www.elperiodico.cat
20 de setembre de 2009
• La Sala Muntaner va acollir amb grans aplaudiments ‘Un sopar de compromís’
IMMA FERNÁNDEZ
BARCELONA
Cinc dones madures parlen efusivament de política, de l’educació d’uns fills «assalvatjats», dels seus desitjos incomplerts, dels marits... S’han reunit a casa d’una cunyada per decidir on aniran de vacances. Passen dels 40 i es despullen, en cos i ànima, per proclamar una visibilitat que tan sovint se’ls nega en la ficció i a la vida real. «A la nostra edat, ja som invisibles...», es queixen en escena. Divendres, en la seva estrena a la Sala Muntaner, les actrius d’Un sopar de compromís, del Teatre Micalet de València, es van endur les ovacions d’un públic que va riure i va patir les seves gràcies i les seves desgràcies.
«És el món de les dones vist des d’un forat», resumeix el director i dramaturg Joan Peris, que planteja la narrativa com un puzle original amb salts temporals des del present cap al passat immediat. Així, després de l’escena coral inicial, amb el quintet reunit al saló i únic espai d’aquest muntatge, veiem, en trossejats flash-backs, l’arribada successiva de les convidades. Com la genial Memento però sense amnèsies ni assassinats pel mig.
Aquí, al voltant d’un sofà, es parla de dietes de colors, de bisturís, de cremes amb tecnologia de la Nasa, d’orgasmes, d’amors robats i d’anys perduts. Confessions d’unes quantes dones que flueixen en la seva alternança de rialles i dolor –amb gastades foses en negre– des de la desesperació grotesca fins a la serenitat de la malalta terminal.
Pilar Matas (Lola) dinamita l’acció com l’Aída de torn, una frustrada mestressa de casa que, en progressiu estat etílic, provoca les riallades amb el seu entossudiment de vendre potingues a les seves amigues. Isabel Requena es posa el sobri i distingit vestit de la diputada Amàlia i Amparo Fernández (Germanes) camina amb una airositat amarga com la pija i infeliç Sara. Isabel Carmona, la neuròtica Mabel, i Pilar Almeria, la soltera i rejovenida mestressa de la casa, completen el calidoscopi de personatges. A l’espectador li toca de recompondre el trencaclosques i descobrir les relacions que hi ha entre elles. Un joc divertit, sincer i pròxim.
20 de setembre de 2009
• La Sala Muntaner va acollir amb grans aplaudiments ‘Un sopar de compromís’
IMMA FERNÁNDEZ
BARCELONA
Cinc dones madures parlen efusivament de política, de l’educació d’uns fills «assalvatjats», dels seus desitjos incomplerts, dels marits... S’han reunit a casa d’una cunyada per decidir on aniran de vacances. Passen dels 40 i es despullen, en cos i ànima, per proclamar una visibilitat que tan sovint se’ls nega en la ficció i a la vida real. «A la nostra edat, ja som invisibles...», es queixen en escena. Divendres, en la seva estrena a la Sala Muntaner, les actrius d’Un sopar de compromís, del Teatre Micalet de València, es van endur les ovacions d’un públic que va riure i va patir les seves gràcies i les seves desgràcies.
«És el món de les dones vist des d’un forat», resumeix el director i dramaturg Joan Peris, que planteja la narrativa com un puzle original amb salts temporals des del present cap al passat immediat. Així, després de l’escena coral inicial, amb el quintet reunit al saló i únic espai d’aquest muntatge, veiem, en trossejats flash-backs, l’arribada successiva de les convidades. Com la genial Memento però sense amnèsies ni assassinats pel mig.
Aquí, al voltant d’un sofà, es parla de dietes de colors, de bisturís, de cremes amb tecnologia de la Nasa, d’orgasmes, d’amors robats i d’anys perduts. Confessions d’unes quantes dones que flueixen en la seva alternança de rialles i dolor –amb gastades foses en negre– des de la desesperació grotesca fins a la serenitat de la malalta terminal.
Pilar Matas (Lola) dinamita l’acció com l’Aída de torn, una frustrada mestressa de casa que, en progressiu estat etílic, provoca les riallades amb el seu entossudiment de vendre potingues a les seves amigues. Isabel Requena es posa el sobri i distingit vestit de la diputada Amàlia i Amparo Fernández (Germanes) camina amb una airositat amarga com la pija i infeliç Sara. Isabel Carmona, la neuròtica Mabel, i Pilar Almeria, la soltera i rejovenida mestressa de la casa, completen el calidoscopi de personatges. A l’espectador li toca de recompondre el trencaclosques i descobrir les relacions que hi ha entre elles. Un joc divertit, sincer i pròxim.
