25 de setembre del 2007
INICIA LA TEMPORADA
UN CREADOR PROLÍFIC TERRASSA, 1963 A L'OCTUBRE ESTRENARÀ 'A LA TOSCANA' A TEMPORADA ALTA.
Foto: RICARD CUGAT IMMA FERNÁNDEZ
BARCELONA
El polifacètic director inicia la seva segona temporada al capdavant del Teatre Nacional de Catalunya.
Dramaturg, director, traductor, pare de família... Tot a canvi de dormir amb prou feines cinc hores. I a sobre, interromp la plàcida caiguda al son profund per anotar idees, dià- legs... Les seves neurones no paren.
--Al TNC, almenys a la Sala Gran, és difícil que el públic s'adormi. A vostè li va la pirotècnia. El 2006 hi va haver bombes a En pólvora i ara n'hi haurà a La plaça del Diamant, el plat fort de la temporada.
--Si la fem a la Sala Gran no és perquè surti la Colometa a recitar l'obra, ¿no? Si ella està espantada pel soroll de les bombes, també ho estarà l'espectador.
--Aquest any hi ha hagut rècord de públic teatral. El TNC ha aconseguit un elevat 73% d'ocupació.
--La gent té un aparatet gratuït, la televisió, amb un fotimer de canals i, o els donem alguna cosa que no trobin a casa, o no vindran. ¿Què els podem donar? A la Sala Gran, espectacularitat; a la Sala Petita, tenir a prop l'actor. Avançar l'horari a les vuit del vespre també ha sigut un èxit.
--¿L'objectiu és esgotar les localitats, tot i que a vegades les obres no convencin els crítics?
--Esgotar les localitats és l'objectiu de tots, excepte quan t'instal.les en l'àmbit experimental. En una sala de 900 butaques hem de programar espectacle; el monòleg supercomplicat el deixem per a la Sala Petita. A vegades ens diuen: "¡Ah! Molt d'espectacle i poca teca". I jo dic: "La
teca aneu a buscar-la a una altra banda".
--Amb La Fura, que a l'abril presentarà Borís Godunov, hi haurà teca i espectacle.
--Sí, és una obra tremenda sobre el terrorisme.
--Obren la temporada amb el circ de La Veillée des Abysses.
--A mi m'encanta el circ, però aquest és molt especial, poètic, màgic, divertit. No és tan afectat com el Cirque du Soleil. Aquests fan poesia, però de la més pobra, d'éssers marginals... És una estètica de personatges del carrer, i aquesta és la gràcia.
--¿Ja ha vist l'obra de Flotats?
--No, no he pogut, però hi aniré.
--Lluís Pasqual va dir que vostè té el punt de bogeria precís per ser director i no avorrir.
--El teatre ha de trencar la monotonia de l'espectador, inspirar-li una mica de surrealisme en la vida. Ha de ser una finestra a la màgia, a la imaginació, a les zones ocultes, al fet insòlit, inesperat, màgic, a altres mons.
--Parlant d'altres mons, a vostè el fascina l'univers.
--Sí, un professor de BUP em va dir que havia de fer matemàtiques pures perquè ho entenia tot mentre que els meus companys suaven tinta. Quan vaig triar Lletres em va dir que me'n penediria.
--M'han dit que és un cervellet jugant al Trivial.
--Els jocs de societat, de taula, són una altra de les meves passions i fins i tot els he utilitzat per jugar amb els actors. La gent descobreix trets ocults de la seva personalitat quan hi juga. Jugant em sento feliç.
--Els nens prefereixen l'ordinador.
--Em fa molta ràbia. Prefereixo mil vegades un bon joc en què hi participin tots en directe, que hi jugui la psicologia, que no una pantalla.
--Vostè es va fer director per manaire. Expliqui-m'ho.
--Vaig començar d'actor a la universitat i era dolent. Un dia, el director de l'obra va plegar i, com que jo sempre donava ordres, els companys em van mirar: "Ara ens dirigiràs tu i gratis", em van dir. Ho vaig provar i mai més vaig tornar a fer d'actor.
--Compaginava la direcció amb la feina de professor de Filologia.
--Fins que em va agafar el catedràtic de fonètica francesa: "Escolta Belbel, defineix-te. ¿Què prefereixes? ¿Estudiar els altres o que els altres t'estudiïn a tu?". Vist així, vaig menysprear un sou boníssim i m'hi vaig llançar.
--Li va anar prou bé.
--Sí, no rectificaria res, però m'hauria agradat viure una doble vida com a astrofísic. Encara que només n'entenc el 30%, llegeixo molts llibres científics. El megavers, les 11 dimensions, el temps, la relativitat, tot això em fascina.
--I ho ha inclòs en alguna obra.
--Sí. El temps del Planck intentava explicar el dolor per la pèrdua d'un ésser estimat a través de la ciència.
--En aquest sentit, és molt més científic que religiós.
--Absolutament. La meva única religió és la ciència. El meu aliment espiritual són els llibres de ciència. Per mi això és religió, és espiritualitat.
--En aquest megavers on vivim no som res.
--És clar, per això és espiritualitat, perquè t'abstreu dels teus problemes quotidians, de les manies, i t'enfronta a una cosa transcendent.
--No hem parlat d'A la Toscana, la seva nova obra.
--És la crisi d'un home de mitjana edat que ho té tot en la vida: una dona estupenda, una feina sensacional, estabilitat econòmica, salut. Però se li gira el cap i ho perd tot per una tonteria. Li entra un atac d'angoixa, que és una malaltia de la civilització contemporània.
--¡Un home d'èxit que ho té tot! ¿Està parlant de vostè?
--Jo no he passat aquesta crisi, però els passa a molts, és una malaltia nova. Hi ha una frase a l'obra que diu: "Quan ho tens tot apareixen dos problemes greus: un, tens massa temps per pensar i dos, només pots mirar avall. No hi ha res més amunt".
BARCELONA
El polifacètic director inicia la seva segona temporada al capdavant del Teatre Nacional de Catalunya.
Dramaturg, director, traductor, pare de família... Tot a canvi de dormir amb prou feines cinc hores. I a sobre, interromp la plàcida caiguda al son profund per anotar idees, dià- legs... Les seves neurones no paren.
--Al TNC, almenys a la Sala Gran, és difícil que el públic s'adormi. A vostè li va la pirotècnia. El 2006 hi va haver bombes a En pólvora i ara n'hi haurà a La plaça del Diamant, el plat fort de la temporada.
--Si la fem a la Sala Gran no és perquè surti la Colometa a recitar l'obra, ¿no? Si ella està espantada pel soroll de les bombes, també ho estarà l'espectador.
--Aquest any hi ha hagut rècord de públic teatral. El TNC ha aconseguit un elevat 73% d'ocupació.
--La gent té un aparatet gratuït, la televisió, amb un fotimer de canals i, o els donem alguna cosa que no trobin a casa, o no vindran. ¿Què els podem donar? A la Sala Gran, espectacularitat; a la Sala Petita, tenir a prop l'actor. Avançar l'horari a les vuit del vespre també ha sigut un èxit.
--¿L'objectiu és esgotar les localitats, tot i que a vegades les obres no convencin els crítics?
--Esgotar les localitats és l'objectiu de tots, excepte quan t'instal.les en l'àmbit experimental. En una sala de 900 butaques hem de programar espectacle; el monòleg supercomplicat el deixem per a la Sala Petita. A vegades ens diuen: "¡Ah! Molt d'espectacle i poca teca". I jo dic: "La
teca aneu a buscar-la a una altra banda".
--Amb La Fura, que a l'abril presentarà Borís Godunov, hi haurà teca i espectacle.
--Sí, és una obra tremenda sobre el terrorisme.
--Obren la temporada amb el circ de La Veillée des Abysses.
--A mi m'encanta el circ, però aquest és molt especial, poètic, màgic, divertit. No és tan afectat com el Cirque du Soleil. Aquests fan poesia, però de la més pobra, d'éssers marginals... És una estètica de personatges del carrer, i aquesta és la gràcia.
--¿Ja ha vist l'obra de Flotats?
--No, no he pogut, però hi aniré.
--Lluís Pasqual va dir que vostè té el punt de bogeria precís per ser director i no avorrir.
--El teatre ha de trencar la monotonia de l'espectador, inspirar-li una mica de surrealisme en la vida. Ha de ser una finestra a la màgia, a la imaginació, a les zones ocultes, al fet insòlit, inesperat, màgic, a altres mons.
--Parlant d'altres mons, a vostè el fascina l'univers.
--Sí, un professor de BUP em va dir que havia de fer matemàtiques pures perquè ho entenia tot mentre que els meus companys suaven tinta. Quan vaig triar Lletres em va dir que me'n penediria.
--M'han dit que és un cervellet jugant al Trivial.
--Els jocs de societat, de taula, són una altra de les meves passions i fins i tot els he utilitzat per jugar amb els actors. La gent descobreix trets ocults de la seva personalitat quan hi juga. Jugant em sento feliç.
--Els nens prefereixen l'ordinador.
--Em fa molta ràbia. Prefereixo mil vegades un bon joc en què hi participin tots en directe, que hi jugui la psicologia, que no una pantalla.
--Vostè es va fer director per manaire. Expliqui-m'ho.
--Vaig començar d'actor a la universitat i era dolent. Un dia, el director de l'obra va plegar i, com que jo sempre donava ordres, els companys em van mirar: "Ara ens dirigiràs tu i gratis", em van dir. Ho vaig provar i mai més vaig tornar a fer d'actor.
--Compaginava la direcció amb la feina de professor de Filologia.
--Fins que em va agafar el catedràtic de fonètica francesa: "Escolta Belbel, defineix-te. ¿Què prefereixes? ¿Estudiar els altres o que els altres t'estudiïn a tu?". Vist així, vaig menysprear un sou boníssim i m'hi vaig llançar.
--Li va anar prou bé.
--Sí, no rectificaria res, però m'hauria agradat viure una doble vida com a astrofísic. Encara que només n'entenc el 30%, llegeixo molts llibres científics. El megavers, les 11 dimensions, el temps, la relativitat, tot això em fascina.
--I ho ha inclòs en alguna obra.
--Sí. El temps del Planck intentava explicar el dolor per la pèrdua d'un ésser estimat a través de la ciència.
--En aquest sentit, és molt més científic que religiós.
--Absolutament. La meva única religió és la ciència. El meu aliment espiritual són els llibres de ciència. Per mi això és religió, és espiritualitat.
--En aquest megavers on vivim no som res.
--És clar, per això és espiritualitat, perquè t'abstreu dels teus problemes quotidians, de les manies, i t'enfronta a una cosa transcendent.
--No hem parlat d'A la Toscana, la seva nova obra.
--És la crisi d'un home de mitjana edat que ho té tot en la vida: una dona estupenda, una feina sensacional, estabilitat econòmica, salut. Però se li gira el cap i ho perd tot per una tonteria. Li entra un atac d'angoixa, que és una malaltia de la civilització contemporània.
--¡Un home d'èxit que ho té tot! ¿Està parlant de vostè?
--Jo no he passat aquesta crisi, però els passa a molts, és una malaltia nova. Hi ha una frase a l'obra que diu: "Quan ho tens tot apareixen dos problemes greus: un, tens massa temps per pensar i dos, només pots mirar avall. No hi ha res més amunt".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada