03 d’abril 2008

Al Platges de Mataró se li escapa el somni de la promoció



www.capgros.com
31 de març de 2008


La derrota davant l‘UGT Aragó condemna els unionistes a la novena posició, a quatre victòries de la part alta de la taula on hi lluiten cinc equips

per Aida Soriano Fiérrez
fotos Anna Aluart

A Roger Juan els àrbitres no li van assenyalar cap personal a favor Forcada (15 punts) busca la passada Iki va ser el millor del partit

El Platges de Mataró no va poder amb l’UGT Aragó, que arribava dissabte passat, dia 29, al Josep Mora compartint la segona plaça de la classificació de Lliga EBA amb l’Andorra i amb el precedent del matx de la primera volta on havien vençuts als unionistes. La derrota per 77-82 confirma el que fa setmanes semblava cada vegada més a prop: l’esvaïment del somni de la promoció d’ascens a LEB Bronze. Així, la derrota contra l’UGT Aragó va evidenciar la falta de concentració dels d’Albert Illa en el primer quart, que malgrat els esforços realitzats durant els tres períodes següents i l’ajuda del púbic del Palau, els va impedir aconseguir la victòria final. Un nou entrebanc contra un conjunt sòlid, que allunya el Platges de Mataró de la promoció i el deixa novè amb 37 punts, 13 victòries i 11 derrotes, lluny del líder, el Valls.

Un parcial de 5-19 en els darrers cinc minuts del primer quart va convertir un encontre igualat fins aleshores en un remar a contracorrent per als unionistes. A més, el baix encert anotador de Jordi Ventura des dels 6’25m (3 de 14), habitualment demolidor, va anar en detriment dels d’Albert Illa que tot i així es van decidir a buscar la remuntada i aquesta gairebé es produeix. Iki, amb 17 punts i 11 rebots va ser el jugador més valorat del matx i va contribuir en el fet que durant el segon quart es reduïssin distàncies amb els aragonesos quedant-se a només 9 punts d’un rival que va tenir en César Hidalgo la seva millor arma. Però Forcada, Jobacho, Ventura, Roger Juan i companyia van seguir treballant, recolzats per un públic que es va bolcar i va victorejar les accions locals i va refusar les tendencioses decisions arbitrals. La falta d’encert en el tir va ser una tònica en ambdós conjunts, però el Mataró va patir en major mesura les seves conseqüències. Però tot i això, gràcies al treball defensiu realitzat durant el tercer període, al definitiu i últim quart es va arribar amb un 56-62 i capgirar el marcador encara era possible. A falta de 43 segons pel final del xoc les diferències s’havien reduït al màxim i el 76-78 del lluminós i la possessió dels locals presagiava una lluita aferrissada. Però la pèrdua de la pilota per part dels unionistes va deixar el triomf a quatre punts, 27 segons per davant i sense opcions a la reacció.

Albert Illa, satisfet amb el treball dels seus jugadors
Al final de l’encontre, Albert Illa, el tècnic unionista, es mostrava content amb el treball realitzat pels seus jugadors: “Hem competit bé”. Illa es lamentava pels primers deu minuts de joc que tan de mal els van fer durant la resta de l’encontre, però destacava la gran feina feta en el tercer quart. I demanava als seus homes acabar la temporada amb la mateixa intensitat demostrada sobre el parquet durant els últims 35 minuts de matx davant l’UGT Aragó.

La propera setmana, el Platges de Mataró visitarà la pista del Ramon Llull, últim classificat, però que ja va guanyar-li la partida als mataronins en la primera volta. El matx serà diumenge, dia 6, a les 16h.


La jornada

Platges de Mataró 77-82 UTG Aragó
77 - Platges de Mataró (15+20+21+21): Roger Juan (9), Juan Antonio Jobacho (14), Jordi Ventura (15), Sergi Homs (1), Iki (17) –cinc inicial-, Carles Gómez (0), Miki González (0), Edu Alcaraz (6), Adrià Fradera (0), Marc Forcada (15). Entrenador: Albert Illa.

82 - U.G.T. Aragó (29+15+18+20): David Valero (8), Pedro Javier Escobedo (16), Javier Pardos (7), Dario Perales (15), César Hidalgo (18) –cinc inicial-, Sergio Alvarado (8), Sergio López (1), Alberto Vela (1), Víctor Alemany (8). Entrenador: José Carlos Herrero.

Àrbitres: Ernesto Olvera i Martín Dalmases. Incidències: 24a jornada Lliga EBA (grup C). Palau Josep Mora, Mataró (Barcelona).

02 d’abril 2008

75 anys aixecant el teló – "Exposició 75 anys de teatre a Mataró"





75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008

El dia 20 de desembre de 1991 s’inaugurava a la Sala d’exposicions de la Caixa Laietana del carrer de la Riera de Mataró , l’exposició “75 anys de teatre a Mataró”.
Fins el dia 26 de gener unes 15.000 persones varen passar per aquesta Sala. Segons els responsables de la caixa va ser una de les més concorregudes fins el moment. Segurament ara ja ha estat superat amb escreix.
La coordinació de l’exposició , el que ara es diu “comissari” em va correspondre a mi. M’ho vaig passar molt bé. Va ser una pencada impressionant però el resultat va ser meravellós.
Peces de roba , maniquís fets expressament per l’ocasió maquetes , material elèctric , material d’attrezzo , programes de mà , cartells , fotos de totes les èpoques , en blanc i negre , sèpia , color ..... tothom hi va col·laborar
El dia de l’inauguració i varen ser presents totes les autoritats municipals i durant els dies que va durar l’exposició hi varen passar actors – actrius de la Sala convenientment maquillats i vestits que feren fer les delícies sobretot dels mes petits.
També hi va haver una mostra dels balls de les pedretes i que els nens i nenes varen aguantar prou bé tenint en compte l’època de l’any que estem parlant.

Tal i com deia el programa , “ aquesta exposició mostra tots els elements necessaris per a una representació teatral. La posada en escena d’un text dramàtic no és nomes el resultat del treball d’actors i director. És també , d’alt de l’escenari , la suma de múltiples objectes , detalls , trucs , efectes i recursos de tramoia que complementen i arrodoneixen l’escenificació.

Passió en transició



www.totmataro.cat
25 de març de 2008

La Passió, dels Armats de Mataró, al Patí de la Presó

Oriol Miras Cultura - Crítica

Engany els Armats compleixen vint-i-cinc anys d’aquella primera Passió a l’Esplanada. Aquest primer quart de segle de tradició ha portat en aquesta entitat alguns canvis en el seu espectacle, sobretot els diferents llocs on s’ha representat. Durant els últims anys també s’ha fet notar el suport de més o menys persones; segons aquest recolzament el resultat final era més o menys presentable.

Diuen que qualsevol canvi, per petit que sigui dóna els seu profit i aquest no és petit. Sota la direcció de Josep Ma Cusachs, els Armats amb la col·laboració d’altres persones que han intervingut en el projecte, un total d’una seixantena, han escenificat les darreres escenes de la vida de Jesús, que és el que s’ha pogut veure com una nova adaptació de la Passió de Crist al pati de la presó.

Aquest primer pas ha esdevingut un rentada de cara casi total. Passant per una posada en escena totalment nova; encara que el text recitat, però només gesticulat pels actors que es podien veure a l’escenari no acabada d’encaixar amb la veu en off que es podia escoltar ja enregistrada amb uns efectes i una música ben trobada per les diferents accions. També les narracions de dos personatges a la història donava un ambient agradable i un joc escènic atractiu i amb ell una nova forma bastant original de seguir el fil. L’agilització d’escenes que abans eren terriblement molt lentes, passades i avorrides, s’han convertit a un trencament d’esquemes positiu i amb bon ritme. Però també s’ha trobat a faltar moments com el la mort del traïdor, penjat a l’arbre o alguns elements escenogràfics essencials que faltaven per omplir i acabar de fer rodó alguns quadres.

La feina de CusachsCusachs ho ha volgut així des del principi que se li va encomanar la tasca. Amb el seu nou perfil aventurat cap a un concepte i llenguatge nou, en un espai nou i amb un text completament renovat per ell mateix, aposta per mirant endavant amb una Passió més àgil i renovadora, ja que aquests últims anys aquesta producció sembla desapassionant i molt lamentable amb tots els aspectes. Però mirant al present i a un futur cal reconèixer l’esforç a un treball que amb unió, rigor i constància, ha deixat una bona i esperançadora petjada que s’ha d’anar polint i experimentant a partir d’ara amb energia i força cap a una nova etapa

'Carnaval', el regreso de Jordi Galcerán tras 'El método Grönholm'

www.lavanguardia.es
24 de març de 2008

Madrid.
(EFE).-

El catalán Jordi Galcerán, autor de la exitosa 'El método Grönholm', regresa a la cartelera madrileña con 'Carnaval', su última obra, en la que cambia radicalmente de género y se sumerge en un thriller policiaco sobre la desaparición de un niño.

Galcerán presentaba hoy este nuevo proyecto en el Teatro Bellas Artes, escenario sobre el que se representará 'Carnaval' desde el próximo miércoles bajo la dirección de Tamzin Townsend.

Esta será la tercera vez que Townsend y el dramaturgo catalán trabajan juntos. Ambos comenzaron sus colaboraciones hace ocho años con 'Palabras encadenadas' y consolidaron este tándem de éxito con 'El método Grönholm', obra que ha permanecido varias temporadas en cartel y ha traspasado fronteras.

Pero el propio Galcerán dejaba claro que este nuevo libreto no tenía nada que ver con el anterior y que nació "con la intención de ser algo completamente diferente, para poder avanzar". 'El método...' llamaba mucho al público porque sabía que iba a pasarlo muy bien y ahora vienen a pasarlo muy mal. Como entonces, lo que propongo es una experiencia muy intensa, pero en otro género. Y si tenemos la mitad de éxito, me doy por contento", explicaba.

Durante una hora y media el espectador queda "enganchado" -según explicó Townsend- a la investigación del secuestro de un niño que desapareció mientras jugaba en el parque el día de carnaval, y sobre el que pesa un ultimátum de 30 minutos que el público vive en tiempo real.

Y es que, tal como confesó el dramaturgo, es "todo un reto" escribir una obra de este género tan poco dado en el teatro, pero al que estamos "muy acostumbrados en cine o novela".

Un escollo que Galcerán ha resuelto con una trama aparentemente "sencilla, sin recursos cinematográficos", que esconde una pregunta velada sobre "la maldad, la inseguridad y cómo reaccionamos ante el miedo".

Nuria González, Víctor Clavijo, Violeta Pérez y César Sánchez conforman el equipo de policías que intenta aportar luz al caso y que aportan, a la vez, la parte más humana y vulnerable de esta profesión.

El reparto al completo coincidía en destacar dos de las claves de esta función: por un lado un texto que "te encoge y es imposible dejarlo", y por otro la labor de Tamzin Townsend para darle fuerza y claridad a la escena.

Un trabajo que también alabó el autor, asegurando que "en los últimos años en el teatro el director se había convertido en la estrella, pero en el caso de Tanzin no lo hace para brillar y eso es esencial para el teatro de texto", concluyó.

Ana Belén representarà a Madrid 'La plaça del diamant'

www.elperiodico.cat
27 de març de 2008

ERNEST ALÓS
BARCELONA
L'actriu Ana Belén estrenarà el 28 d'abril vinent al Teatro Español de Madrid una lectura dramatitzada de La plaça del diamant, traduïda al castellà i dirigida per Joan Ollé. El muntatge teatral, que a la tardor es podrà tornar a veure en el festival de Guanajuato (Mèxic), serà només una de les activitats de promoció de la cultura catalana en 12 països de tres continents que coordina l'Institut Ramon Llull (IRL) durant el mes que ve amb motiu de Sant Jordi, amb especial èmfasi a Madrid i Nova York.
L'IRL continua buscant què pot fer després de la Fira de Frankfurt: amb la participació en la biennal de Venècia pendent de la paràlisi política italiana --encara no es coneix en qui recaurà la responsabilitat de la programació--, els principals esforços se centren actualment en la constitució d'una fundació amb els governs d'Andorra i les Balears, dilluns que ve, i la participació de Catalunya a Guanajuato.

Paco Morán torna a l'escenari per interpretar un hipocondríac que es resisteix a abandonar l'hospital

www.avui.cat
29 de març de 2008

AN / Mar Rocabert
Barcelona

Després d'una absència obligada de més d'un any per problemes de salut, l'actor Paco Morán torna a l'escenari per interpretar un hipocondríac que voldria passar-se la vida a l'hospital, amb Enfermo imaginario, que es representarà a partir del 3 d'abril al Teatre Condal de Barcelona.

Tot i que pren el títol i el nom del personatge principal d'una obra de Molière, a més de la hipocondria, els directors Pau Miró i Marc Rosich avancen que "poc o res" té a veure amb el text original d'aquest dramaturg francès. Enlloc d'una crítica al col·lectiu mèdic, aquesta comèdia se centra en un hipocondríac fet a mida per a Paco Morán.

Las “Mujeres de Shakespeare” traen su danza a Zaragoza

www.diariodelaltoaragon.es
2 abril de 2008

ZARAGOZA.-

La obra “Mujeres de Shakespeare” que realiza la compañía catalana Art Trànsit Dansa que dirige María Rovira llega mañana, jueves, y permancerá hasta el sábado en el Teatro de la Estación de Zaragoza. A partir de la extensa galería de personajes femeninos que desfilan por las obras de Shakespeare, Trànsit Dansa ha creado un espectáculo de danza intimista a través del gesto, la actitud y el movimiento, para dar una visión de esas mujeres que seducen activamente, subyugan al hombre, desean, se travisten, aman, odian y escogen: Ophelia, Lady Macbeth, Desdémona, Rosalinda, Julieta, Viola, Hermione, y tantas otras..

ARAGÓN PRESS

01 d’abril 2008

75 anys aixecant el teló: 1932 - "Passat i esdevenidor"



75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008
Butlletí del C. C. O. De Mataró

Passat i esdevenidor

El setembre de 1932 el butlletí del Círcol Catòlic informava als seus associats de la més que probable inauguració del teatre per l’any 1933. l’Article firmat per “Martori” deia així

Gràcies a l’esforç persistent i continuïtat de la Junta Directiva i el bon zel demostrat pel Patronat de la Sagrada Família, podem , per fi comunicar als nostres socis que la realització del nou Saló d’Actes , és una cosa definitiva.
I tant és així , que segurament quan aquestes ratlles sortiran a les planes del “Butlletí” , les noves parets ja començaran a perfilar-se tot dibuixant un ample gest d’amistat que serà correspost amb una generosa abraçada que amb complaença de tots unirà les pedres del nou i del vell edifici.
La tant esperada il·lusió s’haurà , doncs , en part complert i davant d’una realitat tan abellidora deixarem que sigui la il·lusió mateixa la que es cuidi de borra les hores d’amargor i defallença que hem hagut de viure durant els transcurs d’algun temps.
De moment , ja haurem allunyat aquell espectacle , tan dolorós d’haver de foragitar , en dies festius , molts infants , del nostre local, per manca de cabuda.
Amb el nou projecte, aquest punt ha quedat meravellosament resolt. Un pis espaiós i còmode. Un pis espaiós i còmode serà habilitat exclusivament per aquells prematurs homenets del Patronat, que són l’esperança i vida del nostre Círcol.
A més a més , els nostres socis ja no hauran de sofrir els neguits i incomoditats pròpies d’un local insuficient i mal acondicionat. Amb l’actual dintre de la seva senzillesa tot ha estat resolt. Fins i tot s’ha procurat que l’estructura conservés aquell ambient casolà i familiar, elogi de propis i estranys, que tan bé escau a una entitat del caire de la nostra.
Amb la realització d’aquest projecte es presentaran al Círcol nous i lluminosos horitzons així com també una nova categoria de responsabilitats. Cal , dons , més que mai l’esforç de tots per a consolidar definitivament la nostra obra.
Uns , no regatejant ni eludint cap treballs personal ; altres contribuint materialment segons les seves disponibilitats permetin.
Temin oberta una llista , la qual s’ha vist engruixida per molts ... però que també n’hi falten molts d’altres. Aquests que es concentrin un moments i diguin si l’obra que porten a terme no mereix que s’emporti una de les seves atencions preferents ...
Local nou , vida nova. Vida nova en activitats i sacrificis.
Que cadascú ocupi el seu lloc i proporcioni el millor rendiment.
Com dèiem en començar , la tan esperada il·lusió s’ha complert. S’ha complert en la plenitud de la nostra vida amb tot i ésser forjada en els primers batecs d’adolescent.
Sigui com sigui és ja un fet; i un fet que ens meravella, d’una afició infinita. I molt més quan veiem que la nostra alegria és compartida i continuada per noves floracions obreres , esperança i vida del demà. Demà ... il·lusió inassolida. Ahir ... dolcíssim record. Heus ací el balanceig de tota vida humana ...
Nosaltres conservarem totes les lluïssors de la primera per l’assoliment – és clar - de noves i continuades fites ... El record , el guardarem dolçament per les converses íntimes de companyonia ...
Aquella sala que avui deixem per esquifida i migrada no podrà mai més desarrapar-se del nostre cor.
S’ha emportat els millors temps de la nostra jovenesa. Ha viscut junt amb nosaltres els millors triomfs i amargors.
Cada trosset respira una recordança. I de totes juntes podem fer-ne un pomell, amb el perfum de la qual en tenim per il·lusionar-nos tot el temps que ens resta de vida.
Adéu sala humil i senzilla. En deixar-te no et servem cap rancor. Al contrari ; viuràs més que mai unida en mig els replecs de la intimitat nostra.
No podem mai oblidar que tu amb tota la teva senzillesa aplegares al teu redós un conjunt d’amistats que viuen estretament lligades pel record d’una època i d’unes hores úniques ... inoblidables ...

MARTORI

Memorial Josep Maria Malé


El diumenge 30 de març a les 7 de la tarda al teatre de Sala Cabañes un nombrós grups d’amics de Josep Maria Malé li varen retre un homenatge que sota el títol de "Memorial Josep Maria Malé" va recordar la figura del Josep Maria.


Organitzat per els "Amics de la ciutat de Mataró" va comptar amb el suport de Caixa Laietana i la col.laboració de Sala Cabañes.

Ricard Bonamusa , Carme Faja , Magda Parera al piano , Sagrario Montero , Lluís Juvinyà , Ernest Samper , Lluís Paloma, Josep Maria Cusasch, Lluís Vilert , Nuri Fabregas , Joaquim Parra , Genis Mayola a la guitarra , Maria Teresa Nogué , Ramón Blanch , Joana Martinez i Xavier Ubach , recitaran poemes de Antoni Machado , Miquel Marti i Pol , Josep Maria de Segarra , Josep Punsola entre altres.

Al final de l’acte Jordi Malé fill del Josep Maria va donar les gràcies a tots per l’emotiu acte que havia viscut la família. Immaculada Llorens com a Presidenta de Sala Cabañes i Francesc Robert Graupera com a President dels Amics de la Ciutat de Mataró també tingueren unes paraules cap el Josep Maria.
L’acte acabà amb les paraules de Ramon Bassas primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Mataró que en nom del Alcalde va lloar la figura del Josep Maria.

Lluís Marco: "Tenia ganes de fer una mica el pallasso"



www.elperiodico.cat
26 de març de 2008

El televisiu doctor Antonio Dávila, d’Hospital Central i MIR, és el rei d’Yvonne, princesa de Borgonya, que s’estrena avui al Lliure.

I. F.
BARCELONA
--Del quiròfan al tron.
--Ja tenia ganes de fer una mica el pallasso. Últimament només he fet coses serioses. I després de representar Mathilde i el Sánchez-Mazas de Soldados de Salamina, em venia de gust un registre d'humor. Crec que el públic es divertirà molt.

--En la ficció, el seu fill el torna boig, com també a tota la cort.
--Sí, els records que el rei tenia arraconats per evitar embogir li afloren i llavors treu tota la brutícia que porta a dins. A la vida, les accions dels nostres fills ens fan reviure el propi passat.

--No es queixarà dels fills... La Marta triomfa rere els seus passos i el Carles, a l'ACB amb el Begar León.
--Gràcies a ells, que tenen les seves carreres i la seva independència, jo m'he pogut dedicar a això. M'agrada molt l'esport i estic encantat amb el meu fill. I la Marta té molt de talent i és molt disciplinada.

--Ara la Marta protagonitza El cercle de guix caucasià al TNC.
--Sí, hi està patint. Es va trencar els lligaments del genoll en un assaig, però ha continuat amb fisioteràpia.

--A vostè la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya no li agrada.
--Té molt mala acústica, tothom ho diu. S'hi podrien fer musicals i òperes, però el teatre de veritat s'hauria de representar al Lliure, és l'espai més adequat.

--¿Li ha canviat gaire la vida el doctor Dávila?
--Del tot. Les bromes no s'aturen: "¿A veure quan em visita, doctor?". Però després de rodar 13 capítols de MIR, he decidit penjar la bata.

La Sala Beckett estrena l'última obra de Josep M. Benet i Jornet, 'Soterrani', protagonitzada per Pere Arquillué i Pep Cruz



www.avui.cat
27 de març de 2008

ACN / Lourdes Casademont
Barcelona

L'escenari de la Sala Beckett és l'espai on aquests dies es pot veure l'última obra de Josep M. Benet i Jornet, 'Soterrani', una història d'intriga que compta com a únics protagonistes amb els actors Pere Arquillué i Pep Cruz. Dirigida per Xavier Albertí, director de muntatges com 'El Dúo de la Africana', el muntatge és el diàleg entre dos desconeguts que mantenen una conversa aparentment casual a casa d'un d'ells. La posada en escena és austera i els diàlegs permeten diferents nivells de lectura, segons ha explicat el dramaturg a l'ACN.

Representacions de la passió a Balaguer es redueixen a la meitat per culpa de la neu

www.lamalla.net
24 abril de 2008

LAMALLA.NET
EFE (laMalla.net)
El fort temporal de vent i fred registrat aquest cap de setmana a les comarques lleidatanes ha obligat a reduir a tan sols vuit les representacions d'un total de les quinze programades, de l'espectacle sacre "Viu La Passió" a la ciutat de Balaguer durant la Setmana Santa passada. Segons explica Miquel Aigé, portaveu del grup teatral La Suda de la capital de La Noguera, "el fort vent ja va obligar a la suspensió total de les escenificacions previstes Divendres Sant a la nit, podent-se efectuar íntegrament només les del dissabte 22 de març. Les de Diumenge de Pasqua es van veure reduïdes a tan sols tres, a causa de les baixes temperatures registrades", ha detallat Aigé.
Un total de les 1.200 persones vingudes de les comarques lleidatanes i d'altres punts allunyats de la geografia catalana, especialment de la zona del Barcelonès, s'han acostat desafiant el mal temps fins a la ciutat per assistir a les representacions de l'espectacle sacre "Viu la Passió".

Aquestes representacions s'ha presentat al gran recinte a l'aire lliure de l'antic Castell Formós, i a l'esplanada del Santuari del Sant Crist, de la capital de La Noguera.

Taller Era Azul presentará Jesucristo Superstar y Harakiri

www.rpp.com.pe
23 de març de 2008

(RPP) Talleres de actuación Era Azul ciclo verano 2008 presentarán sus muestras abiertas al público en el mes de marzo, en la Sala Alzedo, con el auspicio de la Sub-Gerencia de Cultura de la Municipalidad Metropolitana de Lima, bajo la dirección de Mayra Valdez y Daniel Manchego.

El elenco está conformado por los alumnos del taller de ciclo verano 2008, en los niveles de niños, adolescentes y adultos.

Jesucristo Superstar, musical de Andrew Lloyd Weber y Tim Rice, se presentará el sábado 29 de marzo a las 7:30 de la noche, bajo la dirección de Daniel Manchego con el elenco Adolescentes.

Por su parte, Harakiri, de Sergio Arrau, se presentará el sábado 12 de abril a las 7:30 de la noche, bajo la dirección de Daniel Manchego y el elenco Adultos

El costo de las entradas son populares y pueden adquirirse en el Teatro Segura hasta el mismo día de presentación de la obra.

Jesucristo Superstar o Jesucristo Superestrella (Jesus Christ Superstar en inglés) es una ópera rock con libreto de Tim Rice y música de Andrew Lloyd Webber. Presentada por primera vez en 1970, resalta los enfrentamientos políticos y personales entre Jesús y Judas Iscariote. Está narrada desde el punto de vista de Judas. La acción tiene lugar durante la última semana de la vida de Jesús. Se inicia con la entrada en Jerusalén y finaliza con la crucifixión. Las letras contienen temas de la vida moderna.
La ópera se estrenó en Broadway en 1971 provocando una cierta controversia. Muchos grupos religiosos protestaron en la puerta del teatro, clamando que el espectáculo mostraba un retrato sacrílego de Jesús al mostrar únicamente su faceta humana.
En España, la ópera se llevó a los escenarios el 6 noviembre de 1975. El papel de Jesucristo fue interpretado por el cantante Camilo Sesto, Teddy Bautista dio vida a Judas y la cantante dominicana Ángela Carrasco fue la encargada de personificar a María Magdalena. Otros intérpretes fueron Guillermo Antón como Pedro, Alfonso Nadal como Pilatos, Charly Chausson como Caifás y Dick Zappala como Herodes. La dirección corrió a cargo de Jaime Azpilicueta. La obra se estrenó en el teatro Alcalá Palace de Madrid, con un éxito rotundo, lleno en todas las funciones, se proyectó para 4 meses, al cabo de los cuales, Camilo Sesto dejó la obra por una serie de compromisos previos. En 1984, volvió a representarse en el mismo teatro esta vez con Pablo Abraira como Jesús y Pedro Ruy-Blas en el papel de Judas. En esta ocasión la dirección volvió a estar a cargo de Jaime Azpilicueta y la dirección musical de Teddy Bautista.
Jesucristo Superstar se ha convertido en un fenómeno cultural que sigue representándose en los escenarios teatrales del mundo entero.
Harakiri es una comedia del reconocido autor y director chileno Sergio Arrau.
Juan, un hombre común y corriente, se ve de pronto envuelto en un lío al intentar salvarle la vida a Kenya Nakamura, quien se está aplicando el harakiri en plena calle. De pronto, es acusado de homicida, y entonces se origina una vorágine de acontecimientos increíbles que lo llevarán a prisión, a verse involucrado en delitos de violación y, hasta en la muerte de un obispo.
Con esta hilarante comedia de enredos Sergio Arrau nos da un claro mensaje: ¿debemos de ayudar al prójimo, en esta sociedad que cada vez se envenena más de egoísmo?