06 d’abril 2015

'Sobre el fenomen de les feines de merda': La Calòrica i teatre de rabiosa actualitat, al Tantarantana



publicat per
2 abril de 2014

L'obra, dirigida per Israel Solà, analitza en clau d'humor les feines que fan sentir inútil i prescindible al que les fa

Inspirada en l'article de l'antropòleg i activista nord-americà David Graeber, 'On the phenomena of bullshit jobs', que va aparèixer a la revista política 'Strike' al 2013, la companyia La Calòrica construeix un espectacle d'històries breus, intenses i directes on es pregunten què és “la feina”, com ens identifica i per què li dediquem la part més important de la nostra vida.

L'obra, dirigida per Israel Solà, recorre les situacions “absurdes” que es produeixen en aquests contexts laborals que Graeber considera prescindibles, inútils i estúpids i que fan sentir de la mateixa manera a aquells que els experimenten. “A l'obra no assenyalem quines són les feines de merda, ni diem 'tu tens una feina de merda'”, indica Solà mentre explica que tampoc és un espectacle de denúncia o de queixa. “Estem contents d'haver abordat aquest tema sense fer un espectacle ploramiques”, expressa en aquest sentit l'autor de la dramatúrgia, Joan Yago.

El resultat és una mena de “cabaret laboral” -interpretat per Xavi Francés, Aitor Galisteo-Rocher, Esther López, Marc Rius i Júlia Truyol- en què la música marca un ritme de muntanya russa en què monòlegs, escenes dramàtiques i balls es combinen i interrompen mútuament. L'objectiu de l'obra és, segons Yago, “inculpar als poderosos” d'una banda, als que es beneficien d'aquest plantejament laboral, i de l'altra, “despertar la consciència de l'individu” sobre aquest sense sentit. "No tenim la resposta per no avorrir-nos a la feina, ni demanem a l'espectador que deixi la seva feina si li avorreix, però assenyalem que a la classe dirigent li interessa que això funcioni així", ha dit el dramaturg per acabar.


'Sobre el fenomen de les feines de merda' es podrà veure del 3 al 26 d'abril a la sala Baixos22 del Tantarantana i forma part d’El Cicló, Cicle de Companyies Independents de Barcelona.

André y Dorine en el Teatro Fernán Gómez. Madrid



André y Dorine han vuelto al Teatro Fernán Gómez de Madrid. Una verdadera suerte para los que no pudieron ver esta función en su momento. Y es que este montaje de Kulunka Teatro es una joya hecha con máscaras y sentimientos a flor de piel. André y Dorine. Dorine y André. Una pareja de ancianos. Él, escritor. Ella, violonchelista. Las teclas de la máquina de escribir luchan contra las notas musicales en un frenético compás. Se ponen de los nervios el uno a la otra, la otra al uno. Son muchos años compartiendo vida ya y han olvidado el fulgor amoroso de los primeros encuentros. Él parece un egoísta cascarrabias. Ella una obstinada superviviente. El hijo, nexo de unión y objetos de disputas maritales. Pero la vida (y el tiempo) pasa. Y a Dorine le llega casi sin darse cuenta esa terrible enfermedad que borra los recuerdos como el agua erosiona la roca. Poco a poco pero de forma inexorable y terrible.

André y Dorine es una pequeña gran historia. Una muestra de un teatro sin palabras pero que dice más que muchas otros espectáculos. Un ejemplo de teatro de máscaras que, paradójicamente, dejan al descubierto el alma de los personajes. Mucho se ha dicho de esta obra muda. Yo sólo diré que hay que verla. Porque es una joya, sencilla, humilde, sin grandes pretensiones, en la que la risa se alterna con el llanto de una manera fluida y hermosa. Dura y tierna, también es verdad que André y Dorine puede resultar dolorosa para aquéllos que se hayan enfrentado a esta enfermedad. A mí me resulto complejo, por ejemplo. Porque André y Dorine son un fiel reflejo, sin ir más lejos, de los últimos años de mis abuelos. La impotencia de André, su dolor, frente al olvido de Dorine y la fragilidad de esta anciana... O ese personaje del hijo, que tampoco tiene un papel fácil... Pero André y Dorine también es una catarsis. La risa florece enjugando la lágrima (como en la vida misma, porque es necesario) y la esperanza nos espera al final del camino.

Iñaki Rikarte dirige el espectáculo con mimo y un ritmo perfecto. La acogedora escenografía, la cálida iluminación, el vestuario, esas tremendas máscaras (el momento sin rostro creo que no se me olvidará nunca, es una imagen sencillamente perfecta y devastadora) o la música que arrastra con sus melodías (elemento fundamental de Yayo Cáceres) arropa la extraordinaria labor de los tres intérpretes. Edu Cárcamo, Garbiñe Insausti y José Dault son tres verdaderos magos que parecen quince en escena. Desplegando un trabajo de cuerpo que es para quitarse el sombrero, transmitiendo todos y cada uno de los sentimientos de los personajes al detalle sin un arma básica como es el rostro.

Los elementos se confabulan así para que André y Dorine se convierta en un espectáculo redondo y profundamente emocionante. Hay que avisar, eso sí, de que los sonidos de la moquera entre la audiencia de la sala se iban transformando poco a poco en una sinfonía paralela a la función, rugiendo a medida que avanzaba el espectáculo. Pero, lo mejor, es que se consigue sin utilizar golpes bajos. Sólo ternura y delicadeza. Y es que André y Dorine te deja mudo también, como a sus personajes, pero porque el (hermoso) nudo que se te queda en la garganta al finalizar es francamente difícil de deshacer.

+ info
Nombre del montaje: André y Dorine
Disciplina: Teatro independiente
Director: Iñaki Rikarte
Autor: Garbiñe Insausti, José Dault, Iñaki Rikarte, Rolando San Martín, Edu Cárcamo
Reparto: Edu Cárcamo, Garbiñe Insausti, José DaultMúsica Original: Yayo Cáceres
Diseño de Escenografía: Laura Eliseva Gómez
Diseño de Iluminación: Carlos Samaniego “Sama”
Vestuario: Vestuario
Máscaras: Garbiñe Insausti 
Fotografía: Gonzalo Jerez y Manuel D.
Video: Aitor de Kintana 
Ayudante de Dirección: Rolando San Martín
Dónde: Teatro Fernán Gómez
Dirección: Pza. de Colón, 4. Madrid
Hasta: 12.04
Horario: Martes a sábado a las 20:30h. Domingos a las 19:30h
Precio: 16€. Martes y Miércoles 14€

Venta de entradas: teatrofernangomez.esmadrid.com

05 d’abril 2015

Els veïns de Jesús



publicat per

L'Associació de la Passió Infantil de Mataró representen l'obra de Maria Pilar Tur Guday.
Organitzen: Associació de La Passió Infantil de Mataró i 6 Teatre. Col·laboren: Parròquia de Sant Josep i Ajuntament de Mataró

+ info

Teatre
Els veïns de Jesús
Diumenge 5 d'abril
18.30 h
Foment Mataroní

Entrada gratuïta amb donatiu voluntari

Una aliança de 6 companyies de dansa protagonitza el festival DanSAT!



publicat per
Xènia Pérez Fisas

CobosMika Company, Increpación Danza, Kulbik Dance Company, La Veronal, Roberto Olivan & Enclave Arts del Moviment i Thomas Noone Dance són les escollides

Aprofitant l'onzena edició del festival DanSAT! –que tindrà lloc del 9 al 12 d'abril–, el Sant Andreu Teatre (SAT!) ha anunciat un projecte d'aliança entre sis companyies de renom. CobosMika Company, Increpación Danza, Kulbik Dance Company, La Veronal, Roberto Olivan & Enclave Arts del Moviment i Thomas Noone Dance han estat les escollides per participar en el nou programa de residències i suport a la creació anomenat 'AlianSAT', que té el seu aparador en el DanSAT!

L'objectiu del projecte és potenciar la creació artística de les companyies col·laboradores en el festival, així com afavorir la difusió de la dansa. "El públic de dansa ha disminuït molt en els últims anys, no podem deixar que desaparegui", explica Thomas Noone. Per això, aquesta edició del festival incorpora novetats que permeten establir una relació més directe entre els artistes i el seu públic, com ara activitats paral·leles al festival –tallers de dansa contemporània per a professionals a càrrec d'Alba Barral (Thomas Noone Dance) i Laia Duran (La Veronal), i també per a no professionals amb el mateix Noone–, o bé petits col·loquis després de cada actuació en què els coreògrafs i els intèrprets es reuneixen amb els assistents per compartir una cervesa Estrella Damm (que patrocina el festival).

Una altra de les novetats del Dansat és la 'Sessió 6.4', una sèrie de funcions especials que tindran lloc el 10 i 11 d'abril i presentaran quatre peces curtes de quatre de les companyies que formen part de l'AlianSAT: CobosMika Company i Increpación Danza, que interpretaran fragments de dues peces en procés de creació ('One to another' i 'Ángulo Muerto', respectivament), i La Veronal i Thomas Noone, que realitzaran actuacions prèvies molt aclamades pel públic: 'Zelenstova', una peça premiada al Concurs Internacional de Corògrafs de Hannover i a una nova producció per Scapino Ballet Rotterdam; i 'As if I', on és el mateix Noone qui surt a l'escenari en un solo que parla de la relació entre el coreògraf i l'intèrpret.


La peça inaugural del festival serà 'A place to bury strangers', un espectacle molt íntim de la companyia de Roberto Olivan que mostra el camí de tornada cap a la nostra essència a través de la dansa contemporània. L'actuació torna a Barcelona després de tres anys, on van guanyar el Premi Ciutat de Barcelona de Dansa 2013. "Ens fa molta il·lusió poder tornar a Barcelona amb aquesta peça, que ha crescut molt des que la vam estrenar aquí", assegura Matias Marre, un dels ballarins de la companyia. L'encarregat de la clausura de la programació del festival és l'aclamat 'Cube', de Kulbik, amb el que el grup va guanyar el programa televisiu 'Tú si que vales' el 2011. Es tracta d'una coreografia planejada al mil·límetre que té lloc dins un gran cub imaginari que es transforma en funció de les emocions que mostren els intèrprets.

'Vilafranca, un dinar de festa major' tanca la gira amb més d'11.000 espectadors


publicat per
1 abril de 2015

La tercera entrega de la trilogia de Jordi Casanovas sobre la identitat catalana és una coproducció entre els Teatres Amics, dels quals forma part l'Atrium de Viladecans

La gira d'hivern de ‘Vilafranca, un dinar de festa major' es va acabar dimarts passat al Teatre Fortuny de Reus, després de rebre 11.000 espectadors en el seu pas pels teatres associats als Teatres Amics. Després de la bona acollida, la tercera part de la trilogia de Jordi Casanovas sobre la identitat catalana, tornarà a la programació teatral a partir de la tardor amb una gira per tot Catalunya.

En la ruta que ara culmina, i després d'estrenar-se a Vilafranca del Penedès, l'obra ha passat pel Teatre Atlàntida de Vic, el Teatre Auditori de Granollers, el Teatre Auditori de Sant Cugat, l'Atrium de Viladecans, el Kursaal de Manresa i el Teatre Fortuny de Reus.

L'èxit de públic reafirma l'aposta per la gestió supramunicipal de les cinc sales del país que formen els Teatres Amics amb la seva primera producció de gran format.

El projecte de Jordi Casanovas és el primer exemple d'un model que pretén descentralitzar la producció d'espectacles, garantint-ne la visibilitat i circulació, i que aposta per la qualitat i la creació gràcies a l'esforç de cinc poblacions que compten amb bons equipaments, fidelització de públics i el compromís amb les arts escèniques.


'Vilafranca' és la tercera part de la trilogia sobre la identitat catalana que ha escrit i dirigit Jordi Casanovas. La trilogia es va iniciar amb ‘Una història catalana’, premi Butaca al Millor text el 2009, i ‘Pàtria’, Premi Ciutat de Barcelona 2012.

04 d’abril 2015

Al teatre de camí cap a casa



publicat per
31 de març de 2015
Natàlia Farré

Mercè Martínez canta asseguda a la falda d'un espectador a la Biblioteca del Principal. MARTÍ FRADERA

Posar dins del mateix sac el compositor Kurt Weill, la companyia de teatre La Cubana i el bibliòfil, a més d'advocat i economista, Joan Carandell no sembla, a priori, gaire factible. Convertir els dilluns i els dimarts en dies de teatre tampoc apunta a ser una tasca senzilla. I menys fàcil sembla encara -per més que les sèries americanes i els creadors de tendències s'hi entossudeixin- aconseguir arrelar el modern concepte afterwork entre els treballadors catalans, poc donats, segons assegura el tòpic, a la copa després de la jornada laboral. Però res d'això aconsegueix que s'arronsin Joan i Adrià Ferré i el seu Espectapes, un cicle de teatre lleuger maridat amb tapes que neix amb vocació de desestressar el personal entre la sortida de la feina i l'arribada a casa, i sorgeix amb la intenció d'omplir el buit que la cartellera viu a principis de setmana.

Weill, La Cubana i Carandell també tenen la seva quota de protagonisme en la història. El català va construir l'espai on dimarts passat sonaven, i avui tornaran a sonar, les composicions del nord-americà. I en la companyia teatral hi treballava Adrià Ferré quan de gira per Espanya amb Campanades de boda es va adonar que en els seus dies lliures, els dilluns i els dimarts, no podia disfrutar del que passava als escenaris de les localitats que visitava. Així va néixer la idea de programar teatre en dies atípics. El projecte d'unirlo amb tapes va sortir d'una altra percepció d'Adrià: «Quan vas al teatre mai saps a quina hora sopar. Si hi vas abans, sempre és amb presses; si ho deixes per després, t'arrisques a tenir un forat a l'estómac a meitat de la funció». De manera que servir un trio de tapes durant la representació és la fórmula ideal per no defallir. «Entre la jornada de feina i la tornada a casa, tapes i teatre. Un espectacle fàcil i divertit que no exigeix anar a dormir tard».

Majestuositat d'abans

La cita, setmanal i del febrer a l'abril, és a les 20.30 hores a la Biblioteca del Principal. I és aquí on entra Joan Ferré, perquè si l'Adrià, el seu fill, va tenir la idea, el Joan, el pare, tenia l'espai. Una magnífica sala aixecada al final d'un pati interior d'una de les cases més senyorials de l'Eixample. Una finca al tram de Provença que separa la rambla de Catalunya del passeig de Gràcia que un dia va ser la llar dels Carandell, després seu de la llibreria Happy Books i que des de fa 15 anys acull el restaurant Principal. Un local totalment reformat però que conserva de la majestuositat d'altres temps els finestrals que donen al carrer i la biblioteca que dóna al pati interior. És allà, al petit jardí, on Joan Carandell, prohom de Barcelona fins que la fallida de la Banca Tusquets el va arruïnar cap al 1952, va aixecar un petit pavelló per a les seves festes de societat. El mateix espai on després es van vendre alguns dels seus llibres (Carandell va aconseguir certa notorietat com a escriptor amb el pseudònim de Llorenç Sant Marc). I que ara acull la veu de Mercè Martínez.

L'actriu catalana va interpretar dimarts passat, i tornarà a fer-ho avui, Weill, Queen, Rocío Jurado i Ste­phen Sondheim acompanyada pel piano d'Andreu Gallén. Un repertori eclèctic perquè sorgeix del «plaer de cantar-lo» i que té el desamor com a denominador comú, encara que l'espectacle afegeix dosis d'humor a la tragèdia de no ser correspost. No en va la funció té aires de cabaret, l'espai també, encara que de cabaret petit, això sí, ja que l'aforament no sobrepassa les 50 ànimes. I és que la Biblioteca del Principal és l'últim teatre de butxaca a florir en un ecosistema de sales, el de Barcelona, amb tendència a les petites dimensions i a la proximitat amb l'espectador. Aquí hi ha, per exemple l'Almeria Teatre, Porta 4, Flyhard i Atrium. «Una mida molt còmoda per a l'artista i per al públic, i que predisposa a la interacció», apunta Martínez. Un intercanvi que continua després de la funció, quan assistents i intèrprets es barregen al pati d'aires burgesos que separa el restaurant del teatre.


La d'avui és l'última representació de Cantar al desamor que realitzen Martínez i Gallén. Els seguiran a l'escenari, durant el mes d'abril, Bernat Cot, Víctor Gómez i Oriol Burés amb el seu espectacle Modales, una peça que pretén explicar normes d'urbanitat d'una manera divertida.

Gràcia homenatja Albert Musons



publicat per
1 abril de 2015

El barri prepara l'adaptació teatral d''El rellotger de Gràcia' per rendir homenatge a l'emblemàtic conseller de Cultura de la vila

La Vila de Gràcia està preparant un homenatge a Albert Musons que es podrà veure els dies 10, 11 i 12 d'abril a la Sala Montseny del Col·legi Sant Josep. L'espectacle és una adaptació teatral, a càrrec d'Enric Sunyol, de la novel·la ‘El rellotger de Gràcia’, que va escriure Juan Lafarga fa quatre anys.

Una veu en 'off' del mateix Albert Musons que ressona al teatre sorprendrà el públic, que no sabrà si el que escolta és realment la veu de l'emblemàtic conseller de Cultura de Gràcia, que va ser vicepresident del districte i també romeu de Sant Medir, i que estava present en molts dels actes que es feien a la vila.

En l'obra hi participen més de 50 actors, figurants, grups de cultura popular i altres entitats de Gràcia. Entre els actors es podrà veure la mateixa regidora del districte, Maite Fandos, o el prepòsit de l'oratori de Sant Felip Neri, Ferran Colàs, que s'interpreta a si mateix.

Que hi surtin castellers, bastoners o la Revolta de les Quintes és un somni per al director, que sempre ha desitjat fer una obra col·laborativa. ‘El rellotger de Gràcia’ era el text idoni per aconseguir-ho. Segons diu Enric Sunyol: "És un espectacle a Gràcia, de Gràcia, fet per gent de Gràcia. Musons era Gràcia, era un home que va lluitar per Gràcia, que li encantava, formava part de moltes grups de cultura".


Entre altres sorpreses, el públic es trobarà amb una benvinguda musical que interpreta un grup del Centre Artesà Tradicionàrius i un element de l'escenografia, en què encara s'està treballant, que quedarà tapat al llarg de tota l'obra i no serà descobert fins al moment àlgid de l'espectacle.

03 d’abril 2015

S’acosta la 26º Fira de Teatre de Titelles de LLeida: 1, 2 i 3 de maig




publicat per
1 abril de  2015

23 companyies, 68 actuacions i més de 300 professionals és allò que ens espera a la 26a Fira de Teatre de Titelles de Lleida, que es celebrarà els dies 1, 2 i 3 de maig de 2015 i que aposta de nou per la internacionalització, amb 7 companyies estrangeres,  7 provinents de la resta de l’Estat espanyol i 9 catalanes. També l’Espai PRO, l’espai d’intercanvi professional, segueix endavant amb diverses activitats encarades al sector, amb un protagonisme a la formació professional. Completa el programa unes Jornades Tècniques amb una Master Class, un taller i una conferència.

Vet aquí, a continuació, els seus punts forts:

Mercat i Festa

La Fira de titelles segueix prioritzant els valors que la defineixen com a Fira professional i com a eina divulgativa i de participació ciutadana, tot apostant per la qualitat per damunt de la quantitat.

Fira Estratègica

Des del juliol del 2014, la Fira conjuntament amb la Generalitat de Catalunya i l’ajuntament de Lleida, inicien el camí per esdevenir una Fira estratègica l’any 2016.

Una programació diversa en públics i procedència

Al llarg dels tres dies de programació, Lleida gaudirà d’un ampli ventall d’espectacles que inclourà des de propostes tradicionals fins les més innovadores; espectacles de sala i de carrer; per a totes les franges d’edat, amb un total de 68 actuacions que es realitzaran en 26 espais, amb una assistència prevista de més de 35.000 espectadors.

L’1 de maig a les 22h, l’espectacle inaugural The Table, de la companyia britànica Blind Summit Theatre, donarà el tret de sortida a aquests tres dies del millor teatre de titelles, amb una producció que es representarà per primer cop a Catalunya.

De les 23 companyies participants, 9 són catalanes, 7 provinents de diverses autonomies espanyoles i 7 estrangeres.


Una Fira amb diverses estrenes

Estrenes de tota mena. Estrenes absolutes com l’espectacle Mrs. Brownie, de la companyia catalana Teatre Nu, i pel que fa les companyies de les terres de Lleida Efimer, Tombs Creatius Cia. d’arts de carrer i el Centre de Titelles de Lleida, arriben amb els muntatges Lo Carrofil, El viatge i En Patufet, respectivament. Algunes de les companyies estrangeres realitzaran per primer cop els seus espectacles a l’Estat espanyol, com és el cas dels francesos Collectif aïe aïe aïe, amb Ma biche et mon lapin, els canadencs Théâtre Qui Va Là amb La Fugue, Magali Chouinard amb La Femme blanche o la peruana Ines Pasic amb Desde el Azul. D’altra banda, espectacles com El cuento del viejo lobo, dels txecs Teatro Konmo, La extraordinaria historia de la vaca Margarita, dels andalusos Títeres Caracartón i Dans l’atelier de la companyia belga Tof Théâtre seran estrena a Catalunya.

Espectacles per als més menuts i per a nadons

La Fira de Titelles ha programat un espectacle especialment dirigit als nadons d’entre 6 mesos i 2 anys, anomenat Chíos. Poesía sensorial para bebés de Teatro da Semente.

A més, i com és habitual, la Fira comptarà amb propostes adreçades als infants d’entre 3 i 8 anys, com Giuseppe y Peppina de la companyia El Retablo o TXO titelles que ens presenta la història de CoTó, l’únic conill que no té les orelles dretes. També Periferia Teatro presentarà el seu espectacle Vuela Pluma que s’estrenarà a Catalunya en el marc de la 26a Fira de Titelles.

Espectacles per al públic familiar

Els espectacles familiars tenen, com sempre, un lloc destacat en aquesta 26a Fira. És el cas d’Astokillo Circus, la proposta de la companyia Panta Rhei Producciones, que ens farà reflexionar sobre l’egoisme i la cobdícia. La Maquiné amb La casa flotant, ens introduiran en una adaptació moderna del conegut mite de l’arca de Noé. Els lleidatans Companyia de Comediants La Baldufa ens acosta la història de Pinocchio, que podrem veure a la Sala 2 del Teatre de l’Escorxador. Teatre al detall ens oferiran L’Endrapasomnis, una onírica història que tracta sobre la por i el poder terapèutic que les històries i els contes poden tenir sobre aquesta. El Museu de Lleida obrirà les portes a Farrés Brothers i cia perquè ens facin gaudir amb el seu espectacle Tripula.

Espectacles per a joves

El públic juvenil podrà gaudir d’una àmplia oferta d’espectacles, com ara Dans l’atelier  una proposta dels belgues Tof Théâtre. Théâtre Qui Va Là ens oferirà La Fugue, un espectacle sobre l’esclat de la creació musical i de les bandes al carrer en l’avantguarda. Per la seva banda, a la Plaça Esteve Cuito, Tombs Creatius Cia. d’arts de carrer ofereix el seu espectacle El viatge. Teatre Nu estrenarà Mrs. Brownie, on veurem la humanitat d’algú que després de ser considerat un mite, afronta el final com qualsevol altra persona. A l’Espai Orfeó trobarem el Collectif aïe aïe aïe amb el seu espectacle Ma biche et mon lapin.

Espectacles per al públic adult

La Fira comptarà també amb espectacles especialment pensats per a un públic adult, com Ines Pasic que presentarà Desde el Azul, un espectacle que podrem trobar al Teatre Julieta Agustí. La companyia anglesa Blind Summit Theatre arriba amb The Table, un muntatge que té com a protagonista un titella bunraku (estil japonès) anomenat Moisés que ens mostra les seves últimes 12 hores de vida.

Els espectacles de carrer

En aquesta edició, la Fira continua acollint espectacles als espais oberts. La companyia Campi Qui Pugui Produccions ofereix a tota la família el seu Rats!, una proposta que tracta sobre el Flautista d’Hamelin, i unes divertides rates. També la companyia Markeliñe presentarà Andante, un espectacle que arriba de la mà de tres estranys personatges i el seu músic.  A la Plaça Sant Francesc trobarem el carrussel de la companyia targarina Efimer, que mostrarà per primera vegada dins la Fira.

La Fira professional: Espai PRO i 8es Jornades Tècniques

L’Espai PRO es presenta com un espai de trobada, reunió i negoci, exclusivament per als professionals que es desplacin a Lleida per a conèixer les noves propostes i aprofitar aquesta especial plataforma de mercat.

Entre les activitats professionals, destaquen les 8es Jornades Tècniques, que inclouen tres activitats de formació: d’una banda Ángel Calvente, de la reconegudíssima companyia El Espejo Negro, oferirà una Master Class de 8 hores, que du per títol La marioneta, el actor total, dirigida a actors i estudiants de teatre. D’altra banda, es durà a terme un Taller COFAE sobre tècniques de posicionament digital per a companyies d’arts escèniques, a càrrec de Pepe Zapata. Daniel Gabarró impartirà la conferència Crisi? Una resposta pràctica i innovadora, oferint respostes a les preguntes que ens planteja l’actual crisi econòmica.

Altres activitats per als professionals del sector són els aperitius on fer nous contactes, les presentacions de projectes o l’espai on es podran visualitzar els vídeos dels prop de 300 espectacles presentats a la selecció de la 26a Fira de Titelles.

La Fira coprodueix, per primer cop, un espectacle

La Fira de Teatre de Titelles de Lleida engega enguany un nou projecte: la coproducció d’espectacles de titelles, d’objectes o de teatre visual. En aquesta 26a edició, s’estrenarà l’espectacle El viatge, de la companyia Tombs Creatius Cia. d’arts de carrer. La Fira pretén, amb aquest projecte, ajudar i acompanyar la creació de noves produccions. Una aposta pels espectacles de qualitat, que comptaran amb el segell de la Fira de Titelles i que seran estrenats dins la seva programació.

Premi Drac d’Or Julieta Agustí

L’organització de la Fira ha decidit en aquesta 26a edició que el Premi al millor espectacle de la Fira dugui, des d’aquesta edició, el nom de la seva impulsora, Julieta Agustí, com a reconeixement i agraïment a la seva tasca a la ciutat i al sector de les arts escèniques i, més concretament, a l’art del titella. Així doncs, el Premi Drac d’Or al millor espectacle de la Fira serà, a partir d’enguany, el Premi Drac d’Or Julieta Agustí.

Activitats paral·leles

A més de la programació general i les activitats per als professionals, la 26a Fira de Teatre de Titelles de Lleida organitza diferents activitats paral·leles, com ara la 15a Fira del Llibre de les Arts Escèniques, que se celebrarà a la Plaça de l’Hort de Sta. Teresa, la 12a Fira d’Artesans de Titelles i la 2a Fira d’Artesans Familiars, present a la Plaça de la Catedral. L’exposició Ampolles animades portarà als aparadors de les botigues de l’Eix Comercial i de la Zona Alta els titelles fets pels escolars de la ciutat. La Seu Vella també s’adscriurà al marc de les activitats paral·leles, acollint un espectacle, amb taller i visita al monument més emblemàtic de la ciutat. Les actuacions de titelles arribaran també a la Zona Alta, el dissabte 25 d’abril amb l’espectacle El mêtre, de la companyia JAM, i també a la resta del territori lleidatà amb En Patufet, del Centre de Titelles de Lleida. A més, el públic de la Fira també podrà gaudir de l’exposició de Jordi Santanach al Cafè del Teatre de l’Escorxador.  A la Plaça Esteve Cuito hi haurà la Terrasseta de l’Escorxador, un espai on fer el vermut, dinar o sopar durant els dies de la Fira, amb un espai de pícnic per totes aquelles de famílies que vulguin fer una pausa entre espectacles. Durant els dies de la Fira, tots els espectadors podran participar en un concurs fotogràfic digital, i podran visualitzar els vídeos dels espectacles presentats a les darreres edicions de la Fira a la Biblioteca Pública. També en aquest espai es mostraran curtmetratges d’animació, en col·laboració amb l’Animac.

Les novetats d’enguany consisteixen en la incorporació de diversos espais com el Teatre de la Llotja, el Museu de Lleida, el Mercat del Pla, l’Espai Orfeó i el Bar Gilda.

La Fira de Titelles, més solidària i accessible

Les persones que vulguin accedir als espectacles que es realitzaran al Pati de l’IEI, hauran de dur una bossa amb aliments de llarga durada, bescanviable per una entrada, que es destinarà al Banc d’Aliments. També s’ha establert, per tercer any, una col·laboració amb el Banc de Sang. Totes les persones que donin sang durant el mes d’abril, rebran un val de descompte del 15% en la compra d’una entrada de la Fira de Titelles. El bus del Banc de Sang serà a l’Avinguda de Blondel el dia 2 de maig.

Gràcies a l’Associació Deixa’ns signar, podrem gaudir de l’espectacle En Patufet del Centre de Titelles de Lleida traduït a la llengua de signes catalana.

Enguany, també s’ha establert una col·laboració amb la Fundació Esclerosi Múltiple. L’import de l’entrada a Lo Carrofil de la companyia Efimer, es destinarà íntegrament a aquesta fundació dedicada a la recerca sobre aquesta malaltia.

Finalment, la Fira de Titelles farà una visita a la planta de pediatria de l’Hospital Arnau de Vilanova, perquè els infants que hi estan ingressats puguin gaudir també dels titelles.

Club Mecenes

La Fira de Titelles en tant que aplec d’il·lusions i voluntats segueix amb el seu Club Mecenes, obrint les seves portes a la col·laboració d’entitats i al suport empresarial a la Fira. Aquest Club acull diversos graus de mecenatge i d’implicació anual a la Fira.

El Centre de Titelles de Lleida


Creat el 1986 per Joan-Andreu Vallvé i Julieta Agustí, i dirigit actualment per Elisabet Vallvé i Oriol Ferre, és, des d’un inici, un ens cultural dedicat a la creació, programació, documentació i divulgació de l’art dels titelles. Produeix i coprodueix espectacles, organitza anualment la Fira de Teatre de Titelles de Lleida, de caràcter internacional, la Fira del Llibre de les Arts Escèniques, el cicle de teatre de titelles familiar Joc al Ninot, les campanyes escolars i desplega un conjunt de tasques diverses com cursos i activitats pedagògiques, exposicions i edicions de llibres. Al llarg d’aquests anys, el Centre s’ha fet present en festivals i esdeveniments artístics, nacionals i internacionals.

02 d’abril 2015

L'abril serà un mes de musicals al Teatre Gaudí



publicat per
28 de març de 2015

El Teatre Gaudí dedica quest mes d'abril exclusivament als musicals amb dues propostes que faran les delícies dels fans del gènere però també d'aquells que busquen històries que remouen l'espectador. Un és l'estrena de l'última peça de Pablo Ley, El viatge d'Orfeu amb un desplegament de veus extraordinàries. Seguirà la recuperació d'un èxit de públic de la passada temporada, Mares i filles que ens farà gaudir de tres artistes meravelloses: Nina, Mariona Castillo i Clara Peya

EL VIATGE D'ORFEU. Del 2 al 19 d'abril
De dimecres a dissabte a les 20h i diumenges a les 18h
El viatge d'Orfeu és un altre espectacle escrit per Pablo Ley i dirigit per Josep Galindo, que compta amb un equip de 9 veus extraordinàreis i 5 músics en directe. Un muntatge preciosista en la posada en escena que ens proposa un viatge especial. Un viatge poètic fet de paraules, música i acció. Un recorregut cap a l'interior de cada un de nosaltres en la recerca de la felicitat. El viatge és individual i intransferible, cadascú s'enfonsarà en el seu propi món.

MARES I FILLES. A partir el 10 d'abril
De dijous a dissabte a les 22h i diumenges a les 20h
Després d'esgotar entrades al Maldà, retorna aquest musical sobre les relacions entre mares i filles. Una feliç coincidència que 9 anys després de fer de mare i filla a Mamma Mia! aquestes dues actrius es retrobin per acostar al públic aquesta història universal. Tant la crítica com els espectadors van sortir entusiasmats i és per aquest motiu que recuperem aquest musical.

Mares i filles presenta dues dones amb un vincle estret i indissoluble, una mare i una filla, que necessiten separar-se per continuar endavant amb la seva pròpia vida. El conflicte, com sempre, esclata quan cap de les dues vol renunciar al que té.

La Federación de Teatro Aficionado de Castilla-La Mancha se muestra muy satisfecha con los éxitos cosechados en la Gala de los Premios Nacionales de Teatro Amateur 2014



publicat per
29 de març de 2015

Dos premios se han traído para la región los grupos de teatro Carpe Diem de Tomelloso y Vaya Cirio de Manzanares, ambos pertenecientes a la Federación de Teatro Aficionado de Castilla-La Mancha (FETEACLM), entregados en la Gran Gala de los Premios Nacionales de Teatro Amateur 2014, que tuvo lugar el pasado 28 de marzo en la Sala Berlanga de Madrid, y en la que colaboró la SGAE.

Con un total de nueve nominaciones partían los dos grupos castellano-manchegos, cinco el de Tomelloso: mejor dirección, mejor protagonista masculino, mejor secundaria femenino, mejor cartel y mejor fotografía, la mayoría de ellos por su espectáculo ‘El Amor de Don Perlimplin y Belisa en su jardín’, dirigido por Montse Cobo; y con cuatro el grupo manzanareño: mejor espectáculo, autor, mejor actor, mejor actriz de reparto y mejor autor, por la puesta en escena de ‘Vulnus’.

Los primeros en llevarse la alegre sorpresa fueron los representantes de Carpe Diem al escuchar el nombre de Mercedes González como ganadora del mejor secundario femenino; haciendo lo propio los de Vaya Cirio al llevarse uno de los más importantes, el de mejor protagonista masculino, que en esta edición fue para Cándido Sevilla, un veterano actor del movimiento amateur, que ve reconocidos sus más de 45 años de entrega al fomento y difusión del teatro con este merecido premio, un premio que compartió con su familia, “la gran familia del teatro amateur”.

La gala, organizada por la Compañía de Teatro “Melpómene” de Madrid, que ostenta la Secretaría General de la Confederación Nacional Escenamateur, contó con numeroso público, además de los representantes de los grupos nominados, compañías asociadas, federaciones regionales y miembros de la SGAE.

La Presidenta de la FETEACLM, María Eugenia Moya, que en la actualidad representa al resto de federaciones autónomas en la Confederación Nacional, no pudo reprimir su sorpresa y satisfacción al comprobar que nuevamente grupos de la federación de Castilla-La Mancha vuelven a recoger “el fruto del trabajo bien hecho”, dejando “patente que el teatro amateur de la región ofrece gran calidad, a pesar de la escasa ayuda, por no decir nula, que se nos presta desde el Gobierno regional”, afirmó la presidenta, que una vez más volvió a manifestar el agravio comparativo que sufren los grupos castellano-manchegos con respecto a los de cualquier otra comunidad de España: “en nuestra Región no existe ningún tipo de respaldo institucional desde el Gobierno de la Sra. Cospedal –aseveró Moya- desde la FETEACLM seguiremos apostando por poner en valor el teatro amateur manchego y exigiendo la responsabilidad que tiene la administración regional para con su patrimonio y sus gentes”.

Durante el fin de semana también tuvo lugar la Asamblea Nacional de Escenamateur en la que se aprobaron los nuevos Sellos de Calidad Escenamateur para festivales, muestras y certámenes, recayendo dos de ellos en dos de Castilla-La Mancha: en el Certamen de Teatro Amateur de Almansa (Albacete) y en el Certamen Regional “Francisco Nieva” de San Clemente (Cuenca).


Los premios cosechados en esta edición, así como los dos nuevos sellos de calidad para festivales de la región ponen de manifiesto, según María Eugenia Moya, que el teatro en Castilla-La Mancha sobrevive gracias a los aficionados, “que logran acercarlo a sus vecinos a través del amor que siente por este arte, soportando en solitario ésta labor, que en todos los casos sólo cuenta con el apoyo de sus ayuntamientos”.

01 d’abril 2015

Poc agraciada



publicat per
31 de març de 2015
Comas soler

El Monumental ha acollit la tragèdia de ‘Fedra’ el Dia Mundial del Teatre

Divendres passat, 27 de març, s’esqueia el Dia Mundial del Teatre i, entre els diversos actes que es feien a la ciutat per celebrar-ho, al Monumental hi havia la cita amb ‘Fedra’, de Jean Racine (1639-1699), una de les tragèdies més assenyalades del classicisme francès.

Estrenada a mitjan gener al Teatre Romea, es tracta d’una versió que ha traduït i dirigit Sergi Belbel i que compta amb un repartiment de luxe. Emma Vilarasau hi fa el paper principal i l’acompanyen Jordi Banacolocha, Queralt Casasayas, Gemma Martínez, Xavier Ripoll, Mercè Sampietro i Lluís Soler.

Argument reiterat
Quan l’any 1677 Racine estrena la seva ‘Fedra’ per satisfer els gustos de la societat cortesana del París de Lluís XIV –l’anomenat Rei Sol–  manlleva un tema mític de l’antiguitat grecollatina. Des d’Eurípides, que al segle V abans de Crist ja va recollir-la en dues obres, la història tràgica de  la protagonista ha estat abordada teatralment per autors de moltes èpoques i de tendències estètiques diverses: Sòfocles, Ovidi, Sèneca, D’Annunzio, Unamuno, Villalonga i Espriu, entre d’altres. A tots, la trama bàsica es repeteix.

Fedra és l’esposa de Teseu, el rei d’Atenes,  i es consum d’amor pel seu fillastre Hipòlit, nascut d’un altre matrimoni anterior de Teseu amb Antíope, la reina de les amazones. En absència del marit, a qui suposa mort, confessa a Hipòlit la seva passió il·lícita i aquest la refusa perquè està enamorat de la noble i menystinguda Arícia, membre d’un clan rival. Quan inesperadament el rei retorna amb vida, la dida Enone calumnia Hipòlit acusant-lo de la falta imperdonable comesa per Fedra. Teseu s’empassa la mentida i conjura el déu Neptú perquè es revengi del seu fill, una represàlia que acabarà amb la vida d’Hipòlit i, de retruc, amb la Fedra i la d’Enone.

Assonàncies
Per la vàlua del director i dels intèrprets, del muntatge de Sergi Belbel se’n podia esperar un resultat més convincent del que es va veure al Monumental. En aquesta decepció hi deuen haver jugat múltiples factors. Alguns, vinculats amb les exigències no massa ben resoltes d’una posada en escena que peca d’excés formal, d’altres amb l’enfarfec de la dicció d’un text en vers que els intèrprets no despatxen prou bé; i potser també d’altres amb les dificultats que per a l’espectador pot tenir la recepció d’un gènere dramàtic que no s’adiu gaire amb les convencions del teatre que ara sovinteja.


Encara més enllà d’aquestes inconveniències, l’obstacle major el constitueix la traducció que Belbel ha fet del material líric de Racine. És un exercici acadèmic de mèrit, segurament, però que no rutlla a l’escenari. Tanmateix, adaptar al català els versos racinians suposa ben bé una quimera. Perquè és per l’excel·lència del domini poètic del llenguatge que l’autor francès va demostrar a ‘Fedra’ que l’obra ha estat considerada com un punt àlgid de la dramatúrgia clàssica. Amb un registre auster, lleuger i elegant, els seus 1.654 versos alexandrins de rima consonant apariada constitueixen una creació verbal inigualada. La llàstima és que gran part d’aquesta vàlua es perd en la transposició assonàntica de la versió de Belbel. I, com que la prosòdia grinyola, actors i actrius rellisquen cap a una declamació esbravada, plena de crits i fàtua. Pel que fa a l’escenografia, que amb clau simbòlica presenta un gran sol que s’eclipsa sobre un espai erm de sorra i pedregar, s’ha de dir que té un impacte estètic apreciable. La pega és que destorba les evolucions dels personatges fins a extrems il·lògics. El vestuari tampoc no els resulta massa afavoridor. D’uniformitat casernària els homes, de “soirée” les dues pretendents d’Hipòlit i d’estil ètnic les serventes. Tot plegat, un espectacle coix i una ‘Fedra’ poc agraciada.   

Un Trapezi més festiu



publicat per
29 de març de 2015
Imma Fernández

Reus celebrarà del 7 al 10 de maig la 19a edició del festival amb la presència d'un total de 42 companyies La cita pretén recuperar l'esperit popular amb més activitats itinerants

Aparador de les disciplines circenses contemporànies, Trapezi, la Fira del Circ de Catalunya que acull la ciutat de Reus, celebrarà la 19a edició del 7 al 10 de maig amb la presència de 42 companyies: 28 de catalanes, 5 d'internacionals i 9 de la resta d'Espanya (amb especial atenció a Andalusia). Aquest any el cartell serà molt colorista per competir amb l'allau de cartells de la propaganda electoral

Sota la direcció artística de Jordi Gaspar, la cita pretén aquest any recuperar l'esperit festiu i popular a la capital del Baix Camp amb més activitats itinerants i escolars que estimulin la participació local. També, amb més presència de projectes d'altres autonomies, es pretén estrènyer els vincles amb el mercat espanyol. I l'aposta per la creativitat catalana, que ocupa dos terços del programa, continua. En total seran 70 funcions distribuïdes en 14 espais. La programació compta amb una varietat d'estils i de formats (de carrer i sala) destinats a totes les edats.

Entre les perles del programa destaca la parella belga Bert & Fred, experts del trapezi washington del qual va ser precursora Pinito del Oro; Le poivre rose, un teatral número de contorsions i acrobàcia amb música de la txeca Iva Bittova, i el també belga Alexis Rouvre, un virtuós de la manipulació de cordes. Tauromaquia, de l'original companyia Animal Religion; Esquerdes, d'Hotel Iocandi; i The melting pot pourri, una selecció dels hits de Los Excéntricos, seran algunes de les propostes catalanes.

Amb un pressupost de 378.000 euros (al qual la Generalitat de Catalunya i l'ajuntament de Reus contribueixen amb 170.000 euros cadascun), el festival espera uns 100.000 espectadors. Com a novetat aquest any hi haurà un espai de trobada de programadors i artistes, denominat La pista.

Reconegut amb el Premio Nacional de Circo el 2012, Trapezi, va recordar l'alcalde Reus, Carles Pellicer, va ser el primer festival de circ contemporani que es va posar en marxa a Espanya. Una disciplina que, en les seves paraules, s'ha guanyat a pols «un lloc entre les arts escèniques» i que ha mudat la pell, tal com va recordar el conseller de Cultura, Ferran Mascarell. «És un gènere amb un potencial extraordinari que ha modernitzat les seves pautes estètiques», va subratllar. I va ratificar el seu auge amb números: «El circ va incrementar l'any passat un 55% les contractacions respecte al 2013 i paral·lelament van créixer un 26% les aportacions econòmiques».



Mascarell va informar que l'any que ve hi haurà estudis reglats de formació professional vinculats al circ que permetran accedir als estudis universitaris que ja s'imparteixen en altres països d'Europa com ara la Gran Bretanya i França. Una titulació a la qual aspira el sector per deixar de ser la ventafocs d'unes arts escèniques que tendeixen cada vegada més a la fusió de gèneres.

Ulldecona porta escenes de la Passió a Vinaròs



publicat per
28 de març de 2015
per Pere Quer

Cartell de les representacions 2015 de la Passió d’Ulldecona a Vinaròs
La Passió d’Ulldecona prepara per al proper dissabte 4 d’abril la representació d’algunes escenes del seu espectacle a Vinaròs.
L’acció s’enquadrarà en el marc de la Setmana Santa de Vinaròs i es farà amb col·laboració amb entitats d’aquella ciutat. La representació es farà al Santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia.
Per a més informació podeu visitar el lloc web de la Passió d’Ulldecona

http://www.passioulldecona.org