"La crisis ha hecho que el teatro amateur tenga que trabajar más para conseguir lo mismo"

www.20minutos.es
27 de març de 2010

El Teatro Filarmónica de Oviedo acogerá los actos del Día Internacional del Teatro "En el mundo amateur el ingenio siempre está agudizado porque hay que hacer espectáculos con poco o nada de dinero"

EUROPA PRESS

El Teatro Filarmónica de Oviedo acogerá los actos del Día Internacional del Teatro "En el mundo amateur el ingenio siempre está agudizado porque hay que hacer espectáculos con poco o nada de dinero"

Con motivo del Día Internacional del Teatro que se celebra hoy, el presidente de la Federación de Compañías de Teatro Amateur (Feteas), José Ramón López, hizo balance sobre la situación actual de la interpretación novel en Asturias. En este sentido, López apuntó que "la crisis ha hecho que el teatro amateur tenga que trabajar más para conseguir lo mismo", pero según dijo, "es algo que llevamos haciendo muchos años en este tipo de teatro".

En estos términos se refirió el presidente de Feteas a su experiencia sobre el escenario. En declaraciones a Europa Press, López se mostró optimista, y aseguró que el balance "es positivo en Asturias y en España", pese a la delicada situación económica que ha recortado los programas culturales de prácticamente la totalidad del país.

Desde Feteas aseguran no poder "quejarse del trabajo que hacen las instituciones públicas y Cajastur en pro del teatro amateur". Aún así la crisis pesa en un sector que, incluso en tiempos de bonanza económica, vivió momentos difíciles.

Ante recortes presupuestarios y falta de iniciativas culturales, el remedio es, en palabras del director de Feteas, "el ingenio". "En el mundo amateur es algo que siempre está agudizado porque hay que hacer espectáculos con poco o nada de dinero", justificó.

La "buena salud" de la interpretación en la región se debe, en parte, a iniciativas como los Encuentros de Teatro Amateur o 'Preparando la Escena', que cuenta con talleres de interpretación, maquillaje, escenografía o iluminación.

Por otra parte, López destacó la aportación que el amateurismo ha hecho a la cultura. Así, explicó que "el teatro amateur logra que la media de espectadores que en Asturias acude a ver productos teatrales asturianos crezca considerablemente".

Día internacional del teatro en el filarmónica

La Compañía Asturiana de Comedias celebrará hoy el Día Internacional del Teatro con la representación de 'La trastá', una comedia de corte costumbrista.

El montaje tendrá lugar en el Teatro Filarmónica de Oviedo a las 20.15 horas. Además de la actuación de la Compañía, se leerá el Manifiesto del Teatro y se entregarán los premios Feteas en el marco del IV Festival de Teatro Amateur 'Ciudad de Oviedo'.

Consulta aquí más noticias de Oviedo.

Teatro de Cámara en estado puro

www.abcdesevilla.es
28 de març de 2010

JULIO MARTÍNEZ VELASCO

Desde mi largo, larguísimo, ejercicio de la crítica teatral que, iniciada en mis años universitarios, se extiende nada menos que a dos tercios de siglo, no he concedido «Matrícula de Honor», más que a un espectáculo, «La Cena», con texto escrito por Jean-Claude Brisville y protagonizado por Josep María Flotats, en crítica publicada en este mismo diario, el 23 de febrero de 2006. El excepcional actor, formado en Estrasburgo, que fue primera figura en la Comédie Française y creó el Teatre Nacional de Catalunya y, por no consentir ser manipulado por los políticos, hubo de exiliarse a Madrid, como también lo fuera Boadella -ambos por defender su independencia artística-; en «La Cena» encarnaba a Tayllerand, quien sostenía un combate dialéctico tête a tête con Fouché, encarnado en el enorme Carmelo Gómez, rayano en la perfección.
En este otro ejercicio intelectual de Brisville, el autor imagina lo que Descartes hablaría con el joven religioso Pascal, en un encuentro del cual no existen documentos. Y lo hace con tal maestría, que la acción no decae en ningún momento, porque no necesita de movimiento escénico: la acción está en el texto y en el magnífico trabajo actoral de ambos intérpretes. El de Flotats alcanza una creatividad impresionante, y el de Albert Triola, irreprochablemente dirigido por Flotats, da la réplica adecuada al maestro, lo cual ya es digno de encomio sin reservas.
Tan soberbio espectáculo está producido por el propio Flotats, sin medios económicos: una mesa y dos sillas. Su grandeza estriba en lo que dicen y en cómo lo dicen. Eso basta para mantener al público sin perder sílaba de cuanto escucha: Teatro de Cámara en estado puro.
TEATRO
«Encuentro de Descartes con Pascal joven»
Autor_J. C. Brisville. Traducción_Mauro Armiño. Intérpretes_Josep María Flotats y Albert Triola. Versión, Producción y Dirección_J.M. Flotats. Teatro Lope de Vega, 25-3-10.

Mataró prioritzarà la construcció d'un nou teatre auditori sense desfer-se de l'antic Monumental

www.elpunt.cat
25 de març de 2010

La Generalitat finançarà la meitat del projecte, que podria costar uns disset milions

MATARÓ
LLUÍS MARTÍNEZ

Una imatge d'arxiu del Teatre Monumental de Mataró ple de gom a gom. Foto: LL.S.

Mataró vol posar fil a l'agulla per resoldre un dels principals dèficits culturals i disposar del gran teatre que es mereix. L'Ajuntament ha trobat l'aliat perfecte en el pla d'equipaments culturals de Catalunya, en què es constata aquesta mancança i en què també es determina que la Generalitat finançarà un 50% del projecte. El regidor de Cultura, Sergi Penedès (ERC), explica que el futur teatre auditori, que podria costar uns disset milions d'euros, podria conviure amb l'actual Monumental.
El futur teatre tindria dues sales principals: una de gran amb unes vuit-centes butaques i una altra de petit format amb capacitat per a uns tres-cents espectadors, però també diverses sales d'assaig. El regidor de Cultura aposta, a més, perquè la construcció d'aquest nou espai escènic no signifiqui la desaparició de l'actual Monumental. «Hauríem de delimitar, però, molt bé les funcions de cada equipament perquè de demanda no en falta», justifica Sergi Penedès, que no amaga que la conjuntura econòmica actual també ha ajudat a prendre aquesta decisió. «Durant molt de temps es feien nous equipaments a partir de les plusvàlues que s'aconseguien construint pisos, però ara no és així», apunta.
L'Institut Municipal d'Acció Cultural ha trobat l'aliat per tirar endavant el projecte en el pla d'equipaments culturals de Catalunya, recentment aprovat, un document que posa de manifest les mancances que té la ciutat en aquest àmbit. Després d'analitzar-lo i de posar-lo a debat entre els diferents agents culturals de la ciutat, s'ha determinat que una de les accions més urgents és la construcció d'aquest gran teatre. Penedès assenyala que un dels principals avantatges són precisament els ajuts del govern català per engegar les obres, i que el compromís és poder cofinançar les diferents actuacions plantejades conjuntament i a parts iguals. Tot i que encara no hi ha redactat cap projecte, la intenció de Penedès és poder-lo començar a fer i enllestir-lo abans d'acabar el mandat. El que de moment ha quedat en suspens és la reforma del Foment Mataroní i de la Sala Cabañes, dues actuacions que es van comprometre fa temps en el marc del pla local d'equipaments culturals.
Pel que fa a l'emplaçament del nou teatre auditori, el regidor creu que el que té més possibilitats és l'espai que ocupen actualment la piscina municipal i el velòdrom, dos serveis que, d'altra banda, tenen els dies comptats. Si bé la piscina s'hauria de traslladar al futur complex esportiu que s'està definint a la zona del Triangle de Molins, el velòdrom té, ara per ara, un futur més incert ja que l'Ajuntament defensa que no en construirà cap de nou si no hi ha prou demanda dels clubs ciclistes.
Una altra de les prioritats que s'han definit durant aquesta fase de diagnòstic amb els agents culturals és la necessitat de disposar de més biblioteques a la ciutat. Tot i que ja han començat les obres per fer-ne una de nova a l'Escorxador, a Mataró en fan falta més. En aquest sentit, el regidor de Cultura explica que, un cop inaugurada la segona biblioteca municipal, caldrà analitzar si el pas següent és construir la tercera, o bé si s'opta per ampliar la de Pompeu Fabra.

Para los amantes de Flotats

www.diariodesevilla.es
26 de març de 2010

ROSALÍA GÓMEZ

Flotats revive en el Lope un capítulo de la historia del pensamiento
Autor: Jean-claude Brisville. Espacio escénico, figurines, versión y dirección: Josep Maria Flotats. Intérpretes: Josep Maria Flotats y Albert Triola. Diseño de Iluminación: Albert Faura. Lugar: Teatro Lope de Vega. Fecha: Jueves 25 de marzo. Aforo: Tres cuartos de entrada.

Debe de ser muy difícil, en estos tiempos de recortes para el arte, renunciar a una fórmula ganadora como la que Josep Maria Flotats, el grandísimo actor catalán, encontró en su último trabajo, La cena. No puede reprochársele por tanto que haya continuado en esa dirección, con otra pieza del octogenario Brisville. Esta vez un diálogo inventado sobre el encuentro real que en 1647 mantuvieron en París René Descartes y Blaise Pascal.

Sobre un sobrio y negro escenario alumbrado por un candelabro, las dos figuras, como sacadas de un cuadro de Rembrandt, permanecen todo el tiempo en escena y tratan de darle vida a un texto completamente discursivo en el que, poco a poco, sin grandes puntas dramáticas, van apareciendo muchos de los pilares sobre los que se ha basado la modernidad. La única acción es la de las dos mentes que se enfrentan con un claro perdedor: un joven Pascal del que, en favor de la grandeza razonadora del autor del Discurso, Brisville reduce a su condición de enfermo y de jansenista fanático, obviando casi sus grandes aportaciones a las matemáticas y a la física.

El montaje discurre así, sobrio y sin grandes sorpresas, pero el buen oficio -sobre todo el de Flotats a la hora de matizar el texto- hace que sus muchos admiradores, si no conmovidos, tampoco se marchen decepcionados.

Un passeig per l'escenari de la Passió

www.elpunt.cat
1 abril 2010

Cada Setmana Santa, els carrers i les places de Vilalba dels Arcs es converteixen en el decorat per a la representació de la Passió

VILALBA DELS ARCS
MARIA JOSÉ RAMOS

Els visitants acompanyen els actors, que es belluguen per carrers i places on transcorrerà l'acció. Foto: PATRONAT PASSIÓ.
Notícies de ...
Vilalba dels Arcs

Fa disset anys els membres del grup de teatre La Pirindola van tenir la idea de representar la Passió, és a dir, els darrers dies de la vida de Jesús, però en lloc de fer-ho en una sala, com és habitual, van apostar per un escenari particular: els carrers i les places del seu poble, Vilalba dels Arcs.

«Amb els anys, la Passió ha agafat força. El text l'ha escrit sempre el grup de teatre i l'escenografia és espectacular», explica el seu director, Rafel Esteruelas, que afegeix: «Per exemple, el judici el representem al costat de la muralla. Tot és natural, fins i tot la llum, perquè a la nit utilitzem més de cent torxes per il•luminar les escenes.»
La voluntat del grup era fer partícip i implicar-hi tot el poble, un desig que s'ha complert, si es tenen en compte els 140 personatges que participen a la representació i el quilòmetre i mig de trama urbana que s'utilitza per disposar-hi les quinze escenes de la Passió.
Una altra característica d'aquesta Passió és el grau d'implicació que aconsegueix del públic, que es belluga d'un espai a un altre rere els actors. «El públic es converteix en membre actiu de la Passió, perquè se situa al voltant nostre, a tan sols un metre dels actors», diu en Rafel. És a dir, a mesura que es representa la Passió, els visitants van descobrint els racons del poble on s'han situat les escenes: el carrer dels Forné, el carrer Major, la plaça de la Vila, la plaça de l'Església i els carrers que l'envolten, el parc del Bassot i la finca a tocar del poble on s'ha construït el Calvari. Algunes de les escenes es representen a peu de carrer i d'altres, damunt un escenari per facilitar la visibilitat dels espectadors.
Més enllà de la Passió
En aquest recorregut estan situats bona part dels llocs d'interès per ser visitats. Per exemple, els porxos de la plaça de la Vila, una mostra dels porxos que antigament travessaven el carrer Major i sobre els quals se situaven els habitatges.
Al carrer de l'Església es pot visitar la capella de la Mare de Déu de Gràcia. Va ser construïda en època dels templers, al segle XIII (el poble formava part dels dominis templers dins la comanda de Miravet. La seva Carta de Poblament es remunta a 1224). Originàriament era d'estil romànic, però al principi del segle XV es va reformar segons el corrent gòtic.
A tocar d'aquest antic temple, ara fora de culte, es pot visitar l'església parroquial de Sant Llorenç. A finals del segle XV es va crear la comanda de Vilalba dels Arcs, cosa que va generar bonança econòmica i un augment de població notable. Al segle XVI es va començar a bastir una església més gran, la de Sant Llorenç, interessant per la combinació d'elements gòtics, renaixentistes i barrocs, a més del seu campanar, de 40 metres d'altura.
I com a mostra d'arquitectura popular es poden citar el Perxe del Bassot, Lo Muro, Lo Bassot, els antics rentadors públics, anomenats La Font, Casa Silveri, que té un petit museu amb eines del camp i de la vida rural, i Casa Coll, que és la seu de la fundació Verge de Montserrat. Totes dues es poden visitar en hores convingudes.
D'altra banda, cal recordar que l'economia del poble és de tipus agrari, lligada a cultius com la vinya i les oliveres. L'existència de set cellers i tres almàsseres donen testimoni d'aquest fet.
Els barrancs
La Terra Alta va ser escenari de moments decisius de la Guerra Civil. A la partida dels Barrancs, s'hi conserven restes de la trinxera, amb elements com pous de tirador, refugis, barraques i línies d'evacuació, que van construir les forces republicanes l'any 1938. Aquest és un dels espais de la batalla de l'Ebre habilitats per ser visitats. Tot i que està senyalitzat, es recomana anar-hi acompanyat d'un guia del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre (Comebe). Per apreciar millor la visita a aquest espai històric, Vilalba disposa del Centre d'Interpretació Soldats a les trinxeres: a través d'imatges i objectes, el centre mostra les situacions i emocions que van viure els soldats a les trinxeres. L'exposició està dividida en dues àrees generals, la del soldat i la de la persona.
PER ARRIBAR-HI
Com arribar-hi. Vilalba dels Arcs està situat a la Terra Alta. S'hi arriba per la carretera TV-7231, que comunica amb la N-420, o per la TV-7232 que comunica amb la carretera comarcal C-221
Ajuntament
Plaça de la Vila, 3
Telèfon 977 43 80 02
www.vilalba.altanet.org
DADES D'INTERÈS
Més informació sobre la Passió:
Representacions: dijous sant, dia 1, a les 21.30 h. i dissabte (dia 3), a les 16.30 h. Espectacle gratuït.
www.lapassiodevilalba.com
Centre d'Interpretació Soldats a les Trinxeres i visita als barrancs. (COMEBE)
C/ Rossinyol, 8. 1a planta
Per a concertar visites:
Tel. 977 42 15 28
www.batallaebre.org

La Passió de Reus fa saltar les alarmes antiincendis

www.elpunt.cat
29 de març de 2010

EL PUNT

La Passió de Reus és força jove si es compara amb les representacions a altres municipis de Catalunya. Amb tretze edicions, però, ha anat millorant any rere any. Aquest cap de setmana passat se'n van fer dues representacions, dissabte i diumenge, al Teatre Fortuny. La convocatòria va atraure cap a dues-centes persones, que van assistir a un dels actes que serveixen per donar el tret de sortida a la Setmana Santa. Al llarg dels tretze anys d'història de la Passió, s'han anat produint anècdotes com la d'enguany, quan en la representació del dissabte van saltar les alarmes antiincendis del teatre, que normalment es desconnecten durant la Passió. El foc que ho va provocar va ser el de les torxes que s'utilitzen durant la representació. Entre el públic que dissabte ocupava les butaques del Fortuny, hi havia el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, que va afirmar que no l'havia vist mai i li havia agradat molt. Qui s'encarrega de la Passió de Reus és la companyia Llop's Teatre, un grup teatral amateur que la prepara des del mes de gener. La dècada llarga que fa que duen a escena aquesta representació els ha servit per identificar, per exemple, les escenes que més s'esperen els assistents. Natàlia Lozano, membre de la companyia, assegura que els monòlegs de Judes i de Maria Magdalena són els que més commouen el públic. Són dues-centes persones les que fan possible la Passió de Reus.

La tragedia de 'Prometeo' abrirá el Grec 2010

www.lavanguardia.es
29 de març de 2010

La obra es una de las versiones de Müller, autor de piezas como 'La máquina de Hamlet' y 'La misión', sobre los grandes mitos griegos y se presentará a partir de una traducción de Feliu Formosa

Barcelona (EUROPA PRESS). -

La tragedia de Esquilo 'Prometeo', en versión de Heiner Müller y dirigida por Carme Portaceli, será la encargada de abrir este año el Festival Grec de Barcelona, el 13 de junio en el Teatre Grec de Montjuïc.
El espectáculo contará con la dramaturgia de Pablo Ley y Carme Portaceli, espacio escénico de Paco Azorín, música y dirección musical de Dani Nel.lo y los intérpretes Carme Elías (Prometeo), David Bagés (Hermes), Lluïsa Castell (Ió), Gabriela Flores (coro), Llorenç González (Violencia), Pepa López (Océano) y Albert Pérez (Hefest).

La obra es una de las versiones de Müller, autor de piezas como 'La máquina de Hamlet' y 'La misión', sobre los grandes mitos griegos y se presentará a partir de una traducción de Feliu Formosa.
El montaje, coproducción del mismo festival y el Centro Dramático Nacional, da pie a Portaceli para una crítica reflexiva sobre los poderosos en la que la que está garantizada la música en directo.
'Prometeo' se podrá ver también en la próxima edición del Festival de Mérida.

Celebració senzilla del Dia Internacional del Teatre

www.totmataro.cat 30 de març de 2010

El 27 de març fa sortir els grups d’alumnes a ensenyar exercicis a quatre espais diferents de la ciutat
Cugat Comas

La celebració del Dia Internacional del Teatre a Mataró va estar marcada per la senzillesa de les mostres teatrals que es van veure i per una aposta reivindicativa de la vessant formativa del fet teatral. Guiats per un manifest de l’actriu anglesa Judi Dench en què es reivindica el teatre per la seva vessant educativa en la dimensió de grup, la celebració va consistir en vuit mostres de treball escènic dels diferents grups d’alumnes de les escoles teatrals de la ciutat.

Es van escollir quatre ubicacions per a les mostres d’exercicis de classe dels futurs actors de l’Aula de Teatre de l’IMAC, de la Saca i amb la col•laboració del grup de teatre del Casal de la Gent Gran del Parc. Quatre espais van veure les mostres teatrals, el pati de la Residència de Sant Josep, el Casal de la Gent Gran del Parc, Can Palauet i la Sala Cabañes on va acabar la celebració.Més gent fent les diferents mostres, fins a un centenar, que no pas espectadors, van dibuixar l’aposta més senzilla dels darrers temps a l’hora de celebrar el 27 de març.

José Sacristán: “Només demano a la mort que no arribi amb mala llet”

www.lamalla.cat
24 de març de 2010

Sacristán i Alterio tornen als escenaris per protagonitzar amb humor els darrers dies de vida de dos malalts terminals

JORGE CEBRIÁN
Barcelona

Dos dels mites vivents dels escenaris més importants dels darrers anys, Héctor Alterio (80 anys) i José Sacristán (72 anys), se'ls pot trobar aquests dies al teatre Poliorama de Barcelona on tornen a representar Dos Menos, una obra que en el darrer any i mig els ha portat de gira per Argentina, València i, per partida doble, a Madrid i a Barcelona. En total, més de 360 representacions, “que equivalen a un pati de butaques permanentment ple el que implica que continuem amb la mateixa il•lusió”, remarca Alterio a lamalla.cat. Sense cap mena de dubte, del milloret que es pot trobar actualment a la cartellera teatral barcelonina.

A Dos Menos, Alterio i Sacristán, encarnen a dos malalts terminals ingressats a la unitat de cures pal•liatives d'un hospital on reben la notícia de que els queden pocs dies de vida. És llavors quan decideixen fer la seva última gira. Una trama molt semblant a la que recentment es va poder veure al cinema on Jack Nicholson i Morgan Freeman vivien una experiència semblant a Ahora o nunca. El dia de la presentació espanyola, el director de Dos Menos, Óscar Martínez, va denunciar que era “un autèntic plagi” de la peça teatral. En aquest sentit, Sacristán evita entrar en polèmiques i considera que “és una coincidència. És el mateix punt de partida, però el recorregut que ells fan és molt diferent”.

Sigui com sigui, un tema tan delicat com l'arribada de la mort es tracta amb tendresa i amb humor, un humor que a vegades és del mateix color que la mort. Vostès la temen?

Alterio: “el ser humà mai sap quan arriba la seva fi i nosaltres comptem amb això. De qualsevol manera la proposta de Benchetrit la matitza amb un humor molt particular que fa que l'espectador rebi un estat d'ànim. No estem dictaminant que és el que s'ha de fer. Simplement oferim un estat d'ànim a l'espectador. Aquesta aparent prevenció que és té quan es parla d'estats terminals aquí provoca un bon estat d'ànim que implica que al dia següent aquestes persones (els espectadors) avisin als que vindran de que ho passaran bé”.

Sacristán: “és una estupidesa témer-la perquè ha d'arribar. Jo temo a l'incapacitat, a la humiliació, temo al servilisme d'un cos que no respon a instruccions. Però témer a la mort és força inoperant perquè et posis com et posis t'arribarà. Només li demano que no arribi amb mala llet”.

Els dos actors sumen més de 150 pel•lícules, desenes d'obres teatrals i sèries de televisió, i han estat guardonats amb els premis més importants (la Conxa de Plata del festival de cinema de San Sebastià, Alterio fins i tot té un Òscar compartit a la millor pel•lícula no anglesa...). Assenyalen que continuen amb la mateixa il•lusió que el primer dia. Però quins són els seus projectes de futur?

Sacristán: (ironitza) “farem la vida de Maria Estuardo i d'Isabel d'Anglaterra estem en això. El que passa és que encara no sabem qui farà d'Estuardo i qui d'Isabel. Però quan ho resolguem aquest serà el nostre projecte més immediat. També tenim en cartera fer la vida de Pili i Mili, ja d'adultes.... Mira, per a mi toca l'operació Peralejo, que és donar de menjar al peixos que tinc a casa i ja veurem més endavant...”, “i jo a les ovelles!!”, conclou Alterio.

Ara que es parla tant de la crisi econòmica... Vostès la pateixen? Noten que va menys gent als escenaris?

Alterio: “No, no, ve gent. No sé si és per la crisi o no, però ve gent, molta gent”

Sacristán: “De totes formes la crisi és una paraula que sempre ha estat relacionada amb el món de l'espectacle des de principis dels temps. El meu amic Sòfocles ja és queixava. Joder Pepe com està això de malament!!!. Sempre a alguns els hi va bé, a altres malament... però nosaltres no ho hem notat en absolut”.

Però a la petita pantalla fa temps que no se'ls veu. Tenen arraconats els projectes televisius?

Alterio: “la televisió és la que ens té arraconats a nosaltres”.

Sacristán: “la llei d'oferta i demanda on ens movem és així. Et truquen o no et truquen, t'interessa o no t'interessa...”.

A Dos Menos, els crítics destaquen sobretot als actors per sobre del guió...

Sacristán: “ens costa uns diners subornar a tos els crítics. Estem molt contents i agraïts de que es reconegui el nostre treball. La veritat és que amb el pas dels anys anem aprenent”.

I dels que estan aprenent... quina obra recomanarien anar a veure a Barcelona?

Sacristán-Alterio: “Hi ha una funció sobre Pirandello que molta gent la recomana. Que vagin al Villarroel, a veure Por Hacer on hi ha uns nois fantàstics amb un gran talent que fan una excel•lent funció”.

Escoltim, de debò que no tenen cap projecte a la vista...

Sacristán: “No insisteixis, són secrets inconfessables. Ens queda el circ, Héctor és menjarà les bombetes i s'empassarà les espasses, i jo faré de contorsionista... perquè pujar a un elefant ens fa una mica de por. Fins i tot estem oberts a iniciar una carrera política”.

Dos Menos es podrà veure al teatre Poliorama fins els proper dia 4 d'abril, posteriorment es representarà a San Sebastià, León i Marbella. Seran més de dos anys i mig de gira amb una garantia total d'èxit.

La Compañía de Teatro Clásico llega a Barcelona con Lope de Vega y Calderón

www.lavanguardia.es
29 de març de 2010

Barcelona. (EFE)

La Compañía Nacional de Teatro Clásico desembarca en abril en la cartelera barcelonesa con un texto de Lope de Vega protagonizado por una madre soltera del siglo XVII y una obra de Pedro Calderón de la Barca cuya acción se desarrolla en Barcelona con una escena carnavalesca en catalán. A partir del 9 de abril y hasta el 30 de mayo llegarán al teatro Victoria de Barcelona ¿De cuándo acá nos vino?, de Lope de Vega, y después El pintor de su deshonra, de Pedro Calderón de la Barca.
Con estos dos autores del Siglo de Oro español, la Compañía Nacional de Teatro Clásico vuelve a recuperar las seis temporadas seguidas de teatro clásico que hizo en el Paral•lel barcelonés entre 1994 y 2001, cuando programó diez espectáculos. Versiones las dos de Rafael Pérez Sierra, quien dirigió en dos ocasiones la compañía clásica, y asesoría de verso de Vicente Fuentes, ambas cuentan con música antigua en directo y un elenco de catorce intérpretes distinto en cada ocasión.

El primer montaje, ¿De cuándo acá nos vino?, se representará entre el 9 de abril y el 9 de mayo y es una comedia soldadesca escrita precisamente cuando en Flandes se disfrutaba de un periodo de paz o de menor actividad bélica, en virtud de la tregua de doce años que comenzó en abril de 1609.

Pérez Sierra ha explicado que se trata de una comedia vitalista, de capa y espada, en la que una madre y una hija se disputan un galán que llega a Madrid procedente de la guerra de Flandes en busca de amores y juerga, el alférez Leonardo (David Boceta).

Pepa Pedroche encarna a Doña Bárbara y con ella Lope de Vega presenta a una madre soltera del siglo diecisiete, "que entra y sale de su casa con desparpajo" y lleva una vida recatada pero tiene una hija en edad de merecer, Doña Ángela, encarnada por Eva Rufo, y un hermano, el capitán Fajardo (Joaquín Notario) que media en esa guerra doméstica.

Escena carnavalesca en catalán
El pintor de su deshonra, de Calderón de la Barca, que le seguirá en la cartelera del 14 al 30 de mayo, transcurre en Barcelona, presentándola como una ciudad liberal, con una escena de baile de carnaval en la que los personajes enmascarados hablan en catalán. Si la obra de Lope contaba con música barroca en directo, con violín, guitarra y archilaúd, cello y percusión con los músicos casi en el papel de actores, la de Calderón presenta un trío de viola de gamba y clave que actúa como una formación de foso.
Es un drama de honor, dirigido el director artístico de la Compañía Nacional de Teatro, por Eduardo Vasco, quien presenta a Don Juan Roca (Arturo Querejeta) intentando pintar a su esposa sin lograr plasmar su belleza.

Eduardo Vasco ha presentado en Barcelona "una programación de contraste" de una compañía pública de tres elencos que "representa más de la mitad de las funciones en gira". Con sesenta actores y músicos de plantilla, la Compañía Nacional de Teatro Clásico prepara un espectáculo sobre El alcalde de Zalamea, de Calderón de la Barca, para estrenar en el Festival de Almagro.

Mientras tanto, presenta sus dos espectáculos en Barcelona y tiene a su compañía joven embarcada en sendas actuaciones en la capital argentina con "La Estrella de Sevilla", de Lope de Vega, "una tragedia blanca", según Vasco, en la que suena el rock and roll y los actores visten con traje de chaqueta.

Col•lectius amb ànima teatral

www.capgros.com
26 de març de 2010

Mataró celebra el Dia Internacional del Teatre, una oportunitat per donar veu a les entitats que fan de les arts escèniques l'eix de les seves accions

per V. B.

La pràctica teatral centra els esforços d’un ampli ventall d’entitats i associacions de la ciutat. Pujar a l’escenari és la seva motivació, ja sigui amb una missió formativa, de lleure o fins i tot terapèutica. L’Aula de Teatre, l’escola La Saca de Sala Cabañes, el col•lectiu EPMA, el grup de teatre El Tramvia del Foment, els instituts que participen a la Mostra de Teatre Juvenil o fins i tot el Casal de la gent gran del Parc tiren endavant projectes escènics propis.

Aula de Teatre
Buc insígnia de la formació teatral a Mataró. L’escola municipal d’arts escèniques compta amb més de 25 anys d’història, durant els quals prop de 3.000 alumnes han passat per les seves classes de teatre i dansa. Entre l’any 2000 i l’actualitat, el nombre d’alumnes ha crescut més del 300%, deixant petita la seva moderna seu ubicada a tocar del teatre Monumental. L’estiu passat, en motiu del seu quart de segle de vida, Nicaragua va convidar alumnes i professors de l’Aula de Teatre a representar la mítica obra d’Alfred Jarry Ubu Rey al Teatre Nacional Rubén Darío de Managua. Un grup de mataronins, entre els quals es trobava el dramaturg Carles Maicas, va impulsar el projecte a Mataró, orfe de pedagogia teatral.

Els instituts i la Mostra de Teatre Juvenil
La Mostra de Teatre Juvenil, organitzada per l’IMAC, celebra aquest 2010 el seu desè aniversari. Una iniciativa participada per alumnes tots els Instituts de la ciutat, amb la col•laboració d’un destacat actor, director o dramaturg, que acaben representant una obra al Monumental. Un d’ells és l’IES Pla d’en Boet. “El teatre pedagògicament és fantàstic perquè et permet treballar molts àmbits”, explica la cap d’estudis del centre, Elvira Carrión. Llengua, moviment, dicció, memorització, treball en grup i fins i tot millora de l’autoestima. A més de participar un any més en la propera Mostra de Teatre, un grup d’alumnes del Pla d’en Boet participarà aquest 2010 en el programa europeu Comenius. Faran un intercanvi amb els alumnes d’un institut d’Ahrensburg (Alemanya), ciutat on hi representaran el clàssic Romeo & Julieta en anglès.

El Tramvia del Foment
El grup de teatre El Tramvia del Foment Mataroní és un col•lectiu de teatre amateur nascut l’any 1975. Era la secció teatral de l’Esplai Xaloc. Els nens i nenes que l’integraven, en fer-se grans, van voler seguir fent teatre i van fundar El Tramvia. Actualment el formen una desena de persones que presenten una obra teatral cada any. Quim Buquet, un dels seus integrants, explica que formen part de la Federació de grups de teatre amateur de Catalunya, cosa que els permet portar els seus muntatges arreu del país i alhora atreure’n de fora a l’escenari del Foment. Els muntatges no compten amb un director fix, ja que els membres del grup van fent rotació. La temàtica de les obres, d’autors nacionals o estrangers, varia molt, des de l’humor al suspens.

Col•lectiu de teatre EPMA
EPMA va néixer en el sí de les escoles parroquials de Maria Auxiliadora, al barri de Cerdanyola, com a escola de teatre per als infants. Actualment el col•lectiu és independent que, des de fa quatre anys, ha ampliat el seu radi d’activitats més enllà de les fronteres del barri i a nous àmbits com ara exposicions, activitats esportives, festivals de poesia o la solidaritat (han liderat, per exemple, l’exitosa caminada popular contra l’alzheimer). El teatre, però, segueix sent un cavall de batalla important. Ara presenten ‘Hola Federico’, que presentaran aquest cap de setmana a l’auditori de l’IES Miquel Biada, el seu escenari habitual. Juan Antonio Ciller, un dels coordinadors de l’activitat, desitja que de cara al futur puguin comptar “amb més espai” per treballar i representar les obres

La Saca
Amb l’esperança d’oferir una sòlida formació teatral i humana als més petits, Sala Cabañes va obrir ara fa 10 anys l’escola de teatre La Saca, que complementa l’Aula de Teatre com a espai formatiu per a infants i joves en arts escèniques. Des de llavors s’ha convertit en una bona cantera de la sala del Centre Catòlic, l’entitat que porta Els Pastorets per bandera i que des de sempre és el gran actiu en el teatre amateur de la ciutat. De la Sala n’han sortit actors de la talla de Boris Ruiz, Albert Triola o Montse Vellvehí, entre molts altres. L’entitat, però, ha volgut cuidar més un aspecte fonamental com és la formació continuada, més enllà de cursos esporàdics.

El Casal de la gent gran del Parc
El Grup d’Esbarjo del Casal de la gent gran del Parc de Mataró és una secció teatral creada el mes de setembre passat. Des de llavors ja han representat dues obres (Don Juan Tenorio i Els Pastorets) i ara ja van cap a una tercera, La Passió, que estrenaran el dimecres, dia 31, a les 6 de la tarda al propi Casal. En aquest cas han aconseguit fins i tot que hi col•laborin els Armats. “Ens fem els decorats nosaltres mateixos, a l’escenari que tenim ens hi han posat un teló i tot”, explica Anna Rovira, directora del grup. A La Passió hi participen més de 30 persones, i han creat el vestuari, la música i tot el que rodeja l’espectacle.Mataró celebra el Dia Internacional del Teatre, una oportunitat per donar veu a les entitats que fan de les arts escèniques l'eix de les seves accions
ctacle.

Intèrprets, directors, empresaris i polítics s’uneixen per primera vegada a BCN amb motiu de la jornada

www.elperiodico.cat
28 de març de 2010


• Mario Gas lloa el poder transformador de les arts escèniques

El públic (amb la Lloll a l’esquerra, de negre) va llançar roses al monument a Margarida Xirgu.

Foto: GUILLERMO MOLINER
GEMMA TRAMULLAS
BARCELONA

Capitanejats per Lloll Bertran, una vintena d’actors es van espolsar ahir la fama de bohemis nocturns per assistir a la cita de les dotze del migdia als jardins de William Shakespeare, a les Corts, on es va celebrar l’acte institucional del Dia Mundial del Teatre. Joan Pera, Amparo Moreno, Enric Boixadera i Álex Casanovas, entre d’altres, van fer pinya amb directors com Sergi Belbel, Carme Portacelli i Ricardo Szwarcer, empresaris com Daniel Martínez (Focus), i el tinent d’alcalde Carles Martí i el delegat de cultura Jordi Martí (en representació de la política municipal), en la primera celebració unitària del Dia del Teatre.
«És cert que hi ha crisi, però quan jo vaig començar fa 25 anys ja es parlava de la crisi del teatre
–va afirmar la Lloll–. Som una raça de supervivents». De fet, els teatres catalans sumen aquesta temporada 2,5 milions d’espectadors, una de les millors xifres dels últims anys i l’acte va tenir un to més eufòric que reivindicatiu.
Risc o màrqueting
Mario Gas, en nom de l’Associació de d’Actors i Directors, va ser l’encarregat de rebaixar l’eufòria i plantejar preguntes: «¿Continuem creient en el poder transformador del teatre encara que sigui en petites dosis? –va dir–. ¿Arrisquem en les propostes escèniques perquè hi creiem o creiem més en el màrqueting de les idees?». Amb aquestes preguntes en l’aire, un grup d’actors amb Manel Barceló al capdavant va recitar un fragment de Ricard II de Shakespeare. El públic, assegut a la gespa, patia quan el fort vent transportava molt lluny d’allà les paraules del dramaturg.
La segona part del Dia Mundial del Teatre va tenir lloc a la tarda en un escenari més popular: el Raval i la Rambla. Lloll Bertran va invitar el públic a llançar roses al monument a l’actriu Margarida Xirgu i Shakespeare va cedir el seu tron a la companyia de teatre d’improvisació Xerraires. Els joves actors van capitanejar una cercavila durant la qual van repartir programes de mà de tots els teatres. Els programes estaven tallats per la meitat i la gent havia de trobar l’altra meitat durant el recorregut. Al final, les persones qui presentessin les dues meitats guanyaven quatre entrades per a la funció de la nit d’aquell espectacle. Hi va haver qui desitjava veure Alterio i Sacristán al Poliorama i va obtenir butlletes per als pallassos de Slava’s Snowshow. Potser el gènere del nas vermell hagi guanyat uns quants fans.

Cruz dirige y protagoniza un espectáculo sarcástico sobre el oficio de actor

http://noticias.lainformacion.com
22 de març de 2010

Agencia EFE
Barcelona

Pep Cruz dirige y protagoniza del 7 de abril a 16 de mayo en el Teatre Poliorama de Barcelona "Còmica vida", u espectáculo sarcástico y tierno sobre el oficio de actor.

Barcelona.- Pep Cruz dirige y protagoniza del 7 de abril a 16 de mayo en el Teatre Poliorama de Barcelona "Còmica vida", u espectáculo sarcástico y tierno sobre el oficio de actor.

Se trata de un texto del director de Dagoll Dagom, Joan Lluís Bozzo, que tuvo su estreno oficial el mes de noviembre de 2007 en la Sala Planeta de Girona, en el marco del festival de teatro Temporada Alta.

Tras una gira por toda Cataluña y su estreno en castellano, el espectáculo recala en la cartelera barcelonesa interpretado por Pep Cruz en el papel de Paco, Noël Olivé en el de Laura y Jordi Coromina en el de Eloi, según ha informado el teatro.

La obra arranca con tres personajes pasando sus vacaciones en un pueblo de montaña y el encargo a Paco, actor popular de televisión, de pronunciar el pregón de la fiesta mayo local.

Este encargo es la causa de se inicien unas ambiguas amistades entre los personajes que dan cuerpo a la obra.