 | |||||||||||
| |||||||||||
| - | |||||||||||
| |||||||||||
| - | |||||||||||
| |||||||||||
| - | |||||||||||
 | |||||||||||
| - | |||||||||||
| Venda d'entrades | |||||||||||
| |||||||||||
| - | |||||||||||
| Les teves preferències i les teves dades | |||||||||||
| |||||||||||
| - | |||||||||||
| patrocinadors | |||||||||||
| |||||||||||
| mitjans oficials | |||||||||||
| |||||||||||
| |||||||||||
| |||||||||||
| - | |||||||||||
 | |||||||||||
| Programació I Lloguer d'espais I Com arribar I Contacte | |||||||||||
| - | |||||||||||
| UNICOOP CULTURAL SCCL I Carrer de l'Aurora, 80 (Plaça de Cal Font) I 08700 IGUALADA (Barcelona) Tel. 93 805 00 75 I Copyright © Unicoop Cultural SCCL. Tots els drets reservats | |||||||||||
| - | |||||||||||
| Avís legal: De conformitat amb el que estableix la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, i la Llei 34/2002, de 11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic, Unicoop Cultural SCCL (Teatre de l'Aurora) garanteix la confidencialitat i seguretat en el tractament de les dades de caràcter personal incloses al nostre fitxer, necessàries per a poder formalitzar i enviar les informacions referents a les activitats organitzades o d’altres que puguin ser del seu interès. Si no desitja rebre més informació d'Unicoop Cultural SCCL, pot exercir el dret de cancel·lació en qualsevol moment mitjançant un correu electrònic a info@teatreaurora.cat. |
25 d’agost 2016
Alegria que és Festa Major!
El FITAG arrenca a Girona
El 16è Festival Internacional de Teatre
Amateur de Girona (FITAG) comença amb una llarga llista d’actuacions a Girona
entre el 23 i el 27 d’agost. Una proposta cultural que hem conegut de prop
l’equip de la Tarda d’estiu en la nostra visita a la capital gironina, una
parada durant la qual hem descobert diferents espais de la ciutat i també hem
conegut les visites guiades que recorren els escenaris en què es va gravar la
sèrie de televisió Joc de Trons.
Publicat per
24 agost de 2016
“Lo bueno de Barcelona se ha reproducido en Madrid”
Entrevista a Jordi Tort, gerente del teatro de
La Abadía
Pregunta: ¿Para dar voz al teatro amateur, a
los jóvenes que quieren dar el salto a la profesionalidad, Madrid ha ganado
espacios y recursos alternativos mientras que Barcelona los ha perdido?
Respuesta: No estoy de acuerdo. En los Teatros
de la Abadía traemos producciones de Barcelona, algunas de las cuales pueden
entrar en esta descripción, aunque son producciones ya contrastadas. El
ecosistema de Madrid es más grande, hay más actividad. Si quieren hacer una
producción propia, posiblemente en Madrid tendrán más opciones de subsistir.
Pero a nivel de salas, Barcelona tiene alternativas desde hace muchos años, y
en Madrid no hay muchas más. La situación es bastante similar para las
compañías que empiezan.
P. La próxima temporada la compañía Señor
Serrano actuará en la Abadía. ¿Grupos innovadores como este, o Carles Santos en
su momento, replican en Madrid la buena acogida que han tenido en Barcelona?
PERFIL
Jordi Tort (Barcelona, 1968) es desde 2013 el
gerente del Teatro de La Abadía de Madrid, un centro dramático y de estudio
escénico que abrió sus puertas en 1995. Su sede es un espacio espectacular, una
antigua capilla en el barrio de Chamberí. Su principal patrono es la Comunidad
de Madrid, aunque también están presentes, en la fundación, el Ministerio de
Cultura, el Ayuntamiento y patronos particulares. Tort admitía el día de la
entrevista un “sinvivir por saber quién será el nuevo director de los Teatros
del Canal”. Los Teatros del Canal fueron fundados en 2009 por el gobierno
autonómico y con el polémico Albert Boadella al frente. Poco días después de
esta entrevista se anunció que Àlex Rigola, otro catalán, relevaría a Boadella,
con el visto bueno de otra presidenta del PP, Cristina Cifuentes.
Las obras de Rigola se representan casi cada
año, desde 2002, en La Abadía. También han dirigido en este teatro desde Sergi
Belbel a Carme Portacelli; Mario Gas estrenará en septiembre una nueva versión
de Incendios —la obra de Wadji Mouawad—, con actrices catalanas como Núria
Espert, Laia Marull o Carlota Olcina. Los catalanes que pasan por la Abadía son
legión. Tort me lo cuenta desde Almagro, donde se había trasladado para la
representación de La Celestina, producida por la institución que gestiona. Tort
había sido anteriormente gerente de la Orquesta de Córdoba, director de
producción del Liceo (2006-2010) y subdirector del Lliure (1998-2006).
R. Pongo en duda que esto triunfe tanto en
Barcelona. Si hablas con Señor Serrano te dicen que su mercado está fuera de
España, que en Barcelona tienen problemas para producir en condiciones, y en
Madrid un poco lo mismo. Estos espectáculos más arriesgados funcionan más en
Barcelona, es mi impresión, aunque quizá funcionaban mejor en la década de los
80. Mi teoría es que todo lo bueno del ecosistema de Barcelona se ha reproducido
en Madrid, porque han venido profesionales de Barcelona. En Barcelona ha habido
más propensión a hacer una investigación y a difundir espectáculos que mezclan
lenguajes, más allá del teatro tradicional.
P. ¿Los públicos son diferentes? ¿Incendios
tiene una recepción diferente en Madrid o en Barcelona?
R. Sobre el papel, el público es el mismo,
aunque a veces hay sorpresas y obras traducidas no funcionan en una plaza o en
la otra. El público es más o menos el mismo. Me preocupa más que tenemos que
segmentar bien nuestro público. Es decir, el mismo tipo de target ha de
funcionar en una ciudad o en la otra. El target de Señor Serrano es el mismo en
Barcelona y en Madrid, que al mismo tiempo es diferente del de Incendios, que
debe ser similar en ambas ciudades.
P. ¿Por qué hay tantos catalanes en posiciones
importantes de la cultura de Madrid, como puede ser su caso?
R. No creo que ahora en Madrid haya una gran
efervescencia de catalanes, o más catalanes que en el pasado. Históricamente
hemos visto a Nuria Espert, a Lluís Pasqual y a Borjá Sitjá dirigiendo el
Centro Dramático Nacional, a Mario Gas dirigiendo el Teatro Español. Josep
Maria Flotats no ha dirigido ningún centro oficial pero ha estado muy presente.
Se ha invitado a directores como Joan Ollé [el último trabajo de Ollé en
Madrid, en el Teatro Español, fue La plaza del Diamante]; Àlex Rigola ha estado
en la Abadía y en el Centro Dramático Nacional, también Carme Portacelli. A
medida que el ecosistema teatral crece, aumenta la presencia de profesionales
de todo el territorio. Desde los 80 ha sido así, y luego con la aparición de
los Teatros del Canal llega Albert Boadella o yo mismo en la Abadía.
P. ¿Pasa esto a la inversa, en Barcelona?
R. En Barcelona también hay gente de fuera. En
el Teatre Lliure está Aurora Rosales, madrileña, en una posición similar a la
mía. Y adjunta a la dirección artística del Liceo está Leticia Martín, que no
es catalana. No hay tanta gente de fuera de Cataluña en las instituciones de
Barcelona porque su ecosistema es considerablemente más pequeño que el de
Madrid. Es verdad que a la hora de invitar a creadores, en Barcelona se piensa
un poco más en el creador del territorio y no en el de fuera. No sé si es una
cuestión de las dimensiones del ecosistema o de mentalidad. También es la
manera que los creadores del territorio crezcan con un poco más de trabajo.
P. ¿Para tener una proyección en Barcelona hay
que pasar por el Teatre Nacional de Cataluña (TNC) o por el Lliure? ¿Esto se
replica en Madrid, que hay que representar en según qué teatros para tener un
prestigio?
R. No creo que un autor tenga que pasar por un
teatro institucional para ser reconocido. Los autores catalanes que están
apareciendo, salen también de la Sala Beckett, o fenómenos de salas independientes
como el Llibert de Gemma Brió. En Madrid pasa lo mismo. Miguel del Arco hizo La
función por hacer en el Teatro Lara y de allí pasó a la Abadía. Los teatros
institucionales están llamados a captar este talento, darle posibilidades de
trabajo y mostrarse a la sociedad.
P. ¿Creen que entre Barcelona y Madrid se
están levantando dos realidades paralelas también en el sector cultural?
R. Quizá hay alguna rivalidad entre compañías,
pero queda en un segundo término al lado de la colaboración y el buen entendimiento
entre la mayor parte de las entidades. El público de Federico García Lorca,
dirigida por Àlex Rigola, fue una coproducción de la Abadía con el TNC. Creo
que el sector teatral podría fomentar el ejemplo de buena convivencia más que
de rivalidad.
P. Me refería a los efectos de la crisis
política. ¿Existen estos efectos? ¿O causa más problemas para una coproducción
la crisis económica?
R. Sí, sin duda, la crisis económica afecta
más. Piensa que gestamos la coproducción de El Público con el TNC durante el
momento de más furor de la crisis política. La crisis política no ha supuesto
demasiado inconveniente. Siempre hay alguien que dice “oh, hay demasiadas
compañías catalanes”, y en Barcelona seguro que hay alguien que lamenta que el
TNC coproduzca con una compañía castellana. Esperemos que sean comentos lo más
aislados posibles.
Publicat per
21 agost de 2016
Cristian Segura
Foto : Jordi Tort, director del Teatro de La
Abadía de Madrid. Jaime Villanueva
Enllaç
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2016/08/20/catalunya/1471717470_469257.html
24 d’agost 2016
El FITAG ultima els detalls per a la inauguració de la setzena edició
Lloret de Mar, Maçanet de la Selva i Vidreres
acolliran una nova edició de FITAG als municipis, que enguany ha incrementat el
nombre de poblacions participants.
El Festival Internacional de Teatre Amateur de
Girona (FITAG) està ultimant els detalls per a la inauguració de la seva
setzena edició, que tindrà lloc avui dimarts 23 d’agost, a les 19 h, al Teatre
Municipal de Girona. L’acte comptarà amb l’assistència de nombroses autoritats,
com ara Pere Vila, president de la Diputació de Girona; Santi Vila, conseller
de Cultura de la Generalitat de Catalunya; Carles Ribas, regidor de Cultura de
l’Ajuntament de Girona, i Martí Peraferrer, director del FITAG. Després de la
inauguració, es representarà l’obra encarregada de donar el tret de sortida al
Festival: Revolution, un espectacle de dansa i teatre a càrrec de la companyia
I per què no?, de Llançà.
Enguany, al FITAG, hi participaran un total de
vint-i-cinc companyies, d’onze estats diferents (Argentina, Brasil, Egipte,
Iran, Israel, Polònia, Senegal, Ucraïna, Uruguai, Xile i l’Estat espanyol), que
representaran més de vint-i-nou espectacles, dos dels quals estan coproduïts
pel Festival. Com ja és habitual, aquesta trobada s’ubicarà en diferents
escenaris de la ciutat de Girona, i es repetirà la iniciativa d’estendre’s a
diversos municipis gironins que formen part de la xarxa FITAG als Municipis,
com ara Besalú, Figueres, la Jonquera, Llançà, Lloret de Mar, Maçanet de la
Selva, Palamós, Puigcerdà, Salt, Sant Gregori, Sant Pere Pescador i Vidreres.
El Festival, que acabarà el dissabte 27, està
patrocinat per la Diputació de Girona i compta amb el suport de la Casa de
Cultura, l’Ajuntament de Girona i la Generalitat.
Publicat per
23 agost de 2016
Enllaç
http://www.tribunaselvatana.cat/CA/3751/noticies/el-fitag-ultima-els-detalls-per-a-la-inauguracio-de-la-setzena-edicio.html
L’Ésdança en marxa
Ahir al matí va començar l'Ésdansa, el
Festival de la dansa d'arrel tradicional, que del 22 al 28 d'agost omplirà de
dansa Les Preses.
Per si encara no ho heu fet, us convidem a fer
un cop d'ull al programa a www.esdansa.cat. I ens prenem la llibertat de proposar-vos
activitats i espectacles que no us podeu perdre!
ESPECTACLES INTERNACIONALS
Moldàvia + Botswana + Buriàtia + Marboleny i
Marbolets (dissabte 27, 22h, Recinte Ésdansa, 12€, entrades aquí) - aquest any
amb pati de cadires numerat i zona de platea i graderia
Argentina (substituirà Bangladesh, que per
qüestions burocràtiques alienes a l'organització i en l'últim moment no podrà
participar a Ésdansa) + Colòmbia + Burundi + L'Alcúdia + Marboleny i Marbolets
(diumenge 28, 20h, Recinte Ésdansa, 12€, entrades aquí) - aquest any amb pati
de cadires numerat i zona de platea i graderia
Nits Ésdansa (dimarts 23 i dimecres 24, 21:30h
/ dijous 25 22:30h)
Tambors sagrats de Burundi (diumenge 28, 7h,
Volcà Racó, taquilla inversa)
VA DE BASTONS!
Aprèn a ballar bastons!, amb els Bastoners de
l'Esbart Santa Tecla (dissabte 27, 17:30h, Camp del Prat, gratuït)
Festacarrer de dia! (dissabte 27, 18:30h,
carrers de Les Preses, gratuït)
La "llarga" més llarga, amb els Bastoners
de l'Esbart Santa Tecla (dissabte 27, 19h, Camp del Prat, gratuït)
Festacarrer de nit! (dissabte 27, 24h, carrers
de Les Preses, gratuït)
Podràs comprar els teus bastons a les botigues
Ésdansa, al Punt d'Informació i al mateix Camp del Prat el dia de l'activitat.
KUKAI DANTZA
Aquesta companyia, dedicada a crear
espectacles contemporanis a partir de la dansa tradicional, presenta els seus
darrers espectacles:
Gelajauziak, sorgit de la col·laboració amb
Cesc Gelabert (dijous 25, 21h, Plaça Major de Les Preses, gratuït)
i Oskara, una trobada entre Kukai Dantza i
Marcos Morao/La Veronal, un viatge hipnòtic per l'imaginari basc (divendres 26,
23:30h, Centre Cultural, 10€, entrades aquí)
EL MESTRATGE DE JOAN SERRA
La figura del pedagog, ballarí i coreògraf
Joan Serra estarà vincula a l'Ésdansa:
Presentació del llibre La dansa a l'escola, el
mestratge de Joan Serra, de Joan Figueres (dimarts 23, 18:30h, Campus
Ésdansa'T, gratuït)
Sols, de Jordi Rubio i Carles Belda (dimarts
23, 19h, Campus Ésdansa'T, gratuït)
Tants Records, de l'Esbart Sant Cugat i Pere
Martínez Quartet (divendres 26, 22h, Recinte Ésdansa, 10€, entrades aquí)
Esvorell, de Magí Serra, Joana Serra i Marçal
Ramon (dissabte 27, 19:30h, Plaça Major de Les Preses, gratuït)
130 HORES DE FORMACIÓ EN 6 DIES
Al Petit Ésdansa'T, una vintena de tallers per
conèixer cultures d'arreu del món i per preparar Ballant pel món!, un
espectacle que s'estrenarà el dissabte 27 amb les companyies internacionals i
els nens i nenes participants als tallers.
I a l'Ésdansa'T - 5 dies, 34 tallers, 2
itineraris i moltes ganes de fer-te ballar!
I moltes coses més! Del 22 al 28 d'agost
l'Ésdansa oferirà 28 propostes artístiques a càrrec de 24 companyies i
formadors. Us esperem a la Garrotxa!
Salut i dansa!!
Ésdansa - el Festival de la dansa d'arrel tradicional
34a edició: del 22 al 28 d'agost de 2016
organitza: Cercle de Cultura Tradicional i
Popular Marboleny
Espai de dansa d'arrel tradicional
Carrer la Fageda, s/n - 17178 Les Preses
(Girona)
e-mail: info@esdansa.cat
web site: www.esdansa.cat
i també: www.facebook.com/esdansa i @esdansa
Tels. + 34 972 69 34 85 / + 34 606 65 09 98
Fax + 34 972 69 21 70
Actors amb discapacitat visual i auditiva actuen al Festival Internacional de Girona FITAG
La companyia de teatre 'La luciérnaga' de
Madrid, formada per actors i actrius cecs i amb discapacitat visual greu, i un
actor amb discapacitat auditiva, participa des del dimecres 24 d'agost fins al
divendres 26, al Festival Internacional de Teatre Amateur de Girona FITAG 2016,
segons informa la Fundació ONCE, organització que dóna suport a la iniciativa.
El grup representarà el muntatge '¡Quién va!
Destino Hamlet', de Sergio Peris-Mencheta, una versió d''En lo más crudo del
crudo invierno', de Kenneth Branagh.
'¡Quién va! Destino Hamlet' narra la història
de Víctor Grau, un actor en atur, que vol interpretar i dirigir 'Hamlet',
l'obra de William Shakespeare. Per a això fa un càsting i reuneix un grup
d'actors singulars per representar l'obra en la vella església d'un poble
anomenat Esperança. Allà s'enfrontaran a una sèrie de contratemps que faran
difícil el seu projecte, com detalla l'organització.
Publicat per
23 agost de 2016
Enllaç
23 d’agost 2016
Jordi Fosas: "Entenem la dansa d’arrel tradicional com a motor creatiu avui"
Més de 8000 espectadors, 400 artistes i 200
voluntaris donaran vida a una nova edició del Festival de la dansa d’arrel
tradicional, Ésdansa, del 22 al 28 d'agost al municipi de Les Preses.
Què fa peculiar l'Ésdansa?
L’Ésdansa és el Festival de la dansa d’arrel
tradicional i balla, i convida a ballar, entorn dels 360º de la dansa d’arrel
tradicional, des de les danses vives que es ballen a la plaça com els Balls de
Cavallets, Gegants i Mulassa de Sant Feliu de Pallerols, Festa tradicional
d’interès nacional, o els Balls de Bastons de Tarragona, passant pels treballs
dels Esbarts i altres col·lectius de dansa, fins a arribar al sector
professional de la dansa que beu de la tradició i l’arrel tradicional per a
crear. El que el fa peculiar és aquest "ÉS" en present d’indicatiu
davant de dansa, i és que entenem la dansa d’arrel tradicional de present, per
a ser ballada i ser creada, avui. Per ser ballada avui, desplegant un seguit de
línies de programació amb la voluntat de provocar que es balli. Una gran part
de la graella és formativa i participativa, on l’espectador deixa de ser
precisament espectador i passa a ser ballador. D’aquesta voluntat neix
l’Ésdansa’T, els tallers de dansa tradicional del festival, que aglutina tota
la programació de formació tant per a nens com per a adults.
La innovació i la tradició no estan renyides
amb la dansa d'arrel?
Per descomptat que no! De fet, el passat 13 de
juliol, vam presentar per primer vegada l’Ésdansa a Barcelona. L’espai
escollit, La Caldera de Les Corts, un espai de creació de dansa i d’arts
escèniques, no va ser en va, i és que el festival d’aquest any fa un nou pas
important i decidit a incentivar i promoure la creació a partir del llenguatge
de la dansa d’arrel tradicional. Segurament aquest 2016 és l’edició en què es
pot visualitzar més quins són els grans objectius del festival des de que es
coneix sota la marca Ésdansa. Tal com deia abans, entem la dansa d’arrel
tradicional com a motor creatiu avui, i una altra gran part de la programació
va encaminada a ser un motor per a la creació i producció de noves propostes
que parteixin de la tradició i del llenguatge de la dansa catalana d’arrel
tradicional.
Quines companyies i espectacles podrem trobar
a l'edició d'enguany?
M’atreveixo a suggerir-vos cinc itineraris per
recórrer la programació d’aquesta edició. Destaquem dos itineraris en la línia
de creació, un per a descobrir Kukai Dantza, companyia creada el 2001 i que
desenvolupa el seu treball creant espectacles contemporanis a partir de la
dansa tradicional basca, realitzant creacions pròpies i col·laboracions amb
prestigiosos coreògrafs. Tindrem la possibilitat de realitzar tallers de
creació amb ells, parlar sobre el seu procés creatiu i veure els dos darrers
espectacles de la companyia, Gelajauziak de Cesc Gelabert i Oskara de Marcos
Moreau/La Veronal; i un altre itinerari vinculat al mestratge del pedagog,
ballarí i coreògraf Joan Serra, des del llibre La dansa a l’escola, el
mestratge de Joan Serra de Joan Figueres i editat per l’Associació de Mestres
Rosa Sensat fins als espectacles Sols de Jordi Rubio i Carles Belda, Tants
Records de l’Esbart Sant Cugat i Pere Martínez Quartet o l’Esvorell de Magí i
Joana Serra. No podem oblidar l’itinerari internacional, on viatjarem fins a
les tradicions d’arreu del món i dos itineraris per ballar la cultura més popular
i tradicional. Un per aprendre a “picar” els Balls de bastons de Tarragona i
aconseguir fer “la llarga” més llarga que s’hagi fet mai, i un altre per ballar
les corrandes de l’Alta Garrotxa, celebrant 20 anys que Marboleny estrenava una
de les peces que s'ha ballat més al llarg de la trajectòria de
l'esbart: Les Corrandes, de l'Alta Garrotxa.
"Prioritzem que l’espectador pugui veure
un contrast de cultures, és a dir, que pugui viatjar per tots es
continents."
A l'hora de fer la tria artística, arreu del
món, quins aspectes prioritzeu per a fer entrar una companyia al cartell?
Bàsicament, a nivell de companyies i grups
internacionals, prioritzem que l’espectador pugui veure un contrast de
cultures, és a dir, que pugui viatjar per tots es continents, i alhora que ho
pugui fer amb formacions ben diferenciades per veure com es pot ballar dansa
d’arrel tradicional des de diferents perspectives: companyies professionals,
ballets nacionals, grups amateurs... Per exemple aquest 2016 coneixerem les
danses tradicionals de Botswana, Bangladesh, Moldàvia, Buriàtia i Colòmbia i
viurem segurament una de les experiències més singulars d’aquesta edició,
despertant el dia veient sortir el sol des del cim del Volcà Racó amb la Fageda
d’en Jordà als peus amb l’espectacle ritual dels Batimbo, els guardians dels
Tambors sagrats del rei de Burundi. Un espectacle únic en un entorn únic.
La creació del Premi Delfí Colomé al millor
projecte de creació i producció en dansa d'arrel tradicional és combustible a
aquesta disciplina?
Sí, aquest és el motiu de la seva creació. El
guardó té com a objectiu ser un motor de noves propostes que parteixin de la
tradició i del llenguatge de la dansa catalana tradicional i alhora provocar
que si treballi des de diferents perfectives, ja siguin amateurs o
professionals o les dues conjuntament. I per això hi hem volgut implicar a
tothom: la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció
Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Fira
Mediterrània de Manresa, el Festival Sismògraf d’Olot, la Federació d’Ateneus
de Catalunya i El Graner – Centre de creació del cos i el moviment amb la
col·laboració de l’Agrupament d’Esbarts Dansaires i l’Associació de
Professionals de la dansa de Catalunya. El premi té una dotació de 10.000€ però
alhora una important projecció als festivals i fires esmentats, ja que el que
no volem és quedi només en un projecte i prou.
Com està anant la participació al nou projecte
“Petit Ésdansa’T als casals d’estiu”?
El Petit Ésdansa’T arriba aquest any a la
novena edició amb ganes de continuar engrescant als nens i nenes a descobrir
nous móns i noves cultures a través de la dansa i la música tradicional. Ho fem
amb novetats, ja que per primera vegada es realitzarà un campus per a nens i
nenes durant tota la setmana. Del dilluns 22 al divendres 26 d’agost es
realitzaran diversos tallers, on es treballaran danses tradicionals d’aquí i
d’arreu del món, així com també d’altres destinats a exercitar la preparació
del cos i la consciència del propi moviment. Aquest any, també s’ensenyarà com
es prepara un espectacle i quins són els diferents elements que s’han de tenir
en compte. I alhora, els Casals d’Estiu de la Garrotxa poden rebre la visita
dels grups i les companyies internacionals de l’Ésdansa i realitzar diversos
tallers amb ells. La participació als dos formats és molt bona! Pràcticament
estem al 100% d’inscripcions.
El Cercle de Cultura Tradicional i Popular
Marboleny fou guanyador d’un Premi Ateneu el 2015 pel Foment a la Participació.
Com funciona l’Ésdansa’T, en aquest sentit, avui?
El màxim objectiu de l’Ésdansa’T és provocar
que la gent balli, que participi! Per aquest motiu, es fan molts tallers per a
diverses edats i amb objectius i voluntats d’aprenentatge diferents. Per
exemple aquest 2016 programem 130 hores de formació en sis dies, la meitat per
a nens i nenes amb l’objectiu de descobrir la dansa i la música d’arrel, i la
meitat per adults, amb dos itineraris, un per a ballar danses del país i
d’arreu del món, i un altre per a facilitar eines per a ballar o ensenyar a
ballar. Jon Maya, Jordi Rubio i Josep Garcia són alguns dels noms del professorat
d’aquesta edició per a treballar la creació, la tècnica i els recursos
musicals, per exemple.
Publicat per
Dv, 12/08/2016 - 18:27
Autor: Marta Rius
Entitat redactora: Federació Ateneus de
Catalunya
Enllaç
El mejor teatro amateur se vuelve a citar en Girona
Poses para no olvidarLa Diputació de Girona
presenta la décimo sexta edición del FITAG - Festival Internacional de Teatre
Amateur de Girona, que se celebra del 23 al 27 de agosto con un aumento del
número de municipios a los que se extiende la programación, pasando este año de
los 8 a los 12. Se trata de Besalú, Figueres, La Jonquera, Llançà, Lloret de
Mar, Maçanet de la Selva, Palamós, Puigcerdà, Salt, Sant Gregori, Sant Pere
Pescador y Vidreres, lugares que también acogerán diferentes montajes programados.
"Queremos ver lo que hay fuera, pero también que nos vean", declara
Martí Peraferrer, director artístico del festival.
La obra de William Shakespeare, Hamlet, será
uno de los platos fuertes en la presente edición del festival. Se trata de una
coproducción del FITAG que dirigirá Raúl Rodríguez, para la que se está
realizando un casting de actores no profesionales a nivel estatal. Una vez
seleccionados, se encerrarán en una casa de campo durante 20 días para preparar
el montaje, proceso que será filmado y presentado a modo de película en el año
2017. "EL TEATRE I LA VIDA (FITAG cinc dies per ser feliç)" es una
película dirigida por Xavi Villanueva que se estrenará en el festival, un
documental de una hora de duración que fue grabado durante la anterior edición
del FITAG y que tiene el objetivo de enseñar, desde dentro, cómo es un
festival.
Otro de los proyectos destacados es una obra
de corte social que trata el tema de la guerra y los refugiados, para la cual
los alumnos de El Galliner y el director Juanma Casero abrirán un espacio que
nunca ha sido utilizado para la representación teatral: un refugio antiaéreo.
En cuanto al resto de programación, será la
catalana I per què no? la que inaugure el festival con el montaje de
danza/teatro Revolution. Otras compañías catalanas programadas son Teatre de
Contacte con El recreador, Inestable Ceretana de Teatre con Dotze sense pietat,
Teiatrolics con Bluf, Teatre Centre Arbúcies con Diner negre, Quantus Teatre /
El Mirall con Els boscos de'n William, Corset Teatre con Codigo Alfa, Taller de
Teatre con Fuita, Cràdula Teatre con UAP 16. Jo també sóc Malala,
IncreIxendo-Grup de Teatre con Cendra, La inestable 21 con Q y Crash Teatre con
Döner Kebab. También estarán presentes las navarras La trapera con El juego del
amor y del azar y Complexus con Cabarexus, además de la madrileña La
luciernaga-ONCE con la comedia Quién va: Destino Hamlet.
Completan la programación de espectáculos las
diferentes compañías internacionales. Desde Polonia Teatr Krzywa Scena
representará GODOT(33). Llegados de Senegal, la Compagnie de Theatre La
Rénédrame llevará a cabo La mauvaise conscience. Desde Chile Geografia teatral
interpretará el monólogo dramático Terreno en venta. El mismo género estará
representado por los uruguayos EXTRA conglomerado con Potencialmente Haydée. La
obra Poses para (no) olvidar de la compañía homónima llegará desde Brasil. Los
ucranianos Splash Drama School llevarán a cabo el espectáculo visual1984. El
Bachin Teatro, desde Argentina, escenificará la comedia política Crónicas de un
comediante. Otras piezas dramáticas son Vital Signs de Galgal Theatre desde
Israel, el iraní BOUTIA-ALL Teatre Group. con Woyzeck y el egipcio Creation
Group. con Miss Julie.
Publicat per
22 agost de 2016
Enllaç
22 d’agost 2016
Memòries de Dagoll Dagom
Joan Lluís Bozzo presenta 'Viatge al centre
del musical', la segona entrega de la trilogia en què narra les seves vivències
en la companyia teatral
De l’escenari a les llibreries. Després de
'Memòries trobades en una furgoneta', Joan Lluís Bozzo publica la segona entrega
de la trilogia en què explica les ventures i desventures de Dagoll Dagom, la
companyia que dirigeix amb Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel. En aquest nou
volum, 'Viatge al centre del musical', el capità de la nau teatral fa un
recorregut pels records que li evoquen la producció i la presentació dels
musicals 'Mikado', 'Mar i Cel' i 'Flor de nit' amb tot luxe de detalls. Tot i
que han transcorregut gairebé tres dècades, sorprèn la meticulositat amb què
Bozzo narra les diferents escenes que descriu, però el director assegura que
encara es guarda un as a la màniga: «Tinc munts d’arxius amb anotacions».
AMÈRICA I COCAÏNA
Si el que busca el lector són xafarderies
d’alcova, els secrets més inconfesables dels integrants d’una companyia com
Dagoll Dagom, en aquest llibre no n’hi trobarà. «Lògicament, en una companyia
de gent jove que va rodant pel món hi ha moltes aventures i infidelitats, però
quan vaig començar a escriure vaig pensar que aquest tema pertanyia a cada un.
Les coses d’alcova són una cosa sagrada», apunta Bozzo.
Joan Lluís Bozzo
DIRECTOR DE DAGOLL DAGOM
"Lògicament, en una companyia de gent
jove que va rodant pel món hi ha moltes aventures i infidelitats, però les
coses d'alcova són sagrades"
De totes maneres, l’autor sí que s’ha permès
algunes fer confessions, com el relat de l’afició als alcaloides que va marcar,
a mitjans dels anys 80, l’aventura per l’Amèrica del Sud de la llavors
cooperativa (després reconvertida en empresa). «Allà ens vam deixar seduir molt
per la cocaïna; als anys 80 era facilíssim d’adquirir-ne i era d’una gran
puresa», recorda el director. «Encara que no tots, molts de la companyia ens en
vam encapritxar perquè ens donava molta eufòria i moltes ganes de treballar».
Però la pols blanca no va tenir espai a l’avió de tornada a Europa. «Alguns
deien que allò ja no ho podríem deixar mai més, però jo vaig tenir el seny en
el viatge de tornada de decidir que la deixava a Sud-amèrica».
LA TRANSICIÓ CULTURAL
L’eufòria escènica d’aquell període no va
tenir com a única responsable la cocaïna. Al seu llibre, Bozzo narra tot el
procés de creació dels seus espectacles i les descàrregues emocionals que li
produeixen. Nervis, tensió i adrenalina. L’època també empenyia a això. La
transició política va alimentar les esperances d’un jove Bozzo que, juntament
amb gran part de la societat espanyola, se sentia «protagonista d’una cosa que
no tornaria a ser com abans».
Malgrat aquesta empenta inicial, finalment els
anys 80 i 90 li van resultar una decepció. «Em va frustrar que tota la feina de
renovació i manteniment que havíem fet les companyies de teatre independents
després no se’ns tingués en compte quan ja hi havia pressupostos oficials. Vaig
escriure un article sota el títol Teatre Nacional som tots, reivindicant-ho, i
no em van fer ni puto cas», lamenta.
DE LA MISÈRIA AL MALBARATAMENT
Els anys del franquisme van ser un llast per a
quantitat d’aspectes socials i la cultura no en va ser una excepció. «Nosaltres
mateixos vam començar a fer teatre en unes condicions miserables; els
equipaments culturals eren un absolut desastre i en alguns casos no es
netejaven durant anys». Però amb l’arribada dels anys 80 i 90 «van començar a
arribar també molts diners en un país acostumat a estar situat en la misèria, i
es van començar a construir centres dramàtics; cada ajuntament, cada poble,
volia tenir el seu teatre, sense pensar gaire que després seria necessari un
pressupost per poder programar-hi espectacles», recorda Bozzo.
¿Què ens n’ha quedat ara? «Grans teatres, ben
equipats, però pràcticament sense res a representar-hi més enllà de la trobada
d’havaneres de la comarca o un final de curs escolar», lamenta el director. Els
Jocs Olímpics i l’Exposició Universal de Sevilla van suposar la cresta de
l’onada. Bozzo recorda com a la capital andalusa els van arribar a pagar per
una actuació «els diners que costaven produir un espectacle sencer i
explotar-lo durant dos anys».
A dia d’avui, Bozzo segueix sent crític amb la
institucionalització que va portar a terme l’Administració pública amb el
teatre. Una comparació culinària li val per exposar el seu punt de vista. «En
els últims anys hi ha hagut un gran auge de la cuina catalana creativa
independent, de manera que és fàcil imaginar un suposat cas en que els poders
públics decidissin considerar la cuina com a cultura, que ja ho és, però amb la
convicció de començar a obrir restaurants, contractar els millors cuiners amb
sous molt bons i oferir les seves últimes creacions a preus molt barats.
Segurament, la resta dels cuiners posarien el crit al cel, ¿oi? Doncs això és
el que va passar en el teatre».
LA BATALLA DE LA PLAÇA DE SANT JAUME
Les negociacions queden lluny dels escenaris,
però són essencials per portar a terme tota mena de projectes. A 'Viatge al
centre del musical', Bozzo també rememora les seves contínues anades i vingudes
pels despatxos de la plaça de Sant Jaume per aconseguir finançament. «Primer,
sempre ens deien que no tenien diners, i després ens donaven partides molt
petites». De fet, el director no amaga el seu pensament crític respecte a les
subvencions a la cultura: «¿Què determina la quantitat de la subvenció? ¿Les
crítiques? ¿Els espectadors? ¿La gent a la qual has donat feina?».
Joan Lluís Bozzo
DIRECTOR DE DAGOLL DAGOM
"EL PSC de l'època olímpica tenia a la
seva disposició gairebé tots els artistes del país, de manera que parlar amb
ells era molt incòmode. Anaven molt sobrats"
Però
amb 'Mar i Cel tot' el procés va ser una mica diferent. «Vam convèncer Jordi
Pujol a través de Miquel Roca. Pujol va pensar que els socialistes li estaven
guanyant la batalla en el terreny de la cultura i va voler apostar-hi
pagant-nos la meitat de 'Mar i Cel'». D’allà ve l’etiqueta de «companyia
convergent» que molts van penjar a l’esquena de Dagoll Dagom. Després, amb
'Flor de Nit' i la ment inabastable de Manuel Vázquez Montalbán al darrere, el
suposat color polític de la companyia va anar variant cap al vermell. Però no necessàriament
del PSC. De fet, les relacions en aquells dies amb els inquilins de
l’Ajuntament de Barcelona no van ser de les més cordials. «El PSC de l’època
olímpica tenia a la seva disposició pràcticament tots els artistes del país, de
manera que parlar amb ells era molt incòmode... anaven molt sobrats».
DE ‘SCARAMOUCHE’ A PEPE RUBIANES
Bozzo assegura que ja té pràcticament tancat
'L’ofici del comediant', que serà l’últim llibre de la trilogia, però comenta
que s’haurà d’esperar fins al mes de maig vinent per poder trobar-lo a les
llibreries. Ara, el director de Dagoll Dagom prefereix concentrar la seva
«escassa energia intel·lectual» en els assajos del nou musical 'Scaramouche'
que la companyia estrenarà el 23 de setembre al Teatre Victòria. I després,
assegura, acabarà de liquidar un llibre que titularà 'Pepe y yo', en què
relatarà la seva íntima amistat amb Pepe Rubianes.
Publicat per
Foto : Neus Mascaros
David García Mateu – Barcelona
21 d’agost de 2016
Enllaç
‘El pequeño poni’, una historia sobre acoso escolar
Del 17 agosto al 16 de octubre 2016
Madrid, Teatro Bellas Artes
Los actores María Adánez y Roberto Enríquez
son los protagonistas de ‘El pequeño poni’, un texto de Paco Bezerra que llega
al Teatro Bellas Artes (Madrid) hasta el próximo mes de octubre. Luis Luque es
el encargado de dirigir esta producción de Faraute que se centra en el acoso
escolar, una dolorosa realidad a la que hacen frente cada vez más niños.
El pequeño poni.Inspirada en hechos reales que
tuvieron lugar en Estados Unidos en 2014, cuando a Grayson, un niño de nueve
años, le fue prohibida la entrada al centro escolar después de sufrir varios
ataques físicos y verbales por llevar una mochila de My Little Pony. La
dirección del centro consideró “detonante de acoso” el hecho de que Grayson
acudiese a clase con la mochila de sus dibujos animados favoritos, acusándole
de haber provocado “disrupción en el aula”.
A día de hoy, la escuela sigue defendiéndose,
alegando que fue una estrategia para detener el acoso. Pero no era el único
caso, un mes antes otro chico de la misma edad, Michael Morones, tuvo serios
problemas en la escuela por algo parecido. También era seguidor de los mismos
dibujos animados. Así, esta famosa serie de animación se ha convertido
inesperadamente en uno de los mayores símbolos de la lucha contra el bullying.
Esta obra, una reflexión acerca de la
libertad, el miedo y el instinto de protección, está dedicada a todos los niños
que, como Grayson y Michael, han sufrido insultos y agresiones sin que se haya
hecho nada por evitarlo. Una obra sobre el acoso escolar en la que María Adánez
y Roberto Enríquez interpretarán a Irene y Jaime, los padres de Luismi, el
personaje basado en la experiencia de Grayson.
De miércoles a viernes a las 20.30 h. /
Sábados a las 19.00 y 21.30 h. / Domingos a las 19.00 h.
Publicat per
17 octubre de 2016
Enllaç
http://www.hoyesarte.com/evento/2016/08/el-pequeno-poni-una-historia-sobre-acoso-escolar/?utm_source=Boletin_20160817_2212&utm_medium=boletin&utm_campaign=boletin
21 d’agost 2016
IX Festival Iberoamericano de Títeres en Pereira
Titiriteros de cinco países participarán en el
IX Festival Iberoamericano de Títeres que se celebrará en octubre próximo en
Pereira.
El festival, que se realizará del 25 al 31 de
octubre, contará con las compañías Las Patonas (Argentina), Títeres Huachaca
(Chile), Canícula Títeres (Guatemala), Muchik Teatro (Perú), Charlot Muñecos
(Venezuela), y Títeres de Toto (Colombia), así como un colectivo de Títeres de
Pereira.
El encuentro ofrecerá más de 60 funciones al
público, algunas de las cuales serán en los barrios marginales y zonas rurales
de Risaralda según un comunicado de la asociación Ro-k-Da teatro, organizadora
del evento.
“Con este evento ofrecemos que personas que
viven en corregimientos y municipios de Risaralda también puedan disfrutar de
estos eventos culturales y así buscar otros espacios, para que el centro de
Pereira no sea el único lugar donde se genere cultura”, afirmó el coordinador
general del festival, Juan Pablo García.
Publicat per
11 agost de 2016
Redacción: EFE
Enllaç
Santa Cruz de la Serós (Huesca) se convierte este fin de semana en un escenario de teatro
La localidad jacetana acogerá los días 20 y 21
de agosto la 15ª edición del Festival de Teatro de Calle Camino de Santiago. Un
evento de carácter itinerante que pretende acercar la cultura del teatro al
medio rural, aprovechando las plazas y calles como escenarios privilegiados.
Para la edición 2016 se han programado cinco
espectáculos de carácter gratuito, a cargo de compañías de Aragón, Cataluña y
Castilla y León. El sábado 20 de agosto, a las 18 h., comenzará la actividad
con la Compañía JAM con su espectáculo "El Mêtre", basado en el humor
gestual. A continuación, 19.30 h., actuará la Compañía EQM que presentará
"Los secretos de Mister Strómboli", un peculiar feriante que recorre
pueblos y ferias presentando sus inventos.
Pondrán el broche de oro al festival Los
Titiriteros de Binéfar, con su espectáculo de títeres y música "No nos
moverán".Ya por la noche, a las 23 h., podremos disfrutar de una
superproducción realizada por tres compañías oscenses, Esencia Producciones,
Tornabis y Lagarto Lagarto, que se han unido para poner en escena "Mucho
ruido y pocas nueces. Sound Party", un divertido espectáculo con música en
directo, que se espera que sea la estrella del festival.
En la jornada del domingo 21 las actuaciones
arrancarán a partir de las 18 h., con la Compañía Tirititantes y ”A su
servicio", una obra de humor, circo y magia. Pondrán el broche de oro al
festival Los Titiriteros de Binéfar, con su espectáculo de títeres y música
"No nos moverán".
Organizado por la Comarca de la Jacetania, con
la colaboración de la Diputación Provincial de Huesca y el Ayuntamiento de
Santa Cruz de la Serós, su sede rota entre las poblaciones que pertenecían a la
Mancomunidad Canal de Berdún (Santa Cruz de la Serós, Bailo, Santa Cilia y
Berdún) y cuenta con un presupuesto, para la presente edición, de 20.000 euros.
Publicat per
19 agost de 2016
Enllaç
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)