Aforaments al 100%

 

 

Els teatres del país necessiten passar del 70% de l’aforament al 100%, amb el públic assegut amb mascareta i amb passi sanitari i tot el que calgui. Si no, tornarem a ser allà on érem, amb un sector cada cop més pobre i la sensació que hem perdut un any. Sense ajudes directes, de nou, es podrà fer ben poca cosa per aixecar el vol.
 
Al primer espectacle que vaig assistir del Festival d’Avinyó d’aquest estiu vaig quedar en xoc. Platees plenes, espectadors amuntegats… Com abans. Per accedir-hi, però, el públic havia de passar un triple control: l’entrada, el passaport Covid i el Vigipirate, el rigorós pla antiterrorista francès per mor del qual, si portes aigua, et fan beure un glopet, no fos cas que el líquid fos explosiu.
 
Hem de tenir en compte que el Festival d’Avinyó utilitza molts espais on, durant l’hivern, no s’hi fa teatre. I, per tant, el públic s’asseu en grades, que sovint són tan estretes que toques les espatlles dels veïns. La sensació de perill imminent, de poder-te contagiar en qualsevol moment, eren elevades. Molt. Però no va passar res. Mentre a Catalunya estàvem per sobre dels 1.000 casos per cada 100.000 habitants, a la Provença estaven de color verd, en una situació com la que vivim ara al país. Això vol dir que les mesures de seguretat adoptades pel certamen francès van funcionar? Potser sí.
 
Des de primers de juny, a França s’ha implantat el passi sanitari arreu. I Avinyó va ser un extraordinari banc de proves, molt més seriós i menys matusser del que van representar a casa nostra els festivals de música que van convertir-se en megabrots. Al teatre, el públic està assegut i és més obedient i és fàcil cridar l’atenció l’espectador despistat que s’abaixa la mascareta.
 
Aquí, tanmateix, la temporada comença així com va acabar el Grec, amb el 70% d’aforament permès. Durant el festival d’estiu de Barcelona, amb la incidència disparada a la ciutat, es van cancel·lar funcions i es van tancar sales per culpa de la Covid, però sempre per culpa dels equips artístics, mai perquè hi hagués hagut un brot a la platea durant una funció. Després de l’experiència d’Avinyó i l’any que portem amb les sales obertes, a diferència del que ha passat a Europa, per què no es permet als teatres aspirar a omplir les sales?
 
Les sales de proximitat ho van demanar al juliol. I Temporada Alta ho ha reclamat de cara a l’octubre. És de suposar que la conselleria de Cultura ha fet la seva feina i ho ha fet saber al Procicat, que és qui té la darrera paraula. Per ara, ningú no ha dit res. Silenci.
 
Amb els teatres al 50%, Cultura va repartir ajudes entre els privats per compensar la mesura: un 16% de la taquilla per funció. Considerava que si un teatre podia facturar el 66% de la platea, ja no perdia diners. Els públics van quedar fora i se suposa que les administracions eixugaran els dèficits generats. Se suposa…
 
Amb el 70%, el cop de mà institucional va desaparèixer. Érem al juny, poc abans de l’inici del Grec, i ningú no es va queixar. Ara és diferent. Ara hi ha el 70% de la població vacunada i hem viscut el Festival d’Avinyó al 100%. Aleshores, per què no s’estableix d’una vegada per totes el passi sanitari i deixen que els teatres s’omplin al màxim?
 
D’aquí a un mes començarà Temporada Alta i no sé si el festival gironí es pot permetre el luxe de no poder inaugurar amb el 100%, sobretot si tenim en compte que en, circumstàncies normals, registra ocupacions superiors al 90%, cosa que li permet quadrar la caixa i, sobretot, oferir una programació de primera. L’any passat ja van anar justets: la partida de taquillatge en l’apartat d’ingressos va passar del 23,8% de 2019 al 6,9%, i no van perdre diners perquè les institucions i els mecenes van seguir apostant pel certamen tot i la reducció dràstica d’espectacles.
 
Per a aquesta tardor, Temporada Alta, així com la resta de festivals i teatres del país, han dissenyat una programació com la que haurien dibuixat el 2019, però no podran omplir. A França, sí, gràcies al passaport Covid, el mateix que et demanen per entrar a Balears, per exemple, cosa que no ha suposat cap daltabaix per al turisme ni per als residents, ni cap manifestació massiva de protesta. Per què, doncs, repeteixo, no s’implanta la mateixa mesura per accedir a les sales? No ho pot decidir la Generalitat, això, ella soleta, per salvaguardar aquesta cultura nostra que tant diu estimar i valorar, però que, a l’hora de la veritat, se la mira de reüll, com si fos una pedra a la sabata?
 
Els aforaments reduïts, l’únic que fan és elititzar la cultura, perquè, al final, els que aconsegueixen entrades són els més connectats, els més branchés, els que estan al cas de tot. La majoria de la gent, els que no es poden permetre gastar una hora fent F5 a l’ordinador, es queda fora. I ja sabem que haurem de conviure amb la Covid-19 una bona temporada. Durant aquest període, no hauríem de deixar que els ciutadans considerin que anar al teatre és impossible, que mai no hi ha entrades per als espectacles que tothom vol veure.
 
Amb el que va passar als festivals de música del juny el lema ‘La cultura és segura’ ha quedat obsolet. No se’l creu ningú. Quan entres en una sala on hi ha 50, 200 o 800 alens, corres perill. Ara i abans. Ara, els espectadors que estosseguen marxen, avergonyits. Abans, patíem concerts de refredats de manera abnegada. Ara hi ha una consciència de la salut que no existia. I si et demanen un certificat que digui que has fet tot el possible per no emmalaltir o que ja has passat el virus, ningú no aixecarà la veu. Ans al contrari, tothom se sentirà més segur.
 
Així que, Govern, conselleria i Procicat, fixin protocols clars, implantin el passi sanitari i deixin que la gent faci la seva feina i que el públic, al complet, en gaudeixi. Si no volen fer-ho, expliquin, almenys, per què.
 
+ info – publicat per
Andreu Gomila
tempsarts.cat

Activitats de les Festes de la Mercè en les que participarem des de l'Esbart Català de Dansaires.

 

Us enviem les activitats de les Festes de la Mercè en les que participarem des de l'Esbart Català de Dansaires.

http://www.esbartcatala.org/ca

‘Fama’ completa la pluja de musicals a la cartellera d’aquesta tardor

 

Produïda per Jorge Arqué i amb la direcció artística de Coco Comín, l'obra inspirada en una escola d'arts escèniques de Nova York torna a Teatre Apolo el 19 d'octubre, amb un pressupost d'1,2 milions d'euros i un elenc de 27 ballarins
Pluja de musicals a la cartellera d’aquesta tardor. Els astres s’han alineat per fer pujar als escenaris barcelonins quatre espectacles de bandera que han generat molta expectació i que ja estan venent entrades a molt bon ritme. Àngel Llàcer i Manu Guix desafien la climatologia amb la posada en marxa de Cantando bajo la lluvia, que s’estrena el 15 de setembre al Tívoli; el Teatre Victòria es rendeix al somni d’un jove ballarí amb Billy Elliot a partir del 9 d’octubre; aquest mateix dia, arrenca al Teatre Poliorama la comèdia musical T’estimo si he begut, escrita per Empar Moliner; i Coco Comín és la directora artística de Fama. El Musical, que arriba al Teatre Apolo el 19 d’octubre.
 
Barcelona torna a apostar pels musicals, un gènere que va viure una etapa d’esplendor fa uns anys a la capital catalana, quan fins i tot es va inaugurar el Barcelona Teatre Musical en l’antic Palau dels Esports, al carrer Guàrdia Urbana. Jorge Arqué és un dels productors de Fama i també gestiona el Teatre Apolo de Barcelona des de fa un any. “Són temps d’incertesa, però esperem que a mitjans d’octubre s’ampliï l’aforament dels teatres a un vuitanta per cent d’ocupació”, confia Arqué, que posa en marxa, al costat de tres productors més, una maquinària d’un milió dos-cents mil euros per fer possible aquest espectacle.
 
“Hem estat molt curosos amb la inversió, som quatre inversors que gestionem fons propis. Jo també vaig ser productor de Fama el 2004, amb un total 11.175 funcions gràcies a una gira molt àmplia per Espanya que va durar fins a 2009. En aquell espectacle, Coco Comín era coreògrafa i codirectora artística. Va ser un èxit total”. La sintonia entre Coco Comín i Arqué és palpable en la presentació davant la premsa. Coco comenta que no és normal que un productor es passi vuit hores al dia amb l’equip artístic i Arqué replica que es passa moltes hores amb ells perquè s’emociona amb els assajos i creu que la producció ha de formar part de l’equip: “Tenim una matèria primera fantàstica. Hi ha vint-i-set artistes a l’escenari, però en total hi estem implicades noranta persones”, comenta.
 
Arqué és músic i productor de televisió. “Fama explica la història d’una escola d’arts escèniques de Nova York i encara que està ambientada en els anys vuitanta crec que és un muntatge atemporal i universal que ha convidat a molts joves a somiar amb la fama”. Com a productor ha de pensar en el públic al qual es vol dirigir. “És per a totes les edats, però la gent gran encara té por d’anar als teatres perquè són espais tancats i encara segueix la pandèmia …”, apunta.
 
Els queda una setmana d’assajos al Teatre Apolo, les prèvies comencen el 8 d’octubre i l’estrena oficial serà el 19 d’octubre. “L’espectacle és en castellà perquè després anem a Madrid, al Teatre Albéniz, situat darrere de la Puerta del Sol”, avança.
 
Mig segle de vida de l’escola Coco Comín
Per Coco Comín, Fama és el musical dels musicals, al costat de West Side Story i Grease. “Al llarg de segle XXI s’ha creat un tsunami de produccions de musicals, però tinc clar que Fama és una de les obres principals”. La coreògrafa també sap que els productors inverteixen per vocació, perquè és molt difícil guanyar diners amb aquest format.
 
La prestigiosa acadèmia de Coco Comín compleix mig segle de vida i ho fa amb la mateixa energia amb la qual va arrencar. La seva faceta docent permet que empatitzi al cent per cent amb aquest musical. “La fama costa i aquí és on començareu a pagar. Amb suor”. Aquesta és la frase que repetia a la sèrie la senyoreta Lidya Grant. “L’espectador gaudirà tornant a ser estudiant —afegeix Comín—. La música és en directe, però hi ha una part gravada, la part dels metalls. I la banda sonora es registrarà en els estudis de Madrid de Teddy Bautista”, explica.
 
Mil sol·licituds
Tots els muntatges comencen amb la convocatòria d’un càsting. “Vam rebre mil sol·licituds — aplaudeix Comín —. Ara ja tenim un equip format per artistes molt especials i molt humils, entre els quals hi ha setze catalans i la resta de Còrdova, Múrcia, València, Argentina, Itàlia, Filipines i Cuba. El primer que es busca és talent”.
 
La directora artística no es cansa de donar informació sobre aquest gran projecte: “M’han demanat que duri dues hores perquè per les mesures Covid no es poden fer descansos en la funció. Hi ha pop, rock, gòspel, rap i la cançó Fama està dins del gènere disco. L’artista més jove de tot el repartiment és Diane Jacob, de nacionalitat filipina, que dona vida a Serena Katz i té vint anys”. Finalment, presenta a Betty Akna, la senyoreta Sherman en escena, que fa el mateix paper que Comín a la seva acadèmia.
 
+ info – publicat per
María Güell Ampuero
thenewbarcelonapost.com

Els Pastorets celebren 40 anys com a Patrimoni Cultural de la Ciutat

 

Aquest 16 de setembre es compleixen quatre dècades del protocol signat per l'Ajuntament i Sala Cabanyes, que va suposar un punt d'inflexió per als Pastorets

Aquest dijous, dia 16 de setembre, s'han complert 40 anys de la designació dels Pastorets de Mataró com a Patrimoni Cultural de la Ciutat. Va ser un dia com avui de 1981 que l'Ajuntament de Mataró i la Sala Cabanyes signaven el protocol que ho oficialitzava. Des de Sala Cabanyes recorden aquests fets que es remunten a fa quatre dècades, i que van suposar un punt d'inflexió per a l'espectacle teatral emblemàtic del Nadal mataroní.

L’alcalde de Mataró, Joan Majó; el regidor d’Ensenyament i Cultura, Antoni Sagarra; el president del Centre Catòlic, Josep Cabré; i el president de la Sala Cabanyes, Joan Abril, van signar el document que oficialitzava l’acord que el ple de l’Ajuntament havia aprovat per unanimitat el 22 de juliol. Tots quatre grups amb representació en aquell moment al consistori (PSC, PSUC, CiU i CC-UCD) van votar a favor d’un text que reconeixia la singularitat de l’espectacle, el rigor en l’execució, els seus valors culturals i tradicionals i la perseverança de diverses generacions de mataronins per mantenir-lo viu.

El protocol que declarava Els Pastorets de Mataró com a Patrimoni Cultural de la Ciutat va ser fruit d’un acord entre l’Ajuntament i la Sala Cabanyes, aleshores denominada encara “Sala Cabañes”. El consistori es comprometia a patrocinar l’espectacle i l’entitat, a fer-ne un total de deu representacions anuals per garantir la continuïtat d’un muntatge d’un “prestigi extraordinari no només a Mataró, sinó inclús a tot Catalunya”, segons assenyalava el text. L’aleshores cap del Servei de Teatre del Departament de Cultura de la Generalitat, Xavier Fàbregas, va felicitar l’Ajuntament de Mataró per la decisió. “Estic segur que, amb aquesta mesura, es garanteix la continuïtat i la dignitat d’un espectacle que s’inspira en una profunda arrel popular i que diverses generacions d’actors han mantingut durant anys amb un esforç lloable”, va escriure.

 

Punt d’inflexió en l’espectacle

En el moment en què es va aprovar la declaració dels Pastorets de Mataró com a Patrimoni Cultural de la Ciutat, la continuïtat de l’espectacle no estava garantida, ni molt menys. “Si no es duu a terme una revitalització mitjançant un suport econòmic, és molt possible que en el futur sigui problemàtica la continuïtat de les tradicionals representacions”, alertava l’entitat abans de la decisió del ple municipal.

 

Amb el reconeixement, es van fer canvis en alguns aspectes de l’espectacle, acompanyat d’un compromís de més exigència en tots els sentits. Entre altres, es va fer una revisió i correcció del text de Ramon Pàmies i es va incorporar l’escena de l’edicte d’empadronament, llegit per un centurió romà al quadre de Cercant Posada. Aquell any el cartell es va encarregar al prestigiós artista mataroní Manuel Cuyàs i Duran. I, aprofitant l’embranzida, es van renovar diversos decorats de l’espectacle, un encàrrec que es va fer a l’escenògraf Isidor Bea.

 

+ info – publicat per

capgros.com

Condeduque arranca la temporada 2021-2022 con más de cien propuestas artísticas de gran presencia internacional

 

El Centro de Cultura Contemporánea Condeduque inauguró nueva temporada ayer, anunciando más de cien propuestas artísticas de todas las disciplinas. Coincidiendo con el arranque de  temporada, la Agrupación Señor Serrano ha preparado un vídeo muy especial.
Podrás verlo pinchando aquí.
youtube.com

Roger Mas encapçala la temporada de tardor de La Sala d'Argentona

 

En l'àmbit teatral destaquen les noves propostes de La Calòrica i de Jordi Casanovas, entre d'altres
El proper 9 d'octubre arrencarà la temporada de tardor de La Sala d'Argentona, amb espectacles escènics i musicals d'alt nivell. Propostes com la del cantautor solsonenc Roger Mas destaquen en la programació d'enguany, que també inclou preestrenes i grans noms en l'àmbit teatral.
 
El 9 d'octubre la companyia La Calorica, una de les més importants i premiades en l'àmbit català del moment, presentarà una nova versió de l'obra 'Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I', El 15 d'octubre serà el torn de la nova proposta de Jordi CAsanovas, 'Alguns dies d'ahir', amb actrius com Míriam Iscla. I el dia 23 arribarà 'Les irresponsables', amb Marta Marco i Nora Navas encapçalant el repartiment.
 
L'oferta musical arriba liderada per Roger Mas, que el 29 d'octubre presentarà el seu nou disc 'Totes les flors'. Els herois locals Ebri Knight portaran a La Sala el seu folk rock ple d'energia, presentant el disc 'Carrer' el 12 de novembre.
 
La companyia Leandre Clown, que ha preparat el seu esepctacle a La Sala, l'estrenarà el 7 de novembre. Porta per títol 'N'importe quoi' i promet una nova mescla d'humor i tendresa marca de la casa.
 
Les entrades i abonaments per als espectacles de la Temporada 2021 es podran adquirir de manera anticipada a partir del dilluns 27 de setembre, des de les 9 del matí, a través del web www.argentona.cat/entrades  o bé a l'Oficina d'Atenció Ciutadana de l'Ajuntament d'Argentona, amb cita prèvia.
 
+info – publicat per
capgros.com

La mostra de teatre amateur de Pineda es fa itinerant i oferirà prop de 50 espectacles

 

La iniciativa proposa un cartell molt eclèctic amb protagonisme de les obres escrites o dirigides per dones
 
Davant la situació sanitària encara complexa, i per garantir una àmplia participació, la Federació de Grups Amateurs de Teatre ha reformulat la tradicional Mostra de Pineda de Mar, escampant-la per tot el territori i allargant-la en el temps. El resultat és Itinera: 46 espectacles a càrrec d’altres 46 grups, una vintena de municipis d’arreu de Catalunya i dos mesos de durada. La iniciativa vol donar a conèixer la qualitat i l’eclèctic ventall, en gèneres i formats, del panorama teatral del país i a la vegada recuperar el contacte amb el públic.
 
Itinera s’inaugura aquest dissabte 4 de setembre a la tarda a l’escenari de l’Agrupació Congrés de Barcelona amb l’obra La meva vida en una capsa, primer projecte de la companyia 3 aquaris per a 1 peix, de Canet de Mar. Es tracta d’un espectacle divertit i multidisciplinar, escrit per Clara Puig, que explora les emocions a través dels colors. Diumenge la mostra viatja fins a Gelida, l’Arboç, Calella de la Costa i Sant Feliu de Guíxols, amb Menuda noche, una comèdia musical del grup barceloní Livelai; èxits recents com Avui no sopem, a càrrec d’Encert, de Sabadell; clàssics com L'estranya parella, amb el Centre Cultural i Recreatiu de Pineda de Mar, i La Bête, amb Teatre pels Descosits, de Barcelona, i la distopia pertorbadora Refugiats, de Marcenia Baqués, a càrrec del Cercle de Valldoreix.
 
Programa eclèctic i de qualitat
El que es pot veure aquest primer cap de setmana és una bona representació del que oferirà la Mostra Nacional de Teatre Amateur Itinera tots els dissabtes i diumenges fins a finals d’octubre: gran qualitat de propostes i una amplíssima varietat, que inclou “clàssics, contemporanis, obres d’autors i autores nacionals, internacionals, creacions pròpies, musicals, drama, comèdia...”, explica Toni Font, el president de la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya. També hi veurem moltes obres escrites o dirigides per dones, ja que des de l’organització s’han aplicat mesures de discriminació positiva en la selecció d’obres, per prioritzar la mirada femenina en el teatre. 
 
Aposta per la presencialitat
Durant la pandèmia el teatre amateur, com altres àmbits culturals, també ha hagut d’aprendre a treballar online, però a Itinera s’ha optat per fer tots els espectacles presencials i recuperar el contacte amb el públic: “Nosaltres som una federació de grups de teatre, no de sit-coms ni de creació cinematogràfica”, explica Toni Font. “Ens hem adaptat a nous formats quan no ens ha estat possible anar al teatre, als centres cívics, al carrer, o allà on sigui, que ens permetés l’assistència de públic. Ara la situació ha canviat i, per tant, no volem renunciar a viure el batec del públic”.
 
El president de la federació destaca la il·lusió que han posat els grups participants i “la generositat” dels espais que acullen els espectacles, però comenta que desitja que aquesta sigui “la primera i l’última edició”, de la Mostra Itinera: “N’estem orgullosos, i tant!, però ja estem treballant per tornar al format habitual. El fet de fer-la en un indret determinat durant un cap de setmana, fa que la Mostra esdevingui la festa major dels grups amateurs del país. És un punt de trobada, de convivència entorn del teatre. Ens hi trobem grups del país però també de fora, tant de l’estat espanyol com d’altres països”.
 
La cloenda de la Mostra serà del 29 al 31 d'octubre, coincidint amb el II Congrés de Teatre Amateur, que tindrà lloc a Santa Susanna, al Maresme.
 
+ info – publicat per

www.tornaveu.cat

La nova temprada al Atrium del Viladecans

 

tota la info a :

atriumviladecans.com

Els Pastorets de l’Espluga inicien formalment la temporada d’assajos amb el nou equip d’actors

 

El grup Tratea Teatre del Casal de l’Espluga ha reprès aquest 1 de setembre els assajos ordinaris de les representacions dels Pastorets de l’Espluga del proper Nadal, en el que es considera l’inici oficial de la temporada de l’espectacle nadalenc. És només una data simbòlica, ja que l’equip d’actors i actrius, pràcticament renovat, treballa de forma extraordinària des de fa prop d’un any amb la nova directora artística dels Pastorets, Ester Majós, tenint en compte que l’estrena del nou repartiment s’havia de fer el Nadal del 2020, però que es va suspendre per la pandèmia.
 
El passat 2 de febrer de 2021 es van reprendre els assajos amb els nous actors fins a l’arribada de l’estiu. Després de les vacances, aquest dimecres 1 de setembre va ser el torn de l’equip del pròleg el que va obrir oficialment la temporada i a partir d’ara es convocaran els assajos ordinaris de forma setmanal, per escenes i evitant al màxim la barreja d’equips d’actors que no comparteixen escenari. A més dels nous Lluquet i Rovelló, Marc López i Jordi Queralt, al pròleg s’estrenarà Oriol Mas com a Martinet. M. Àngela Anguera, Olga Herrerias i Gerard Griñó són dels pocs actors que enguany mantenen el seu personatge: àvia, Llúcia i Roc, respectivament.
 
L’evolució de la pandèmia marcarà la resta de fites, com la incorporació de figurants i els aforaments de les representacions. També la resta d’equip tècnic, musical, escènic, logístic, de vestuari i attrezzo iniciarà properament la seva activitat per fer realitat l’espectacle biennal que en aquesta ocasió, no es representa a l’Espluga des de l’any 2018.
 
+ info – publicat per
efmr.cat

El Festival TNT presenta 22 espectacles

 

El certamen se celebrarà del 30 de setembre al 3 d’octubre
 
Terrassa recupera el Festival Terrassa Noves Tendències (TNT) amb més força després que l’any passat fos gairebé testimonial a causa de la pandèmia. El programa acollirà 22 espectacles i 47 funcions distribuïdes en 18 espais tancats i a l’aire lliure. Del nombre de produccions que es podran veure, cal destacar que 11 són de rigorosa estrena i que compten amb el suport del festival per pujar a escena.
El certamen tindrà com a “leiv motiv” obrir la reflexió crítica sobre el present a partir de l’individu i amb relació a la societat. El tema ha estat triat pel festival amb la voluntat de visibilitzar un món que no ho posa fàcil. En aquesta línia cal citar els muntatges de les companyies Las Huecas i Urati Laboratori parlant de la mort (la primera) i del cos migrant (la segona), i també a Bárbara Buñuelo, que explora el món de la bogeria; Vértebro que parlarà de sostenibilitat i el tàndem María Jérez i Edurne Rubio que exposarà un diàleg amb la natura. El conjunt de les propostes que hem citat provenen de creadors joves i és el fruit del seu projecte desenvolupat, durant un any, en la residència artística. En aquest programa han estat sis companyies i totes formaran part de l’edició d’enguany del TNT.
 
En la presentació, la regidora de Cultura, Rosa Boladeras, i Marion Betriu, directora del certamen, van remarcar aquesta voluntat de mantenir la creació contemporània però donant veu als joves. Boladeras va fer tota una declaració d’intencions al respecte. “El TNT és capdavanter amb nous llenguatges artístics, però no ens podem limitar a comprar productes de companyies sinó que hem de treballar per fomentar la creació i les residències”. I, de fet, el nou TNT no té cap de cartell ni reclam mediàtic, com se sol dir, com en edicions anteriors. I posats a trencar esquemes, el TNT s’ha quedat orfe també de manera intencionada d’inauguració oficial. El primer dia, el 30 de setembre, s’obrirà el programa a les 16 hores amb dos espectacles simultanis, que són “No hay tierra más allà”, una instal·lació a la Sala Muncunill d’Urati Laboratori, i “Se respira en el jardín como en un bosque”, d’El Conde de Torrefiel, a L’Ateneu Candela, però no tindran el caràcter de posada de llarg com abans.
 
Implicació ciutadana
La regidora de Cultura també va reiterar el seu objectiu d’implicar a la ciutadania. Amb aquesta idea hi ha el treball de Xesca Salvà i Marc Villanueva que compta amb l’experiència d’un grup de biòlegs i el treball de Ça Marche, on un grup d’infants participa del joc dramàtic. I hi haurà també l’altre ADN del govern de Ballart, que és estendre les actuacions als barris. El TNT d’enguany portarà funcions a Ca n’Anglada (“La llista”, de Quim Bigas) i a Sant Pere Nord (“Vivir en videoclip”, d’Anto Rodríguez). El programa tancat té un pressupost de 360 mil euros, 10 mil més que l’any passat. Boladeras confia que l’any vinent pugui ampliar la dotació.
 
+ info – publicat per
Mercè Boladeras
3 de setembre de 2021
diarideterrassa.com

Els Miserables en Concert

A partir del 9 d'octubre a Sala Cabanyes
 
Els Miserables. En concert és un muntatge que surt com a conseqüència de diferents necessitats.
 
En primer lloc es tractava de poder tornar a reunir, després de la parada forçada que va significar la situació sanitària, generada per al COVID-19,  a un grup nombrós de persones de la nostra entitat per realitzar el que més ens agrada: crear espectacles. I en segon lloc, que fos un espectacle manejable i que ens permetés anar-lo adaptant a les diferents necessitats sanitàries que anaven variant constantment i amb tot el que això comportava.
 
Per això i, partint del muntatge realitzat fa pocs anys (Els Miserables), li donem la volta i en creem un que, si bé és cert que manté tota la seva essència original, en obliga a repensar tota la proposta original i que ideem pensant bàsicament en l’espectador, ja que aquest haurà de deixar volar la imaginació,  i deixar-se portar per totes les imatges i les notes musicals que s’aniran succeint.
 

Aviat la venda d’entrades

La Passió ja té versió reduïda i en prosa, que s’estrenarà la temporada 2022

 

La versió reduïda i en prosa del text de La Passió d'Esparreguera ja està preparada per ser presentada als col·laboradors de l’entitat el proper 19 de setembre, en un acte a la Sala Gran del teatre.

 

Robert Gobern, nou director escènic de La Passió, ha enllestit la redacció de la versió reduïda i en prosa del Drama Sacre en un temps rècord. Es presentarà el proper 19 de setembre, explicant el procés d'escriptura i les motivacions dramàtiques i dramatúrgiques, tot relacionant-ho amb la seva posada en escena.

 

Enric Galceran, president de La Passió, ha dit en declaracions a l’Emissora Municipal que molts col·laboradors ja tenen el text i que les reaccions que arriben són positives. Ja se n’ha fet, fins i tot, una lectura completa per part dels actors. El nou text té una durada d’entre dues hores i quart i dues hores i mitja i repassa tot el Drama Sacre, sense renunciar a cap de les parts. Per tant, inclou la vida pública de Jesucrist, la Passió, la Mort i la Resurrecció, contràriament a la versió curta de la temporada passada, retallada per adaptar-se a la normativa Covid, que començava directament amb el Sant Sopar.

 

La versió clàssica de Ramon Torruella, que no pateix pràcticament canvis, es representarà quatre cops en la temporada 2022, mentre que el text reduït, en prosa, tindrà el mateix nombre de representacions, un total de quatre. S’obre la possibilitat que un mateix actor interpreti el seu personatge en els dos formats o, al contrari, que prefereixi centrar-se en un. El text ha estat escrit per Robert Gobern, compta amb moltes col·laboracions i aportacions i és propietat de La passió; per tant, no generarà drets d’autor.

 

Activitat intensa a partir de setembre

Tot això passa mentre l’entitat ja té programats per al darrer quadrimestre de l’any un bon grapat d’espectacles. Alguns arriben a La Passió a través de lloguers de sala, altres amb el format de percentatge sobre la recaptació i, en alguns, l’entitat s’arrisca a pagar caixets. En cada cas, s’analitza juntament amb promotors i programadors, amb els quals Galceran diu que “hi ha una bona relació i això està fent que repeteixin i vulguin tornar a portar els seus espectacles a Esparreguera”. També destaquen les activitats que programa l’Ajuntament, com algunes de les que formaran part de la primera edició del Festival de Circ Contemporani. I el fet que bona part de la programació del Festival Lola d’enguany es durà a terme a La Passió.

 

El president de l’entitat ha lamentat que, en ser un teatre privat, no pot acollir-se al Programa.Cat de la Generalitat, “que suposa importants estalvis a l’hora de programar espectacles professionals”. Al 2020, una subvenció autonòmica ho va compensar, arribant a cobrir entre el 35 i el 50% dels caixets, però aquest 2021 hi ha la incertesa que aquests recursos tornin a arribar. Galceran avisa que “això ens posa en condicions d’inferioritat per competir amb teatres del voltant, que són públics, estan subvencionats i es beneficien dels descomptes del Programa.Cat”.

 

En quant a les relacions amb l’Ajuntament d’Esparreguera, el president de La Passió veu allunyar-se la possibilitat d’un conveni. Els entrebancs jurídics no deixen avançar en aquest sentit, però tot i així ha dit que l’entesa és bona, després d’una recent reunió amb el regidor de Cultura, Juan Jurado. La programació que el consistori du a terme al teatre suposa un ajut important. En aquests moments, es negocia un nou contracte marc de lloguers de sala, que establirà barems en funció de l’espectacle.

 

+ info – publicat per

radioesparreguera.cat

Gaudir sota la pluja

 

Àngel Llàcer i Manu Guix dirigeixen ‘Cantando bajo la lluvia’, versió teatral del musical clàssic, que s’estrena el 30 de setembre al Tívoli
“Faig de monitor d’esplai. Són joves ballarins i, és clar, parlen. Poc, però són tants!” Àngel Llàcer no perd el sentit de l’humor davant la premsa, ni tampoc en els assajos del musical Cantando bajo la lluvia. O almenys en el que vam poder veure abans-d’ahir al Teatre Tívoli de Barcelona. Porta un xiulet penjat perquè si no, no li fan cas. “Abans portava una campaneta i no funcionava”, assegura. Amb Manu Guix, l’altre director, una trentena d’intèrprets i la resta de l’equip tècnic i artístic (desenes de persones), acaben d’aterrar al Tívoli i miren d’encaixar totes les peces d’aquest musical. “És un moment incòmode –reconeix Àngel Llàcer–, perquè el que has vist a la sala d’assaig desapareix i has de mantenir l’esperança de tornar-ho a tenir.”
Caos ordenat
Ivan Labanda, que assumeix amb humor el repte d’interpretar el paper de Don / Gene Kelly (“és una icona i sempre ho serà, però un no s’ha de deixar intimidar pel grau de coneixença del personatge en l’imaginari col·lectiu; al final hem de servir l’obra”), descriu el caos amb termes simi-lars: “Tenim la sensació que serà una cosa molt impactant, molt gran. Després de dos mesos de treballar a la sala d’assajos, quan vens al teatre i ho has de col·locar tot, hi ha una certa sensació de caos ordenat, però és com un soufflé: es va fent gran i comences a veure quina mena d’animal estem fent.”
Ivan Labanda (Don), Mireia Portas (Lina) i Diana Roig (Kathy) assagen, amb interrupcions constants de tot tipus, l’escena clau en què es revela l’engany sobre el qual gira la pel·lícula i l’obra: una estrella del cinema mut (Lina) triomfa en el cinema sonor gràcies al fet que una actriu la dobla. Després, una vintena de ballarins i ballarines amb claquetes a les sabates (les peces que fan el característic so del claqué) canten en anglès i ballen amb paraigües una coreografia del famós tema Singing in the rain . Seguint instruccions de la coreògrafa i Àngel Llàcer, l’interpreten “a lo loco”, sense definir posicions ni altres detalls. “Ja els corregirem”, diuen, però el resultat per a ulls profans és espectacular.
Més tard, al vestíbul, Àngel Llàcer comenta als periodistes la seva visió de l’obra: “Nosaltres no donem importància a la veu, donem importància a la capacitat d’adaptar-se als nous temps, i a les aliances. Qui s’alia amb qui? El Don té una crisi, acaba de conèixer una noia jove que vol ser actriu i que li diu que el que fa no és res, i vol adaptar-se al cinema sonor que arriba. Al final parla del talent i de l’adaptació als nous temps. Com ara, ens hem d’adaptar.”
Invitació a gaudir
L’obra, basada en el musical de Broadway, més que en la pel·lícula –s’assemblen molt–, també és una invitació a gaudir quan l’amenaça de la pandèmia encara és present: “La gent vol passar una bona estona, i nosaltres els ho oferim. Aquest musical està concebut com una festa, per passar-s’ho bé.” Diana Roig creu que tindran tota mena de públic: “Fins i tot les noves generacions i la gent que no ha vist mai la pel·lícula s’ho passaran molt bé. Assajant no paràvem de riure. I això enganxa tothom, fins i tot nens més petits.”
L’obra s’estrenarà el 30 de setembre i estarà al Tívoli fins a finals de febrer o primers de març. Després anirà a Madrid (és en castellà, excepte alguns dels temes musicals en l’anglès original) i Àngel Llàcer té la idea de reestrenar La jaula de las locas al Tívoli per iniciar una gira.
 
+ info – publicat per
Bernat Salvà - Barcelona

www.elpuntavui.cat