avui
7 gener 2006
La cultura catalana té aquest any xifres rodones que afecten personalitats com ara Riquer, Carner i D'Ors
Albert Manent
El 2006 la cultura catalana ofereix un catàleg d'aniversaris per a tots els gustos. D'entrada, el centenari del naixement d'alguns escriptors i historiadors com Rafael Tasis i Marca, polifacètic novel·lista, assagista, periodista i historiador. Del clergue erudit Joan Bonet i Baltà, especialitzat en les relacions de l'Església catalana amb el Vaticà i la monarquia. De Gumersind Gomilla, poeta simbolista, menorquí arrelat al Rosselló, ceramista amb Jean Lurçat, i del grup Nostra Terra. Igualment el 1906 nasqué el polític reusenc Josep Andreu i Abelló.
Tenim també el centenari de la mort de Pere d'Alcàntara Penya, mallorquí, autor de sainets, poesia i prosa costumista, i de Josep Ferrer i Prats, que signava Queri, paleta reusenc que escriví i edità molts romanços de cec.
També el 1906 El Poble Català es converteix en diari i es funda a l'Alguer una entitat cultural -La Palmavera- de caire catalanista, amb Carme Dore i Ramon Clavellet. En canvi, desapareix la revista modernista Joventut. Llibres cabdals
Aquell any també es donen diverses coincidències polítiques i culturals. Enric Prat de la Riba publica la seva fonamental La Nacionalitat Catalana i Eugeni d'Ors enceta a La Veu de Catalunya el famós Glosari. Es produeix el gran esdeveniment polític que fou Solidaritat Catalana. S'obre el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana i dos poetes editen llibres que expressen el simbolisme classicitzant: Horacianes de Miquel Costa i Llobera i Els fruits saborosos de Josep Carner.
Més enrere hi ha el 150 aniversari del naixement d'Alexandre de Riquer, el gran pintor, dibuixant, poeta modernista i figura destacada de revistes com Pel i Ploma o L'Avenç. D'altres escriptors que coincideixen amb la mateixa data de Riquer són el jurista i polític Joan Maluquer i Viladot, que ens llegà llibres de memòries i de viatges; Esteve Suñol, memorialista i narrador; i el poeta, assagista i traductor mallorquí Joan Lluís Estelrich. I finalment el felipó Lluís Maria de Valls, qui edità Cants espirituals per a ús del poble, que encara es canten avui. El mateix 1856 va morir l'escriptor mallorquí, de caire popular, Tomàs Aguiló i Cortès. I també finí Abdó Terradas, polític republicà, autor de versos, articles i teatre revolucionari. Ara fa 300 anys
300 anys més enrere va néixer el poeta neoclàssic rossellonès Simó Salamó. Des de fa tres segles i mig, tenim l'aniversari del jesuïta Manuel Marcillo, nat a Olot i que publicà el curiós llibre Crisi [sic] de Catalunya, hecha por las naciones extranjeras. I fa també els mateixos anys morí Alexandre Ros, que en l'obra Cataluña desengañada, publicada a Nàpols, defensa la castellanització de la cultura catalana.
Quatre-cents cinquanta anys enrere moriren l'erasmista valencià Bernat Peres, que influí en Lluís Vives, i Francesc Tarafa, erudit, historiador i un gran heraldista.
En el camp artístic, el 1906 va morir el gran arquitecte Joan Martorell i Montells, el qual no va acceptar de fer la Sagrada Família i va recomanar el seu deixeble Antoni Gaudí. El mateix any morí el pintor Tomàs Moragas, de Girona i amic de Fortuny.
També el 1906 van néixer els pintors Joan Soler i Puig, sabadellenc; Josep Puigdangolas, prou valorat en vida; i Artur Carbonell, de Sitges, que destacà per una etapa surrealista. El 1856 va néixer l'escultor de Falset Eduard Baptista i Alentorn, i el 1906 Joaquim Ros i Bofarull.
També cal remarcar com a coincidència que el 1906 es fundaven l'Orfeó Català, de Mèxic, i el Centre Català de Santiago de Xile.
