CAP GROS
10 octubre 2005
Les unionistes guanyen 74-56 el Tabirako Baqué en el segon partit de la Lliga Femenina 2
per Marc Mayola - 10/10/2005 15:13
El proper dimecres dia 12 d'octubre, a les 11'30 h. al Palau Josep Mora, la UE Mataró jugarà la final de la Lliga Catalana Femenina-2. La matinal començarà amb la presentació oficial de tots els equips de la UE Mataró, abans del plat fort de la jornada, la final de la Lliga Catalana.El rival de les mataronines serà el Santa Rosa Lima Horta, un equip amb jugadores veteranes que acumulen molta experiència. Tito Sobrín, entrenador de la UE Mataró, explica que "És la primera vegada que arribem a una final d'aquestes característiques. Tenim una plantilla massa jove, amb moltes jugadores júniors i el Santa Rosa, en canvi, té un equip amb molta experiència, l'aspecte més important en aquest tipus de finals. Malgrat tot, a nosaltres ens fa molta il·lusió guanyar aquest títol i lluitarem perquè es quedi a Mataró. Espero que no ens traeixin els nervis."Abans de la final del campionat nacional, però, el Mataró havia de fer els deures a la lliga. A la primera jornada, les de Sobrín van perdre (60-59) a la pista del Nacex Jovent de Mallorca. Dissabte, la UE Mataró no es podia permetre una altra relliscada i va guanyar el Tabirako Baqué de Durango (74-56).El partit no va començar massa bé per les mataronines. Al primer quart, les basques dominaven (13-21), i al descans encara anaven per davant en el marcador (32-36). Sobrín argumenta que "el Tabirako va defensar en zona durant els 40 minuts. A nosaltres ens va costar molt agafar el ritme i escalfar el canell."La segona part, però, va ser radicalment diferent. En aquests 20 minuts, la UE Mataró va etzibar un parcial de 42-20 per emportar-se la primera victòria de la lliga. Tito Sobrín: "A la segona part vam acabar imposant el nostre ritme de joc. Un ritme ràpid que va fer molt mal al Tabirako, que apostava per atacs lents amb possessions llargues."Gràcies a la contundent victòria de dissabte, la UE Mataró és tercera a la classificació de la Lliga Femenina-2. Només un parell d'equips han aconseguit guanyar els dos partits disputats fins ara; el Nacex Jovent i el Segle XXI, precisament el proper rival de les mataronines a la lliga. Ara per ara, Sobrín no es vol marcar cap objectiu massa ambiciós perquè "som l'equip amb el pressupost més baix de la categoria, apostem per la joventut i, de moment, només podem pensar partit a partit."
08 d’octubre 2005
VALENCIA ABRE HOY EL PALAU DE LES ARTS CON UN CONCIERTO DIRIGIDO POR MAAZEL
LA VANGUARDIA
08 octubre 2005
La reina Sofía presidirá esta tarde la inauguración del Palau de les Arts que lleva su nombre, obra del arquitecto valenciano Santiago Calatrava. El edificio tiene capacidad para 4.000 personas y cuatro salas de audición
El edificio de Calatrava ha costado 300 millones de euros y nueve años de obras
SALVADOR ENGUIX - 08/10/2005
Valencia
Cuando el director de orquesta y compositor francés Lorin Maazel mueva su batuta esta tarde para dirigir a los cien músicos valencianos que interpretarán la ópera Carmen de Georges Bizet, el Palau de les Arts Reina Sofia, del arquitecto Santiago Calatrava, el icono más significativo de la Ciutat de les Arts i de les Ciències, quedará oficialmente inaugurado, en presencia de la propia reina Sofía. El espectacular contenedor, de 70 metros de altura y que alberga cuatro salas - la principal, para la ópera, un aula magistral, el anfiteatro y un teatro de cámara-, completará con su estreno un complejo arquitectónico - que incluye el Hemisfèric, el Museu Príncep Felip, el Umbracle y el Oceanogràfic- que ha catapultado a Valencia a la modernidad, que ha situado a esta ciudad en vanguardia de las apuestas arquitectónicas. La obra de Calatrava ha servido, además, de polo de atracción para otros grandes arquitectos como Norman Foster, David Chipperfield o Jean Nouvel, que han dejado o dejarán su huella en Valencia. Han sido nueve años de obras y casi 300 millones de euros - el presupuesto inicial era de 80 millones- invertidos en un elemento ausente en el boceto inicial de la Ciutat de les Ciències pactado por Calatrava con el anterior ejecutivo socialista - en ese lugar se proyectó la construcción de una torre de telecomunicaciones- y que fue ideado posteriormente, previa consulta con el arquitecto valenciano, por la administración popular. Ahora, por su espectacularidad y por su funcionalidad, el Palau ha ganado protagonismo frente a los otros edificios. La cubierta principal, las laterales, el diseño del Palau, encaja con esa arquitectura orgánica o arquitectura biológica que ha hecho mundialmente famoso a Calatrava. No hay en España ningún palacio de las artes de estas características: de 37.000 metros cuadrados y con capacidad para acoger a 4.000 personas. El edificio, en forma de nave, está rodeado de otros 90.000 metros cuadrados de jardines y 11.000 de láminas de agua. El propio Calatrava insiste en que tampoco existe ningún contenedor en el mundo con la capadidad de asumir en un mismo espacio, al mismo tiempo, tantas manifestaciones artísticas: desde ópera hasta orquestas sinfónicas o de cámara. Sólo queda la duda de si Valencia será capaz de establecer una programación digna de tan bella arquitectura. La sala principal, que será la que se usará hoy para la inauguración, tiene una capacidad para 1.700 personas. Revestida con azulejos de colores marinos, esta sala de ópera es el elemento sobre el que gira todo el edificio. Las butacas están dotadas con pantallas de texto que permiten el seguimiento de la ópera en distintos idiomas. El foso es el tercero más grande del mundo, después del de la Bastilla de París e igual que el del Teatro Real de Madrid, con posibilidad de acoger a 120 músicos. El escenario tiene una superficie de 530 metros cuadrados y la boca, 17 metros de ancho. El anfiteatro, con capacidad para 1.500 personas, cuenta con las últimas tecnologías de audición, cinematografía y vídeo. Permitirá, incluso, seguir en directo, y mediante grandes pantallas, la actuación operística de la sala principal. El aula magistral (400 plazas) está ideada para acoger, junto a manifestaciones artísticas, congresos, debates y clases magistrales. Por último, el teatro de cámara (400 plazas) se presenta como una alternativa intimista en esta modalidad musical. Tras Maazel, intervendrá el director valenciano Enrique García Asensio. Y el próximo 25 de octubre, el director israelí Zubin Mehta, dirigirá a la Orquesta Filarmónica de Israel para interpretar la Sinfonía número 9 de Beethoven.
08 octubre 2005
La reina Sofía presidirá esta tarde la inauguración del Palau de les Arts que lleva su nombre, obra del arquitecto valenciano Santiago Calatrava. El edificio tiene capacidad para 4.000 personas y cuatro salas de audición
El edificio de Calatrava ha costado 300 millones de euros y nueve años de obras
SALVADOR ENGUIX - 08/10/2005
Valencia
Cuando el director de orquesta y compositor francés Lorin Maazel mueva su batuta esta tarde para dirigir a los cien músicos valencianos que interpretarán la ópera Carmen de Georges Bizet, el Palau de les Arts Reina Sofia, del arquitecto Santiago Calatrava, el icono más significativo de la Ciutat de les Arts i de les Ciències, quedará oficialmente inaugurado, en presencia de la propia reina Sofía. El espectacular contenedor, de 70 metros de altura y que alberga cuatro salas - la principal, para la ópera, un aula magistral, el anfiteatro y un teatro de cámara-, completará con su estreno un complejo arquitectónico - que incluye el Hemisfèric, el Museu Príncep Felip, el Umbracle y el Oceanogràfic- que ha catapultado a Valencia a la modernidad, que ha situado a esta ciudad en vanguardia de las apuestas arquitectónicas. La obra de Calatrava ha servido, además, de polo de atracción para otros grandes arquitectos como Norman Foster, David Chipperfield o Jean Nouvel, que han dejado o dejarán su huella en Valencia. Han sido nueve años de obras y casi 300 millones de euros - el presupuesto inicial era de 80 millones- invertidos en un elemento ausente en el boceto inicial de la Ciutat de les Ciències pactado por Calatrava con el anterior ejecutivo socialista - en ese lugar se proyectó la construcción de una torre de telecomunicaciones- y que fue ideado posteriormente, previa consulta con el arquitecto valenciano, por la administración popular. Ahora, por su espectacularidad y por su funcionalidad, el Palau ha ganado protagonismo frente a los otros edificios. La cubierta principal, las laterales, el diseño del Palau, encaja con esa arquitectura orgánica o arquitectura biológica que ha hecho mundialmente famoso a Calatrava. No hay en España ningún palacio de las artes de estas características: de 37.000 metros cuadrados y con capacidad para acoger a 4.000 personas. El edificio, en forma de nave, está rodeado de otros 90.000 metros cuadrados de jardines y 11.000 de láminas de agua. El propio Calatrava insiste en que tampoco existe ningún contenedor en el mundo con la capadidad de asumir en un mismo espacio, al mismo tiempo, tantas manifestaciones artísticas: desde ópera hasta orquestas sinfónicas o de cámara. Sólo queda la duda de si Valencia será capaz de establecer una programación digna de tan bella arquitectura. La sala principal, que será la que se usará hoy para la inauguración, tiene una capacidad para 1.700 personas. Revestida con azulejos de colores marinos, esta sala de ópera es el elemento sobre el que gira todo el edificio. Las butacas están dotadas con pantallas de texto que permiten el seguimiento de la ópera en distintos idiomas. El foso es el tercero más grande del mundo, después del de la Bastilla de París e igual que el del Teatro Real de Madrid, con posibilidad de acoger a 120 músicos. El escenario tiene una superficie de 530 metros cuadrados y la boca, 17 metros de ancho. El anfiteatro, con capacidad para 1.500 personas, cuenta con las últimas tecnologías de audición, cinematografía y vídeo. Permitirá, incluso, seguir en directo, y mediante grandes pantallas, la actuación operística de la sala principal. El aula magistral (400 plazas) está ideada para acoger, junto a manifestaciones artísticas, congresos, debates y clases magistrales. Por último, el teatro de cámara (400 plazas) se presenta como una alternativa intimista en esta modalidad musical. Tras Maazel, intervendrá el director valenciano Enrique García Asensio. Y el próximo 25 de octubre, el director israelí Zubin Mehta, dirigirá a la Orquesta Filarmónica de Israel para interpretar la Sinfonía número 9 de Beethoven.
07 d’octubre 2005
NOU TEMPLE A VALÈNCIA
DIARI AVUI
7 octubre 2005
Demà s'inaugura el Palau de les Arts, una obra de Santiago Calatrava reservada sobretot per a l'òpera. Ha costat 265 milions d'euros i s'ha construït en 7 anys
Nou temple a València
Ester Pinter
València obre demà un imponent coliseu dedicat sobretot a l'òpera, el Palau de les Arts Reina Sofia, que, salvant les distàncies, manté estrets paral·lelismes amb la lloada Sydney Opera House australiana. Per les seves grans dimensions i les innovadores formes dissenyades per l'arquitecte valencià Santiago Calatrava, es convertirà també en el símbol de la ciutat malgrat haver de competir amb alguns dels edificis veïns, fills del mateix pare, que conformen la Ciutat de les Arts i les Ciències, l'Hemisfèric i el Museu de les Ciències Príncep Felip.
La comparació, no obstant, serveix d'excusa als responsables polítics per justificar els retards i el sobrecost. L'òpera australiana, amb cinc sales, va trigar catorze anys a construir-se, mentre que la valenciana, amb quatre, n'ha comptabilitzat set. La primera va multiplicar per deu el seu pressupost inicial, mentre que, de moment, la valenciana l'ha més que quadruplicat: ha passat d'un càlcul inicial de 50 milions als 265 reals, segons l'oposició socialista. Igual que a Sydney, el Palau de les Arts tancarà uns mesos després de la inauguració per acabar les obres del tot. Calatrava es refereix a aquesta darrera fase, que anirà de novembre d'aquest any a l'abril del que ve, com la d'"ajustaments per entonar l'edifici, perquè funcioni bé i sigui un espai d'acollida".
Però a banda de comparacions interessades, la influència del coliseu australià sobre el valencià és ben clara. El cap pensant del gegant casc que avui s'inaugura, l'intendent Helga Schmidt, té l'òpera de Sydney com a màxim referent després d'haver-hi treballat durant uns anys. Entre altres coses, l'austríaca vol que l'òpera de València i els seus voltants siguin, com allà, un lloc d'esplai ciutadà. En aquest sentit, Calatrava diu que el que més l'emociona de l'edifici és "el sentit d'obertura i de passeig que posseeix".
A diferència de l'òpera de Sydney, d'on l'arquitecte va ser despatxat uns anys abans d'acabar, a València a Calatrava, que ara acaba de finalitzar un projecte per a la Zona Zero de Nova York, no paren de fer-li reconeixements. L'endemà de la inauguració, el 9 d'octubre, diada del País Valencià, l'arquitecte rebrà l'Alta Distinció de la Generalitat Valenciana. El govern popular està més que satisfet amb el seu edifici emblemàtic, el darrer de la Ciutat de les Arts i les Ciències. Els altres, l'Oceanogràfic, que no és obra de Calatrava, l'hemisfèric i el Museu de les Ciències, havien estat planejats pel govern socialista de Joan Lerma. La idea de construir el Palau de les Arts prové de l'època de l'expresident valencià i ara portaveu del PP Eduardo Zaplana, després d'haver renunciat als plans inicials dels socialistes d'aixecar-hi una torre de telecomunicacions.
El resultat ha estat un edifici de 37.000 metres quadrats d'una alçada de més de 70 metres amb quatre auditoris per a espectacles d'òpera, teatre i música. Compta amb plataformes en voladís a diferents altures, amb passejos i vegetació, a les quals s'accedeix mitjançant ascensors panoràmics i escales situades a l'interior de les carcasses metàl·liques que hi ha a ambdós costats de l'edifici. Crida especialment l'atenció el contrast entre l'opacitat d'aquestes carcasses de xapes d'acer i la transparència dels espais envidrats de l'amfiteatre, els foyers de la sala principal i l'Aula Magistral, i el restaurant. A més, està envoltat d'un entorn verd de 87.000 metres quadrats enjardinats i aquàtics, amb passejos circumdants.
La sala principal, amb capacitat per a més de 1.700 assistents, està concebuda com a recinte d'òpera, però és convertible en escenari per a ballet i per a altres arts escèniques.
A l'Aula Magistral, dissenyada per a actuacions de petites formacions musicals, hi cabran 400 persones, davant de les 1.500 que podran accedir a l'Amfiteatre. I a l'edifici destinat a les arts aplicades, adjacent al Palau i amb capacitat per a 400 espectadors, hi ha el Teatre de Cambra i Sala d'Exposicions, on s'ubicarà l'Acadèmia de Perfeccionament.
Helga Schmidt, que va arribar al Palau de les Arts de la mà de l'actual president de la Generalitat, Francisco Camps, quan era conseller de Cultura, sabia no obstant que comptar amb un magnífic contenidor no era garantia de res si el que volia era competir en el circuit internacional d'òpera des d'una ciutat sense cap tradició en aquest gènere. És per això que va contactar amb alguns dels millors directors d'orquestra del món, Lorin Maazel i Zubin Mehta, perquè en fessin promoció. Tots dos han signat un contracte amb el Palau de les Arts de tres anys que els obliga a ser a València almenys tres mesos i unes setmanes. Maazel, a més de la selecció dels músics que integren l'orquestra exnovo, serà el director musical i dirigirà de dues a tres produccions d'òpera. Mehta presidirà el Festival del Mediterrani, que s'obrirà el 2007 amb els dos primers títols de la tetralogia de Wagner L'anell dels Nibelungs, amb escenografia de La Fura dels Baus.
Els contractes d'aquests dos destacats músics, el cost dels quals no s'ha fet públic, han aixecat crítiques d'un ampli sector cultural valencià, especialment del món teatral, perquè consideren que es malbaraten els diners amb grans fastos: la inauguració, que inclou dos concerts demà i demà passat dirigits per Maazel i Enrique Asensio, i un altre el dia 25 de la Filharmònica d'Israel dirigida per Mehta, costarà molt més (3,6 milions d'euros) que programar un any al Palau de la Música de València (2,8 milions).
7 octubre 2005
Demà s'inaugura el Palau de les Arts, una obra de Santiago Calatrava reservada sobretot per a l'òpera. Ha costat 265 milions d'euros i s'ha construït en 7 anys
Nou temple a València
Ester Pinter
València obre demà un imponent coliseu dedicat sobretot a l'òpera, el Palau de les Arts Reina Sofia, que, salvant les distàncies, manté estrets paral·lelismes amb la lloada Sydney Opera House australiana. Per les seves grans dimensions i les innovadores formes dissenyades per l'arquitecte valencià Santiago Calatrava, es convertirà també en el símbol de la ciutat malgrat haver de competir amb alguns dels edificis veïns, fills del mateix pare, que conformen la Ciutat de les Arts i les Ciències, l'Hemisfèric i el Museu de les Ciències Príncep Felip.
La comparació, no obstant, serveix d'excusa als responsables polítics per justificar els retards i el sobrecost. L'òpera australiana, amb cinc sales, va trigar catorze anys a construir-se, mentre que la valenciana, amb quatre, n'ha comptabilitzat set. La primera va multiplicar per deu el seu pressupost inicial, mentre que, de moment, la valenciana l'ha més que quadruplicat: ha passat d'un càlcul inicial de 50 milions als 265 reals, segons l'oposició socialista. Igual que a Sydney, el Palau de les Arts tancarà uns mesos després de la inauguració per acabar les obres del tot. Calatrava es refereix a aquesta darrera fase, que anirà de novembre d'aquest any a l'abril del que ve, com la d'"ajustaments per entonar l'edifici, perquè funcioni bé i sigui un espai d'acollida".
Però a banda de comparacions interessades, la influència del coliseu australià sobre el valencià és ben clara. El cap pensant del gegant casc que avui s'inaugura, l'intendent Helga Schmidt, té l'òpera de Sydney com a màxim referent després d'haver-hi treballat durant uns anys. Entre altres coses, l'austríaca vol que l'òpera de València i els seus voltants siguin, com allà, un lloc d'esplai ciutadà. En aquest sentit, Calatrava diu que el que més l'emociona de l'edifici és "el sentit d'obertura i de passeig que posseeix".
A diferència de l'òpera de Sydney, d'on l'arquitecte va ser despatxat uns anys abans d'acabar, a València a Calatrava, que ara acaba de finalitzar un projecte per a la Zona Zero de Nova York, no paren de fer-li reconeixements. L'endemà de la inauguració, el 9 d'octubre, diada del País Valencià, l'arquitecte rebrà l'Alta Distinció de la Generalitat Valenciana. El govern popular està més que satisfet amb el seu edifici emblemàtic, el darrer de la Ciutat de les Arts i les Ciències. Els altres, l'Oceanogràfic, que no és obra de Calatrava, l'hemisfèric i el Museu de les Ciències, havien estat planejats pel govern socialista de Joan Lerma. La idea de construir el Palau de les Arts prové de l'època de l'expresident valencià i ara portaveu del PP Eduardo Zaplana, després d'haver renunciat als plans inicials dels socialistes d'aixecar-hi una torre de telecomunicacions.
El resultat ha estat un edifici de 37.000 metres quadrats d'una alçada de més de 70 metres amb quatre auditoris per a espectacles d'òpera, teatre i música. Compta amb plataformes en voladís a diferents altures, amb passejos i vegetació, a les quals s'accedeix mitjançant ascensors panoràmics i escales situades a l'interior de les carcasses metàl·liques que hi ha a ambdós costats de l'edifici. Crida especialment l'atenció el contrast entre l'opacitat d'aquestes carcasses de xapes d'acer i la transparència dels espais envidrats de l'amfiteatre, els foyers de la sala principal i l'Aula Magistral, i el restaurant. A més, està envoltat d'un entorn verd de 87.000 metres quadrats enjardinats i aquàtics, amb passejos circumdants.
La sala principal, amb capacitat per a més de 1.700 assistents, està concebuda com a recinte d'òpera, però és convertible en escenari per a ballet i per a altres arts escèniques.
A l'Aula Magistral, dissenyada per a actuacions de petites formacions musicals, hi cabran 400 persones, davant de les 1.500 que podran accedir a l'Amfiteatre. I a l'edifici destinat a les arts aplicades, adjacent al Palau i amb capacitat per a 400 espectadors, hi ha el Teatre de Cambra i Sala d'Exposicions, on s'ubicarà l'Acadèmia de Perfeccionament.
Helga Schmidt, que va arribar al Palau de les Arts de la mà de l'actual president de la Generalitat, Francisco Camps, quan era conseller de Cultura, sabia no obstant que comptar amb un magnífic contenidor no era garantia de res si el que volia era competir en el circuit internacional d'òpera des d'una ciutat sense cap tradició en aquest gènere. És per això que va contactar amb alguns dels millors directors d'orquestra del món, Lorin Maazel i Zubin Mehta, perquè en fessin promoció. Tots dos han signat un contracte amb el Palau de les Arts de tres anys que els obliga a ser a València almenys tres mesos i unes setmanes. Maazel, a més de la selecció dels músics que integren l'orquestra exnovo, serà el director musical i dirigirà de dues a tres produccions d'òpera. Mehta presidirà el Festival del Mediterrani, que s'obrirà el 2007 amb els dos primers títols de la tetralogia de Wagner L'anell dels Nibelungs, amb escenografia de La Fura dels Baus.
Els contractes d'aquests dos destacats músics, el cost dels quals no s'ha fet públic, han aixecat crítiques d'un ampli sector cultural valencià, especialment del món teatral, perquè consideren que es malbaraten els diners amb grans fastos: la inauguració, que inclou dos concerts demà i demà passat dirigits per Maazel i Enrique Asensio, i un altre el dia 25 de la Filharmònica d'Israel dirigida per Mehta, costarà molt més (3,6 milions d'euros) que programar un any al Palau de la Música de València (2,8 milions).
FORTES INVERSIONS EN CENTRES CULTURALS, EDUCATIUS , ESPORTIUS I SOCIALS EN EL PRIMER PRESSUPOST "PARTICIPATIU"
TOT MATARO
7 octubre 2005
Per afrontar les despeses s’apujaran les zones blaves i la brossa no comercial
El primer pressupost municipal de Mataró que sobrepassarà els 100 milions d’euros tindrà per primer cop en consideració les aportacions del Consell de Ciutat, i tindrà com a grans novetats les importants inversions en centres culturals (Museu de Can Marfà), educatius (dues escoles i dues escoles bressol), esportius (Polisportiu de Cirera) i socials (locals de barri a Vista Alegre i La Llàntia). Mentre el pressupost previst es fixa en 100,6 milions d’euros, les inversions superen els 17 milions d’euros, un 28% més que el 2005. En l’acte de presentació d’aquest dijous, els responsables municipals –l’alcalde Joan Antoni Baron, la primera tinent d’alcalde Pilar Gonzàlez Agàpito, i els socis de govern Jaume Graupera i Genís Bargalló– a banda del pressupost, també van presentar les deu prioritats del PAM (Pla d’Actuació Municipal) per l’any 2006. En concret fan especial incidència a les polítiques socials (ocupació, habitatge, civisme, gent gran, barris), al Pla d’Equipaments Culturals, a l’increment d’oferta educativa, nous espais de comunicació (bàsicament la nova ràdio municipal), i les obres del Tecnocampus. Increment de brossa i zones blaves Per la seva part, la també regidora de Serveis Centrals, Pilar Gonzàlez-Agápito, va senyalar que malgrat que el pressupost d’ingressos de l’ajuntament augmenta, la pressió fiscal se situa per sota de l’IPC (3,2%). Així doncs, l’increment mitjà dels impostos municipals és d’un 2,9%, amb algunes excepcions. No es modificarà el preu públic de la brossa comercial, però en canvi la taxa de la brossa domiciliària puja un 7% -uns 5,5 euros l’any-; també s’apujarà la zona blava en un 10% el que significa 0,10 d’euro més en la fracció horària. Els continguts del PAM i del pressupost es presentaran públicament el proper dilluns 10 d’octubre, en audiència pública a la biblioteca Pompeu Fabra, on els ciutadans podran tornar a formular preguntes i suggeriments abans de l’aprobació dels documents, inicialment, en el ple de finals d’octubre. Redacció // Mataró Notícies
L'AULA DE TEATRE DESDOBLA UN CURS DE JOVES PER SOLUCIONAR L'OVERBOOKING
CAP GROS
7 octubre 2005
L'entitat ha registrat enguany la demanda de participació més gran de la seva història, amb 230 persones preinscrites
per X. Alomà - 07/10/2005 17:28
L’elevada demanda de participació en els cursos i monogràfics de l'Aula de Teatre previstos per aquest curs –la més important de la seva història, amb 230 persones pre-inscrites- s’ha resolt, en part, amb el desdoblament del curs de teatre per a nois i noies de 14 i 15 anys. “Vam trobar que en aquesta franja hi havia uns cinquanta interessats: prou gent per fer els dos grups de 15 nois que han acabat sortint, un pels nois de catorze anys i l'altre pels de quinze”, explica Cristina Navarro, directora de l’Aula.Aquesta nova classe fa arribar fins a 175 el nombre de places que s’ofereixen per aquest any en els diferents cursos i monogràfics: Teatre per a nois i noies de 12 i 13 anys, Teatre per a nois i noies de 14 i 15 anys, Teatre per a joves de 16 i 17 anys, Primer nivell de teatre, Segon nivell de teatre, Tercer nivell de teatre, Dansa per a joves de 12 a 17 anys, Dansa adults, Veu i dicció, Clown, Producció teatral, i Escriptura teatral. Un total de setze professors seran els encarregats d’impartir els cinc cursos i sis monogràfics als alumnes.D’altra banda, Navarro explica que l'excés de demanda en relació a la resta de cursos per a joves es va resoldre de la forma habitual mitjançant sorteig el passat 26 de setembre. El mateix dia els aspirants a les places de Primer nivell de teatre i Dansa per adults es van enfrontar a les respectives proves de selecció. El període de matriculació es tanca el proper dimarts 11 d’octubre i dijous 14, a les set de la tarda, l’Aula de Teatre celebrarà l’acte d’inauguració del curs -que s'inicia dilluns 17- al seu espai del C/ Meléndez Valdés.
7 octubre 2005
L'entitat ha registrat enguany la demanda de participació més gran de la seva història, amb 230 persones preinscrites
per X. Alomà - 07/10/2005 17:28
L’elevada demanda de participació en els cursos i monogràfics de l'Aula de Teatre previstos per aquest curs –la més important de la seva història, amb 230 persones pre-inscrites- s’ha resolt, en part, amb el desdoblament del curs de teatre per a nois i noies de 14 i 15 anys. “Vam trobar que en aquesta franja hi havia uns cinquanta interessats: prou gent per fer els dos grups de 15 nois que han acabat sortint, un pels nois de catorze anys i l'altre pels de quinze”, explica Cristina Navarro, directora de l’Aula.Aquesta nova classe fa arribar fins a 175 el nombre de places que s’ofereixen per aquest any en els diferents cursos i monogràfics: Teatre per a nois i noies de 12 i 13 anys, Teatre per a nois i noies de 14 i 15 anys, Teatre per a joves de 16 i 17 anys, Primer nivell de teatre, Segon nivell de teatre, Tercer nivell de teatre, Dansa per a joves de 12 a 17 anys, Dansa adults, Veu i dicció, Clown, Producció teatral, i Escriptura teatral. Un total de setze professors seran els encarregats d’impartir els cinc cursos i sis monogràfics als alumnes.D’altra banda, Navarro explica que l'excés de demanda en relació a la resta de cursos per a joves es va resoldre de la forma habitual mitjançant sorteig el passat 26 de setembre. El mateix dia els aspirants a les places de Primer nivell de teatre i Dansa per adults es van enfrontar a les respectives proves de selecció. El període de matriculació es tanca el proper dimarts 11 d’octubre i dijous 14, a les set de la tarda, l’Aula de Teatre celebrarà l’acte d’inauguració del curs -que s'inicia dilluns 17- al seu espai del C/ Meléndez Valdés.
06 d’octubre 2005
LA U.E. MATARÓ REB LA VISITA D'UN DELS EQUIPS MÉS FORTS, EL GRUPOTEL.COM
CAP GROS
6 octubre 2005
Els mataronins intentaran aconseguir la primera victòria de la temporada a casa davant un dels equips amb més pressupost
per Salva Fernàndez - 06/10/2005 11:56
Després que la U.E. Mataró aconseguís la primera victòria de la temporada al camp de l'Andorra amb una segona part espectacular, els mataronins reben la visita del Grupotel.com, el proper diumenge a les 18.00, davant un equip molt fort i que també vé amb la moral alta després de vèncer a casa al Montcada per 99 a 91. Els de Margall intentaran així l'escalada cap a una situació més còmode que els permeti respirar a l'espera de reforçar-se amb alguna incorporació més.Margall: "tenen un equipàs"El tècnic mataroní creu que el partit "serà molt complicat", ja que el grupotel.com té "un pressupost molt elevat, amb jugadors de gran qualitat com [Josep Maria]Pedrera, o el que ens va amargar l'any passat, [Pablo] Jiménez", dos jugadors, afegeix el tècnic, "molt en la tònica d'aquest equip: alts, amb bons moviments i molt bon tir exterior". Després de la primera victòria, Margall no vol llençar falses esperances, i considera que de moment, mentre l'equip no es reforci ha de ser conscient que estarà "lluitant per mantenir la categoria". Tot i això, el president Ventura assegura que "estem fent tot el possible per trobar un o dos jugadors que aportin el plus de qualitat i consistència necessàris", per tal de repetir la gran temporada passada. Per la seva banda, l'equip sénior femení es presenta avui a partir de les 22.00 a la botiga 24 Segons, situada al carrer Mossèn Fornes número 52. L'equip femení disputarà la final de la Lliga Catalana EBA el proper dimecres dia 12 davant el SR Lima Horta.
6 octubre 2005
Els mataronins intentaran aconseguir la primera victòria de la temporada a casa davant un dels equips amb més pressupost
per Salva Fernàndez - 06/10/2005 11:56
Després que la U.E. Mataró aconseguís la primera victòria de la temporada al camp de l'Andorra amb una segona part espectacular, els mataronins reben la visita del Grupotel.com, el proper diumenge a les 18.00, davant un equip molt fort i que també vé amb la moral alta després de vèncer a casa al Montcada per 99 a 91. Els de Margall intentaran així l'escalada cap a una situació més còmode que els permeti respirar a l'espera de reforçar-se amb alguna incorporació més.Margall: "tenen un equipàs"El tècnic mataroní creu que el partit "serà molt complicat", ja que el grupotel.com té "un pressupost molt elevat, amb jugadors de gran qualitat com [Josep Maria]Pedrera, o el que ens va amargar l'any passat, [Pablo] Jiménez", dos jugadors, afegeix el tècnic, "molt en la tònica d'aquest equip: alts, amb bons moviments i molt bon tir exterior". Després de la primera victòria, Margall no vol llençar falses esperances, i considera que de moment, mentre l'equip no es reforci ha de ser conscient que estarà "lluitant per mantenir la categoria". Tot i això, el president Ventura assegura que "estem fent tot el possible per trobar un o dos jugadors que aportin el plus de qualitat i consistència necessàris", per tal de repetir la gran temporada passada. Per la seva banda, l'equip sénior femení es presenta avui a partir de les 22.00 a la botiga 24 Segons, situada al carrer Mossèn Fornes número 52. L'equip femení disputarà la final de la Lliga Catalana EBA el proper dimecres dia 12 davant el SR Lima Horta.
LA DANSA JA TÉ TEATRE
DIARI AVUI
6 octubre 2005
Ajuntament, Generalitat i ministeri signen un acord pel qual el Mercat de les Flors es convertirà en el Centre de les Arts del Moviment
La dansa ja té teatre
Marta Porter
El Mercat de les Flors acaba de convertir-se en la nova seu de la dansa a Barcelona gràcies a l'acord a què han arribat l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el ministeri de Cultura.
L'alcalde de Barcelona, Joan Clos, la consellera de Cultura, Caterina Mieras, i el director general de música de l'Institut Nacional de les Arts i la Música (Inaem) del ministeri de Cultura, Antonio Vargas, van fer públic ahir l'acord polític pel qual les tres institucions es comprometen a fer del Mercat de les Flors el Centre de les Arts del Moviment, amb la voluntat que sigui un referent a nivell estatal i internacional. I per dirigir-lo han escollit Francesc Casadesús, un gestor cultural vinculat a la ciutat de Vic que a més ha treballat en diferents produccions coreogràfiques.
Segons l'avanç de projecte que va presentar Casadesús, el Mercat acollirà tant espectacles de dansa com de totes les arts escèniques vinculades al moviment, tals com les arts visuals, el cinema, el circ, l'audiovisual, etc. El Centre neix també amb la voluntat no només de ser un espai exhibidor sinó també com a centre de producció coreogràfica, ja sigui a través de companyies residents -Casadesús va avançar que no tanca la porta a les companyies internacionals- com a coproductor d'espectacles o en la forma que en cada ocasió es consideri més adequada. I és que un dels punts en què va insistir el nou director és a obrir portes i mentalitats, de manera que tant els creadors com els productors i el públic trobin en el Mercat un "motor" generador d'art.
El nou Centre, que segons Gemma Sendra, secretària general del departament de Cultura de la Generalitat, s'ha de convertir en un centre de caràcter nacional que projecti la dansa a nivell mundial, començarà a programar la temporada 2006-2007. Mentrestant, aquesta temporada serà de traspàs. D'entrada es programaran les companyies ja contractades per l'anterior director, Andreu Morte, entre les quals destaquen Saburo Teshigawara, Batsheva, T.S. de Triete, Koen Augustijnen, Akram Khan i Rui Horta. Tanca L'Espai
A aquestes companyies internacionals s'hi sumaran, a partir de la primavera, les que havien d'anar a L'Espai, que tanca les seves portes. "La Generalitat no ha de programar dansa com a institució sinó que aquesta ha de ser independent de l'administració", va dir Sendra, i va atribuir l'existència de L'Espai al fet que fins al moment "no hi havia un lloc dedicat a exhibir dansa de forma permanent". Sendra va afegir que el pressupost previst per a la programació de L'Espai entre gener i juny -1,2 milions d'euros- es traspassarà a l'Institut de Cultura de Barcelona perquè el destini al Mercat, un nou centre en què les tres administracions assumiran el pressupost a parts iguals. n
6 octubre 2005
Ajuntament, Generalitat i ministeri signen un acord pel qual el Mercat de les Flors es convertirà en el Centre de les Arts del Moviment
La dansa ja té teatre
Marta Porter
El Mercat de les Flors acaba de convertir-se en la nova seu de la dansa a Barcelona gràcies a l'acord a què han arribat l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el ministeri de Cultura.
L'alcalde de Barcelona, Joan Clos, la consellera de Cultura, Caterina Mieras, i el director general de música de l'Institut Nacional de les Arts i la Música (Inaem) del ministeri de Cultura, Antonio Vargas, van fer públic ahir l'acord polític pel qual les tres institucions es comprometen a fer del Mercat de les Flors el Centre de les Arts del Moviment, amb la voluntat que sigui un referent a nivell estatal i internacional. I per dirigir-lo han escollit Francesc Casadesús, un gestor cultural vinculat a la ciutat de Vic que a més ha treballat en diferents produccions coreogràfiques.
Segons l'avanç de projecte que va presentar Casadesús, el Mercat acollirà tant espectacles de dansa com de totes les arts escèniques vinculades al moviment, tals com les arts visuals, el cinema, el circ, l'audiovisual, etc. El Centre neix també amb la voluntat no només de ser un espai exhibidor sinó també com a centre de producció coreogràfica, ja sigui a través de companyies residents -Casadesús va avançar que no tanca la porta a les companyies internacionals- com a coproductor d'espectacles o en la forma que en cada ocasió es consideri més adequada. I és que un dels punts en què va insistir el nou director és a obrir portes i mentalitats, de manera que tant els creadors com els productors i el públic trobin en el Mercat un "motor" generador d'art.
El nou Centre, que segons Gemma Sendra, secretària general del departament de Cultura de la Generalitat, s'ha de convertir en un centre de caràcter nacional que projecti la dansa a nivell mundial, començarà a programar la temporada 2006-2007. Mentrestant, aquesta temporada serà de traspàs. D'entrada es programaran les companyies ja contractades per l'anterior director, Andreu Morte, entre les quals destaquen Saburo Teshigawara, Batsheva, T.S. de Triete, Koen Augustijnen, Akram Khan i Rui Horta. Tanca L'Espai
A aquestes companyies internacionals s'hi sumaran, a partir de la primavera, les que havien d'anar a L'Espai, que tanca les seves portes. "La Generalitat no ha de programar dansa com a institució sinó que aquesta ha de ser independent de l'administració", va dir Sendra, i va atribuir l'existència de L'Espai al fet que fins al moment "no hi havia un lloc dedicat a exhibir dansa de forma permanent". Sendra va afegir que el pressupost previst per a la programació de L'Espai entre gener i juny -1,2 milions d'euros- es traspassarà a l'Institut de Cultura de Barcelona perquè el destini al Mercat, un nou centre en què les tres administracions assumiran el pressupost a parts iguals. n
05 d’octubre 2005
L'EQUIP FEMENÍ DE LA U.E. MATARÓ , A UN PAS DE DONAR LA SORPRESA (60-59)
TOT MATARO
5 octubre 2005
El conjunt maresmenc es va quedar aprop de vèncer el potent Nacex Jovent en un bon partit
Nacex Jovent 60 - 59 UE Mataró La Unió Esportiva Mataró va quedar-se a les portes de donar la primera sorpresa de la temporada, a la pista del potent Nacex Jovent, ja que després de dominar el marcador durant la major part del partit, van acabar perdent per la mínima. El primer parcial del partit, de 10-21, deixa ben clar que les mataronines no van anar a les Balears a fer turisme i que amb una intensitat defensiva molt alta va posar les seves cartes sobre la taula. Només en alguns moments de la segona meitat les locals van anar per davant en el marcador, però en el darrer quart les de Tito Sobrín van capgirar de nou el resultat, entrant en el darrer minut amb tres punts d’avantatge. Les unionistes van tenir quatre possessions per guanyar però no van poder sentenciar degut a la falta d’encert en el tir, i finalment l’equip local va fer-se amb la victòria. UE Mataró: Maymí (6), Carbó (17), De Miguel (12), Vilarrubla (6) i Nicolás (8); Sala, Argemí (6), Siñol (4), Chacón i Gárate. 2 triples: De Miguel (2). 13 de 16 en tirs lliures (81%). 22 de 66 en tirs de camp (33%). 29 rebots. 15 faltes personals. Marcador: 10-21, 31-35; 44-43 i 60-59. Redacció // El Tot Esport
5 octubre 2005
El conjunt maresmenc es va quedar aprop de vèncer el potent Nacex Jovent en un bon partit
Nacex Jovent 60 - 59 UE Mataró La Unió Esportiva Mataró va quedar-se a les portes de donar la primera sorpresa de la temporada, a la pista del potent Nacex Jovent, ja que després de dominar el marcador durant la major part del partit, van acabar perdent per la mínima. El primer parcial del partit, de 10-21, deixa ben clar que les mataronines no van anar a les Balears a fer turisme i que amb una intensitat defensiva molt alta va posar les seves cartes sobre la taula. Només en alguns moments de la segona meitat les locals van anar per davant en el marcador, però en el darrer quart les de Tito Sobrín van capgirar de nou el resultat, entrant en el darrer minut amb tres punts d’avantatge. Les unionistes van tenir quatre possessions per guanyar però no van poder sentenciar degut a la falta d’encert en el tir, i finalment l’equip local va fer-se amb la victòria. UE Mataró: Maymí (6), Carbó (17), De Miguel (12), Vilarrubla (6) i Nicolás (8); Sala, Argemí (6), Siñol (4), Chacón i Gárate. 2 triples: De Miguel (2). 13 de 16 en tirs lliures (81%). 22 de 66 en tirs de camp (33%). 29 rebots. 15 faltes personals. Marcador: 10-21, 31-35; 44-43 i 60-59. Redacció // El Tot Esport
03 d’octubre 2005
LA U.E. MATARÓ ACONSEGEGUEIX LA PRIMERA VICTÒRIA DE LA TEMPORADA (66 - 77)
TOT MATARO
3 octubre 2005
Un parcial de 18-39 a la segona meitat va decantar el partit pels del Maresme davant l’Andorra
A la tercera va ser la vençuda i la UE Mataró va obtenir el primer triomf de la temporada a la pista de l’Andorra, tot i el domini local del marcador durant bona part el partit. Un parcial impressionant de 18-39 en la segona meitat va conduir als homes de Margall cap a la victòria, després d’un mal inici de partit en el que el conjunt andorrà tenia les mides preses als visitants. River ANDORRA: Camps (2), Prats (4), Marín (5), Bermudo (19) i Eudald; Galera (5), Cruz (15), Casals (8), Salesa (2) i Olcina (6). 5 triples: Olcina (2), Galera, Cruz i Bermudo. 27 de 55 tirs de camp (49%). 7 de 10 tirs lliures (70%). 23 faltes personals. UE MATARÓ: Hernández (11), Costa (13), Homs (8), Juan (22) i Ventura (14); San Epifanio (3), Magriñà (4), Fradera, Casín, Forcada i Molina (2). 7 triples: Ventura (2), Costa (2), San Epifanio, Hernández i Juan. 27 de 61 tirs de camp (44%). 16 de 25 tirs lliures (64%). 14 faltes personals. ÀRBITRES: Parra i López. MARCADOR: 22-20, 48-38; 58-56 i 66-77. Redacció // El Tot Esport
3 octubre 2005
Un parcial de 18-39 a la segona meitat va decantar el partit pels del Maresme davant l’Andorra
A la tercera va ser la vençuda i la UE Mataró va obtenir el primer triomf de la temporada a la pista de l’Andorra, tot i el domini local del marcador durant bona part el partit. Un parcial impressionant de 18-39 en la segona meitat va conduir als homes de Margall cap a la victòria, després d’un mal inici de partit en el que el conjunt andorrà tenia les mides preses als visitants. River ANDORRA: Camps (2), Prats (4), Marín (5), Bermudo (19) i Eudald; Galera (5), Cruz (15), Casals (8), Salesa (2) i Olcina (6). 5 triples: Olcina (2), Galera, Cruz i Bermudo. 27 de 55 tirs de camp (49%). 7 de 10 tirs lliures (70%). 23 faltes personals. UE MATARÓ: Hernández (11), Costa (13), Homs (8), Juan (22) i Ventura (14); San Epifanio (3), Magriñà (4), Fradera, Casín, Forcada i Molina (2). 7 triples: Ventura (2), Costa (2), San Epifanio, Hernández i Juan. 27 de 61 tirs de camp (44%). 16 de 25 tirs lliures (64%). 14 faltes personals. ÀRBITRES: Parra i López. MARCADOR: 22-20, 48-38; 58-56 i 66-77. Redacció // El Tot Esport
UN ÚLTIM QUART GENIAL DÓNA LA PRIMERA VICTÒRIA DE LA LLIGA A LA U.E. MATARÓ (66-77)
CAP GROS
3 octubre 2005
Els de Margall trenquen la mala ratxa a la pista del River Andorra (66-77)
per Marc Mayola - 03/10/2005 11:36
La U.E. Mataró comença a remuntar el vol. Després d'un mal inici de lliga, amb derrotes contra el Granollers i l'Olesa, els unionistes van guanyar a l'Andorra gràcies a un últim quart antològic. El partit va començar fatal, l'equip va sortir descentrat, molt tou en defensa i els locals ho van aprofitar per marxar al descans amb 10 punts d'avantatge (48-38).Al tercer quart, però, els mataronins es van treure la son de les orelles per començar a capgirar un partit que semblava molt complicat. La defensa era agressiva i l'equip estava molt més fi en atac. Josep Maria Margall, entrenador del Mataró, explica que "la defensa en zona que vam practicar a l'últim quart va acabar de sentenciar l'Andorra." Un últim període en el qual l'Andorra només va anotar 8 punts, pels 21 del Mataró.En l'aspecte individual, Margall destaca l'actuació de Roger Juan (22 punts), Xavier Costa (13 punts), i la direcció del base Jordi Ventura a l'últim quart. Un Ventura que va jugar menys minuts dels habituals perquè de seguida es va carregar amb tres personals. D'altra banda, Margall va donar força minuts a joves pivots com Sergi Homs o Adrià Fradera que, juntament amb un Paco Hernández molt encertat al tram final del partit, van minimitzar els problemes de la U.E. Mataró a la pintura.El tècnic del Mataró explica que l'Andorra no és un dels grans de la categoria i que, per tan, "hem d'estar contents per la victòria però tampoc es tracta de tirar coets". Amb el triomf a Andorra, la U.E. Mataró té ara un balanç d'una victòria i dues derrotes. Els unionistes són onzens a la classificació del Grup C de la lliga EBA. Una classificació liderada, pels encara invictes, Sant Josep i Granollers.
3 octubre 2005
Els de Margall trenquen la mala ratxa a la pista del River Andorra (66-77)
per Marc Mayola - 03/10/2005 11:36
La U.E. Mataró comença a remuntar el vol. Després d'un mal inici de lliga, amb derrotes contra el Granollers i l'Olesa, els unionistes van guanyar a l'Andorra gràcies a un últim quart antològic. El partit va començar fatal, l'equip va sortir descentrat, molt tou en defensa i els locals ho van aprofitar per marxar al descans amb 10 punts d'avantatge (48-38).Al tercer quart, però, els mataronins es van treure la son de les orelles per començar a capgirar un partit que semblava molt complicat. La defensa era agressiva i l'equip estava molt més fi en atac. Josep Maria Margall, entrenador del Mataró, explica que "la defensa en zona que vam practicar a l'últim quart va acabar de sentenciar l'Andorra." Un últim període en el qual l'Andorra només va anotar 8 punts, pels 21 del Mataró.En l'aspecte individual, Margall destaca l'actuació de Roger Juan (22 punts), Xavier Costa (13 punts), i la direcció del base Jordi Ventura a l'últim quart. Un Ventura que va jugar menys minuts dels habituals perquè de seguida es va carregar amb tres personals. D'altra banda, Margall va donar força minuts a joves pivots com Sergi Homs o Adrià Fradera que, juntament amb un Paco Hernández molt encertat al tram final del partit, van minimitzar els problemes de la U.E. Mataró a la pintura.El tècnic del Mataró explica que l'Andorra no és un dels grans de la categoria i que, per tan, "hem d'estar contents per la victòria però tampoc es tracta de tirar coets". Amb el triomf a Andorra, la U.E. Mataró té ara un balanç d'una victòria i dues derrotes. Els unionistes són onzens a la classificació del Grup C de la lliga EBA. Una classificació liderada, pels encara invictes, Sant Josep i Granollers.
ESCASSA RESPOSTA DE PÚBLIC EN EL CONCERT A BENEFICI DEL PIANO DEL FOMENT
CAP GROS
3 octubre 2005
L'acte ha permès recollir uns 2500 euros, quan l'organització calculava superar els 6000
per T. Rodon - fotos A. Clavell - 03/10/2005 12:18
El concert extraordinari que el Foment Mataroní va organitzar el passat dissabte, dia 1, per recollir fons per restaurar l’històric piano de l’entitat, va despertar un escàs interès entre els mataronins, ja que va aplegar només unes dues-centes persones. Segons el promotor de la iniciativa que es va celebrar al Teatre Monumental, no es senten decebuts per haver venut només una quarta part de les entrades: “Tot i que esperàvem una resposta més majoritària, agraïm a tots els que van venir, públic i entitats, la seva resposta”. L’acte ha permès a l’entitat recaptar un total de 2500 euros, malgrat que els organitzadors esperaven una xifra superior. Segons els promotors de la iniciativa, el compte corrent obert per la ocasió tampoc ha tingut gaire resposta. Amb tot, el Foment segueix animant a tothom a fer els seus donatius per ajudar a restaurar l’històric piano de l'entitat, ara inservible.
01 d’octubre 2005
CONTRAPROGRAMACIÓ INFANTIL - RIALLES A SABADELL
EL PUNT
1 octubre 2005
Contraprogramació infantil
La Mostra de Rialles a Sabadell i el Festival Internacional de Teatre
Infantil i Juvenil (FIT) a Cerdanyola coincideixen aquest cap de setmana. Sumen 90 muntatges. A Cerdanyola, es potencien els grups internacionals; a la cocapital vallesana, la fira per a programadors.JORDI BORDES. Barcelona
+ Una imatge de l'espectacle La ventafocs (potser sí, potser no), que es representa avui a Sabadell. Foto: EL PUNT Un centenar de representacions d'espectacles per a tots els públics es realitzen aquest cap de setmana als municipis veïns de Sabadell i Cerdanyola del Vallès. El que podria ser una mostra comuna que fos referència en el mercat internacional és, en realitat, una mostra de la confrontació de dues associacions sense ànim de lucre dedicades al teatre infantil en català. La contraprogramació no és un fet exclusiu de les televisions.Cerdanyola del Vallès justifica l'organització del Festival Internacional de Teatre Infantil i Juvenil (FIT) com a herència de les nou edicions anteriors de les mostres de teatre infantil de Rialles. Sabadell, per la seva banda, agafa el relleu cerdanyolenc organitzant la setzena edició de la Mostra de Teatre Infantil. El resultat és que a Cerdanyola es programen una cinquantena de representacions i a Sabadell, una quarantena més els mateixos dies. Cap dels organitzadors vol veure mala intenció en la coincidència de dates però totes dues es veuen legitimades pel calendari.La mostra s'organitza anualment perquè els programadors de les seves associacions puguin veure, en dos dies, els muntatges que estan vinculats a Rialles. La trobada funciona com una fira ja que les associacions d'espectadors trien els espectacles que més s'adeqüen a tipus de muntatge, caixet i capacitat de l'escenari per a les seves programacions.El Moviment Rialles va néixer el 1972 amb l'objectiu de facilitar la circulació d'espectacles infantils en català arreu de Catalunya. L'entitat, integrada fins l'any passat a Òmnium Cultural, va patir una important escissió ara fa una quinzena d'anys (la Xarxa d'Espectacles, que es defineix com un moviment de voluntaris que organitza espectacles per a nois i noies amb l'objectiu de contribuir a la seva formació cultural). La Xarxa també munta una mostra, semblant a la de Rialles, cada mes de maig a Igualada. Rialles té el suport de quinze grups de Catalunya que fan programacions de teatre familiar en català, mentre que la Xarxa té 73 programacions. Les companyies de teatre treballen per a les dues programacions paral·lelament.Internacionals, al FITRosa Maria Soler, organitzadora del FIT, apunta que no s'ha pogut modificar el calendari perquè ja s'havien fet previsió d'espais cedits per esports i, al cap de set dies, es farà el Festival de Blues de Cerdanyola. El FIT no vol ser un succedani de la Mostra de Rialles. Tot i que enguany apareix en estat embrionari, a més de la programació de companyies internacionals amb les catalanes també es vol treballar en el reciclatge professional dels actors, directors i tècnics, a més de reflexionar sobre el paper que ha de fer el teatre a les escoles. «Cal una alfabetització escènica», comenta Ramon Llimós, portaveu de Xarxa.
1 octubre 2005
Contraprogramació infantil
La Mostra de Rialles a Sabadell i el Festival Internacional de Teatre
Infantil i Juvenil (FIT) a Cerdanyola coincideixen aquest cap de setmana. Sumen 90 muntatges. A Cerdanyola, es potencien els grups internacionals; a la cocapital vallesana, la fira per a programadors.JORDI BORDES. Barcelona
+ Una imatge de l'espectacle La ventafocs (potser sí, potser no), que es representa avui a Sabadell. Foto: EL PUNT Un centenar de representacions d'espectacles per a tots els públics es realitzen aquest cap de setmana als municipis veïns de Sabadell i Cerdanyola del Vallès. El que podria ser una mostra comuna que fos referència en el mercat internacional és, en realitat, una mostra de la confrontació de dues associacions sense ànim de lucre dedicades al teatre infantil en català. La contraprogramació no és un fet exclusiu de les televisions.Cerdanyola del Vallès justifica l'organització del Festival Internacional de Teatre Infantil i Juvenil (FIT) com a herència de les nou edicions anteriors de les mostres de teatre infantil de Rialles. Sabadell, per la seva banda, agafa el relleu cerdanyolenc organitzant la setzena edició de la Mostra de Teatre Infantil. El resultat és que a Cerdanyola es programen una cinquantena de representacions i a Sabadell, una quarantena més els mateixos dies. Cap dels organitzadors vol veure mala intenció en la coincidència de dates però totes dues es veuen legitimades pel calendari.La mostra s'organitza anualment perquè els programadors de les seves associacions puguin veure, en dos dies, els muntatges que estan vinculats a Rialles. La trobada funciona com una fira ja que les associacions d'espectadors trien els espectacles que més s'adeqüen a tipus de muntatge, caixet i capacitat de l'escenari per a les seves programacions.El Moviment Rialles va néixer el 1972 amb l'objectiu de facilitar la circulació d'espectacles infantils en català arreu de Catalunya. L'entitat, integrada fins l'any passat a Òmnium Cultural, va patir una important escissió ara fa una quinzena d'anys (la Xarxa d'Espectacles, que es defineix com un moviment de voluntaris que organitza espectacles per a nois i noies amb l'objectiu de contribuir a la seva formació cultural). La Xarxa també munta una mostra, semblant a la de Rialles, cada mes de maig a Igualada. Rialles té el suport de quinze grups de Catalunya que fan programacions de teatre familiar en català, mentre que la Xarxa té 73 programacions. Les companyies de teatre treballen per a les dues programacions paral·lelament.Internacionals, al FITRosa Maria Soler, organitzadora del FIT, apunta que no s'ha pogut modificar el calendari perquè ja s'havien fet previsió d'espais cedits per esports i, al cap de set dies, es farà el Festival de Blues de Cerdanyola. El FIT no vol ser un succedani de la Mostra de Rialles. Tot i que enguany apareix en estat embrionari, a més de la programació de companyies internacionals amb les catalanes també es vol treballar en el reciclatge professional dels actors, directors i tècnics, a més de reflexionar sobre el paper que ha de fer el teatre a les escoles. «Cal una alfabetització escènica», comenta Ramon Llimós, portaveu de Xarxa.
LA MOSTRA DE TEATRE COMPLEIX 10 ANYS I S'OBRE A NOUS ESPAIS
EL PERIODICO
1 octubre 2005
La Mostra de Teatre compleix 10 anys i s'obre a nous espais • Mercat de les Flors, Teatreneu i L'Antic Teatre s'incorporen al festival
Els participants de la 10a Mostra de Teatre, ahir al Mercat. Foto: RICARD CUGAT
HELENA HEVIA
BARCELONA
La Mostra de Teatre de Barcelona compleix 10 anys i, segons afirmen els mateixos organitzadors, "surt del gueto". Aquesta iniciativa va néixer a força de voluntarisme amb la pretensió d'oferir un punt de suport a espectacles de petit format i a actors i directors joves per saltar a les programacions regulars de les sales alternatives. Tornarà l'11 d'octubre que ve, i es desenvoluparà fins al dia 13 de novembre, no solament en els seus espais habituals, els teatres Tantarantana i Versus, sinó també al Mercat de les Flors, L'Antic Teatre i el Teatreneu. En total es presentaran 21 espectacles, que aspiraran als premis destinats al millor espectacle, millor actor i actriu, així com al reconeixement especial del jurat.La novetat aquest any és el reforç en el suport econòmic de la Generalitat, via ICAC, a la proposta, que es tradueix en 18.000 euros, cosa que als ulls d'Empar López, impulsora de la mostra, encara resulta "insuficient", malgrat haver-se triplicat l'ajuda. Pel que fa a la creació, es detecta un augment en el nombre d'autors locals, que aquest any, segons va fer notar Julio Álvarez, representant de la coordinadora de sales alternatives, s'eleva a un 90%.GRAN PES DE L'HUMOREn la programació hi abunden les comèdies. N'hi ha sense pretensions, com Venuts, d'Àngel Amazares; Vicisuà, que vincula gastronomia i estupefaents, i Canta tú, d'Enric Colomer --"un concert que comença seriosament i s'acaba fatal", segons l'autor. Però també, humor satíric i quotidià com el d'El hombre invisible, amb tècnica de clown; Diumenge tarda, d'Albert Plans --guionista de Plats bruts, De moda i Porca misèria--, i Odio, odio bastante, de Miriam Escurriola i Marta Betriu, o cosa que és el mateix, la Compañía Las Perras, que va néixer com un grup d'agitació de carrer.La mostra també recull espectacles de text com Ser un altre, de Jordi Faura, que s'inspira en un cas de canibalisme com a culminació d'un radical joc eròtic i que va commoure Alemanya fa un parell d'anys, i Match Ball, una semblança de la figura del periodista i poeta Carles Sindreu. Autors com Lluïsa Cunillé (Dotze treballs), Ionesco (Pim, pam, pum), Jean Allouch (Pasaje al acto, basat en el crim real que va inspirar a Genet Les criades) o el canadenc Michel Oullette (El testamento del sastre) tindran també el seu lloc en la programació.Noticia publicada a la pàgina 82 de l'edició de 10/1/2005 de El Periódico - edició impresa Per veure la pàgina completa, descarregui l'arxiu en format PDF
1 octubre 2005
La Mostra de Teatre compleix 10 anys i s'obre a nous espais • Mercat de les Flors, Teatreneu i L'Antic Teatre s'incorporen al festival
Els participants de la 10a Mostra de Teatre, ahir al Mercat. Foto: RICARD CUGAT
HELENA HEVIA
BARCELONA
La Mostra de Teatre de Barcelona compleix 10 anys i, segons afirmen els mateixos organitzadors, "surt del gueto". Aquesta iniciativa va néixer a força de voluntarisme amb la pretensió d'oferir un punt de suport a espectacles de petit format i a actors i directors joves per saltar a les programacions regulars de les sales alternatives. Tornarà l'11 d'octubre que ve, i es desenvoluparà fins al dia 13 de novembre, no solament en els seus espais habituals, els teatres Tantarantana i Versus, sinó també al Mercat de les Flors, L'Antic Teatre i el Teatreneu. En total es presentaran 21 espectacles, que aspiraran als premis destinats al millor espectacle, millor actor i actriu, així com al reconeixement especial del jurat.La novetat aquest any és el reforç en el suport econòmic de la Generalitat, via ICAC, a la proposta, que es tradueix en 18.000 euros, cosa que als ulls d'Empar López, impulsora de la mostra, encara resulta "insuficient", malgrat haver-se triplicat l'ajuda. Pel que fa a la creació, es detecta un augment en el nombre d'autors locals, que aquest any, segons va fer notar Julio Álvarez, representant de la coordinadora de sales alternatives, s'eleva a un 90%.GRAN PES DE L'HUMOREn la programació hi abunden les comèdies. N'hi ha sense pretensions, com Venuts, d'Àngel Amazares; Vicisuà, que vincula gastronomia i estupefaents, i Canta tú, d'Enric Colomer --"un concert que comença seriosament i s'acaba fatal", segons l'autor. Però també, humor satíric i quotidià com el d'El hombre invisible, amb tècnica de clown; Diumenge tarda, d'Albert Plans --guionista de Plats bruts, De moda i Porca misèria--, i Odio, odio bastante, de Miriam Escurriola i Marta Betriu, o cosa que és el mateix, la Compañía Las Perras, que va néixer com un grup d'agitació de carrer.La mostra també recull espectacles de text com Ser un altre, de Jordi Faura, que s'inspira en un cas de canibalisme com a culminació d'un radical joc eròtic i que va commoure Alemanya fa un parell d'anys, i Match Ball, una semblança de la figura del periodista i poeta Carles Sindreu. Autors com Lluïsa Cunillé (Dotze treballs), Ionesco (Pim, pam, pum), Jean Allouch (Pasaje al acto, basat en el crim real que va inspirar a Genet Les criades) o el canadenc Michel Oullette (El testamento del sastre) tindran també el seu lloc en la programació.Noticia publicada a la pàgina 82 de l'edició de 10/1/2005 de El Periódico - edició impresa Per veure la pàgina completa, descarregui l'arxiu en format PDF
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)