03 de setembre 2007

Con recursos limitados, 27 internos hacen música y teatro en la cárcel



27 d'agost de 2007

En un improvisado escenario, ocho internos presentaron la obra teatral ‘Médico a Palos’, el primer viernes de este mes en el pabellón Atenuado alto de la cárcel.

La agrupación se conformó en junio del año anterior como un programa de rehabilitación.

Son alrededor de las 11:00 del primer viernes de este mes y las carcajadas de decenas de reclusos llenan el ambiente del pabellón Atenuado alto de la Penitenciaría del Litoral.

Los culpables de tanta alegría son 27 internos que, entre disfraces, maquillaje, bailes, gestos y música, crean personajes de lugares lejanos para mitigar la angustia y la tristeza que para ellos significa el estar encerrados en ese centro.

Los reclusos forman parte del grupo artístico que realiza obras de teatro y presentaciones musicales dentro de la cárcel. La organización se formó con el impulso de la ex directora de ese centro, Soledad Rodríguez, quien fue asesinada el pasado 27 de abril.

El reo Willi Freire, coordinador de la agrupación, indica que los participantes son presos de los diferentes pabellones del reclusorio.
“También tenemos a ocho compañeras que son de la cárcel de mujeres”, agrega con orgullo Freire, profesor de profesión y quien lleva dos años detenido por narcotráfico.

Él señala que el grupo creativo está dividido en dos partes: trece presos se dedican al teatro y los demás han conformado dos conjuntos musicales.

“Aquí hay mucho talento. Lamentablemente por la situación de la cárcel no podemos incrementar el número de eventos, pues no siempre nos es fácil conseguir los permisos para entrar a otras áreas”, se queja antes de agregar que incluso, hay ocasiones en que a algunos compañeros del grupo no les permiten salir de sus pabellones y faltan a los ensayos, que se realizan en un galpón del Régimen APAC, el cual fue bautizado como Centro Cultural Soledad Rodríguez.

Sin embargo, tras la muerte de la funcionaria, según los reos, el apoyo a sus programas ha disminuido. Al respecto, Freire expresa que todos los implementos que usan para sus presentaciones (micrófonos, amplificadores, ropa, maquillaje y decoración del escenario) fueron adquiridos con el dinero de los presos.

“No queremos que esta iniciativa muera, porque ya sea cantando o actuando, en cada presentación tratamos de dar un mensaje positivo”, manifiesta.

El mensaje y la alegría que transmiten es bien recibido por sus compañeros, quienes tres horas después despiden a los creativos con fuertes aplausos, chiflidos y elogios.

Proyectos
Para evitar que el programa cultural desaparezca, a inicios de este año, los internos decidieron elaborar videos que registren las actividades que realizan en el centro.

“No podemos salir de nuestro encierro, pero queremos que la gente conozca las cosas buenas que pasan aquí”, insiste un preso sin identificarse, quien informa que hasta ahora se han grabado seis CD que fueron editados en la cárcel.

Asimismo, tres jóvenes reclusos que integran el grupo musical Nueva Era preparan un tema en versión pop, con el que esperan participar en la elección de la canción oficial para el Mundial de Fútbol Sudáfrica 2010.

“Nos quedan cerca de dos meses para salir de la cárcel y una vez que estemos libres, conformaremos nuestro grupo musical. Solo esperamos que la gente nos apoye dándonos una nueva oportunidad”, menciona uno de los integrantes.

Más datos

Ensayos
Los internos del grupo creativo se reúnen los lunes, martes, jueves y viernes, de 10:30 a 15:30, para ensayar las obras de teatro y las canciones para sus presentaciones.

Reconocimientos
En 1990 los internos ganaron el Festival de la Música realizado en Quito con la canción Cambiemos este mundo de guerra por paz.

Colaboración
Trabajadores penitenciarios, como Juan Carlos Gómez y Pedro López, brindan su apoyo a los reclusos facilitándoles el uso de computadoras para editar sus creaciones.

Pedido
Los reos solicitaron la ayuda de las autoridades carcelarias para que respalden sus proyectos a través de la entrega de implementos.

El PP proposa homenatjar Enric Torra, compositor de la música dels Pastorets

27 d'agost del 2007


Els populars demanen la creació d’un premi per a joves músics que porti el seu nom
Redacció Ciutat - Política
El PP presentarà el proper mes de setembre, una proposta per demanar la celebració d’un homenatge i la creació d’un premi a la figura del mestre Enric Torra. L’obra més destacada de Torra és la composició de la música dels Pastorets de la Sala Cabañes i de la Passió.“La ciutat encara no li ha rendit l’homenatge que es mereix i ja va sent hora. Pocs mesos després de la seva mort, es va anunciar la celebració d’un homenatge en el que havien de participar diversos amics de l’artista, però finalment no es va fer”, ha declarat el portaveu del grup popular, Pau Mojedano. A més, el popular assegura que seria bo que es creés un premi per a joves músics amb el nom d’Enric Torra.

El Paral·lel del 1936



31 d'agost del 2007



El Tantarantana estrena temporada amb un homenatge al teatre líric català
El Paral·lel del 1936
'Paral·lel 1936' és el nom del musical amb què el Teatre Tantarantana obre la temporada que coincideix amb els 15 anys de vida de la sala alternativa

Paral·lel 1936 és el nom del musical amb què el Teatre Tantarantana obre la temporada que coincideix amb els 15 anys de vida de la sala alternativa. “És un homenatge a aquells cantants lírics que del 1939 al 1945 se’ls va prohibir cantar en català, quan mai no havien fet res més”, diu Pere Sagristà, artífex de la idea i director escènic. L’espectacle és el resultat d’un exhaustiu treball de recerca de Sagristà sobre el music hall català “que no s’acaba mai!”, diu, satisfet de la collita.
És un homenatge a aquells cantants lírics que del 1939 al 1945 se’ls va prohibir cantar en català, quan mai no havien fet res més”
Passeja per una data emblemàtica: els principis de la Guerra Civil, quan encara no havia arribat a Barcelona. Recrea l’escenari del Teatre Líric Català, “l’últim intent d’una sala d’aquestes característiques, que va funcionar sis mesos, entre l’11 de setembre del 1936 i el març del 1937 i s’hi van estrenar cinc peces que després van anar a parar a una prestatgeria, oblidades. He aconseguit material de totes cinc”. Un material inèdit que surt a la llum amb reforç videogràfic i fotografies comentades en forma de dietari. Al final, un actor fa tres parlaments. Compta amb 13 actors cantants i sis músics en directe i es podrà veure del 4 al 30 de setembre.


Temporada incompleta


Julio Álvarez, director artístic del Tantarantana, va presentar la resta de la programació prevista fins al gener del 2008. “És la primera vegada que presentem una temporada sense tenir-la completa. És el primer signe de rebel·lia que manifestem ara que entrem a l’adolescència”. Álvarez va explicar que no pot tancar temporada perquè encara està esperant que es concreti la relació amb l’ICIC. “Fa prop d’un any que van canviar els responsables i, tot i que van manifestar el compromís de seguir les iniciatives de l’antic equip, encara no tenim ni data per reunir-nos”.

“Calígula”, de Camus, reafirma el valor del texto en el teatro

27 d'agost del 2007

El Teatro Estable de la Provincia estrenó el viernes la pieza que se remonta a los últimos años del reinado del emperador romano para trazar una parábola sobre el absurdo, el nihilismo y la perversidad.
ATEMPORAL.

Nofal plantea su puesta en escena en un ambiente despojado, sin indicaciones de espacio ni tiempo.

LA GACETA / ANTONIO FERRONI
Aunque Albert Camus sitúa la acción de “Calígula” en la Roma imperial, la profundidad de las reflexiones que plantea desde el texto y las situaciones que se suceden en la escena le confieren a la obra una vigencia que trasciende el espacio y el tiempo. En sintonía con este concepto, el director Rafael Nofal decidió para su puesta en escena al frente del elenco del teatro Estable de la Provincia una ambientación y un dispositivo escénico en los que no hay referencia concreta a un lugar o una época determinados, apoyado en el vestuario -resuelto en negro y grises- que concibió Eli Cárdenas.La noche del estreno mostró una platea llena en el teatro Orestes Caviglia. Entre los presentes se encontraban muchos actores de nuestro medio y otros artistas vinculados con el teatro; este dato revela la importancia que se reconoce -dentro y fuera del ambiente teatral- al texto de Camus. Y es precisamente ese el valor fundamental que se percibe en cualquier representación de la pieza sobre el emperador loco que somete a su corte y a su pueblo a las nefastas consecuencias de una absurda orgía de poder.El propio Nofal destaca este aspecto en la nota que se incluye en el programa. “‘Calígula’ es una obra apasionante y plena de riesgos desde el punto de vista del montaje escénico. ¿Cómo lograr que la idea fluya diáfana y atractiva pero, al mismo tiempo, visceral y revulsiva?” dice el breve texto que lleva la firma del director. Una de las decisiones que tomó Nofal fue suprimir algunos parlamentos del libreto original. “Con todo el dolor del mundo cortamos algunos pasajes de la obra”, explicó el director.

La puesta en escena que presenta Nofal con el teatro Estable apuesta a la revalorización del texto y a la presentación clara y precisa de las ideas que el autor vuelca de manera magistral en la obra.El elenco está encabezado por Ricardo Podazza, Susana Santos, Jorge García, Raúl Schuttemberger y Guillermo Arana, a quienes acompañan , entre otros, Nelson González, Andrés D’Andrea, Héctor Marcaida, Rubén Avila, Daniel Cabot y Rubén Andreo.No pasó inadvertido para el público un pequeño pero significativo detalle: en el programa hay una dedicatoria “a Carlos Olivera, a Enrique Oscar Cambón, a Alfonso Gómez Delcey y a todos los que hicieron grande el Teatro Estable de la Provincia”.

02 de setembre 2007

Peces clàssiques i contemporànies per a la nova Temporada de teatre i dansa



28 d'agost del 2007

Bernhard, Shakespeare i Broggi, protagonistes de la temporada, que inclou xerrades amb els autors

per Vern Bueno
Escena de Tres Dramolette



Clàssics com Thomas Bernhard i Shakespeare, l’omnipresent Oriol Broggi, la dansa contemporània i la celebració dels Premis Butaca són els grans protagonistes de la programació setembre-desembre 2007 de la Temporada estable de teatre i dansa del Monumental. La Temporada, organitzada pel Patronat Municipal de Cultura, recupera el seu format i dates habituals per aquest nou curs, després que l’any passat les obres de remodelació de l’equipament obliguessin a endarrerir dos mesos els seu inici i a concentrar-la en un sol cicle de novembre a maig.

El tret de sortida de la programació el donarà Oriol Broggi el 22 de setembre amb Passat el riu, de Joe Di Pietro. Broggi, que ja firmava dues obres de la temporada anterior al Monumental (Antígona i Primera història d’Esther), se centra ara en la història d’una família italiana i els rols que juguen cada un dels seus membres. Àngels Poch i Jordi Banacolocha encapçalen el repartiment.

L’escenari del Monumental acollirà dues de les grans figures de la dramatúrgia: Thomas Bernhard i William Shakespeare. L’autor austríac és present en la seva faceta còmica amb l’obra Tres dramolette (27 d’octubre), dirigida per Carme Cané i amb Rosa Maria Sardà com a gran reclam. El dramolette és un gènere satíric, que aborda un tema d’actualitat, i que va ser una de les grans especialitats de Bernhard. Shakespeare, per la seva part, es presenta a la cita amb El conte d’hivern, peça dirigida i adaptada per Ferran Madico. Amb aquesta obra, que es representa el 30 de novembre, el dramaturg anglès es va iniciar en un nou gènere, el romanç, que mescla tragèdia, comèdia i drama líric. Pere Arquillué i Francesc Lucchetti lideren el repartiment.

IT dansa repeteix actuació després de representar l’obra Clarobscur la passada temporada. La companyia de l’Institut del Teatre, dedicada a descobrir nous talents i donar oportunitats als ballarins del centre, presentarà el dia 10 un espectacle de rabiosa actualitat amb noves coreografies de dansa contemporània, firmades per autors com Jo Stromgren, Rafael Bonachuela i Alex Ekman. Dirigda per Catherine Allard, IT Dansa va rebre el Premi Nacional de Cultura, atorgat per la Generalitat, l’any 2001.

Lorca, fora d’abonament
El debut en la direcció del conegut actor Pepe Rubianes, Lorca eran todos, també es podrà veure al Monumental, el 15 de desembre, tot i que es programa fora d’abonament. Amb aquesta peça, representada a un bon grapat d’escenaris de l’estat, Rubianes ret homenatge al poeta Federico García Lorca i al conjunt de desapareguts de la Guerra Civil espanyola. Lorca eran todos es basa en textos dels historidados Agustín Penón, Ian Gibson, Eduardo Molina Fajardo i José Luís Vila Sanjuan.

Teatre i cinema, premiats a Mataró
Tal i com ja va anunciar la directora de l’associació Premis Butaca, Glòria Cid, el passat mes d’abril, la capital del Maresme acollirà enguany el lliurament d’aquests prestigiosos guardons de teatre i cinema, que arriben a la XIII edició i que són escollits en votació directa pels espectadors. L’acte se celebrarà el 26 de novembre al pavelló Teresa Maria Roca. L’any passat, tres actors mataronins (Albert Triola, Lourdes Fabrés i Roger Pera) van estar nominats a aquests guardons.

Els abonats a la temporada anterior poden demanar un nou abonament fins al 31 d'agost, i el podran recollir a partir del 13 de setembre. Els nous abonats poden dirigir-se a les oficines del Patronat de Cultura els dies 5, 6, 7 i 12 de setembre de 6 a 8 del vespre.

Cafès i assaigs oberts
Una de les principals novetats que presenta la temporada de teatre i dansa és la possibilitat que els espectadors prenguin contacte amb els diversos protagonistes del cicle. El Patronat prepara una sèrie de cafès-tertúlia amb personatges com Oriol Broggi, Rosa Maria Sardà o Catherine Allard, tot i que els detalls de la proposta encara estan per definir.

D’altra banda, la companyia de dansa Trànsit, resident a Mataró i dirigida per Maria Rovira, proposa al públic assistir als assaigs oberts (també anomenats “work in progress”) de la seva nova creació, Food of love. L’obra se centra en els personatges femenins de Shakespeare, com Julieta, Ofèlia, Lady Macbeth o Desdèmona. Les dates d’aquests assaigs oberts encara estan per determinar.

Darío Fo, Echanove y Caroline Carlson, en el cartel de teatro y danza de la Expo

26 d'agost del 2007

Joan Ollé, del Teatre Lliure, prepara una versión de "El ángel exterminador" de Luis Buñuel. Berna trabaja en "Los Caprichos de Goya" bajo la dirección de Luis Olmos.::


M. LLORENTE.
zaragoza

Rendir homenaje a Luis Buñuel en 2008, cuando se cumplan 25 años de su muerte, es lo que pretende la versión escénica de "El ángel exterminador", que prepara Joan Ollé, del Teatre Lliure de Barcelona, para la Expo. Se representará en el Palacio de Congresos de Ranillas, según adelantó Francisco Ortega, responsable de programar los espectáculos de la muestra."Los Caprichos de Goya" es otro de los montajes previstos para este escenario. Lo coordinará Luis Olmos, director del Teatro de la Zarzuela, y lo protagonizará el bailarín Miguel Ángel Berna.Además, la compañía Sol Picó prepara una gran coreografía en todo el recinto Expo. Francisco Ortega explicó que dentro de la programación de teatro y danza está también incluida "Agua", una creación de la famosa Caroline Carlson, estrella de la danza moderna nacida en California y afincada en París.Otras sorpresas del cartel serán la obra en clave de comedia que sobre el agua prepara Albert Boadella de Els Joglars y el texto satírico que escribe el Premio Nobel de Teatro, Darío Fo, al que dará vida el actor Juan Echanove.Asimismo, las compañías aragonesas como Teatro del Temple ultiman sus creaciones para la Expo. "75 x ciento" es el título de la obra que dirigirá Carlos Martín y a la que pondrán música Enrique Bunbury y Rafa Domínguez, guitarrista del grupo Huracán ambulante. Estrenarán algunas canciones como "La nana de los peces muertos". Alfonso Plou se encargará de la dramaturgia y María López de la producción de este montaje, que gira en torno a la relación del hombre con el agua, al componer ésta un 75% del cuerpo humano, en una proporción similar a la de la Tierra. Los integrantes del grupo de danza Erre que erre darán movimiento a esta obra, que tendrá una gran fuerza audiovisual gracias al trabajo de Eugenio Ampudia.No solo de teatro se alimentará la Expo sino que artistas de cine de proyección internacional como Penélope Cruz ocuparán un lugar destacado en la programación. De hecho, será la anfitriona en la ceremonia de clausura, adelantó Francisco Ortega."El tema del agua ha sido un gran anzuelo para atraer a los artistas", explicó Ortega, que confesó que algunos grandes proyectos se han quedado en el camino: "Por ejemplo, Serrat iba a presentar un disco con canciones de poetas sudamericanos sobre el tema del agua, pero hace poco me dijo que la gira con Sabina por todo el país no le dejaba tiempo". Lo mismo ha sucedido con los montajes especiales que preparaba Nuria Spert con Glenda Jackson y Fernando Fernán-Gómez con Antonio Banderas: "Al final, no han llegado a materializarse".Para Ortega "es primordial que esta explosión de creatividad continúe después de 2008 en un Festival de Artes Escénicas y Musicales de Zaragoza, que tendría que consolidarse año tras año en el Palacio de Congresos".Por último, se refirió a los tres grandes espectáculos que produce la Expo: el de las noches con un iceberg que se deshace a la vista del público; el de la ceremonia inaugural a cargo de José Luis Bozzo, director de Dagoll Dagom; la cabalgata del Circo del Sol; y "El hombre vertiente" de Pichón Baldinú. Además en los balcones del Ebro actuarán Arbolé y Titiriteros de Binéfar, en el de los niños; y en el de las artes, Volrás, Culturate y Caleidoscopio Teatro.

Josep Maria Pou debuta en el Teatro Lliure con 'La noche de los bosques'

28 d'agost del 2007


El actor Josep Maria Pou formará parte del elenco que interpretará el próximo mes de septiembre 'La noche antes de los bosques', de Bernard-Marie Koltés, en el Teatro Lliure, escenario en el que debuta y en el que, según confesó a Efe, 'habría dado media vida por actuar'.Con su actuación de doce minutos en un espectáculo interpretado por seis actores, Pou 'salda una deuda que tenía pendiente' y actúa por primera vez en un teatro 'en el que estaba loco por trabajar' desde tiempos de Fabia Puigserver y Lluís Pasqual y en el que a pesar de las ofertas que tuvo 'nunca coincidí en las fechas'.Las ganas que tiene el actor catalán de subirse al escenario del Lliure no se materializarán hasta el 13 de septiembre, fecha en la que interpretará en la Sala Fabia Puigserver el texto de Koltés junto a Andreu Benito, Pere Arquillué, Jordi Bosch, Francesc Orella y David Selvas.La versión del monólogo de Koltés está interpretada por seis actores, que a modo de 'carrera de relevos' se reparten una obra de una hora y media de duración, que abrirá la temporada 2007-2008 del Teatro Lliure.

Estrenada hace un año con motivo de la reinauguración del Teatro Municipal de Girona y preparada como un acontecimiento para esa noche, la obra estará en la cartelera del Lliure únicamente diez días.Explica la vida y los inconvenientes que encuentra un inmigrante de origen magrebí, solo y perdido en una gran ciudad en la que busca relacionarse.Para poder actuar en el Lliure hasta el 23 de septiembre, Pou hará un alto en las representaciones por la geografía española de la premiada 'La cabra o ¿Quién es Sylvia?', una obra del estadounidense Edward Albee que ha traducido, versionado, producido, dirigido e interpretado.
Terra Actualidad - EFE

Vol-Ras recupera «Mondomono» per obrir temporada al SAT

27 d'agost del 2007

J.B.. Barcelona.

La companyia Vol-Ras serà l'encarregada d'obrir la temporada al Sant Andreu Teatre del 21 al 30 de setembre. Ho farà amb un muntatge que té en cartera des de fa temps, Mondomono: els actors de mim imaginen una civilització de supervivents després d'un holocaust nuclear i amb una absència gairebé bé absoluta d'aigua. Ara, i després de fer més de 50 funcions per València, Aragó i Castella, aquesta nova producció de la companyia es presentarà el mes de setembre a Barcelona. L'any vinent, ja té compromís amb l'Expo 2008, a Saragossa. Vol-Ras ja prepara la producció d'un nou espectacle centrat en els sentiments de por de les persones i com aquests sentiments es fan cada vegada més freqüents i més importants en les nostres vides

01 de setembre 2007

Improvisa com puguis






26 d'agost del 2007



• Els espectacles d'improvisació triomfen al Teatreneu, que programa els xous de la companyia Planeta Impro
• Un públic jove i fidel participa en les funcions

ESPONTANEÏTAT Foto: MARINA VILANOVA"

IMMA FERNÁNDEZ


BARCELONA



"Vull que es mori d'un atac depolls". Aquesta va ser l'enginyosa petició d'una jove espectadora durant una sessió d'Impro fighters, l'espectacle campionat que cada divendres aplega una legió de seguidors al Teatreneu de Barcelona. El públic mana i els actors obeeixen improvisant en un tres i no res petites historietes d'acord amb les sovint esbojarrades propostes de la platea, que a més a més tria el guanyador. Aquest divendres, a l'actor Jaume Navarro li va tocar heure-se-les, a l'escenari, amb una imaginària marabunta de bestioletes que el van devorar fins a la mort.Així és l'anomenat teatre d'improvisació, una modalitat escènica en auge que s'ha guanyat el fervor d'una audiència jove i participativa amb ganes de passar-s'ho bé. Ja fa quatre anys que el teatre de Grà-cia va apostar per aquest tipus de representacions i programa els xous de la companyia Planeta Impro: Zzapping --un veterà concurs entre dos grups d'actors que tornarà al setembre--, Impro fighters --un campionat entre vuit actors personatges que competeixen entre si-- i Improshow --jocs i proves d'improvisació--.


Diversió col.lectiva


Els tres muntatges, de diferent format, tenen en comú fer partícips del divertimento els assistents, que a l'accedir a la sala escriuen en un paper una frase. Després, in situ, els actors han d'introduir en els textos improvisats els títols extrets a l'atzar. Hi ha títols que déu n'hi do, i és aleshores quan l'enginy actoral queda a plena llum. "Els que són assidus a aquests xous s'inventen els títols més complicats del món", explica José Luis Adserías, director i actor de Planeta Impro. Un exemple recent: Una libèl.lula degolla un cargol boig... I al cap de ben poca estona, els actors es van ficar a la pell d'un grup de científics que miraven per un microscopi i se n'anaven a la selva per aclarir el misteriós assassinat.No és gens fàcil. Darrere de l'enginyosa habilitat per entrellaçar els fils d'una escena espontània hi ha moltes hores de pràctica per potenciar els recursos expressius i creatius. "Exercitem la fluïdesa, el ritme, la imaginació, l'escolta... És un treball conjunt, ens recolzem mútuament per construir la millor història", argumenta el director de la companyia, que fa vuit anys que estimula les neurones, les seves i dels seus alumnes, per estar sempre a l'aguait.Professor de l'anomenada tècnica impro, Adserías subratlla que, a diferència del teatre de text, aquestes obres requereixen un plus de l'actor: "S'ha de tenir energia, rapidesa mental, reflexos. Si tens un dia baix, l'únic que et queda és recolzar-te en els teus companys i que ells portin el pes de la representació"."El nostre únic propòsit és divertir, i aquest teatre és molt viu, molt amè. Cada funció varia. Hi ha persones que han vingut 40 o 50 vegades, i això no passa amb cap obra teatral", afegeix Adserías, que també ha creat muntatges de contingut social per a escoles i l'any que ve abordarà la problemàtica de l'anorèxia. Però abans, el mes de novembre, els membres de Planeta Impro disputaran el Mundial d'Impro fighters, un campionat d'improvisació que se celebrarà a Puerto Rico. "Hi ha campionats d'àmbit local i estatal. És un fenomen en molts països i el que fem al Teatreneu té molt èxit", assegura l'actor.


Agilitat i gràcia


Josep Salvatella, director del Teatreneu, va guanyar l'aposta per l'atractiu inesgotable de la improvisació, que omple de dijous a dissabte la sala de Gràcia: "Agraden molt perquè són innovadors, àgils i a més a més riure és molt saludable. Ha enganxat un públic molt jove, d'entre 17 i 20 anys, cosa que busquem tots els programadors. També hem fet xous per a la canalla, el Petit Zzapping, i cada any es renoven els espectacles. A mi no em deixen de sorprendre els actors amb les seves ocurrències, tenen una originalitat que no se l'acaben".Salvatella lamenta que el treball d'aquests lluitadors de la improvisació sigui poc valorat: "Es necessita un actor especialitzat. No poden sortir a escena i pim pam pum, crear alguna cosa bona. Abans de cada funció tenen una sessió de concentració i relaxació i assagen cada dia per guanyar frescor. Estic segur que pocs actors del teatre i de la televisió serien capaços de fer-ho", postil.la.

Dinou companyies estrenaran els seus espectacles a la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega



29 d'agost del 2007

Laura Alsina


Font: Agències
Dinou companyies, deu d'espanyoles i nou d'altres països, estrenaran els seus espectacles a la Fira de Teatre al carrer de Tàrrega que se celebra del 6 i el 9 de setembre. La petita localitat lleidatana es convertirà durant quatre dies en l'aparador de les arts escèniques més important del sud d'Europa. La Xarxa de Televisions Locals (XTVL) seguirà els espectacles com a televisió oficial.
Amb aquesta premissa, el conseller de cultura de la Generalitat, Joan Manuel Tresserras, ha refermat el compromís del seu departament per consolidar la Fira de Tàrrega com un veritable espai creatiu on les companyies poden exhibir les seves propostes més innovadores i on el teatre tradicional pot conviure i experimentar amb les últimes tendències de les arts escèniques. El conseller ha fet aquestes declaracions en la presentació del programa definitiu de la 27ena edició de la fira.
Alguns dels espectacles més destacats de l'edició d'enguany és l'estrena de l'espectacle de gran format TIR, un muntatge de dansa aèria de la companyia gironina Deambulants que donarà el tret de sortida a quatre dies de dansa.

El Gran Teatre del Liceu: El teatre al màxim



24 d'agost del 2007

Hi ha un abans i un després en la història recent del Gran Teatre del Liceu, però aquest punt d’inflexió no és tant el fatídic incendi del 1994 com la reinauguració del 1999.
Hi ha un abans i un després en la història recent del Gran Teatre del Liceu, però aquest punt d’inflexió no és tant el fatídic incendi del 1994 com la reinauguració del 1999. Des de llavors, el coliseu de la Rambla ha vist com la seva activitat, els seus espectadors i la seva repercussió internacional s’incrementaven de forma exponencial. Un dels reptes de Rosa Cullell és que la nau continuï a tota màquina. “Hi ha hagut una retrobada entre l’òpera i Europa després de certa decadència als anys 70 i 80, mai tanta gent hi havia anat. Aquest renaixement ha arribat una mica més tard a l’Estat espanyol, que no té la tradició operística d’Itàlia. Aquest període de bonança no és homogeni, Alemanya i Itàlia pateixen crisis econòmiques. Però ningú no qüestiona ja que es faci òpera, tothom està convençut que no és un espectacle mort o per a uns quants privilegiats.“El millor teatre es fa a l’òpera, de fet el seu renaixement s’ha basat sobretot en la renovació de l’escena. Els solistes i els cors actuen millor, les produccions estan més cuidades. Quin és el següent pas?



Fa 10 anys, fins i tot en els casos més frívols i escandalosos, les posades en escena oferien nous punts de vista. Ara hem de tenir més cura encara dels recursos musicals, ja que escènicament no es pot fer el més difícil encara, això ja no impressiona. “El problema és que l’òpera va estar immobilitzada durant molts anys.


Ara, el pur experiment ja no porta enlloc, a nivell de dramatúrgia ja està tot inventat i correm el perill d’emborratxar-nos amb la simple novetat. Les relectures han d’aportar alguna cosa, no són vàlides per si mateixes. A més, tothom no sap fer òpera, encara que tothom ho vulgui provar. Per altra banda, el públic, encara que sigui ocasional, cada cop és més exigent, viatja més i està més avesat a veure coses diferents.


La gent sap distingir molt bé.“Hi ha certa obsessió en com atreure la joventut als teatres, però no crec que haguem de forçar la seva entrada. Entre els 16 i els 25 anys els joves tenen moltes altres opcions.


Les persones que de petites han rebut educació musical o que han acudit a espectacles musicals és més fàcil que tornin a l’òpera quan tinguin una certa edat i el grup social al qual pertanyen no fa que se n’apartin. L’important és que els joves estiguin a prop de la música. No passa res si ara van al Sónar, ja vindran quan toqui.


El que hem de fer els teatres és posar els instruments apropiats, com entrades i abonaments joves.“La cultura purament pública és difícil que estigui atenta al que vol la societat. Cal que els diferents espectres socials opinin, que vulguin seguir venint perquè els agrada el que fas. Però un teatre privat a Europa és inviable. Per això el model mixt és el bo. Estem aconseguint més mecenatge, en especial d’empreses petites i mitjanes, de nou empresariat, i estem incorporant benefactors individuals. També hem començat a fer produccions patrocinades. Però no tenim una llei de mecenatge que ens ajudi. “24.000 abonats és una bona xifra per al liceu, no convindria que fos més alta. El públic és molt divers, i no podem tancar el teatre només als espectadors molt constants i molt fidels, al públic especialitzat, tot i que aquest és el que es necessita perquè el teatre tingui ànima. Però el Liceu també ha d’estar obert a altra gent que també gaudeix de l’òpera però que la considera una part més del seu oci. Si no, faríem un espectacle per a minories i això seria un error. “Les produccions audiovisuals ens donen un públic estranger que d’altra manera no tindríem. També ens permeten arribar a un públic més proper que vol venir al Liceu però per al qual ens falten entrades. Per això també volem potenciar la nostra web, fent-la més interactiva i reforçant-ne l’àudio i el vídeo. A YouTube ja està penjada, amb milers d’entrades, la Manon amb Dessay i Villazón. O sigui que si no ho fem nosaltres, ens ho faran els altres. Per això ens hem dedicat a comprar drets audiovisuals. Internet també ens permetrà connectar-nos amb teatres de tot Catalunya, com fem ara amb les universitats. Això també hauria de fer-se realitat en el futur a nivell dels teatres europeus, hauríem de pensar a connectar-nos amb banda ampla, la inversió seria en els drets.“Tenim l’assignatura pendent d’una segona sala. Tenim capacitat de generar més espectacles i més públic, però a la sala gran estem al nivell màxim d’activitat, tant pròpia com externa. En un segon espai podríem fer El Petit Liceu, òpera barroca i contemporània, espectacles que a la sala gran no es poden fer. Cal trobar l’espai i la voluntat estratègica i política perquè el Liceu sigui un veritable centre líric. Si volem créixer, només ho podem fer per aquí”.

Belbel presentarà 'A la Toscana' al festival Temporada Alta



23 d'agost del 2007

• La mostra de Girona coprodueix el muntatge amb el TNC

ANNA PUNSÍ


GIRONA
El festival de tardor de Catalunya, el Temporada Alta de Girona i Salt, ja escalfa motors per a la 14a edició, que se celebrarà entre el 4 d'octubre i el 7 de desembre. Un any més, la mostra presenta una ambiciosa programació amb 70 espectacles, entre els quals hi ha més de 30 estrenes absolutes a Catalunya i 20 coproduccions. En total, es posaran més de 30.000 entrades a la venda.Temporada Alta aposta per ser l'escenari per a les estrenes i coproduccions amb altres teatres barcelonins públics i privats. Sergi Belbel i el Teatre Nacional de Catalunya presentaran A la Toscana, que en boca del seu autor, és una "obra intimista sobre la crisi dels 40".Amb el Teatre Lliure estrenaran Une soirée chez Vilallonga amb Alfonso Vilallonga, amb la Sala Beckett han coproduït Trànsits, de CarlesBatlle, dirigida per Magda Pueyo, i amb el Mercat de les Flors, L'home, la dona i l'altra dona, de la companyia de dansa Senza Tempo. També s'estrenarà Saló de primavera de Lluïsa Cunillé i Paco Zarzoso, guanyadora del primer premi Joaquim Masó.Aquesta tardor, els teatres de Girona i Salt presentaran obres de 14 països diferents, com França, Itàlia, Polònia o la República Dominicana, entre els quals destaquen les estrenes a Espanya de Les Étourdis, de Jér“me Deschamps i Macha Makeïeff i Les 4 saisons, del Ballet Preljocaj. Aquest espectacle, en què participen 12 ballarins, és una relectura en clau moderna del cèlebre Concerto d'Antonio Vivaldi, conegut popularment com Les quatre estacions.D'altra banda, el festival dedicarà en aquesta edició una part important de la programació als textos de nous creadors. Jordi Casanovas presentarà Aquesta tampoc serà la fi del món, de la companyia Flyhard i Jordi Prat, amb Pensaments escrits al caure de les fulles, una peça teatral del pakistanès Ayub Khan-Din.La programació també inclou un cicle dedicat al teatre argentí, que tindrà com a comissari Javier Daulte, un cicle Samuel Beckett amb espectacles com Erste Liebe (Primer amor) amb Martin Wuttke, un dels millors actors europeus. Un tercer cicle estarà dedicat al teatre italià amb l'actuació, entre altres, de Paolo Conte.

El Fitag arriba avui a l'última jornada, en què actuen grups de Palamós, Girona i Celrà


1 de setembre del 2007

Girona

+ Una imatge de l'espectacle La nariz, de La Ira Teatro de Xile, ahir, a la sala La Planeta. Foto: IRENE ROÉ
El Fitag arriba avui a l'última jornada de l'edició d'aquest any, amb set espectacles programats, alguns dels quals són de grups de Girona, Palamós i Celrà.
La jornada començarà a les dotze del migdia, amb l'espectacle de carrer Kamchátka, de la companyia del mateix nom, a la plaça del Vi. A la tarda (17.00 h), un grup de joves gironins de 14 a 16 anys presenten, a L'Alternatiu de la Casa de Cultura, el projecte Mybox, un muntatge que es basa en la dansa i les imatges i que relata una història d'amor entre la llum i la foscor. Una hora després, al mateix espai, el Grup Tremens de Barcelona presentarà l'espectacle multilingüe Paraula.
Al Teatre Municipal de Girona (19.00 h) hi actuarà l'Agrupació Teatral La Gespa, de Palamós, que presenta Entre dones, una comèdia generacional. A la sortida, Batukedem-La Gralla tindrà preparada una cercavila que sortirà de la plaça del Vi, i a la nit (22.30 h) el Grup Vocal Season de Celrà posarà en escena, al pati de la Casa de Cultura, Tot és jazz!, una adaptació del musical Chicago. A la mateixa hora començarà l'última funció d'una de les dues coproduccions del festival, ¿Qué será?, dels sevillans En Azul Teatro, que es podrà veure a L'Alternatiu. Demà també es farà l'última sessió del Fitag de Nits.