el punt
31 desembre 2002
la crònica
MANUEL CUSACHS I CORREDOR .
Per la Sala Cabañes de Mataró s'hi han format molts d'actors i actrius, alguns dels quals han aconseguit una gran popularitat en l'escena catalana actual
+ Escena dels Pastorets que es representen a la Sala Cabañes de Mataró, corresponent a l'any 1949 i extreta del llibre Sala Cabañes. 75 anys. Foto: CABALLÉ.
Des de l'any 1916, cada any per les festes nadalenques, llevat dels tres de la Guerra Civil (1936-1939), a la Sala Cabañes, secció teatral del Centre Catòlic de Mataró, es produeix un «miracle»: la representació dels Pastorets a càrrec de centenars de persones. Són els de més fama de tot Catalunya. No eren els primers, però. L'any 1902 -fa doncs un segle- s'hi estrenà l'obra La glòria d'Israel o lo Salvador d'Egipte, de Salvador Llanas i Rabassa, director del Diari de Mataró.Per la Sala Cabañes s'hi han format dotzenes i dotzenes d'actors, alguns dels quals han arribat a aconseguir una enorme popularitat en l'escena catalana actual. Només cal dir noms com Amadeu Casanovas (cantant d'òpera), Xavier Ubach (ràdio i televisió), Joan Pera, Jordi Bosch, Boris Ruiz, Maria Rovira (dansa), Roger Pera, Josep Ciudad (escenografia).El modest teatre més conegut popularment com la saleta, situat al primer pis del Centre Catòlic, seria el lloc on el dia de Nadal de l'any 1916 s'hi representava per primera vegada l'«hermós drama líric en un pròleg i tres actes, subdividit en catorze cuadros, original i en vers de l'inspirat autor» Ramon Pàmies titulat L'Estel de Nazareth. Eren temps d'accentuat conservadorisme eclesiàstic i el paper de la Mare de Déu seria interpretat per un home (això sí que era un sacrilegi!). En el repartiment d'aquells primers Pastorets -que marcarien una època que avui encara perdura- hi ha noms il·lustres com Sebastià Tarragó, que interpretava amb vigor el Dimoni Gros, un joveníssim Pere Peradejordi que ja va interpretar el Jehú, un paper del qual feia una creació i que l'acompanyaria durant molts anys.L'Enric Font feia un particularíssim Jonàs, i l'Artur Martí, en Mataties. Jaume Colomer i Martori -un altre històric- interpretava el tendre Benjamí. També hi havia un «Chor de pastors i ball de dimonis». Els decorats eren obra de Salvador Serra, que bo i que treballava de comptable a Can Gassol, dominava molt bé el dibuix, la pintura i l'aquarel·la. El succeiria, molts anys després, Josep Ciudad, que es jubilaria a TV3.El modest teatre, més conegut popularment com «la saleta», situat al primer pis del Centre Catòlic de Mataró, seria el lloc on el dia de Nadal de l'any 1916 s'hi representava per primera vegadaTot això en un teatre que era un cop de puny. I a partir de llavors, any rere any tenia lloc el «miracle». Setmanes abans de Nadal es feien els assajos. Es repassava el vestuari i l'atrezzo. Els músics i cantaires començaven a afinar les melodies fetes expressament per músics com Felip Vilaró, Enric Torra, mossèn Joan Fargas.El vestuari d'aquells inicis seria confeccionat per les obreres de la Coma. La part musical aniria a càrrec de mossèn Josep Molé, que donaria un nou impuls a l'Orfeó Mataroní. I diguem, finalment, que la part instrumental es reduïa al piano interpretat pel mestre Lluís Martí.I a l'any 1916 li va seguir el 1917, 1918, etcètera. I cada any l'èxit aniria in crescendo. I arribaria l'any en què l'escenari, la sala de butaques, quedava cada cop més petit. Fins que en un esforç admirable, el Círcol Catòlic d'Obrers decidí fer un nou teatre que seria inaugurat el 16 d'abril de 1933, Pasqua de Resurrecció, beneït pel Dr. Josep Samsó i Elias. És la sala actual. I s'imposà el nom de Sala Cabañes en homenatge al qui fou el seu president (1893-1916) i mecenes, l'Emili Cabañes i Rabassa, arquitecte i alcalde de Mataró.Avui, en rememorar els vuitanta-sis anys de representació de l'obra L'Estel de Nazareth, hom pot considerar com un «miracle» la seva supervivència. Tant pel que fa a l'entusiasme dels seus intèrprets i col·laboradors com per la fidelitat del públic que de tot Catalunya acudeix a emocionar-se.
