Musical , El teatro que se convirtió en Cabaret

el mundo.es
10 octubre 2003

El mítico musical 'Cabaret', recuperado para el teatro por Sam Mendes, trae a Madrid el ambiente genuino de los night clubs berlineses de los años 30
Por Sandra Vicente
A un lado de la puerta del teatro, Madrid 2003; al otro, Berlín 1931. Un teatro convertido en cabaret, la España del siglo XXI transformada de pronto en la antesala de la Alemania nazi. No es el tunel del tiempo, aunque lo parezca, es 'Cabaret', el famoso musical que llega el 15 de octubre al Nuevo Teatro Alcalá de Madrid.
Sam Mendes, el director de la oscarizada American Beauty, y Rob Marshall, el director de Chicago, son dos de los responsables de que abra sus puertas en España el Kit Kat Klub, el mítico night club berlinés donde covergen todo tipo de personajes de la noche, un sitio donde cualquiera puede encontrar la diversión.
El musical, que aún está en cartel en el famoso Studio 54 de Nueva York, célebre sobre todo por la versión cinematográfica que protagonizaron Liza Minnelli, en el papel de Sally Bowles, y Michael York, como Cliff, llega ahora a Madrid protagonizado por Natalia Millán y Manuel Bandera, con la presentación de Asier Etxeandia como Emcee, el Maestro de ceremonias que guiará al espectador al interior de la obra. Recuperado por el dúo Mendes-Marshall, que igual dirigen una película de éxito en Hollywood que montan una producción de teatro alternativo en Londres, y con la adaptación y dramaturgia de Jaime Azpilicueta, 'Cabaret' trasladará a Madrid la sociedad decadente y lujoriosa de los primeros años 30 en Berlín.
Pero el Kit Kat Klub no podía existir sin un ambiente de auténtico cabaret. Olvídense del patio de butacas que hasta hace unos días poblaba el Nuevo Teatro Alcalá. Las butacas han dado paso a unas mesas negras típicas de club nocturno, adornadas con lámparas rojas, y en los laterales se han instalado dos barras de bar desde donde se servirán copas al público para que se sienta tan ajeno a lo exterior como en los años 30, cuando este cabaret era un reducto donde mantenerse al margen de lo que se estaba cociendo en la Alemania de la época.
Los espectadores serán testigos de la historia de amor de la cantante inglesa Sally Bowles (Natalia Millán) con el escritor Cliff Bradshaw (Manuel Bandera), del romance amargo que viven la dueña de la pensión, Fraulein Schneider (Patricia Clark) y el frutero judío, Herr Schultz (Emilio Alonso), y la trama que se va tejiendo con otros personajes que pasan por el club, como la prostituta Fraulein Kost (Marta Valverde) o el berlinés simpatizante del nazismo envuelto en negocios sucios Ernst Ludwig (Manuel Rodríguez).Cabaret a través del tiempo
Los cimientos de esta obra datan de hace más 60 años. En 1934 Christopher Isherwood publica Mr. Norris Change Trains, una novela corta sobre agentes dobles, seguida por otras cuatro, incluyendo Sally Bowles en 1937. El autor John van Druten entusiamado por el potencial de Sally para el escenario escribió en 1951 una historia de amor a en torno a ella en su obra Soy una cámara.
Julie Harris protagonizó a Sally en Broadway e interpretó el mismo papel en la película de 1955 junto a Laurence Harvey, en el papel de Cliff. Una década más tarde Harold Prince revolucionó la historia colocando a Sally en un cabaret, con canciones y música compuestas por John Kander y Fred Ebb. Protagonizado por Jill Haworth como Sally Bowles y Lotte Lenya como Fraulein Schneider, éste era el musical perfecto para los años 60.
En la versión cinematográfica de 1972 dirigida por Bob Fosse, Liza Minnelli hizo el papel de Sally, una cantante americana, enriqueciendo los números musicales pero confundiendo el argumento. En 1987 Harold Price llevó a cabo un remake en Broadway que no encontró su público. Fue entonces cuando el director británico Sam Mendes se sintió atraído por Cabaret y en 1993 optó por representarlo en un auténtico club nocturno. Primero en el Donmar Warehouse en Londres y más tarde en Broadway, codirigida por Rob Marshall. Después se traslada al famos Studio 54, donde todavía permanece en cartel, y por el que han pasado un elenco de artistas de la categoría de Brooke Shields, Deborah Gibbson, Jon Secada, Gina Gershon, Neil Patrick Harris o Lea Thompson.
El siguiente capítulo de la historia se escribirá en Madrid, donde este nuevo espectáculo viene a sembrar una semillita más para convertir la capital en el Broadway español.
Willkomen, bienvenue, wellcome, bienvenidos al Cabaret!!

Torna a escena el musical "Oliver" a la Sala Cabañes

cap gros
1 octubre 2003

per Redacció

Torna a escena el musical ’Oliver’, a la Sala Cabañes

El musical Oliver es reposa a la Sala Cabañes els propers 5, 12, 18 i 19 d’octubre després de l’èxit obtingut durant la primavera. L’obra, basada en el clàssic de Charles Dickens, la dirigeix Antoni Blanch, mentre que la direcció musical és de Genís Mayola. En total unes 150 persones donen vida als diferents personatges de l’obra, a més del cor i orquestra.D’altra banda, a la parròquia de Maria Auxiliadora, EPMA posa en escena el dissabte dia 4 la peça Mi tía y sus cosas, de Rafael Mendizábal.

Òpera i handbol

el punt
18 setembre 2003

la crònica

JOSEP FERRER I COSTA .

El veterà Club Joventut Handbol Mataró celebra les seves noces d'or amb un recital d'òpera al Teatre Monumental de Mataró, amb el tenor Josep Fadó i la soprano Rosa Mateu


+ Imatge del concert celebrat al Teatre Monumental de Mataró, el 12 de setembre passat, en commemoració del 50è aniversari de l'handbol a Mataró. Foto: LLUÍS ARCAL.

Dissabte passat, 12 de setembre, hi va haver al Teatre Monumental de Mataró un recital d'òpera. La iniciativa va partir del Club Joventut Handbol Mataró, que d'aquesta manera tan ocurrent celebrava el cinquantenari de la seva fundació. Per molts anys!
Sota el títol d'Òpera en concert, el recital tenia com a protagonistes la soprano Rosa Mateu i el tenor Josep Fadó, a qui feia pocs dies havíem tingut ocasió d'escoltar en la tradicional Missa de les Santes (1848), de Manuel Blanch, prevere.
Acompanyats per una molt ben conjuntada orquestra Camerata Mediterránea, dirigida per Guerassim Voronkov, i per la coral Sant Jordi, el recital va girar al voltant d'una selecció d'àries, duets, cors i fragments orquestrals d'òperes diverses, dividit en dues parts. La primera part era formada per peces de compositors essencialment francesos, com G. Bizet, Ch. Gounod, C. Saint-Saëns, i la segona part va girar al voltant de la producció dels compositors italians: G. Verdi, R. Leoncavallo, P. Mascagni i G. Puccini. Era un repertori amable, pensat bàsicament perquè el públic s'ho passés bé, i a fe que ho van aconseguir.
No cal dir que el teatre presentava una entrada de luxe i que els comentaris, un pèl malintencionats -és que hi ha gent que té una mala bava que no vegis!-, anaven en el sentit que no deixava de ser curiós que l'organització d'un acte cultural d'una certa envergadura, com era un recital d'òpera, hagués sorgit d'una veterana institució esportiva i no dels responsables de cultura de la ciutat mítica d'Iluro. És clar que el sarcasme no sobrava després d'una programació de la festa major tan decebedora culturalment parlant, en què ni els Maulets no van estar a l'altura de les circumstàncies. Què hi farem!, un altre any serà! No cal dir que el nou flamant regidor de Cultura, Jaume Graupera, s'ho mirava, assegut al pati de butaques, des de la seva rotunda humanitat. Esperem que no hàgim d'esperar cinquanta anys més per veure un acte cultura
l d'una certa qualitat a Mataró.
El recital va tenir a més l'al·licient d'escoltar el tenor mataroní Josep Fadó, professionalitzat fa poc debutant al Liceu amb l'obra Turandot, de Puccini, interpretant diverses àries d'òpera a la seva ciutat natal
Aquest recital tenia, a més, l'interès afegit d'escoltar en directe el tenor mataroní Josep Fadó, professionalitzat des de fa relativament poc, l'any 1999, quan va debutar al Liceu amb Turandot, de Puccini, i que comença a fer-se una carrera internacional. Fadó va tenir un bon començament en l'ària La fleur que tu m'avais jeteè, de Carmen, de Bizet, i en el duet d'aquesta mateixa òpera que va cantar amb la soprano Rosa Mateu, que va tenir una interpretació impecable durant tota la nit. A la segona part, va cantar admirablement bé Vesti la giubba, de Pagliacci, de R. Leoncavallo, però en el Brindis de Cavalleria rusticana, de Pietro Mascagni, va patir un moment de desconcert, per haver sofert malauradament una petita indisposició en l'ària que tancava el recital, Recondita armonia, de Tosca, de Puccini, que el va deixar sense veu, escanyat. Bé, aquestes coses poden passar i passen als millors cantants.
De la mateixa manera que un atleta d'elit, en un mal dia, pot quedar eixonat en una cursa, en un partit, i això no posa en dubte la qualitat de l'atleta. No té més importància, perquè Josep Fadó és un tenor que té un timbre de veu molt bonic, tècnica i qualitat que, d'entrada, li auguren una carrera interessant. Tornant al recital, Fadó jugava a casa, i la platea va ovacionar-lo per encoratjar-lo, de la mateixa que ho hagués fet en un partit d'handbol quan el jugador carismàtic es lesiona en un partit important. Molta esportivitat i professionalitat, per tant, tant damunt de l'escenari com a la platea.

L'handbol mataroní uneix cultura i esport

el punt
15 setembre 2003

El teatre Monumental de Mataró va ser l'escenari per celebrar els cinquanta anys de l'handbol a la ciutat LLUÍS ARCAL . Mataró El teatre Monumental de Mataró va ser divendres a la nit l'escenari per fer un dels actes de celebració del cinquantè aniversari de la introducció de l'handbol a Mataró amb un concert d'òpera a càrrec del tenor mataroní Josep Fadó, la soprano vilassanenca Rosa Mateu, amb l'orquestra Camerata Mediterránea, sota la direcció del director rus Guerassim Voronkov, i la coral Sant Jordi. Abans de començar el recital, el president del Club Joventut Handbol Mataró Josep Nonell va fer un petit parlament agraint el suport de tots aquells que d'una manera o altra han donat suport a l'handbol mataroní. El teatre Monumental va quedar quasi ple per escoltar el recital, format, entre d'altres autors, per obres de Verdi, Bizet, Gounod i Saint-Saëns.
+ A la dreta, el teatre Monumental de Mataró en el concert dels 50 anys d'handbol a la ciutat. A l'esquerra, un detall dels solistes Josep Fadó i Rosa Mateu. Foto: Ll.A.
El Club Joventut Handbol Mataró va organitzar una vetllada en què la cultura i l'esport anaven agafats de la mà. L'escenari va ser el teatre Monumental de Mataró i el motiu, la celebració dels cinquanta anys d'implantació de l'handbol a la nostra ciutat de la mà de José Vázquez. més conegut com Pepiño.L'escenari del Monumental va quedar just per encabir-hi els nombrosos músics que entre els cantors de la coral Sant Jordi i els músics de l'orquestra Camerata Mediterránea eren sobre l'escenari. Com a solistes, van actuar el tenor mataroní Josep Fadó i la soprano de Vilassar de Mar Rosa Mateu. En el concert, es van anar alternant peces instrumentals, i totes les possibles combinacions amb el cor i els solistes, basades totes en àries d'òperes diverses. En la primera part, els assistents van poder escoltar obres d'autors com G. Bizet amb l'obertura i dues àries de l'òpera Carmen, així com obres de Gounod, Saint Saëns i la Dansa de les hores, d'A. Ponchielli. En la segona part del recital, es van interpretar obres de Verdi, com les àries de les òperes Nabucco, Aïda i La forza del destino; obres de Leoncavallo, en què Josep Fadó va rebre grans aplaudiments, per acabar amb peces com una ària de l'òpera Tosca, en què Josep Fadó va tenir una petita indisposició que no li va permetre executar la peça. El tenor, però, va rebre grans aplaudiments quan va reaparèixer per interpretar juntament amb tots els músics la cançó popular catalana L'emigrant.La regidora d'Esports de l'Ajuntament de Mataró, Alícia Romero (PSC), va qualificar l'acte de «molt positiu, ja que darrere d'aquests cinquanta anys de l'handbol a Mataró hi ha molt d'esforç i molt de treball». Romero va destacar també que «la idea d'ajuntar en un acte esport i cultura demostra que les dues disciplines no són incompatibles». Pel que fa al regidor de Cultura de l'Ajuntament de Mataró, Jaume Graupera, també va destacar que «cultura i esports són un binomi compatible», així com «el caràcter ciutadà de l'acte». Josep Nonell, president del Club Joventut Handbol Mataró, va referir-se al concert com a «cent per cent positiu per als ciutadans de Mataró», i va incidir especialment en el fet que «el club està plenament integrat a la vida i l'ambient ciutadà de Mataró».

El tenor del «Deus pater»

el punt
13 setembre 2003

la crònicaMANUEL CUYÀS . La setmana passada va morir a Barcelona el tenor Bertomeu Bardagí. Amb Enric Torra, han mort aquest estiu dos músics relacionats amb la Missa de les Santes de Mataró
+ El tenor i lingüista Bertomeu Bardagí fotografiat a casa seva a Barcelona, el maig de l'any 1997, lloc on corregia els textos de l'obra completa de Josep Pla. Foto: MANUEL CUYÀS L'últim article d'aquesta secció abans de les vacances el vaig dedicar a la Missa de les Santes i ara torno a parlar de la Missa de les Santes. El motiu és que aquest estiu han mort dues persones importants relacionades amb el monument musical de Mataró. Són Enric Torra i Bertomeu Bardagí. A Enric Torra tothom, a Mataró, el coneixia i la seva figura ja ha estat glossada en aquest diari. De Bertomeu Bardagí no és segur que hi hagi molta gent que en guardi memòria. Jo sí, perquè ell és un dels responsables de la meva afició a la peça musical de mossèn Blanch.Quan jo era petit, el tenor de la Missa de les Santes era sempre Bertomeu Bardagí. A mi llavors la Missa m'avorria molt i no arribava a escoltar-la fins al final. El que no em perdia mai, el que esperava des que l'orquestra arrencava els primers compassos, era el moment que el tenor, Bertomeu Bardagí, cantava el Deus pater omnipotent. El senyor Bardagí, que era un home baix i quadrat, es posava per a l'ocasió de puntetes, eixamplava els braços tant com li permetia la partitura, inflava el pit com si xuclés tot l'aire contingut a les naus de la basílica parroquial i llançava un Deus pater omnipotent que era com la detonació d'una bomba. Primer s'enfilava amb les paraules Deus pater, que es repeteixen dues o tres o vegades, quan ja havia picat el ferro de les poderoses vocals i consonants que la paraula pare té en llatí, venia el pinyol de l'omnipotent. Marcava molt la i, l'allargava, la convertia gairebé en un xiulet, i un cop havia aprimat del tot la més feble de totes les vocals feia una pausa i prorrompia amb un ...potent que era com una clau de volta de pedra que s'hagués desprès d'un arc de la basílica i hagués anat a percudir sobre l'altar. Si m'hi hagués fixat bé, hauria pogut observar que a l'hora del Deus pater omnipotent de Bardagí els pentinats d'algunes senyores es bellugaven i les corbates dels senyors mig sortien de l'americana, com si algú hagués obert les portes deSanta Maria i hagués passat un cop d'aire.Molts anys més tard vaig conèixer Bertomeu Bardagí. El vaig anar a veure a casa seva, a Barcelona, per fer-li una entrevista. La trobada, en principi, no tenia res a veure amb la música sinó amb la literatura, i més en concret amb Josep Pla. Es dóna el cas que el mític tenor de la Missa de les Santes ha estat a la vegada el corrector de tots els volums de l'obra completa de Pla publicada per Destino. A Catalunya hi ha tanta feina a fer que hi ha gent que, sent-ne conscient, és capaç de practicar simultàniament els oficis més diversos. L'entrevista amb Bertomeu Bardagí, que va sortir publicada en aquest diari, va estar dedicada a la personalitat literària de Josep Pla perquè formava part d'un monogràfic dedicat a l'escriptor, però ell i jo vam trobar una estona per parlar de la Missa de les Santes. Llavors ja feia molts anys que no la cantava. Recordava molt bé el Deus pater omnipotent i em va donar a entendre que sempre l'havia interpretat amb una mica d'exageració i efectisme. Una exageració -li vaig dir- que a aquell nano que llavors no sabia res de música li va anar molt bé.Hi ha imatges de Bertomeu Bardagí interpretant la Missa de les Santes. Les poden trobar en els papers que acompanyen el disc que fa molts anys la Caixa Laietana va editar de la Missa. Els arranjaments d'aquell disc van ser a càrrec del mestre Enric Torra, l'altre músic relacionat amb la Missa de les Santes que ha mort aquest estiu. Enric Torra ha estat un treballador del piano i un pedagog exemplar i una gran persona. Fins als últims temps va interpretar les peces més difícils de Granados. Les gravava en CD i me les portava a casa perquè les escoltés. L'Ajuntament ha anunciat un homenatge a la seva persona.La Missa de les Santes ha tingut altres tenors, cadascú amb el seu estil. L'únic que m'ha recordat el tenor de la meva infantesa és Josep Fadó, el jove tenor mataroní que ha cantat la Missa aquest any. Fadó no pot haver sentit mai Bardagí però alguna cosa li deu haver dit que el Deus pater omnipotent demana molta força i molt entusiasme si es vol que la Missa de les Santes continuï creant afició entre els més menuts i més negats per la música de la colla.

Música clàssica per l'Onze de Setembre

el punt
6 setembre 2003

Ll.M. . Mataró

El regidor de Cultura, Jaume Graupera, va aprofitar la presentació de la temporada de tardor de teatre i dansa del Monumental per avançar els actes amb motiu de la diada nacional de Catalunya a Mataró. Tot i els actes més institucionals, com l'ofrena floral en homenatge a Rafael Casanovas i la conferència organitzada per Òmnium Cultural al saló de sessions de l'ajuntament sobre les conseqüències lingüístiques de l'Onze de Setembre, cal destacar el concert de piano que farà el dia 14 Cristina Casale a la xapella de l'hopsital de Sant Jaume i Santa Magdalena amb la presentació de peces del compositor mataroní Marcel Olm, i un altre d'òpera organitzat pel Club Joventut Handbol Mataró, al Teatre Monumental, en que prendran part la soprano Rosa Mateu i el tenor Josep Fadó, tots dos mataronins. L'Orquestra Camerata Mediterranea i la Coral Sant Jordi acompanyaran els dos cantants l'endemà de la Diada. Si l'Onze de Setembre té un marcat accent institucional en què també destaca la presència de la música clàssica, la intenció de Jaume Graupera és reforçar, des del Patronat Municipal de Cultura, l'aspecte més festiu i popular de l'altra diada nacional, Sant Jordi.

Massot, Cristina i Sant Bru escolten la musica d'Oliver

cap gros
3 setembre 2003

Redacció

Massot, Cristina i Sant Bru escolten la música d’’Oliver’

Programa carrers St.Bru, Cristina i bda. Massot

Els veïns dels carrers Cristina, Sant Bru i Baixada d’en Massot ofereixen divendres, dia 5, la possibilitat de gaudir de la música d’Oliver, un muntatge que es va poder veure a la Sala Cabañes al mes de juny passat i que es tornarà a posar en escena aquest mes d’octubre. Genís Mayola és l’encarregat de dirigir tant el cor com l’orquestra formats expressament per a l’ocasió. La peça, dirigida per Toni Blanch en la part teatral, ha rebut molt bones crítiques precisament per la màgia que comunica la seva música.Altres activitats ompliran de festa aquests tres carrers que des de fa uns anys celebren conjuntament la seva festa, que ja arriba a la setzena edició. Divendres mateix hi haurà una sessió de contes infantils al pati de la Coma. Dissabte, dia 6, la jornada comença amb una matinal de bàsquet, al pati de la Coma, mentre que a la tarda hi haurà cercavila de gegants amb una xocolatada i jocs infantils. Al vespre hi haurà sopar de germanor al pati de Can Bruguera, a la Baixada d’en Massot. En acabar hi haurà el ball de fi de festa.

El tenor Josep Fadó i la soprano Rosa Mateu, reunits a Mataró en un concert amb les millors àries d'òpera

el punt
27 agost 2003

El tenor Josep Fadó i la soprano Rosa Mateu, reunits a Mataró en un concert amb les millors àries d'òpera Per celebrar els cinquanta anys de la pràctica de l'handbol a la ciutat TERESA MÁRQUEZ . Mataró

Mataró recupera el gènere de la lírica, encara que només sigui per una nit. Amb motiu de la celebració dels cinquanta anys de l'handbol a Mataró, el Club Joventut Handbol Mataró organitza un concert de gala al Teatre Monumental a càrrec del tenor mataroní Josep Fadó i la soprano de Vilassar de Mar Rosa Mateu. Aquests dos solistes d'emergent projecció actuaran al costat de l'Orquestra Camerata Mediterrània i de la coral Sant Jordi. Serà el 12 de setembre a les 10 del vespre.Un programa fet a mida per al lluïment dels solistes i de les formacions musicals amb l'objectiu d'atreure tant els amants del gènere líric com aquells espectadors que se'l miren de lluny. La iniciativa del Club Joventut Handbol Mataró parteix, segons el president, Josep Nonell, d'unir la pràctica esportiva amb la formació cultural de les persones. «En aquests cinquanta anys molts joves que ara tenen una professió han practicat aquest esport. Amb el concert intentem agrair-los la seva fidelitat a l'entitat a través d'una proposta musical de nivell», comenta convençut el president.El concert constarà de dues parts i combinarà les intervencions de l'orquestra, el cor i els solistes separadament amb les col·laboracions de les formacions i el solistes junts. S'han buscat àries d'òperes d'autors coneguts i apreciats pel gran públic, com Bizet, Verdi i Puccini. Així, en la primera part es podran escoltar l'Obertura de Carmen, La fleur que tu m'avais jeteè i el duet de Micaela i Don José, també de Carmen, el Cor i dansa de Sanson i Dalila, la Dansa de les hores, de Ña Gioconda i O dieu que de bijoux, de Fausto.El tenor Josep Fadó es mostra especialment satisfet de poder actuar a la seva ciutat i, a més, fer-ho al costat d'una soprano com Rosa Mateu. «És una bona notícia que a Mataró hi hagi iniciatives d'aquest tipus, perquè la lírica s'apropi a la gent i atregui més seguidors», comenta. La segona part del concert tindrà peces de gran efecte com el Va pensiero, de Nabucco, Ritorna Vincitor, d'Aida, Vesti la giubba, de Pagliacci, Intermezzo i Brindis, de Cavalleria Rusticana, Pace pace, de La forza del destino, i Recondita armonia, de Tosca. La intervenció dels dos cantants lírics maresmencs es veurà ampliada amb la participació de l'Orquestra Simfònica Camerata Mediterrània dirigida per Guerassim Voronkov, director assistent del Gran Teatre del Liceu. Per la seva banda, la coral Sant Jordi, dirigida per Lluís Vila, és prou coneguda per la difusió musical de la qual ha fet bandera en més de 1.400 concerts que ha fet des del seu naixement el 1947. La venda d'entrades per al concert es fa al Patronat Municipal de Cultura, que també col·labora en l'acte.El Club Joventut Handbol Mataró prepara una segona proposta cultural. El 15 de desembre, també al Teatre Monumental i a les 10 del vespre, es representarà l'última comèdia de Paco Moran i Joan Pera, Mamaaà!.

El tenor mataroní Josep Fadó fa un recital a l'església parroquial d'Òrrius

el punt
22 agost 2003


TERESA MÁRQUEZ . Òrrius

Foto: T. MÁRQUEZ

El tenor mataroní Josep Fadó ha estat convidat per la regidoria de Cultura de l'Ajuntament d'Òrrius perquè ofereixi un recital dissabte vinent a l'església parroquial. Fadó, amb una ascendent carrera en el món de la lírica, és un dels solistes de la Missa de Glòria de mossèn Blanch i un habitual de les òperes del Liceu. El tenor estarà acompanyat al piano per Stanislav Angelov i interpretarà un programa dividit en dues parts. La primera estarà dedicada a obres més populars i de sarsuela i la segona es destinarà a àries d'òpera.En aquesta primera part Josep Fadó cantarà peces de Mompou -Damunt de tu només les flors-, Toldrà -Cançó de l'oblit i Romanç de Santa Llúcia-, Soutullo-Vert -Bella enamorada, de l'obra El último romantico- i Sorozabal -No puede ser, de La tabernera del puerto-. En la segona intervenció l'artista mataroní interpretarà fragments de les òperes Il trovatore, de Verdi, Carmen, de Bizet, Tosca, de Puccini, i Pagliacci, de Leoncavallo. Entre els projectes més immediats de Josep Fadó hi ha actuar a Àustria amb papers a les òperes Pagliacci, Norma i Nabucco

Mataró acomiada amb discreció el pianista i compositor Enric Torra i Pórtulas

el punt
7 agost 2003

L'alcalde, Manuel Mas, i alguns regidors van assistir als funerals a Santa Maria


TERESA MÁRQUEZ .
Mataró Una basílica de Santa Maria mig buida va acomiadar ahir al matí el compositor de Mataró Enric Torra. Als funerals hi va assistir l'alcalde, Manuel Mas, i altres regidors de l'Ajuntament i s'hi va interpretar un fragment de la Passió , obra del músic mort dilluns.
+ Els funerals pel compositor Enric Torra es van fer ahir al matí a la basílica de Santa Maria. Foto: QUIM PUIG. «Enric Torra era un home que passava desapercebut i així ha estat també en el seu comiat, el mes d'agost i quan la ciutat està més adormida». El rector de la basílica de Santa Maria, mossèn Joan Barat, va fer referència explícita en la seva homilia a la poca assistència de públic al funeral del compositor de Mataró. El mes de vacances per excel·lència va propiciar que l'església només s'omplís a la meitat i que el comiat d'un dels músics més apreciats a la ciutat passés «de puntetes» en un calorós dimecres d'agost.Música de comiatEl fèretre va ser rebut pels compassos d'un fragment de la Passió, una de les obres més importants i conegudes d'Enric Torra. La missa, oficiada per quatre capellans, va ser seguida pels familiars del músic, l'alcalde de Mataró, Manuel Mas, la regidora de Relacions Econòmiques i Institucionals, Pilar González-Agàpito, el regidor de Cultura, Jaume Graupera, el regidor de Promoció Econòmica, Toni Civit, i altres membres del consistori. També hi van ser presents representats d'entitats i associacions mataronines i amics i admiradors d'Enric Torra, que li van retre així el darrer homenatge.A banda del fragment de la Passió, es van interpretar altres peces en el decurs de la missa. En concret, la soprano Pilar Adan va cantar l'ària de Bach Anant amb tu, La mort, amb lletra del poeta mataroní Josep Punsola i música de Marcel Olm, i Pannis angelicus, de Cesar Frank. L'organista Roger Estrany va acabar amb El cant dels ocells.El regidor de Cultura, Jaume Graupera, va explicar a la sortida del funeral que des de l'Ajuntament s'ha començat a treballar en un acte d'homenatge a Enric Torra. «Volem que es faci el mes d'octubre i que hi participin totes aquelles entitats i persones amb les quals va treballar el mestre, com el Centre Catòlic o Sala Cabañes», va dir Graupera. Tot i això, el regidor va reconèixer que seria difícil poder dur a terme un dels darrers desitjos del compositor: veure estrenada l'òpera Burriac, que va cedir a la ciutat l'any 1998.

Sonata dels adéus al degà dels músics mataronins

EL PUNT
7 agost 2003

Musicòleg opinió
JOAN VIVES. .
La primera vegada que vaig sentir a parlar de la prestigiosa Acadèmia Marshall de música barcelonina va ser en una de les llargues converses amb el mestre Torra. Tothom que ha tingut la sort de poder-lo conèixer sap que era un conversador gustós, que l'estona passava volant tot xerrant amb ell a casa seva al carrer Sant Agustí. La seva mirada somrient, amb els ulls quasi tancats, xinescos, eren el preludi d'un viatge cap a records increïbles. De mica en mica la mirada perdia el rictus xinesc i se li anava eixamplant a mesura que s'apropava al temple del seu món interior on la música en majúscules era l'art sagrat.De fet, en la seva vida tot va ser música, només música. Potser mai ningú no sabrà del tot quines van ser les seves renúncies personals en una singladura afortunadament tan llarga. Però ell sempre es mostrava feliç. Era músic! i a més en el sentit més ample. Interpretava i creava. Somiava. Ho va fer sempre. Totes les fotos així ho revelen, fins i tot quan tenia 15 anys, moment en què va fer el seu primer concert a Caldes de Malavella. Somiava quan componia, somiava quan tocava, somiava quan dirigia i quan parlava... i ens feia somiar quan el sentíem tocant o parlant. Amb 18 anys va aconseguir el premi d'honor de final de carrera a l'esguard del mestre Marshall. El somni va seguir ja que arran del premi va poder donar classes a la seva Acadèmia. Va ser durant 10 anys. Els que el van fer conèixer una nena debutant anomenada Alícia de Larrocha. Després Rosa Sabater... Aquest somni va durar fins ja començada la guerra fratricida del 36. Enmig de la dura postguerra, el mestre Torra no va abandonar el seu temple. Tampoc ho hauria pogut fer. Sí que la pèrdua del pare l'any 39 i el fet d'haver de tenir cura de la mare el fan renunciar a una incipient, prometedora però itinerant vida de concertista.Aquí comença la gran tasca per a la ciutat de Mataró, silenciosa, seriosa, constant, respectuosa, abastant des de les classes de música fins a diferents generacions de mataronins, fins als concerts o la crítica musical exercida molts anys al Diari de Mataró. Tampoc hem d'oblidar les seves col·laboracions com a director, compositor i arranjador en diferents àmbits de la ciutat (especialment dirigint la Missa de les Santes i, sobretot, a la Sala Cabañes, on va col·laborar des del 1939) i un llarg etcètera que l'ha convertit en un personatge referencial a la història de la ciutat, o... qui gosaria dir que el mestre Torra no va ser un mataroní il·lustre? Fins i tot la Casa Gran el va nomenar, no fa gaire, fill adoptiu. Feia molt de temps, però, que tots l'hi consideràvem. Al final de la seva vida encara va tenir temps de veure acomplerts alguns dels seus somnis, en particular, publicar en CD els enregistraments que havia fet a mitjan anys 90 amb el repertori que va configurar el centre del seu bagatge pianístic herència de l'Acadèmia Marshall: Granados i Albèniz. Entre les il·lusions pendents... veure l'estrena de l'òpera Burriac. Ja sé que si ara el mestre m'estigues llegint em diria ...sí, molt bé, però has parlat poc de música.... Ho sé mestre, però mentre sento de fons el Cant d'Adelaida de l'òpera Burriac i escric aquesta mena de Sonata dels adéus en forma de pensaments, m'adono que el seu exemple de perseverança, sacrifici i honestedat són un model de valor incalculable per a tothom. El mestre ha mort com va viure, en silenci i discreció, però segur que no ha deixat de fer música, no podria, encara que ja no per a nosaltres.

LES FRASES

el punt
6 agost 2003

LES FRASES



PILAR GONZÁLEZ-AGÀPITO ALCALDESSA ACCIDENTAL «L'estima que sempre va demostrar per Mataró fa que Enric Torra fos considerat un mataroní consumat. És una gran pèrdua per a la ciutat.»

JOAN VIVES MUSICÒLEG «Era el degà dels músics de Mataró i un model a seguir. Un bon músic, una excel·lent persona i un treballador tenaç. Ha estat una lliçó per a tots.»

PERE TIÓ BIÒGRAF «Quan va arribar a Mataró el 1927 era un músic sòlidament format. La Guerra Civil va estroncar la seva carrera de concertista però a canvi Mataró va guanyar un músic que li aportaria elements significatius com a ciutat: la Passió i els Pastorets.»

Mor el compositor de Mataró Enric Torra

el punt
6 agost 2003

El músic de 93 anys, fill adoptiu de la ciutat, era autor d'un centenar d'obres, com la dels Pastorets de Sala Cabañes

TERESA MÁRQUEZ . Mataró

El pianista i compositor Enric Torra i Pórtulas, nascut a Fornells de la Selva però mataroní d'adopció, va morir dilluns a la nit a Arenys de Mar, a casa del seu germà. Torra, un dels personatges més estimats del món de la cultura de Mataró, va ser homenatjat pel Centre Atlètic Laietània el 1997 -amb l'edició d'una biografia-, per Òmnium Cultural el 1999 i nomenat fill adoptiu de la ciutat el 2001. El compositor i mestre, autor de més d'un centenar d'obres, va dirigir la Missa de les Santes i va compondre la música dels Pastorets de Sala Cabañes. Torra també és autor d'una òpera, Burriac , que el 1998 va cedir a Mataró perquè fos estrenada. L'enterrament es farà avui a dos quarts d'onze a la basílica de Santa Maria.
+ A dalt, Enric Torra és nomenat fill adoptiu de Mataró. A baix, durant un recital. Foto: T.M. / EL PUNT.
Enric Torra, el compositor més estimat de Mataró, va morir dilluns a la nit a Arenys de Mar, on s'havia traslladat a conseqüència d'una salut delicada. Torra, que en els darrers temps tenia una salut molt delicada, rebrà l'últim adéu avui en una cerimònia a dos quarts d'onze del matí a la basílica de Santa Maria, un indret on el mestre va dirigir en més d'una ocasió la Missa de Glòria, de mossèn Blach. Enric Torra havia esdevingut amb els anys un referent de la cultura de la ciutat, amb la qual es va implicar component i participant en multitud d'esdeveniments musicals.Músic precoçEnric Torra va néixer a Fornells de la Selva l'any 1910 i es va apassionar per la música de ben petit. Als onze anys escriu la seva primera obra i als quinze la primera sardana. Va cursar els primers estudis de piano de la mà de Francesc Casellas, distingit deixeble de Granados. Es va traslladar a Barcelona per continuar aprenent a l'Acadèmia Marshall -del també mataroní Frank Marshall-, on va acabar la carrera el 1928 amb el premi d'honor i hi va continuar fent classes durant deu anys. Des que es va instal·lar a Mataró, a la casa del senyorial carrer Sant Agustí, desenes de mataronins han estudiat piano de la seva mà. Considerat un gran concertista, l'esclat de la Guerra Civil va trencar la seva carrera artística i a partir del 1939 es va dedicar a la docència, la composició i la direcció d'orquestra i corals sense abandonar, però, la part compositiva.L'activitat d'Enric Torra ha estat constant i rica fins a la seva mort. Va dirigir sarsueles de la companyia de l'Iris i de la Sala Cabañes, l'Orfeó Mataroní i la Missa i va exercir de crític musical a la premsa durant quinze anys.Enric Torra és autor d'onze simfonies, de música per a cobla, d'obres instrumentals per a trio, quartet i quintet, de peces de cant i piano, de suites per a piano i orquestra i així fins a superar el centenar de peces. Tot i això, a Enric Torra els mataronins el recordaranper la música dels Pastorets, de Sala Cabañes, feta el 1941, i per la Passió, del 1943. Durant més de quaranta anys, el mestre Torra es va encarregar de dirigir personalment la tradicional peça nadalenca.Els homenatgesMataró li ha reconegut en diferents homenatges la dedicació a la ciutat. El primer va ser el 1997 coincidint amb els cinquanta anys de la composició de la suite Costa Brava, una de les seves obres més interpretades i que forma part del repertori de concertistes d'arreu del món. Els impulsors van ser els socis del Centre Atlètic Laietània, que van editar un llibre biogràfic del compositor. Posteriorment, el 1999, Òmnium Cultural li va reconèixer la dedicació de tota una vida. L'acte d'homenatge més important, però, es va celebrar a la sala de plens de l'Ajuntament. Enric Torra, a instàncies de Sala Cabañes, va ser nomenat per l'alcalde Manuel Mas fill adoptiu de Mataró. Torra en el seu discurs va qualificar la ciutat com la més bonica del món.