La Cubana tornarà el mes de novembre a Barcelona amb ‘Cómeme el coco, Negro’

www.lamalla.net

26 de setembre del 2007

Jose Soler (laMalla.net)
La companyia còmica La Cubana es va embarcar el passat mes d'abril en una gira per celebrar el seu 25è aniversari. L'espectacle escollit va ser Cómeme el coco, Negro, una de les seves representacions més populars i que dóna la casualitat que també fa anys, ni més ni menys que 18. Després de passar per diverses ciutats espanyoles, la gira recala el pròxim 20 de novembre al Coliseum de Barcelona, en l'actualitat sala de cinema, i estarà tres mesos en cartell.
Segons la mateixa companyia, Cómeme el coco, negro és "l'espectacle que representa i sintetitza millor l'esperit" de La Cubana. És per aquest motiu que van escollir-lo per celebrar 25 anys de trajectòria amb una gira per tot l'Estat. Estrenat en una segona versió el passat 27 d'abril a Castelló, el muntatge ha passat per València, Galícia, Andalusia, La Rioja, el País Basc o Múrcia.
Després de passar per Viladecans a l'abril, l'espectacle torna a Barcelona el pròxim mes de novembre. El dia 20 de novembre La Cubana transformarà el cinema Coliseum en un teatre per tal de representar el seu espectacle a la mateixa Gran Via barcelonina. La funció estarà tres mesos en cartell.
A Cómeme el coco, Negro, 13 actors recreen 28 personatges, integrants d'una companyia de music-hall en hores baixes que comet una equivocació en una de les representacions. Començaran l'espectacle una hora abans i quan el públic arribi només veurà el final, situació que recrea La Cubana amb la màxima fidelitat, establint paral·lelismes entre l'argument de l'obra i la seva representació.

Caliu familiar

www.capgros.com

27 de setembre del 2007

per Quique de Benito, llicenciat en art dramàtic
Ja podem considerar oficialment inaugurada la temporada teatral al Monumental. Es podria dir que comencem bé i malament alhora. Bé, perquè el muntatge de Broggi se’n va endur quatre aplaudiments (no he volgut fer servir el terme “merescuts” perquè potser amb tres ja n’hi hauria hagut més que suficient, però suposo que la veterania i simpatia conreada dels actors principals barrejada amb les ganes de teatre dels espectadors –amb energies renovades després de vacances- van generar aquesta inercia en el picar de mans). Malament, perquè una de les activitats complementàties proposades pel PMC per aquesta nova temporada (“Un cafè amb…”), on es preten parlar de les obres que ens visitaran amb els seus protagonistes, va ser canviada de dia sense prou publicitat (i no sé si dir també antelació, ja que jo he estat fora). El fet és que el que era previst per fer-se el mateix dia de la representació, en aquesta ocasió es va fer un dia abans de la mateixa. A les 7 de la tarda, dissabte, no hi havia cap cartell ni cap nota anunciadora del canvi ni a les portes ni a la taquilla, tancades, del Monumental. Tampoc a les dependències, també tancades, de l’Aula de Teatre, que donen accés a l’espai 1. Un servidor –i no vaig ser l’únic- va pagar la novatada. A hores d’ara, mentre escric això, l’únic lloc on figura el canvi, que jo sàpiga, és al núm. 983 de la revista Capgròs (l’anterior a aquest). A la web de l’Ajuntament hi continua constant, en negreta, “Els dies de representació”, sense cap asterisc ni cap nota al marge (malgrat que el canvi s’expliciti amb tota normalitat més avall). Enhorabona a la vintena d’afortunats que van assistir-hi. La resta, si n’esteu interessats, ja sabeu el que heu de fer: estar a l’agüait!. De totes maneres, penso que aquesta experiència seria molt més interessant, enriquidora, pràctica i còmoda si es fés després de les representacions; i més encara amb el nou horari avançat per aquesta temporada... Dit això, centrem-nos en la funció. Una funció on els quatre avis estan brillants, destacant per sobre de tots el treball de la Marissa Josa i en Banacolocha, seguits d’aprop pel de l’Àngels Poch. En Jaume Pla, tot i ser el promotor de l’experiència (doncs va ser ell qui va proposar el text al director) és potser el més fràgil a nivell interpretatiu. En ell, el més veterà en la realitat, s’entreveu una altra manera de fer teatre no menys vàlida però que crea una diferència respecte els altres tres avis. El seus petits monòlegs ho evidencien. Concretament l’episodi amb el seu pare corre el risc de quedar-se sense força i és ajudat pel so de les orenetes (quan el més lògic era que sonessin gavines), marca de la casa del director. A l’ensems, el treball coral dels “grans” és compacte i magnífic, expressant en tot moment el leitmotiv de la “famiglia” que es preten posar contra les cordes. El bronzit continu que no dona gaires opcions al nét per ser escoltat està molt ben aconseguit i és el què manté bàsicament el pes de la part de comèdia que ens recorda l’ambient esbojarrat del “Dissabte, diumenge i dilluns” de l’Eduardo De Filippo dirigit pel Sergi Belbel uns anys enrera. En ells sí que està justificat l’apassionament cridaner que traspua l’obra. No és precisament això el que es veu en l’actitud de Nick, el nét. Una interpretació sense matissos, la d’en Xavier Ripoll, que el fa estar instal·lat continuament en una mena de crispació sense pausa que tan sols és justificada per les répliques del seu personatge, en teràpia psiquiàtrica i amb brots d’angoixa i col·lapses coronaris… Com molt bé li diu la noia, ell no parla amb els seus avis sinó que no para d’escridassar-los. L’escenografia realista basada en el mobiliari de casa dels avis d’en Broggi acompanya a l’aire costumista i melancòlic que el director cercava. És un encert girar lleugerament el plànol sobre el que descansen les estances familiars i fer que l’única paret aixecada sigui la de la cuina (omnipresent a través del menjar durant tota l’obra), cosa que permet l’entrada i sortida dels personatges (no sempre fent sonar les campanetes tubulars de la porta imaginària) i la gran quantitat d’aparts a platea. A la segona part la comèdia perd pes respecte el drama però és salvada per la humanitat que remou en l’espectador la precipitació d’esdeveniments en el desenllaç. Les morts dels avis són resoltes de manera poètica i es comença a preparar el terreny per a les reflexions personals de cadascú; espectadors que, com diu el director, mentre tornem cap a casa anirem pensant en la història que ens han fet viure… A propòsit de:PASSAT EL RIUde Joe DiPietroper Oriol Broggial Teatre Monumental de Mataróel dissabte, 22.09.07, a les 21h

"La meva única religió és la ciència"

www.elperiodico.cat

25 de setembre del 2007

INICIA LA TEMPORADA

UN CREADOR PROLÍFIC TERRASSA, 1963 A L'OCTUBRE ESTRENARÀ 'A LA TOSCANA' A TEMPORADA ALTA.

Foto: RICARD CUGAT IMMA FERNÁNDEZ
BARCELONA
El polifacètic director inicia la seva segona temporada al capdavant del Teatre Nacional de Catalunya.

Dramaturg, director, traductor, pare de família... Tot a canvi de dormir amb prou feines cinc hores. I a sobre, interromp la plàcida caiguda al son profund per anotar idees, dià- legs... Les seves neurones no paren.

--Al TNC, almenys a la Sala Gran, és difícil que el públic s'adormi. A vostè li va la pirotècnia. El 2006 hi va haver bombes a En pólvora i ara n'hi haurà a La plaça del Diamant, el plat fort de la temporada.
--Si la fem a la Sala Gran no és perquè surti la Colometa a recitar l'obra, ¿no? Si ella està espantada pel soroll de les bombes, també ho estarà l'espectador.

--Aquest any hi ha hagut rècord de públic teatral. El TNC ha aconseguit un elevat 73% d'ocupació.
--La gent té un aparatet gratuït, la televisió, amb un fotimer de canals i, o els donem alguna cosa que no trobin a casa, o no vindran. ¿Què els podem donar? A la Sala Gran, espectacularitat; a la Sala Petita, tenir a prop l'actor. Avançar l'horari a les vuit del vespre també ha sigut un èxit.

--¿L'objectiu és esgotar les localitats, tot i que a vegades les obres no convencin els crítics?
--Esgotar les localitats és l'objectiu de tots, excepte quan t'instal.les en l'àmbit experimental. En una sala de 900 butaques hem de programar espectacle; el monòleg supercomplicat el deixem per a la Sala Petita. A vegades ens diuen: "¡Ah! Molt d'espectacle i poca teca". I jo dic: "La
teca aneu a buscar-la a una altra banda".

--Amb La Fura, que a l'abril presentarà Borís Godunov, hi haurà teca i espectacle.
--Sí, és una obra tremenda sobre el terrorisme.

--Obren la temporada amb el circ de La Veillée des Abysses.
--A mi m'encanta el circ, però aquest és molt especial, poètic, màgic, divertit. No és tan afectat com el Cirque du Soleil. Aquests fan poesia, però de la més pobra, d'éssers marginals... És una estètica de personatges del carrer, i aquesta és la gràcia.

--¿Ja ha vist l'obra de Flotats?
--No, no he pogut, però hi aniré.

--Lluís Pasqual va dir que vostè té el punt de bogeria precís per ser director i no avorrir.
--El teatre ha de trencar la monotonia de l'espectador, inspirar-li una mica de surrealisme en la vida. Ha de ser una finestra a la màgia, a la imaginació, a les zones ocultes, al fet insòlit, inesperat, màgic, a altres mons.

--Parlant d'altres mons, a vostè el fascina l'univers.
--Sí, un professor de BUP em va dir que havia de fer matemàtiques pures perquè ho entenia tot mentre que els meus companys suaven tinta. Quan vaig triar Lletres em va dir que me'n penediria.

--M'han dit que és un cervellet jugant al Trivial.
--Els jocs de societat, de taula, són una altra de les meves passions i fins i tot els he utilitzat per jugar amb els actors. La gent descobreix trets ocults de la seva personalitat quan hi juga. Jugant em sento feliç.

--Els nens prefereixen l'ordinador.
--Em fa molta ràbia. Prefereixo mil vegades un bon joc en què hi participin tots en directe, que hi jugui la psicologia, que no una pantalla.

--Vostè es va fer director per manaire. Expliqui-m'ho.
--Vaig començar d'actor a la universitat i era dolent. Un dia, el director de l'obra va plegar i, com que jo sempre donava ordres, els companys em van mirar: "Ara ens dirigiràs tu i gratis", em van dir. Ho vaig provar i mai més vaig tornar a fer d'actor.

--Compaginava la direcció amb la feina de professor de Filologia.
--Fins que em va agafar el catedràtic de fonètica francesa: "Escolta Belbel, defineix-te. ¿Què prefereixes? ¿Estudiar els altres o que els altres t'estudiïn a tu?". Vist així, vaig menysprear un sou boníssim i m'hi vaig llançar.

--Li va anar prou bé.
--Sí, no rectificaria res, però m'hauria agradat viure una doble vida com a astrofísic. Encara que només n'entenc el 30%, llegeixo molts llibres científics. El megavers, les 11 dimensions, el temps, la relativitat, tot això em fascina.

--I ho ha inclòs en alguna obra.
--Sí. El temps del Planck intentava explicar el dolor per la pèrdua d'un ésser estimat a través de la ciència.

--En aquest sentit, és molt més científic que religiós.
--Absolutament. La meva única religió és la ciència. El meu aliment espiritual són els llibres de ciència. Per mi això és religió, és espiritualitat.

--En aquest megavers on vivim no som res.
--És clar, per això és espiritualitat, perquè t'abstreu dels teus problemes quotidians, de les manies, i t'enfronta a una cosa transcendent.

--No hem parlat d'A la Toscana, la seva nova obra.
--És la crisi d'un home de mitjana edat que ho té tot en la vida: una dona estupenda, una feina sensacional, estabilitat econòmica, salut. Però se li gira el cap i ho perd tot per una tonteria. Li entra un atac d'angoixa, que és una malaltia de la civilització contemporània.

--¡Un home d'èxit que ho té tot! ¿Està parlant de vostè?
--Jo no he passat aquesta crisi, però els passa a molts, és una malaltia nova. Hi ha una frase a l'obra que diu: "Quan ho tens tot apareixen dos problemes greus: un, tens massa temps per pensar i dos, només pots mirar avall. No hi ha res més amunt".

Arriba la primera victòria del Platges de Mataró

www.totmataro.cat

1 d'octubre del 2007

UTEBO - PLATGES DE MATARÓ 80-97

Magistral direcció de Jordi Ventura que va fer 25 punts
redacció Esports - Bàsquet

El Platges de Mataró va guanyar el seu primer partit de lliga a la pista de l’Utebo de Saragossa. Els grocs que van estar a punt d’arribar als 100 punts, van basar la seva victòria en el seu encert de cara a cistella i a la direcció magistral del seu base, Jordi Ventura, que va aconseguir 25 punts.
Des del primer quart ja es va notar que l’equip entrenat per Albert Illa ja porta més dies de rodatge i que la maquinària funciona. Sobretot en atac gràcies als punts del trident ofensiu de l’equip format per Ventura, Roger Joan i Iki. Fruit d’això l’equip va acabar el quart amb nou punts d’avantatge.

En el segon quart la cosa va seguir igual, amb un Platges que cada cop marxava més en el marcador i que no va notar les rotacions. Ja que aquest cop la banqueta si que va aportar punts, com ho demostren les números de Fradera o Jobacho, tots dos amb deu punts. Amb tot això l’equip mataroní va arribar al descans disset punts per sobre en el marcador. Davant tenia un Utebo molt espès en atac que basava el seu atac en dos homes, Mencic i Grosso.
Tímida reacció local i un bon últim quart

A la represa l’equip de casa va ajustar la seva defensa i va aturar una mica la sangría de punts dels mataronins. Malgrat això l’Utebo mai es va acostar per sota de la barrera dels deu punts, i tot i endur-se aquest quart per 26 a 21, va acabar 12 punts per sota al acabar el tercer període.
En l’última part del matx el Platges de Mataró va tornar a agafar el ritme de partit del primer temps, i amb una bona defensa va poder aconseguir cistelles fàcils al contraatac. Això sumat al gran percentatge de tres dels exteriors del l’equip va fer que les distàncies en el marcador cada cop fossin més grosses. En els últims instants de joc els grocs es van relaxar i els de casa va poder maquillar una mica el marcador.
UTEBO - PLATGES DE MATARÓ 80-97
PLATGES DE MATARÓ.
Jordi Ventura (25), Roger Joan (17), Marc Forcada (8), Iki (14), Sergi Homs (7) cinc inicial; Carles Gómez, Juan Antonio Jobacho (10), Miquel González (3), Adrià Fradera (10), Edu Alcaraz (3).
Estadística.
33 de 52 en tirs de camp (63%), 21 de 29 en tirs lliures (72%), 10 de 14 en tirs de tres (71%), 24 faltes comeses i 26 rebudes, 24 rebots.
Marcador.
18-27, 34-51 descans; 60-72, 80-97.

Primer triomf del Platges de Mataró a Lliga EBA (80-97)

www.capgros.com

30 de setembre del 2007

Davant l’Utebo, els unionistes van jugar un partit perfecte on Jordi Ventura va ser l’estrella que més va brillar amb una actuació sublim
per Aida Soriano Fiérrez

Primer desplaçament de la temporada del sènior masculí del Platges de Mataró i primera victòria de la temporada per 80-97, en la segona jornada de Lliga EBA. La víctima dels unionistes va ser el Desarrollo Utebo, un conjunt recent ascendit a la categoria, però amb qualitat. En el matx de dissabte passat, 29 de setembre, els d’Albert Illa, que venien de plantar cara a un expert Montcada, van fer un partit molt seriós i el primer triomf de la temporada ja és un fet. Destacada va ser l’actuació de Jordi Ventura, impecable, formidable, amb un 100% d’efectivitat en els 25 punts que va anotar (una cistella de dos, cinc triples i vuit tirs lliures) i amb una valoració de 30. Un parcial inicial de 3-14 a favor del Platges de Mataró va ser el preludi del que seria el matx de dissabte. Molt motivats, els unionistes duien a terme bons atacs i de seguida pressionaven el rival. A més, els d’Albert Illa sempre van mantenir una diferència mínima amb els locals de 10 punts, per la qual cosa tot va anar sobre rodes.

El primer quart finalitzava amb un resultat de 18-27. Al descans el conjunt mataroní va marxar amb un 34-51 i l’últim quart començava amb un 60-72 favorable, que s’acabaria d’arrodonir amb el 80-97 final. L’Utebo, reforçat amb un base i un escorta argentins, nacionalitzats italians, amb gent jove i alta, no es va donar per vençut i van ser un digne oponent malgrat haver perdut en la primera jornada contra el Granollers de 51 punts. El Platges de Mataró per la seva banda, va tenir Jordi Ventura com a gran protagonista, però aquest va estar secundat en tot moment per les bones actuacions dels seus companys, tant en el joc interior (Iki, Adrià Fradera, Sergi Homs) com en l’exterior amb homes com Forcada, Roger o Jobacho, que va aportar molta seguretat a l’equip. Albert Illa: “Hem jugat molt bé en atac”Al final de l’encontre, l’entrenador unionista, Albert Illa, expressava la seva alegria per la victòria i donava les seves impressions sobre el matx: “Hem començat molt bé, hem jugat molt bé en atac, durant el partit hem estat amb una bona actitud i amb motivació, i en Jordi ha estat fantàstic”. “Si haguéssim sortit amb por i tous potser la cosa hagués estat diferent. Ara podem anar a Granollers amb tranquil•litat i a intentar guanyar”, assegurava el tècnic. Amb el triomf davant l’Utebo, el Platges de Mataró estrena la casella de victòries i es situa a mitja taula del grup C de Lliga EBA. El proper compromís dels unionistes tornarà a ser a domicili, aquesta vegada contra el Granollers, màxim favorit. Serà dissabte vinent, 6 d’octubre.

Fitxa tècnica
80 - Ensaya-Desarrollo Utebo (18+16+26+20):

Mise Diminic (3), Fuad Memcic (24), Sergio Pérez (4), Ignacio Rubbera (12), José Hernan Grosso (20) –cinc inicial-, Michael Speranza (2), Saul Sánchez (0), David Sánchez (2), Beñat Barberena (13). Entrenador: Boban Vuckevic.

97 - Platges de Mataró (27+24+21+25):

Roger Joan (17), Jordi Ventura (25), Marc Forcada (8), Sergi Homs (7), Iki (14) –cinc inicial-, Carles Gómez (0), Juan Antonio Jobacho (10), Miki González (3), Edu Alcaraz (3), Adrià Fradera (10).

Entrenador: Albert Illa.

Àrbitres: Juan José Cubero i Rubén Estévez.

Incidències: 2a jornada Lliga EBA (grup C).

Pavelló Municipal Juan de Lanuza, Utebo (Saragossa).

Link d'interès:
Classificació

El sènior femení del Platges de Mataró debuta amb derrota a Copa Catalunya

www.capgros.com

30 de setembre del 2007

Les unionistes van perdre a domicili del Segle XXI per 59-54 en un partit on la nota més negativa va ser la lesió de la base Mireia Chacón
per Aida Soriano Fiérrez

La primera victòria de la temporada haurà d’esperar. El sènior femení del Platges de Mataró va debutar perdent en el seu retorn a Copa Catalunya, després de tres temporades a Lliga Femenina-2. El Segle XXI, rival de l’encontre de dissabte passat, 29 de setembre, era un vell conegut de LLF-2, però reforçat, que va aconseguir endur-se el matx en l’últim quart, on les de Cristina Navarro malgrat tenir opcions no van poder guanyar i van caure per 59-54. El més negatiu de la derrota a domicili davant el Segle XXI va ser la lesió al genoll de la base unionista Mireia Chacón, que, a falta de confirmació, tot sembla indicar que és un trencament de lligaments creuats. El Platges de Mataró, que finalment va poder comptar amb la pivot Cristina Bruna, va començar l’enfrontament guanyant, i al descans, les de Cristina Navarro superaven en dos punts les locals. En el tercer quart, però, l’estira-i-arronsa entre ambdós conjunts va acabar amb el Segle XXI, equip amb jugadores molt grans i que ocupen molt d’espai a la pista, per davant. En els últims deu minuts de partit, les unionistes malgrat intentar-ho, no van poder aconseguir capgirar el marcador i la primera derrota de la temporada per 59-54 es va fer efectiva. La falta d’encert a cistella en certs moments del matx, la mala actuació en el rebot i el joc interior, unit a la incomoditat que suposava el joc del Segle XXI a la pista, en no poder jugar prop de l’aro, va marcar l’encontre de dissabte passat.

Cristina Navarro: “Hem estat realment malament”

Al final de l’enfrontament, l’entrenadora unionista, Cristina Navarro, expressava el seu disgust per l’actuació de les seves jugadores: “Hem estat realment malament. Fins el final hem tingut opcions de guanyar el partit, però hem tingut moments dolents i em queden males sensacions”. “Tot i així, no hem jugat bé, però hem tingut opcions”, afirmava Navarro en vistes al proper matx contra la Gramenet, donant a entendre que millorant els aspectes on el seu equip no va estar bé, el proper compromís, que serà el proper dissabte, 6 d’octubre, a les 18h al Josep Mora, es pot guanyar.

Link d'interès:
Classificació

Llega a los escenarios madrileños "El secreto de Miss Mundo", de URÓC-Teatro

http://www.larepublicacultural.es/

24 de setembre del 2007

Una obra crítica con los estereotipos actuales del culto al físico


"El secreto de Miss Mundo"
Compañía: URÓC Teatro
Guión y Dirección: Petra Martínez
Intérpretes: Olga Margallo, Víctor Gil, Francisco Bustos
Lugar: Galileo Teatro (Centro Cultural Galileo)
Dirección: c/ Galileo, 39 (Madrid)
Hora: 20:30h


Qué sencilla la vida de una Miss Mundo, y qué difícil alcanzar tan altas cotas de persona si no se ha nacido para ello. Pero parece que un simple viaje en avión deja al descubierto las carencias de esta situación cuando debe dejar los pendientes, el cetro, los anillos la corona,… y mucho más. Pero la sorpresa viene al final. Entre tanto, nos vamos preguntando cuánto no dejamos todos y todas, aquellos que no somos Miss Mundo, ni nada próximo, al pasar por los controles de un aeropuerto sin cuestionarnos nada. O cuánto se puede hacer humillarse a una persona (más aún si mujer) para cumplir con unos requisitos sociales.

El próximo día 26 de septiembre se estrena en el Teatro Galileo, de Madrid (dentro del Centro Cultural municipal Galileo) la obra que fuera presentada el pasado mes de diciembre en el Centro Cultural Pilar Miró de Vallecas (Madrid), como pase previo al lanzamiento de la misma.

Todo en clave de humor, de ironía y de controvertidas visiones a lo largo de la obra, con un guión de Antonio Muñoz de Mesa bien ajustado a los personajes, con Olga Margallo de coprotagonista. Una obra de Uróc Teatro que con ciertas modificaciones y mejoras sobre la puesta en escena original, y bajo la dirección de Petra Martínez, se trata de una obra muy recomendable.

Ver comentario original: El secreto de Miss Mundo

La sede del centro de arte dramático tendrá un teatro abierto al público

www.elcorreogallego.es

26 de setembre del 2007

Unos 79 estudiantes se forman ya en las instalaciones provisionales ·· El nuevo edificio se levantará a partir de diciembre en el barrio vigués de San Paio de Navia
"Temos o luxo de colocar e recolocar os alumnos"
La FP distribuirá su oferta según el perfil económico de cada zona
La nueva Escola de Arte Dramática de Galicia (ESAD) incluirá un teatro que servirá para los alumnos del centro, aunque también albergará otro tipo de espectáculos, de forma que estará abierto al público y así conseguirá "revitalizar" el barrio vigués de Navia, en el que se ubicarán las instalaciones.

Así lo anunció ayer en Vigo la conselleira de Educación, Laura Sánchez Piñón, durante la presentación de la ESAD, cuyo proyecto completo incluye tres fases a pesar de que la primera, con un plazo de ejecución estimado de 14 meses, posibilitará que los alumnos comiencen el próximo curso en las nuevas instalaciones. Hasta ahora reciben clases en el IES Audiovisual de Bouzas unos 79 alumnos.

Hasta 400 alumnos

La primera etapa de esta actuación, que contará con un presupuesto de 6,2 millones de euros, incluirá la construcción, a partir de finales de noviembre o comienzos de octubre, de un edificio en la calle Poza Cabalo de Navia, en la que se habilitarán todos los servicios necesarios para un centro que tendrá unos 400 alumnos. La actuación comprende una superficie de 6.145 metros cuadrados.

Tras esta, y de forma "inmediata", comenzará la segunda etapa de las obras, que abarcarán una superficie de 2.300 metros cuadrados, y que contará con una inversión aproximada de dos millones de euros, en la que se construirá un teatro con capacidad para unas 270 personas.

Según el coordinador del proyecto, Jesús Álvarez, esta estructura hará de fachada hacia la ciudad, puesto que está concebido como el punto de encuentro entre la escuela y la sociedad.

Ya en la tercera etapa de las obras, en la que se actuará sobre una superficie de unos 2.500 metros cuadrados, se construirá un tercer edificio.

Una vez que se realicen las tres fases, el proyecto completo, elaborado por el arquitecto Santiago Catalán, tendrá como resultado un conjunto de tres inmuebles que circundarán una plaza. Así, se ubicará un edificio a cada lado, mientras que el teatro será un nexo de unión.

Vincles Teatre presenta “Dolça res” a l’Aurora

www.laveudigital.cat
2 octubre 2007

De divendres a diumenge, la companyia Vincles Teatre posarà en escena Dolça res al Teatre de l’Aurora, una obra escrita i dirigida pel jove dramaturg Llàtzer Garcia, que es pre-estrena a Igualada.

Dolça res és un seguit d’històries encreuades que conflueixen al Bones Stones, un petit bar d’una ciutat freda i humida. L’enderrocament d’aquest bar i el retrobament amb un antic amor, fa que e. recordi amb nostàlgia la seva adolescència, quan escoltava rythm’n’blues i aspirava a ser un gran novel·lista:

Amb només 19 anys, e. publica un llibre de relats curts i planeja anar a viure amb la seva parella, una jove universitària que té problemes familiars. L’arribada d’ella al Bones Stones, el bar que porta la dona i que la parella visita gairebé cada nit, perturba profundament e.: ella és una jove atractiva, autèntica, d’una altra època. En toni, un amic d’e. que també escriu però de forma pèssima, acaba de patir un brot psicòtic. La dona es planteja tancar el bar a causa de la poca clientela. ella i e. comencen a intimar i, mentrestant, la parella d’e. accepta anar a viure amb ell.

Vincles Teatre és una companyia de recent formació integrada per Maria Berenguer, Maria Coll, Marc Molina i Marta Vila, quatre actors lligats per la passió i la màgia del teatre. La companyia ha pres vida al llarg d’un període de quatre anys, al Col·legi de Teatre de Barcelona, on les ganes de jugar, d’aprendre i de fer viure el teatre han portat a l’enllaç dels vincles d’aquests joves actors amb una prometedora carrera artística per endavant.

Llàtzer Garcia, autor i director nascut a Girona, s’ha format com a actor al Col·legi de Teatre de Barcelona i ha estudiat escriptura dramàtica amb Sergi Belbel, Carles Batlle i J. S. Sinisterra. El 2006 dirigeix l’obra Sam, peces curtes de Samuel Beckett a la Sala Beckett amb la companyia elnacionalNOensvol. Ha escrit tres obres: Au revoir, Lumière (2003) que obté el Premi de Teatre Ciutat de Sagunt i publicada per l’editorial Brosquil, Després (2004) i Els suplents (2006). També ha fet la dramatúrgia de l’espectacle Strictu Sensu, dirigit per Xicu Masó.

Les representacions de Dolça res es podran veure aquest divendres 5 i dissabte 6 d’octubre a les 22 h i diumenge 7 d’octubre a les 19 h. Les entrades es poden adquirir a la taquilla del Teatre de l’Aurora (a la plaça de Cal Font) una hora abans de cada representació. També es poden reservar prèviament trucant al 93 805 00 75 o bé a través del correu electrònic, escrivint a reserves@teatreaurora.org. Més informació

AVUI NOU ASSAIG DE CORALS D’HOMES

Recordeu avui a 2/4 de 10 assaig de la coral d’homes dels Pastorets a la Saleta

Esperada y correcta resurrección

www.elconfidencial.com

23 de setembre del 2007

@María José S. Mayo - 22/09/2007

JESUCRISTO SUPERSTAR

Director: Stephen Rayne.
Musica: Andrew Lloyd Webber.
Letra: Tim Rice.
Intérpretes: Miqel Fernández, Ignasi Vidal, Lorena Calero y Enrique Sequero, entre otros.
Lugar: Teatro Lope de Vega. Gran Vía, 57. Madrid.
Teléfono: 91 547 20 11; 902 888 788.
Horario:martes a jueves, 20.30h; viernes y sábados, 18.30 y 22h; domingos, 19h..
Precio: 24,90 a 64,90 €.
www.stage.es
Andrew Lloyd Webber y Tim Rice se unieron en 1970 para crear esta ópera rock sobre las última semana de vida de Jesucristo. Este musical de los grandes creadores de Evita, levantó ampollas en su estreno en Broadway en los sectores cristianos más puristas, que vieron que la obra sólo se centraba en la faceta humana del Mesías. Pero pronto la mayor parta de la gente se rindió a su música, fantástica, todo un clásico del rock. En 1975 en España, Camilo Sesto, Teddy Bautista y Ángela Carrasco acrecentaron su fama gracias a su interpretación de los tres papeles protagonistas: los de Jesús, Judas y María Magdalena.

Es ahora Miquel Fernández quien asume el difícil reto de meterse en la piel de este Jesucristo cantante de agudos casi imposibles al más puro rock and roll junto a Lorena Calero e Ignasi Vidal. Un trío protagonista que es más que solvente si bien les falta un punto más de interpretación -difícil cuando se canta-, y sobre todo un mayor carisma. Ocurre especialmente con Miquel Fernández, un Jesús no muy imponente que salva la papeleta gracias a su capacidad vocal, que le permite pasar de los graves a esos agudos atronadores con una capacidad pasmosa. Aunque se nota, como le pasa al resto, que en la parte en que se canta con volumen más bajo cuesta entender, en algunos momentos, lo que se dice. Lo mismo sucede con Ignasi Vidal como Judas, y aunque también se le descontrole la voz en ciertos instantes, deja extasiado al respetable con el volumen atronador que es capaz de proyectar con su potencia vocal. Lorena Calero hace de su María Magdalena que sin ser espectacular, su voz se adecua muy bien al personaje y es de las que mejor se entiende cuando canta.

Es esta una de las claves y una de las cosas más difíciles, que la exhibición vocal no se interponga a la comprensión del texto que se canta, sobre todo cuando, como aquí, se ha traducido al castellano el libreto del sensacional letrista Tim Rice, y hay momentos que en la adecuación del idioma a la música hace que el texto no siempre quede del todo bien engarzado, obligando a pequeños silencios que paran levemente el ritmo impuesto por la melodía. Se entiende peor a Paco Arrojo en su papel de Simón, y Abel García y Jorge Ahijado en los casos de Caifás y Anás, no están del todo bien conjuntados y en el caso de Ahijado su personaje resulta un poco pasado de rosca.

El que no se pasa, sino que se queda algo corto es el figurinismo del montaje, también las coreografías, no especialmente espectaculares, mientras que, como cabría esperar, los cambios de escenario son realmente apropiados y sorprendentes especialmente en uno de los mejores momentos del musical, aquel en el que Herodes, Roger Pera, ofrece su show al mas puro estilo cabaretero, bajando de unas escaleras iluminadas con la orquesta detrás y acompañado de un conjunto de baile con aire de conejitas playboy.

Por otro lado, en su conclusión la obra se llena del silencio y las frases entrecortadas de un Jesucristo crucificado que finalmente se nos antoja muy daliniano. Broche final más que adecuado para un montaje al que le falta carisma, pero le sobra buen hacer.

Teatro en el mundo

www.lanacion.com.ar

23 de setembre del 2007

Astronautas.
Actores, en plena función de la obra teatral multimedia Solaris , que se puso en escena en la plaza central de Skopje, Macedonia, el martes pasado. La obra al aire libre está producida por el Teatro Nacional de Macedonia, y fue escrita y dirigida combinando distintos motivos de la novela del mismo nombre, de Stanislav Lem y del libro Cosmos , de Carl Sagan. La obra también incluye fotos prestadas por la NASA.

* * *

Argentinos en Milán.
La versión argentina de Comedia , de Samuel Beckett, que dirigió en vida Miguel Guerberoff, fue aplaudida por el público y la crítica en la séptima edición del Festival Internacional de la Nueva Dramaturgia Tramedautore 2007, en Milán. El Corriere della Sera destacó las actuaciones de Carla Peterson, Esmeralda Mitre y Mario Mahler.

* * *

Argentinos en Madrid
El jueves pasado se estrenó en el teatro María Guerrero, de Madrid, > Un hombre que se ahoga , de Daniel Veronese, basada en Tres hermanas , de Chéjov, que inauguró el nuevo curso del Centro Dramático Nacional. Se presentará hasta el 21 de octubre. En la foto, parte de su elenco: Malena Figó, Claudio Da Passano, Elvira Onetto, María Figueras, Pablo Messiez, Claudio Tolcachir y Marta Lubos.

* * *

Quijote a lo Madonna.
Don Quijote ya no cabalga sobre Rocinante, sino que hace dedo para salir a "desfacer entuertos", habla inglés y hasta baila al ritmo de Madonna, según una obra teatral que promete causar sensación en el Reino Unido.


Acompañado de Sancho Panza, el ingenioso hidalgo vuelve a las andadas en el escenario del West Yorkshire Playhouse de Leeds (norte de Inglaterra), uno de los teatros más activos y vanguardistas del país.

Alonso Quijano ha cambiado las áridas llanuras de la Mancha por la verde campiña inglesa, con la batuta de dos grandes innovadores del teatro español, el director Josep Galindo y el dramaturgo Pablo Ley, que ya triunfaron en 2004 en el Playhouse con una aclamada versión de Homenaje a Cataluña , de George Orwell.

Don Quijote se estrenó ayer y se extenderá hasta el 20 de octubre, según informó EFE. Galindo y Ley se inspiraron en la famosa película París, Texas , y proponen una road movie escénica en la que Don Quijote y Sancho hacen dedo para dejar ese lugar de la Mancha de cuyo nombre no quería acordarse Miguel de Cervantes.

Esa idea se sintetiza en el cartel de la obra: una carretera que atraviesa el agreste paisaje manchego junto al rótulo de neón "Bienvenido a la fabulosa Mancha, España", ante la mirada lejana de un toro de Osborne.

El reparto está encabezado por el británico Greg Hicks, un pilar de la Royal Shakespeare Company que asume, por primera vez en treinta años de carrera, el reto de meterse en la piel del Caballero de la Triste Figura.

En la obra, ya no lucha con molinos de viento, sino con ventiladores convencionales, y el duque es un rico fanfarrón que juega al golf, y Sancho está personificado por Tony Bell, cuya complexión delgada rompe con el tópico del escudero gordinflón.

Uno de los momentos más divertidos es la llegada de Don Quijote a Barcelona, donde es recibido como una estrella por periodistas y acaba bailando, pese a su armadura, en una discoteca llena de chicas lindas al ritmo de la conocida canción "Like a Prayer", de Madonna, que Pablo Ley y Colin Teevan hicieron de la obra de Miguel de Cervantes, con dirección de Josep Galindo.

* * *

Combatientes en Irak.
La exitosa obra escocesa Black Watch , de Gregory Burke, comenzó la semana pasada una gira por los Estados Unidos. Pertenece al repertorio del Teatro Nacional de Escocia y ya se estrenó el jueves en la Universidad de California. La obra está basada en entrevistas reales, realizadas por el autor a soldados escoceses que formaron parte de las tropas internacionales que ocuparon Irak. Fue una de las obras más exitosas del Festival Fringe, de Edimburgo, y muchos afirman que por su temática y su puesta hiperrealista causará mucho interés entre el público estadounidense.


Está protagonizada por el aplaudido actor escocés Ryan Fletcher.

* * *

Circo a la peruana.
El Festival Internacional del Círculo 2007, que reúne a grupos de teatro y espectáculo circense de la Argentina, Francia, Chile, España y Perú, se inauguró el martes en Lima, en la carpa de La Tarumba.


El festival pretende incluir a Perú en el circuito de festivales internacionales de artes escénicas y, con ese objetivo, es organizado por La Tarumba, agrupación con más de 20 años, que conjuga música, circo y teatro.

"Por países como Colombia, la Argentina o Brasil pasan compañías importantes, pero ninguna se instala en el Perú porque no hay cómo ni dónde", dijo en entrevista con EFE el director y socio fundador de la agrupación limeña, Fernando Zevallos.

Aunque el festival tiene vocación de acoger todas las artes escénicas, se centra sobre todo en las relacionadas con el circo contemporáneo, que, según Zevallos, se nutre de la danza, del teatro y de las artes plásticas. En su segunda edición, el festival ofrecerá espectáculos del grupo francés Le Nadir, el chileno Cikclos, el argentino El Baldío, el español Lice de Luxe y los peruanos Yuyachkani y La Tarumba.

* * *

Una obra sobre Juan Pablo II.
El miércoles pasado se estrenó en el Palacio de los Deportes, de París, la obra No tengan miedo (N ayez pas peur) , del actor, autor y director Robert Hossein, de 79 años, cuyo personaje principal es el fallecido papa Juan Pablo II. Fue escrita en colaboración con el historiador Alain Decaux, que además pidieron consejo a varios especialistas de la Conferencia Episcopal. Con un elenco cercano al centenar de personas, la obra comienza con el intento de asesinato del papa, el 13 de mayo de 1981. En su cama de hospital, Karol Wojtyla -personificado por Marc Cassot- recuerda toda su vida. Hossein es famoso por montar grandes extravaganze (género teatral de gran espectacularidad) en estadios de fútbol. Entre sus hitos figuran Ben-Hur, Los miserables, El acorazado Potemkin, María Antonieta, Jesús y Napoleón .


Por Pablo Gorlero

Artistas y compañías de Cantabria, ejes del Festival de Teatro de Calle de Getafe

www.eldiariomontanes.es

25 de setembre del 2007

Una decena de creadores de la región protagonizan, del 28 al 30 de este mes las propuestas escénicas, plásticas y musicales de esta cita internacional

25.09.07 - GUILLERMO BALBONA
Artistas, gestores y artífices del Festival que cuenta con un claro sello cántabro. / SE QUINTANA


Las empresas cantabras que hacen posible este festival son:

-Imago Publicidad & Producciones. Empresa dedicada a la comunicación, especializada en la producción de eventos. Entre los que destacan, FITEC (Madrid), FESTVAL 3 Culturas de Frigiliana (Málaga), Mercado Barroco de La Granja de San Idelfonso (Segovia)

-Teatro Destellos. Empresa responsable de la dirección artística del festival

-Y Karabu. Empresa de sonido responsable de la dirección técnica del festival.Concebida como una iniciativa cultural «urbana» que apuesta por «la calidad, la pluralidad de lenguajes escénicos y la diversidad de formatos», el Festival Internacional de Teatro de Calle de Getafe, que alcanza su XII edición, estará marcado por su absoluto protagonismo cántabro. Esta cita con el teatro, la música y la danza, que se desarrollará del 28 al 30 de este mes en la localidad madrileña, acogerá siete compañías y una decena de artistas de la región. Su imagen, ya desde el propio cartel, responde a una creación del artista cántabro Rafael Leonardo Setién.

Ayer en la sede del CASYC, en Tantín, el codirector del Festival Internacional, el también cántabro Luis A. Sánchez, trazó las señas de identidad de esta apuesta escénica veterana que cuenta en esta edición con un soporte creativo y técnico surgido de artistas y firrmas de la comunidad.

Imago Publicidad & Producciones, de Cantabria, presenta esta nueva edición del FITEC que se inaugura el próximo viernes. Esta cita urbana, que trata de «potenciar y humanizar las ciudades utilizando sus espacios públicos para representar actuaciones de música, danza y teatro» -el festival está incluido en la asociación Ciudades que Danzan (www.cqd.info)-, cuenta con el patrocinio del Ministerio de Cultura, Comunidad de Madrid, Ayuntamiento de Getafe, Caja Madrid y la colaboración especial de la Obra Social de Caja Cantabria.

Luis Sánchez, junto a Francisco San Miguel y Jesús Colás, representantes de Imago Publicad & Producciones, una de las organizadoras del festival, presentaron en la capital cántabra este espectáculo en el que junto a Cantabria actúan compañías y artistas de Madrid, Huelva, Valladolid, Toledo, Lleida y Barcelona- y de Argentina, Corea, Bélgica, Francia, Cuba y Suiza.

Además de las numerosas actuaciones de grupos, artistas y compañías, tanto nacionales como internacionales, se celebra un mercado de época que este año está dedicado al 'Cantar del Mio Cid'. Y durante la duración del festival se habilita una taquilla solidaria.

Este año el FITEC cuenta con la colaboración de la Obra social de Caja Cantabria. Un festival por el que pasan alrededor de 30.000 personas. El contenido de estas jornadas que buscan convertir la calle en escenario global y participativo, posee así una amplia presencia de artistas cántabros a los que se suma el trabajo de tres empresas cántabras destinadas a la producción, el apoyo técnico y escénico durante las tres jornadas de esta propuesta.

Nómina de creadores

La nómina de artistas y creadores de Cantabria está integrada por Luis A. Sánchez, director de Teatro y pedagogo, codirector de FIFEC y responsable artístico de Imago; Rafael Leonardo Setién, licenciado en Bellas Artes, y profesor, desde 1.986, en la Facultad de Bellas Artes de Bilbao, en la especialidad de Pintura y Audiovisuales. Responsable de la Imagen corporativa del festival; La Novia del Ojáncano, grupo de pop que ha editado ahora su primer disco 'Cambio de Estación'; Alfonso Carlos, músico y pintor de larga trayectoria; Beatriz Seco, licenciada en Bellas Artes por la UPV y ganadora de varios premios y menciones convocados tanto por organismos públicos como empresas privadas; el veterano pintor y músico Pelayo Fernández Arrizabalaga, residente en Suiza donde dirige a su compañía Frontón, quien representará su espectáculo pictórico musical 'Arte Aspirado'; y Gelo Fuentes, humorista, ganador del concurso en la sección de humor del programa de Televisión los 4 de 4 y, recientemente, finalista regional de 'El Rey de la Comedia' de TVE.

La exhaustiva oferta fusionará espectáculos artísticos de títeres, pasacalles musical, psicodrama, flamenco fusión, cabaré, humor, malabares, teatro, música pop....

La jornada inaugural del festival se abrirá con el espectáculo de títeres 'La princesa está triste, ¿qué tendrá la princesa?', al que seguirá un pasacalles y varias representaciones de danza. En esta edición se recuerda el 800 aniversario de la escritura del poema épico 'El Cantar del Mío Cid'. En este contexto se instalará en el festival un mercado medieval que acogerá, además de ofertas artesanas y zonas de recreo, una representación. También en el mercado se realizarán exhibiciones de cetrería, pasacalles y otros actos teatrales, musicales y cómicos.

Beatriz Seco realizará una acción visual y participativa que consistirá en el lanzamiento de un gran número de aviones de papel desde la azotea y la plaza del Ayuntamiento de Getafe . La acción, titulada 'Llenemos el mundo de aviones de papel', tendrá lugar el domingo como un acto simbólico que apela a la infancia, la libertad y la imaginación. Durante el festival estará abierta una taquilla solidaria que, este año se dedica a la compañía 'Mirumba', cuyos miembros sufrieron un accidente y probablemente abandonen la profesión, y al joven Jonathan Lenin, un niño ecuatoriano que necesita una operación de corazón.