19 d’octubre 2012

"'E.R.-Actrius' converteix l'espectador en un 'voyeur' d'emocions íntimes"




publicat per http://www.espaia.cat

Les actrius que porten a escena el muntatge de Sala Cabanyes
E.R.-Actrius, produïda per Sala Cabanyes de Mataró, es presenta dins de l'Espai A Xarxa d'Arts Escèniques Amateurs de Catalunya. Una de les actrius, Imma Llorens, comparteix algunes reflexions al voltant de l'espectacle que es podrà veure aquest cap de setmana als Catòlics d'Olot (dissabte dia 20 a les 19 hores) i al Centre Moral d'Arenys de Munt (diumenge 21 a les 18 hores).

Què podrà veure l'espectador d’E. R.-Actrius en la versió de Sala Cabanyes?
L'obra de teatre escrita per Josep M. Bernet i Jornet es titula E.R. Posteriorment, Ventura Pons va fer la versió cinematogràfica, amb unes protagonistes absolutament grandioses, i li va posar el títol d'Actrius. En el nostre muntatge hem volgut unir els dos noms i l'hem titulat E.R.-Actrius, i n'hem volgut fer una re-lectura donant-li un to intimista i molt proper a l'espectador. Hem volgut despullar el muntatge de tot el superflu per mostrar de forma descarnada les interioritats de les protagonistes.

Quins elements de l'obra la fan interessant per al públic?
Precisament el caràcter intimista amb el que tractem la posada en escena converteix l'espectador en un voyeur que viu gairebé en primera persona les emocions contradictòries de tres velles amigues que tornen a recordar els seus orígens a través de la recerca d'una jove estudiant de teatre. Les entrevistes de l’estudiant a les tres actrius fan aflorar vells fantasmes i fan que el públic es trobi davant de tres realitats que semblen ser diferents. Què vol dir realment E.R.? Qui explica la veritat? O potser... hi ha una única veritat? Què és més intens, el que les uneix o el que les separa?

Una diva internacional, una estrella de televisió i una directora de doblatge són les tres protagonistes. Què representen cadascun d'aquests personatges?
A partir d'unes intenses vivències comuns que marquen l'inici de la seva carrera cada una pren un camí diferent a la vida, que les porta fins i tot a recrear de forma diferent el seu passat comú, maquillant vells anhels i creant uns "personatges dins del personatge". Cada una d'elles viu la "seva" realitat i cada realitat és diferent de les altres.

Quan vàreu estrenar l'obra i què ha representat portar-la a terme?
L'obra es va estrenar el febrer del 2012 i va significar per a nosaltres com a actrius, i també per la direcció, el repte de posar en marxa un muntatge en el que el text és el fonament i la raó de tot, i per l'escenògraf i el dissenyador de la il·luminació un altre repte, transformant la ubicació de l'espai escènic i situant-lo al mig del públic. En les funcions de l'Espai A intentarem mantenir l'esperit d'aquesta proximitat física sempre que sigui possible per les característiques del local.

Com acostuma a rebre el públic les vostres produccions? Com definiríeu el vostre estil de fer teatre?
Sala Cabanyes és sortosament un bon centre de producció teatral, amb gent de totes les edats, que es planteja el treball amb rigor des de ben petits -tenim una escola pròpia de teatre- i que es formula reptes contínuament, des del disseny i construcció d'escenografies original fins la dansa o la composició i interpretació musical, incloent totes les tècniques de l'àmbit teatral. Intentem plantejar els nostres muntatges -siguin en el format que siguin- amb el màxim treball i honestedat, i els resultats són normalment molt ben rebuts pel públic.

Què us aporta el fet de poder participar en una temporada com l'Espai A?
L'any passat vàrem participar a l'Espai A amb el muntatge del Mikado -un gran musical-, aquest any ens hem proposat de fer-ho amb una obra bàsicament de text i intimista, probablement l'altra cara de la moneda en relació a l'opereta de l'any passat. Sala Cabanyes no surt gairebé mai "de bolos", ja que tenim una intensa producció pròpia que manté en actiu als varis centenars de components del nostre grup durant l'any, des dels Pastorets -reconeguts com a Patrimoni Cultural- fins a obres de petit format com el cas d'ER-Actrius. Però tot i no sortir normalment "de bolos", creiem que l'Espai A és un bon circuit d'exhibició d'espectacles de qualitat fets des del camp no professional i hi hem intentat modestament fer-hi la nostra aportació.

Los Teatros del Canal presentan el musical 'El último jinete', con libreto de Ray Loriga




Los Teatros del Canal de la Comunidad de Madrid presentan el musical 'El último jinete', una producción de Andrés Vicente Gómez con dirección de Víctor Conde y libreto de Ray Loriga, cuyas entradas ya están a la venta y se estrenará en la Sala Roja el 5 de diciembre y estará en cartel hasta el 6 de enero de 2013.

PUBLICAT PER MADRID, 04 (EUROPA PRESS) http://ecodiario.eleconomista.es

Esta mañana el productor del espectáculo, Andrés Vicente Gómez, ha hablado con los medios sobre esta propuesta escénica acompañado de su mujer, Concha García Campoy, que ha comprado la primera entrada del musical. Ambos han sido recibidos por el director artístico de los Teatros del Canal, Albert Boadella.

Concebido para estrenarse en Madrid y Londres, y producido paralelamente en ambas ciudades, cuenta con un equipo creativo y artístico internacional de primer nivel. Andrés Vicente Gómez (productor), Ray Loriga (libreto), Víctor Conde (director), John Cameron, Albert Hammond y Barry Mason (música), Rangit Bolt (letras), Chris Egan (score, arreglos y adaptaciones musicales), Yvonne Blake (vestuario), Morgan Large (decorados) y Karen Bruce (coreografía).

Estará protagonizado por algunos de los artistas más importantes que ha dado el género musical en España durante la última década, entre ellos Miquel Fernández, Julia Möller, Marta Ribera, Toni Viñals, Guido Balzaretti, Leo Rivera y Elena Medina

18 d’octubre 2012

TASTET de THE LAST FIVE YEARS PROPER ESPECTACLE DE SALA CABANYES





 a El Públic de Mataró !! 26, 27 i 28 d'Octubre a la Sala Cabanyes!!
 A què esperes per comprar la teva entrada?

La chistera de la memoria




Fernández Giua dirige en la Beckett un texto de Carnevali que se pregunta por los mecanismos del recuerdo y la identidad, con Europa como trasfondo

'Variacions sobre el model de Kraepelin' Gachi-La Conquesta del Pol Sud

publicat per Albert Lladó 11 de octubre de 2012 http://www.lavanguardia.com

El Primer Hombre, interpretado por un impecable Artur Trias, sufre algún tipo de demencia senil. A saber, aunque no se cita específicamente, alzhéimer. El Segundo Hombre, al que le da voz un correcto Jordi Brunet, es el hijo que acompaña al padre enfermo durante su travesía de recuerdos rotos. Encima del escenario aún encontramos a un Tercer Hombre, protagonizado por el actor Hans Richter, médico que va intentado explicar la manera en la que el paciente, que no sabe que lo es, va estructurando su memoria. Es un rompecabezas inconexo, de pedazos que no encajan porque no siguen una estructura lógica. Un tenedor es una pistola. La referencia, el significante y el significado han perdido toda relación causal. El triangulo semiótico de Sanders Pierce, así, salta por los aires. Ese atentado se titula Variacions sobre el model de Kraepelin (o el camp semàntic dels conills a la cassola), una pieza de Davide Carnevali que ahora se representa en la sala Beckett bajo la dirección de Carles Fernández Giua.
Podríamos acudir a otro lingüista, a Ferdinand de Saussure, para defender que la relación entre significado y significante es arbitraria. O, si queremos ir más allá en la interpretación, llegaríamos a Lacan y a cómo el significante sólo puede ser significante cuando ya se ha instaurado en el terreno de lo simbólico. Si se destruye la pertenencia, si se sale de ese orden y se instaura en otro, llamar pistola a un tenedor tiene tanto sentido como llamarle tenedor.
Sin embargo, la obra de Carnevali no intenta explicar (no únicamente) cómo funciona una patología tan compleja. Se trata de una reflexión sobre la memoria individual, sí, pero también sobre la colectiva. ¿Qué somos como comunidad? ¿Lo que hemos ido tejiendo a partir de fragmentos, recuerdos, que hemos seleccionado nosotros mismos? ¿De qué hablamos cuando hablamos de identidad?
En un espacio escénico pensado por Eugenio Szwarcer, las paredes del comedor se convierten en pantallas donde vemos proyectadas imágenes de la Segunda Guerra Mundial. El Primer Hombre cree, a ratos, que es un jefe militar. Su hijo, para que no sufra, le acompaña en la paranoia con una ternura que recuerda a La vida es bella de Roberto Benigni. Hay que seguir el código, a veces con humor, del que está fuera de la realidad. El enfermo repite sin cesar “La familia es muy importante, no me cansaré nunca de repetirlo”. Y, precisamente con un juego de repeticiones, se va constituyendo el ritmo de la obra, que no tiene una evolución lineal.
El médico, el tal Kraepelin, prefiere hablar de vejez y no de enfermedad. Y, de alguna manera, justifica los actos aparentemente absurdos del Primer Hombre. Es cierto, no une acontecimientos, ha perdido los nexos, pero “un nombre sólo es un nombre”. Europa sigue como trasfondo y, cuando el viejo dice que la guerra nunca ha acabado del todo, nos preguntamos si es el personaje más lúcido. Las armas han cambiado, las ciudades se llaman diferente, la historia nos viene dada, y no sabemos quién es el enemigo ahora. ¿Pero tan equivocado está el Primer Hombre?
La figura del conejo, claro, va apareciendo y desapareciendo. Es el significante que salta de un lejano primer amor hasta el plato preferido del enfermo. Los tres personajes, después de jugar una partida de cartas, recitan al unísono una receta. La memoria colectiva, tal vez, es algo parecido, un consenso. La mezcla de los ingredientes. Y el cómo salen cocinados de la chistera.

17 d’octubre 2012

Isaki Lacuesta crea el vídeo promocional de la Fira Mediterrània




El certamen manresà tindrà lloc del 8 a l'11 de novembre

PUBLICAT PER XARXANOTÍCIES.CAT / TELEVISIÓ DE MANRESA

La 15a Fira Mediterrània, que se celebrarà a Manresa del 8 a l'11 de novembre ha estrenat el seu vídeo promocional. Es tracta d'un espot ideat pel cineasta i recentment guardonat amb el Premi Nacional de Cultura de Cinema, Isaki Lacuesta. El director ha apostat en aquesta peça per emfasitzar la connexió existent entre la tradició i la creació contemporània.



Els tres porquets




publicat per http://www.teatral.net 7 octubre de 2012

Autor: Joan Guaski , Director: Joan Guaski Idioma: Català Gènere: Teatre Estil: Comèdia
Durada: 60minuts

Guasch Teatre
Carrer d'Aragó, 140 - Barcelona
934513462
Del06/10/2012 al 28/10/2012

HORARIS I PREUS
Ds:  12:30 / 10 - 9 €
Ds:  17:00 / 9 - 10 €
Ds:  19:00 / 9 - 10 €
Dg:  12:30 / 10 - 9 €
Dg:  17:00 / 9 - 10 €

REPARTIMENT
Juanma Chilet, Jaume Gómez, Maydo Gargallo, Josep Calvo

FITXA
Escenografia: Germans Gracia, So i llums: Tito Calvo, Vestuari: Sastreria La Mamma

Sinopsi
Un pare porquet té tres fills, "ELS TRES PORQUETS", el problema és que
moltes vegades els porquets no es porten massa bé entre ells i acaben
enfadant-se. A la fi el pare decideix que ja són prou grans per viure sols i fer la
seva pròpia vida. Els tres porquets estan molt contents, però tornen a barallarse
i acaben els tres per … [mes]

MÉS INFORMACIÓ

16 d’octubre 2012

Busquem text digitalitzat dels Pastorets pel Col·lectiu de Teatre d'Argentona




publicat per http://www.teatreamateur.com

Uns companys del Col·lectiu de Teatre d'Argentona, que al 2013 celebraran el seu 100 aniversari, necessiten el text digitalitzat dels Pastorets, d'en Folk i Torres.
També estan interessats en aconseguir l'escenografia d'aquest espectacle.
Si algu de vosaltres els pot ajudar, si us plau, poseu-vos en contacte amb en Pep Alsina al telèfon 656 851 201 o per mail a: pepalsina@gmail.com   o  amb en Joaquim Capdevila al mail: quimcapdevila@hotmail.com

Dies de vi i roses




publicat per http://www.teatral.net 7 octubre de 2012

Autor: Owen McCafferty
Director: Lluís Baulida
Idioma: Català Gènere: Teatre Estil: Drama Durada: 90minuts

Teatre del Raval
C/Sant Antoni Abat, 12 - Barcelona
93 443 39 99
teatredelraval.com
Del04/10/2012 al 28/10/2012

HORARIS I PREUS
Dj:  21:00 / 18 - €
Dv:  21:00 / 18 - €
Ds:  21:00 / 18 - €
Dg:  18:30 / 18 - €

REPARTIMENT
Xavier Ripoll, Sílvia Escuder
Sinopsi
A partir del guió de J.P. Miller del film Dies de vi i de roses, dirigit per Blake Edwards, el reconegut dramaturg irlandès Owen McCafferty en conserva l'esquelet i el catalitzador dramàtic, l'addicció a l'alcohol, per abillar-lo amb un vestit nou, una trama diferent.
Un viatge entre Belfast i Londres, poc abans que esclatin els conflictes de l'Ulster, serveix per a què la parella protagonista, Donal i Mona, es coneguin, s'enamorin de la vida, l'un de l'altre i de la beguda, que acabarà per fer-los perdre el control.
Una història d'amor amb un enemic invisible. I mentrestant, un cavall irlandès, Arkle, guanya totes les curses que corre en territori anglès i esdevé un heroi nacional.
Lluís Burset, realitzador cinematogràfic i ajudant de direcció de Lurdes Barba (Dimonis, de Lars Noren), entre d'altres, dirigeix aquesta peça que farà l'estrena absoluta a Temporada Alta, i que compta en el repartiment amb Xavier Ripoll i Sílvia Escuder. [^]

15 d’octubre 2012

MCBTH (Macbeth)




publicat per http://www.tnc.cat foto david ruano

William Shakespeare Versió lliure d’Àlex Rigola

Teatre Nacional de Catalunya  Sala Petita De l’11 d’octubre al 18 de novembre

Ambició i poder
Tres bruixes misterioses i fosques anuncien al general Macbeth que arribarà a
ser rei d’Escòcia i que el seu company, Banquo, serà pare de reis. L’auguri
desperta l’ambició de Macbeth, però especialment de la seva esposa, amb qui
planeja i consuma l’assassinat del bon rei Duncan per ocupar el seu tron. Tot el
que semblava un pla fantàstic es veurà trencat per les conseqüències dels actes.
Res és el que semblava. Res és el que sembla. Ho diuen les bruixes a l’inici:
«Tot allò que és bell i just pot ser també lleig i fastigós. I tot allò que és lleig i
fastigós pot ser també bell i just.»
A començament del segle XVII, probablement entre 1605 i 1606, William
Shakespeare va escriure una de les seves peces més fosques i misterioses,
Macbeth. Obra maleïda (dins el món del teatre es diu que esmentar-ne el títol
provoca malastrugança), genial, sagnant, críptica... està considerada un dels
textos cabdals de la història del teatre. L’obra, adaptada i dirigida per Àlex
Rigola en aquest MCBTH (Macbeth), ens obre les portes de l’essència de la
tragèdia, amb una acurada traducció a càrrec de Salvador Oliva, uns
personatges interpretats per un repartiment magnífic de sis actors i actrius, i
una certesa: res serà igual després de cometre una falta conscientment, res serà
igual després de matar.

Traducció ...................................................................................... Salvador Oliva
Direcció ............................................................................................. Àlex Rigola
Escenografia ...................................................................................Max Glaenzel
Vestuari .......................................................................................BRAIN&BEAST
Il·luminació .............................................................................August Viladomat
So .........................................................................................................Igor Pinto
Ajudanta de direcció ....................................................................Georgina Oliva
Amb:
Duncan ...............................................................................................Lluís Marco
Malcolm ........................................................................................... Oriol Guinart
Macbeth ...........................................................................................Joan Carreras
Banquo ........................................................................................ Marc Rodríguez
Macduff .............................................................................................Míriam Iscla
Lady Macbeth
Aparicions ........................................................................................... Alícia Pérez
Producció:
Teatre Nacional de Catalunya i
EL CANAL-Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona

Sinopsi
Els generals escocesos Macbeth i Banquo tornen victoriosos d'una batalla
contra les tropes noruegues. En un erm es troben amb tres bruixes que
profetizen que Macbeth serà Senyor de Cawdor i Rei d'Escòcia i que l'estirp de
Banquo regnarà a Escòcia. El Rei d'Escòcia, Duncan executa al Senyor de
Cawdor per traïció i el lliura el senyoriu a Macbeth.
Macbeth veient que el destí anunciat per les bruixes es va complint i animat
per la seva esposa, assassina Duncan quan aquest s'allotja al seu castell. Els fills
del Rei, Malcolm i Donalbain fugen espantats cap a Anglaterra i Irlanda
respectivament pel que la sospita del regicidi recau en ells. Macbeth, com a
parent més pròxim, és nomenat Rei d'Escòcia.
Perquè no es compleixi la profecia de les bruixes respecte a Banquo, Macbeth
envia sicaris per matar Banquo i el seu fill Fleance. Banquo mor, però el noi
aconsegueix escapar.
Macbeth té cada vegada més al·lucinacions i el fantasma de Banquo se li
apareix. Espantat, consulta les bruixes i aquestes li diuen que es guardi de
Macduff, Senyor de Fife; que cap home parit per dona podrà mai vèncer a
Macbeth; i que el seu poder es mantindrà fins que el bosc de Birnam entri a
Dunsinane. Macbeth fa assassinar la dona i els fills de Macduff. Aquest
mentrestant ha partit cap a Anglaterra per a unir-se a Malcom, legítim hereu
de la corona escocesa, i han reclutat un exèrcit de 10.000 homes per entrar a
Escòcia.
El sentiment de culpabilitat torna boja Lady Macbeth que acaba traient-se la
vida. L'exèrcit de Malcom talla arbres del bosc de Birnam i escudats rera d'ells,
els homes entren a Dunsinane. Macduff, que havia estat tret del ventre de la
seva mare abans d'hora, acaba amb la vida de Macbeth. Malcom és proclamat
Rei d'Escòcia.

Flotats, un "burlador burlado" vuelve al teatro con 'La verdad'




El actor y director teatral explora la función del engaño como lubricante social y sentimental

publicat per Madrid. (EFE/Mateo Sancho Cardiel).- http://www.lavanguardia.com 3 octubre de 2012

¿Puede una sociedad sobrevivir sin mentiras? El actor y director teatral José María Flotats explora la función del engaño como lubricante social y sentimental en La verdad, obra de teatro de Florian Zeller que representará desde el 5 de octubre al 23 de diciembre en el teatro Cofidis de Madrid.
"Si la gente dejara de mentir de la noche a la mañana, no existiría ninguna pareja en la tierra y, en cierta manera eso sería el fin de la civilización", reza su personaje en la obra. Y él ha añadido en la presentación en Madrid de este montaje: "¿Qué es la civilización? ¿Algo basado en la mentira?".
Flotats, en un reparto con María Adánez, Kira Miró y Aitor Mazo, se reserva el papel del "burlador burlado", un hombre de negocios mentiroso compulsivo que, creyéndose un experto manipulador, no repara en que su entorno es igual o más hipócrita que él y que la infidelidad a su mujer (Miró) con su atractiva amante (Adánez) quizá no sea un vehículo para su lucimiento.
"Se cree el más listo de todos y es el más tonto de todos", ha sentenciado Flotats, quien tras el éxito de Arte, de Yasmina Reza, o París 1940, de Louis Jouvet, insiste en la búsqueda de autores franceses, esta vez con la ayuda en la adaptación de Mauro Armiño.
"Es, dentro de lo poco que sé, de lo que más sé", ha reconocido un actor y director que fue miembro o "societàire" de la Comédie-Française y vivió en París durante 25 años.
Esta vez inaugura la temporada del teatro Cofidis, antiguo teatro Alcázar, con una obra que trae a España como oro en paño, escrita por el actual niño prodigio de la literatura y la dramaturgia galas, Zeller, que con 32 años profundiza con agudeza sobre las dinámicas sociales en un cruce "entre Harold Pinter y Luigi Pirandello", según sus palabras.
Llevando más allá el trío clásico, aparece un cuarto elemento, el marido de la amante, interpretado por Aitor Mazo, quien ha resumido el espíritu de la obra diciendo que "no hay nada más inestable que una pareja estable".
La espiral de mentiras y el efecto bola de nieve que genera la adicción al señuelo, provoca que "el protagonista entre en una locura, un torbellino que provoca réplicas y frases surrealistas, que es lo que hace reír y presenta un espejo al espectador" y que hacen que al final "ninguno de los personajes sabe hasta qué punto está contando la verdad. Es una esquizofrenia colectiva".
"Pero la obra nunca cae en el moralismo", ha prevenido Flotats, si bien, considera que "un mentiroso necesita una memoria de elefante" y la inteligencia del hombre tiene un límite que choca con la ambición de sus mentiras. "No se puede mentir siempre impunemente. Llega un momento en el que todo se descubre", ha opinado.
Y así, en una época "en la que la transparencia es una palabra de moda en economía y en política, y un día se lee en los periódicos que el país va muy bien y al día siguiente que va fatal", al actor y director catalán ha querido más jugar con la retórica pero también hacer una reflexión sobre una actualidad ambigua.
"Un amigo me dice que seguimos creyendo que vivimos en una democracia y no es cierto. El partido que gana luego dice que no puede hacer lo que quería hacer porque los mercados mandan. Pero, ¿hemos votado nosotros a los mercados? Que se presenten los mercados a las elecciones entonces", ha argumentado.
Eso sí, como fundador del Teatre Nacional de Catalunya y tras su salida del mismo por desavenencias ideológicas, no ha querido posicionarse respecto al debate social abierto tras la multitudinaria manifestación de la Diada por la independencia de su Comunidad Autónoma.
"Estoy metido 24 horas en el teatro y no toca. No leo la prensa, no puedo. Quizá cuando acabe, pero por ahora no toca, parafraseando a Jordi Pujol", se ha limitado a decir.


14 d’octubre 2012

Darrera representació de Oh Happy Day aquesta tarda a les 18.30 hores a Sala Cabanyes




Aquesta tarda finalitzen les representacions d'aquest musical produït per Sala Cabanyes i l'Escola Municipal de Música de Mataró.
Un musical que ha reunit unes 200 persones entre actors, personal tècnic i músics i que a significat la primera col · laboració entre Sala Cabanyes i l'EMM.
Les representacions haurien d'haver finalitzat el mes de juny però gràcies a la gran acollida de públic es va decidir prorogar amb aquestes quatre funcions de tardor.
Si encara no heu tingut l'oportunitat de veure aquest musical, avui teniu l'última oportunitat a partir de les 18.30 hores

RESERVA ANTICIPADA DE LOCALITATS:
els divendres, de 6 a 9 del vespre, al telèfon 618 77 30 13
dissabtes i diumenges, en horari de taquilla, al telèfon 93.790.85.02
HORARI DE TAQUILLA:
Divendres i dissabte de 8 a 9 del vespre, el cap de setmana de la representació.
Diumenge de 2/4 d’1 a 2.Una hora abans de començar la representació.

Teatre social a Canovelles




Un dels objectius és que l'alumnat aprengui a treballar en equip

PUBLICAT PER XARXANOTÍCIES.CAT /  LAURA BALCELLS 3 OCTUBRE DE 2012


Joves de la Kl@b, de Canovelles (Vallès Oriental), han començat aquest dimarts un taller de teatre social. Durant les setmanes vinents, treballaran al voltant de tres eixos principals: cos i veu, improvisacions i creació. La intencionalitat del taller, a més, és que l'alumnat conegui els mecanismes de treball en equip i els diferents llenguatges expressius, comunicatius i estètics. Les temàtiques que treballaran al llarg del curs les escolliran els mateixos alumnes a partir de les seves inquietuds.

13 d’octubre 2012

El Tricicle porta a Vic el seu musical «Forever young»




publicat per http://www.naciodigital.cat 10 octubre de 2012 Foto: El Tricicle

Un espectacle tendre, divertit i intel·ligent.'Forever young', del Tricicle.

Set actors joves s’interpreten a ells mateixos, intentant veure i viure allò que seran al cap de 40 anys, quan estiguin vivint en una residència per a artistes retirats que no es resignen a ser senzillament vells. És el fil argumental del musical “Forever Young”, dirigit pel Tricicle, que es podrà veure aquest diumenge 14 d’octubre a Vic, al teatre Atlàntida, en dues sessions (18:00 h i 20:30 h).

Un espectacle tendre, sense ratllar mai el cursi, divertit sense caure en el mal gust, intel·ligent i per a públics de qualsevol edat. Una comèdia on es canten (molt bé) cançons que formen part del nostre ADN, que ens evocaran alguns dels millors moments de la nostra vida. Una alenada d’aire fresc en el món del musical convencional.