02 de març 2007

XIX Concurs de Grups Amateurs de Teatre “Ciutat de Tàrrega”: “Les dones sàvies” de Molière, a càrrec del grup Sala Cabañes (Mataró)


24 de febrer de 2007

El Grup de Teatre BAT aixeca un cop més el teló del seu concurs dedicat al teatre amateur, un dels certàmens d’aquesta categoria més reconeguts de Catalunya.

D’un total de 40 companyies inscrites, la comissió n’ha triat com de costum una vuitena, que aniran desfilant per l’escenari del Teatre Ateneu de Tàrrega fins al dia 28 d’abril. Posteriorment, el jurat emetrà un veredicte i el grup guanyador del palmarès formarà part de la programació de la 27a. Fira de Teatre al Carrer. L'obra que s'alçà amb el principal guardó l'any passat fou el Tirant Lo Blanc de l'Associació de Teatre Rodamón de Terrassa.Les dones sàvies de MolièreSala Cabañes (Mataró)Aquesta és una de les comèdies més representades de l’autor francès i el seu missatge continua ben vigent quatre segles després de la seva estrena, datada l’any 1672. Molière dibuixa amb to mordaç la pedanteria de certs cercles socials burgesos, que aspiraven a imitar els refinaments intel·lectuals de l’aristocràcia. Constitueix un retrat acerat de la gent que presumeix de sàvia sense ser-ho, ridiculitzant els comportaments hipòcrites tal i com ja va fer al Tartuf o Don Joan.

El text és recitat en versos alexandrins, seguint una acurada i premiada traducció de Josep Maria Vidal. Les dones sàvies servirà per a obrir el XIX Concurs de Teatre Amateur, de la mà del grup Sala Cabañes, la secció teatral del Cercle Catòlic de Mataró, que es passeja pels escenaris de Catalunya des del 1916, si bé aquesta serà la seva primera actuació a Tàrrega.·

Preu de l’entrada: 6 euros ·

Abonament a les vuit representacions: 32 euros·

Reserva d’entrades i abonaments a Cristalleria Mateu (carrer del Carme, 17) i al telèfon 973 31 01 84, en horari comercial·

També a les taquilles del Teatre Ateneu des d’una hora abans de la representació Lloc: Teatre Ateneu (plaça del Carme, 12)

Terrassa escenifica un conte de Kleist

1 de març de 2007

Josep Maria Codina
La sala Maria Plans de Terrassa estrena aquest cap de setmana un conte del dramaturg alemany Heinrich von Kleist (1777-1811). Es tracta de Michael Kohlhaas, una reflexió sobre la justícia dirigida per Roberto Romei i protagonitzada per Xavier Ripoll. L'obra explica la història d'un home que reclama justícia i que en no veure satisfetes les seves demandes reacciona d'una forma violenta. L'obra vol fer reflexionar l'espectador sobre les injustícies i si en algun cas es pot justificar la violència. Romei diu de l'obra que sobretot "m'interessava explicar una petita faula que ens porta a temes d'actualitat", però també en destaca aspectes com la forma teatral que conté aquesta narració.
Cal remarcar la traducció d'Albert Tola, que l'ha portat a "retallar algunes subtrames, ser molt precís i crear uns enllaços per donar-li forma teatral a una obra literària". Ripoll, que va definir el seu paper com "el no-personatge que encarna tots els personatges", es mourà per una singular escenografia que, com el protagonista, juga amb una perspectiva diferent de les coses.
Heinrich von Kleist és un important dramaturg romàntic alemany, amb obres poc representades com El càntir trencat o La família Schroffenstein. Cofundador de la revista Phöbus, va ser on va publicar aquesta novel·la curta que ara es pot veure a Terrassa. Michael Kohlhaas, que s'estrena aquest divendres i es representarà fins a l'11 de març, arribarà a Barcelona a final d'abril.

Fiesta Nacional del Teatro en La Rioja


26 de febrer de 2007

De la XXII edición participarán cuarenta y tres espectáculos de teatro para adultos y niños, títeres y teatro danza. Se hará del 12 al 22 de abril.
TELAM
Buenos Aires, 26 de febrero.-

La provincia de La Rioja será la sede de la XXII Fiesta Nacional del Teatro que se desarrollará del 12 al 22 de abril, con la presentación de elencos representantes de cada una de las provincias argentinas y de la Ciudad de Buenos Aires. La grilla de esta temporada estará conformada por 41 espectáculos que incluyen experiencias de teatro para adultos, niños, títeres y teatro danza. La edición 2007 del tradicional encuentro de teatristas, organizada por el Instituto Nacional del Teatro conjuntamente con la Agencia Provincial de Cultura de La Rioja, contará, además, con una serie de actividades paralelas. Durante las jornadas se realizarán tres talleres de formación teatral a cargo de los maestros Rubens Correa (Dirección Teatral), Héctor Presa (Teatro Infantil) y Adhemar Bianchi (Teatro Comunitario). Por otra parte, luego de las funciones los elencos tendrán la posibilidad de asistir a los desmontajes, donde se realizará un análisis de cada propuesta, a cargo de los directores José Luis Valenzuela, Manuel Maccarini y del iluminador Roberto Traferri. Finalmente entre las actividades paralelas, cabe destacar el montaje de una muestra, conformada por materiales del área del Instituto Nacional del Teatro Archivo DATA (Documentación Audiovisual del Teatro Argentino), con la intención de homenajear a consagrados artistas del teatro nacional. La extensa programación está organizada en torno a las regiones que conforman el territorio argentino e incluye a los elencos ganadores de las Fiestas Regionales y a diversos grupos provinciales.

Región patagónica

Ganadores Fiesta Regional: "La niña invisible" (Cipolletti-Neuquén). "Presentes Ausentes" (San Martín de los Andes-Neuquén). "Gran M o el método teatral total" (General Roca-Río Negro). "Betty Godt, la inconquistable" (Villa Regina-Río Negro). -Grupos Provinciales: "Sueños de agua" (Trelew-Chubut). "Opus N 6 AMIGAS" (Santa Rosa-La Pampa). "Amante de las sombras" (Perito Moreno-Santa Cruz). "778 Pabellón Sur" (Ushuaia-Tierra del Fuego)

Región NEA -

Ganadores Fiesta Regional: "Formas de hablar de las madres de los mineros...mientras esperan que sus hijos salgan a la superficie" (Corrientes). "Aeroplanos" (Posadas-Misiones). "Anita Garibaldi" (Eldorado-Misiones). "Cefalea" (Corrientes) - Grupos Provinciales: "El sabor de la derrota" (Formosa). "El extraño caso de la Sodería González y otras muertes" (Villa Angela-Chaco)

Región NOA

Ganadores Fiesta Regional: "Freack show-Circo de fenómenos" (Tucumán). "De Fierro" (Salta). "La inapetencia" (Salta). "El coordinador" (Salta) - Grupos Provinciales: "Madama Butterfly" (Catamarca). "Criaturas" (Santiago del Estero). "Papeláctica" (Jujuy)

Región Centro Litoral -

Ganadores Fiesta Regional: "El tamaño del miedo" (Córdoba). "Modestamente con bombos y platillos" (Córdoba). "Como La Gioconda" (Rosario-Santa Fe). "Después de la lluvia" (Córdoba). "Nursing, elemental manual de procedimientos" (Córdoba). "Amarillos hijos" (Paraná-Entre Ríos). "Cotillón, una historia perversamente familiar" (Santa Fe)

Región Centro -

Ganadores Fiesta Regional: "La China" (Moreno-Buenos Aires). "Damians, el cuerpo de los condenados" (Villa Bosch-Buenos Aires). "Hecho a mano" (La Plata-Buenos Aires). "Tricircus" (Tandil-Buenos Aires). "Del otro lado del mar" (Ciudad Autónoma de Buenos Aires). "Los hijos de los hijos" (Ciudad Autónoma de Buenos Aires). "Un amor de Chajarí" (Ciudad Autónoma de Buenos Aires)

Región de Cuyo -

Ganadores Fiesta Regional: "Aeroplanos" (Mendoza). "Elba y el asesino de Elba" (Mendoza). "(Des) Vestir Santos" (San Juan). "Potestad" (San Juan). "Kubikiana" (La Rioja). "Flor de gauchada" (Merlo-San Luis)

Els Joglars llevan al Lope de Vega de Sevilla su versión femenina del Quijote

24 de febrer de 2007

Sevilla. (Europa Press).-
La compañía catalana Els Joglars presentará en el Teatro Lope de Vega de Sevilla del 7 al 18 de marzo 'En un lugar de Manhattan', una versión "femenina" del Quijote creada por la compañía catalana Els Joglars, que juega con el ridículo de cualquier pretensión modernizadora del mito literario, incidiendo en la incapacidad actual para reconocer las virtudes de un supuesto Quijote.Esta pieza, dirigida y escrita por Albert Boadella, es un tributo al clásico universal de Cervantes, que aborda "el fracaso del espíritu y los valores del Quijote", en la que también se denuncia las pretensiones de algunos montajes de modernizar su historia.'En un lugar de Manhattan' transcurre durante un ensayo teatral en el que una modernísima directora de escena argentina trata de montar un Quijote titulado igual que la función. En la acción, aparecen dos mujeres lesbianas que viven en Nueva York y que recuerdan a Sancho y a don Quijote, informó la compañía.Las mujeres desarrollan sus hazañas en un escenario en el que hay una gotera, y es entonces cuando entran dos fontaneros "que se dedican a la fontanería, que no a la caballería", y que son los auténticos Quijote y Sancho, poseídos de tanto leer la novela universal.La compañía catalana quiere con este montaje demostrar que es necesario "hacer visibles determinados rasgos del auténtico Quijote". "Aunque aquel mundo singular ya no es nuestro, sigue siendo un goce indescriptible revivir algunos destellos de la novela y establecer careos con el presente".

El Gran Teatro reanuda su programación con obras teatrales y la presentación de la Orquesta Sinfónica


20 de febrer de 2007
HUELVA.

El Gran Teatro de Huelva reanuda hoy su programación, tras el paréntesis del concurso de agrupaciones carnavaleras, con nuevas obras teatrales y la presentación la semana próxima de la Orquesta Sinfónica de Huelva.
El concejal de Cultura en el Ayuntamiento de Huelva, Manuel Remesal, destacó que el programa cultural de la capital hasta el cierre del primer trimestre va a venir marcado por la puesta en escena de numerosas representaciones teatrales, entre ellas el estreno en castellano del último trabajo de Els Comediants el próximo fin de semana, así como por la presentación oficial de la Orquesta Sinfónica de Huelva el día 27 de este mes, a la que se unirá en el mes de marzo el musical de Fama y la vuelta de la ópera con 'Nabucco'.
En total, hasta el 31 de marzo, fecha en la que la concejalía de Cultura cierra la primera programación de este año, el Gran Teatro acogerá un total de 24 funciones entre música, cine y teatro.
La obra didáctica 'Amores que matan', a cargo de la compañía Sociedad Ilimitada, será la encargada mañana martes de levantar el telón. Un texto destinado a los alumnos de la capital de segundo ciclo de ESO y Bachillerato en el que se aborda la violencia sexista a través de una historia cotidiana, pero en esta ocasión centrada en los aspectos que afectan más de cerca de la juventud, como los comportamientos de amigos y novios.
Durante el fin de semana tendrá lugar un nuevo estreno en Huelva, en esta ocasión la versión castellana de la última producción de Els Comediants, 'El gran secreto', basada en el amor a través de la historia del teatro.
Para Remesal, "uno de los acontecimientos más relevantes que nos esperan los próximos días es la presentación oficial de la Orquesta Sinfónica, que nace fruto de un convenio del Ayuntamiento con la Fundación Caja Rural del Sur y que va a estar integrada por músicos profesionales y por estudiantes de música de nivel avanzado".
En este sentido, consideró que, con esta orquesta, el Ayuntamiento "garantiza una temporada anual y estable de conciertos sinfónicos de alta calidad musical, que contará además con la participación de músicos españoles de primer nivel".
El programa del Gran Teatro continúa con las obras 'Así es si así os parece', la última producción de Miguel Narros para el Centro Dramático Nacional de Luigi Pirandello y protagonizada por Julieta Serrano; 'La Madre vigila tus sueños', una recién estrenada producción teatral de Tomás Gayo en la que interviene el onubense Mariano Peña, y 'Como abejas atrapadas en la miel', estrenada en el Festival de Teatro de Málaga y protagonizada por Luisa Martín y Félix Gómez. El mes de marzo terminará con el musical Fama, el Concierto de Marchas Procesionales y la ópera 'Nabucco' de Giusepe Verdi.

La UEM femení no pot aprofitar la injecció de moral

28 de febrer de 2007

La victòria de la setmana anterior no va tenir continuïtat a Sant Adrià
Redacció Esports - Bàsquet
dimecres, 28 febrer 2007
El Sant Adrià va evitar que la UE Mataró agafés embranzida després de la victòria de la setmana anterior i sumés un nou triomf que l’acostés més a l’objectiu de la permanència. Era un partit complicat, però un resultat positiu podria haver donat ales a les unionistes, ja que haurien rebut a l’Isla de Tenerife amb l’opció d’agafar-les en la classificació.
Les noies de Cristina Navarro van demostrar al primer quart que tenien la moral renovada, i van mantenir el partit molt igualat (15-15). Les locals van estar més encertades al segon i van poder agafar una renda de cinc punts abans del descans. El Mataró va mantenir-se dins del partit durant el tercer quart, i entrava al darrer amb opcions de lluitar per la victòria, però el Sant Adrià va desempallegar-se del seu rival amb un parcial de 15-9 que deixava el partit sentenciat.
SANT ADRIÀ 56 - 46 UE MATARÓ
UE MATARÓ.
Laura Argemí (6), Elena Murcia (7), Mireia Chacón (2), Sandra Ruiz (2) i Eva Congost (3); Blanca Garcia (6), Ana Sala (6), Berta Bayarri, Paula Eñeso i Mireia Monleón (14). 1 triple; Congost. 18 de 56 en tirs de camp (32%). 9 de 18 en tirs lliures (50%). 27 rebots. 28 faltes personals.
MARCADOR
15-15, 28-23; 41-37 i 56-46.

La funció del teatre


26 de febrer de 2007

Quadern de teatre

Jordi Coca
Aquesta és la pregunta del milió, però per poder-la respondre ni que sigui aproximadament ha de quedar clar que ara no entrem en qüestions de qualitat. Per exemple: és fàcilment imaginable que a la Grècia clàssica hi hagués representacions tràgiques o còmiques de qualitats desiguals. Tanmateix aquest fet tan humà no posava en entredit la funció essencial del teatre, que en cap cas ells no veien com una evasió. Potser era un espai com l'àgora o l'assemblea, un punt de trobada on coincidien la política, la consciència de pertinença a una comunitat, la religió, la festa cívica, la reactualització del mite i la formació superior dels ciutadans... Un altre moment en què la funció del teatre era clara és a la França clàssica del segle XVII: el teatre havia de complaure el rei i les gents honnêtes, és a dir, els que eren de la seva mateixa corda, tot divertint-los i il·lustrant-los. Si es vol són els extrems oposats: un teatre per a la ciutat i un teatre suposadament culte i elitista per a la cort.
A les societats occidentals del segle XX i pel que sembla del XXI, el teatre pateix una esquizofrènia important que es manifesta de maneres diferents segons els països. Per a uns és preferiblement un esbarjo inofensiu que tracta de manera amable o sentimental temes d'actualitat. En canvi, per a d'altres predomina com a referent cultural, és un temple de la llengua i proposa un exercici de consciència intel·lectual que s'expressa amb formes diverses, de l'arqueologia escènica a la innovació. Amb tot, el més normal en els nostres àmbits és que la vida escènica actual sigui un mix de fórmules diverses. En aquest cas el teatre comercial, que sol dependre de les empreses privades, conviu amb els teatres públics, pagats amb diners de tots i que poden prendre formes també diverses: nacionals, municipals, centres dramàtics descentralitzats, fundacions, etc. Els primers venen de tot: des de pornografia a productes de moda passant per ofertes predigerides amb grans èxits circumstancials sovint d'aparença digne. La condició sine qua non és que donin més o menys beneficis.

En canvi els segons, els teatres públics, com que es financen amb diners del contribuent, tendeixen (o haurien de tendir) a allunyar-se de l'evasió sistemàtica i en teoria són els responsables de vetllar per l'actualització dels clàssics i la tradició, per la dignitat de la llengua parlada i per plantejar lectures serioses dels problemes essencials de l'ésser humà contemporani. Però també és cert que hi ha altres combinacions possibles i tant trobem teatres privats amb suport públic com teatres públics que cobreixen una part de les seves despeses amb aportacions privades.
Entre nosaltres la funció del teatre sembla clara quan es dedica a l'esbarjo innocent o a fer-nos riure. En canvi passa massa sovint que les obligacions dels teatres públics s'aigualeixen perquè els mateixos responsables les associen a l'avorriment o argumenten la ignorància com un valor.

01 de març 2007

Música de Pastorets


28 de febrer de 2007
L'espectacle nadalenc de Mataró celebra 90 anys amb un concert i el futur incert


la crònica

MANUEL CUYÀS.

Els Pastorets de Mataró –«els més famosos», segons la propaganda– han complert 90 anys, i per celebrar-ho la Sala Cabañes va tirar la casa per la finestra dissabte oferint una vetllada en què diversos instrumentistes i grups de la ciutat van interpretar a la seva manera les diferents pàgines musicals de l'obra. La música dels Pastorets, com alguns fragments de la Missa de les Santes i alguns ballables i marxes de la festa major, la portem a la punta de la llengua els mataronins d'entre rondes i des més enllà des del dia del nostre natalici i la reconeixem on sigui.
La reconeixem encara que ens la desestructurin, com va fer Jordi Lluch al piano amb el Ball de les pedretes; encara que ens hi posin ritme de jazz, com va fer –molt bé– la Big Band de l'escola del Liceu de Mataró amb el Preludi, o encara que el grup El Loco Educado ens passi La mort de l'ase per la batedora del rock i de la rumba catalana. Van desfilar per l'escenari els Flabiolaires de la Família Robafaves, Bastoners de Mataró i Flabiolaires del Camí del Mig; l'Agrupació Musical del Maresme; Josep Canals i Joan Ferreras; La Coixinera; la coral Primavera per la Pau; Mr Face & la Comissió; Pere González i Ernest Samper; Genís Mayola; la coral La Nota; In Promtu; Ministrers del Sabre + Els Laietans; Gospel Sons i, des de la distància, la Big Band Jazz del Maresme; Trio Pepe; Paté de Ron i Gonçal Perales-Víctor Plana.
Tot molt bé, ho repeteixo. Joan Vives va ser el mestre de cerimònies i Toni Blanch va dirigir el conjunt de l'espectacle amb bon ritme. Entre número i número van fer el seu propi número polítics, artistes i cares conegudes que van felicitar els 90 anys de Pastorets a través d'unes pantalles grans. Van saludar José Montilla, Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Saura per deixar clar que ningú del tripartit ha vist mai els Pastorets de Mataró, els més famosos, ni en demostra ganes. Joan Majó, l'exalcalde, va explicar que un dia que va assistir a una representació li va tocar el xai a la rifa. Abans als Pastorets sortia un xai que a la mitja part es rifava. Ara està prohibit. No la rifa, que és vici. El xai, que és la puresa. Vam saber que el candidat a l'alcaldia per CiU, Joan Mora, també es compta entre els afortunats amb el xai. Joan Antoni Baron, tremola: ¿com pots aspirar a l'alcaldia si no t'ha tocat mai el xai dels Pastorets i ja no et pot tocar perquè està prohibit?
L'acte es va celebrar al Teatre Monumental perquè té més cabuda que la Sala Cabañes, casa mare dels Pastorets. Va ser com un tast del que s'acosta: la Sala Cabañes ha d'anar a terra un dia d'aquests, i en els anys que trigarà a aixecar-se una sala nova i més segura al mateix lloc l'espectacle nadalenc s'haurà de desplaçar al teatre municipal.
A mi l'operació de renovació de la Sala Cabañes em fa patir molt. No perquè les obres no siguin necessàries i urgents sinó perquè penso que el canvi provisional pot ser letal per als Pastorets de Mataró.
Els Pastorets que han complert 90 anys són un material molt fràgil que s'aguanta amb agulles i navega contra corrent. És una narració religiosa que la secularització galopant de la societat fa estranyíssima, gairebé d'un altre món. Està recitada en un català arcaic, prefabrià, que ni els mateixos actors entenen. És d'una ingenuïtat que cada cop té un espai més estret entre els espectacles de grans efectes especials. Els decorats són de paper. Tot en els Pastorets, Sala Cabañes i públic inclosos, és de paper, de paper fi, de paper de seda, de paper volàtil. Un cop de vent, un petit esternut, i tot vola i es pot quedar als dits. Els responsables de Sala Cabañes hauran de fer l'operació de trasllat al Monumental i el posterior retorn a casa amb molta cura. ¿Anirà la gent a veure els Pastorets al Monumental? ¿Tornarà després a una Sala Cabañes que no serà la Sala Cabañes d'ara, la que ha adaptat les seves parets i butaques al públic dels Pastorets?
Dir «per molts anys, Pastorets» és més que la fórmula o la frase feta que tant es va sentir dissabte a la nit al Monumental.

Nit de lluna plena


27 de febrer de 2007
l'opinió a escena
per Enric Hernàndez i Benito, llicenciat en art dramàtic

Em demanen, a posteriori, que faci cinc cèntims del darrer acte amb motiu dels 90 anys d’Els Pastorets que va tenir lloc al Monumental, dissabte passat. Em veig una mica entre l’espasa i la paret perquè em sento despullat sense les notes que acostumo a prendre quan sé que haig de donar el meu parer sobre quelcom però, per altra banda, hi accedeixo, entre d’altres motius, per la vinculació amb qui m’ho demana i el meu llaç sentimental amb la Sala. Quan hi has estat a dins, no només com a espectador sinó com a actor, en el meu cas (i no parlo de Pastorets), et ve de gust aportar també el teu modest gra de sorra i compartir les paraules de felicitació i ànim perquè aquesta celebració sigui tan sols el preludi del centenari i es converteixi en un motor més d’encoratjament a estimar i mantenir una tradició escènica Patrimoni Cultural de la Ciutat.Una vegada més, el Teatre va tornar a quedar petit davant l’extraordinari desplegament de mitjans al servei de la proposta, per part de Sala Cabañes, de fer participar diferents formacions musicals de la ciutat, interpretant, a la seva manera, les cançons d’Els Pastorets en un concert.

En aquesta ocasió La Casa de la Música Popular també hi ha tingut molt a veure. Ens podem considerar afortunats els que ho vam presenciar.L’escenari, atapeït de faristols, grades, micròfons amb els seus respectius peus, amplificadors, teclats i bateria, era flanquejat pel preciós drac de foc a la dreta i un piano de cua a l’esquerra, a sobre dels quals hi havien dues grans pantalles de projecció. L’entranyable lluna burleta, suspesa a prop d’una tercera pantalla que oferia imatges de pitjor qualitat, fent un llengot i amb els ulls ben oberts per no perdre’s detall, va ser la protagonista omnipresent de la llarga, i a l’ensems curta, vetllada.Amb tota aquesta parafernàlia, els grups en general i el presentador en particular, havien de fer mans i mànigues per entrar i sortir sense caure ni fer caure res. La pràctica adquirida, a mida que transcorria l’espectacle, d’aquest darrer, potser s’hauria d’haver traduït en una agilitat més gran per reduïr el temps mort de les transicions.

Tot i el seu rol de fil conductor, l’espera que es produïa en moltes ocasions, per part d’intèrprets (ja situats a lloc) i d’espectadors, des del final de les projeccions fins la seva aparició (que de vegades es feia de pregar), anava esgarrapant petites quotes de protagonisme que no li corresponien. Malgrat tot, les seves presentacions i referències van ser prou didàctiques i professionals com per perdonar-li els excessos de plànol: sabia el que es deia i ho feia d’una manera elegant i entenidora, amb el guió aprés i la mirada endavant, cosa que sempre s’agraeix.

I per acabar fent-li justícia caldria dir que potser va salvar el final de la gala demanant, de manera potser imprevista, el bis a Gospel Sons, que van aportar l’energia necessària per aixecar la gent dels seus seients i que marxéssim tots amb el ritme al cos i bon gust de boca.Més protagonistes: el Ball de les Pedretes, què es va versionar més d’una vegada, i l’Ase, que va motivar la llicència –aplaudida- de l’alcalde al principi del seu discurs tranquil•litzant l’auditori que, malgrat la mort de l’animal, ja hi era ell per suplir-ho... Els temes musicals no van seguir la seqüència habitual de Pastorets i els vam sentir transformats amb diferents estils i formacions d’intèrprets, que anaven des del solista a la coral multitudinària, orquestra o big band. Això deuria fer anar de bòlid a un equip de regidoria que va demostrar la seva bona preparació per moure tot aquell grapat de gent.

Després de cada actuació uns nens a mode de Pedretes apareixien per fer entrega d’un dimoniet i un quadre de record als intèrprets, i desapareixien ràpidament mentre, en fosc, es produia el canvi de grup a l’ombra de les projeccions en estéreo. Als vídeos, persones vinculades, personatges mediàtics i polítics deien la seva. Uns llegien el discurs que s’havien preparat i els altres l’improvisaven; alguns es feien propers explicant alguna anècdota (van triomfar les dels xais), recordant temps passats o provocant el riure (com les imitacions del Rei, en Zapatero, el President o en Joan Pera) i uns altres es limitaven a felicitar perquè tocava. Feia goig sentir parlar d’una cosa tan propera a gent que de vegades sembla tan llunyana. Cal valorar molt positivament els enregistraments malgrat alguns petitíssims problemes tècnics. En aquest punt la Sala ens torna a demostrar la vàlua de la seva feina i la del treball en equip. Com, si no, aconseguir declaracions de molts dels que vam poder veure?En definitiva, una proposta que va ser un èxit del que vam poder gaudir uns quants afortunats (repeteixo) gràcies, també, al que van posar de la seva part cada un dels grups i intèrprets que hi van participar. Tan sols resta sumar-se a tots el elogis i els desitjos de continuitat de tanta i tanta gent: Enhorabona, Sala Cabañes! Per molts anys, Pastorets de Mataró!!!

A propòsit de MATARÓ VERSIONA “ELS PASTORETS”Teatre Monumental de Mataró Dissabte, 24 de febrer de 2007, 20h

Aires nous i diversos transformen la música de Els Pastorets


27 de febrer de 2007

El Monumental acull un concert on més de 20 grups mataronins versionen les cançons de l’obra
Marta Pedrico Cultura

El pati de butaques del Teatre Monumental lluïa gairebé ple per acollir ‘Mataró versiona els Pastorets’, un concert que va transformar les cançons tradicionals de l’obra teatral en noves peces versionades per diversos artistes de la ciutat. Des de la música de banda, fins al pop o els sons més tradicionals van ser els nous aires amb que es van vestir les cançons per a l’ocasió. “La música serà la protagonista, el teatre l’inspirador” va dir el periodista musical mataroní Joan Vives, qui va presentar l’acte. “Els músics de Mataró reinventaran la música dels Pastorets” anunciava Vives a l’inici de l’acte, definint molt bé el que hi havia per venir.

I així va ser, més d’una vintena de grups de la ciutat van anar passant per l’escenari per donar el seu propi estil a cançons que ja eren molt conegudes pel públic.
Felicitacions il·lustres
A banda de les presentacions de rigor de cada cançó, entre artista i artista els Pastorets de Mataró van rebre les felicitacions de diverses personalitats relacionades amb el món de la política, la cultura i la televisió. Carod-Rovira, Joan Saura, José Montilla, Ramon Camp, Juan Manuel Tresseras, Manel Mas, Eloi Vila, Ricardo Aparicio, Boris Ruiz i molts més van ser alguns dels rostres coneguts que es van felicitar a la Sala Cabañes.

Els flaviolaires i bastoners de Mataró van ser els encarregats d’iniciar la nit, una vetllada que acabaria amb l’actuació del nombrós cor Gospel Sons. Grups de pop, jazz, solistes, piano i molts d’altres van desfilar al llarg de tot l’espectacle per l’escenari. A més, els músics estaven acompanyats per tres grans pantalles on s’anaven convinant la projecció d’imatges de l’escenari amb la de diversos fragments de Els Pastorets, aquells que feien referència a l’escena de la cançó interpretada.En definitiva va ser una nit molt curiosa on, tot i que en alguns moments el ritme del concert va esdevenir massa lent, es van celebrar els 90 anys de l’espectacle teatral a Mataró demostrant que malgrat ser gairebé centenaris, Els Pastorets mataronins són un espectacle jove, ple de vida i amb molt futur per endavant.

Uns Pastorets que sonen bé





26 de febrer de 2007


Diferents grups de Mataró i la comarca van passar per l'escenari del Monumental per reinterpretar la música de l'espectacle.
per R. R. - fotos Joan G. Jané


El Teatre Monumental es va omplir de gom a gom dissabte per escoltar les diferents versions de la música d’Els Pastorets. Durant prop de tres hores, diferents grups de Mataró i la comarca van anar passant per l’escenari per reinterpretar la música que Felip Vilaró, Enric Torra, Miquel Ferrer i Joan Fargas van posar a L’Estel de Natzaret de Ramon Pàmies.L’instrumental Ball de les Pedretes i la cançó “Un cop un pastor”, de l’escena de la Lluna, van ser les cançons que més cops es van interpretar. El Loco Educado, La Coixinera o Gospel Sons (que van cloure l’espectacle amb un bis de “Pastorets amb alegria” que van fer ballar a tot el públic) van ser dels conjunts més aplaudits.


El presentador del concert, el musicòleg Joan Vives, va introduir al públic les diferents composicions i també va repassar la història del muntatge, estrenat al Cercle Catòlic de Gràcia el 1901.La sorpresa de la vetllada van ser els missatges de personatges coneguts que s’anaven projectant a les dues bandes de l’escenari entre cançó i cançó. Jordi Pujol, José Montilla, els líders dels principals partits catalans i els alcaldables mataronins –entre molts d’altres- van felicitar a través del vídeo els 90 anys d’Els Pastorets.


El més emotiu, però, van ser les intervencions d’actors sorgits del planter de Sala Cabañes, com Jordi Bosch, Joan Pera, Boris Ruiz o Pep Plaza.Amb aquest concert s’ha posat el punt i final als actes d’aniversari d’Els Pastorets que la Sala Cabañes ha dut a terme des del mes de desembre. Qui encara no ha acabat la feina, però, són els participants al concert, que properament hauran d’enllestir l’enregistrament del CD, que es preveu que surti a la venda a la primavera.

Setmanari


25 de febrer de 2007

.......Pastorets de la Sala Cabañes al Monumental. Teatre ple de gom a gom per a veure com diversos grups musicals de Mataró versionen les músiques dels Pastorets de Mataró. Els millors Pastorets de Catalunya –ho va dir molta gent- o sigui els millors Pastorets del món.

MATARO VERSIONA ELS PASTORETS


26 de febrer de 2007


Dissabte a la nit vaig assitir al concert Mataró versiona els Pastorets al teatre Monumental, amb motiu dels 90 anys de Pastorets. 90 anys!! Pastorets és patrimoni cultural de la ciutat. I aquest patrimoni crec que representa moltes coses: molta gent que durant generacions han creat i mantingut aquest espectacle, que s'han creat relacions i expressions culturals enriquint el teixit associatiu de la ciutat, que ha estat una escola de treball en equip i una escola de teatre, que han sumat per ser també referència de la ciutat. Teatre i música i presència des de Sala Cabañes.

Moltes felicitats.Vull destacar també el concert. Va ser tot un encert. Les músiques de Pastorests interpretades per músics mataronins actuals i versionades en diferents estils.

Molta gent va passar per l'escenari, i vaig quedar encantada de veure la vidilla que té la ciutat, també, en termes musicals, i el que és important, com de bé s'ho passa la gent. Un concert divertit, bonic i ben treballat, des del suport tècnic de la Casa de la Música Popular.Crec que és just reconèixer la tasca que està fent la Casa de la Música Popular per incentivar, per crear contactes, per formar, per fer cultura en definitiva.

He tingut el plaer de seguir una mica el projecte impulsat per Pau Manté, Jordi Herreruela i altres. I les il.lusions del començament són una realitat que crec que la ciutat ha d'agrair. És la cultura des de la creació, des del tothom, des de les escoles i els barris. Recordo algunes converses, sent regidora de joventut, amb aquests amics que em van ensenyar que la política cultural d'una ciutat com Mataró no és només omplir de programació, que també i per a tots els públics, sinó de crear vincles i treballar l'interès des de la creació i la participació. Apropar-la a nous públics perquè tothom tingui accés a la cultura, i cultura són moltes expressions i diverses com diversa és la mateixa ciutat i la seva gent.