75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008
Butlletí del C. C. O. De Mataró
Passat i esdevenidor
El setembre de 1932 el butlletí del Círcol Catòlic informava als seus associats de la més que probable inauguració del teatre per l’any 1933. l’Article firmat per “Martori” deia així
Gràcies a l’esforç persistent i continuïtat de la Junta Directiva i el bon zel demostrat pel Patronat de la Sagrada Família, podem , per fi comunicar als nostres socis que la realització del nou Saló d’Actes , és una cosa definitiva.
I tant és així , que segurament quan aquestes ratlles sortiran a les planes del “Butlletí” , les noves parets ja començaran a perfilar-se tot dibuixant un ample gest d’amistat que serà correspost amb una generosa abraçada que amb complaença de tots unirà les pedres del nou i del vell edifici.
La tant esperada il·lusió s’haurà , doncs , en part complert i davant d’una realitat tan abellidora deixarem que sigui la il·lusió mateixa la que es cuidi de borra les hores d’amargor i defallença que hem hagut de viure durant els transcurs d’algun temps.
De moment , ja haurem allunyat aquell espectacle , tan dolorós d’haver de foragitar , en dies festius , molts infants , del nostre local, per manca de cabuda.
Amb el nou projecte, aquest punt ha quedat meravellosament resolt. Un pis espaiós i còmode. Un pis espaiós i còmode serà habilitat exclusivament per aquells prematurs homenets del Patronat, que són l’esperança i vida del nostre Círcol.
A més a més , els nostres socis ja no hauran de sofrir els neguits i incomoditats pròpies d’un local insuficient i mal acondicionat. Amb l’actual dintre de la seva senzillesa tot ha estat resolt. Fins i tot s’ha procurat que l’estructura conservés aquell ambient casolà i familiar, elogi de propis i estranys, que tan bé escau a una entitat del caire de la nostra.
Amb la realització d’aquest projecte es presentaran al Círcol nous i lluminosos horitzons així com també una nova categoria de responsabilitats. Cal , dons , més que mai l’esforç de tots per a consolidar definitivament la nostra obra.
Uns , no regatejant ni eludint cap treballs personal ; altres contribuint materialment segons les seves disponibilitats permetin.
Temin oberta una llista , la qual s’ha vist engruixida per molts ... però que també n’hi falten molts d’altres. Aquests que es concentrin un moments i diguin si l’obra que porten a terme no mereix que s’emporti una de les seves atencions preferents ...
Local nou , vida nova. Vida nova en activitats i sacrificis.
Que cadascú ocupi el seu lloc i proporcioni el millor rendiment.
Com dèiem en començar , la tan esperada il·lusió s’ha complert. S’ha complert en la plenitud de la nostra vida amb tot i ésser forjada en els primers batecs d’adolescent.
Sigui com sigui és ja un fet; i un fet que ens meravella, d’una afició infinita. I molt més quan veiem que la nostra alegria és compartida i continuada per noves floracions obreres , esperança i vida del demà. Demà ... il·lusió inassolida. Ahir ... dolcíssim record. Heus ací el balanceig de tota vida humana ...
Nosaltres conservarem totes les lluïssors de la primera per l’assoliment – és clar - de noves i continuades fites ... El record , el guardarem dolçament per les converses íntimes de companyonia ...
Aquella sala que avui deixem per esquifida i migrada no podrà mai més desarrapar-se del nostre cor.
S’ha emportat els millors temps de la nostra jovenesa. Ha viscut junt amb nosaltres els millors triomfs i amargors.
Cada trosset respira una recordança. I de totes juntes podem fer-ne un pomell, amb el perfum de la qual en tenim per il·lusionar-nos tot el temps que ens resta de vida.
Adéu sala humil i senzilla. En deixar-te no et servem cap rancor. Al contrari ; viuràs més que mai unida en mig els replecs de la intimitat nostra.
No podem mai oblidar que tu amb tota la teva senzillesa aplegares al teu redós un conjunt d’amistats que viuen estretament lligades pel record d’una època i d’unes hores úniques ... inoblidables ...
MARTORI
Passat i esdevenidor
El setembre de 1932 el butlletí del Círcol Catòlic informava als seus associats de la més que probable inauguració del teatre per l’any 1933. l’Article firmat per “Martori” deia així
Gràcies a l’esforç persistent i continuïtat de la Junta Directiva i el bon zel demostrat pel Patronat de la Sagrada Família, podem , per fi comunicar als nostres socis que la realització del nou Saló d’Actes , és una cosa definitiva.
I tant és així , que segurament quan aquestes ratlles sortiran a les planes del “Butlletí” , les noves parets ja començaran a perfilar-se tot dibuixant un ample gest d’amistat que serà correspost amb una generosa abraçada que amb complaença de tots unirà les pedres del nou i del vell edifici.
La tant esperada il·lusió s’haurà , doncs , en part complert i davant d’una realitat tan abellidora deixarem que sigui la il·lusió mateixa la que es cuidi de borra les hores d’amargor i defallença que hem hagut de viure durant els transcurs d’algun temps.
De moment , ja haurem allunyat aquell espectacle , tan dolorós d’haver de foragitar , en dies festius , molts infants , del nostre local, per manca de cabuda.
Amb el nou projecte, aquest punt ha quedat meravellosament resolt. Un pis espaiós i còmode. Un pis espaiós i còmode serà habilitat exclusivament per aquells prematurs homenets del Patronat, que són l’esperança i vida del nostre Círcol.
A més a més , els nostres socis ja no hauran de sofrir els neguits i incomoditats pròpies d’un local insuficient i mal acondicionat. Amb l’actual dintre de la seva senzillesa tot ha estat resolt. Fins i tot s’ha procurat que l’estructura conservés aquell ambient casolà i familiar, elogi de propis i estranys, que tan bé escau a una entitat del caire de la nostra.
Amb la realització d’aquest projecte es presentaran al Círcol nous i lluminosos horitzons així com també una nova categoria de responsabilitats. Cal , dons , més que mai l’esforç de tots per a consolidar definitivament la nostra obra.
Uns , no regatejant ni eludint cap treballs personal ; altres contribuint materialment segons les seves disponibilitats permetin.
Temin oberta una llista , la qual s’ha vist engruixida per molts ... però que també n’hi falten molts d’altres. Aquests que es concentrin un moments i diguin si l’obra que porten a terme no mereix que s’emporti una de les seves atencions preferents ...
Local nou , vida nova. Vida nova en activitats i sacrificis.
Que cadascú ocupi el seu lloc i proporcioni el millor rendiment.
Com dèiem en començar , la tan esperada il·lusió s’ha complert. S’ha complert en la plenitud de la nostra vida amb tot i ésser forjada en els primers batecs d’adolescent.
Sigui com sigui és ja un fet; i un fet que ens meravella, d’una afició infinita. I molt més quan veiem que la nostra alegria és compartida i continuada per noves floracions obreres , esperança i vida del demà. Demà ... il·lusió inassolida. Ahir ... dolcíssim record. Heus ací el balanceig de tota vida humana ...
Nosaltres conservarem totes les lluïssors de la primera per l’assoliment – és clar - de noves i continuades fites ... El record , el guardarem dolçament per les converses íntimes de companyonia ...
Aquella sala que avui deixem per esquifida i migrada no podrà mai més desarrapar-se del nostre cor.
S’ha emportat els millors temps de la nostra jovenesa. Ha viscut junt amb nosaltres els millors triomfs i amargors.
Cada trosset respira una recordança. I de totes juntes podem fer-ne un pomell, amb el perfum de la qual en tenim per il·lusionar-nos tot el temps que ens resta de vida.
Adéu sala humil i senzilla. En deixar-te no et servem cap rancor. Al contrari ; viuràs més que mai unida en mig els replecs de la intimitat nostra.
No podem mai oblidar que tu amb tota la teva senzillesa aplegares al teu redós un conjunt d’amistats que viuen estretament lligades pel record d’una època i d’unes hores úniques ... inoblidables ...
MARTORI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada