Pertany als Pastorets d’Igualada, en què fa, alguns dies, el
paper de Jeremies. Des de la Coordinadora de Pastorets impulsa el reconeixement
d’aquesta tradició catalana
Vostè assegura que els Pastorets “són el fenomen teatral
més important de Catalunya”.
Sí que ho són. De tots els temps! I per molts aspectes: es
fan 250 representacions en poc més d’un mes, el nombre de persones que
les porta a terme, des d’actors fins a tècnics, és immens, i es calcula que
aquest Nadal tindrem prop de 65.000 espectadors. No hi ha cap altra obra de
teatre a Catalunya que hagi tingut tantes representacions, tants
actors, ni tant públic.
Quins altres aspectes hi ha que els fan tan especials?
També hi ha l’aspecte multidisciplinari, perquè hi ha
cançons, fusteria, teatre, projeccions... i el social, ja que són intergeneracionals
i ajunten gent de molts orígens i realitats. I sobretot des del punt de
vista cultural: es fan a escoles, associacions, casals o teatres, i són
una manera d’introduir molta gent en el món de la tradició, de la història
cultural i en el món de l’expressió artística a través del teatre.
Però els Pastorets sempre s’ha tingut la sensació que
eren el ‘germà petit’ del teatre?
Quan un actor no ho fa bé, es diu que “fa pastorets”. Això
fa mal, perquè cal no oblidar que, d’aquestes representacions, sovint
molt humils, n’han sortit actors o directors de teatre importants, a més de
molts altres professionals. Avui hi ha l’Institut del Teatre i diferents
escoles, però fins fa poc les vocacions teatrals començaven en la gent que
estava en contacte amb les tradicions teatrals com els Pastorets o la
Passió.
Hi ha molts actors que reconeixen haver començat la seva
carrera fent Pastorets...
Ara n’hi ha més! Per sort! Abans semblava que se n’amagaven.
Recordo que, quan vam començar la coordinadora, era difícil trobar personatges
populars que ho diguessin. Al llarg del temps s’hi ha anat donant valor. I no
només pel que fa a actors, sinó també al públic. És una tradició que continua
sent apreciada per tothom.
La societat és ara menys religiosa, però els Pastorets
segueixen vius. La tradició ha fet el miracle?
Sí, crec que sí. I aquesta és una sensació que tenim totes
les associacions relacionades amb Nadal, com els pessebres vivents o
les cavalcades de Reis. La tradició és ara l’element més fort. Sí que és
cert que sovint hi ha encara un lligam amb el tema religiós, degut sobretot
al tipus de centre on es fan, perquè molts han nascut en centres catòlics i
en parròquies. Però actualment, la majoria de les persones que hi participen
no són religioses. I potser no tenim varietat religiosa, però temps al
temps! Fas Pastorets com una forma de retrobar-te amb la família, els amics,
en una activitat conjunta integradora i intergeneracional. És una
tradició que integra nets, pares i avis.
La Coordinadora de Pastorets de Catalunya va començar
amb una dotzena de grups i ara ja són més de seixanta?
La coordinadora neix l’any 2006 arran que diferents
grups van veure la inquietud de tenir un fòrum on compartir idees i coneixements.
És un gènere teatral amb una tradició i un llegat que cal defensar des del
que és el teatre en si. Com a federació estem molt contents de la feina
feta, perquè hi havia una manca de punt de trobada del sector.
Estan preparant el congrés, que se celebrarà a l’Espluga
de Francolí el març vinent.
Un dels objectius de la coordinadora, a més de destacar
el valor del fenomen dels Pastorets, és recollir informació i cuidar la
tradició, augmentant-ne el coneixement social i històric. A cada un dels
pobles hi ha molt a preservar, i, encara que és una tradició viva, s’ha de
guardar i protegir. El primer congrés va ser el 2009, i en deu anys la societat
ha canviat. Hi ha, doncs, molta feina a anar recollint textos, iniciatives
i compartir experiències. Fins i tot convoquem premis de recerca.
Quines reivindicacions solen sorgir en aquestes trobades?
Compartim la mateixa reivindicació d’altres associacions
relacionades amb la cultura popular, que sol ser la gran oblidada per
les subvencions i el suport institucional. I no hauria de ser així,
perquè, insisteixo, aquest tipus de cultura aplega molta gent, la uneix i la
forma. D’altra banda, les noves formes de cultura ens obliguen a buscar el
lloc adequat per als Pastorets. Aquest és un repte constant. Finalment hi
ha el tema de les infraestructures. Hi ha Pastorets que es fan al teatre
del poble, que havia estat de l’Església o és d’una fundació, i costen de mantenir.
O teatres municipals que cal compartir, i és difícil.
Convenci’m de portar la família als Pastorets. Què hi
trobaré?
D’una banda, t’evocaran altres nadals, de quan érem
petits. I, ja que som un fenomen teatral tan important, seria una llàstima
perdre-se’l! És un espectacle que agrada a grans i petits perquè té tots els
elements d’èxit d’un musical!
publicat per
Clara Ribas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada