc el dissabte 9 de juliol al pati del Centre Catòlic, engalanat per a l'ocasió per un grup de companys.
La participació va ser molt nombrosa , mes de 170 persones. Es comptà amb la presencia con a convidat del Sr. Jaume Graupera , president del Patronat Municipal de Cultura i el Sr. Antoni Blanch president del Centre Catòlic.
Durant el sopar es va procedir al lliurament dels premis anuals a les següents persones:
PREMI SALA CABAÑES
A Joan Abril i Montse Abril
PREMI MIM
A Anna Gené
PREMI BAMBOLINA
A Jordi Ribas i de la hoz
Per votació popular s'atorga els premis Macus i Papus
PREMI MACUS
A Oriol Miras
PREMI PAPUS
A marc Flynn
Un jurat va otorgar els següents premis teatrals
MILLOR ACTOR PRINCIPAL
a Xevi Ribas pel paper de Espantaocells a El Mag d'Oz
MILLOR ACTRIU PRINCIPAL
a Lourdes Fabrés pel paper de Marta a Els Pirates del Maresme
MILLOR ACTOR DE REPARTIMENT
a Àlex Gelada pel paper de Cabo a Els Pirates del Maresme
MILLOR ACTRIU DE REPARTIMENT
a Encarna Hernandez pel paper de Tata a Els Pirates del Maresme
També s'atorgà un trofeu a tots els directors que enguany han realitzat algun mumtatge: Antoni Blanch , Carles Maicas, joan Peran i Xevi Ribas
09 de juny 2005
ELS PIRATES DEL MARESME TORNARAN AL SETEMBRE A LA SALA CABAÑES

'Els Pirates del Maresme' tornaran el setembre a la Sala Cabañes
Uns 3.000 espectadors han vist la peça durant les vuit representacions que s'han fet
per J.Salicrú - fotos P.Vázquez - 09/06/2005 11:04
Imatge d'una de les representacions de la peça.
Tot i que no serà fins aquest diumenge dia 12 que s'acomiadaran del públic mataroní, Els Pirates del Maresme ja han anunciat la seva voluntat de tornar a l'escenari de la Sala Cabañes la propera tardor. El director del muntatge, Joan Peran, ha confirmat que l'èxit del qual ha gaudit la peça fins ara -hi han passat més de 3.000 persones en vuit sessions i les entrades per les dues darreres sessions s'han esgotat- ha fet prendre aquesta decisió. Concretament es faran quatre noves sessions, el 24 i el 25 de setembre i l'1 i el 2 d'octubre. Peran ha fet una valoració extremadament positiva de com han anat les representacions: "Treballar una opereta d'aquestes característiques era engrescador al començament, però alhora intimidava pel seu volum. Al final tot l'equip, tècnic i artístic, s'ha volcat en el projecte i ha sortit un molt bon producte", ha explicat el director. El muntatge inclou la participació de 53 actors i set 7 musics, a part de tot l'equip tècnic. Peran, a més, ressalta que el públic ha vingut no només de Mataró, sinó que s'hi han acostat espectadors de Barcelona, Manresa, Tortosa i Solsona. "La satisfacció del públic es coneixia en mirar les seves cares, durant i després de les representacions", ha comentat. El director ha alabat també el treball fet per Dúnia Roig a la direcció corògràfica i de Genís Mayola a la direcció musical: "Han donat segureat i tranquil·litat a tothom. I això fa que els actors puguin gaudir de la seva pròpia interpretació, cosa que es transmet al públic". Igualment, el responsable del muntatge ha mostrat la satisfacció perquè la "localització" de l'humor ha funcionat: "Els acudits dins del muntatge que es poden interpretar més localment, o comarcalment, fan gràcia perquè ens hi veiem representats", ha explicat. Finalment, el director de l'obra ha agraït molt entusiàsticament el suport que la companyia barcelonina Dagoll Dagom -responsable de la primera portada a escena de la peça a Catalunya, el 1996- ha brindat al projecte: "Que la companyia Dagoll Dagom ens hagi recomanat com a espectacle és una satisfacció personal, de tots, i ens fa veure que dins del teatre amateur es poden fer espectacles ben dignes", ha dit.
03 de juny 2005
EL GOVERN DÓNA COMPTE DE L'APROVACIÓ DEL PLA D'EQUIPAMENTS CULTURALS
El document no es va votar al ple perquè CiU i PP ja havien notificat la decisió de no sumar-se al consens
per J.V./J.S. - 03/06/2005 13:36 cap gros
El govern municipal va donar compte ahir dijous dia 2 en el ple de l'acord pres en la darrera reunió de govern respecte el Pla d'Equipaments Culturals, que tot i haver-se treballat de forma consensuada des del seu naixement ha acabat només amb el suport de PSC, ICV-EA i ERC. Graupera va explicar les grans línies del pla, que són resoldre la manca d'espais escènics a la ciutat, el pla de biblioteques i el pla director del Patrimoni. Bàsicament això significa arribar a acords amb les sales privades del centre de la ciutat -Sala Cabañes, Foment, Casal Aliança- i deixar per a un futur la construcció d'un nou Teatre Monumental -tot i que hi ha previst fer obres de manteniment-, construir el Museu de la Industrialització -on s'ha d'incloure el del gènere de punt- dins Can Marfà i crear una nova biblioteca a l'antic Escorxador que doni servei als barris de l'est de la ciutat. El president del PMC va anunciar també que es crearà una oficina del pla que definirà el seu desenvolupament i com es van aconseguint el pressupost necessari.Respecte al futur del Monumental, l'alcalde Joan Antoni Baron ha dit aquest matí en la roda de premsa posterior al ple que el nou teatre podria fer-se a l’eix de La riera, però no exactament en aquest carrer, sinó a l'entorn de l'avinguda Carles Padrós. Per la seva part, l'oposició va reafirmar el seu vot contrari al Pla per diversos motius. Des de CiU, Maria José Recoder va tornar a explicar que la força nacionalista va decidir retirar-se del consens respecte aquest pla perquè segons ells la ciutat necessita un pla estratègic amb un pla d’equipaments global, en la línia del que ha demanat la FAVM darrerament. Recoder també va apuntar que el Pla no parlava de la Nau Gaudí, del futur de la Presó ni de can Boada i va mostrar els seus dubtes sobre si realment el pla es vol tirar endavant. Per la seva part, el popular Paulí Mojedano va assegurar que el Pla "no aporta massa cosa nova" i no és veritablement un pla estratègic sinó "una carta als Reis". I que, sobretot, no es parla de l'eina amb que s'ha de gestionar la cultura municipal, l'actual Patronat de Cultural. "Cal afrontar un debat que vagi més enllà del cartell de les Santes", va dir.
per J.V./J.S. - 03/06/2005 13:36 cap gros
El govern municipal va donar compte ahir dijous dia 2 en el ple de l'acord pres en la darrera reunió de govern respecte el Pla d'Equipaments Culturals, que tot i haver-se treballat de forma consensuada des del seu naixement ha acabat només amb el suport de PSC, ICV-EA i ERC. Graupera va explicar les grans línies del pla, que són resoldre la manca d'espais escènics a la ciutat, el pla de biblioteques i el pla director del Patrimoni. Bàsicament això significa arribar a acords amb les sales privades del centre de la ciutat -Sala Cabañes, Foment, Casal Aliança- i deixar per a un futur la construcció d'un nou Teatre Monumental -tot i que hi ha previst fer obres de manteniment-, construir el Museu de la Industrialització -on s'ha d'incloure el del gènere de punt- dins Can Marfà i crear una nova biblioteca a l'antic Escorxador que doni servei als barris de l'est de la ciutat. El president del PMC va anunciar també que es crearà una oficina del pla que definirà el seu desenvolupament i com es van aconseguint el pressupost necessari.Respecte al futur del Monumental, l'alcalde Joan Antoni Baron ha dit aquest matí en la roda de premsa posterior al ple que el nou teatre podria fer-se a l’eix de La riera, però no exactament en aquest carrer, sinó a l'entorn de l'avinguda Carles Padrós. Per la seva part, l'oposició va reafirmar el seu vot contrari al Pla per diversos motius. Des de CiU, Maria José Recoder va tornar a explicar que la força nacionalista va decidir retirar-se del consens respecte aquest pla perquè segons ells la ciutat necessita un pla estratègic amb un pla d’equipaments global, en la línia del que ha demanat la FAVM darrerament. Recoder també va apuntar que el Pla no parlava de la Nau Gaudí, del futur de la Presó ni de can Boada i va mostrar els seus dubtes sobre si realment el pla es vol tirar endavant. Per la seva part, el popular Paulí Mojedano va assegurar que el Pla "no aporta massa cosa nova" i no és veritablement un pla estratègic sinó "una carta als Reis". I que, sobretot, no es parla de l'eina amb que s'ha de gestionar la cultura municipal, l'actual Patronat de Cultural. "Cal afrontar un debat que vagi més enllà del cartell de les Santes", va dir.
31 de maig 2005
JOSEPH I L’INCREIBLE ABRIC EN TECHNICOLOR s’estrenarà al Teatre del Sol la propera temporada

31 de maig de 2005
Després de l’èxit obtingut amb l’adaptació catalana de FAMA, els responsables del Teatre del Sol de Sabadell han apostat per intentar repetir la mateixa fórmula amb un altre musical. En aquest cas es tracta del clàssic d’Andrew Lloyd Webber i Tim Rice, JOSEPH AND THE AMAZING TECHNICOLOR DREAMCOAT, que serà traduït en aquesta nova versió per JOSEPH I L’INCREÏBLE ABRIC EN TECHNICOLOR, en una adaptació que realitzaran Daniel Anglès i Juan Vázquez. El musical s’estrenarà a principis de la propera temporada 2005-06 al Teatre del Sol de Sabadell i, si tot anés bé, podria ser que donés el salt a un teatre de la ciutat comtal, tal i com va passar amb FAMA.
Actualment JOSEPH AND THE AMAZING TECHNICOLOR DREAMCOAT s’està representant al New London Theatre del West End londinenc, on es va estrenar el febrer de 2003 (just després de finalitzar les representacions de CATS). Aquesta nova producció estava dirigida per Bill Kenwright I actualment encapçalen el repartiment Simon Gorton com a Joseph i Suzanne Shaw com a narradora. El musical explica la història bíblica de Joseph, els seus onze germans i l’abric multicolor. Algunes de les seves cançons s’han convertit en clàssics, com “Any Dream Will Do” o “'One More Angel in Heaven”. En un principi, Webber i Rice van escriure el Joseph com a una peça de 25 minuts pensada per ser representada com a treball fi de curs pels alumnes del Colet Court School, però l’èxit va ser tan rotund que en quatre anys es va convertir en el musical que ara tots coneixem. Més informació a la web oficial de JOSEPH AND THE AMAZING TECHNICOLOR DREAMCOAT.
24 de maig 2005
L'OPONIÓ A ESCENA - ELS PIRATES DEL MARESME -
CAP GROS
24 maig 2005
L'OPINIÓ A ESCENAper Enric Hernàndez i Benito, llicenciat en art dramàtic
S'entén bé i sona millor
Sala Cabañes torna a donar una lliçó de maneres aquests dies amb la posada en escena de l'adaptació de l'adaptació de l'opereta de Gilbert i Sullivan que, fa uns quants anys, Dagoll Dagom va posar de moda als nostres escenaris. En aquesta ocasió ho fa de la mà de Joan Peran i Genís Mayola. Primer encert: fent-se els Pirates més propers, del Maresme, amb referències geogràfiques i noms fàcilment reconeixibles per tothom. Ben trobat el rodolí del Mariscal en Sant Gabriel. Segon encert -no necessàriament en aquest ordre-: el càsting de veus. El paper interpretat en el seu moment pel desaparegut Carles Sabater queda prou defensat musicalment amb la veu del protagonista masculí. No es pot dir el mateix de la seva part actoral que deixa molt a desitjar, per la linialitat i la sincopació de les seves intervencions textuals. Prou bé, de totes maneres, per ser el primer cop que s'hi troba. Aquestes mancances, en tot cas, queden compensades amb escreix pels seus companys d'escena. I sobretot per les seves dues principals companyes: la Marta, interpretada amb molta seguretat i soltura per una Lourdes Fabrés brillant amb uns registres alts i a la vegada sòlids; i la seva Tata, construïda per una veterana Encarnita Hernández que fa molta fila i borda el paper musicalment i actoral. Per altra banda és una llàstima no haver treballat la mirada perifèrica d'alguns cantants a l'hora de seguir les pautes del director. Fragilitat a les notes allargades i a les pujades de to del Pirata Rei. Descuit d'en Sam a una escena de grup, amb el "parxe" de l'ull al front. Aprovat pelat de la ronda presto agitato del Mariscal no gaire més ràpida que la primera, compensat amb el retret lleons/pastors/capgrossos als pirates. Magnífics moments corals plens de contrastos i colors gràcies a un disseny de vestuari bàsic però combinat de manera intel·ligent, amb alguna aclucada d'ull, que dona presència als pirates (potser caldria resoldre la consistència de les seves botes) i feminitat a les noies (encertats vestits i tons pastissos). Aconseguida ridícula patxoca del Mariscal i la benemèrita.Grans moments de grup. A destacar l'escena de platja, sobretot el moment "esquitxadetes", i la primera escena dels pirates, amb l'arribada per platea inclussive. Una Guàrdia Civil divertidíssima que aconsegueix fer molt bé el que ha de fer malament: a destacar l'amenaça a platea per fer-la cantar i el seu apoteòsic i trencador "full monty".Deixant de banda els petits problemes de l'audio en off del principi i la mitja part, tota la resta sona meravellosament bé degut a una gairebé perfecta amplificació de les veus amb micros inalàmbrics i a la magistral interpretació dels sis músics dirigits per en Mayola. Cal agrair també als actors que ens permetessin entendre tot el que deien i cantaven en tot moment. Chapeau. Queda clar que no es pot pretendre que tot sigui perfecte, però aquest muntatge té molts aspectes dignes d'admiració. No oblidem que parlem de teatre amateur... Ja voldrien molts... Totalment aconsellable. Molt interessant l'oportunitat de diàleg amb els actors i la resta de l'equip que es va oferir al final de la funció.Els Pirates del Maresme. Sala Cabañes. Dissabte dia 21.
24 maig 2005
L'OPINIÓ A ESCENAper Enric Hernàndez i Benito, llicenciat en art dramàtic
S'entén bé i sona millor
Sala Cabañes torna a donar una lliçó de maneres aquests dies amb la posada en escena de l'adaptació de l'adaptació de l'opereta de Gilbert i Sullivan que, fa uns quants anys, Dagoll Dagom va posar de moda als nostres escenaris. En aquesta ocasió ho fa de la mà de Joan Peran i Genís Mayola. Primer encert: fent-se els Pirates més propers, del Maresme, amb referències geogràfiques i noms fàcilment reconeixibles per tothom. Ben trobat el rodolí del Mariscal en Sant Gabriel. Segon encert -no necessàriament en aquest ordre-: el càsting de veus. El paper interpretat en el seu moment pel desaparegut Carles Sabater queda prou defensat musicalment amb la veu del protagonista masculí. No es pot dir el mateix de la seva part actoral que deixa molt a desitjar, per la linialitat i la sincopació de les seves intervencions textuals. Prou bé, de totes maneres, per ser el primer cop que s'hi troba. Aquestes mancances, en tot cas, queden compensades amb escreix pels seus companys d'escena. I sobretot per les seves dues principals companyes: la Marta, interpretada amb molta seguretat i soltura per una Lourdes Fabrés brillant amb uns registres alts i a la vegada sòlids; i la seva Tata, construïda per una veterana Encarnita Hernández que fa molta fila i borda el paper musicalment i actoral. Per altra banda és una llàstima no haver treballat la mirada perifèrica d'alguns cantants a l'hora de seguir les pautes del director. Fragilitat a les notes allargades i a les pujades de to del Pirata Rei. Descuit d'en Sam a una escena de grup, amb el "parxe" de l'ull al front. Aprovat pelat de la ronda presto agitato del Mariscal no gaire més ràpida que la primera, compensat amb el retret lleons/pastors/capgrossos als pirates. Magnífics moments corals plens de contrastos i colors gràcies a un disseny de vestuari bàsic però combinat de manera intel·ligent, amb alguna aclucada d'ull, que dona presència als pirates (potser caldria resoldre la consistència de les seves botes) i feminitat a les noies (encertats vestits i tons pastissos). Aconseguida ridícula patxoca del Mariscal i la benemèrita.Grans moments de grup. A destacar l'escena de platja, sobretot el moment "esquitxadetes", i la primera escena dels pirates, amb l'arribada per platea inclussive. Una Guàrdia Civil divertidíssima que aconsegueix fer molt bé el que ha de fer malament: a destacar l'amenaça a platea per fer-la cantar i el seu apoteòsic i trencador "full monty".Deixant de banda els petits problemes de l'audio en off del principi i la mitja part, tota la resta sona meravellosament bé degut a una gairebé perfecta amplificació de les veus amb micros inalàmbrics i a la magistral interpretació dels sis músics dirigits per en Mayola. Cal agrair també als actors que ens permetessin entendre tot el que deien i cantaven en tot moment. Chapeau. Queda clar que no es pot pretendre que tot sigui perfecte, però aquest muntatge té molts aspectes dignes d'admiració. No oblidem que parlem de teatre amateur... Ja voldrien molts... Totalment aconsellable. Molt interessant l'oportunitat de diàleg amb els actors i la resta de l'equip que es va oferir al final de la funció.Els Pirates del Maresme. Sala Cabañes. Dissabte dia 21.
05 de maig 2005
UNA NOVA SALA CABAÑES PER AL SEGLE XXI
Una nova Sala Cabañes per al segle XXIL’històric teatre podria reconstruir-se al mateix indret si fructifica el diàleg entre Ajuntament i Centre Catòlic
per J. Salicrú - fotos S. Ruiz - 05/05/2005 19:45
CAP GROS
Aspecte de l’actual Sala Cabañes, a la Riera.
El Teatre Monumental no és l’únic espai escènic que té els dies comptats a Mataró. L’actual Sala Cabañes, inaugurada l’any 1933, podria anar a terra i construir-se de nou al mateix indret si fructifiquen les negociacions endegades entre el Centre Catòlic –el propietari del teatre– i l’Àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament, segons ha pogut saber capgros.com. La idea inicial amb què es treballa preveu la construcció d’un teatre de sis-centes localitats –ara l’actual Sala en té 475– a partir d’un acord entre PUMSA i el Centre Catòlic i en el marc del consorci que hi ha la intenció de crear entre el Patronat de Cultura i les sales del centre de la ciutat. A canvi de l’esforç econòmic que es faria des de l’Ajuntament, l’explotació del nou espai podria ser compartida entre el Patronat i el Centre Catòlic. L’operació, però, no acaba aquí, ja que es projecta també la cessió de l’espai que queda davant del teatre –propietat del Centre Catòlic, a l’altre cantó de la Riera– per a ús municipal. Aquestes instal·lacions, degudament rehabilitades, podrien usar-se per a assajos de l’Aula de Teatre del Patronat, l’èxit de la qual ha deixat petit l’actual emplaçament que ocupa a l’Espai 1 del Monumental. Pel que fa a l’escola Balmes i la pista de l’Esportiva, aquestes instal·lacions serien recol·locades en altres indrets encara per determinar. Ni el regidor d’Urbanisme, Arcadi Vilert, ni el president del Centre Catòlic, Antoni Blanch, han volgut fer declaracions, tot i que sí que han admès l’existència de converses. Intenció anunciadaQuan Antoni Blanch va agafar el relleu a Claudi Uñó al capdavant del Centre Catòlic al maig de l’any passat ja va anunciar que la «modernització de l'espai» era una de les principals fites durant el seu mandat. I que les reformes podien comportar la rehabilitació o reedificació d'algun o de totes les parts que formen el Centre –el teatre, la pista poliesportiva o l'escola. «Farem tot el que calgui per posar les instal·lacions al segle xxi, perquè se'ns han quedat obsoletes», va dir llavors. Els darrers temps la qüestió ha sigut objecte de comentaris i en el Ple de dijous, dia 5, el regidor d’Urbanisme, Arcadi Vilert, tenia previst contestar una pregunta plantejada per Maria José Recoder (CiU) en aquest sentit.
12 d’abril 2005
ELS NAPAY AMUYKY RECULLEN 1900 EUROS PER UNA ESCOLA BRESSOL DEL PERÚ A LA SALA CABAÑES


Els
Unes tres-centes cinquanta persones van assistir al concert solidari que va tenir lloc dissabte a la Sala Cabañes
CAP GROS
12.04.2005 8.28
La formació mataronina a l'escenari
Una escena del ball de la Diablada
Unes tres-centes cinquanta persones van assistir dissabte a la Sala Cabañes al concert de música andina organitzat pel grup mataroní Napay Amuyky. Aquesta activitat va generar, entre la venda d’entrades, els donatius i la compra del CD del grup, uns beneficis de 1900 euros, els quals íntegrament seran invertits en la construcció d’una teulada de materials ferms a l’Escola Bressol Casa Cuna Jesús Niño de Pampas Nuevas, suburbi de la ciutat peruana d’Arequipa. El públic assistent en aquest concert, a part de mostrar la seva solidaritat amb els països subdesenvolupats, també va poder aprofundir en els seus coneixements en cultura andina. El repertori interpretat per aquests nous mataronins va ser un ventall ampli dels tipus de música i balls més típics de la selva, la serra i la costa del Perú, Equador i Bolívia. Es van poder sentir i veure ballar ritmes de sayas, carnabalitos, cumbias o huaynos, entre altres. Els músics agraeixen la col·laboració rebuda per part dels mataronins i de diverses entitats de Mataró que sempre han mostrat suport amb aquesta causa. Un exemple, és el cas de la coral La Nota, que un cop més va acompanyar els músics en les darreres cançons de la vetllada; de la Parròquia de Sant Josep i de la Sala Cabañes.
GENT ENTESA I ENTREGADA AL BARTRINA I "UN CERT ESTAT DE TENSIÓ" - el punt 12 d'abril de 2005
El periodista Oriol Malló, en el llibre El cas Boadella. Desventures d'un joglar en temps de transició (Flor del Vent Edicions, 1998), narra com va anar l'última representació de La torna, al Teatre Bartrina de Reus: «La primera sospita fou a Mataró. 27 de novembre de 1977. Setanta persones a la Sala Cabañes», i el capità de la 4a companyia de la Guàrdia Civil, que s'interessa per tot: els noms dels actors, les ajudes econòmiques, les actuacions futures, i el permís governatiu, reclamat a Míriam de Maeztu, que diu que el té «sin llegar ningún momento a mostrársela». Allà, els actors s'adonen que els fan un seguiment. Després, Reus, que al Teatre Bartrina, el 30 de novembre, s'assoleix per primer, i últim cop, una pluralitat de forces de l'ordre amb els seus informes preceptius i... contradictoris. Sembla que el «social» que venia en nom de la comissaria de Reus, no s'ho va passar del tot malament. Cinc-centes persones al Bartrina, gent entesa, entregada, i un cert estat de tensió. Diu la nota: «La obra, debidamente autorizada, tiene el objetivo de producir la hilaridad del público asistente, que se consigue dada la buena interpretación de los actores, basada en situacions ridículas y burlescas, parodiando la actuación del Tribunal, de la Guardia Civil i demás auxiliares de justicia, en tono jocoso». La insospitada rivalitat entre «cuerpos» dóna a la versió policial una pàtina de complicitat amb els actors, nerviosos, «dado que el dia anterior, recibió el encargado una llamada telefónica en Barcelona y una voz desconocida le dijo ser un teniente coronel, quien les advertía que si no desistían de representar la comedia estallaría una bomba». Sembla que el tinent emmascarat, Vidal Aznares, segurament, no va parlar de bombes sinó d'aturar «inmediatamente» les representacions, però els responsables del Bartrina truquen a Boadella per preguntar què cal fer. «Per telèfon, no té cap valor», contesta. I La torna es representa per última vegada. Dimecres, 30 de novembre de 1977, hi ha un sol informe que compta. El redacta la 421a comandància de la Guàrdia Civil, adscrita a Tarragona. És curt i confidencial: «En la primera escena salieron una imitación de Guardias Civiles (con tricornio de papel) y con unos palos bajo las piernas empezando a imitar a las gallinas, portando unos fusiles de madera». Punt i apart. I conclusions: «El diálogo ha sido ininteligible ya que todo era en forma de murmullos y mímicas, no habiéndose proferido palabras injuriosas ni contra el Cuerpo ni contra el Ejército; no obstante el tema central ha sido desprestigiar no sólo a la Guardia Civil sino a los militares que formaron el Consejo de Guerra».
31 de març 2005
Maresme. El Monumental. Can Marfà.
el punt
31 març 2005
Maresme. El Monumental. Can Marfà.
ELS EQUIPAMENTS
La construcció d'un gran teatre a Mataró no és una de les prioritats del nou pla d'equipaments. De moment es renovaran altres espais com la Sala Cabañes o el Foment, abans no es parli del trasllat del Monumental, que no se sap a on es farà i que es preveu per al 2008. Tot i això, els pròxims anys s'han previst un seguit de millores al Monumental.
L'antiga fàbrica tèxtil de Can Marfà es vol convertir en un gran centre museístic que serveixi per promocionar el patrimoni de la ciutat. S'hi vol traslladar el Museu de Mataró i ubicar-hi el del gènere de punt que promou la Fundació Vilaseca. Promoure el patrimoni és un dels objectius i per això es farà un centre d'atenció als visitants
31 març 2005
Maresme. El Monumental. Can Marfà.
ELS EQUIPAMENTS
La construcció d'un gran teatre a Mataró no és una de les prioritats del nou pla d'equipaments. De moment es renovaran altres espais com la Sala Cabañes o el Foment, abans no es parli del trasllat del Monumental, que no se sap a on es farà i que es preveu per al 2008. Tot i això, els pròxims anys s'han previst un seguit de millores al Monumental.
L'antiga fàbrica tèxtil de Can Marfà es vol convertir en un gran centre museístic que serveixi per promocionar el patrimoni de la ciutat. S'hi vol traslladar el Museu de Mataró i ubicar-hi el del gènere de punt que promou la Fundació Vilaseca. Promoure el patrimoni és un dels objectius i per això es farà un centre d'atenció als visitants
21 de març 2005
CONSTANTI VOL CONSOLIDAR LA PASSIÓ A LA SALA CABAÑES

Les dues sessions del muntatge van omplir pràcticament la platea del teatre
per J.Salicrú - 21/03/2005 17:39
CAP GROS
L'escena del Sant Sopar en la representació del dissabte a la nit.
El director de La Passió, Francesc Constantí, ha manifestat la seva intenció de consolidar la Sala Cabañes com a espai habitual de representació de l'obra: "Per a nosaltres és el lloc idoni, millor que el Monumental i tot", ha assegurat. Constantí ha expressat la seva satisfacció per la marxa de l'espectacle durant les dues representacions que s'han fet aquest cap de setmana, les quals van registrar una bona entrada tan en la sessió de dissabte al vespre –tres quarts de platea- com la de diumenge a la tarda –la platea sencera plena-. La Passió ha donat enguany un canvi de 180 graus en l’apartat musical, ja que els Armats han fet marxa enrera en la pretensió d’interpretar la partitura escrita per Genís Mayola en directe. En comptes d’això s’ha optat per un acurat muntatge musical que ha anat a càrrec d’Enric Illana. Els motius del canvi són diversos però bàsicament s’apunta la necessitat d’espectacularitzar el muntatge, cosa difícil amb la petita orquestra amb què es comptava fins ara, i d’”omplir” de música una nova escena introduïda just abans del Sant Sopar on Jesús s’acomiada de la Mare de Déu. A part de la nova escena, Constantí també ha apostat aquest any per reescriure l’escena del penjament de Judes, que a parer seu donava poc protagonisme al personatge. De cara al futur, el director de l’espectacle ha apuntat que els Armats volen convertir La Passió de Mataró en una representació de referència a nivell del Maresme, tot i que de fet és l'única que s'escenifica a hores d'ara:”Som conscients que no arribarem mai amb Olesa o Esparreguera però si que ens agradaria que Mataró fos coneguda també perquè s’hi fa una bona Passió”, ha comentat. La representació de La Passió s’emetrà per Televisió de Mataró el Dijous Sant, després de l'informatiu 24 hores.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)